.
Laura Picó, molt bon dia, benvinguda.
Hola, Iolanda, bon dia.
Quantes vegades no haurem parlat des del punt de vista estrictament jurídic
del que és la violència de gènere, de la llei, en definitiva,
que intenta regular i posar una mica d'ordre aquest desgavell social
que tenim en l'actualitat.
Moltes, avui, parlar d'aquest tema, a banda que és inevitable,
probablement prengui una dimensió una mica diferent, no?
Perquè des del punt de vista legislatiu, a vegades ho hem dit,
sembla que estigui tot fet, o no?
Home, des del punt de vista legislatiu s'han fet forces avenços.
Avui és un dia especial perquè és el Dia Mundial contra la Violència Mascrista
i és un bon dia per recordar una mica el que s'ha de fer
quan una dona és maltractada, etcètera, no?
Però penso que la llei ja té forces mecanismes per defensar aquesta situació.
El que passa és que se segueixen produint morts,
se segueixen produint situacions no volgudes
i llavors posar una mica ordre en tot això.
I de tant en tant em sembla bé i trobo que és força lluable
que es facin manifestacions, es facin protocols,
l'administració es posi a les piles,
però hi ha forces mecanismes, eh?
És molt...
Qüestió de 3 o 4 anys sembla que s'ha fet un canvi important, no?
Sí, la llei de violència contra la dona,
a més s'han posat en marxa tots els jutjats de violència contra la dona,
després parlarem una mica de les novetats que es volen impulsar
des de l'escola judicial dels jutges
perquè aquests jutges estiguin més preparats,
però, que ja ho estan força,
però perquè siguin més especialistes,
igual que els jutges de menors, eh?
però des de fa uns anys la cosa és molt més ràpida.
Abans una dona posava una denúncia
i passaven mesos fins que declarava el suposat maltractador,
declaraven els testimonis, etc.
I la cosa que s'allargava tant
era molt dolorós tant per la dona com pels fills o per l'entorn, no?
Avui en dia, quan una dona denuncia un maltractament,
quasi automàticament es posa en marxa un protocol
des de la mateixa policia,
és a dir, es busca aquest senyor,
se l'emmanilla i se'l porta al jutjat segons l'hora
i si no se'l porta a dependències policials
i després l'undemà al jutjat.
És a dir, la dona, des que posa la denúncia
fins que detenen el seu company o marit,
no està en perill, en teoria.
Això passa en la generalitat dels casos
i quan la cosa és mínimament greu.
Llavors, quan una dona posa una denúncia
a banda de la policia, passa això.
Quan una dona està posant la denúncia,
automàticament la policia truca
aquesta senyora no té un advocat particular,
truca a l'advocat de guàrdia de maltractaments
i aquest advocat o ve a les dependències policials
per assessorar-la o ve per telèfon
i diu, posi la denúncia
i l'undemà ens veiem als jutjats.
Deies que truca a l'advocat de guàrdia
de maltractament.
Hi ha un advocat o una advocada
específicament per a aquesta àrea
o és un advocat que pot estar, doncs,
de guàrdia per a qualsevol altre tema
i atén aquest cas?
No, no, no, és un advocat, és un cos d'advocats
que estem de guàrdia, perquè també estic
en aquest domó d'ofici, només per dones maltractades.
I, doncs, es truca a aquest advocat
i aquest advocat assessora aquella persona
perquè a vegades el que passava,
i això és important de dir,
és que la dona posava una denúncia
per maltractaments, però després resulta
que també es volia separar,
perquè, clar, arrel d'això se separava.
Però alhora hi havia altres denúncies
per, no sé, al millor furt o robatori del cotxe, etc.
Doncs tot això, clar, tenia un advocat diferent.
Les dones es tornaven boges.
Aquest nou sistema,
que ja fa uns anys que està instaurat
al Codell d'Advocats,
fa que un sol advocat,
el que et toca per maltractaments,
porti la separació,
el judici de faltes per no sé què,
el divorci posterior, etc.
I això li dona molta seguretat a les dones
perquè tenen un advocat
al qual es poden dirigir
per qualsevol cosa que passi relacionada amb el seu cas.
Clar, i és que des del moment
que hi ha aquesta denúncia,
al voltant d'aquest maltractament
hi ha tota una sèrie de factors
que incidiran en el futur més immediat de la dona.
Des del moment, en el teu cas,
que també estàs en aquest torn d'ofici,
des del moment que seus davant d'aquesta dona,
des del moment, no del maltractament,
perquè això no es pot saber,
però sí de la denúncia,
fins que l'advocat o advocada
seu davant d'aquesta dona?
Passa un cert temps?
No, la dona denuncia a la policia,
en aquest moment l'advocat va al centre policial,
l'assessoren quan la denúncia de més,
i la policia va detenir l'excompany o el marit
o la persona que hagi produït el maltractament.
En aquell moment,
normalment l'undemà,
perquè això moltes vegades passa vespre-nit
i llavors es porta l'undemà al jutge de guàrdia
o al jutjat de maltractaments fins a certa hora,
una o les dues,
es posa en marxa el que es diu el judici ràpid.
I llavors declara la senyora davant del jutge
sense que es vegin.
És el que t'anava a dir.
Hi ha una dependència diferent,
la senyora tenen el presunt de maltractador
detingut als calabossos,
la senyora declara
i va en una habitació a part.
Això és important,
aquestes petits detalles és important per la senyora.
Però mentre hi ha aquest procés,
què passa amb els fills?
Que potser s'han quedat a casa.
La senyora torna a casa habitualment,
és que hi ha mil casos,
però l'habitual és que el senyor quedi detingut,
la senyora se'n va a casa seva,
sap que l'undemà ha d'anar al jutjat
i una mica reparteixi els nanos,
igual que quan estem malalts,
una mica ens hem d'organitzar les famílies,
doncs organitza com pot,
els nanos no estan allà, des de bo.
I llavors, un cop la senyora ha declarat,
va amb una dependència a part
i declara el marit.
De banda, l'advocat de la senyora,
que és el de maltractaments,
i l'advocat de guàrdia o particular del senyor,
que també està present.
I més el fiscal, més el jutge
i més la persona que pren la declaració.
Llavors, declara el marit
i si hi ha testimonis,
es procura que es faci tota l'hora.
I un cop fet això,
poden passar diverses coses,
com m'ho he explicat moltes vegades.
La primera és que el marit digui,
doncs sí, anem al tractat,
o hi hagi un part de metge tan evident,
o hi hagi una prova tan evident
que no pugui pràcticament...
Que no cal que reconegui els fets perquè és evident.
Si ell està d'acord amb dir,
mira, doncs sí, m'ha passat això,
s'arriba a un acord amb el fiscal
i totes les parts implicades,
els agents judicials, advocats i demés,
s'arriba a un acord
i es tanca allà el judici ràpid.
Hi ha una sentència que diu
que aquest senyor és culpable
i se li rebaixa un terç de la pena
perquè ha estat d'acord.
És una manera de donar,
no un premi,
però de que ja que ho ha reconegut,
i s'acaba allà,
llavors la senyora surt
amb una ordre d'allunyament
que va aparellada amb aquesta pena penal.
Independentment de la sentència,
diguem-ne que l'ordre d'allunyament
ja va en sèrie amb la sentència.
Independentment de la sentència del jutge.
Si hi ha un acord entre les parts,
hi ha ordre d'allunyament
perquè és una sentència penal.
Si no hi ha acord
i ell diu jo no ho he fet,
però el jutge entén
que s'han produït totes les proves
i que no cal fer més proves
per anar a judici,
s'assenyala un judici
als penals de Tarragona
o de la ciutat que toqui
allà mateix se surt amb el dia
i l'hora de judici
pel cap de 5, 6, 10 dies.
Mentrestant,
des que surts d'allà
fins que hi ha judici als penals,
hi ha una ordre d'allunyament
i el senyor no es pot apropar a la dona,
500 metres, no pot trucar-la, etc.
Això és molt provisional
perquè ja et dic que són 10 dies.
I un va al jutjat
i allà poden passar dues coses,
que es condemni el senyor
o que se l'absolgui.
I és un judici normal i corrent.
Un judici penal.
Normal i corrent.
Pot passar una tercera cosa,
tornem al jutjat de maltractament,
pot passar una tercera cosa
i és que el senyor
no estigui d'acord
amb que ell és culpable
d'aquest maltractament
i que el jutge entengui
que no hi ha suficients proves
com per anar directament a judici.
Això pot passar.
Llavors una mica tornem
al que passava abans
del judici ràpid
i és que s'obren un procediment
que es diu diligències prèvies,
és a dir,
unes diligències
per fer l'activitat provatòria.
Però això passa
quan no hi ha suficients proves.
És a dir,
en teoria,
quan no hi ha parell
de mort de la dona,
etc.
Ni de mort,
ni de maltractament,
ni de lesiós,
ni tal.
I tot això pot passar.
Això és difícil d'explicar
a la senyora
perquè quan està allà
la veritat és que
moltes d'elles
venen en una situació
molt fumuda
i a vegades fem més
de psicòleg
que d'una altra cosa.
D'advocats, clar.
Però, bueno,
intentem explicar-ho com podem
i així està la llei.
Jo trobo que
està força bé,
és força ràpida,
en aquest cas
el judici ràpid funciona.
La llei està funcionant?
Està funcionant.
En quant al procediment,
en quant a dictar la sentència,
l'execució de sentència,
fins i tot.
el problema és que
jo sempre he pensat,
i això és una cosa
molt personal meva,
que les ordres d'allunyament
funcionen per la gent
que no té cap intenció
d'agredir o matar algú.
És a dir,
que ha pogut agredir
la seva dona
però que al final
no és allò
que té claríssim
que ha de matar-la.
Una persona que té claríssim
que ha de matar
un ordre d'allunyament
no el dissuadeix d'això
perquè, bueno,
és que vas a matar
una persona.
Sí, aquest és l'objectiu.
No hi ha ordres d'allunyament
que t'ho impedeixin.
No, llavors aquest és el problema.
Funciona molt bé
el de les cases d'acollida,
llavors, clar,
no trobes a la dona,
no hi ha perill de mort.
Però, clar,
suposo que l'administració,
ho sé, segur,
l'administració no té
prou diners
i prou persones
per protegir
de forma ben bona
a les maltractades.
Home, d'un temps cap aquí
amb aquesta llei
i, clar,
per això estàs tu
que hi entens.
Jo recordo
que era molt escandalós
que sovint
una dona presentava
una denúncia
pels maltractaments
i, aleshores,
si la retirava,
aquí no havia passat res,
cap a casa.
Amb el temps,
afortunadament,
és igual
el que digui la dona.
Si la denúncia
està posada
és el propi estat,
la pròpia fiscalia
que actua d'ofici,
no?,
i que es manté
aquesta denúncia.
Perquè això us trobàveu
moltes vegades.
Que la dona
retirava la denúncia
i, aleshores,
amb proves i tot
que aquella dona
havia estat maltractada
per por
o per un estat
psicològic
de dependència
cap al maltractador,
doncs,
retirava la denúncia
i se n'anaven
cap a casa
un altre cop,
no?
És que,
de les denúncies
presentades aquest any,
del primer semestre
de genyer
a juny d'aquest any,
que són 1.595
a les demarcacions
de Tarragona...
1.500, Laura?
1.595.
L'any passat,
en tot l'any,
van ser 2.847.
Ara,
jo espero no,
però suposo
que la superarem.
Però d'aquestes
1.595
n'hi ha un 10%
que són retirades.
Què passa en aquests casos?
Quan la dona
posa una denúncia
però resulta
que t'espesa
una enrere,
si la prova que hi ha
no és suficient
per portar
un procediment
contra el marit,
diguen que
el jutjat
ho arxiva
o
els penals
i aquest senyor
l'absolen
perquè la dona
no declara
contra aquest senyor
i el fiscal
no té altra prova.
Però,
si, per exemple,
hi ha un part de metge
que diu que
aquesta senyora
té un ull murat,
té un braç enganxat
i potser
la filla gran
resulta que ha sigut
testimoni d'això,
etcètera,
quan hi ha una càrrega
propietària important
segueix endavant
i hi ha moltes sentències
condemnatòries.
El problema d'això
és que quan una persona
retira la denúncia
perquè vol continuar
vivint
amb aquell
agressor,
què passa?
Que si això
continua endavant
i el condemnen,
això porta
a parellar d'un ordre
d'allunyament.
La persona
no poden viure juntes.
Per molt que la dona
s'entesti en què
continuï vivint.
Sí, i t'asseguro
que hi ha moltes dones
que segueixen vivint juntes
amb aquesta gent
i és un problema
perquè com algú
denuncia aquest home
resulta que tindrà
una vulneració
d'una sentència
i llavors pot anar
a la presó.
Jo aconseguiria
les dones
moltes dones
posen denúncies
la majoria
amb una base
provatòria
perquè estan espantades
perquè tenen
perill de lesió
i perquè han dit prou
perquè ja no podien més.
Però quan una persona
posa una denúncia
ha de ser conscient
i això ho expliquem
ha de ser conscient
de tot
el mecanisme
que està endegant
i que ha d'arribar
fins al final
i que ha d'arribar
fins al final
i si en aquell moment
abans de posar-te la denúncia
no està segura
o diu
potser el perdonaré
que s'ho pensi dues vegades
perquè
perquè no
perquè al final
resulta que tindrà
un allunyament
que no ho voldrà
i això és un problema
i jo
moltes vegades
et explico
i a vegades penso
i moltes vegades
em diuen
jo no vull que se m'acosti
però no vull que vagi a la presó
i resulta que aquest home
té antecedents
doncs filla
és que
si tens antecedents
aniràs a la presó
llavors
quan hi ha una activitat
provatòria
hi ha una sentència
condemnatòria
llavors
les dones
que estan en una situació
angoixada
explicar tot això
és molt fotut
però és que
han de saber
que s'endega
una màquina
bastant important
i bastant ràpida
no hi ha
volta enrere
i aleshores
clar
és allò de dir
no, no
si jo no vull
que li passi res dolent
només vull que em deixi en pau
home
és el que tu dius
la maquinària
va fins al final
parlaves dels testimonis
de la filla gran
disortadament
els fills
són testimonis
moltes vegades
dels maltractaments
de gènere
en el si de la família
hi ha una edat
determinada
a partir de la qual
el jutge
pot cridar a declarar
els fills
sí
pot cridar a declarar
a partir dels 12 anys
dels 12
el que passa és que
clar
acostumem a evitar-ho
això
si es pot provar
d'una altra manera
acostumem a evitar-ho
perquè els nanos
estan allà
en una situació
bastant fotuda
han d'escollir
entre pare i mare
quan són agrelacions habituals
diguem que és més senzill
perquè els fills
també estan espantadíssims
i a vegades són víctimes
també
i el que volen és que marxin
el que passa és que
quan és una discussió
diguem
o puntual
o no massa violenta
doncs intentem evitar-ho
perquè clar
és fer passar un maltràncol
als nanos
ho intentem evitar
i de veritat
clar
els partits metges
és molt important
perquè són coses objectives
que fa
primer vas al metge
però després vas al forense
i el forense recull això
i això és molt important
és una gran prova
pels fiscals
i per les acusacions particulars
home aquest és un gran pas
també juntament
amb d'altres
que ja hem comentat
que en el qual s'ha avançat
en els darrers anys
que hi hagi els protocols
que obliguen
que des del moment
que hi ha una
s'atén una urgència
en un servei d'urgència
sospitalària
si hi ha sospites
hi ha el metge directament
i això ja es trasllada
a les forces de seguretat
vull dir
que aquí no intervé
la dona
de dir
doni'm el part
que el portaré
no cal que faci res
senzillament
que es deixi
guarir els metges
i seran els metges
els que aportaran
un partit mèdic
que després serà
una de les proves
realment
per tirar endavant
aquest procés judicial
de totes maneres
les lleis
se'n ve
però
es diu
i s'explica
jo crec que és una percepció
que tenim tots
que tenint en compte
que és una forma de violència
que causa més víctimes
l'any que el terrorisme
no hi ha la mateixa
consciència social
encara hi ha una part
de la societat
que pensa que això
pertany al terreny del privat
sí
però jo penso
que cada vegada
hi ha més consciència social
que això no és així
tens raó
amb això que has dit
en el sentit
que les denúncies
endegades
per veïns
o familiars
encara són molt molt molt petites
quan tu estàs sentint
en un veí
una baralla important
coses que cauen
etcètera
no costa absolutament res
a més estem obligats
a fer-ho
a trucar a la policia
el que passa
és que clar
és com quan veus
quan ets testimoni
d'un accident de cotxe
dius
ostres ara em cridaran
al jutjat
hauré de fer de testimoni
i en aquests casos
és pitjor perquè penses
ostres aquest senyor
és molt violent
a veure si ara
que sap on visc
mirar-la de meu
o dels meus fills
però és que
hem de ser conscients
que ens pot passar
a tots
no només a nosaltres
sinó els nostres fills
o els nostres pares
etcètera
per tant també ens agradaria
que ens ajudessin els altres
jo penso que amb això
s'ha de ser un pèl generós
i dir
bueno
perdré una mica de temps
però una mica
ajudar els altres
tampoc
aquell dia ens costarà
però ja no
és important
és important
perquè potser d'això
depèn que condemnem
una persona que s'ho mereix
esforços
coordinació
protocols
les institucions
la societat civil
els juristes
els metges
tota la societat en general
però amb legislar
no n'hi ha prou
en aquest tema
i en d'altres
han de passar
algunes generacions
probablement
per poder
si no acabar
com a mínim
rebaixar les estadístiques
de la violència
per les dones
sí
l'altre dia
no sé quin mitjà
de comunicació
sentia
que la Generalitat
havia endegat
un protocol
com un programa
per a les escoles
i a més hi ha
anuncis a la televisió
talla molt mal rotllos
etcètera
això és superimportant
perquè nosaltres
ha de ser
la propera generació
la que les nenes
dic
jo vull anar a enfadir la curta
i el meu nòvio em diu que vagi a enfadir la llarga
i jo no vull anar a enfadir la llarga
i una mica tenir personalitat
i dir
no no
aquests gelos malaltissos
no és que m'estimi molt
és que són gelos malaltissos
que jo no necessito
i dir prou
i això és difícil
suposo que nosaltres
som una generació
que bueno
també
aguantar segons què
i això no és així
i espero que la generació propera
és que és un problema educacional
les estadístiques espanten
perquè són dones joves
majoritàriament les víctimes
sobretot les que han estat assassinades
dones joves
no estem parlant de dones
que han pertengut a generacions anteriors
en les que bé
ja sabíem el tipus d'educació
que es rebia
joves
d'aquí també
que és un gest
i això considerem
que siguin noies
de primer curs de l'ESO
les que llegeixin avui aquest manifest
que siguin noies molt jovenetes
molt important
potser l'any que ve
hauríem d'afegir
que aquest manifest
el llegís
un noi i una noia
sí
molt important això
que els nois s'impliquin
és la manera
perquè els nois
també estan defensant
el seu gènere
que com a homes
no són agressors
per naturalesa
són homes
i també s'han d'apuntar
a aquest carro
d'intentar acabar
amb aquesta
sí, sí
estem d'acord
amb això
amb aquesta dinàmica
estem d'acord
Laura
balanç positiu
des de la pràctica
personal i professional
quotidiana
sí
quan a les millores
que s'han efectuat
sí, sí
jo faig un balanç positiu
el que passa és que
segueixo dient que
quan una persona
vol fer un mal
a un altre
pocs instruments
hi ha per defensar
l'altra persona
el que passa és que
no tenim altres mitjans
ara hi ha un
el Consell General
de Poder Judicial
exigirà la formació
dels jutges
que vulguin
plaçar
amb un jutjat de violència
perquè fins ara
a l'escola judicial
només fan un mòdul
de violència
i després visites
a centres de dones
però ara s'exigirà
no només nocions legals
sinó psicològiques
i assistencials
per una mica
tractar aquestes dones
i insisteixo
que a vegades
anem al jutjat de violència
i fem més de psicòlegs
que d'altra cosa
llavors els jutges
també
la presidenta
de l'Observació
de la violència
de gènere
la Immaculada Montalbán
ha dit que
i trobo molt encertat
han de tenir
una formació
especialitzada
igual que hem dit
abans
amb els jutges
de menors
per tractar
de forma especial
aquell tipus
de víctimes
i això
trobo molt important
també
després la cosa
és molt més complexa
del que sembla
denunciem
es prova
que hi ha hagut
aquesta violència
hi ha una sentència
del jutge
en funció
de si hi ha antecedents
o no
o de la gravetat
de diferents coses
aquest home
va o no va
a la presó
l'ordre d'allunyament
però en paral·lel
com bé deia
s'inicia
tot un procés
de divorci
de separació
i clar
si hi ha
en un procés
ordinari
de separació
déu-n'hi-do
la complexitat
que té
en aquests casos
deu ser més complex
encara
perquè hi ha
un tema
de les visites
dels fills
hi ha un tema
patrimonial
de separació
dels béns
de tot plegat
clar
en unes circumstàncies
normalitzades
un divorci
ja és complex
si a més a més
hi ha un ordre d'allunyament
i aquesta dona
té fills
i
deu ser terrible
aquesta segona fase
quan és una família
amb fills
i que la dona
es vol separar
i el marit
li posa un allunyament
al mateix dia
que fan declaracions
i tot això
el jutge
fa una
resolució
on
s'organitzen
de forma
molt
primària
les coses
més essencials
de la família
és a dir
s'organitzen
les visites
a la guària de custòdia
una pensió
que li ha de passar
al marit
etc.
i tot això
fins que hi hagi
un judici definitiu
aquestes mesures
independentment
del judici definitiu penal
aquestes mesures
tenen una
validesa
de 30 dies
durant aquests 30 dies
tu has de posar
una demanda
de separació
o divorci
i això és vàlid
fins que hi ha
una sentència
de separació
o divorci
però això s'ha de fer
amb el de pressa
sí
i la cosa negativa
d'això
és que el jutge
de violència
ha de decidir
sobre coses civils
de les que quasi
no té prova
perquè allà
la gent no porta
el patrimoni que té
des de l'aguda
sobre el patrimoni
no es decideix
però
ni el salari
que té
per poder decidir
perquè clar
ens hem de fiar
del que ens estan dient
perquè
es fa tot
el mateix dia
llavors és una mica
complexa
però és que
no hi ha altra manera
si volem protegir
la dona
no hi ha altra manera
Per això jurídicament
després pot ser
que es revisi
el que és la sentència
de divorci
sí, sí
per suposat
això és provisional
perquè per exemple
l'home en aquest cas
pot demanar una revisió
si el jutge
ha estat molt estric
en quant a la visita
dels fills
sí, sí
això és absolutament provisional
i després hi ha
un procediment
molt més extens
amb molta
facilitat aprovatòria
per a totes parts
amb el seu temps
etcètera
però momentàniament
s'ha de regular això
perquè clar
el pare
encara que hagi maltractat
la dona
i això a vegades
és difícil d'entendre
però és així
segueix sent pare
d'aquests nanos
i a vegades passa
que ha maltractat
la dona
però els nanos
els tracta
de forma meravellosa
per tant té dret
a veure els nanos
i els nanos
volen veure el pare
a vegades no passa així
però és que moltes vegades
és així
és molt complexa
hi ha una llei base
però després
cada cas
es va desenvolupant
una mica en funció
tota aquesta maquinària
tan complexa
es posa en marxa
quan una dona
en rep una agressió
per part del seu company
la seva parella
d'un home
en aquell moment
perquè es posi en marxa
aquesta maquinària
només cal marcar
un número de telèfon
Sí, i n'hi ha molts
mira, hi ha el 016
que és 24 hores
que no deixa rastre de trucada
això vol dir
que quan la dona truca
després no té allò
de llamedes etxes
no surt el número
i que et deriva
serveis d'emergències
aquest és molt efectiu
hi ha el de la Generalitat
el Guàrdia Urbana
els Mossos
i la Policia Nacional
n'hi ha molts
tothom derivarà
cap a...
això sí que
aquest protocol
i aquesta manera
d'enllaçar les trucades
sí que es fa molt bé
i amb això
sí que hem avançat
moltíssim
moltíssim
doncs augmenten
les víctimes
és una situació
que sembla
que de moment
va...
com a mínim
no davalla
però el que sí que és
és que els esforços
s'estan fent
i quan no se'n fan
s'ha de dir
però quan se'n fan
també s'ha de dir
no, Laura?
sí, sí
Laura Picó, advocada
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins al proper programa
a vosaltres
adeu-siau