Temps de Tartuli al matí de Tarragona Ràdio.
Temps d'opinió per repassar l'actualitat de la jornada.
Ja estan aquí, ja ens acompanyen els tres contartulis.
Un d'ells és el periodista del diari Aquí, en Jordi Salvat.
En Jordi, bon dia, bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya l'exsecretari general de Caixa Tarragona,
l'Àngel Conesa.
Bon dia.
I el tercer contartuli no és en Josep Maria Sabatevos,
com havíem anunciat en un primer moment.
Un problema familiar d'última hora l'ha impedit acompanyar-nos,
però sí que ens acompanya l'exregidor socialista Pere Valls.
Pere, bon dia, benvingut.
Bon dia.
Avui els proposem parlar de Fitur
i de les moltes presentacions d'actes importants
per a la ciutat de Tarragona i la costa d'Augurada
que s'estan succeint aquests dies.
De fet, hi ha hagut un gran desembarcament,
massiu desembarcament de presència tarragonina
al ràssim de Firalifema, a Madrid,
en aquesta zona de la capital de l'Assad.
Crec que el Pere Valls, precisament, va arribar ahir a la nit.
I, si el sembla, després ara parlarem més detalladament
d'alguns dels projectes que s'han presentat,
de l'any jubilar, de la candidatura a Jocs al Mediterrani,
de la capital europea de la cultura,
però així, a trets generals,
què els sembla que Tarragona i, de fet,
tota la costa d'Augurada sigui present en la que diuen
que és la segona fira més important del sector a tot el món,
la segona fira turística del món,
i si creuen que està justificada un desembarcament tan important
de la ciutat en aquesta zona.
Pere, tu que estaves ahir per a Madrid,
explica'ns com ha anat l'experiència.
Jo és la primera vegada aquí vaig ser,
no hi havia estat mai,
i de bo que és impressionant veure la quantitat de gent,
d'estants,
no només d'Espanya, sinó de tot el món,
perquè tu no és un tom per llit,
pots perdre, no és molt gran.
I jo em penso que sí que val la pena ser-hi.
El que algú pot discutir,
si som d'una manera o no d'una altra,
però jo crec que sí,
perquè és un aparador molt important.
primer perquè hi ha tots els operadors,
els primers dies,
i després per la gent,
perquè el cap de setmana allò també està ple de gent.
Recordem que aquesta fira,
els primers dies,
des d'ahir fins i vendres,
està oberta només als professionals,
són dies en què la gent té unes agendes molt farcides,
en què es tanquen negocis,
es tanquen acords,
i que és el cap de setmana en què està oberta
a tot el públic en general.
El Jordi Salvat no hi ha estat en guany,
però sí que hi ha estat en altres ocasions.
Sí, hi ha estat dos anys,
de la setmana 2005 i 2006,
i realment, clar,
et passeges per la zona de Catalunya i de Tarragona
i sembla que estiguis aquí a Tarragona,
perquè et trobes tots els càrrecs polítics,
periodistes,
gent del món turístic,
de patronatge de turisme,
clar,
es fa un ambientillo,
però és que és normal,
perquè, a veure,
ho deies tu ara en aquest moment,
és la segona fira més important del món,
i si la costa haurada,
les comarques de Tarragona,
es volen ser un referent en turisme,
han de ser-hi.
Anjal.
Bé, jo penso que el fet de ser-hi
demostra una vitalitat de l'entorn en què vivim,
i això penso que és important,
però una mica l'experiència que tens
d'aquest tipus de celebracions o de fires
és que després la feina queda pels rascarrasques,
és a dir,
no pels que estan donant la cara en el moment de...
que també hi ha de ser, evidentment,
sinó que llavors l'important és realment els contactes
que es puguin fer després,
saber contactar amb aquests operadors,
saber quins són els fills que s'han de moure,
perquè realment això sigui uns resultats positius.
Ahir es va produir la inauguració oficial,
el discurs d'inauguració oficial,
un dels discursos va venir per part del rei d'Espanya,
i Joan Carles I va destacar
que l'any jubilar de Tarragona
és un dels tres esdeveniments més importants
que tenen lloc a l'estat espanyol en guany,
conjuntament amb l'exposició de Saragossa,
una exposició dedicada a l'aigua,
i als actes del bicentenari
de la guerra del francès,
dels fets del 2 de maig.
L'any jubilar ja ha començat,
va començat recentment,
no sé si creieu que realment és un fet destacat,
possiblement des de l'òptica local
es veu d'una manera
i des de fora es veu d'una altra,
com valoreu una miqueta aquest esdeveniment?
Això ens en donarem compte
de la importància
a mesura que passin els mesos,
perquè l'altre dia es va fer la inauguració,
però aquí hi haurà actes religiosos i culturals
que sembla que portaran gent
i portaran un tipus de turisme,
diguem-ne, que fins ara no havia vingut,
o havia vingut poc.
Jo crec que per aquí l'hem d'enganxar bé,
a banda del fet religiós,
que això té la seva importància,
però el fet aquest turístic, cultural, econòmic,
el anirem veient a partir dels actes
que es vagin celebrant durant tot l'any.
Que sigui de les tres coses,
diguem-ne, més importants que es fan a tot Espanya,
doncs ja està millor,
perquè vol dir que tindrà un ressò,
crec jo, que si no potser no el tindria,
després de l'expo i això de...
El que passa és que això de la Guerra del Francès
fins a l'any 1811 dona per molt, això,
perquè va començar el 1808,
però aquí ho commemorarem, suposo jo, el 1811,
o sigui, d'aquí tres anys.
Vull dir, és evident que són uns fets importants
i que val la pena aprofitar, jo estic segur d'això.
Home, que el Pere treu el tema del 1811,
de la Guerra de la Independència, la Guerra del Francès,
doncs, home, t'ha reonat,
ens hem de plantejar que podem fer alguna cosa important,
perquè recordem que l'any 1811 ha de ser molt important
per Tarragona, de forma negativa, però també positiva,
perquè hi ha una resistència molt heroica.
Tenim el monument dels despullats aquí a la Rambla,
i crec que és un bon moment per celebrar aquest bicentenari
d'una manera bona.
No sé si els...
Doncs sembla l'any passat ja amb l'Ofrena Flora,
que hi va haver, doncs, el monument dels despullats,
ja es parlava, doncs, de començar a preparar, doncs, els actes
d'aquest bicentenari.
És important, perquè és una comunitat de la ciutadania,
uns fets que potser no s'coneixen massa,
perquè aquí a Tarragona no ens fixem molt en l'època romana.
De fet, potser hi ha molta gent que no sap que l'estàtua dels despullats
es refereix precisament a...
Clar, dels despullats.
Ho posa, ell.
Sí, sí, ho posa, eh?
Però deixa-ho dir, que s'ha d'aprofitar.
Però que ho posi no vol dir que això no sàpiga.
Sí, és una cosa que s'ha d'aprofitar.
Llavors, aquestes tres coses que va destacar el rei,
doncs, home, la diferència potser que hi ha
entre l'any jubilar, l'expo de Saragossa
i el temps bicentenari és que l'any jubilar
ja s'ha tingut menys temps per preparar-ho,
perquè l'expo porten ja molts anys amb la precandidatura,
amb la candidatura, un cop van guanyar ja fa dos o tres anys,
vull dir que han tingut temps per preparar-ho.
El temps i el bicentenari, doncs, et va costant,
veus, falten 10 anys, falten 5 temps per preparar coses,
i l'any jubilar ho vam saber el juny passat.
Potser ha hagut aquest poc temps per preparar coses,
i és això, que potser ens agafarà,
veurem la dimensió d'aquest fet, d'aquesta celebració,
quan estic a punt de cavalla.
És el que deia el Pere, vull dir que s'estan fent coses interessants,
s'està, doncs, també recuperant la memòria, doncs,
d'aquella època, de fa 1.750 anys,
dels primers cristians, des del punt de vista religiós,
però des del punt de vista també de patrimoni i d'història.
Vull dir que és això, que potser ens està passant el tren pel davant
i no l'estem acabant d'aprofitar.
Potser no som conscients de la importància,
Àngel, que pot suscitar un esdeveniment d'aquest tipus?
Bé, jo m'ho miro des de dues perspectives.
Des d'una perspectiva, diríem, des de la meva condició,
d'una persona que ha estat ficada sempre en temes d'Església,
que ha tingut inclús responsabilitats a nivell de càritas i coses d'aquestes,
i ho veig amb una certa perplexitat.
És a dir, a mi em fa una miqueta d'una imatge, diríem,
de recuperar una cosa de fa...
Vull dir, a veure, crec que les coses es mouen per una tradició.
És a dir, avui en dia un any jubilar,
que m'agradaria saber quanta gent dels que en parlem sabem
el que vol dir un any jubilar.
Vull dir, és una cosa que és de l'edat mitjana.
És a dir, penso que és una cosa que no aporta res absolutament
en aquest moment des del punt de vista creient.
Però sí que és veritat que és una designació que és...
Vaja, que hi ha hagut altres localitats de l'estat espanyol
que han tingut, en guany, a Roma també...
Sí, però evidentment que tenen una tradició en alguns casos,
que, per exemple, a veure, no es pot comprar, jo diria...
O sigui, que ens hem inventat una cosa, no?
Vull dir, que podríem entrar després a veure
quines justificacions d'aquests invents.
Però des del punt de vista terragoní,
que potser és el que estem discutint aquí,
el que ens interessa més,
jo diria que, a veure, a Madrid o a l'estranger i tal,
es dona una imatge de ciutat, no?
I, a veure, demanar els jocs del Mediterrani,
la capital de la cultura, penso que és un esforç important,
i que dona una imatge de ciutat dinàmica.
Parlar d'un jubileu dona una certa imatge que rinclona.
Tornem una miqueta a aquella imatge de ciutat de capellans
i de militars que teníem una miqueta...
Potser sí.
No ho sé, jo tant...
El detall no el conec, no?
Però sí que és...
Vaja, jo em quedaria amb això, no?
Que pot ser un moment també que un tipus de turisme,
un tipus de visitant que potser no ha vingut mai,
doncs pugui venir,
i evidentment l'hem de saber aprofitar,
això sí, això és com tot, no?
Vull dir, quan tens una ocasió de...
Sí, sí, però evidentment, llavors,
això és una imatge de màrqueting, claríssimament.
Clar.
Una imatge de màrqueting, vull dir, a veure,
el senyor que ha vist que va anar a la concentració
en favor de la família,
ahir va fer una presentació als mitjans de comunicació de Madrid,
de les quals suposo que els dirigents
de la Conferència Episcopal estaran com a molt satisfets, no?
Que sí que és veritat, una mica el fil del que deia ara l'Àngel,
és que el contingut del programa d'actes d'aquest any jubilar
té un mercat d'accent religiós, fonamentalment,
té alguns esdeveniments culturals,
però no ha tingut alguns elements d'espectacle
que sí que han tingut altres anys jubilars
que han tingut aquí a l'estat espanyol, per exemple.
Un exemple dels que s'ha divulgat més
és que en algun d'aquests anys jubilars
hi ha hagut concerts a Shakira, no?,
d'estrelles de rock internacional.
No sé si fa falta portar la Shakira
o d'altres grups o d'altres actuacions d'aquest tipus de Tarragona,
però sí que és veritat que s'ha optat
per un perfil molt concret, no?
Però crec que és això, que ha faltat temps per crear tot això.
A més, va arribar la designació el juny
quan acabava d'entrar el govern,
no sé si en aquell moment havia entrat,
si estàvem en l'època de canvi de...
de traspassar poders.
Pocs dies, de fet.
Pocs dies, sí, clar, hi ha hagut molta improvisació.
L'estiu pel mig, de plantes al setembre,
clar, hi ha hagut molta, molta improvisació, crec, jo, amb aquest tema.
Vull dir que és el que deies ara, concerts.
O fer una mena...
Ara, estem fent el Tarracó Viva,
doncs aplicar-ho una mica també amb el tema de l'any jubilar.
No sé si es farà ara al maig, doncs, recreacions.
A més, és l'època romana,
se'n parla del segle III després de Crist.
Vull dir que hi ha molta vessant,
i la vessant més de màrqueting,
doncs també s'ha d'explotar, crec jo.
I aquí és potser la regidoria de turisme
i d'estratègia de la ciutat
a la qual li toca, doncs, coordinar-se.
El que passa és que qui organitza això no és l'Ajuntament.
L'Ajuntament s'hi pot afegir en alguna cosa,
però qui té els drets, per entendre'ns,
i perdoneu que ho digui així,
és el cas de l'Arcabisbat,
que és qui pot fer-ho, això.
L'administració, bueno, s'hi suma,
perquè és una cosa que es fa a Tarragona
i que té la seva importància,
però no organitza l'Ajuntament.
L'Ajuntament organitza altres coses,
o demana altres coses.
No, però em recordo que el juny,
quan ve la designació,
veies l'Arcabisba entrevistant-se
amb els responsables polítics,
amb el president de la Càmera de Comerç,
clar, buscava també la complicitat.
El mes de desembre,
jo que formo part de la candidatura
dels Jocs del Mòbil de Trenet,
també hi vam anar,
era el salari que he vist,
però no hi vam anar,
per fer el fet religiós,
hi vam anar perquè hi ha un esdeveniment important
a Tarragona durant aquest any,
i nosaltres, que també en volem fer un altre,
a veure, on podem arribar a una certa col·laboració
amb tanta gent que ve.
El fet religiós, perdona,
vull dir que els altres,
jo penso que no hi hem d'entrar
més enllà del que cadascú cregui,
però el fet que hi hagi un Ajuntament nou,
s'ha fet això de pressa i corrents,
no, perquè això ni l'Ajuntament ho ha demanat
ni ho ha deixat de demanar,
això ho ha demanat l'Arcabisbat,
li van concedir des de Roma,
te'l concedir això,
no sé com va, suposo que sí,
i a partir d'aquí,
doncs, veure,
l'Arcabisbat demana
la implicació de tothom,
perquè el que vol és que quedi bé,
això és normal,
normal des de qualsevol punt de vista
de l'organitzador,
o que li toca fer una cosa d'aquestes,
vaja, bé que així, no ho sé,
després el que ha sortit,
d'aquí un any parlarem, és clar.
En tot cas, jo em penso que hem d'esperar resultats
i, evidentment, les nostres són opinions
i al final podem estar equivocats,
però, realment,
hi ha una mica aquesta concomitància,
a més a més,
entre els poders polítics i els religiosos,
que sembla que era una cosa
que estava en un estat més laic,
vull dir, superada,
vull dir, sembla que hi ha una certa tendència
a tornar-s'hi,
almenys des de les perspectives de la ciutat.
Veurem, en qualsevol cas,
l'any jubilar no s'acaba fins al mes de gener del 2009,
ens queden, de fet, 11 mesos
i una miqueta més plens d'actes,
plens d'activitat,
acaba de començar
i temps tindrem, òbviament,
per continuar valorant el seu desenvolupament.
Els proposo parlar ara
d'un altre dels actes
que s'ha de promocionar ahir a Madrid,
un acte amb el qual el Pere Valls
està directament implicat,
que és aquesta candidatura de Tarragona
a acollir els Jocs del Mediterrani
de l'any 2017.
Ara obrim el debat,
però d'entrada, Pere,
com va anar la presentació?
Hauries de dir,
jo m'hi alegro que m'hi hagués aquesta pregunta, no?
Bé, bueno, això és un...
Això sí que té una...
És un acte més
de la promoció de la candidatura,
que doncs ara en 15 dies
hem corregut molt,
hem fet moltes coses
pel calendari com ha vingut.
Estem treballant des de fa uns 4 mesos,
diguem-li,
molt en sèrio,
i ara aquest mes
doncs ha sigut una mica
com una mena d'esclatada, no?
Perquè això ho hauríem de lligar
amb el que va passar la setmana passada,
que vam estar dos dies a Almeria
i després vam anar també a Madrid
a parlar amb el Consell Superior de Portes
i amb el Comitè Olímpic Espanyol
i llavors,
diguem-li,
l'últim pas d'aquests dies,
cronològicament parlant, no?
Doncs va estar la presentació d'aquest acte.
Es va tornar a donar
la imatge aquesta
que no només és una imatge,
sinó que és la realitat,
que totes les institucions de Tarragona
i del Camp de Tarragona
estan al darrere d'aquest projecte.
Jo crec que jo m'agradaria destacar,
per que ningú s'ho prengui malament,
les paraules que va fer
el president de la Diputació,
que la Diputació,
quan hi vam anar,
doncs ja s'hi havia parlat,
la setmana passada
va venir un vicepresident,
però hi havia el president
i el compromís ferm
de donar suport a aquest projecte,
perquè no només és de la ciutat de Tarragona,
sinó que és el Camp de Tarragona,
en aquest cas,
o d'una sèrie de poblacions
que ja s'hi estan afegint
i que d'aquí uns mesos veurem
el projecte ja definit,
doncs veurem exactament per on va.
I això sí que és un intent important
de posar primer una bandera al mapa,
diguem-ho així,
i aportar i liderar un territori
i obrir-nos a tot el món mediterrani,
que és el camp,
que seria el nostre món més proper
i potser el que a vegades no ens hi hem fixat.
Jo, dit això,
ara aquí podríem parlar molt de rato
i segur que la retratúria quedaria curta,
però bé,
va ser un acte important
amb la línia dels que s'ha anat fent fins ara
i crec que amb un ressò important.
Creieu que Tarragona està plantejant bé aquesta qüestió,
que Tarragona adoptar amb una competició d'aquest tipus,
que òbviament no té el ressò
que tenen les competicions
com una Eurocopa de futbol,
com uns Jocs Olímpics,
però que sí que també és un nivell
que sembla que també té un ressò internacional.
Àngel Jordi,
no sé com veieu aquesta candidatura.
Jo penso que és un tema assequible,
amb el que dius tu,
assequible en el nivell en què es treballa a la ciutat,
i a més a més suposo que és estimulant,
suposo que és una afanyada,
jo no conec,
no sé si hi ha molta competència o no,
però en tot cas és una proposta,
jo diria que llogable,
la que hauríem de fer a costat tots plegats,
i suposo que des de les institucions esportives
i des de les administracions,
inclús des de les institucions,
o sigui, de les associacions de Tarragona,
veure com podem donar un cop de mà
perquè, vull dir,
si més no,
si no s'aconsegueix,
almenys es serveixi per tenir millors infraestructures,
per tenir més contactes, etcètera.
Això és important,
perquè, a veure,
el fet d'acollir una competència esportiva d'aquest tipus
fa que s'hi tindra, per exemple,
un estadi,
i és important,
vull dir, aquest salt d'infraestructures,
un pavelló,
vull dir,
que s'haurien de fer aquest salt a Tarragona,
i també, a veure,
si no és del 2017,
doncs que sigui el 2021,
perquè en aquest tipus de competicions
sempre hi ha molta estratègia política,
ara toca un lloc,
ara toca l'altre,
però l'importància és que Tarragona té la voluntat,
i doncs igual que ha passat en Madrid,
amb els Jocs Olímpics,
doncs ara no,
en el 2012 no,
ara van pel 2016,
la idea és que hi ha aquesta voluntat,
i el que dèiem ara,
que el territori s'està implicant,
perquè,
almenys cada setmana,
cada dues setmanes,
l'Ajuntament de Cambril
s'assume la candidatura
de Tarragona 2017,
per ser Subseu,
Altafulla,
Salou,
i que estan veient que,
no és només Tarragona,
sinó que és el camp de Tarragona
que s'està implicant en aquest projecte,
és un projecte evidentment
que és molt positiu,
ara s'ha de veure
si al final s'aconsegueix,
però la feina crec que s'està fent bé,
a poc a poc s'està fent,
i aquest 2008 és l'any clau,
perquè és l'any de fer el projecte,
i és l'any de tindre-ho tot preparat
per presentar-ho,
perquè el 2009 és l'any de la designació.
Els calendaris,
tot i que no estan fixats
al detall,
el 2011,
el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis
ha de decidir on es faran el 2017,
no ens falten 3 anys.
Un any abans,
fins que ells no diguin el dia que ho faran,
els comitès olímpics no fixen les seves dates.
Un any abans,
els comitès olímpics
han de presentar candidatura,
o no.
Els estatals serien...
Sí, sí.
Clar, perquè pot ser que ell llegi
a altres ciutats de l'estat espanyol,
com de fet.
Però llavors,
perquè el Comitè Olímpic Espanyol
digui
optem per Tarragona,
que és el que esperem.
Primer ha d'obrir un termini
perquè la gent s'hi pugui presentar.
Això va així.
Clar, ens anem
a finals del 2008,
com a molt tard,
a mitjans del 2009,
per nosaltres tenir
els deures fets,
diguem-ho així.
I aquí,
si és veritat,
hi ha molta feina a fer,
si ja s'ha començat a fer,
hi ha la feina tècnica
i la feina no tècnica,
vull dir,
la feina política o representativa
d'anar fent contactes i tal.
això està endant-se ja.
I llavors,
és veritat que hi poden haver
altres ciutats d'Espanya
i del Mediterrani.
D'Espanya n'hi ha un altre
que ha dit que també ho vol ser,
el que passa és que només ho ha dit
que és Cartagena.
Només ho ha dit.
No ha arribat ni de lluny
a fer cap pas més d'això.
Però encara hi són a temps.
Hi pot haver-hi més ciutats
que ho vulguin fer.
Llavors,
nosaltres el que portem,
si em permeti,
és molt d'avantatge,
perquè tota aquesta feina
que aquests mesos hem fet,
doncs els altres encara no l'hem fet.
S'ha fet molta feina
en les administracions,
ho hem estat comentant,
però suposo que un dels aspectes
que també valoren
els organismes decisiós
en aquest sentit
és el suport popular,
el grau d'anar
perquè hi ha que la població civil.
Aquí hem començat
reunions amb entitats esportives.
És que hem començat,
és que clar,
això va començar
fa dos mesos
i entre mitja hi ha hagut Nadal.
Vull dir,
han fet reunions
amb entitats esportives
i amb federacions.
Això n'hi han fet
tres o quatre.
I llavors hem seguit
tot això dels ajuntaments
i del Consell Comarcal,
la Diputació.
Hem fet reunions.
Vam fer una reunió
molt interessant
amb els diputats i senadors
i amb els diputats
del Parlament de Catalunya.
El Parlament de Catalunya,
no sé si serà aquest mes
o el mes que ve,
vull dir,
això no depèn de nosaltres.
Esperem que faci
un pronunciament clar
a favor de la candidatura
i també hi haurà
un pronunciament clar
del president de la Generalitat
d'aquí uns quants dies.
Vull dir,
tot això,
clar,
és que...
Jo penso que l'interessant
és que s'està creant
una dinàmica...
A més a més,
ens hem trobat
que amb gent
i amb llocs
que d'entrada
no els teníem previstos,
vull dir que així de clar,
anar-hi d'entrada,
no vull dir que no hi haguéssim d'anar,
que truquen,
escolta,
i jo què, no?
Vull dir,
jo també vull, no?
I a més a més,
amb els ajuntaments
d'aquí del voltant,
amb tots,
els que s'hi han anat,
encara en falten
un tres o quatre,
però és que no hi ha més dies,
vull dir,
però bueno,
això és un no parar,
vull dir,
i a més a més és cada vegada
més feina
i més reunions
i més trucades
i més d'això,
ens estan dient
on hem de firmar,
escolta,
espere,
primer parlem,
tothom s'hi afegeix
perquè,
no,
tampoc ho demanes això,
la gent,
a veure,
que un ajuntament
s'adhereixi a la candidatura,
no vol dir que sigui subseu,
perquè això vindrà després
i que si farà això
ja en parlarem després,
vull dir,
això que deies tu,
un estadi,
és veritat,
això és la notícia,
el gran pavalló,
és clar que fa falta,
però fa falta si el fem als jocs
i no els fem,
vull dir,
el que passa és que
això servirà
perquè amb 10 anys
fem allò que hauríem de fer amb 20,
no només esportivament,
amb infraestructures
i amb tot,
els jocs,
si se'm permet,
i no sé si queda bé que ho dic,
és l'excusa,
perquè això durarà uns 10 o 12 dies
o 15
i hem de fer coses
que després ens serveixin,
no hem de fer cap instal·lació
i això és una solemnia,
ho diem molt solemment,
a tot arreu,
cap instal·lació
que no ens serveixi després,
perquè llavors
estarem fent un mal servei
a la ciutat,
en aquest cas,
hem de fer coses
que després
les puguem utilitzar.
Aquesta candidatura
als Jocs Olímpics,
als Jocs del Mediterrani
del 2017
sembla que està clipsant
darrerament
una altra candidatura,
un altre projecte important
per a Tarragona,
que de fet
es va llançar
des de molts anys abans,
és la candidatura
a la capital europea
de la cultura
l'any 2016,
avui per cert,
també se'n parla a futur
i s'ha produït
doncs aquesta coincidència,
no sé si creieu
que Tarragona
està preparada
per optar
en aquests dos projectes
de molta envergadura
de forma simultània,
no sé com
hacéu veient
aquests processos.
Home,
això surt molt de Sertúlia,
i jo sempre
ho mateix,
jo crec que és complementari,
una cosa,
doncs,
és una competició esportiva
i l'altra
és una sèrie
d'actes culturals,
absolutament complementaris,
va a públics diferents,
comporteixen part de públic
perquè hi ha gent
que li agrada l'esport
i l'agrada la cultura.
Infraestructures,
home,
doncs,
esportives d'una banda,
culturals de l'altra
i altres comunes
perquè, home,
doncs,
aprofitant per millorar
una mica Tarragona
en temes potser
de mobilitat,
d'altres tipus d'equipaments,
és totalment complementari
i també,
doncs,
són equips diferents
els que,
l'equip del qual forma
per en Pere Valls,
que és a dir,
que el tema de la Tarragona
del 2017,
ja és el Mediterrani
i per l'altra banda
la capital cultural
Europea de la Cultura
de l'any 2016.
Ara,
potser sí que la sensació
és que en aquest moment
Tarragona 2017,
o sigui,
Jocs del Mediterrani,
està passant una mica
al davant de Tarragona 2016.
Potser perquè això,
perquè Tarragona 2016
porta més temps,
Jocs del Mediterrani
porta menys
i està celerant bastant
i potser sí que aquesta sensació.
Però, bueno,
avui hi ha la presentació
i potser servirà
l'aliançament
de la candidatura
a la capital europea
de la cultura.
Àngel,
com ho veus?
Home,
jo,
em dóna la sensació
també una mica,
potser amb l'aspecte esportiu
hi ha una base
potser més àmplia
a mi em dóna la sensació
vull dir,
hi ha clubs esportius
enlloc,
vull dir,
que és més fàcil
potser contactar,
vull dir,
que hi hagi aquest neguit
o aquestes ganes
de fer coses,
no?
A nivell cultural,
Tarragona,
vull dir,
hem estat,
la veritat és que
és una ciutat
que li ha costat molt
o li costa molt
d'arrencar,
no?
Fins al punt
que avui veiem
que potser els actes
culturals més importants
venen sempre patrocinats
per entitats financeres
en aquest moment,
no?
Vull dir,
molts dels actes,
no?
I en canvi,
la base,
diríem,
d'entitats culturals
vull dir,
li ha costat molt
de reixir,
fins i tot
de tenir equipaments
adequats
per poder moure's,
vull dir,
hi ha el tema
dels músics,
hi ha el tema
del teatre mater,
que vull dir,
costa molt
de tirar endavant.
Jo penso que potser,
vull dir,
sí,
en aquest cas potser sí
que convé
que l'Ajuntament
o l'administració
potser doni un cop
de mà
amb aquesta nova
administració
tingui una miqueta més
dilluns en aquest sentit
sembla que arrenca ara sí
de forma definitiva
les obres del Teatre Tarragona,
ni que siguis
part implicada.
Sí,
això ho fa mal dir
a vegades,
no,
jo crec que...
Tothom que no has estat
de posició en els obres.
No,
home,
jo vull que tot això
tiri endavant,
no?
Això pot ser complementari
perfectament una cosa
amb l'altra.
No oblidem que també
amb la candidatura
dels Jocs,
paral·lelament
hi ha d'haver
tot un seguit
d'actes culturals,
això s'ha fet
de tot arreu,
i això es pot fer
durar dos mesos,
és cosa teva, no?
Però bé,
jo crec que
és el que dèiem,
és la vitalitat
d'una ciutat
que està en marxa
i que vol fer coses
i que es vol posicionar
davant del món
o davant del territori
i, diguem-ne,
que va més enllà
del teu, no?
I jo crec que,
bé,
és un repte important.
Jo crec que
en el de la capital cultural
potser hi ha més competència,
això també és veritat,
però bé,
això no vol dir res,
perquè no hi ha res
guanyat enlloc
ni tens res segurs
enlloc,
per aquestes coses.
El que passa és que
si fas un projecte seriós
i clar,
tot queda sempre.
Mira,
en un dels jocs,
allí on, diguem,
al final hi ha un pavelló
i n'hi ha un pavelló,
o de seguida
o cap d'uns anys
però n'hi ha un pavelló,
no n'hi ha una altra cosa,
no?
Perquè va per aquí,
això,
també.
Llavors,
el tema
de la capital cultural,
jo em penso que
l'hem d'aprendre
de la mateixa manera,
de la mateixa seriositat
i amb les mateixes ganes,
i tothom està treballant
i, bueno,
això al final,
no sé si és l'any que ve,
val de que també es decideix,
vull dir,
en tres o quatre anys
tots aquests projectes
es n'hi han definint,
no?
Avui a les 12 del migdia
quan tornem des de Madrid,
també segur que el Josep Suny
i el nostre company
en conversa
amb la tinent d'alcalde Rosa Rossell
podrà ampliar aquestes dades,
sí que és cert,
però que de capital europea
de la cultura
ja hi ha altres ciutats espanyoles
que s'han interessat,
moltes velles,
sembla que Còrdoba,
per exemple,
és una de les que ha fet més feina,
però en qualsevol cas
tindrem més temps
per parlar-ne.
Ens queden escassament
tres minuts de tertulia,
ens agradaria dedicar-lo
no a Fitur,
si no ens trasllem a Tarragó,
ens trasllem al Carnaval,
que estem ple immersos
d'aquests dies de Carnaval,
no sé si sou carnavaleros,
si us disfresseu,
no sé com sou vivint
aquestes festes,
com us sembla
el desenvolupament
d'aquestes festes?
A veure,
jo no sou massa carnavaleros,
aquesta és la veritat,
però sí que hi ha una cosa
que em va allà pel cap,
és a dir,
jo disfrutava més
quan el Carnaval
era més pobre,
però més reivindicatiu,
vull dir que tenia
més satírit,
que tenia aquella gràcia,
i ara s'ha convertit molt
en un Carnaval
molt brasileïno,
de plumes,
carn d'olla
i de l'altra
i rumba,
jo preferiria més
el que és més reivindicatiu.
A mi també m'agradaria
més la sàtira.
S'haurà d'anar a Reus,
perquè Reus sí que
no paran de ficar
panfletx pel carrer
amb un Carnaval
més satíric,
ara no me'n recordo
com sigui el títol
d'una revista.
Hi ha un que es diu
El Mar d'Aral, crec,
i n'hi ha moltes...
Algú així com Carnaval,
que també hi ha diversos
que van traient també
un Carnaval més satíric,
vull dir,
qui vulgui més pita i cuixa
que vingui a Tarragona
i qui vulgui més satíric
que vingui a Reus.
De tota manera,
hi ha una cosa
que per mi és contradictòria,
que el Carnaval
s'organitzi des de l'Ajuntament.
Això ja és contradictòria
al 100%.
Està domesticat, ja.
Diguem-ho així, no?
El Carnaval
l'ha d'organitzar la gent.
L'Ajuntament
ha de posar-se
al carrer 8 de cotxes
i que...
És com si les dames i vells
organitzis l'Ajuntament.
Sí, ja m'explicaries, no?
Sí, sí,
jo ho dic així,
el que passa és que
està muntat així
i desmuntar això.
Mira, si agrada
ja està bé, no?
Tampoc que és qüestió que hi ha...
Ha de gustos per tots, eh?
Sí, sí,
però jo crec que això, eh?
Jo recordo com a casteller
una mica aquella imatge
d'un Pilar de 4
al Carnaval
passejant pels carrers,
no sé si us recordeu,
en funció de les discussions
de les colles i tal.
Hi havia una imaginació
i era com a més divertit.
Sí, sí, jo també
soc d'aquí ara, això, escolta.
Potser que durant
el règim franquista, clar,
hi ha hagut com...
No, no n'hi havia.
Aquí no n'hi havia.
Però això no n'hi havia,
apareix, arriba la democràcia
i hi ha ganes de fer sàtira
i de fer més broma
i ser més escarat.
Motius n'hi ha ara, també.
També n'hi ha, també n'hi ha.
A la ciutat, també.
D'allò que deies de Reus,
de fet, aquests dies
hem sabut que hi havia hagut
una notícia,
la van treure tots
els mitjans de comunicació,
que Reus comptaria
amb un nou element festiu
al seu seguici,
un escamarlà,
va sortir a tots els diaris
i resulta que era una conya
divulgada per la gent
del Carnaval de Reus
i que aquí sí que els mitjans
haurien de fer una mica
d'autocrítica
perquè hi van picar tots
i tothom va treure la fotografia
de l'escamarlà
que hauria de sortir
si haguéssim popular d'Areus.
A Reus hi ha una cosa
que també està molt bé,
que és quan ja s'acaba tot
enterrant el braç,
que se l'havien descuidat.
I em penso que parla
d'un altre braç,
no del braç del rei del Carnaval.
Us disfresseu, per cert?
Jo ara fa anys que no.
Jo ho vaig disfressar
als carnavals els primers,
quan hi anàvem poca gent.
Els 4 o 5 primers anys, sí.
Ara no,
perquè, bueno,
les circumstàncies.
A mi m'agrada disfressar-me,
però ja fa uns quants anys que no.
Jo ara fa temps
que no em disfresso,
ja fa 400 anys,
però aquest any
faig a jurat a Torre d'Embarra.
Miro el Carnaval
des d'un altre vessant
que és una mica
mirar com van disfressats
i puntuar una mica
a veure qui ho fa millor.
Tascar faixuda.
Jo haig de confessar
que m'he disfressat només una vegada
i a més m'he disfressat
de jugador del gimnàstic
quan es parlava
de l'especulació de l'estat.
Amb aquestes disfresses
ho acabem, senyors.
arriben les 10.
Àngel Conesa, Jordi Salvat,
Pere Valls,
moltíssimes gràcies.
Ens retrobem la propera tertúlia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.