Tarragona Ràdio.
12 del migdia, 10 minuts,
temps pel món de l'audiovisual,
audiovisual, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Avui, a veure,
no sé si seguirem l'ordre habitual,
que és parlar de les estrenes,
de totes maneres, hi ha alguna que altra estrena
que val la pena, si més no feies ment,
però monogràficament dedicarem aquest temps
a parlar d'algunes de les pel·lícules
de por que més han marcat els nostres col·laboradors.
Saludem ja Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, Víctor, bon dia.
Tenim a l'altre costat del cil telefònic
en David Serra. No, no, no, avui no té paletes a casa.
Avui David Serra no pot ser amb nosaltres,
als Estudis de l'Avinguda Roma,
perquè, de fet, està a punt de viure
una de les experiències més terrorífiques
que pot experimentar un ésser humà.
És el dentista.
David, bon dia.
Bon dia.
Ai, pobre.
Ja has passat per la consulta o has d'entrar encara?
No, no, he sortit, he sortit.
Ah, per això t'ho hem sentit un bon dia.
I has estat terrorífic o no?
O me fa una mica de por, una mica d'angúnia,
però bueno, ho he superat perquè soc un home preparat,
he sobreviscut a molts hitxes...
Clar, has vist moltes pel·lis de por,
pots superar aquesta circumstància de la teva vida.
I un dels personatges favorits de la meva vida
és el dentista de la pel·lícula de la botiga dels horrors,
del musical.
O sigui, oh, oh, oh, oh, quin mal.
Mira, mira, mira.
Però bueno, ho sento, ho sento.
Però bueno, ho sento, ho sento.
¿Sabes lo que tiene gracia?
Que yo también vengo del dentista.
Tu también, eh?
Què dius?
Ara som germans, som germans.
Sou germans de dent.
I sabeu que té gracia?
Que fa una estoneta hem parlat amb Amalia Olieta,
vocal de farmàcia,
hem parlat d'higiene dental i vocal.
És a dir, que són aquelles casualitats que dius.
Això és com cósmic, eh?
Jovan, d'això és com cósmic, eh?
Sí, segur, segur que és això, David.
A veure, hi ha una pel·li, abans ho deia el Víctor,
que es diu El dentista, que és de por, existeix?
Sí, una sèrie de terror.
Una sèrie, eh?
Més gore que terror típic.
Ah, ha de ser molt desagradable.
Bastant desagradable.
Ja, més que sèries, són pel·lícules que s'han fet la 1 o la 2 o la 3.
Una sèrie de pel·lícules, dic,
com una anissaga de, bueno...
És una franquicia, sí, sí, del Braja en Jusna, per cert.
Sí, del Jusna.
A veure, El dentista en sí és una...
A mi me parece una pel·lícula malíssima,
però tiene algunos planos con muy mala leche.
Com ara?
Que és colocar la cámara dentro de la boca, mirando hacia afuera,
y entonces ves como el dentista destroza muelas en primerísimo...
Però que és un dentista psicópata.
Sí.
Ai, ai, ai, mira, ja ho tenim aquí.
Clar, el dentista aprovecha...
Ai, sisplau, que fas garrifant-se, això?
No és realista, eh, aquest so.
Sí, sí, trobo que sí, que és molt realista.
Pues yo que sé, el dentista te recibe,
te anestesia y tal,
y luego cuando te despiertas te ha destrozado la boca
y te ha desfigurado la cara.
Home, pero...
De eso de la pel·lícula.
Però et fa mal quan et despertes mentre t'ho fa, no?
Perquè si t'han estasiado...
Sí, alguno se lo hace despierto.
Oh, oh, que desagradable.
Aquesta no l'heu posat a la llista, no?
No, no, no, és massa tétrica.
És que la figura del dentista és molt cinematogràfica.
Pobres, el meu dentista és un encant, eh, ja us ho dic ara.
A veure, ho heu tingut difícil per triar cinc pel·lis?
Juanjo abans em deia, jo en tenia moltes més.
Sí, sí, i de hecho me he quedado con la sensación,
la misma sensación que has salido de casa
y crees que te has olvidado algo.
Pues igual, no sé, creo que me he dejado alguna y no sé cuál.
Jo saps què passa, que he mirat la llista del David i del Juanjo
i estic totalment d'acord
i les pel·lis que no havia posat jo a la meva llista
estan a la del Juanjo o a la del David.
Per tant, tu subscrius les llistes del Juanjo i el David.
Aquí hi ha un quòrum més o menys.
Qui comença?
Doncs, no sé...
Vinga, David, sí, tu que estàs al carrer.
Bueno, jo s'anava a dir que jo m'he deixat tres a la llista
que suposo que també estan d'acord
ells que són l'Alien, l'Exorcista i el Resplandor.
Sí, sí, imprescindibles.
Amb això, dic que són tres pel·lícules
que podrien haver estat perfectament a la llista
però ho sé molt fidel.
Obrim ja el debat.
Vinga, va.
A veure, el Resplandor
amb aquell Jack Nicholson
que fa ganyotes tota l'estona.
Jo confesso que quan la vaig veure fa molts anys
i això estem parlant de finals dels 70, segurament, no?
És una pel·lícula de la dècada dels 70 típica.
A mi em va fer autèntic pànic, molta por.
Però és d'aquelles pel·lícules que tens la sensació que caduquen
perquè l'he vist fa poc
i em va deixar absolutament freda.
Sí, la verdad es que los directores
siempre dan cada año una vuelta de Torca más al terror y tal.
Lo que pasa es que en España
el Resplandor fue lamentable el doblaje que se hizo.
Es que hace de risa.
El pitjor doblaje de la historia, ¿no, Juanjón?
Sí, sí.
Jo crec que es un dels pitjors.
El pitjor, sí.
El pitjor, el pitjor.
Sí, perquè aquell home surt amb aquella veu...
Primer, que la interpretació fatal, el to de veu, tot, tot, tot.
És un desastre.
Va ser cosa de Kubrick,
que va col·laborar, no sé si era amb el Saura o no sé amb qui,
per fer el doblaje,
i va voler actors i actrius que no fossin de doblaje,
que no tinguessin les veus metalitzades
perquè sonés més natural.
De fet, hi ha un plànol a la pel·lícula
que el que està escrivint el Jack Nicholson està traduït.
Molt lliurement, no té res a veure,
però va ser un doblaje que van posar-hi ganes,
però es va carregar la pel·lícula.
Després, el que dius que no em veies bé, aquesta pel·lícula,
jo crec que és perquè el paper del Jack Nicholson
s'ha convertit...
S'ha fet massa famós
i s'ha convertit en una mena d'autoparòdia.
Ara veus el Jack Nicholson
i ja no és com la primera vegada que acollonava
i era brutal.
Ara ja està massa vist
i la imatge aquesta de la porta trencada amb la cara
ja fa com...
Bueno, la vam veure a la semilla de Chucky,
l'hem vist a tot arreu
i ja no té aquest pes,
però no per la pròpia pel·lícula,
sinó pel rebombori social que va tenir, crec jo.
L'exorcista, bé,
aquesta sí que la sensació és que em velleix bé, eh?
Sí, i bueno, és una...
Bueno, en realitat estàs de David,
tendria a comentar-la.
Sí, és el David, a veure,
i a més, és que tu ets molt especial,
no has dit les que has posat a la llista,
sinó les que no has posat.
El telèfon a la covarda.
Vas molt per lliure, eh?
Sí, sí.
És que volia...
Me'n vaig quedar d'acord
amb aquestes pel·lícules
i dic, bueno, doncs les comentaré,
només començar el debat.
Bueno, el que és cert
és que la pel·lícula del final de l'escalera,
aquesta sí que l'he posat a la llista...
Boníssima, sí senyor,
estaríem tots d'acord.
És una obra mestra,
és una pel·lícula que té un valor afegit,
que és la interpretació del George Scott,
és una pel·lícula intensa,
i jo crec que és probablement
una de les millors pel·lícules de fantasmes
de la història del cine,
si no la que més.
Perquè en cap moment vol ser histriònica,
en cap moment és exagerada.
Tot entra dins d'un àmbit
que podríem dir fins i tot hiperrealista.
És una gran pel·lícula i un gran dió,
sense cap mena de dubte.
Sí, molt ben realitzada.
El que tu dius,
tot està al seu lloc
i funciona com un mecanisme de rellotge.
David, els efectes de això que tens de fons
són pel Halloween
o és que el teu dentista està triturant alguna cosa?
Està rentant plats, perquè és...
O, bueno...
És un efecte, diguem-ne, global.
Perquè estic a la sortida d'un supermercat,
amb gent sortim amb carbasses.
De plàstic horribles, a més a més.
I, bueno, en aquest sentit, diguem-ne,
estic vivint un Halloween particular
de consumisme barri.
Bé, bé, anirem fent.
Escolta, quan el so sigui molt terrible
ja t'ho anirem dient, d'acord, David?
D'acord, ok, perfecte.
Vinga, anem alternant pel·lícules?
Ui, sembla una pel·li de por realment.
Sembla una psicofonia.
Sí, sí, oi, David.
Sí, ara si no contesta...
David?
Ara m'amagaré una miqueta.
Me sentiu millor ara?
Seu a la falda d'alguna caixera?
Alguna cosa que quedis més en marge?
Ara estic amagat en una cantonada.
Llavors us explico una miqueta.
L'altra pel·lícula també és de fantasmes,
però jo considero que és
també probablement l'única pel·lícula
que m'ha fet por a la vida.
No m'ho crec.
Tu sempre dius que no et fa por cap allà.
No, però és veritat això que dius,
Jolanda.
Però aquesta pel·lícula la vaig veure
molt, diguem-ne, molt adolescent.
És la pel·lícula de suspense de Jack Clayton.
Una pel·lícula molt desconeguda,
perquè fins i tot em sembla
que no té encara
un trasllas al mercat del DVD.
I aquesta pel·lícula està baixada
en una obra immortal
del Henry James,
que aquí es va traduir
com l'Otra Volta de Tuerca.
I que, bueno,
és la història clàssica
de l'institutiu
que va aparar
a un caceró d'aquests britànics,
una mica retorn a Brighthead,
i té, doncs, bueno,
la mala sort
de topar amb dos nens
amb els quals, doncs,
una figura,
unes figures fantasmals
encara tenen una influència
molt terrible,
molt terrorífica.
Aquesta pel·lícula...
D'aquest llibre
han begut els Amenàver i companyia.
Està claríssim.
Sí, tots, tots.
O sigui,
Los otros
és una pel·lícula
clarament deudora
de l'espírit gòtic
de Henry James,
d'aquesta pel·lícula.
Està claríssim.
Però és una pel·lícula fundacional,
és una pel·lícula
que els seus efectes de so,
la forma en què està narrada visualment,
doncs, ja porta
aquello que dèiem
que fa por
sense tindre que veure
res desagradable.
O sigui, per mi,
una pel·lícula
que parla de les nostres pors
en l'estat més pur.
I El otro,
també l'has triat
com una de Robert M.
Magnífica.
Mira, aquesta pel·lícula
de Robert Mulligan,
jo la vaig veure a la clave
del Balvin,
ara a territori nostàlgic.
Aquesta pel·lícula
és una...
molt cruel,
un cruel retrat
de la infantesa.
Parla d'un nen,
d'un nen que,
bueno,
que viu la seva infantesa
com un territori
màgic, grotesc,
i que fa molt de mal
al seu entorn.
Una pel·lícula clàssica,
gairebé d'època,
amb escenes esferidores,
i que darrere hi ha una història
realment terrorífica,
que és la pèrdua
d'un altre nen.
Jo penso que és una pel·lícula
a descobrir,
i a més la recomano
a tots els fullents
i als nous companys
de taula,
com a nou,
de taula virtual,
perquè ara mateix
ha sortit en DVD,
i és una pel·lícula
molt madura,
molt intensa,
i que realment
demostra que Robert Mulligan
va ser un gran director
amb grandíssimes pel·lícules,
totes elles molt especials.
Dràcula,
la versió de Còpola,
probablement la més especial
de totes,
no?
Sí,
té gràcia que es diu
Dràcula de Bram Stoker,
de Francis Ford Còpola,
no té massa a veure
amb la novel·la
de Bram Stoker,
a mi m'agrada més
la pel·lícula,
és una miqueta erètic.
Sí, home, el començament,
una miqueta el tema
de la situació geogràfica
de la tema,
però després hi ha la cosa...
És la mateixa història,
però amb l'afegit
aquest romàntic
que al meu gust
queda molt bé,
i el Gary Oldman
que fa un Dràcula brutal.
Inoblidable,
veig que coincidiu,
a mi m'impressionó
també estèticament,
sobretot.
Sí, sí, sí.
L'armadura del conde Dràcula
al principi de jove
és escalfriante.
Esto tengo una anècdota,
que alguien,
una persona,
no lo voy a decir quién,
le pregunto un día hace años
cuál es su director preferido.
Me dijo,
mi director preferido
es Bram Stoker.
Que te lo digas
a la peli Dràcula.
És molt bona aquesta.
I solo ha hecho una,
este hombre,
hay que ver,
a ver si el de qui te...
Con el talento que tiene.
Sí, sí.
Doncs mira,
una película
es la que va dirigir
Charles Leuton,
que era la quinta de la mea...
Bueno, la quinta erección.
La noche del cazador,
aquesta és terrible.
És una de les millors
películes de la història,
brutal.
Exactament.
I jo l'he afegit
perquè penso que,
a banda de que és una obra única,
és una obra visualment inquietant,
tot el contingut,
Robert Mitchell,
el seu personatge,
evidentment,
també ha traspassat
l'àmbit,
diguem-ne,
del cinema
i, bueno,
hem de pensar
que personatges
de películes
de l'escorsese
o el mateix
a nivel de Héctor
tenen molt a veure
amb aquest personatge
condicional.
De totes maneres,
Juanjo,
abans em comentava,
abans d'iniciar l'espai,
que ell no la veu
tan com una peli de por,
sinó d'un altre gènere.
No la meto
en cine de terror,
para mi.
Más de suspense.
És com un híbrido.
A esta película
me parece maravillosa
estèticamente,
de guió,
però l'encontro
un defecte,
l'encontré un error
molt grande
que no m'agrada
i és com els nens
se deshacen
d'ell
al final.
Quien l'haia vist
que intenti recordar.
És que és una peli
que va passant
del thriller
bastant realista,
encara que comence
d'una manera estètica
molt onírica,
és realista,
però poquet a poquet
es va convertint
en una mena de compte
de fades fosc,
gòtic
i canviar el protagonisme
de la película
dels adults,
els nens.
El Robert Mitchum
va passant de ser
el psico-killer,
el psicòpata
de thriller
a ser directament
un ogre.
Llavors al final
és més de compte
de fades
que no de película.
Robert Mitchum
lleva el tatuatge
més famoso
de la història,
que és tatuar-se
en un en cada edo
en love,
amor y odio
que també en castellano
també encaja.
Clar, per això,
aquesta observació
que fas de l'ogre
del conte de fades,
de fet,
els contes
com a tal
que coneixem
de les caputxetes,
dels ogres i tot plegat,
ens han arribat
molt adolcurats
amb Andersen,
amb els Grimm,
però tots aquests contes
al seu origen
eren d'adults
i per tant presentaven
perfils de personatges
realment terrorífics,
dolents i cruels.
Per tant,
ho veu bastant
d'aquestes fonts
més antigues,
no?
segurament.
Si em permeteu...
És que la història de por
és universal
i, bueno,
de tota la vida.
Sí, sí,
jo afegiria aquí
una nota també cinèfila,
la pel·lícula,
una de les millors adaptacions
de lo que són
els contes
de fades,
els contes fèrics,
és en companyia
de Lobos,
de Neil Jordan,
una pel·lícula
també ara
a redescobrir
i que en el seu moment
va causar...
Però és una mica llarga,
és una mica llarga,
David.
No s'acaba mai
aquella pel·li, eh?
Però és aquella pel·lícula
en certa manera
és com el conte
perquè té molta força per a mi.
Me pareció demasiado espectáculo
para lo que creo
que quería transmitir
el director.
En aquest moment
jo penso que va ser
una pel·lícula
que va...
D'aquelles pel·lícules
que inclús amb els seus defectes
doncs van causar impacte
perquè revolucionava
una miqueta
el que era l'àmbit
cinematogràfic
d'aquest moment.
David,
no m'has posat...
Perdona,
però no m'has posat
cap pel·li oriental,
m'estranya,
perquè últimament
t'havies decantat
bastant per aquest tipus
de cinema, no?
Ho sabia.
Després de pensar-ho fredament,
les pel·lícules orientals
doncs per mi són gairebé
com postmodernes.
Llavors no entrarien dins
d'aquesta categoria
de pel·lícules
que m'han impactat.
Si tinguis la veritat,
cap pel·lícula
del por
des del prisma de l'horror
m'ha impactat,
o sigui,
no m'ha generat
un toque d'interès.
hi ha una pel·lí oriental
que es diu
La Maldició,
no sé com es traduja,
Juanjo,
La Maldició
o alguna cosa
d'aquestes.
Sí,
és la de
La Casa
d'Aquestes.
Sí,
la pel·lí acollona moltíssim,
però és tota la estona
La Maldició.
Vam fer un remake
americà
que es deia
Mi Idea,
perquè és tot igual.
És el típic fantasma
dels cabells llargs
i la cara pàlida
i tal,
però era
molt acollonant.
Ah, d'allò que porten
totes els cabells
tipus pels de la família.
Era coger-lo
que dava miedo
de la señal
de Ring,
coger-lo que dava miedo
de esa pel·lícula
i repetir-lo
50 veces.
Sí,
és com cortos
i cada corto
és igual que l'anterior.
Clar,
les dues,
tres primeres històries
s'acollonen moltíssim.
És una pel·lí molt recomanable
per Passapó,
però no explica cap història
i és gairebé igual
tota l'estona.
L'altre dia
vaig veure
Retrates del Massaillà
i em va sorprendre
perquè la fantasma
duia el cabell talladet.
Sí, sí, per fi.
Portava un tall
de cabell mono,
vull dir que no portava
tot el cap
i la cara tapada
amb el cabell.
Com m'estranya, no?
Que no hi ha perruques
al més enllà.
Sí, sí,
que hi ha perruques.
Si veiem el Beetlejuice,
jo crec que sí,
els pentinats que tenien
al més enllà.
De les millors pel·lis
del món,
de les millors pel·lis.
Bueno,
sí que s'adapta molt
a lo que és Halloween.
No és de por,
és Halloween.
És Halloween en VNA.
És festa,
greca,
monstres.
Molt bé.
És que Tim Burton
és el director de Halloween.
Quina gran pel·lícula.
És com Fiesta con la muerte.
Sí, sí.
Home, de fet,
algú de vosaltres,
és a dir,
Víctor ha triat
la Nòvia Cadàver.
Sí, mira,
el que parlàvem
dels contes de fades
i tal,
la Nòvia Cadàver
és un conte jueu
molt bèstia,
molt macabre
i molt fosc.
Té coses sexuals
bastant...
de mal rotllo, no?
I el Tim Burton,
que és això,
molt enamorat
de la mitologia,
de la imagineria de terror i tal,
va agafar la història,
va fer una pel·lícula romàntica,
molt divertida,
molt de festa,
de gresca,
que jo crec que és per tota la família
i és 100%
l'esperit de Halloween.
Volíem recomanar,
bueno,
jo volia recomanar
la de Pesadillantes de Navidad,
però és que és la pel·lícula de Halloween
i tothom la coneix.
És la pel·lícula que s'ha de veure,
el Halloween i el Nadal.
Sí, sí, exactament.
Bueno,
Pesadillantes de Navidad,
sí,
ja sabem que és boníssima,
però jo volia una miqueta reivindicar
aquesta de La novia cadàver,
que per mi és millor història
i està millor dirigida.
Per a mi La novia cadàver
la supera bastant
a Pesadillantes de Navidad
i a més té unes seqüències
més boniques del cine,
en general,
que a més a mi novia
li encanta.
Estèticament és preciosa.
La seqüència del piano,
sí, sí, sí.
Eso es que...
Bueno,
és de lo mejor que he visto.
De lo mejor que he visto.
Ja m'aquesta pel·li plorcava.
Us entendreixen les pel·lis de por,
sou raros, eh?
És que és molt tendra,
aquesta pel·lícula.
I el terror és molt propens
a compaginar-se
amb el romanticisme.
Per exemple,
recordem el Frankenstein original,
era molt romàntic.
O estaven parlant del Dràcula.
O sigui,
el terror és...
Es pot barrejar molt bé
i de fet
és una part intrínseca del terror,
aquest romanticisme.
En quant a sentiments,
el límit,
les passions.
Sí,
és com una espècie
de síndrome de Estocolmo
del espectador.
Sí.
Lo estás pasando muy mal,
muy mal,
muy mal
y de repente
pues algo que te...
una pequeña luz
o un pequeño descanso
pues ya te convence mucho más
que no una película romántica
de dos horas.
Y recordemos,
Juanjo,
que hace poco hablábamos
de la mejor,
de la historia más creíble
de pareja
que habíamos visto
durante este tiempo
que era
30 días de noche.
Van fer la película
del cómic
que hay 30 días
de oscuridad,
es va bien castellà
pero es 30 días de noche.
Y la relación
de la parella
está muy bien feta
y muy creíble.
O sigui,
siempre hay un espai...
Al cap y al final
el terror y el romanticisme
solen anar
de las pérduas,
de sentiments en límit
como tú dius
y es muy fácil
de casar las dos cosas.
Sí,
de hecho,
es una lucha que tengo.
La gente se empeña...
Bueno,
la gente,
mucha gente se empeña
en que el romanticismo
es lo cursi,
lo de...
En absoluto.
Los colazoncitos y tal,
el romanticismo
hasta hace poco
ha sido lo épico.
Todos los de esta mesa
hemos llorado
con el diario de Noah.
Menos yo
que no la he visto.
Llorarás,
llorarás.
Mira,
hablando de películas románticas,
Juanjo,
tú querías recomendar
la única película
del género
ZOM-ROM-COM,
que es
Xon of the Dead.
Ah,
bueno,
sí,
Zombies Party,
Xon of the Dead,
que es el...
Ah, sí, sí.
Espera,
que te echaré
aquesta que havíem
recomanat al Víctor,
que és la de
la novia cadàver,
i anem passant.
Sí,
aquesta que dius
és d'aquestes
de zombies,
no?
Sí,
la de Zombies Party
és una comedia,
és el 90% comedia
i 10% terror.
Más, más, más.
Sí?
Yo lo paso muy mal con...
Más terror que comedia?
No, no, no,
està bastant ben equilibrat.
A ver,
trata la historia
de un...
És que és un molt acollonat, eh?
És la historia
de un chaval
que és bastant fracasat,
no ha aconseguït
una de les que ha querido
en la vida,
està cortant
amb la novia,
i, bueno,
i just quan decide
solucionar la vida
i posar un par de narices,
el món
es llena de zombies.
És mala sort,
és fenizo,
aquest pobre noi.
La gracia d'aquesta pel·lícula
sobretot és que
no se da cuenta
que todo el mundo
es zombie
hasta la mitad de pel·lícula.
Però ell és l'únic
que no és zombie
de tot el món mundial?
No, només la gent que ha mort.
Però hi ha altra gent
que no és zombie.
No, no,
no, hay muchos,
però, a ver,
és...
Si te muerde un zombie
te conviertes en zombie.
Te mueres
y te conviertes en zombie,
però a él no le han mordido
i a algunos de sus amigos
tampoco.
Ja.
Y hay mucha gente
que no es zombie
en esa película,
pero vamos,
están escondidos.
Es graciosísimo
que él hace lo de siempre,
de ir a comprar
una Coca-Cola
para desayunar.
Sí, perquè sempre
acaben al supermercat
i els zombies
que enveixen al supermercat.
No, este no.
Aquí no.
Este no.
Van al pub,
perquè són anglesos
i van al pub.
Oh, té un to british, eh?
Sí, és super british.
Que xula.
De la gent del Hot Fuzz,
d'una sèrie que es diu Space,
que a veure si la porten
ja aquí en DVD.
I és això,
un humor molt britànic
i és molt humana,
que són personatges
molt creïbles
que no estan preparats
per una invasió zombie.
Sí, sí.
Ningú està preparat
per una invasió zombie?
Sí, però sí.
Hi ha libros
que t'ensenyen
què has de fer
en cas d'una invasió
en zombie.
Què dices?
La guia de supervivència
del fill del Mel Brooks,
el James Brooks.
Sí, sí.
I us recordeu
alguna de les coses
que s'ha de fer?
Sí, bueno,
tenir provisions de menjar,
com parapetar la casa,
com...
Però això una mica
com si ve un huracà
o una cosa nuclear o no.
No, però el zombie
és diferent, eh?
És a dir, menjar,
tancar la casa,
però els zombies
sempre entren.
A les pelis sí.
Sí, entonces ya, claro,
el huracán...
A les pelis sí que vol dir
que la realitat...
Que si tens la guia, no.
Quan vinguin els zombies,
els que tenim la guia,
sobreviurem.
Tu tens la guia?
Jo sí, jo sí.
Fui fotocòpies, ja,
perquè si vénen zombies...
Sí, quien la tenga
que se la aprenda de memoria
porque si viene un zombie
no tiene tiempo de leerla.
Però a veure,
imaginem que...
No puedes consultar la guia.
Oye, espera un moment.
Imagina...
No, no, perdoneu,
perdoneu.
És que jo faig una ràdio,
o intento fer una ràdio
útil als ullets.
Didàctica.
Didàctica.
I escolta,
hem de compartir la informació.
Tu tens una guia.
Jo, per molt de menjar
que tinguis,
si el zombie supera
totes les barreres
que li he posat a casa meva
i entra a dins
i me'l trobo cara a cara,
tinc alguna possibilitat?
Sí, si són del tipus lent,
sí, del clàssic.
Del lent, què vol dir?
Allos tipus,
los lentos y los rápidos.
Ah, ja en zombies...
Però com les persones
que no són zombies, igual.
Imaginem que em toca
un zombie lento.
Doncs has d'anar al cap.
Sí, destruir el cerebro.
I com li he de dar?
Com a qualsevol cosa?
Sí, amb el que tinguis.
Home, aquí a Europa
no tindrem pistoles.
Per això dic que
els americans sí que estan preparats.
La pistola seria el millor,
però si no tinc pistola...
La pistola no és el millor, eh?
Porque...
Hace ruido
i llama l'atención de otros.
Sí, i a parte
és muy fácil fallar.
Sí.
Lo mejor es algo contundente...
Un hacha,
un bate de béisbol...
Donar-li al cap, directament.
Sí, sí, trenca el cap
i ja està.
Sí, una sartén.
I si es trenca el cap
ja no,
ja s'acaba el zombi per sempre.
Els que m'he trobat sí, eh?
No sé si hi ha un...
Perquè tu has trobat de lents.
I els ràpids,
què he de fer?
Els de la peli de...
A veure,
los rápidos lo tienes crudo, eh?
Sí.
A juzgar por la película
que vas a recomendar ahora.
Sí, sí, procura que no entren
porque lo tienes crudo.
Però no tinc cap possibilitat
amb un zombi ràpido.
Pues imagínate
que te llega
un...
Bueno, un zombi
que corre a toda leche,
tiene una fuerza tremenda
y lo único que quiere es comerte.
No creo que...
Me come.
Y si yo me vuelvo...
Qué mal rollo.
Qué mal rollo.
Si yo me vuelvo zombi,
¿tengo alguna posibilidad
de dejar de ser zombi?
No, no, no, ya estás morta.
El zombi es que...
¿Y qué sienten los zombis
cuando son zombis?
Se pregunta li a la Isabel Coixet
que seguramente
tindrá un discurs magnífic.
Sí.
Sí, de l'olor de las nubes...
Un poco a dormir, eh?
Sí, nomás.
Un poco a dormir.
A la risca de la coixet.
Bé, es a dir,
un cop al cap
y si es ràpid,
doncs corre
y ya está.
Molt bé.
Continuem amb els amb els partits.
I escolta,
aquesta guia
es troba en les botigues.
Sí?
Crec que sí.
I a més...
No està traducida, no?
Sí, l'han sacat ahora.
Ah, ja està.
Ha fet un par de meses
i han traducido el segundo libro
que és
Guerra Mundial World War Z,
Guerra Mundial Z,
que és com si fos
un recull periodístic,
una investigació periodística
d'una invasió zombi
a nivell de tot el planeta,
a nivell planetari,
i molt ben fet
en plan realista,
entrevistant a militars,
entrevistant a supervivents
i està molt, molt bé aquest llibre.
La Guerra Mundial Z
és de...
Recomanem llibres també des d'aquí.
Molt bé, sí, sí, no?
I llibres importants
i que fan ser bé
i com defensar-te dels zombis.
És que és importantíssim.
Prevenció, sobretot.
Continuem amb aquesta bonica pel·li
de zombis
que fa riure
però també fa por.
Què deies, Juanjo?
Sí, és una de les poques pel·lícules
que podes recomendar.
A ver, me gustan todas
y me parecen geniales,
pero recomendar
algo que és necessario
a veure a tots els públics,
te guste o no
el gènere de terror,
és aquesta.
Zombies Party,
la tradujeron així
en España
i Shaun of the Dead,
qui en la quiera original,
és el títol original.
Sí, sí, te vas a reir...
Bueno, jo és que és empezar
la pel·lícula
i no parar de reir.
Però ja més que emocionas,
normalment...
Sí?
¿Quién te la regaló?
El señor Víctor
me la va a descobrir ahí.
Al seu cumple.
Va ser un regal
per al meu cumpleany
i s'ha convertit
en una de les pel·lícules
de capçolera
de la meva filla.
Molt bé.
Juntament amb el Espírit.
El amanecer de los muertos.
Aquesta també,
que va de zombis.
dels ràpids.
Sí.
Aquests són els que corren.
Sí.
Este és una especie de remake
que jo no me gusta llamar-le remake
perquè para mí supera
bastant el original,
aunque igual vosotros
no opineu el mateix.
Pues eso,
és una invasió en zombie,
una invasió en plaga
i trata de gente
que s'esconde
en un centro comercial
como sería el Eroski,
un poco...
Bueno, el par central
un poco más grande.
Y la vida ahí,
entonces,
y la lucha contra...
Me acabo de recordar,
perdona,
que hi ha una pàgina web,
a veure si la trobo,
que és gent
que va supermercat
per supermercat
avaluant
com seria
per fer un búnker.
M'estàs dient en seriós,
però ho fan de debò?
Sí,
jo crec que el par central
no està ben tancat
per zombis,
hauríem de parlar
amb la direcció
que han de fer un dispositiu
si no està ben preparat
per zombis.
Però, claro,
el món no va bé.
No, no, no.
No és el més recomendable
irse a un supermercat,
que és el que li passa
a estos muchachos
de la pel·lícula,
perquè resulta
que els zombis
en aquesta pel·lícula
i en quasi totes les de zombis
siguen haciendo un poco
el que tienen acostumbrado a hacer.
Han d'anar a comprar...
Aquí hi ha el seu puntet de crítica,
van al supermercat perquè sí.
Sí, sí,
entonces se va acumulando
miles y miles de zombis
alrededor del supermercat.
Llocs que n'hem d'anar,
al seguro,
als supermercats,
al banc,
és a dir,
llocs habituals
no hem d'anar si hi ha zombis.
Hauríem de buscar un lloc
que no n'han de ser.
Al banc, amb la crisi ara,
no...
No, tampoc tens raó.
Yo creo que esconderse,
yo qué sé,
en la oficina de Hacienda,
que aunque la gente vaya
no quiere ir.
També podria ser.
De Robert Rodríguez
has apuntat una també,
Juanjo,
Planet Terror.
Sí,
Planet Terror,
supongo que estáis conmigo...
La peli más gamberra,
sí, sí.
Tipo Abertos a l'Amanecer...
Más.
És el mateix director
d'Abertos a l'Amanecer
i és més gamberra encara.
Más gamberra,
más asquerosa.
De hecho,
és una de las películas
más asquerosas que he visto.
A mí,
l'escena d'Abertos a l'Amanecer
que está en una cuixa
tocant la guitarra
i tot això...
Eso es Heidi.
Un pot ple de testicles.
Sí, sí.
Tallats.
És bastant gràfic.
Sí.
I que se le rompia
i se cae encima.
Sí, sí.
És divertidíssima.
És una de las películas
que a mí me hubiese gustado hacer.
La iba viendo
y dice...
¿Como actor?
No, no, de director.
La iba viendo y dice
es que esto me hubiese gustado
hacerlo yo.
Es que esto lo tenía yo...
Y lo va clavando.
Los personajes son buenísimos.
Te ríes un montón.
Está montada en plan
cine viejo,
cine cutre.
De hecho,
ha ensuciado la película
un montón.
Hay cortes...
Hay un momento
que lo voy a contar
porque no influye en la historia.
No, no, no.
Puedes explicar, claro.
Que está todo tranquilo
más o menos.
de repente
se corta la película
como si se quemara
pone
rollo perdido.
Y de repente
continúa la película
ya con todo
la casa ardiendo,
todo el mundo herido
y llega
y le dice uno a otro
oye, gracias por decirme
aquello.
Y no te lo explican.
Ha pasado en el rollo
ese que has perdido
y no...
Es bromista.
es un cant de amor
el cinema cutre
de terror del 70
y de repente
de estas películas
súper cutres
que a nosotros
nos encantan.
y...
¿Nos reservamos?
encara té
el Juanjo...
que nos hemos dejado
que la protagonista
lleva en vez de una pierna
o una ametralladora.
Es la imatge
más famosa
de la película.
Ah, ya, ya, ya.
Molt realista.
Esto a la gente le sonará
que la vea...
Sí, aquesta imatge
de la ametralladora
a mi també sona
com a, diguem-ne,
haber vist
la fotografía
o la referencia
o el postre.
Que la pueda ver
que la vea, eh.
Continuarem
amb les pelis
de Juanjo
però ataquem
algunes altres
de Víctor.
Has posat
Rec.
Sí.
Controvertida.
Hi ha opinions
de tota mena
però és original realment.
Jo aquesta setmana
l'he passat
a dos o tres persones
que no l'havien vista
i tothom m'ha dit
que és l'experiència
de terror
més intensa
que han tingut
en molt de temps.
És una pel·li
que s'ha de defensar
també perquè és un producte
d'aquí, no?
Jo la vaig trobar
una mica histèrica.
Una mica sobreactuada
per donar aquesta cosa
de documental
que se li vol donar.
No ho sé,
no em va acabar...
Sí, però...
Saps allò tant...
O potser és que
com que tenia
unes expectatives
que m'havien dit
que tal i que qual...
Però bé, bé, bé.
A mi me gustó bastante
i además
lo comentamos aquí ya.
Me gustó bastante
però vi que
intentaba ser
muy realista
però caía en topicazos.
Entonces eso...
Bueno, eso que no me convenció
però la película en general
me pareció bastante chula
y realmente
me dio algo de miedo.
És que el terror
és complicat no caurà
en situacions comunes
ja que en sabem de memòria.
Però tot el tram final
de Rec
és...
Bueno,
jo encara tinc malsoms
amb aquesta pel·li.
Sí, perquè a més
és allò que dius
hi ha coses
que sí que poden passar.
Bueno, que se va estrenar
ara
un remake americano.
Aquestos sí que es remake
i l'han copiado tal qual.
Plano, plano.
Sí.
Dentro de la setmana que viene
o dentro de dos semanas.
Sento, David,
què vol dir, algo?
Hola, me sentiu?
Sí, ara sí.
David, si estàs aquí
de tres golpes en la mesa.
Manifiestat, eh, David.
Sóc com una entitat.
Sóc com una entitat.
Doncs bueno,
el que comentava
de Rec,
jo estic totalment d'acord
per una raó molt simple.
Però amb qui estàs d'acord?
Amb qui estàs d'acord, David?
A veure,
amb el Juanjo també,
però per una raó
que ja la van comentar,
que és el que deia ell,
no?
Diu, els òpics.
Sí,
però també el Víctor
acaba de dir una veritat.
O sigui,
és una pel·lícula
que en certa manera
fa molts guinyols
a tots els amants
del gènere fantàstic,
intentant, això sí,
una certa originalitat.
I jo penso que explota
molt bé aquella vena
del cinema verité
tan mal tractat
amb la Rucha de Blair,
per exemple,
i que Rec surt,
per mi,
per golejar de la guanya,
però és una experiència
realment molt més sorrepilant.
La prova d'això,
les coses americans,
com dèieu,
han fet els drets
i a l'hora de replantejar-la
audiovisualment,
gairebé es podria dir
que han copiat
plan a plan a la pel·lícula.
Jo,
sota el meu modest punt de vista
i absolutament subjectiu,
inexpert,
inex de tot,
mil vegades més recre
la Bruja de Blair.
Però molt millor,
però l'altra va ser pionera també.
També és cert,
sí que era una...
Tens un mèrit, eh?
Has triat també
un altre títol,
The Sand.
Sí,
aquesta és una pel·lícula
de terror britànica
que parlàvem dels tòpics
i és un bon exemple
de com es poden trencar els tòpics
de tant en tant
i sortir-se'n ben parat, no?
Per començar,
les protagonistes
són un grup de noies
madures,
o sigui,
passen dels 30,
ja no són...
No són les adolescents boixes.
Adolescents de
ah, anem de festa i tal.
I és, bueno,
una que va morir el seu marit,
una altra que està divorciada,
molt realistes
que van a fer espilologia.
Van a una cova
que, de fet,
amb la cova només
ja funciona la pel·lícula
perquè és totalment claustrofòbica,
però després passen coses
que és com un crescendo.
que es deu tenir un parell d'anys,
com a molt, no?
És bastant nova.
Un poquet més,
tres com a molt.
Tres anys com a molt.
És de les pel·lícules
més angustioses
que hizo, mira,
sobre todo la parte
de que en el enemigo
és la cueva.
Passar por rendijas,
ir avanzando
i que de repente
te das cuenta
que ya no puedes retroceder.
No, no,
és una claustrofòbia.
Exacte,
aquesta seria la paraula,
claustrofòbia.
Jo he fet Espeleo
després de veure aquesta pel·li
i m'imagino
que és la pitjor experiència
que es podria tenir.
És molt recomanable,
molt ben feta,
una pel·lícula intel·ligent,
però no és aquest terror psicològic
que està com molt de moda
de no has de veure res.
No,
en el moment
en què la pel·li ha de renovar-se,
ja en fa una cosa
que no direm aquí,
però que dona molta vida
i és terror clàssic.
La podríem comparar
amb Alien, per exemple.
Molt ben feta.
Una cosa, Víctor,
també has triat
La niebla,
que està basada
en un relat d'Estifen Keen.
Sí.
Molta, molta por
provoca sentiments
cap a la humanitat,
com aquell qui diu,
però por, por,
el que es diu por...
És més que res
claustrofòbia i...
I mal rotllo,
de què malament
que va el morro.
És una pel·li
que funciona millor
quan no hi ha monstres,
o sigui,
amb el grup humà.
No és una pel·li de terror,
en el sentit estricta
de la paraula,
però jo la comprova
i jo compararia,
sobretot,
la intenció del director
a fer-la en blanc i negre.
De fet,
si la veieu,
l'heu de veure en blanc i negre,
que guanya moltíssim.
I jo la compararia
amb aquella sèrie
que era
La dimensió desconocida,
no sé si estàs d'acord, David.
Boníssima, aquella sèrie.
Manifesta que...
No, no,
realment,
la pel·lícula,
a mi me la sorprende,
ja ho sabeu,
des del punt de vista
del que deia el Víctor,
aporta una certa originalitat.
Els monstres
han sigut molt criticats,
però funcionen millor
i negre,
evidentment,
però l'horror,
l'horror està d'entro.
O sigui,
diguem-ne que
l'ésser humà
és l'autentisme
de l'horror.
I els monstres són...
Sí, David, David.
No, no,
i els monstres
són com una mena de...
Bueno,
és l'antipotagonista
que està allí,
que realment marca
una miqueta
la bogeria,
perquè aquests monstres
venen d'una altra dimensió
i aquí sí que enllessarien
directament
a la sèrie del Herling,
de la dimensió desconocida,
però la veritat
és que la pel·lícula
a mi em va sorprendre
i em va doldre.
És una de les pel·lícules
que molt de febre.
Jo dic que els monstres
són com...
És el més proper
que hi ha al cinema
del terror cósmic
de Lovecraft,
que és una cosa
bastant important.
Los mitos de Tulu,
tota aquesta història.
Jo quería avisar a la gent
que,
ojo con esta pel·lícula,
és molt bona,
però jo no la recomiendo.
No, no,
que no és para
tots els públics,
ni mucho menos.
A veure,
ara que parlem
d'una pel·li
que està basada
en un relat
d'Estifan Keen,
aquí també hem parlat
d'una altra,
d'Ul Resplandor,
que no deixa de ser
tan bé un relat.
No sé si heu vist
una pel·li
que jo no crec
que sigui molt famosa.
Recordo haver llegit
la novel·la
que em va fer
autèntic pànic
i es va veure
la pel·li per casualitat
El cementeri d'animals.
Sí.
Aquesta jo crec
que és de les pel·lícules
més terribles
que he vist de por.
No sé si esteu d'acord.
A mi no me convenció.
Jo la vaig veure
de molt petit.
I además
és que da la sensació
que és una pel·lícula
de sèrie Z.
Com una telemovie.
No sé.
No està muy cuidada.
No,
la mayoría de adaptaciones
de Stephen King
són bastantes sèrie Z.
Traient el Misery.
Perdona,
i ves el que anava
de Misery
és una de les pel·lícules
que jo volia apuntar
de terror.
Sí, sí.
Aquesta sí que ha apuntat.
De molt de terror.
Fa pànic.
Veritable pànic.
La fan embugida totalment.
Déu n'hi,
quina pel·lícula.
Aquesta em feia pànic
inclús d'apuntar-la.
Sí, sí, sí.
Per la poca produeix
tot personatge feminís
de la Cativates.
I quin gran paper
la Cativates
en aquesta pel·lícula.
En fi,
no sou escriptors vosaltres
ni teniu intenció
d'anar a...
Sou escriptors?
Teniu intenció
d'agafar un cotxe
i anar per un lloc
així solitari?
No, no.
Teniu club de fans?
Ja està,
aleshores si no teniu club de fans
no heu de patir per res.
A veure, nois...
No sé el de Facebook.
Juanjo m'ha posat
una altra pel·li
de nom impronunciable
ja ho intentaré.
Vampire Hunter Bloodlust.
No sé què és això.
Japonesa, no?
Sí, és D, la letra,
luego espacio,
Vampire Hunter Bloodlust.
D'acord.
És la segona part
de la pel·lícula.
És que lo de D
hay que remarcarlo
porque D
es el nombre del protagonista.
Vampire Hunter D.
Es una película
de dibujos animados japoneses.
Els de dibuixos?
Sí.
De...
Está hecha impecablemente.
En cuanto a estética
es impecable
y la historia
es eso,
es épica
y es romántica.
Molt romántica.
Que para mí
va de la mano.
Y tiene partes de terror.
Es de vampiros,
de zombies,
de monstruos.
La recomiendo
y es para todos los públicos.
No hay ninguna...
Es de molta acción
i és un caçador
de recompenses
que és meitat vampir
i ha d'anar perseguint
un vampir
que s'ha fogat
amb la seva nòvia.
Saps si és aquest...
Aquest drama
de dir
me'l carrego,
no me'l carrego,
el tio no està fent
res dolent.
Només és un vampir
però s'ha fogat
amb una nòvia humana
i ja està.
I el pare de la noia
doncs
li encomana
que es carregi...
Ja que parlem
de cinema oriental
tu n'has triat
un altre, no?
Víctor,
La Güella.
Imprint, sí.
Imprint, sí.
Aquesta és d'una sèrie
que es va fer
fa tres anyets
com a molt
que es diu
Masters of Horror
els mestres del terror
americana
que van ajuntar
grans noms del terror
tant actors, guionistes
directors
i cadascú va fer la seva.
La sèrie en general
va ser més còmica
que de terror
però hi ha capítols
molt bons
són com mini pel·lícules
de 50 minuts
una hora
i la sorpresa
per mi va ser
que el director
que menys esperava
que és el Takeshi Miike
que normalment
és un tio molt excessiu
i no em diu res
Ichi the Killer
bueno
totes aquestes pel·lis
que és violència
i coses sense sentit
és un director
bastant pesat
sí, és pesat
precisament
per això
quan només té 50 minuts
jo crec que
se queda
amb el millor
i millora bastant
és la història
que més mal cos
m'ha provocat
aquesta d'imprint
va d'avortaments
hi ha una tortura
molt exagerada
però a més
basada en tortures reals
que és el més dramàtic
és una història
d'una americà
que a començaments
del segle XX
del segle XX
va al Japó
a buscar la seva promesa
i l'està buscant
per cases de geixes
perquè la van vendre
no sé quina moguda
i és molt teatral
cada 5-10 minuts
canvia de gènere
o sigui
és una pel·lícula
una mini pel·lícula
que tu la comences a veure
i no saps
per on sortiran els trets
i et dic
és molt
té un ambient
que no se sap dir per què
però es provoca
un mal cos
impressionant
es troba en DVD
bastant barateta
van treure tota la sèrie
en DVDs individuals
i és recomanable
d'aquella manera
qui vulgui
una cosa
totalment diferent
a tot
i que sigui
molt bèstia
però en un sentit
molt realista
imprima
Has triat Juanjo
l'exorcisme
d'Emily Rose
que por, por
por
d'aquella por
rollo Halloween
zombies
no
diguem que fa
com una por interior
de replantejar-te
les teves creences
i aquest tipus de coses
no?
Para mí
és l'única pel·lícula
que me ha dado miedo
de verdad
sí
sí
sí
és ver-la
pasar
auténtico terror
mientras la veo
és aquella del judici
que comença
amb un judici
i luego estar dos semanas
aterrado en casa
sí
sí
hay gente
en cambio hay gente
que no le da nada de miedo
no, no, no
trata de
bueno
una niña
que se supone
bueno no
en realidad
la base
es un juicio
acerca de unos hechos
de la muerte
de una chica
entonces el juicio
va explicando
pues que esta chica
estaba
se creía que estaba
poseída por el demonio
y tal
y
tiene unas secuencias
terroríficas
unos
unos planos
terribles
de las visiones
que tiene ella
porque claro
el exorcista
por ejemplo
es la visión
de la madre
la visión
del sacerdote
en esta
es la visión
de ella
¿vale?
lo que ella ve
al estar poseída
y lo que ve
la gente
más cercana
pero bueno
es principalmente
su visión
y la verdad
es que da
un terror
tremendo
y además
te empiezan a decir
que está basado
en hechos reales
que además
¿y tú, tú creos?
más que creerme
que eso es verdad
no, no, que esté basado
en hechos reales
sí que es verdad
que hubo un juicio
y que bueno
ese juicio se celebró
y que se habló
de esto
que puede ser verdad
o no
o sea
que puede ser
el demonio o no
eso ya es discutible
pero que el juicio
se hizo
y que esto sucedió
sí que es verdad
ya has escogido
28 días después
esta sí que es
bastante Halloween
¿no?
bueno
no porque no hay
nada así
como sobrenatural
es más
hombre no
pero si hay vampiros
no
son
son infectados
ah bueno claro
es que vosotros
sois especialistas
yo es que a todos
le llamo zombi o vampiro
no a ver
esto se puede
después son infectados
sí se puede considerar
un poco repelente
te he visto aquí
¿eh Juanjo?
no
no porque es una
es una broma
lo de no son zombis
son infectados
es una broma
de la televisión
muchachada no hay
sí
que van fue una parodia
de la misery
perfecta
¿ah sí?
sí sí sí
bueno pues esta película
es que ahí he apuntado
que igual no se adapta
muy bien
porque es como más
de ciencia ficción
no son zombis
son que la gente
se infecta de la rabia
ira
sí
o sea no la rabia
pero musegan a las altas
musegan a las altas
no atacan
más que morder es
vale
pero si te atacan
también te infectas
sí sí
porque se contagia
pues es rollo vampiro
rollo zombi
digamos que la dinámica
es la misma
si tu sangre toca su sangre
es donarle un toc
científic
a lo de siempre
al museo
y a todos nos convió
crean una tercera variant
diguem-ne
que es com més
que hi ha vacuna
no
bueno
la infecció és instantània
el que diu el Juanjo
encara són persones
no són monstres
però estan portats
per la ràbia
per la ira
i el que volen
és culpejar-te
i matar-te
i el que sigui
i jo crec que és una pel·lí
que sí que es cau
per Halloween
és molt
a mi
m'acollona
jo he trobat
i la segona part
perdona
la va a fer
el Fresnadillo
és una pel·lí
molt ben feita
i amb una de les
arrencades més
terrorífiques
de la història
del cinema de Paul
els primers 5 minuts
de 28 setmanes
després
que és la segona part
és que
ho passo fatal
i m'encanta
però
jo crec que
una de les més terrorífiques
és de l'amanecer
de los muertos
que hem comentat
que és
la chica
escapándose
de su novio
és tremendo
i escoltau
aquestes
Scream
Creepshow
Creepshow
és xula
està molt bé
ho expliquem breument
que també està basat
en relats
de Stephen King
sí però escrits
directament per la pel·lícula
no són contes
va ser el George Romero
que es va juntar
amb el Stephen King
són col·legues
i van fer
crec que són 5 històries
de terror
però molt de còmics
super exagerades
molt bones
és un dels millors exemples
com parlàvem
del Zombies Party
de comèdia de terror
que tenim el Creepshow
que són boníssimes
super divertides
i la majoria són clàssiques
i molt Halloween
molt Halloween
és super típica de Halloween
i una altra
molt recomanable
és la d'un hombre
lobo americano
en Londres
no la de París
que és una segona part
que no té res a veure
sinó la d'un hombre
lobo americano
en Londres
una pel·lícula molt senzilleta
que la comèdia funciona molt bé
i el terror funciona genial
és molt simple
directe
pam pam pam
us heu deixat el show
us heu deixat hostel
totes aquestes
que són tan escarosetes
per part meva
voluntàriament
voluntàriament
i rotllo d'IA
i totes aquestes
també
ha estat conscient
aquestes que han tingut
tanta fama
i que
bueno
estas tienen su gracia
yo
al verlas disfruté
habitacions insalida
tot aquest tipus
de títols
de títols
així
di
AI
el ojo
tiene una
tiene una secuencia
bastante terrorífica
que es la del pasillo
y el ascensor
genial
es de una chica
que le hacen un trasplante
de ojos
y de repente
pues se da cuenta
ella no ha visto nunca
entonces no sabe
lo que es normal
ver o no ver
entonces han trasplantado
unos ojos
con los que puede ver
los fantasmas
de qui eran
aquests ulls
de una bruja
luego se va explicando
muy cutre la explicación
por cierto
no es necesaria
pero es brutal
porque te ponen
ella no ha visto nunca
entonces ve fantasmas
y no sabe
que eso no tiene
que estar viendo
y es pensa que el món
es así
no sé per què veig
si he de veure això
y entonces se acerca
a ellos
no huye
entonces te ponen
unas situaciones
de tensión
bastante duras
mira si vols
una moderna
estava pensant ara
d'aquestes típiques
americanas y tal
Alexander Aja
és un director francés
que va fer una peli
boníssima
que es diu alta tensión
menys la part final
que se la carrega totalment
però alta tensión
la primera hora
i quart
és molt bona
aquest director
el van agafar
els americans
per fer un remake
de Les colines
tienen ojos
de Wes Craven
i bueno
a mi és que el Craven
no m'agrada
a mi tampoc
aquella pel·lícula
és de Rissa
és molt cutre
i els monstres
aquells senyors del final
sí el remake
tampoc no
no et va agradar
jo crec que és molt
molt recomanable
per Halloween
és molt intent
sí això
per Halloween
sí
i ens hem deixat un títol
imperdonable
però sort que tenim
Lluís Comas
que ens ho ha dit
per via interna
Freddy Krueger
perdoneu
és de Halloween o no
Lluís Comas la recomana
és la peli de Halloween
és la peli de Halloween
a mi m'encanta
el personatge
el personatge
és una icona
però és que mai he tingut
una pel·lícula a l'alçada
sempre ha estat
en pel·lícules molt cutres
la tercera
el guionista
era el Frank Darabont
el de la niebla
el de la milla verde
i va fer un guió
més original
més divertit
però igualment fallit
i els muñecos diabòlicos
tot això
tampoc no
també és Halloween
Sí, sí, sí
Yo quiero
es que tengo que
me dio por ver
todas las
me vi las siete películas
de Freddy seguidas
te pensé ya en el Mestri
¿Las distinguías?
Vi la primera
y dije
ostras
la he mitificado
de pequeño me parecía
más tragífica
y me parece una chorrada ahora
y iba viendo las siete
y cada vez peor
cada vez peor
cada vez peor
entonces yo tenía esperanzas
de ver las siete
porque la había vuelto
a decir Wes Craven
que es su creador
pues es la peor
y es una vergüenza
de película
y encima sale él
sale él mismo
explicando
Bañito de vanidad
venga
Sí
porque una de las víctimas
va a preguntarle a él
que tú has dirigido
la película
la primera
sale eso en la película
tú que dirigiste
la primera película
y él diciendo
es que a veces
se nos va la mano
¿no?
No, no
a veces las fantasías
si las piensas mucho
se acaban materializando
en algo mucho más malo
Natalie Portman
y no me podía creer
que el director
el creador de esa película
de la original
vosaltres aneu fent broma
quanta gent no es creu
aquestes coses
abans ho comentava el Víctor
planes web
de gent que està fent un estudi
de les grans superfícies
a veure si es pot
sent broma
espero que no s'ho creguin
vosaltres sou de disfressar-vos
tu Víctor
jo ja sé que sí
tu no
tu ets un home més seriós
tu rotllo
no
no
i tu Víctor
Halloween et disfresses
jo sempre faig festa
de Halloween
o a casa meva
o a alguna discoteca gòtica
coses d'aquestes
avui no sé què faré encara
però alguna cosa
però ho tens previst
David tu també ets
jo sempre m'he disfressat
de vampirs i de zombies
de vampir i de zombie
i com et disfresses de zombie
doncs
un any
me van posar
cola d'aquesta
d'impacte a la cara
i em vaig posar
trossos de paper
i després vaig tornar a pintar
i lo doloroso
va ser
quan me vaig tenir
que arrencar
tota la
tota la
però per favor
amb cola
amb cola d'impacte
o què
la cola
de la meva pare
que va tindre la brillant idea
molt bé
encara tinc records
un record
realment
terrible
però aquí d'aquest
parecías un zombie de veritat
més zombie
bueno
fem una
recomanació
David
ara que parles tu
pel Halloween que ve
l'any que ve
aquest any
a la cartellera
no tenim cap estrena
no hi ha cap pel·li
de por
espectacular
d'estrena
a sort que hem donat
alguns títols antics
Disaster Movie
aquestes pel·lis
sí acollonen
perquè estàs gastant
7 euros
en aquesta porqueria
però l'any que ve
tindrem una pel·li
que es diu Pandora
David
que no sé si et sona
no el tenim el David
David
doncs ho expliquem
ho expliquem al Juanjo
mira
lo mejor que ha podido hacer
es dejar de
que se le cortara ahora
porque vamos a hablar de él
el año que viene
que se estrena Pandora
que es una pel·lícula
que David ha escrit el guión
David y su hermano
Iván
sí senyor
i això
molt bé
això ho havíem d'explicar
és veritat
sí sí
pues era un guión
que les encargan
d'una pel·lícula de terror
que bueno
lo hemos leído
la verdad es que tiene bastante gracia
a ver la producción
si mantiene todo
está fet amb molt de cariño
el cinema aquest
de psicokillers
mítics
de grans figuras
com la matanza de Texas
com el
viernes 13
al Freddy Krueger
no heu tret la matanza de Texas
el remake
o la
jo no he vist
vaig veure el remake
no em va agradar
i la queta del The Beginning
o com es digues
jo soc molt fan de l'original
em sembla la pel·li
més propera a un mal son
a mi el remake
sí que me gustó
però vamos
hablemos de
Pandora
que tenemos dos minutos
Pandora
para empezar
es de producción
hay parte de producción española
parte de producción de Hollywood
una parte muy grande
i el nostre David
i el seu germà
estan de guionistes
són els guionistes
d'aquesta pel·li
vostès se n'adonen
de la dimensió d'aquesta notícia
i lo bueno
és que se la encargaron
personalmente
a ellos
vale
y se va a rodar
en Buenos Aires
y los actores
hay algunos
no podemos asegurar
nada todavía
no no
es que claro
encara s'ha de feina
pero por ejemplo
uno de los papeles importantes
es la
quien haya visto perdidos
es la hija de la francesa
de perdidos
luego cuentan también
seguramente con Robert Englund
Freddy Krueger
Icones
el productor
está negociando
con
Daryl Hanna
y bueno
esperemos que todo esto
se cumpla

se lo están menjando
los zombis
el David
es veritat
de totes maneres
la propera setmana
esperem tenerlo aquí
a la ràdio
i ampliar aquesta qüestió
però avui venia molt a ton
perquè justament
parlàvem de pel·lis de por
i ens encantarà
el proper Halloween
si tots som aquí
que Déu vulgui
doncs en parlarem
d'aquesta pel·lícula
Juanjo Víctor
moltíssimes gràcies
bon cap de setmana
ara m'explicareu
el manual
aquell
com s'ha de fer
parla