Temps ja de tertúlia, sintonia habitual cada matí a aquesta hora,
temps per comentar alguns aspectes de la jornada.
Avui tenim dos polítics i un advocat.
L'advocat és Antoni Sales, que a més és tresorer del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Dos polítics com són la regidora de Convergència i Unió,
que a més a més també és professora a la Universitat Rovira i Vergilé,
la Facultat de Jurídiques Victoria Fons.
Victoria, bon dia.
I una persona relacionada també amb el món de l'ensenyament,
que és el regidor responsable d'aquesta àrea d'ensenyament,
regidor del grup municipal socialista Joan Sanoja.
Joan, també bon dia.
Bon dia.
Aquesta setmana estem parlant molt de festes i d'inici de curs escolar,
perquè és una mica la barreja de tot.
Ha començat la setmana de les festes de Santa Tegla,
ha començat també la setmana del curs escolar.
A més, avui tenim alguns altres aspectes de l'actualitat,
relacionats, per exemple, amb el tema de la candidatura de Tarragona 2017,
perquè ahir va haver-hi una nova reunió de la Junta Directiva,
on hi van anar els representants dels partits de l'oposició.
Però abans que res, si volen una pinça allà del tema festiu
i el tema inici de curs escolar,
això l'Antoni Salas potser no ho sé si ho viu molt directament,
això de les festes i de l'inici del curs,
per motius familiars, però en fi, com ho porta?
D'inici del curs està clar que sí, per als nens petits, no?
De les festes, clar, intentes viure el màxim possible.
A l'inici del curs ve normal?
De moment sí, de moment sí.
Sense cap contratemps?
Sense cap contratemps.
La Victòria, com a professora,
la universitat de fet comença fins i tot abans que els més petits, no?
Sí, hem començat una mica abans,
i fins i tot a la facultat de Jurídiques hi ha altres facultats abans.
Aquesta setmana ja és la incorporació plena de tots els estudiants,
però la setmana passada nosaltres ja estàvem en plena efervescència
perquè tenim assignatures pels de primer que són una mica introductories
com assignatures zeros i plans d'accions tutorials
en els que també intentem que l'estudiant facilitar-se
la seva incorporació de nou a anar a la universitat.
Per tant, sí, sí.
I a nivell familiar, com tothom, amb entusiasme
perquè canviem de cicle i aquestes coses,
i llavors amb certa emoció.
I el regidor d'ensenyament ens pot confirmar
que ha anat tot bastant bé o del tot bé
pel que fa a l'inici del curs o no?
O hi ha hagut algun problema?
Jo diria que, bueno, incidències cap,
i llavors la cosa a destacar,
la cosa a destacar és la posada en marxa
de la targeta de transport preescolars.
Fins ara l'han demanat aproximadament uns 4.000 alumnes,
des de P4 fins a primer d'ESO,
i portem quatre dies i, bueno,
el tema dels busos, que 4.000,
doncs, podia ser un problema,
doncs cap problema,
per tant, tot funciona normalment,
i aquests 4.000 alumnes,
doncs que aniran augmentant,
perquè és un procés obert,
vol dir que d'aquí a final d'any,
doncs, potser podem doblar el número d'alumnes
que tinguin la targeta,
i per tant, de moment, doncs, cap problema,
perquè, bueno,
ho estan utilitzant,
i de moment no hem vist allò,
sobreocupació dels busos, no?
Aquests dies de Tartúria,
amb els diferents convidats,
hem parlat d'aspectes relacionats
amb l'inici del curs escolar,
sobretot des del punt de vista del calendari,
si està bé que comencin o no les classes
el 15 de setembre,
si consideren que és molt tard o no,
això suposo que són més opinions
a nivell personal,
com ho viuen a nivell personal o familiar,
no sé si consideren que és oportú
que comenci el 15,
si troben que és massa tard,
que els nens haurien de tornar a escola abans,
que no pot ser que facin
gairebé tres mesos de vacances a l'estiu,
com ho viuen?
Com ho pensen?
Jo, si em permés,
el que crec amb tota sinceritat
és que tindrem que començar molt abans,
que tindrem que intentar adaptar-se
a la resta d'educacions
que hi ha a la resta d'Europa,
crec que França,
segur que França comença el dia,
en un any han començat el dia 2 de setembre,
i tenen també una setmana de vacances al novembre
i una setmana de vacances al febrer,
d'aquesta forma els nens no tenen
tants dies seguits d'estudi,
però si em permés,
el que volia dir és que,
bueno,
si tinc l'avortitat de tenir dues persones vinculades a l'ensenyament,
com poden comentar ells el tema
del que va sortir ahir d'aquesta enquesta
que deixava una altra vegada
l'ensenyament espanyol i català
doncs no en última fila,
però pràcticament en última fila, no?
La veritat és que totes les dades últimament
indiquen que estem en uns nivells de qualitat força baixos.
Totes maneres,
a banda d'això,
si volen comentar el tema del calendari també?
Bueno, jo potser sí que crec
que s'hauria d'iniciar una miqueta abans, no?
I també repartir més al llarg de l'any,
dels vacants.
Jo fins i tot tinc una opinió pròpia
en relació als horaris, no?,
escolars.
Crec que els horaris escolars
que els nanos facin aquestes jornades matins i tardes
també és excessiu.
Hauria de ser continuat.
Jo crec que sí,
i això ho fan en alguns països europeus,
i a vegades parlen amb gent que se dedica a l'ensenyament,
i en altres comunitats, etcètera, no?
Vull dir, exacte.
Jo crec que també s'ha de racionalitzar en aquest sentit.
Vull dir, els nostres fills acaben tenint
una jornada quasi laboral, no?
Perquè comencen molt aviat al dematí, no?
Vull dir, a les vuit del dematí, quasi un quart de nou,
marxen de casa.
I, bueno, després tenen activitats extraacadèmiques, no?
Estrescolars, que en diem.
Tenen el dia molt ocupat.
Tenen el dia.
Potser massa.
Sí, jo crec que a vegades excessivament ocupats,
però si racionalitzéssim aquests horaris,
és possible que si el nano la tarda la tingués lliure,
doncs també tingués temps
per fer les coses de manera més relaxada.
Jo crec que no tenim un horari, diríem,
massa conciliat, eh?
Joan, com ho veus?
Sí, a veure, jo crec que ha sortit aquí la paraula
racionalitzar el calendari escolar.
I això ho hem de fer.
L'exemple que ens ha posat d'Europa,
doncs pràcticament de tota Europa,
el calendari és diferent del nostre.
I amb aquest camistem,
no sé si heu escoltat les declaracions
del senyor Maragall dels últims dies,
que ha parlat del calendari.
I lògicament això ho hem de racionalitzar.
Jo dic que ho hem de racionalitzar i particularitzar.
no és el mateix, per exemple,
un calendari escolar a la zona de Tarragona
que a la zona de Girona.
Perquè hi ha una climatologia, etcètera,
diferent.
Per tant, es ha de particularitzar també.
A part de racionalitzar-lo,
alguns períodes de vacances intermedios,
com a França, Alemanya, etcètera,
i després particularitzar-lo en el sentit de...
Home, l'altre dia, perdona, Joan,
fins i tot un contartuli deia,
parlant de particularitzar,
que fins i tot a nivell local, no?
A nivell de ciutat terrania.
Sí, sí, sí.
Perquè aquí, aquest any, curiosament,
dilluns començava el curs escolar,
dilluns començaven les festes.
Clar, tot és com una certa disbauxa, no?
I que fins i tot s'hauria de permetre
que a nivell municipal, a nivell local,
pogués haver-hi una certa autonomia
en el tema del calendari.
El sistema que tenen a Europa
és que diuen, a partir d'aquí
es pot començar el curs
i a partir d'aquí s'acaba.
I al mig, doncs,
o bé les comunitats autònomes
o bé les ciutats, també,
agafen i fan el seu calendari.
Tu tens que fer una sèrie de dies electius a l'any
i aquells dies te'ls distribueixen
entre un període que et donen.
Això fora lo lògic.
I jo amb aquest sentiment, no?
El senyor Maragall ho va anunciar l'altre dia,
que això es té a estudiar,
amb el Consell Escolar de Catalunya,
estudiar i, bueno,
jo crec que arribarem aquí
perquè és el model que hi ha a Europa.
Cada vegada que nosaltres fem
qualsevol tipus de canvi a l'educació,
en aquest cas el calendari,
però sempre ens apropem a Europa.
I jo crec que ens falta
encara aquest tros per apropar-nos a Europa.
També segurament estem lluny al fell
del que deia abans l'Antoni Sala
sobre el tema del nivell educatiu.
A Espanya sempre i a Catalunya apareixen
en la cua de nivells de qualitat
en el tema educació.
Per alguna raó creuen
que ens està passant.
És que això és el que voldria realment saber.
Quins són els redafons d'això?
Per què estem realment a la cua?
Perquè no s'hi aboquen suficients diners?
No ho sé, realment.
Això ha sortit molt també aquesta setmana
a les tertúlies, no?
Però si s'hi aboquen més diners que mai,
també resulta que tenim més població que mai.
Una població que ha crescut
d'una manera espectacular en els últims anys.
Jo entenc que determinades escoles
que tinguin un nivell d'immigració més alt
puguin tenir una complexitat superior a la resta.
Però això no passa sempre,
no passa a tot arreu, no?
I a més a més,
no sé si això continua també
a nivell de primària o també secundària.
Realment el que és preocupant
és que any rere any totes les enquestes,
no enquestes,
tots els estudis que van sortint
situen a Espanya sempre,
i a Catalunya en particular,
sempre a la cua.
Clar, les enquestes,
o perdó, els estudis ja no,
a mi ja no m'arriben a nivell d'universitat, no?
Tindria que saber què passa aquí i tal, no?
Però bueno, en qualsevol cas
continua sent preocupant.
És un problema realment
per als pares molt angoixant, no?
Com ho veuen?
Bueno, jo tinc la sensació
que segurament el sistema educatiu
no és com desitjaríem, no?
Sí que és veritat
que a més a més veus
que el nivell és baix
i tu ho connectaves amb la universitat.
També ens arriba a la universitat
als estudiants
d'una manera diferent
i també a vegades
des de la universitat
et diuen coses com, no?
Bueno, hem d'anivellar
els estudiants
quan arriben a la universitat
i tu dius,
hombre,
no escolaricemos la universitat, no?
Vull dir,
vull dir que és una...
Sí que és veritat
que el que t'arriba a la universitat
ja és perquè ja té un desig
de fer una carrera
i per tant el perfil és diferent,
però també el perfil ha anat canviant,
vull dir,
no és el mateix
que uns anys enrere.
No sé,
jo crec que el sistema educatiu
grinyola per algun costat,
crec que hi ha hagut
alguns canvis positius
en els últims temps
i això ho pot...
Ho vivim fins i tot com a pares,
no?
Vull dir,
jo crec que la cultura
de l'esforç a dins de l'aula
crec que la tornem a recuperar
però que ens ha costat
molt tornar-ho a recuperar,
m'ha estat un temps...
Jo crec que sí, eh?
Tu ho digues
aquest interrogram
perquè aquests ja has també sentit...
Veus que continuen dient que no,
que...
Jo crec que s'ha de treballar
més en aquesta línia,
però bueno,
el tema de recuperar,
per exemple,
les notes numèriques
i això de todo el mundo
pasa de curso,
segueix existint una mica,
jo diria,
som una mica laxes
en el tema
que els nens passin de curso,
no?
Crec que aquí
hem de ser més exigents
perquè al fin i al cabo
els nostres fills
són el futur
de la nostra societat
i depèn de com surtin
i de quina sigui
la qualitat de la seva formació
tindran més oportunitats
o menys oportunitats
i portaran la nostra ciutat
en una direcció determinada.
Llavors,
jo crec que sí
que s'ha de ser més exigent
i que la cultura de l'esforç
doncs valga la redundància
s'ha de reforçar encara més,
no?
Segurament també influeix
el que deia
també
el senyor Sales
que bueno,
doncs que en aquest moment
també tenim
la presència de la immigració.
No sé si és
tampoc determinant,
eh?
Determinant.
Sí que potser
en algunes escoles concretes
i això en parlàvem ara
amb el Joan,
no?
Amb el Joan Assanaúges.
En algunes escoles concretes
hi ha més presència
d'immigració
i això també ha fet
que en generalitat
tingués iniciativa
de les aules d'acollida
que també ha estat
una cosa molt contestada
i criticada
perquè diem
bueno,
poc temps
potser no és suficient.
Parlem d'un mes
en un mes
com s'adapta a una criatura
però massa temps
aleshores
crearíem guetos.
Vull dir,
que jo entenc
que també hi ha temes complexos
que són difícils
de trobar la solució idònia,
no?
Vull dir,
crec que tenim
ara mateix
una realitat
que és diversa,
que és complexa
però bueno,
que potser
no es tracta
d'abocar més diners
sinó de ser més creatiu
i de fer un diagnòstic
una mica clar
de quina és
la situació
que tenim a Catalunya
parlo de Catalunya
podríem parlar
d'altres llocs,
però nosaltres
ens compet més Catalunya
i veure cap a on hem d'anar.
És cert que tal com està
no obtenim els resultats òptims,
per tant alguna cosa
hem de fer.
Bé,
jo començaria
per dir
que el procés
de l'educació
és un procés
amb la seva etapa
podíem dir
més bàsica
de 18 anys
o si treus
de 0 a 3
de 15 anys.
Sí,
15 anys.
Molt bé.
En aquests moments
l'Aloe
porta no sé quants anys
i l'Alocse
bé,
per tant,
encara estem
en aquest procés
de transformació
de l'educació
en aquest país.
Vull dir,
18 anys
o 15 si vols,
per tant,
estem en aquest procés.
El que hauríem
de analitzar
és agafar el moment
que va començar l'Alocse,
quins nivells teníem
i en aquest moment
a veure si
estem anant cap dalt
o anant cap baix.
Ja hi ha estudis
d'això,
estem anant cap dalt.
anant cap dalt
en dos sentits.
Un,
jo crec que potser
és el més important
de tots,
en què abans
els alumnes
acabaven els 14 anys.
Acaben els 14 anys,
només hi havia
la primària
i tal,
acabaven els 14 anys.
Bé,
l'AGB.
A partir
que entra
l'ESO,
a partir que entra
l'ESO,
tots els alumnes
acaben els 16,
però són tots,
són tots.
Vull dir,
a veure,
estem parlant
de,
que abans
era un percentatge
de la població,
i ara és el 100%
de la població.
Això és que tindrem
en compte
perquè és força important.
Abans hi havia uns
que als 14 anys
acabaven
i seguien altres vies,
molts d'ells
la via laboral
i per tant,
això
canvia.
Vull dir,
ara hi ha tots
que arriben
fins als 18 anys,
tots,
tots,
al 100%,
al 100%,
inclús en alguns cursos
es veu allò
el 101
perquè han repetit
2
o el 102
perquè han repetit 2.
Això s'ha de tindre
en compte,
per avaluar,
per tant,
s'ha de agafar,
no des d'abans d'ahir,
sinó des de,
posa 15 o 8 anys
abans,
llavors aquesta és l'avaluació
que s'ha de fer.
I en quant
al tema
de,
a veure,
podríem dir
de les comparacions,
jo me'n recordo
de l'informe PISA
de l'últim
del Bofill,
bé,
si que ens en parlem després,
però de l'informe PISA
fa aproximadament
un any,
deu fer,
aproximadament
que va sortir
i hi havia una dada
que era força important,
crec jo,
que és una dada
que és aquesta
que tindrem en compte.
És que el nivell
de la població en general
del nostre país,
el nivell educatiu
de la població en general
del nostre país,
sinó de l'escolar,
sinó de la població en general,
estàvem al lloc
número 39,
d'acord?
Número 39.
Mentre,
mentre que el nostre sistema educatiu
estava en el lloc
número 31,
hi havia,
o sigui,
estem augmentant
el nivell
de coneixements,
el nivell educatiu
del nostre país.
Estem augmentant
a poc a poc,
d'acord?
Són processos llargs
i per tant,
doncs, bueno,
això es va augmentant
a poc a poc.
Però,
si mirem
el nivell general
de la població espanyola,
no era de tot Espanya,
no eren totes les comunitats,
però, vamos,
molt representatiu,
no?
39 a 31,
doncs,
hi ha una diferencial
important, Toni.
Em sembla que deies
que no,
amb el cap,
com que els oients
no et veuen,
ho explico.
Jo ho lamento molt,
però no puc estar
en absolut d'acord amb tu,
no?
A veure,
tot el meu punt de vista,
està clar que pot arribar
a ser considerat
com un avenç
el fet que
abans acabessin
obligatoriament
els nens
als 14 anys
i ara als 16 anys,
no?
Els 18 en realitat,
és el 100%.
Però per mi,
això no és un avenç.
Per què no és un avenç?
Perquè si l'ensenyança
és obligatòria
per encara que tothom hi basa,
per què?
Perquè no hi ha la cultura de l'esforç
i tothom hi passa,
no estem guanyant absolutament res.
El que estem abocant
és una sèrie de diners
perquè la gent
estigui escolaritzada
i no estigui al carrer,
però no li estem suposant
un increment
o de nivell de qualitat
de l'ensenyament, no?
O sigui,
sota aquest punt de vista,
el fet que siguin
dos anys més
d'escol·legiació obligatòria,
si no va acompanyada
d'alguna cosa més,
per mi no és tan significatiu
l'avenç com estàs dient-ho abans.
Respecte a la següena qüestió,
jo des de molt petit
no m'hi fixo mai
en el que estan per sota,
sempre m'hi fixo
en el que estan per dalt
i si miro per dalt
jo intento apropar-me
a l'educació
que pot haver a Anglaterra,
que pot haver a Alemanya,
que pot haver als països nordis
o fins i tot a França
que és d'aquí al costat, no?
Clar,
no estic comparant
amb els països de l'OCDE
que són, no sé si són 40 i escaig països
que està tot el bloc est
i que certament
en els 18 últims anys
han tingut una sèrie
de transbalsos econòmics
i polítics molt importants, no?
O sigui, per mi la referència
no és el país 40 de l'OCDE,
per mi la referència
són els 5, 7, 8, 10 primers països
de l'OCDE, no?
Clar,
i respecte a aquests països
el diferencial s'ha incrementat.
Estem encara més lluny d'ells,
estem encara més lluny
i això per mi continua se'm preocupant.
Torno a repetir,
jo veig el problema
la solució no sé quina és.
Reconec que la solució
és molt complicada
i molt complexa d'arribar,
ho reconec,
no estic dient...
I a llarg termini.
D'acord, d'acord,
no estic dient que no,
no estic dient que no,
no estic dient que sigui culpa,
però potser el primer pas
hauria de ser
de totes les forces polítiques
d'intentar arribar
a un acord
respecte al sistema educatiu
que com sabem
cada vegada que arriba
un nou govern
vol canviar el sistema educatiu.
Potser per aquí
seria el primer pas, no?
Recordem que ara
Catalunya s'està en ple debat
parlamentari
sobre la llei d'educació
de Catalunya
amb un intent
sembla bastant clar
entre totes les forces polítiques
que arribés a ser
una mena de llei
d'educació
per llarg temps,
però sí que és veritat
com diu l'Antoni
que a nivell
d'estat espanyol,
en fi,
PSOE i PP,
doncs,
quan arribava un govern
canviava la llei.
Alguna punt breu
per acabar el tema
i canviar...
Jo crec que totes les forces polítiques
tenen volguntat
que el sistema educatiu
millori i vagi endavant,
jo crec que amb això sí.
I després només dir
una última cosa,
vull dir,
els que coneixem professors
que treballen en els instituts
sabem que en els últims anys
la seva satisfacció
en quan,
com estan treballant,
de quines eines disposen,
quin és el perfil
dels estudiants que tenen,
com poden conduir els grups,
no és elevat,
sinó tot el contrari.
Estem tenint
moltes jubilacions
anticipades
perquè aquest canvi de sistema
hi ha gent que els ha agafat
una mica ja més grans
i no s'adapten
i no,
no sé si és que
no els hi posem recursos,
no sé si és que el sistema
és impossible
que aquests professors
s'hi acabin adaptant,
però el nivell de satisfacció,
a nivell d'ensenyants,
a nivell dels educants,
és molt baix.
Per tant,
significa que aquells
amb els que tenim,
vull dir,
que estan,
els nostres fills
estan a les seves mans,
ells no acaben de veure
clar que aquest sistema funcioni
i és important
perquè ells són els protagonistes.
Vull dir,
que és una dada
que hauríem de tenir en consideració
a l'hora de la planificació també.
Joan,
alguna cosa
per acabar amb aquest tema educatiu?
Sí,
a veure,
la Victòria ha dit una cosa important
que és la cultura de l'esforç.
Sí, sí.
I és cert,
l'estem recuperant,
l'estem recuperant,
però això tarda.
Ja he dit,
i el procés educatiu
és un procés llarguíssim,
és un procés llarguíssim
i això tarda.
I d'això
ens en tenim que conscienciar
els professors,
de la Victòria i el que som,
però també les famílies,
és importantíssim,
vull dir,
estem parlant.
que no recaigui tot el pes a l'escola,
no?
No, no, no,
exacte.
Exacte.
Això ha passat molt,
jo crec que continua passant,
però ja ha passat molt, no?
I té que haver un recolzament
clar de les famílies,
vull dir,
si les famílies a casa
no existeixen,
ja no diré resultats,
sinó esforç,
difícilment l'escola
o l'institut
després pot obtenir aquest resultat.
Per tant,
la unió,
podríem dir,
d'esforços
entre família,
institut,
o institut o escola,
té que ser una unió important
i vull dir,
tenen que anar tots en la mateixa línia,
no?
Per tant,
la cultura de l'esforç
ja no només té que ser de l'estudiant,
en si,
està clar,
està clar,
té que ser del professor
i té que ser de la família,
jo diria,
jo diria fonamentalment de la família,
perquè si li arriba un alumne
amb un professor
amb els deures sense fer
i truca a casa
i el pare diu,
no ho sé,
no sé què passarà,
doncs difícil...
El tema esforç,
el tema disciplina
i jo entenc que és responsabilitat
de nosaltres,
dels pares,
és així
i és veritat
que els professors
ara se senten una mica desemparats
en aquest sentit
perquè el principi d'autoritat
jo crec que en molts casos
l'han perdut els professors a l'aula
i és complex,
parlem d'una cosa
molt difícil,
és complexa.
Doncs com que és molt complexa
ja l'anirem tractant
però és evident
que aquí no podem resoldre
aquesta qüestió.
Deixi'm a punt
afegir altres elements
informatius a la jornada,
ja deia al principi de la tertúlia
que tenim una notícia nova
relacionada amb la candidatura
als Jocs del Mediterrani
després de tot l'istiu
sentim parlant
de la polèmica
de les picavarelles polítiques
ahir va haver-hi reunió
de l'executiva de la candidatura
i van anar els representants
dels partits de l'oposició
de Convergència i Unió
i el Partit de Poplar
i van anar a recollir
el resultat de l'auditoria.
Recordem que els dos partits
de l'oposició
no havien anat
en les últimes reunions
això sembla
tant per part del govern
com per part de l'oposició
que és un signe
d'un cert acostament entre tots
per mirar de recomposar
el consens que s'havia perdut.
Abans que parlin els regidors
que estan allò
dins de l'Ajuntament
l'Antoni com s'ho mira
des de fora
tot el tema de la candidatura
creus que és possible
recomposar el consens?
Jo crec que sí
però el que jo crec
que s'ha d'agafar
és el tòlop de les banyes
i és que n'hi hagi
una absoluta claretat
del tema
que tots els partits polítics
estiguin absolutament assabentats
de tot el que està passant dintre
del que no ha passat
i absoluta claretat
no pot permetre
a l'alcalde de Tarragona
tenir un problema
de manca de claretat
respecte a aquest tema.
I creus que ara no hi és encara?
Està al camí, no ho sé
però tal com estava abans
està clar que no.
Aquí que tenim
una regidora de l'oposició
i un regidor del govern.
Estic plenament d'acord
amb la intervenció
però a veure
jo crec que sí
que hi ha voluntat
per part de tots els partits
de seguir recolzant
la candidatura
jo crec que això s'ha dit
per activa i per passiva
des dels inicis
de tot aquest procés.
Sí que entenc
que
en aquest moment
ahir
tornessin a incorporar-se
a la candidatura
tant PP
com Convergència i Unió
suposa també
una nova voluntat
d'arribar a un consens.
Ara, és veritat
que l'objectiu era clar
del per què s'hi anava
perquè es volia
que es donessin informacions
molt clares
que s'havien demanat
a l'alcalde
i l'alcalde no ens havia fet
arribar aquesta informació.
Per tant, s'anava
amb l'objectiu
de demanar una sèrie
d'informacions
s'ha posat un termini
i si aquest termini
s'acompleix
i les informacions arriben
amb transparència
amb claretat
perquè jo crec
que tots en formem part
i tots els que volem
que això arribi
a bon port
vull dir que arribi
a termini
ens encantaria
però claró
hi ha de bona transparència
en tot el procés.
Jo no dic
què hi ha
ni què no hi ha
el que no hi ha
és segurament informació
i per tant
n'hi ha d'haver informació.
Ara, si no es dona
la informació
si no ens arriba
la informació
que crec que és
una informació
la que tenen dret
tots els membres
d'aquesta comissió
aleshores s'hauran de prendre
entre les mesures
el nostre partit
i anunciat
que si no
anirem al síndic
i ho hem fet
altres vegades
hem anat
a l'empara del síndic
crec que
a més a més
està regulat
que és una eina
que es pot utilitzar
i que ningú
no s'ha d'escandalitzar
per això.
Ara, jo torno a insistir
si ha anat
amb un objectiu molt clar
amb la voluntat
i jo suposo
que amb la mateixa voluntat
espero
que l'alcalde
respondrà
com ha de respondre
i la candidatura també
fent arribar
tota la informació
d'aquesta auditoria
que s'està fent allà
i jo desitjo
que sigui així.
Joan.
Sí, jo també
espero que sigui així
com diu la Victòria
que això és important
per la ciutat
oi
jo estava
bueno
tinc informació
del que va passar
a Almeria
quan ho van tindre
i bueno
va ser un canvi radical
per la ciutat
per tant
és importantíssim
per la ciutat
i això mereix
un esforç
per part de tots
per part de
de la candidatura
dient que la candidatura
és una entitat privada
és una entitat privada
vull dir
allà hi ha representants
de partits
i només hi ha
un representant
institucional
que és el senyor
Raül Font
que forma part
de l'Ajuntament
la resta són
polítics
podríem dir
inactius
o que en aquests moments
no estan exercit
que no tenen càrrec
a l'Ajuntament
per tant
és una entitat privada
com totes les entitats
privades
doncs
té que rendir comptes
i bueno
aquests comptes
han d'estar clares
per tant
ja s'ha demanat
jo crec que
no sé si és una o dos
auditories
si s'han demanat
me sembla que són dos
dos
una de l'Ajuntament
i una externa
a més
dins de l'Ajuntament
també s'ha format
una comissió
de tècnics
perquè
bueno
miren tot
tot el que
hi ha hagut
fins ara
per tant
jo crec que
estem en el camí
de donar
les explicacions
que s'han de donar
amb qui siguin
i bé
jo crec que
es poden aclarar
jo crec que
més que
perquè
jo no he vist
allò
acusacions
o que s'hagin
portat les acusacions
no sé
al jutjat
o allò on sigui
no hi ha res
simplement
parlem d'ètica
i estètica
i tal
però allò
de dir
és que
falta
tal
no
potser
d'estètica
potser sí
això
que et deixin diners
i després
tal
estètica
això segurament
ho fan moltes empreses
però bueno
aquesta és una empresa
jo crec que de la ciutat
i lògicament
hi ha que haver
una transparència
total
i absoluta
en quant
que l'alcalde
tingui que donar
no sé
si ho has dit tu
Victòria
o el senyor Salma
tingui que donar
comptes
a veure
qui té que donar
comptes
és la candidatura
no comptes
informació
la informació
però a veure
estem parlant
perquè fins ara
ha dit que no la podia donar
jo només
jo no dic comptes
a donar informació
i tu dius
Joan
no no
deixa acabat
a veure
qui té
les comptes
qui té
és la candidatura
l'alcalde
els hi pot demanar
els hi ha demanat
com
els hi ha demanat com
els hi està demanant com
ho està fent
com a través d'una auditoria
i a través d'una comissió tècnica
l'actuació
de l'alcalde
ha sigut tardana
aquí està
ha estat
una mica
jo crec que això va sortir
el mes de
si no recordo malament
això va sortir
el mes de juny
finals de juny
començament de juliol
estem
no sé quants
de setembre
l'auditoria
no sé si ha sortit
o està a punt de sortir
bueno
jo no sé
el que tarda
una auditoria
però
bueno
es pot fer en 15 dies
es pot fer en 15 dies
es podria arribar a fer
però es podria arribar a fer
en 15 dies
no ho sé
estem en el camí
donar aquesta transparència
i aquesta informació
doncs perfecte
per mi
aquí està el problema
anem a veure
com tu molt bé has dit
això va començar a sortir
a finals del mes de juny
principis de juliol
està clar
però la informació
que va arribar
a la premsa
i la informació
que va arribar
a tot arreu
a tota la població
és que aquí hi havia hagut
amiguisme
i que aquí hi havia hagut
moviments de diners
no justificats
això
si em perdoneu
si això
m'ho diuen
a mi
que estic en una empresa privada
jo rendiré comptes
rendiré comptes
al meu superior
o al meu accionista
a punt i ratlla
però quan estic en una candidatura
estic en una empresa
encara que sigui privada
capital privat
que sigui públic
o sigui públic
a mi
si jo estigués al davant
a mi em diuen això
una de dos
o dimiteixo
perquè és veritat
i me l'he enxampat
o poso una crida criminal
per esbrinar realment
i que el meu nom
que heria
és algú de tot
que s'està dient
i aquest va ser el problema
que es va intentar
inicialment amagar
l'actitud de l'alcalde
inicialment va ser
no respondre
o respondre més tard
o sigui
hi ha hagut una sèrie
d'errors
anem a veure
ningú n'hi ha ensenyat
està clar
que aquests errors
han fet sospitar
la població
segurament no ha passat res
segurament no ha estat res
d'acord
no ho sé
no ho sé
això ho dirà l'auditoria
una auditoria
o dos o tres
però us diguem això
Antoni
que la imatge
ha quedat tocada
molt bé
encara que després
es demostri
que no ha passat res
aquí vai
però si aquesta persona
realment no ha fet res
el que hagués tingut que fer
és
a veure
això d'aquí
m'han dit
que jo heu posat la mà
dintre la caixa
una caria criminal
a persona que m'ha dit això
perquè realment
estan fent
és que ningú
ningú l'ha acusat
de posar
bueno
estem parlant del president
ningú l'ha acusat
de posar
de posar
de posar
de posar
de posar
de posar
de posar
la sospita
s'ha instal·lat
a la societat
la sospita
és estètica
no és normal
Joan
però tu convindràs
que
davant de l'esteticisme
jo marxo
però amb una candidatura
com la que estem parlant
l'estètica
és important
és important
jo no n'he parlat
és important
jo estaré dient
per això del mal
que això no ho ha dit ningú
la insinuació
la sospita
instal·lada
a la societat
en els mitjans
en els blocs
en les tertúlies
dels cafès
se n'ha parlat
a tot arreu
i jo per això
deia
l'actuació
de l'alcalde
ha estat tardana
i això
ha fet
que encara la imatge
s'empitjorés
jo crec
que aquesta imatge
de transparencia
que han de tenir
tu deies Joan
és una entitat privada
d'acord
però està defensant
un projecte
de l'Ajuntament
i de la ciutat de Tarragona
de la ciutat de Tarragona
de la ciutat
i llavors com que
compet la ciutat
i el bon govern
de la ciutat
i que els projectes
de ciutat
tirin endavant
i s'acabin consolidant
és una responsabilitat
de l'Ajuntament
i el màxim representant
és l'alcalde
jo crec que l'alcalde
s'ha relaxat
en aquest tema
ha actuat tard
i això no l'ha beneficiat
ni amb ell
ni crec que a la candidatura
ni a totes les persones
que estan al davant
jo també
m'estranya
l'actitud dels
que anaven al davant
de la candidatura
del cap visible
a mi m'estranya
que bueno
sí que en algun moment
ha dit faré
no faré
però no ha acabat fent res
no ha acabat fent res
segueix allà on estava
bueno
jo no dic que se l'hagi de treure
però segueix allà on estava
no sé
preventivament
podria haver dit
bueno anem a veure
com ho fem això
perquè això està sota sospita
tot
potser després no surt res
jo no ho sé
perquè clar
jo no estic fent l'auditoria
hem d'esperar els resultats
però clar
el que no s'exigís
de manera immediata
fa sospitar
fa sospitar a tothom
a tothom
doncs jo crec que aquí
l'actuació
no ha estat la que hauria d'haver estat
és aquesta la cosa
jo et recordaria
Victòria
que el senyor Raül Font
estava lliure
des del començament
vull dir a veure
jo el senyor Raül Font
ara podria dir
escolta
és que m'hi van enganyant
no m'han donat la informació
això no ho ha dit mai
no ho ha dit mai
però tu ho saps
a veure
com a representant de l'Ajuntament
jo m'entendria
que hem fiat més
del senyor Raül Font
que dels altres
però la responsabilitat
no és del senyor Raül
ara no diríem
els assuntos
jo no estic dient
que la responsabilitat
és del senyor Font
però el senyor Font
com a polític
amb actiu
dins de l'Ajuntament
quan
si hagués visat
jo et dic
si hagués visat
alguna cosa
jo crec que ho hauria dit
immediatament
ho hauria dit immediatament
el senyor Font
no ha dit res
cap dels altres
ha dit res
allà hi ha molta gent
hi ha molta gent
a veure
hi ha un representant
de tots els partits
de tots els partits
de tots els partits
en representació
però estàs d'acord
que hi ha un sentiment
o una sensació
a la població
que no s'han fet bé les coses
estàs d'acord
a veure
que ja no hi ha hagut
la transparència
que hi ha d'acord
que bé
això estic tothom d'acord
això és el que
estic tothom d'acord
quan
és que s'acaba la tertúlia
en aquest principi d'acord
a la reacció de l'alcalde
recordo que això va sortir
a finals de juny
i al final de juliol
l'alcalde ja va dir
el que teníem que fer
va bé
va dir
bueno
però tard
tard
ha estat tard
Joan
si vino 25 dies
si vino 25 dies
una reacció tardana
davant d'un tema
d'aquest dos
amb un tema com aquest
jo crec que sí
havia d'haver estat
immediat
no podem fer tard
senyors contertulis
així que
agafant aquesta expressió
acabem
acabem la tertúlia
que avui hem compartit
amb dos regidors
de l'Ajuntament
el Joan Saneuges
i la Victòria Forms
i també
amb un advocat
el tresore del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Antoni Sales
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
aquestes festes
dies de festa
que tenim per davant
també que vagi bé a la feina
fes la propera tertúlia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
on
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia