Ja els tenim aquí, són els nostres col·laboradors absolutament parcials i subjectius
davant de les pantalles del cinema i davant de les pantalles de l'ordinador.
Algú ha dit que l'objectivitat existeix? Jo diria que no. Víctor, bon dia.
Hola, bon dia. L'objectivitat és només la suma de subjectivitats.
Aquí tenim 3-4 subjectivitats. Per tant, serem objectius, malgrat que...
Juanjo, bon dia. Bon dia. Yo soy objetivamente subjetivo.
Doncs jo crec que et posen una posició perfecta perquè comentis allò que has vist a les pantalles.
I vostès diran, no saluda David Serra? I tant que el saludem.
El que passa que no el tenim de cos present, amb perdó.
El tenim de gripós al llit, però tampoc no ha volgut renunciar a ficar cullerada en aquest espai.
Que tan seu com de vostès. David Serra, bon dia.
Què tal? Ai, pobret, que el sentiu.
Fas veu de malalt, eh?
No, no, acabo de prendre una mica de bicarbonat, que això és un remei...
Tu per la grip prens bicarbonat? Això sí que és de pel·lícula, eh?
No, però no és només la grip.
Ets raro, eh?
Ja tinc llaguetes d'aquestes vermellotes sanguinolentes.
sanguinolentes...
Bé, és igual, estalviat els detalls, estàs malalt i pont, eh?
És a dir, espai gore el reservem en un altre moment, perquè a les portes de Nadal segur que les pel·lis tenen un altre to, eh?
Sí, el Halloween ja ha passat, eh?
Sí, no?
Molt bé, David, doncs com que estàs així fluixet i tens la veu una miqueta tocada...
T'anava a dir que aixequessis la mà quan volguessis parlar, però serà un exercici difícil.
Fes un crit.
Deixa'm les vies obertes i mai millor dir que tu mateix, d'acord?
Home, jo tinc moltes ganes de parlar, precisament he insistit molt en mantindre'm en contacte amb vosaltres.
A veure, explica per què tens tantes ganes.
Bueno, la setmana passada em parlava de la Ola, la pel·lícula que, bueno, Juanjo i Víctor van parlar i que es va comentar que...
L'heu vista o què?
Jo l'he pogut veure i, sincerament, o sigui, em va sorprendre, primer per dues raons.
O sigui, era una pel·lícula que jo, d'entrada, dubtava, ara diguem tu que tinc poca confiança en el jovent,
de que hauria gent jove i que ser una pel·lícula d'aquesta és que passaria ràpidament desapercebuda.
Doncs, bueno, qual seria la meva sorpresa, potser per l'hora, que la sala no només estava plena de gent jove,
sinó que vaig poder comprovar que a la sortida la gent se deixava fins i tot les crispetes sense menjar.
Molt bé, doncs ara et diré una cosa, David.
Tens la síndrome que deu ser la grip de senyor una mica ranci, i perdona la confiança,
perquè això que la gent jove, la gent jove és infinitament més activa que la gent que es considera adulta i madura.
I d'això en tenim proves.
Bueno...
No, és que és veritat, sempre es diu que la gent...
Escolta, el Víctor i el Juanjo són joves!
Sí, no, no, no, no, ja es veus, no?
Tinc molt clar, però bueno, a veure, no s'inventem res, Joanda, sabem que hi ha una tensió gairebé dramàtica...
Entre tu i jo mai hi ha tensió, però és cert, David, hi ha gent jove que pot ser apàtica,
tant apàtica com molta gent adulta.
És que la pel·lícula parla d'això, d'aquesta apatia, o sigui, la pel·lícula no funcionaria si realment,
i sobretot que estaran d'acord els meus companys, i si no que m'ho diguin,
la mostra que fa aquest canvi d'aquest experiment que ja vam parlar la setmana passada,
que és un fet verídic, i que bueno, va crear tot aquest moviment que era la Ola, amb la camisa blanca,
i bueno, la realitat és que el tipus de persones que van adaptar aquest experiment
eren persones, joves del Botellón, que vivien una certa anarquia a nivell de casa,
o sigui, la pel·lícula no tracta molt bé aquesta apatia...
Home, la van fer al 68, l'experiment original?
Sí.
O sigui, era una època d'ebullició anarquista i molt necessitat de tenir un ideal fort.
Parèntesi, parèntesi, parèntesi.
La descrició que fa de l'Alemanya és actual.
A veure, David, tanquem aquest tema.
Quan tu tenies 18 anys, jo m'imagino que, no et dic Botellón,
però que també feies les teves festes,
i eres tan així com viva la vida com podia ser jo qualsevol.
Això està implícita.
No, tu ja vas néixer amb corbata, no?
No, tampoc estic parlant d'això.
Encara he vist-ho amb corbata, David.
No, jo no he portat mai corbata.
Voleu que tornem a posar la sintonia i tornem a començar?
No, vinga, va, la Ola.
Magnífica pel·lícula.
Tenim la Ola, que és no només com tractar el tema dels adolescents,
sinó en general la necessitat humana de pertànyer a un grup,
de tenir ideals, de tenir una gran causa per la qual lluitar.
De trobar un lloc al món.
De trobar un lloc al món, exactament.
I espero que ara que s'estrena Crepúsculo, Twilight,
que la Ola faci onada
i s'emporti una miqueta l'èxit que ha tingut el Crepúsculo a Estats Units.
Aquesta és de vampirs, no?
Sí, és de vampirs, bueno, amunyats, una miqueta.
Vampirs molt tous, molt suaus.
Sí, però bueno, me fa gràcia perquè justament...
S'ha estrenat ara una sèrie...
L'hem deixat la línia oberta i estem perduts.
Lluís, el tècnic.
No, va, David, acaba.
Pobre.
Això de la tos, bueno, que ara no m'ho heu escoltat.
Amb el tema de l'estrena de l'última sèrie de televisió
del creador de Dos metros bajo tierra...
Troblat.
Sí, sí, exacte.
S'estrena aquí, ja, no?
He vist una parella de capítols per internet.
Sí?
Sí, he de dir que no està a l'alçada de Dos metros bajo tierra ni de lluny.
La gent que s'acosti venint d'American Beauty,
de Dos metros bajo tierra, de tota la producció d'Alan Ball,
que no s'esperi res semblant, és bastant...
Segons m'han dit, la sèrie va guanyant capítol a capítol.
Això espero, perquè...
Sí, a la sèrie s'ha quedat-les un poc de temps.
Juanjo, i...
De Crepúsculo.
Sí, de Crepúsculo.
Doncs espera't un moment, que escoltarem un tràiler.
A veure.
No está ahí.
No es una de los nuestros.
No te tengo miedo.
No deberías haber dicho eso.
Uuuh.
Ay, quina cara de satisfacción le he echado a Juanjo.
Sí, ¿no?
No, a ver, no la he visto y no me parece demasiado interesante,
pero me ha gustado mucho que sea...
Este va a ser un libro que, de hecho, han hecho la película
porque ha tenido mucho éxito en los adolescentes.
me sorprendió a mi hermana pequeña, pues que se lo ha leído...
¿Qué libro es?
Es Crepúsculo.
Ah, Crepúsculo, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Entonces le veo bastante mérito conseguir que los adolescentes que están siempre pensando en otra cosa...
Ya está, l'altra.
Es que avui m'esteu donant el día entre els joves i els adolescentes.
No es posava que érem joves.
Però tu, quan eres adolescent, en què pensaves, Juanjo?
Avui desburguem.
Doncs jo he de estar fora de casa...
Doncs ja està.
Ja està.
Adolescents, si per llegir he de llegir Crepúsculo,
millor que sortiu de casa, que viviu la vida...
Fem una crida als adolescents.
Què no cal que llegiu, si és per llegir Crepúsculo.
Pregunta de qualitat.
Pregunta de qualitat.
El dia que vam fer l'especial de zombies,
jo us vaig preguntar si els zombies existien.
Em vau dir que sí.
I en manuals em vau dir com m'havia de lliurar d'ells i tot això.
La pregunta la trasllado al tema que segur invairà absolutament tot
en els propers mesos.
Als Estats Units, com deia Victoria, ho està fent.
Els vampirs existeixen?
I tant.
Bé, ja ho sabia que la resposta és que sí.
Això no ets el científico.
Sí, David, existeixen?
Sí, sí.
A veure, potser no el tipus de vampir que nosaltres esperem,
però sí que hi ha persones que practiquen un vampirisme molt proper
i molt més malèfic que el que parlen dels vampirs de pel·lícula.
Home, aquests immortals com el Fraga o aquesta gent
han de ser vampirs com a mínim, no?
Bueno, els zombies.
Més aviat.
Però els altres, els aquests, existeixen o no?
Bueno, això els agradaria pensats als Estats Units,
que hi ha una moda dels seguidors d'aquesta nissaga,
per això li tinc tanta mania al Crepúsculo,
que van vestits com a vampirs per l'institut,
parlen amb el vocabulari.
I que tontos, veus?
Ara sí que fa ràbia, això.
Aquest llibre està escrit com intentant ser molt...
Com un manual, no?
A més del manual, són com vampirs semo, no?
Molt sentimentals, molt ridículs.
I a més parlen d'una manera molt arcaica.
i, clar, l'estan imitant i queda molt ridícul.
Han creat una moda, un corrent estètic, no?
Jo conozco a bastantes xavalillos i niñas i niños
i que, a ver, no són de ese rollo,
les gusta Crepúsculo i tal,
i no són així ni mucho menos.
Home, sempre hi ha nivells,
però que la moda que està creant Crepúsculo...
Sí, però tu saps que als Estats Units,
quan hi posen una moda, són bastant seguidistes.
Lo que veo que es una película, me parece,
que es solo para adolescentes.
Y el cine para adolescentes,
por ejemplo, la diferencia entre el cine infantil
y el de adolescentes es que al infantil
les suele gustar a los niños y a los mayores.
El de adolescentes es ya un tipo de romanticismo
un poco más simplón, no peor,
pero más simplón.
No han conocido todavía lo difícil
y lo duro y tal, y lo más bonito.
Y entonces, bueno, pues tienen un romanticismo más simplón
y más te quiero porque eres siniestro
y me salvas de los malotes y tal.
Y ya está, que no lo veo mal.
Sí, pero bueno, hace que igual a los niños
y a los adultos no les interese tanto.
Per exemple, al Harry Potter,
que és l'altre fenomen literari,
la psicologia dels personatges adolescents,
que ara són adolescents,
és molt més acurada.
O sigui, l'adolescent, el primer petó,
d'aquestes coses molt...
Som com molt nostàlgiques per la gent gran,
nosaltres que passen de la vintena,
diguem que no són el target de Crepúsculo, per exemple,
però a la vegada la canalla la pot entendre,
o sigui, els adolescents i els nens petits ho entendran,
però el Crepúsculo és que, hòstia, jo ho he intentat,
però jo no puc.
Aquesta falsa èpica, que no parlarem més,
però que, bueno, si teniu 14-15 anys
aneu a veure Crepúsculo,
i si no, la Ola, que...
La Ola, la Ola, la Ola.
O el Mongol.
Mongol, d'aquesta volia parlar jo ara, de Mongol,
perquè, a més, el Juanjo ja l'ha vista.
Nuestras leyes son sencilles.
Jamás traiciones a tu Khan.
¡Adelante!
Nunca mates mujeres o niños.
Nunca olvides pagar tus deudas.
Oh, quina bona pinta.
És una mica la biografia de Gengis Khan, no?
Sí, a ver, nada más verla,
al principio ya coincide muchísimo con Conan el Bárbaro.
No.
No, no.
No, que és bona, Conan el Bárbaro.
Sí, sí, és muy buena,
però luego lo hablé con David, que también la he visto,
me dijo que es que realmente Conan el Bárbaro
es un poco la biografía no oficial de Gengis Khan.
Ah, sí?
Sí.
David, que et deixem parlar, home.
El creador de tot aquest univers meravellós,
jo me'n recordo a l'època en què compartia
con el meu company de guions de Lluís Mondràs,
el tio em va...
Bueno, em va llegir diversos fragments
de com se va formar aquest escriptor,
que, bueno, va escriure una...
Bueno, té una obra molt prolífica
i va crear tot aquest univers meravellós
i que el seu personatge favorit
era precisament la biografia de Gengis Khan.
O sigui, el fet i la referència
hi són en tots els elements,
la forma de que el Bárbaro comença...
Una infantesa molt dura i tot això, no?
Exactament, i comença a crear aquesta unitat
entre pobles que realment vivien
a una edat de pedra salvatge
que era molt difícil de governar
perquè, precisament, la traïció
estava a l'ordre del dia.
I és un pedicule...
Una cosa que crea un paral·lelisme
molt fort entre Conan i la de Mongól.
Conan comença amb la frase de Nietzsche,
el que no mata l'home lo hace más fuerte.
Sí.
I Mongól comença amb una frase també escrita
que dice que si maltratas a un tigre
se puede convertir en un...
Si maltratas a un cachorro
se puede convertir en un tigre terrible.
Y ahora vas a decir
lo que no mata engorda.
Sí.
Pues básicamente es eso, simplificando.
La película es muy hermosa...
No queda tan épico, he dicho al principio.
Sí, lo que no mata engorda.
Es que cuando has dicho lo que no mata...
Es que ahora va a decir lo otro
y entonces yo me quedo aquí...
Conan, solo hay una verdad en esta vida.
Lo que no mata engorda.
Pero como película épica,
de estas chulas, para ir al cine...
Sí, es muy bonita.
Yo le encuentro un par de defectos
que David está un poco de acuerdo conmigo.
Sí.
Que es que se centra...
Da muchísimo detalle
en una etapa de la vida de Gengis Khan,
que es la infancia y la juventud.
Y luego la etapa fuerte,
que es la unificación de Mongolia,
la conquista, el imponer las leyes,
eso se lo salta un plumazo en cinco minutos.
Sí, sí.
Y luego no me gustó que en los créditos finales...
Estás viendo algo que pasó en el 1100 y pico,
1200, todo épico, así...
Y en los créditos finales
te ponen música con guitarra eléctrica.
Hostia, eso me da una rabia.
No lo entendí, no lo entendí.
Acabar la peli, vinga, la cançó de moda de...
Sí, fa molta rabia.
Clar, és que a més et trenquen l'encant
que encara mantens aquesta estoneta
que et queda després als ulls, no?
Algun dia parlarem de crèdits,
que és molt important la manera...
O sigui, és el recorregut
que tu estàs sortint de la sala
i estàs sortint de la pel·lícula.
I t'han d'acompanyar, exactament.
David, i aquesta serà una trilogia,
aquesta peli, no?
Sí, sí.
I fins on arriba aquesta...
A veure, la veritat és que la pel·lícula
no se sap exactament si...
Per això la para adulta és més breu,
s'han menjat 40 minuts de metratge.
Ah, d'acord.
O sigui, aquí el problema va ser
que la pel·lícula, doncs, bueno,
va entrar dintre del mercat europeu,
més va entrar amb molta força,
però el productor, doncs, va considerar
que era molt excessiva.
Una mica com l'Apocalipsis 9, eh?
O sigui, un metratge...
Però per altres motius.
Aquí va ser purament econòmic
i de cara a que era una pel·lícula
que per estrenar a les sales...
Bé, en vista de les estrenes de Nadal,
la pel·lícula que tenia que estrenar a Nadal,
per poder competir en certes condicions,
un estrenar nombre de pel·lícules,
van acceptar reduir aquests 40 minuts,
que precisament es carrega
la part aquesta que Juanjo comenta
i que hi ha uns elipsis molt brutals
i que el director de la Sitges,
bueno, va expressar directament
que, clar, ell estava clarament contrari
a aquest tall,
però que la versió del DVD
esperava poder recuperar
el metratge original de Mongolo.
Acabem amb algun títol més
abans de passar al món del videojoc
que també volem dedicar-hi uns minuts.
El Volt aquest, no?
Tenim el gosset de la Disney.
Volt, tenim alguna miqueta de mostra, no?
Endavant.
I corren.
Volt és la estrella con más éxito de Horace.
Sigue en peligro.
El único problema és...
Aguanta, Penny.
Que cree que todo es real.
No la dejen salir.
Jamás ha salido del plató.
Ya voy, Penny.
La famosa sèrie de televisión, Volt,
se ha cancelado al desaparecer el perro protagonista.
¿Qué?
¿Tu chico me suena?
¿Qué?
Él nunca olvida una chico, ¿viste?
Lo tengo en la punta al pico.
Pará un poco.
Escúchame, loco.
Tengo atorada la mochera.
Deus,
té un aspecte de ser tan original
i tan diferent a aquesta peli,
a les altres, no?
Sí, sí, jo de vegades tinc la sensació
que aquest estudi no passa el temps.
Jo crec que la mateixa peli.
De tant en tant...
La mateixa peli li canvia en la cartellera i tira.
Sí, si a Pixar venim,
hi ha una peli d'animació repetitiva
o hi ha una espanyola amb el Javier Cámara
i la...
El portero d'aquí no hi hem viva.
El portero d'aquí no hi hem viva.
Si tenim aquest bucle,
que no sé,
jo crec que aquí el temps passa diferent
i no és la mateixa peli de fa dos mesos.
A mi em dóna la sensació
que aquest tràiler pertany a qualsevol peli
d'animació que hem passat els darrers dies.
Sí, és Pixar, no?
No, no, és Disney.
És Disney.
Sí, Pixar no...
O sigui,
és Pixar
per la parte que le toca,
com es diu,
perquè Pixar gairebé ha comprat la Disney.
Per part de mare,
com si diguéssim.
Sí, ha estat una invasió des de dins,
no?
La Pixar...
El pas és que no és l'equip de Pixar.
Clar,
el dissenyador sí que ha imitat
l'estil de Pixar i tal
perquè ara és com la marca de la casa,
però no,
és l'equip de Pixar
i es nota.
Bueno,
jo el que he vist en els tràilers
no és nada original.
A tu t'agrada?
Ah, no?
Claro,
es que yo veo que la animación
de esta gente
de Pixar,
Disney o DreamWorks
que es que es alucinante.
Son unos genios.
Lo que pasa es que,
claro,
si el guión ya no lo hacen
con un poco de gracia,
que igual sí,
no sabemos.
Los personajes me han hecho
bastante gracia,
el hámster gordelera
es en la bola.
Sí,
sí,
es el único bobo.
Sí,
la verdad es que igual
lo veo por el hámster.
El perro lo veo un poco...
No he tenido criterio.
El perro lo veo un poco cursi.
No,
no pude...
No,
no,
yo aniré a ver
aquesta peli
per veure el hámster
en la jaula.
No,
no.
Hay que buscarse excusas.
Es que va dins d'una bola.
Sí,
¿no?
Si no te buscas
excusas tontas,
es que igual
no vas al cine.
David,
tu la veuràs
per hámster de la bola
o no?
Yo,
sí.
Yo,
bàsicamente,
por hámster de la bola
yo tengo un hámster.
Yo el hámster
me dio en la bola,
con los mofletes
llenos de nueces.
Si no,
si la ola
tingués un hámster
en una bola...
Quina ola.
Bueno,
escolt una cosa.
Alagascar la heu visto
al final o no?
Crec que sí,
perquè no sé,
he visto alguna
d'animals.
Está bé,
está bé la culín.
Oye,
yo vi una de animación
hace poco...
Yo he dit que erau
subjectius,
no que no teníeu que...
Vi una de animación
hace poco
que me reí muchísimo
con un plano
que esta era Horton,
¿es del año pasado?
¿De principios de este?
Me reí muchísimo
que salen
una competición,
están unos monos
en la selva
y hacen una competición
a ver quién se mete
más platanos en la boca.
Esta película
es muy recomendable
y enseña bastante.
Y muy inteligente.
¿Enseña qué enseña?
¿Com se el marrano
cuando menges?
No,
eso es una nota
de humor que ponen,
pero yo creo que
para los chavales
es una película
muy interesante.
¿Y sabeu
quina peli de 3D
d'animals
vaig recuperar
fa poquet que no?
No tenía
gaire confianza,
pero bueno,
la vas a veure
a l'avió gratuïtament
i dic,
en lloc de dormir
me la veuré.
I está muy bien,
el Kung Fu Panda.
El Kung Fu Panda
sí,
pero qué estás dient?
La vam comentar
Perdona,
tu la vas a veure
de l'avió
i per no dormir-me
jo vaig anar al cinema
a veure Kung Fu Panda.
Ara me'n penedeixo,
és molt divertida.
Per cert,
que ha sortit en DVD.
Sí,
per això vull dir
que la recuperem
ara que ha sortit en DVD
que està molt divertida
amb aquest estil
de les pel·lis clàssiques.
A ell li fa gràcia
el hámster menjant,
jo suposo que seran pipes,
no nous.
Els hámsters menjan pipes.
A mi em fa molta gràcia
l'Ocito Panda
amb els fideus amunt,
fideus amall,
tot el dia.
És una monada.
¿Sabes qué me hizo
mucha gracia
de el Kung Fu Panda?
¿Qué?
Que el Panda
llama a un...
És una grulla,
és su padre,
i tu dices,
bueno,
al final de la pel·lícula
dirán que s'ha adoptat.
És veritat.
Sí.
I no dicen
que s'ha adoptat
en ningún momento.
És veritat.
I et volen fer creure
que una grulla
ha parid un panda.
Sí, sí.
I en un moment
que sembla
que li va confesar...
Sí, sí,
te hacen creer
que li va a decir
que s'ha adoptat.
No lo dice.
És su padre.
Una grulla
és padre d'un panda.
Home,
això demostra
la intel·ligència
de DreamWorks,
que són banquets
capaços
de crear un personatge.
Jo no diré
l'alçada de SREC,
però quasi.
Home,
per mi sí,
si SREC
és que l'han cremat
bastant amb la 2 i la 3.
Amb l'AU ja en teníem prou.
A mi SREC
nunca m'ha gustado.
L'AU estava bé,
era un acudit que bueno...
Jo ara tinc
com a herois
de les arts marcials,
ja ho sabeu,
el Jean-Claude Van Damme,
el Jackie San...
Però escolta,
no serà recupupant de...
Els tres herois
de les arts marcials...
Perdona,
jo és l'única pel·lícula
d'arts marcials
que he vist al final
i amb entusiasme,
ja t'ho dic ara.
Aquell Oshito,
home,
per favor,
quan li està fent
l'entrenament
al mestre
i li va restringir
el menjar.
Sí,
no,
no,
no,
és bèstia.
El por,
no?
Se deia el Kung Fu?
Por, por.
L'Oset por.
A veure,
com tenim el tema
del videojunt?
Ara s'acosten festes
i ara deuen sortir
moltes coses,
però en tot cas
comentem algun aspecte
que us hagi cridat
l'atenció
pel que fa a l'actualitat?
Normalmente ahora
es cuando suelen salir
los mejores.
Sí,
sí,
sí.
I, bueno,
no,
esto que es una época mala
porque te hace sentir pobre.
Sí,
la verdad es que...
Tot l'any
surt cap joc
i ara surten
10 o 15 de joc.
Cada juego cuesta
70 euros
y te sale justo
en el mismo momento.
O te compras un
i te esperas.
Ja,
lo que pasa es que,
por ejemplo,
Gear Software 2
es de lo mejor
que he jugado en mi vida.
És aquesta que deien
que havien prohibit
i que ja vam parlar...
Sí,
però, claro,
durar igual 9 horas
o así.
Una partida?
No,
el juego.
Ah, el juego,
el juego,
jo diría,
en total,
te lo acabas
en 9 horas.
Una partida.
Las puedes repartir
como te dé la gana.
A ver,
i tú dius
a ver a quan
em surt
el minut de videojoc,
no?
És que hi ha gent
que...
Bueno,
és un problema.
Proporcionalmente
sale mucho más rentable
que compras una película,
un DVD.
Però hi ha gent
que compra els jocs
al pes.
O sigui,
aquest joc
dura 80 hores
i vinga,
me'l compro.
Clar,
la gent que taqueja
4 hores cada dia,
m'imagino que
el Gears of War 2,
o sigui,
en dos dies,
ja el té polit.
Però voleu parlar
del Prince of Persia
i l'Animal Crossing
de l'avui?
És que aquest s'obre en debat
perquè ha sortit
el Prince of Persia,
és un gran veterà,
és la tercera
reencarnació forta
de l'heroi
en versions diferents.
I clar,
venim de la generació...
El primer Prince of Persia
va ser un joc
que ha destacat
per la seva dificultat.
A la generació passada
vam tenir una trilogia
que era molt bona,
amb molta llibertat,
amb moltes possibilitats
i bastant difícil.
O sigui,
era accessible
però era bastant complicadet.
I ara surt
un Prince of Persia nou
molt bonic,
amb aquesta estètica
com de conte oriental,
molt xulo,
però és que és superfàcil.
O sigui,
tot està com mastegadíssim.
I clar,
hi ha el debat aquest,
no?,
que sí,
cada vegada
està entrant més gent
al món dels videojocs
i això és bo
perquè tothom
ha de poder jugar,
no?,
però fins a quin punt
hem de simplificar
el que ja teníem
perquè la gent
no pugui entrar,
no?,
no sé,
¿quién opinas tú?
A mí me gustan
que sean fáciles.
Lo que pasa
es que,
claro,
si ya es una saga
que te han acostumbrado
a una dificultad
y de repente
te encuentras uno facilísimo
que te acabas enseguida,
pues decepciona.
Es un repte,
sí,
el esfuerzo hace
que el espectador,
bueno,
el usuario
quede más satisfecho
al acabar.
Entonces,
claro,
te quitan una satisfacción.
Pero,
bueno,
lo que pasa
es que también
cada vez es más fácil
los controles
cada vez están
mejor adaptados
y tal.
I qué tal
l'Animal Crossing
a la Wii?
Doncs,
te'n recordes
que dels primers jocs
que van portar aquí
a l'espai
va ser l'Animal Crossing
de l'ADS.
És igual,
però en pantalla gran.
Ah,
però és un joc
més de jugar
en pantalla petit,
aquest,
no?
Sí.
que és l'únic
que és l'únic
que jo sé jugar
perquè...
No,
sí,
sí,
el que passa
és que,
bueno,
si tingués novetats...
Que van fer
les seves compres,
pim, pim, pim,
pim, pim...
Sí,
recordem que l'Animal Crossing
és com un simulador
de poble,
que tu tens el teu personatge,
els teus veïns,
i vas fent compres,
vas, no sé,
decorant el poble.
Està molt bé,
el que passa
és que ja va sortir
a la Nintendo 64,
que això és prehistòric,
va sortir a la Nintendo.
De hecho,
se ve bastante viejo
de aspecto.
Sí,
és que no han canviat
los gráficos,
nada,
ni els gràfics
ni el control
ni res,
o sigui,
clar,
i un altre cop
tornem al mateix,
o sigui,
Nintendo,
que destacava sempre
per anar renovant
les seves nissagues,
que cada joc,
encara que fos
el mateix personatge,
el mateix monitor,
canviava moltíssim,
era com una nova proposta
molt original,
que aportava coses
que canviaven
el món dels videojocs,
de sobte,
com la gent ho compra
i hi ha gent nova
que no ha jugat
a l'Animal Crossing abans,
doncs el van traient
cada parell d'anys,
exactament igual,
han afegit
una ciutat petita
i ja està.
I bueno,
i anem comprant.
L'estat de la Nintendo,
ara quin és?
Juanjo.
A veure,
jo estuve tentado
hace tiempo
de comprármela
i ara ja paso.
A la Wii,
és que,
no sé,
estan haciendo juegos
de la generación anterior
però que se manejan
con el mando nuevo,
no me acaba de atraer,
después de ver
la PlayStation 3,
la Xbox 360,
és que,
no sé,
no le veo a la Wii.
Té un parell
de joies
molt clares,
d'aquestes que dius,
hòstia,
vas recordar-ne d'aquí 10 anys,
però sap que estem dient
que Nintendo,
que era com capdavantera,
que sempre estava innovant,
té el comandament aquest nou,
que està molt bé,
però al cap de l'estona
ja la novetat
s'ha acabat,
no?
I dius,
vale,
i ara què?
I és el que diu el Juanjo,
jocs exactament iguals
de la generació anterior,
molt poques ganes,
o sigui,
Nintendo,
jo crec que tira més
per aquest públic casual
que diem
de no dedicat,
que està molt bé,
però també s'ha d'entendre
que aquesta gent
ha de ser exigent,
o sigui,
jo si no...
És que com a consumidors
no ens hem de conformar
amb qualsevol cosa.
Clar,
jo per exemple,
no conec literatura moderna rusa,
però el moment que jo hi entri
intentaré buscar el millor,
no?
I tenen aquesta filosofia
que l'usuari nou
no coneix el món dels videojocs,
no sap què s'ha fet,
no sap què poden exigir,
no?
I estan fent coses molt simples,
no només Nintendo,
sinó el que diem
del Prince of Persia.
Jo també estic d'acord
que han de ser fàcils
en un sentit
que tu puguis jugar
i no sigui frustrant,
però el que passa
amb el Prince of Persia
és que tu tenies
tot un escenari molt obert
amb moltes possibilitats
i podies practicar
i anar descobrint.
En aquest joc no,
és gairebé automàtic.
Jo crec que podria soltar
el comandament
i veure com es juga sol
i seria igual.
Clar,
no sé,
fem una crida a la gent,
avui que hi estem de crides,
la gent nova,
heu de ser exigents.
Jo crec que sí,
no?
Anem acabant?
Jo és que hi ha un juego
que no pude comentar
en su momento,
però se m'ha olvidat.
I l'altre dia?
Tenia una libreta
i me la deixi en el coche
i es,
se llama Left for Dead,
el for és un 4,
no és un F-O-R,
que és de 4 persones
que, además,
tu estàs en tu casa
i te connectes por reta
a otros 3 amigos
que hi ha de sobrevivir
en una ciudad infestada
de zombies.
Ho sabia.
I és...
te ponen los pelos de punta.
Sí?
Es un agobio tremendo.
Sí, sí, sí.
Y lo recomiendo muchísimo.
Visualmente no es gran cosa,
pero te meten un ambiente
y un terror.
Y además,
es terror,
pero claro,
como estás con tus amigos
conectados,
pues tampoco
tampoco da miedo,
miedo de ver.
A veure, nois,
hem d'acabar
perquè no sé si heu vist
que Pep Calvert
ja fa una estoneta
que és aquí.
Anem preparant una mica
de lots de pelis de Nadal
amb els nostres monogràfics.
Què us sembla, David?
Com ho veus?
Bé, jo...
El programa Abans de Festes,
no la setmana justa
de Nadal del 24,
sinó l'anterior,
sí.
Doncs fer una mica
de com van fer per Halloween,
com van fer per Setmana Santa,
què us sembla?
Doncs jo te les prepararé
directament ja.
Aprofita que estic mal al tot.
Doncs molt bé,
mira moltes pelis.
Aquestes pelis
del Pare Noel,
l'assassí i aquestes coses,
no, no.
Sí, sí, sí,
tot i va.
Home, per favor,
tot, tot.
O ja pel Halloween.
Lluís Comas ja diu
que per primera vegada
la seva vida
té moltes ganes
de veure
què veus a vivir,
que no l'ha vist mai
i que tothom en parla.
No, no, no faig broma.
Diu,
tant que parla la gent,
no l'he vist mai.
Doncs li portarem al Lluís
que vegi
què veus a vivir,
que en guany segurament
alguna tele la posaran
i que sigui de matinada
i ho agrairé.
i un parell de vegades
o tres.
Tu, Juanjo,
també pots tirar aviam
per la branca,
diguem-ne,
més gore,
més ensucrada,
la que tu vulguis,
eh?
Sí, sí,
digues, David.
Jo sóc un fanàtic
de les pel·lícules
de Bing Crosby.
Oh,
Bing Crosby.
Sí, sí,
perquè Bing Crosby
és la banda sonora
de la banda moltes vegades.
Clar, clar, clar.
Però és que Bing Crosby
va fer pel·lis
però com molt,
molt,
molt,
que em puja la sucra
només de pensar-hi.
Sí,
però la veritat
és que ara les veig
en versions d'aquestes,
jo he de dir,
alguna sinó BH
i, ostres,
tinc que dir
que no m'allunyo
de la pantalla.
David,
porta'n alguna
a la teva selecció,
d'acord?
I cuida't molt,
sisplau,
posa't bo.
Ho faré.
Una abraçada.
Fort,
companys.
Adéu-siau.
Juanjo,
Víctor,
que bé,
tots tres avui,
ni qui hagi estat
el David per telèfon.
Ens la trobem
la propera setmana.
Mira,
ens ha posat
Bing Crosby.
Ei,
que bonic.
Nos estamos dando las manos
al que no se vea.
Incluso a David.
És una cançó de germà,
no?
Adéu-nois,
bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
I used to know
where the tree tops glisten
and children listen
to hear
Sleigh bells
in the snow
I'm dreaming
of a white Christmas
at the day
Remember
all that
I used to know
through the numbers
of miners
on earth
and do
figure
season
in the snow
and acquire
keto