Entrem en matèria, Juanjo Ferrer, bon dia, bona hora.
Bon dia.
David Serra, benvingut.
Bon dia.
D'aquí un instant saludarem el Víctor Navarro.
Hauríem d'afegir gairebé un quart nom propi,
avui que és el de James Bond,
que de ben segur que es convertirà el protagonista en aquest espai.
Gairebé podríem dir tertúlia més o menys desenfatada
que fem cada divendres al migdia per parlar del cinema,
del món dels videojocs, de la cultura audiovisual.
En certa manera, Víctor Navarro, bon dia, bona hora, benvingut.
Sembla que comencem parlant de James Bond?
Sí.
Sí?
Sí, ho parlarem bastant de James Bond.
Fem un tastet de Quantum of Solace,
la pel·lícula que s'estrena avui,
la 22a entrega de l'agent britànic més famós.
Siempre tuve mucho interés en conocerle.
Vespre me habló mucho de usted.
Si ella no se hubiera suicidado, ya le habríamos cogido.
Va a decirnos para qué trabaja.
Lo primero que deberían saber de nosotros es que tenemos gente en todas partes.
creí que podía confiar en ti.
Normalment, quan parlem d'una pel·lícula, el primer que fem, David, Víctor, Juanjo,
és preguntar de què va la pel·lícula, però no sé si amb una pel·lícula de James Bond segurament el menys important és saber de què va la pel·lícula.
O sí?
Home, tenim un fet curiós amb aquesta pel·li, que després de 22 pel·lis, és la primera, segona part de James Bond.
O sigui, totes les altres pel·lícules eren aventures, que anava cadascuna una miqueta al seu aire i amb la xica de la setmana, amb el dolent de la setmana i ja està.
Hi havia una organització maligna, malèfica al darrere, però aquesta era l'única connexió.
I de sobte, amb aquesta redefinició que vam tenir després de Casino Royale, veiem que no només mantenim l'univers, el personatge, els actors, tot igual,
sinó que la pel·lícula comença 10 minuts després que acabi la primera, o sigui, el Casino Royale.
I és una segona part, una seqüela, en tota regla.
Això és novedor.
Sí, realment jo penso que és un tornant a reneixer del personatge.
O sigui, jo penso que aquesta revisió del personatge de James Bond, el personatge mític, és aquello de l'Ave Fènix.
O sigui, quan havia arribat a un punt d'inflexió que ja no donava per més, semblava que estaven esgotats totes les fórmules,
doncs es torna a reinventar el personatge una miqueta com el Caballero Oscuro o com la nova saga de Batman,
que va ser molt abans, perquè no han hagut 23 pel·lícules de Batman.
En aquest cas jo penso que l'avantatge està precisament en què han tingut molt bones pel·lícules d'espionatge i acció,
com ha sigut la saga de Jason, Born,
i realment això li ha donat, per mi, el to que han de tenir les pel·lícules de James Bond a partir d'ara.
Sí, jo crec que han millorat gràcies a Born.
Però voleu dir que ha copiat aquestes pel·lícules o han agafat el...
No és que hagi copiat, és que Born era massa bona per no intentar imitar-la una miqueta.
Al principi, quan salió Born, parecía un James Bond a lo bruto i a lo salvaje.
Sí, però era tan bona que ja la gent dejó de comparar-lo i tal.
Y entonces, al cabo de pocos años, sale James Bond, que además es rubio igual que Born,
igual de bruto, igual de salvaje.
Entonces, bueno, va un poco...
Jo crec que ha canviat un poco por Born.
que s'han d'acord que l'espectador busca alguna cosa més.
És que ha canviat per això que dèiem.
El Born era no només més realista, més bruto, sinó més humà.
O sigui, era un personatge que te'l creies, que tot era interessant,
i que hi havia una continuïtat dins de la saga Born.
Les tres pel·lícules són una...
Era una trilogia.
És una trilogia en el sentit de la paraula.
Llavors, aquest James Bond, doncs mira,
les darreres pel·lícules eren massa ridícules per seguir aquest camí.
O sigui, ja va arribar un moment que van tocar el sostre i van dir
mira, hem de fer un canvi sigui com sigui.
Deia que segurament que s'havia desaprofitat un bon actor,
un bon resultatge, una bona cara per James Bond, com era Pierce Brosnan,
però que mai cap guió de les quatre pel·lícules que va protagonitzar s'ha avançada.
Sí, jo estic d'acord amb això.
El Pierce Brosnan era molt bon James Bond.
Dels clàssics està a l'alçada de...
Bueno, no diré el Connery, però sí està per sobra de la resta.
Però, clar, les pel·lícules eren superridícules,
el personatge ja estava molt cremat i era una caricatura.
Llavors, bueno, el que diu...
Bueno, Golden Eye estuvo bastante bien en su momento.
Sí, fue la que le dio...
No ha dejado de ser...
L'altre dia vaig veure la Venturra Passac per TV3, crec,
i la seqüència aquella inicial en què surt d'una moto,
salta de la moto, agafa un avió en marxa i tot plegat,
hi havia alguna cosa que jo ja començava a patinar.
Sí, però era James Bond,
eren las fantasmas de James Bond
con algo más de nueva tecnología.
Era James Bond de toda la vida.
És que, en realitat, el fenomen de James Bond
és un fenomen sociològic gairebé antropològic.
Per què ha agradat en James Bond?
Perquè és una saga, vaja, és un cas gairebé inèdit en el cinema,
una pel·lícula que hagi resistit el pas de les èpoques,
el canvi de cara, perquè ha resistit actors...
Vaja, set actors, hi ha hagut actors dolents,
James Bond, i només va fer una pel·lícula,
però la saga va continuar,
vull dir, va sobreviure a Timothy Dalton també,
vull dir, la saga ha sobreviscut a tot,
a diferents directors, a canvi de productores,
però, en canvi, continuen amb James Bond,
i aquesta pel·lícula està funcionant molt bé a taquilla
i va comptar, per cert, amb el pressupost més gran de tota la saga.
Diuen que, a més a més, és la pel·lícula més cara
en relació a metratge-pressupost.
Costar dos milions i mitja dòlars per segon.
Collons.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo, amb un segon d'aquesta pel·li,
ja passo tota la meva vida.
És que espanteixos les cifres.
No serà per minuto.
Per minuto, per minuto.
Dos minuts i mitja per minuta, eh?
Amb un segon, segurament, també passaria la meva vida.
Dos milions i mitja dòlars per minut.
Déu-n'hi-do, eh?
És que el James Bond és com una mena de nou mite social.
Allò que sempre diem de la Guerra de les Galàxies,
el James Bond també.
És com una mena de model aspiracional, no?
David, no sé si estàs d'acord.
Jo crec que triunfa perquè és, en cierto modo,
lo que a tots els homes ens agradaria ser.
Sí.
O sigui, és espia, viva aventura, es liga un montón.
La té tot.
És que què més se pot desear?
És creatiu, intel·ligent.
Té un bon rellotge, té un bon cotxe.
Sí, cotxe.
És que l'escriptor, l'Ian Fleming, ho deia,
que el James Bond era com el que li agradaria ser en un món ideal, no?
O sigui, l'escriptor ja era una miqueta masclista.
En Mentiras y Arriesgadas sale algo parecido a esto.
Bueno, trata de eso, de gente que se aburre.
Sí, sí.
Que quiere ser algo importante, vivir aventuras y lo que quiere ser espia.
Espia.
Sí, sí, sí.
És molt curiós perquè, clar, les novel·les d'Ian Fleming,
per les persones que les han llegit,
jo he llegit un parell i, de fet, m'han agradat.
O sigui, són històries que, en certa manera,
són molt del seu temps, del seu moment,
però que reflecteixen és una mica el que nosaltres veiem aquí.
O sigui, tot el que deia el Juanjo, estic totalment d'acord,
perquè, realment, en el moment en què entres en una pel·lícula de James Bond,
és molt fàcil identificar-te, amb totes les distàncies, amb el personatge,
que et poses les seves sabates i dius,
és la garantia de viure aventures, sortir amb noies,
aquest merchandising, que realment molta gent diu
que les pel·lícules de Bond són spots, molt cars,
però molt gratificants perquè emocionalment condueixen cap a les marques.
Ara, en les pel·lícules, des de ja fa unes quantes entregues,
això se'n diu el product placement,
les empreses paguen i molts calés,
perquè això Omega mal rellotja, el cotxe son Martin,
vaja, hi ha altres, els vestits, a Fred Ford,
crec que en aquesta ocasió, pagant un munt de calés
perquè es denunciï James Bond.
Això és el que ha recuperat molt bé aquesta nova nissaga de James Bond
del Daniel Craig,
que a les darreres era directament un spot llarguíssim.
Jo, de fet, mai he estat fan del James Bond,
era bastant enemic de tota la mitologia bondiana,
em semblava molt planer i molt...
No tenia emoció a la pel·lícula,
perquè ja sabies que el James Bond mai estacaria l'Smoking,
mai mora, això està clar.
No morirà, però és que ni una petita pallissa
com l'Indiana Jones, que sempre rep, no?
Bueno, a ver, antes has nombrado a Timothy Dalton,
la de alta tensión es bastante mala,
la de licencia para matar es un poco más lo que es ahora.
Sí, sí, sí, aquesta sí.
A lo bestia, yo creo que es la más sangrienta de todas,
es cine ochentero.
Sí.
Salen, bueno, no digo lo que sale.
És la d'alta euro?
Sí.
Sí, aquesta no.
Sí, sí, aquesta és bastant forteta.
Però, bueno, totes eren un signe del seu temps,
ho has dit, 80, 70, 60,
les pel·lícules de James Bond reflecteixen el moment,
o sigui, el sentit de la mentura i el glamour
es guanya amb el Roger Moore,
a partir d'aquí ja passem al món dels efectes especials
i la seva experimentació,
des d'un punt de vista ja més virtual,
i ara han tornat a arribar una altra vegada
al sentit primigeni del símbol, no?
O sigui, tot el que dèiem abans,
el Daniel Craig lo representa perfectament.
Per què agrada tant el Daniel Craig?
Perquè precisament quan es va anunciar
que ell succeiria Pierce Brosnan,
va haver-hi moltes queixes,
hi havia altres candidats,
primer va aixecar molts dubtes
i després a Casino Royale van dir
vaja, després a Sean Conner
era el millor i bon de la història.
L'altre dia, a una crítica,
deia una definició del Daniel Craig,
que jo estic totalment d'acord,
és un paio que et podria matar amb una mà,
però que l'esmoquin li queda millor que tu.
Sí, també es vull dir que...
I és aquest animal interior que ha de tenir el James Bond,
que és molt dels nostres temps,
que diu el David,
com el Bond, com la sèrie d'Àlias,
com intentar una miqueta
aquesta nova missió impossible del Tom Cruise,
que no, perquè Tom Cruise no te'l creus
com a tipus duro.
Però sí, el Daniel Craig és aquest tio duro,
però elegant i no ho sé,
jo crec que és el perfecte equilibri del Bond.
Recomanem per tant Quantum of Sol és?
Bueno, a ver, en realidad no lo hemos visto,
pero pinta bastante bien.
No, aquí hi ha una garantía.
Parlem de garantías,
parlem com a experts, diguem-ne,
catadors, no?
Jo, tindreu els guionistes,
el director de la pel·lícula,
al servei d'una bona història,
penso que ningú ha sortit de sabut del cinema,
inclús els crítics més atribularis
han donat per bon a la pel·lícula
en dues o tres estrelles,
això és molt...
Jo penso que és una pel·lícula que ens garanteix,
primer, acció,
i es garanteix un contingut
i un personatge que ja per si és etern.
A ver, yo lo de que garantiza contenido
no le diría tan claro.
Yo creo que garantiza entretenimiento,
que es James Bond,
eso es lo importante.
Sí, sí.
Y entretenimiento.
A ver, no creo que saquen nada filosófico...
No, no, no.
No, però és estimulant.
És estimulant que el personatge...
Per mi James Bond era una caricatura
en mai m'havia agradat
i soc superfan del Casino Royale
i aquesta pel·lícula l'estic esperant amb ànsia.
i és que la primera,
el Casino Royale
va ser la primera pel·li de James Bond
que vaig trobar estimulant
a un nivell intel·lectual.
O sigui que el personatge tenia capes
i era un capullo directament.
O sigui, li deien
James, t'estàs passant
i el tio sempre anava creuant el límit.
Era una molt bona pel·lícula.
És un herói moderna
i tota regla.
Una garantía és que dura 90 minuts
en vez de dos horas y pico
que duraban el resto.
Sí, sí.
Y eso és bastante importante.
Yo recuerdo en Moonraker...
Que segurament serían
las pillosas entregas a la saga.
Sí, está la secuencia final
que està luchando
contra el hombre ese
con los dientes de...
Shark, la gente tiburón.
Sí, tiburón.
Pues igual son 40 minuts
de una secuencia
y además 40 minuts sin hablar
porque se van pegando
y luego de repente suben al espacio
porque se escapan de uno
y por error se meten en un cohete.
Bueno, una movida de 40 minutos
aburridísima.
Que yo creo que, no sé,
igual a la gente en su momento
le gustó, pero vamos...
Era l'època just després
de la Guerra de las Galáxies
i per això ho vam ficar
el James Bond a l'espai.
Havíem de sortir a l'espai.
El director d'aquesta pel·li
és el Mark Foster,
que no ho hem dit.
Sí, és veritat.
O sigui, ja es veu
el camí que estan buscant
amb el James Bond ara.
És un director que ha fet
Finding Neverland,
aquella Descobriendo Nunca Jamás.
Aquella de...
És una gran pel·lícula,
esto.
Sí, Cometas en el Cielo.
Sí, sí, Finding Neverland.
La Descobriendo Nunca Jamás,
ara que ha salido el tema,
que la gent que impuda
que la vea inmediatamente.
Sí, sí, recomanació directa.
Doncs és un director seriós,
entre cometes,
un director de drama.
Si ha passat al gènere d'acció,
per algo serà, no?
Que busquen un director
més dramàtic,
més de personatges
per un James Bond.
Doncs ens quedem amb aquest
Quantum of Solas.
Digues, yes.
Un dato curioso,
que el malo de James Bond,
de Quantum of Solas,
ha estat aquí hace unos días,
en Tarragona.
En la pel·lícula aquesta
que va rodar a Pla de la Seu,
amb la pel·lícula de Sergi López,
que no estava Sergi López de Tarragona,
però vaja,
la pel·lícula de Sergi López.
Pues hacía también de malo,
me parece, ¿no?
Sí, en aquesta pel·lícula,
bueno,
en la pel·lícula de Sergi López,
no,
no necessàvem
és el protagonista
que va a buscar
la seva estimada,
però és una persona
que a més ha tingut
molt d'èxit a França
i que ara,
a la cartrera de Tarragona,
em sembla que està
en un parell de pel·lícules també.
Sí, crec que sí.
Ho repassarem.
Sí, ja ho repassarem.
Abans de donar un cop d'ull
a la resa cartellera,
parlem de la presència
de James Bond
en tot el món audiovisual,
perquè James Bond
ha estat un personatge
recorrent, Víctor.
Sí, bueno,
té de tot.
Comencem per les coses
més destacables
o les més fosques.
Per les més destacables,
vinga, va.
Docs, el que han dit,
22 pel·lícules,
amb aquesta 23,
no, amb aquesta 22,
perdona,
amb aquesta 22,
dues pel·lícules no oficials,
també ho hem de dir,
que són al primer Casino Royale
que era, David,
que te la pots explicar tu millor.
Aquesta és una pel·lícula
que va ser molt divertida
i que era d'aquelles pel·lícules
de molts actors
i que en el seu moment,
doncs, bueno,
per tema de drets,
Bròcoli no tenia
els drets de la novel·la
i llavors se va fer
una mica a banda
de tot el que era
la fenomenologia del fenomen.
I després hi ha una pel·lícula
aquesta que sempre m'agrada
que és
Nunca digues nunca jamás.
La pel·lícula que va fer
l'última de Sean Connery
que ja s'ha una mica de gran.
Que a mi m'encanta,
vaig disfrutar moltíssim
perquè tenia un sà sentit
de l'autoparòdia
i era una pel·lícula molt bon
i molt divertida
i que jo penso
que s'ha de revisitar
i a mi m'agradaria
que s'incloguessin un pack
com a pel·lícula pirata
dintre del pack total
de James Bond.
I els que tenim
la generació d'aquests
els que estem
entre els 20 i els 30
també vam tenir l'oportunitat
de veure una sèrie
de dibuixos animats.
Déu-n'hi-do, sí.
Aquest és el costat fos
que deia jo.
Aquest és el costat fos?
Tu ho consegues el costat fos?
Bueno.
Sonava així, eh?
Això sonava així, eh?
Això cada tarda
elegantíssim.
James Bond Jr. es deia, no?
James Bond Jr.,
que era el nebot de James Bond.
Te'n recordes tu, Juanjo?
És el que l'has vist.
No demasiado, la verdad.
Era un xaval...
Eren perros ni nada, no?
Eren persones.
No, però quasi, quasi.
És que als 80
es va fer sèries d'animació
de tot, del Rambo,
de la Punky Brewster
amb una mena d'os
que sortia de l'art de Sant Martí.
De Conan.
De Conan,
la sèrie de Conan
que era ridiculíssima.
i van fer una sèrie...
Claro, la sèrie de Conan
en dibuixos animados
com los guionistas
com se lo organizaban
para que no salieran
una gota de sangre.
Sí, sí, era complicat.
Sí, sí, Conan.
Bueno, i Rambo.
Blanques.
Que era superneutra.
Doncs la sèrie de James Bond
no sortia mai,
mai va sortir James Bond
com a tal,
sinó que era...
El protagonista era el nebot
que estava a l'institut.
Recordem que James Bond
el personatge
sempre ha estat orfe.
Doncs el nebot
es deia James Bond Jr.
O sigui,
això vol dir
que el seu pare
es diu James Bond,
per tant,
en James Bond té un altre germà
que es diu James Bond.
O és el seu fill
que mai l'ha reconegut.
El va agafar de nou artístic.
El l'ha agafat de nou artístic.
S'ha plegat molt complicat.
Doncs, bueno,
molt complicada la història
i estava a l'institut
i era molt enginyós,
era molt ligon
i tenia el típic
l'amic nerd
que feia servir l'ordinador sempre.
Recordem als 80,
que la figura de l'informàtic
era com molt fosca,
com molt un tio
que mai ningú l'entenia.
De bon rotllo,
però avui en dia també,
en certes maneres la figura de l'informàtic
continua sent bastant fosca.
Sí, sí,
però ja s'entén el que fan, no?
Jo no els entenc,
però...
I sortia també
la típica amica Molleres,
com la de l'Scubidú.
Era una sèrie,
doncs,
de l'iri total,
on als 80,
a la festa,
sortia aquest que t'agrada a tu,
el Shark,
el Jous,
els nens de ferro.
No sé si l'has vist tu de vida alguna vegada.
Jo sí,
però era una sèrie
que em causava
una mica de,
com se diria,
sarpullido.
a mi me l'ha agafat més gran.
Llavors,
clar,
mai vaig rebre un feedback
molt positiu d'aquesta sèrie.
N'havia d'altres,
però aquesta en concret
jo la tenia gairebé oblidada.
Quan l'has comentat,
li dic,
ostres,
ja sé quina és.
Sincerament,
no era de les sèries...
Doncs vaja,
James Bond va tenir una presència
més o menys destacada
al món de les sèries d'animació
i també hem tingut videojocs,
James Bond.
Molts.
Moltíssims.
des del començament
abans de fer videojocs oficials
ja es feien coses com
el 005
que el va fer cega
i això ja demostrava
que era un personatge
que li es calla
als videojocs,
que quedava bé,
que pegava, no?
O sigui,
a veure,
un espia,
era un tio
que sempre li sortia tot bé,
és un personatge de videojoc.
Deixa'm escoltar això un moment.
Mai comença, eh?
Mai comença, mai comença.
Això és música
d'un d'aquests jocs primitius,
podríem dir,
de finals dels anys 80,
començaments dels 90,
de James Bond.
Vaja,
la música s'ha estat allà,
però tornarà, eh?
64 lits, no?
També en està...
No, 64, no.
Eso es de ocho,
es de 16.
També en està James Bond.
James Bond.
Que era un pez.
James Bond, sí senyor.
Bond en anglès es Yacuna,
és...
Sí, sí.
Xarca.
I va ser bastant famós
el personatge que era el James Bond.
Sí, sí.
Decían que era muy bueno el juego
i a mi em parecía malísimo,
però...
Bueno...
Era un pez que disparava, no?
Aquest joc,
un d'això que és la sella de Duel,
no?
I una mica en la línia
del que dèiem la setmana passada,
digitalitzava,
teníem la cara de Timothy Dalton,
que era l'actor protagonista
de James Bond
a les pel·lícules en aquells moments,
i vaja,
teníem una sèrie de preteses d'aventures, no?
Clar,
és que això demostra la fama,
la importància que té
el personatge de James Bond
com a icona.
Quan jo era petit,
per mi James Bond,
jo no tenia ni idea del que era,
però per mi era el Timothy Dalton
del James Bond de Duel,
aquest,
de la Mega Drive,
i el James Bond Jr.
O sigui,
fins i tot un marrec de set anys
sabia qui era James Bond.
A veure,
tenir la cara del Timothy Dalton
al cap,
doncs,
és bastant dramàtic, no?
Però...
És un fenomen social
i va tenir...
Això,
sempre ha tingut resó
i sempre ha tingut més formes
a banda del cinema.
Aquest joc,
en concret,
va ser molt famós,
el de Duel.
Hem de dir que va ser
una història
que no estava basada
en cap pel·lícula,
va començar un camí
que després s'ha seguit bastant,
i era, doncs,
la manera de continuar
la icona del James Bond
als videojocs
que després va patar
amb el GoldenEye, Juanjo.
Sí,
sacó...
Era el 97,
puede ser?
Sí, 97.
GoldenEye
era un juego
en perspectiva
en primera persona,
és a dir,
això que tu ves
el que ve el personatge
i se ve tu pistola
i tal,
i la verdad es que
era uno de los mejores juegos
que se han hecho
en ese tipo de juego.
I te lo digo la veritat,
a mi m'agradava
perquè tenía
aquest punt d'immersió,
que sempre m'agraït
dels jocs,
que realment senties
l'emoció del personatge
i jo no me costava gaire
posar-me les sabates.
Allò que deien que James Bond
és tot el que
especialment l'home vol ser,
que per cert,
no hem comentat,
James Bond pot agradar a l'home
per això,
però no m'explica
per què agrada a les dones,
però vaja.
Claro, bueno.
Però vaja,
en qualsevol cas,
doncs vaja,
et podies sentir...
Home,
sí,
jo crec que a la mujer
li ha gustado
perquè és un hombre
satisfecho,
sin frustracions,
perquè és que lo tiene todo,
és que no...
És una explicació
molt raonable.
I per mi,
jo que en actores
sempre menys
les envio
el Timothy Dalton,
actores que llaman
l'atenció.
A mi Timothy Dalton
me gustó,
i me gusta com a actor.
Sí,
però era menys atractivo.
Se m'entrenen
en un terreny
una mica sinós.
És cabroso.
Ens falta la Yolanda avui
per donar el contrapunt
i una mica més de criteri.
Bueno,
no sé,
jo era un joc
que me ho passava bé
i la veritat
és que penso
que a partir d'aquest moment
els jocs
que han hagut
basats en un llibre bon.
A mi lo que me
llamó la atención
de este juego
és que hasta el momento
los juegos de este tipo
eran todo laberintos
para acceder
a una gran sala
había que atravesar
un túnel il·lógico
pues este
eran como laberintos.
Pues este tenía
era lógico,
era una distribución
lógica del espacio.
Y eso me sorprendió
bastante
y ayuda mucho
a la hora de no perderte
y de crear mundos creíbles.
Además,
el control
fue el primer control
de consola
que funcionó.
El primer joc
de primera persona
que funcionaba
en comandament de consola.
Que això sembla
que avui en dia
està molt acceptat,
molt ben integrat,
però al seu dia
el Doom,
el Wolfenstein,
tots els que venien
del PC,
de l'ordinador,
mai van funcionar
en consola.
Era impossible
de controlar.
I va arribar el James Bond
al GoldenEye
i era tan natural
com qualsevol altre joc.
I va ser...
O sigui,
si la peli va ser important
perquè després
de crec que van ser
8 o 7 anys
de no tenir James Bond
va arribar a pis brosna
em va agradar molt,
va ser com el nou boom
del James Bond,
el joc,
el Summit ja va ser
encara més important
perquè va canviar
la forma en què
s'entenien els jocs
en primera persona.
Sí,
fue bastante más importante
que la película,
eso no hay duda.
De hecho,
no se recuerda hoy.
I des de les hores
ha tingut
encara més jocs,
no?
El GoldenEye
va ser del 97,
Sí,
però no han vuelto
a llegar a...
No han llegado
a ese nivel.
No han hecho nada
interesante
ni rompedor.
No,
porque han intentado
imitar el GoldenEye.
O sigui,
darrere de GoldenEye
estaba Rare,
que es una de las
companyies
más importantes
i més històriques
i després,
doncs Rare
va tirar pel seu camí,
va aprofitar
el que ja havia fet
a GoldenEye
per fer altres jocs
en primera persona
i la llicència
del James Bond
se la va quedar
a Electronic Arts,
que és una grandíssima
companyia
però que,
com gairebé
totes les grans
companyies
fan xurros,
no productes
que passin a la història.
Llavors,
sempre han intentat
imitar el GoldenEye
però amb bastant poca fortuna
i tot bastant igual.
Jo no recordo
cap joc de James Bond
que digui
hosta,
aquest va ser
una fita.
Vam tenir el cas
aquest del Tot o Nada
que hem apuntat
que era un bon intent
perquè,
com aquest de Duel
que hem dit,
creava una història nova
i a més,
aquesta vegada amb actors,
si te'n recordes de vida,
amb el Willem Dafoe,
amb el Chris Brosnan
que doncs és una cosa
que cada vegada
està passant més
però amb el Tot o Nada
era bastant innovador,
de dir,
Chris Brosnan
que ha fet quatre pel·lícules
com a James Bond
i ha fet un joc més,
o sigui,
una història més.
Quatre pel·lícules i mitja,
gairebé.
Sí,
és com dir,
quatre pel·lícules i mitja.
i després que van recuperar també
veient que no se'n sortien,
que no sortia cap joc de James Bond
van fer l'adaptació
del Des de Rússia con Amor
que al seu moment
no hi havia videojocs,
doncs el 2005 crec que va ser,
van fer un joc
de Des de Rússia con Amor
amb el Son Connery,
un Son Connery digital
que jo trobo una miqueta
tètric, no?
Encara està viu,
té 80 anys
i està fent,
el tio va posar la veu
i està interpretant
la seva versió
de tenir 30 i pocs anys,
una mica basant retro.
Sí,
nos hemos olvidado
de comentar el tema
de la música
de esta última película.
Sí.
Se hizo,
se hicieron,
se contrataron a,
se contrató a dos,
a Amy Whitehouse
y a Alicia Keys.
Sí.
Y al final,
la productora eligió
a Alicia Keys
porque Amy Whitehouse
está metida
en todas estas movidas
y tal.
Amy Whitehouse
llegó a entrar en el estudio
para grabar la canción.
Sí,
la canción está grabada.
Está grabada
y ahora con su mala leche
la ha colgado
o la ha publicado
y tal.
Está muy bien.
y por lo visto
supera bastante
a la que eligieron.
Després suposo
que per acabar
l'espai
podrem escoltar
la cançó oficial,
la que ara
ens sona Tina Turner
i després per acabar
la secció
escoltarem
la cançó
de Alicia Keys,
la cançó
dels títols de crèdit,
uns títols de crèdit
que també formen part
d'aquesta mitologia
amb siluetes.
Es pot parlar moltíssim.
Parlar de James Bond
mereix gairebé
dos programes
i tres capítols.
Perquè realment
cada element
mereix,
per exemple,
els títols de Crèdit
és una de les coses
que sempre m'ha agradat
molt de les pel·lícules
de James Bond
perquè eren
directors especialitzats
i que eren
un prodigi
moltes vegades
de creativitat,
de muntatge,
d'edició.
El proper dia
continuem parlant
de James Bond
però hem d'anir
tots amb Esmoquin
i amb Martín
i amb Botka.
I m'agrada,
m'agrada.
T'agrada el plan.
Doncs això,
hem parlat una miqueta
de James Bond
a partir de l'estrena
de la pel·lícula
però tenim alguna altra estrena
important,
per exemple,
Torna al western,
hem dit en els últims anys
un munt de vegades
que Torna al western
en qualsevol cas
ens arribarà
una pel·lícula
d'aquest gènere
que es diu
Apelousa
i crec que ens en podem
fer una miqueta
una idea.
Escoltem el tràiler.
Nosotros llevamos armas
porque sabemos
utilizarlas
mejor que la mayoría.
¿Te dispara tan bien
como Virgil?
No hay nadie tan bueno
como Virgil.
Nos dedicamos
a un trabajo
poco habitual.
¿Desde cuando
se gana la vida
matando?
No mato.
Hago cumplir
la ley.
Doncs un western
que Torna
amb frases típiques
de western,
de cowboys,
d'homes d'ús
en aquesta ocasió
que ens arriba
de la mà
d'Ed Harris.
Què en podem dir, David?
Doncs podem dir
que estem davant
d'una pel·lícula
miracle
perquè,
francament,
en un moment
en què tot està dominat
precisament
per un gènere
d'acció,
pel·lícules
molt aparatoses,
un western
una mica
amb la línia
del Simperdón
podríem anar
més lluny,
les pel·lícules
clàssiques
del western
fet amb tot el carinyo
i amb una maestria.
Però Simperdón
és molt bona,
eh, David?
És que a veure,
jo d'entrada
a Palousa
no l'he vist encara
però el Harris
és un tio
que a mi em va sorprendre
com a director
quan va dirigir
Polo,
una pel·lícula
molt sobria
i a més que parlava
d'un personatge
molt tortuós
i em va sorprendre
perquè, clar,
ell actua
com una mena
d'home orquestra
doncs fa el guió,
fa la direcció
i això moltes vegades
no és bo
o sigui directament
Estàs una miqueta esbiaixat
ho fas tot
i no tens distància
I el cas de Clint Eastwood
doncs és paradigmàtic
perquè en certa manera
jo penso
que el Harris
és d'aquests actors
que tenen al fons
o rerefons
la capacitació
diguem-ne professional
i sobrenent contrastada
per fer bones pel·lícules
i bones històries
en aquest cas
jo penso
que estem davant
d'una pel·lícula
que té un gran potencial
que la disfrutarem
i per mi
és la pel·lícula
després de la James Bond
claríssimament
a descobrir
i que tinc ganes
que resulti tan necessitant
com ha resultat
viure el trailer
que me l'ha vist
com mitja docena de vegades
perquè és que realment
té aquest sabor
de les pel·lícules anllejas
Molt ràpidament
perquè anem fatal
ara tu parlaves
de Sin Perdón
però moltes vegades
es parla
del retorn del western
però sempre són pel·lícules
molt esporàdiques
va haver-hi Sin Perdón
després
gairebé no va haver-hi
continuïtat
va haver-hi Maverick
va haver-hi Ràpida Immortal
han venit a cap títols
així a
Silverado
Silverado
ara les últimes
més recent van ser Enfrentados
El tren de les 310
Open Ranks
però no hi ha hagut una continuïtat
una nova febre
A veure
d'esta de Ràpida Immortal
és malíssima
la de...
Ràpida
Sí
de totes aquestes que has dit
Discrepo
però tampoc
té el seu punt
m'agrada
l'estètica reïmia aquesta
és molt divertida
La mejor de las que has dicho
es El tren de las 310
creo yo
para mi opinión
que además es genial
es Christian Bale
y este como se llama
el de Gladiator
como se
El problema del tren de las 310
es que estaba más estirada
pero
per la resta
era
molt clàssica
Per què no
però no ha quallat
el western
així com
ha tornat
tot
podríem dir
al western
no hi ha hagut una continuïtat
sempre és
moltes vegades
pel·lícules
que han vingut
de manera esporàdica
i sempre
segurament
de darrere de la mà
d'una empresa personal
el Simperdon
projectes molt personals
La raó
és també
una mica
la crisi
d'idees
de Hollywood
o sigui
pensa una cosa
ara mateix
el referent
per fer aquest tipus
de pel·lícules
és la sèrie de televisió
el Ditbut
directament
i de fet
l'estètica
una miqueta
el to de la pel·lícula
de l'Ed Harris
sembla
d'uctor
d'aquesta
voluntat
d'expressar
una altra vegada
l'univers
telúric
del western
però és un univers
que
de cara als
directors novells
i de cara
de la indústria
no és garantia
d'èxit econòmic
això fa que
moltes vegades
passa una miqueta
com el tema
recurrent
de la guerra civil
ells han fet
grans pel·lícules
de western
però ara
no hi ha la garantia
de tornar
una altra vegada
a aconseguir
aquests
èxits
sobretot econòmics
o sigui
a nivell de pel·lícules
estem parlant
de grans pel·lícules
però cap d'aquestes
ha fet un taquillatge
suficient
perquè les productores
tornin a apostar
i creguin realment
que és una bona línia
que és una bona línia
sí
és que hem de pensar
que la gent
que va avui en dia
al cinema
no sé si part desgràcia
però la major part
és gent
entre els 18
i 20 i poc
i el western
avui en dia
és un gènere
per gent més madura
per gent que
bueno
al seu moment
als 60-70
era com el més comercial
que hi havia
però podríem dir
que és un gènere
que potser
les pel·lícules
moltes d'elles
se van fer com a xorros
de molt bones
i també de molt dolentes
com a tot
és un gènere
que les pel·lícules
moltes
han envellit molt malament
possiblement
ara dius això
que la gent jove
potser té una percepció
del western
de pel·lícula
que li dà als meus pares
de molt ranci
i per això
a mi no m'agraden
el western
no, però saps què passa
que hi ha una sobresaturació
tampoc estic d'acord
al 100%
perquè realment
queden aquelles pel·lícules
imborrables
i que les tornen a veure
100 vegades
perquè
totes aquestes
pel·lícules clàssiques
el problema és que
al costat d'elles
convivien
moltes pel·lícules
clarament menors
però no
moltes vegades
no inferiors
jo estic redescobrint ara
a la meva videoteca
molts western
que els tenia una mica
oblidats
per això
per els prejudicis
de les tardes de western
de cinema
dels dissabtes
va David
confesas
que estàs mirant
a Spencer Terens
que és
que bona
que bona
o tortas
boníssima
les mejores tortas del mundo
però la mitologia
del western
és eterna
i si ara mateix
anem al cinema
a veure aquestes pel·lícules
és precisament
perquè tenir la memoria
la gracia del western
creo jo
no deixa de ser un gènere
violento
por naturaleza
porque es coger
a nuestra cultura
a nuestra cultura
actual
hacerla retroceder
hasta el punto
en que nos dábamos
de tiros
íbamos con pistolas
todos con
que los arbitros del basket
iban con pistolas
en aquella època
lo justo
para que se parezca
a nuestra sociedad
pero con armas
creo yo
y es esencialmente violenta
y por lo tanto
no suele aburrir
sí
el que pasa
es que yo creo
que sí
que la imatge
del western
para la gente
jove
está cremada
para estas pelis
de migdia
de qualitat mínima
pero mira
ahora estaba pensando
que el Tarantino
va recuperar
l'estética
de Leone
para Kill Bill
sobretot
para la segunda parte
y va molar
la gente flipaba
si la gente
jove
veía
la filmografía
de Sergio Leone
que para mí
es el director
más visual
que ha habido
mai
y que más
ve fe
a servir
a l'enquadrament
doncs redescobriria
el western
i tindria ganes
de veure Deadwood
de veure
el tren de les 3 i 10
però és que clar
no és el gènere de moda
avui en dia
és més de
l'acció
no sé
els nens no juguen
ara vaqueros
si es digués
a western movie
o quasi western
vaja
en qualsevol cas
recomanem
a Pelusa
hem recomanat
Quantum of Soles
les dues pel·lícules
destacades
de capçalera
d'aquesta setmana
de la cartellera actual
del que hem vist
aquests últims dies
David
amb què ens quedem
doncs jo em quedaria
una altra vegada
en Gomorra
doncs una pel·lícula
que està absolutament
molt bé
és una pel·lícula dura
no es pot recomanar
a tothom
o sigui
jo tinc d'avisar
que una vegada
vista la pel·lícula
revisada
doncs
hi ha un públic
que potser va a buscar
el glamour del padrino
no ho trobarà
trobarà gent en casutets
exacte
és el que hi ha
i és un fet
és una pel·lícula bruta
molt necessària
com deia la setmana passada
de l'amic Víctor
però és que realment
és una pel·lícula
des d'abazada
des del punt de vista
de la realització
és una pel·lícula
lletja fins i tot
i desagradable
pel contingut
perquè no és
un contingut còmode
tot el contrari
de l'último voto
que aquesta la recomano
la recomano precisament
perquè els prejudicis
que teníem
la setmana passada
doncs després
ho hauré passat
una bona estona
al cine
a una pel·lícula
amb un argument
que només pot passar
a Estats Units
pel seu sistema
peculiar
de votacions
doncs és una pel·lícula
que passes l'estona
que els actors
estan molt bé
és divertida
i surt del cinema
bueno
surt del cinema
un final una mica sorprenent
i és una pel·lícula
que jo penso
que no ho sabrà
i fins i tot
aquelles persones
que van una mica
amb prejudicis
davant d'aquest tipus
de cine
home
la setmana passada
ve massa
durant uns bons minuts
carregant-nos directament
Kevin Costner
i ara ens hem d'autoflagelar
una mica
jo ja m'autoflagelar
perquè
bueno
el Juanjo
el Juanjo va defensar força
el Juanjo se salva
es feia la medalla
a mi sempre m'ha gust
aquest home
però vaja
hem d'admetre també
si ens aquí
ho busquem
en certa manera
el que dèiem abans
entreteniment
una pel·lícula
per passar l'estona
i la gent no s'equiparà
doncs si us sembla
ho deixem aquí
perfecto
d'acord
la setmana vinent més
i comentem
James Bond
a veure què tal
d'acord
perfecto
bon cinema
moltes gràcies
bon cinema