Fins demà!
Són dos quarts d'una del migdia, 5 minuts, arriba a l'espai i evoluciona com cada setmana de la mà de l'IPES, l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili.
Avui parlarem en principi de Rupestre, però ja saben què passa amb aquests temes que te'n pots anar, no dic per les branques ni de bon tros, però pots fer un recorregut a vegades més llarg o aturar-te en el camí en funció cap a on derivi la conversa, perquè són temes amplíssims.
Parlem de Rupestre a partir d'una exposició sobre el centenari de la descoberta de la Roca dels Moros.
Ens acompanya Ramon Vinyas, investigador de l'IPES i director del Centre d'Interpretació de Rupestre de Montblanc.
Ramon, molt bon dia.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada que ens acompanya. De fet, un dia en un dels espais Evoluciona vam fer l'intent, i dic l'intent perquè teníem tants continguts a la taula que vam passar de puntetes per aquesta exposició, vam passar de puntetes per la Roca dels Moros i per tots els projectes que es poden dur a terme a partir de la col·laboració que s'estableix amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
De fet, intentem establir contacte amb el seu director, Pere Izquierdo, tan bon punt estigui a la nostra disposició, intervindrà directament a la conversa.
Abans de parlar puntualment de l'exposició, què és la Rupestre, Ramon?
Bé, la pregunta ja d'entrada és complexa, perquè és definir tots aquells mitjans de comunicació que hi havia durant la prehistòria, quasi fins ara, perquè encara hi ha molts pobles que han estat manifestant-se, és a dir, pobles que no tenen escritura,
i que l'únic mitjà que tenen és a través d'imatges, és a dir, comuniquem a través d'imatges.
Aleshores, depenent del tipus de cultura que ho hagi desenvolupat, podríem dir, entre uns pobles caçadors, recolectors, hi hauria un tipus de comunicació,
entre pobles agricultors n'hi hauria un altre, entre pobles metal·lúrgics n'hi hauria un altre, que això, evidentment, portaria al final a l'escriptura,
perquè, en el fons, la Rupestre el que porta al final és al desenvolupament de l'escriptura.
Però, és clar, quan la més complexa és comunicar-te a través d'imatges, has de trobar una forma que sigui un còdic que converteixi la imatge en un so.
Llavors, aquest pas, que és fonamental, aquest pas...
Que ens ho diguin a nosaltres.
Que ens ho diguin a nosaltres, no?
Doncs, definir la Rupestre és molt complexa, perquè hi tens, des de la mitologia fins a les creences més increïbles que puguis imaginar-te,
els trances destinats a comunicar-te amb les divinitats supremes, no?, amb les forces sobrenaturals,
i és un món molt complex, no?, depenent sempre d'on et trobis.
Clar, des del meu desconeixement absolut, com molts oients, del que era el món de la prehistòria, afabulant,
penses, home, i per què feien aquelles representacions als murs de les coves, de les parets?
Tenien ja, doncs, una mentalitat amb ganes de romandre en el futur, de permanència?
d'allò que nosaltres entenem com a memòria històrica?
Per descomptat que sí, eh?
Sí? Sí, sí, per descomptat que sí.
Doncs mira, jo això m'ho preguntava, perquè no sé si tenien allò de voluntat de deixar record, de deixar la seva empremta, no?
Sí, pensa que el que en diem, entre cometes, a Rupestre, no?,
perquè el paraula Rupestre és com un nom ja està, és un segei que ja està estampat,
i és molt difícil canviar aquest nom, no?
Nosaltres preferim parlar de mitjans de comunicació a la prehistòria, mitjans gràfics, en aquest cas,
però, bueno, el Rupestre, podríem dir que des de, jo diria que des d'una ceràmica,
on hagi impresa una imatge, fins una escultura, una escultureta, un penjoi, una pintura gravada,
fins inclús un element arquitectònic, tot això forma part de l'expressió prehistòrica,
majoritàriament Rupestre, la majoria,
però tots són elements i punts que convergeixen i que et donen la idea de quin pensament,
o de quines creences, o de què volien comunicar, no?
Des d'aquí punt de vista, clar, ja sabem que tot el que és l'estudi de l'evolució humana,
a través de l'IPES ho aprenem cada dia, és una tasca interdisciplinar,
però jo entenc, a partir de tot això que estàs explicant,
que la Rupestre, dins del que és l'estudi de l'evolució humana,
ens dona moltíssima, moltíssima informació,
en quant al sentiment o el que provocava aquelles determinades poblacions
a deixar aquesta empremta.
Si tu em preguntessis, per exemple, què ens fa ser ser humans o sàpients,
jo et diria que, i et recommentes també,
l'art és un dels elements que determinaria en quin moment som més humans que abans, no?
Perquè en el moment en què tenim una inquietud de comunicar un sentiment o una expressió,
en aquell moment que ens comuniquem, jo penso que en aquell moment és el punt, no?
És el pas en el qual ens convertim més en sers humans que en les etapes prehomínides, no?
És a dir, si fa més de 30.000 anys a Europa tenim les mostres més antigues d'expressió humana,
en altres llocs són molt més antigues, no?
Tenim Àsia 200.000 anys, a l'Àfrica 300.000 anys, a Israel n'hi ha fins de 500.000 anys,
és a dir, hi ha elements artístics, entre cometes també, com sempre,
que són molt antics, que cada cop se'n va més enrere.
Les investigacions, a mesura que avancen, descobrint que hi ha elements artístics,
per dir-ho d'alguna manera, molt més enllà.
I això cada cop ens fa pensar que, bé, els mateixos que vam fer les d'estrals bifacials,
fa mig milió d'anys, doncs era la mateixa mà que fabricava un element artístic.
El que passa és que el que entenem ara per art, Déu-n'hi-do, amb els temps que corren
i el que complexa que s'ha fet la nostra societat,
el que podríem entendre l'art rupestre,
podem entendre l'art com a la capacitat de representar allò que envoltava l'ésser humà en aquella època.
Però representar per comunicar una idea, o per expressar alguna cosa, o per expressar un sentiment.
Apassionant, eh?
Més enllà d'aquella imatge que podem veure, que estèticament ens crid més o menys l'atenció.
Ramon, et sembla que saludem el Pere Izquierdo,
és el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya,
el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Pere Izquierdo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
El Ramon t'escolta, si voleu saludar-vos,
perquè poc o molt jo crec que us coneixeu, no?
I tant. Com va, Ramon?
Molt bé, què tal? Com estàs?
Mira, estic amb això del PIACAT, el Pla Integral de l'Arqueologia.
Molt bé.
Jo soc de difusió de l'Arqueologia avui, justament.
Perfecte.
Ara estàvem conversant amb el Ramon de la complexitat.
Imagina't, si només m'han parlat de la complexitat,
de què podia motivar aquells col·lectius
a posar això a les parets, als murs,
i entrar a parlar de tota l'evolució de l'Arropestrimers de Catalunya,
bé, si han estat milers i milers d'anys,
què farem nosaltres en 15 minuts, no?
Fora impossible.
Jo recordo que un dia, Pere,
i amb el Ramon també d'una forma breu,
perquè el temps no ens ho va permetre,
vam parlar de tot un seguit de convenis
que s'estableixen des del museu,
amb altres universitats,
però parlem particularment de l'IPES,
tot va sortint amb aquesta exposició,
amb el centenari de la descoberta científica
de la Roca dels Moros del Cogul.
I era un moment en què es parlava
que es podia tirar endavant una col·laboració més estreta,
que es podien plantejar més projectes de futur,
no sé com estan les coses.
Doncs mira, molt bé,
perquè ja tenim el conveni signat,
l'hem signat al Museu d'Arqueologia,
l'hem enviat cap a l'IPES,
perquè el signen ells també,
ha passat els gabinats jurídics corresponents,
i per tant ja podrem començar
a tenir cobertura legal per treballar junts,
tot i que ja ho estem fent, evidentment,
i ja hem estat col·laborant
amb l'exposició del Cogul,
també amb aquesta altra,
i hem fet sobre Europa al final de la prehistòria,
i esperem que amb moltíssimes altres coses.
Aquesta exposició de Cogul,
vam dir que era de caràcter i tiraran una part,
i aquella reproducció de la cova,
vas comentar que es quedava a Lleida,
al Museu de Lleida, no, Ramon?
Bé, sí, això no té res a veure amb l'exposició.
L'exposició és una altra.
Doncs parlem de l'exposició, si et sembla.
Sí, és una exposició,
vam fer una exposició molt lleugera,
que es pogués muntar i desmuntar pràcticament
amb el personal de cada ajuntament
de la comarca de les Garrigues,
que és un estalgeciment.
Perquè els museus moltes vegades
doncs som a ciutats o pobles importants.
I no arribem a molta població,
que potser és més propera
a aquest patrimoni que volem protegir
i que volem difondre.
Per això vam pensar una exposició
que pogués visitar tots els pobles
de la comarca de les Garrigues
i que després es pogués deixar també
a tots aquells museus o entitats
que els interessi i la vulgui importar.
Llavors, l'IPES ens va ajudar molt en el disseny
i vam fer una cosa molt lleugera
que bàsicament són unes caixes,
unes gàbies metàlriques
cobertes amb lones empreses
i amb uns blocs de ciment
que els donen estabilitat
i porten uns llums incorporats
de manera que la gent que ho hagi de muntar
no s'hagi de complicar la vida.
Precisament pugui carregar una furgoneta
i descarregar-ho i muntar-ho.
Comentaves, Pere, que el que vol l'exposició
és expressar una idea respecte a la rupestre
i probablement la importància que té.
Com feu arribar a aquesta dimensió al públic?
Perquè realment siguem capaços d'avaluar
el que suposa dins de l'estudi de l'evolució la rupestre.
Doncs mira, en aquest cas,
que és una exposició que no parla de tot la rupestre,
només de parlar del cubú en concret,
però gràcies a algunes idees molt bones
que han sortit d'en Ramon Vinyes
i dels seus companys de l'IPES,
crec que la gent pot ser-se molt fàcilment
una idea de què significa tot plegat,
de com ha anat evolucionant
al llarg de l'època les pintures
que s'han anat posant unes a sobre de les altres
en aquesta roca.
Hi ha un audiovisual que és absolutament didàctic
que permet entendre-ho molt fàcilment
i tot el plantejament general de l'exposició
que fa que la gent, pràcticament sense llegir,
entengui aquest simbolisme fort
que està encarnat en aquella roca
i com la gent en les diverses èpoques
li ha anat posant la seva petjada.
Parlem d'aquesta roca en particular,
d'aquesta exposició en particular,
però, de fet, des de la perspectiva del Ramon
i des de la teva,
podríeu explicar una miqueta
com està el tema de la recerca
en arropestre a Catalunya?
Perquè jo m'imagino que dins del que és la recerca
no ens enganyem que en tota la vida
hi ha unes prioritats i una jerarquia
en funció de diferents criteris.
S'aposta des de la recerca
parlar en arropestre?
A veure, en Ramon sobre la recerca...
Ramon em posa una cara rara,
però és igual.
Evidentment que hi apostem
sobre la recerca i la difusió
perquè no entenem que es pugui fer
difusió sense recerca, oi?
Si no, estaríem explicant coses
que ben bé no sabem
o que no tenim ben enteses.
Ara bé, ja sabeu que els recursos
per recerca aquests oi són migrats
i encara més quan es tracta d'arqueologia
i no diguem ja si és arropestre.
No sé com ho veu, en Ramon.
Sí, jo coincideixo amb tu.
Jo ho veig bastant complicat
per la infraestructura que tenim al nostre país,
però diuen que no hi ha peor guerra
que la que no s'hi hace, no?
Vull dir que hem de lluitar
per poder aconseguir uns bons treballs
de recerca destinats a l'arropestre.
Evidentment.
I bueno, endavant, no?
Exacte.
Aquesta exposició estarà durant tot l'estiu, no?
Sí, aquesta exposició estarà durant l'estiu
i la tardor a les Garrigues
i després ja començarem a deixar-la
a aquells museus que estan associats
o vinculats al Museu d'Arqueologia de Catalunya
i també altres institucions que puguin demanar.
Es treballarà aquest estiu
quan es recerca en aquesta cova?
No, aquest estiu no, no hi ha campanya aquest estiu.
En aquesta cova no.
En aquesta cova no.
D'això ja no et pregunto més
perquè vosaltres ja sabeu allò que dèiem,
pressupostos, prioritats i tot plegat.
Pere Izquierdo, respecte a aquesta exposició,
alguna cosa més?
No, només dic que, vaja,
tot això és el pròleg de la construcció
d'un centre d'acollida de visitants
i d'interpretació al costat de la Roca dels Moros del Cubunt
i d'una bona neteja de les pintures
per tal que la gent les pugui apreciar
i compensar, doncs, molt millor.
Sí, jo recordo que amb el Ramon ho vam comentar
que algú arribava allà i veia
home, doncs jo pensava que això estaria, doncs a més,
per entendre'ns, rotllo altamira, m'entens?
Com a molt musealitzat i no?
És una cova que encara s'ha de fer tota aquesta tasca.
Sí, però ja hi comencem, eh?
Molt bé.
Comencem aquest any i comencem amb força.
Doncs caldrà estar atents
i t'anirem donant l'allà una pera, si ens ho permets, d'acord?
I tant que sí, moltes gràcies.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Bon dia. Adéu-siau.
Adéu-siau.
La Rupestre, doncs, a costar-nos tenim tots en la memòria,
visual, doncs, aquella que s'adua amb la fletxa,
aquell mamut o aquell, no sé, brau
que podíem trobar de l'època.
Hi ha moltíssims més missatges en la Rupestre.
que expliquen la seva activitat quotidiana,
com pot ser la caça, com pot ser la recol·lecció,
però també...
Com pot ser el mercat del territori, també.
Ritus de pas?
Ritus de pas, n'hi ha molts.
Sí.
Ritus de pas, tot el tema psicotròpic
està també molt reflectat en la Rupestre.
Jo et diria que encara fins fa molt poc temps,
inclús hi ha molts països,
encara tenen persones que s'adiquen encara a la Rupestre.
per exemple, l'Austràlia, el desert del Kalahari,
els Bushmans, el Brasil...
En fi, hi ha molts grups encara ètnics
que encara desenvolupen una activitat Rupestre,
per entendre'ns, no?
I ho fan per 50.000 coses diferents, no?
Des de la circuncisió, en alguns jocs de l'Àfrica,
on hi ha coves, on hi ha Rupestre,
i aquestes figures estan relacionades amb la circuncisió,
fins a demanar la pluja, fins a demanar el que vulguis,
és a dir, el que necessites.
Tu imagina que t'hagués d'expressar-te coses sense una escritura.
Imagina't això.
Tot el dia busquen parets.
Et diré que la Rupestre és una biblioteca impressionant
en el planeta que tenim per estudiar.
Són milions, no són mils,
són milions la quantitat d'imatges
que hi ha pintades a les parets de totes les rocques
que han trobat els seus humans.
I és el que apuntava abans, Ramon, i insisteixo,
nosaltres sempre partim de persones
que som absolutament desconeixedores,
per això estem encantats que vinguin els experts a explicar-nos-ho.
Clar, dius, tot és important,
però quan ens parlen de les disciplines,
aquesta petita secció que ens familiaritza
amb les tècniques que utilitzeu els científics,
i et parlen d'aquell microorganisme
que et dona molta informació,
d'aquella resta, d'aquell ullal,
dius, molt bé, però si és que és com tenir la tele de l'època, no?
Totes aquestes imatges que pots anar traduint,
sense dubte, el que t'ha explicat.
El tema és que, com normalment, hem perdut els còdics...
I és molt difícil datar-les, perdona, Ramon?
No, datar-les no.
Datar-les no pots situar-les...
Sí, sí, cronològicament és fàcil, avui en dia,
cada cop és més fàcil datar-les.
El que és més difícil és aconseguir els diners
per poder-les datar
o aconseguir els permisos per estudiar-les.
Això és més complicat
perquè depèn de les administracions de cada país
i les normatives i les reglamentacions
són molt complicades, no?
Però sí, datar-les avui en dia
hi ha moltes formes d'arribar a una adaptació
d'una pintura ropesta molt fàcil, no?
Per oxalats, per moltes coses, no?
Ja, pels aglutinants que tenen els pigments,
per moltes vies es pot trobar, no?
Jo et diria que datar-les em preocupa menys
que poder-les estudiar i interpretar-les
perquè la interpretació és penetrar més
en el cor del grup que les va fer
i poder treure en partit
d'una interpretació que tingui certa validesa,
és a dir, que tinguis prous arguments
com per documentar-ho,
és el que més m'interessa
i més em preocupa, no?
La interpretació de tot aquest món.
Tempes d'aquí no res a Sonora, a Mèxic.
Sí.
Al desert.
Sí, correcte.
Al fer un estudi de rupestre.
Sí, de gravats que van fer segurament
gran part dels últims índies de les Amèriques.
Clar, i això significa,
quan deies,
temps i facilitats i permisos per poder estudiar.
això significa posar-te en el treball de camp
que et plantes davant d'aquestes imatges
amb els estris que necessitis?
Sí.
I què fas a partir d'aquí?
Bueno, un cop ja s'ha trobat el lloc, no?
Lògicament no és tan fàcil com això.
Deixa'm dir-te que avui en dia
investigar la rupestre
com qualsevol cosa d'arqueologia, no?
Jo diria que més del 50% del temps
el dediques a temes burocràtics,
a temes de memòries,
de plantejar projectes,
de presentar-los, de buscar els diners...
Jo he dit el 50%,
però podria ser el 70%.
Això no és agotador, no?
Això és molt agotador.
L'altre no, però això sí.
No, això és molt agotador.
L'altre també serà agotador,
però és més agotador la part aquesta
que la part de la pròpia investigació.
Clar.
El tema és documentar...
Tu, quan estudies una àrea,
una zona de gravats o de pintures,
doncs primer és la localització,
veure les orientacions,
veure les temàtiques,
quina temàtica està representada,
quins són els elements culturals diferenciats
que tu puguis registrar i que puguis conèixer.
Per exemple, en el cas d'Amèrica del Nord
tenim la sort, l'avantatge,
que fins fa 100 o 200 anys
en què vivíem els indígenes.
Tenim molta documentació etnohistòrica,
etnogràfica, molta, moltíssima, no?
De tal forma que moltes coses,
si no les sabem de ciència certa,
sí podem tindre moltes pistes
per indagar sobre què podien interpretar aquestes escenes,
que trobem gravades o pintades, no?
En el cas del Neolític és diferent.
Perquè, fins i tot per transmissió oral,
si parlem de pobles indígenes...
Home, si parlem del Paleolític,
imagina't el Paleolític, no?
No, res, no, res.
Aquí sí que has de tenir a banda
de tot el coneixement científic
una certa intuïció,
que jo m'imagino que també apareix
a partir de l'experiència.
Però fixa't que contra més lluny
està una edat històrica,
sembla que sigui més fàcil
perquè més dates tens recollides.
És a dir, en el moment que,
per exemple, maten una persona,
en aquell moment tens menys dades.
Quan passa més temps,
tens més dades
i en més temps la visió és més objectiva.
La perspectiva que et dóna el pas del temps.
La perspectiva que et dóna el pas del temps.
Per tant, jo penso que estem
en més condicions d'interpretar ara
l'arropestre del bronze o del Neolític
que en el propi Neolític.
És com si jo ara et pregunto a tu,
tu per què et cases per l'Església?
I tu em diràs, bueno, per tradició.
Per tradició.
I no té una explicació
coerent, racional.
Aleshores, amb el temps,
es pot veure allò dintre d'un marc,
dintre d'una societat
i pots fer un anàlisi molt més detallat.
A Sonora, a Mèxic,
t'estaràs al desert desert?
Sí, curant de la sombra
i no hi ha sombra.
No hi ha sombra?
No, no hi ha sombra.
Portaràs un parasol?
Portaré diversos parasols al cap
i sí, és una col·laboració
amb la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
És un treball que estudia
una zona del desert de Sonora,
que és molt a prop del Pinacate,
que és el lloc on fa més calor
de Nord-Amèrica.
Anem tots preparats
amb mulleres de sol
de 3 o 4 graus,
sombrero per descomptat,
roba gruixuda,
perquè un cop passes a 36 graus
doncs ja pots anar-te tapant.
Vull dir, és a l'inversa
de com pensaries.
Si t'has d'anar tapant,
llavors calçat bo,
perquè molta pedra,
molta punxa,
tots són captos,
roba maniga llarga...
Quina forma té aquest jaciment?
La zona és una zona
de petites muntanyes
que estan sobre el desert
i és una zona
que va estar molt, molt habitada,
sobretot entre
des del Pleistocè a l'Olocè.
Va estar molt, molt habitada.
Hi ha molts gravats,
moltes zones de gravats
que tenen una característica...
Són molt particulars,
tota aquesta zona, no?
I hi ha com dos grans moments, no?
Un moment dels últims indígenes
que van poblar la zona,
perquè tota aquella zona
fins molt a prop
vivien els apatges
i tots aquests que havíem vist
nosaltres a les pel·lícules, no?
La pel·lícula que hi ha
de les Manos Amarilla
de l'Hombre Llama del Cavall,
o te'n recordes?
Sí, sí, sí, i tant.
Doncs són...
Hi ha moltes expressions
d'aquests grups encara
en aquestes zones, molts.
És a dir...
I trobes dibuixos
i coses allò
de representació
d'aquest tipus de rituals.
Sí, sí, sí.
Pensa que aquesta gent
inclús
fien servir imatges
per escriure cançons.
És a dir,
les cançons
anaven a través d'imatges.
És a dir,
dius, bueno,
com era això, no?
Per exemple,
cada grup tribal
tenia un element
que era el seu element
de clan.
És a dir,
per exemple,
per dir alguna cosa,
el clan de l'os.
Sí, com serien
les faldilles dels escocesos,
que cadascuna representa...
Com aquí, no?
O com aquí que diuen
aquest és de cal papet,
aquest és de cal no sé què.
Cada un d'aquests noms
tindria un còdic,
tindria un element gràfic
que el representaria.
Aleshores,
un cop vas veient
aquests elements
i els vas relacionant
amb un territori,
vas entenent,
primer,
això és el territori
d'aquell grup.
de les manes amarilles,
dels cius,
dels apatges,
dels que siguin,
no?
I això té unes característiques,
ja.
Tot això té un rasg,
té un rasg familiar
que tu el reconeixes
en seguida.
Després,
la pàtina,
la pàtina del desert,
no els ha arribat
a patinar,
a la majoria
d'aquests gravats.
En canvi,
els que estan molt més antics,
generalment que tenen
més de 5.000 anys,
estan patinats,
són unes altres temàtiques,
no tenen res a veure
amb la iconografia,
per entendre'ns,
que fan els últims
grups indígenes.
Aleshores,
vas trobant coses
molt diferents.
Després hi ha una altra cosa,
hi ha roques
que han servit
per representar-hi
moltes coses
durant el llarg del temps.
És a dir,
s'ha anat gravant
i gravant i gravant
i hi ha gravats
de moltes èpoques diferents.
És a dir,
aquelles roques
tenen unes característiques
particulars,
simbòliques,
que no tenen altres jocs,
com la roca de Cúbul,
dels moros.
Dins del que és
aquest àmbit
de divulgació
de l'IPES,
aconsegueixen el seu objectiu,
perquè jo no sé vostès,
però a mesura
que el Ramon
va parlant,
jo no tinc respostes,
sinó que em venen
més preguntes.
Per tant,
l'objectiu
l'estem aconseguint.
Tenim més preguntes
que respostes.
Més preguntes
que respostes
i l'important
són les preguntes,
segurament.
I ara jo penso dir,
home,
per exemple,
aquestes pintures
rupestres
que has d'anar
a veure sonora,
la datació
la teniu més o menys
on se situa?
Bé,
tenim diverses datacions.
La més antiga.
Bé,
si les poguéssim...
És pregunta,
diguem-ne,
amb segona pregunta.
podrien haver-hi,
aquestes no han sigut
datades encara,
podrien haver-hi
dels 3.500 abans de Cris
fins gravats
d'època quasi històrica
del segle XVII,
del segle XVIII,
del segle XIX,
podrien haver-hi.
D'aquests més antics,
3.500 abans de Cris,
en paral·lel
a l'altra punta del món,
aquí a Catalunya,
trobem també pintures rupestres?
Sí,
clar,
per descomptat.
Inclús et diria més,
a la Baixa Califòrnia,
que és un dels llocs
on més hi treballem,
tenim ara pintures
datades del 7.000,
8.000 abans de Cris
i que són molt,
en temps,
equiparables
a les que trobem aquí.
T'ho dir perquè,
en una cronologia paral·lela,
ha de ser apassionant
veure les diferències
que pot haver-hi
en aquella població
i la població,
per exemple,
de Catalunya.
Abismals,
abismals.
Els conceptes són abismals.
Quan marxes,
Ramon?
Perquè farem tornar, eh?
Marxa el dia 13,
marxa el dia 13.
El dia 13 de juny.
Després tens altres compromisos,
professionals.
i tornaré al mes de juliol
i agost i septembre,
torno un altre cop a Mèxic,
estaré aquí uns dies
al mes de juliol només.
Ara li preguntarem
quins dies estarà,
l'enganyarem perquè vingui.
Estaré al juliol uns dies,
però no sé,
encara,
suposo que a mitjans de juliol
estaré per aquí.
T'ho dir perquè,
és el que dèiem,
queden moltes preguntes.
Jo crec que...
Sí, em sembla que no hem començat
a parlar de res, no?
No res,
però ja saps que això
és un clàssic
d'aquest espai
d'evolució de l'IPES.
Hem fet una petita introducció.
Una petita introducció,
però, escolta,
si aquestes pintures rupestres
han aguantat
milions i milions d'anys...
Mil, mils.
Mil, mils d'anys...
Mil, mils, no.
El coneixement de l'IPES
també pot aguantar
algunes quantes setmanes, no?
Sí, per descomptat.
Crec que sí.
Sí, sí, sí,
ens podem continuar parlant.
Ens podem tornar a trobar.
Però, escolta,
a mi m'atreu molt
i suposo que als oients
també aquesta idea
de la contemporanitat,
de la rupestre
d'una zona del planeta
o de l'altra,
que ens pot donar
moltíssima informació
de com podíem viure
en llocs oposats del planeta.
Quan vulguis ens tornem a veure.
Sempre és interessant
conversar amb Ramon Vinyas,
investigador de l'IPES,
director del Centre d'Interpretació
de Rupestre de Montblanc,
que no hem parlat tampoc
d'aquest centre.
Sóc conservador del centre.
Conservador del centre.
Que el visitin aquest estiu,
que aprofitin.
Sí, sí, val la pena.
I en tot cas,
en parlaríem en una propera cita, Ramon.
Molt bé, d'acord.
Bon viatge.
Gràcies.
I ens retrobem a la tornada.
Fins aviat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.