Sintúnia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat d'aquest dimarts.
Avui amb quatre convidats, amb quatre perfils,
podríem dir, força diferents.
Avui tenim una mica de tot, tenim polítics, tenim advocats,
tenim algun jubilat que sempre riu, l'Àngel Conesa.
Àngel Conesa, bon dia.
Bon dia.
És el primer convidat que saludem,
Àngel Conesa, exsecretari general de Caixa a Tarragona,
ara implicat en diferents projectes de la ciutat.
Tenim polítics com Joan Arejo,
regidor de Convergència i Unió, portaveu d'aquest grup municipal.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Un altre polític i també advocat és Carles Castillo,
regidor del grup municipal socialista i responsable
de l'àrea de mobilitat i seguretat ciutadana.
Bon dia, Carles.
Molt, bon dia.
Deia-lo d'advocat perquè tenim un advocat
que de moment que sapiguem no es dedica a la política,
que és l'Antoni Sales.
Antoni, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un altre advocat que forma per avui de la Tertúlia
i que ens ajudarà a comentar algunes de les notícies de la jornada.
Una notícia política per començar.
En fi, avui ho reflecteixen tots els diaris locals
pràcticament en portada.
Està relacionat amb la celebració del primer aniversari
del govern municipal.
perquè ahir fa just un any que es feia la sessió constitutiva
del nou ajuntament, del que havia sortit resultat
de les eleccions del 27 de maig.
Era un any després de la proclamació de Josep Félix Ballesteros
com a nou alcalde de Tarragona.
Per tant, ahir feia un any d'aquest aniversari
de l'equip de govern format per el Partit dels Socialistes
i Esquerra Republicana de Catalunya.
Va ser un dia de celebracions per a aquestes formacions polítiques
en què s'ha valorat positivament aquest primer any de treball conjunt
entre socialistes i republicans.
Jo els demano, abans dels polítics, que l'Antoni Solas i l'Àngel Conesa,
des del seu punt de vista més de ciutadans,
em diguin si en aquest any han notat canvis significatius
i com valoren com a tarragonins la feina d'aquest Ajuntament.
Jo sé que ho vaig dir en una tertúlia de fa uns quants dies.
En primer lloc, a mi m'agraden els canvis polítics.
M'agraden perquè penso que estimulen.
És igual que la fenya.
Quan te donen una fenya nova,
sembla que durant un temps estàs molt motivat,
no causo en la rutina.
Que potser havia sigut una miqueta el problema
dels últims anys del govern de Tarragona.
Una vegada dit així, la sensació d'aquest nou govern
per mi és una mica contradictòria.
Per un costat, sembla que es vol fer moltes coses,
vol donar molta proximitat i tal,
i per un altre costat,
una mica amb experiències més o menys personals
o de gent que ha sentit,
sembla que costa trobar els llocs
on has d'anar a raure perquè et solucionen els temes.
Potser hi ha un excés de concentració de poder
i en canvi és difícil trobar el funcionari
o la persona aquella que et doni resultats a les coses.
O potser s'estava acostumat a que ja coneixíem
els llocs una mica claus i que era més fàcil accedir-hi.
Això per un costat.
Per un altre costat, el tema dels dos partits
que fan el govern sí que donen una sensació de cohesió,
aquesta és la veritat, des de fora donen aquesta sensació
que no hi ha hagut massa diferència.
I després hi ha coses que jo he llegit
que podem comentar més endavant,
és a dir, el tema que diu que
m'ha sap una mica de greu que es digui massa
que s'han d'arreglar les coses que venien malament.
La mira del passat.
És massa repetitiu ja, penso.
i després per l'altre costat es diu que es planifica
una ciutat de 15-20 anys i llavors jo com a tarragoní,
prescindint que hi hagi el govern municipal,
sempre he entès que hi ha temes que sobretot
si es planifica 15-20 anys vistes,
l'oposició hi té un paper per mi importantíssim.
Perquè els que manen avui potser que d'aquí uns quants anys
no manin i per tant és fonamental
que en temes importants estiguin bàsicament d'acord.
Antoni.
Bé, jo els canvis me fan una mica de por.
O sigui, jo reconec que a la ciutat de Tarragona
li feia falta un canvi, reconec que per el motiu que sigui,
no sé si per els 19 anys de l'alcalde Nadal,
no sé si per el fet que ja marxava el senyor Nadal
i canviava l'equip de govern, o volia canviar l'equip de govern.
En qualsevol cas els canvis a mi em fan una mica de por.
Però jo crec que...
Jo era de les persones que creia que quan va arribar el senyor Ballesteros
va engrescar moltíssima gent.
Entre altres persones jo crec que la gent volia aquest canvi
i el senyor Ballesteros va engrescar a tot un bandall de gent
que segurament no pertanyia al seu partit.
entre ells jo em col·loco amb aquesta línia.
I també crec que al senyor Ballesteros encara li ha de donar
una mica de marge, perquè un any segurament és molt poc.
Però hi ha determinades coses que jo crec que ell no ha explicat del tot encara.
El tema de façana marítima va ser...
Jo recordo un debat que va ser amb el senyor Reggio,
que ara ens pot explicar aquí a la televisió,
que a més a més jo crec que va engrescar moltíssima gent
i va ser una qüestió que façana marítima en sis mesos estaria,
si més no, no engegada, que això és impossible,
però més definida.
Jo crec que ha faltat potser això,
explicar les coses que tenia que fer
i que es va comprometre i que va dir que faria.
Potser certament en un any no ha tingut temps,
les coses com sigui, un any és molt poc temps,
però van ser compromisos electorals molt ferms i molt clars
i això és el que crec que ha d'explicar millor.
I això crec que la ciutadania encara no ha tingut aquesta sensació
que aquests compromisos estiguin engegats definitivament.
Molt bé, doncs ara escoltem els polítics que hi ha avui a la tertúlia.
Joan Arejo, com ho veu, Convergència i Unió?
Ja que hem sentit molt l'alcalde Ballesteros
i el tinent d'alcalde Sergi de los Ríos en les últimes hores.
Jo estic molt condemna que avui fa un any que vaig deixar de fumar.
Per mi és una diversitat.
Avui?
És a dir, el va deixar l'endemà de la sessió constitutiva del nou ajuntament.
Sí, sí, sí.
Per tant, per mi és un dia molt important per la meva salut.
Però no has fet cap roda de premsa.
No he fet cap roda de premsa per explicar-ho
perquè no tinc aquest costum de l'autobombo.
De totes maneres mereix una entrevista aquest tema.
Li farem una entrevista a Joan Arejo com a ciutat de Cadejà.
Si serveix perquè algú ho deixi, amb molt de gust,
ho faria perquè crec que és una bona decisió.
No sé si hi ha algun fumador aquí a la taula, em sembla que no.
No, però a més a Tarragona Ràdio estem des de fa unes setmanes fent una campanya
que es diu El Tasta, que és Tarragona sense tabac,
i ho estem fent col·laborant i contribuint a que molts tarragonins intentin deixar de fumar.
Fins i tot donem premis.
A veure, més enllà d'aquest aniversari personal.
Això mateix.
Bé, jo el que he dit repetides vegades i a qui m'ha volgut escoltar i a qui ho ha volgut recollir,
doncs he comentat és el fet que aquí es produeixen, jo crec, diverses circumstàncies.
És una que un any, un any per un costat passa de pressa,
és un període de gràcia que jo crec que se li dóna a qualsevol
i que es fa molt difícil, es fa molt difícil discutir aquest any, diríem,
que insisteixo, que com a període de gràcia se li dóna a qualsevol.
Però crec que l'any s'ha acabat, l'any s'ha acabat.
Ja no és temps ni d'excuses ni de paraules, sinó és de fets.
Perquè en un, diríem, el jutgen per governar, no per explicar altres històries.
Llavors, a partir d'aquí, i avui per avui, la sensació que tinc és que les coses que s'han fet
avui en tenim un exemple, els mitjans de comunicació, no?
És evident que ahir, per exemple, es va tirar a terra un bloc, no?,
el bloc Riba i Garcia.
Però si un any és molt poc temps, tothom es pot imaginar que també és molt poc temps
per resoldre jurídicament aquest tema.
Aquest tema portava una bona temporada i, bé, al final, s'ha arribat al final
i s'ha tirat a terra, escolti, perfecte, no?
És just que sigui d'aquesta manera i és normal que un govern
acabi coses del govern anterior i tot això sigui una roda, no?
I és el més normal del món i passa a tot arreu.
Però jo diria que, darrere de paraules tipus micropolítica,
tipus no sé què, s'ha amagat una certa buidor
molt, molt suportada
amb que totes les desgràcies venen del govern d'abans,
que tot el que està bé ho ha fet aquest govern
i a partir d'aquí, insisteixo, s'han promès moltes coses
que ja veurem si seran realitat o no.
Jo, de moment, de realitat n'he vist poques, no?
Carles.
Bé, jo bastant, en general, bastant el contrari al Joan Ares,
jo fins i tot amb el de fumar.
Jo vaig començar a fumar el dia següent d'entrar al govern,
exactament el dia següent vaig començar...
Què passa, que el govern vol dir fumar
i l'oposició vol dir deixar de fumar?
No, vol dir estrès i vol dir algun nervi que altre.
A veure, l'oposició...
Jo, per ser una mica clar,
jo crec que tinc la sensació que l'oposició
diu diferents coses segons on es trobi.
Parlava el senyor Ares i jo de període de gràcia.
Per període de gràcia, cap ni un,
ni tan sols els 100 dies que extraoficialment
es reconeixen a qualsevol altre govern.
Vull dir, a mi hem de demanar la dimissió
abans d'aquests 100 dies.
Per període de gràcia, cap quan l'actitud d'aquesta oposició
ha estat frontal contra el govern actual,
des del mateix començament.
deies, deies, que estem mirant massa al passat,
deia un company de la taula.
És que jo crec que aquesta és la realitat,
que ens hem trobat una sèrie de marrons,
ens hem trobat una sèrie de problemes
que hem hagut de solucionar.
I pràcticament aquest any, que passa molt ràpid,
com diu el senyor Eregio,
ens l'hem passat solucionant coses que ens hem trobat.
I entre d'altres, a mi se m'acuden diverses coses,
a Bote Pronto, la comissaria de Guàrdia Urbana,
dimensionada per 250 guàrdies en plantilla,
quan la previsió és que ja tinguem 300
al final d'aquesta legislatura.
una ciutat que no ha crescut ni un guàrdia urbà
en els últims 20 anys en plantilla.
Ens trobem ara amb una plantilla absolutament
poc dimensionada tant pels habitants
com pel territori que tenim.
El tema de l'Hostal del Sol,
el tema de Ribergací,
el tema del Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
el Pla General, el tema del Jaume I,
una àrea de mobilitat que jo m'he trobat,
que era una àrea que es deia de multes,
de trànsit i multes,
haver de convertir una àrea de mobilitat moderna
d'una ciutat del segle XXI,
que tingui en compte els peatons,
que tingui en compte els vianants.
Vull dir, és que no podem fer,
a banda de mirar cap al futur,
és que també hem de mirar el passat,
perquè ens hem trobat una sèrie de problemes
que hem hagut de solucionar.
Per tant, hem perdut molta part
de l'acció de govern
solucionant aquests problemes
que ens hem trobat.
I aquesta és la punyetera realitat.
Estic completament d'acord
amb una cosa que deia el senyor Herégio
o que deia l'altre company de taula,
és que hem de ser capaços d'arribar a acords
perquè hem de fer la ciutat
d'aquí els propers 20 anys.
I això és impossible només amb l'equip de govern.
I això passa per arribar a grans acords
amb l'oposició,
tant en la Convergència o no,
com el PP.
Jo estic absolutament d'acord amb això
i crec que hem de treballar en aquest sentit.
Sobre el tema aquest de mirar el passat o no,
mirar o mirar massa el passat, els temes...
A veure, em penso la meva intervenció en aquest sentit.
Estava més pensada
en que no cal parlar-ne tant.
Estic segur que hi ha coses pendents,
com deia una mica l'Haregi,
segur que quan entri un altre equip de govern
no trobarà coses pendents.
És que jo crec que és per la claretat.
D'acord, d'acord.
L'esforç de govern, en molta part,
ha estat dedicat a aquests problemes.
Però una mica des de la visió del ciutadat,
una mica, una mica,
que sigui justificatiu
que no s'han fet altres coses.
Bé, et diré una cosa.
Jo et diré, internament,
jo soc autocrític per lo contrari.
Exacte.
No, no, per lo contrari,
perquè jo crec que no hem explicat prou bé
ni del tot la situació que ens hem trobat.
Mira el que et dic.
Llavors, una mica aquesta sensació també
que és difícil l'autocrítica,
que has dit tu, no?
Vull dir que costa molt de seguida...
Home, l'autocrítica segur que és difícil.
Sempre és difícil, l'autocrítica, segur.
Perquè, clar,
prendre's com un afronte personal,
demanar la dimensió d'un regidor,
perquè he anat aconat amb un exalcalde
quan se sabia què passaria,
home, i el regidor responsable de seguretat,
no em sembla que això sigui res greu.
No, no, no, és que parlem...
Diguem-ne, si ho diem, expliquem-ho tot.
Llavors no parlem de període de gràcia d'un any,
perquè no hi ha hagut cap, ni un mes de període de gràcia, Joan.
Ni un mes.
És que jo no tinc que donar períodes de gràcia,
els dona la societat.
A veure si ens entenem.
La societat dona un període de gràcia a un govern.
Sí, sí, sí, i ho he dit, i ho segueixo dient.
Jo, com a oposició,
tinc d'intentar fer la meva feina,
i evidentment, si amb un exalcalde
i amb una sèrie de gent que va dinar en un restaurant,
doncs d'allò, doncs hi ha, i se sap,
el que no entenc és per què no dimiteix ningú.
Si vostès no creuen que com a polítics,
en lloc de tirar-se les culpes un cap a l'altre,
el que haurien d'arribar és intentar...
Deixa'm acabar, sisplau.
Deixa'm acabar.
El que anem a veure,
que quan un equip de govern arriba
i troba algú que no li agrada,
això és obvi i indiscutible.
No podem pretendre arribar a una alcaldia
i no trobar cap problema.
És que això és ingenu pensar el contrari.
Pel contrari,
quan una persona deixa el govern,
es suposa que no ho deixa en les pitors condicions
perquè es trobi l'altre.
O sigui, quan una persona arriba
i arriba a l'altre dia,
segur que trobaran marrons, com tu has dit.
Estic d'acord.
Seguríssim.
I segur que quan marxeu,
segur que quan marxeu,
perquè suposo que algun dia,
per llei de vida, marxareu,
també deixareu marrons.
Estic d'acord.
Llavors, la qüestió,
la qüestió de la Tarragona
no és tu has fet això,
tu has fet allò altre,
sinó què podem fer
per intentar solucionar...
Es pot ser també al d'una taula.
Estic d'acord.
A mi m'és exactament igual.
Més exactament igual.
Qui ha tirat això d'aquí
o qui no l'ha tirat?
Afortunadament,
va haver-hi una feina prèvia
per parlar d'un incurs histori anterior
i vosaltres ho heu tirat, no?
Però el que m'interessa
és el que estava dient l'Àngel Cunessa.
La Tarragona al segle XXI,
el desenvolupament del pom,
cap a on vol creixer la ciutat,
cap a on tirem.
Aquestes coses,
això és el que vol la ciutat dir.
No qui és la culpa del que ha fet.
Però si és que no estic parlant de culpes.
El que estic dient,
i a més estic d'acord amb tu...
Marrons.
No, sí, sí, marrons,
de l'empresa municipal de transports.
Clar que una empresa pública
ha de tenir dèficit.
Però és que s'ha exagerat
el dèficit que m'ha arribat
en aquesta empresa municipal de transports.
Doncs per mi és natural
i seria un il·lus
si no pensés que ens trobaríem marrons,
que ens trobaríem problemes
del govern anterior.
I no sabíeu aquest dèficit?
I no sabíeu aquest dèficit?
Sí, sí.
Ja ho sabíeu.
Clar, però nosaltres...
Però tu...
Hi ha unes majories
que prenen les decisions.
Sí, sí.
I aquí el que s'ha fet
és malgastar,
sota el meu punt de vista personal
i amb tota la humilitat del món,
s'han malgastat diners
en coses innecessàries
o poc estudiades tècnicament.
Parlo de l'empresa municipal de transports.
Però això que dius...
Escolta'm una cosa.
Això que dius...
Clar, sobre aquestes coses
hi hauria molt que discutir.
Aquí ens acaba de dinsar-les
una cosa que té tot a la ràdio.
Escolta, jo estic molt content, per exemple,
que s'hagi anat a terra
el bloc Riba i Garcia.
Perquè és el que tocava
i ja feia temps.
Molt bé.
I suposo, ha dit ell,
hi ha una feina a l'equip anterior
i al final, pum,
cinereta el pastís.
Estic d'acord?
Estic d'acord.
Avui llegeix en profunditat
les declaracions del senyor alcalde
en aquest diari sobre això.
Ens hem trobat molts marrons,
clar, entre ells el bloc Riba i Garcia
que l'hem tingut que solucionar.
És a dir,
no hi ha ni tan siquiera la...
Ja no dic la dignitat,
la normalitat,
perquè és normal que passi
que un acabi la feina d'un altre
i un altre acabi la feina d'un.
En tantes coses perquè l'administració
és molt complexa.
No hi ha ni la...
Diguem-li normalitat
ni la dignitat
de fer aquest comentari.
Segona cosa,
tu abans has dit
jo estic d'acord
amb que s'haurien d'arribar
a grans acords
tots els partits polítics
d'una ciutat.
És cert,
fa no un any en aquest cas,
deu mesos,
jo vaig sortir al diari,
hasta em van posar
doncs una fletxa amb un no sé què,
oferint un gran pacte
dels equipaments de la ciutat.
Digues,
escolti,
posem-nos tots d'acord
amb la tabacalera,
amb el no sé què,
amb la façana marítima i tal.
Tu saps perfectament
el que em va contestar
l'equip de govern.
En tu puerta planté un pinó,
xaval,
adiós.
I a més a més,
això jo em penso
que és encara més...
A mi em sembla,
a veure,
si es plantegen les coses
d'una manera,
perquè es plantegen
d'una manera.
Si es critica,
perquè evidentment
el règim no li ha de
que el critiquin.
És a dir,
bueno,
doncs,
nois,
a veure,
què és el que voleu?
Que ningú digui res,
que tothom estigui callat
o que només
s'us doni la raó.
Un detall.
És que clar,
jo,
de veritat,
a vegades m'agrada
aclarir-ho.
Carles Cací,
després enge'l coneixer.
Molt ràpid.
Que si no,
no em deixen parlar
els altres.
Molt ràpid.
Jo amb el tema
de Ribery García
desconec el tema,
però suposo que sí,
que l'obèrter anterior
devia començar el tema
exactament igual
que jo he reconegut
públicament en premsa
i tu has dit que no
en un escrit
al Tarragona Municipal
que el tema
de les videocàmeres
de la part baixa,
per exemple,
ho vau iniciar vosaltres
i nosaltres ho continuarem.
Jo això soc perfectament
capaç de reconèixer,
no tinc cap problema.
però tu dius en un escrit
Joan Herègio
que no som capaços
de reconèixer
que això ho vau començar
vosaltres.
Jo ho he dit públicament
diverses vegades
que ho vau començar vosaltres
i no tinc cap problema
en tornar-ho a dir.
I si és veritat
rectificaré.
Àngel,
Àngel,
una mica la tertúlia,
la tertúlia aquesta
és una mostra
del que els ciutadans
ja diríem
no ens agrada tant,
no vull dir,
perquè a veure,
aquí hem de reconèixer
coses positives
per totes les parts,
jo per exemple,
a més hi ha projectes
i ara estava pensant,
aquí hi ha Joan Herègio
que el coneixem,
vull dir,
hi ha el projecte
de la plaça de Toros,
hi ha el projecte
de la Sabinosa
que intervenen
altres administracions
que no són les municipals
i que en canvi
l'Ajuntament,
penso que és una cosa
que li interessa molt
que estigui endavant
i que funcioni.
Llavors,
a mi aquesta espècie
de crispació
que suposo que l'únic
que busca és treure vots
o no ho sé,
vull dir,
a mi com a ciutadà
em preocupa
i sobretot perquè,
a veure,
això és un poble,
ens coneixem tots.
No veig cap de crispació
en aquesta taula,
el que veig és un debat,
el que veig és un debat polític.
A mi em dona
que el nivell de diàleg
que estem tenint
el senyor Carles Castillo
i jo ara també
no jutgem els polítics
diferent de com
et jutgem els ciutadans.
És el mateix nivell
de diàleg
o de discussió
en el sentit bo
de la paraula
que tindries tu
amb un membre
de la teva colla de Castells.
No fumem
perquè al final
sembla que,
esclar,
sembla que nosaltres,
els polítics...
No és més que un debat.
No, escolta,
estem fent un debat
de què?
De coses que creiem
que ens interessen
a tots
i que creiem
que interessen a la ciutat.
Perquè, clar,
jo no em discutiria
amb aquest senyor
si pensés
que les càmeres
de videovigilància
són bones o dolentes
o blanques o negres.
Si ens discutim
en el bon sentit
de la paraula
és perquè
un pensa una cosa
l'altra l'altra
però, en tot cas,
sempre tenim el darrere
o crec que sempre tenim
el darrere
el buscar el benefici
dels ciutadans.
Dic aquestes...
Angel i Antoni Salas.
No, oi, en tot cas...
En tot cas,
a mi m'agradaria
alguna vegada sentir
un senyor de Convergència
i dir
està molt bé.
O al revés.
I això que han fet
els de Convergència...
Si m'acabo de dir!
M'acabo de dir molt bé!
Antoni!
Certament,
si el debat
no arriba a la crispació,
si el debat
no arriba a la crispació,
el debat és enriquidor.
Però creuen
que hi ha crispació
a la política local
en aquests moments?
Jo crec que no.
Jo crec que certament
no hi és, no?
La por que tens sempre
és que pugui arribar.
De que pugui arribar.
La meva feina
és lluitar cada dia
contra un advocat
i en cabat
i a tendre que fer amb ell
i no...
I segurament
discuteix més
els advocats
que els polítics.
Molt més, molt més!
Si més no,
posa més passió.
Si més no,
posa més passió.
Però saps segur
que d'aquí no passarà.
La por que tens
és que això arribi
a la crispació
que és el que ningú vol, no?
Que el debat
ha d'existir
per descomptat,
que el debat
ha de ser enriquidor
per descomptat,
que el debat
ha de ser un debat
d'idees
per descomptat.
Però en qualsevol cas
torno
a el que deia abans
l'Àngel
i torno a repetir.
Volem Tarragona,
com ha de funcionar
cap al segle XXI
i això ha de començar
perquè ara mateix
està el senyor Ballesteros
i això
és el que ha d'explicar
el senyor Ballesteros.
Volem fer això, això, això
i estem engegant això.
Això és el que volem sentir.
I s'han desencallat,
creuen l'Àngel i l'Antoni
que ho poden mirar
des d'una mica
la barrera,
s'han desencallat
alguns dels projectes
que portàvem heredats
des de fa temps,
que és un dels principals arguments
que fa servir
l'equip de govern.
I parlo aquí
de façana marítima,
parlo de la tabacalera,
en fi,
un any després
d'haver aprovat inicialment
l'anterior equip de govern
un altre pla.
Què et sembla, Àngel?
Jo tinc la sensació
que s'està treballant
però que costa molt
de desencallar-ho.
I a mi, per exemple,
amb aquests temes
que parlàvem de ciutat,
a mi el que em preocupa,
per exemple,
és que el tema
de la façada marítima
s'ha canviat una mica
de criteri amb el nou equip
i a mi em sabria molt de greu
que d'aquí a quatre anys
tornés a passar el mateix.
Això és el que nosaltres
estem dient
quan ens preocupa
el de la tabacalera.
Ho hem parlat moltes vegades
al Banc d'Espanya
i el Banc d'Espanya
ha viscut a prop del costat.
Allí hi ha gats
i animalets
i les herbes creixen
i tot això.
Antonio,
a tu et sembla
que s'ha avançat?
A veure,
que alguna cosa s'ha fet,
sens dubte.
La dubte que jo tinc
i a més a més
és una dubte
que sé que és filosòfic
i que de molt difícil solució
és que aquest avançament
ho hagués fet
qualsevol govern
o hagués fet exactament
un govern de Convergència i Unió
o un govern del PSC.
Aquesta és la dubte.
Tu optes per una opció política
perquè els temes
avancin més ràpids
i no per un avançament
normal i corrent.
Jo no estic d'acord
amb això, Antoni.
Jo crec que optes
per una opció política
perquè avancin
d'una determinada manera.
Més ràpid?
No, no.
D'una determinada manera.
Cadascú,
aquí el senyor és jo
i jo,
tenim dues maneres...
Si al final
la façana marítima,
perdona,
si al final la façana marítima
surta la llum pública
d'aquí 50 anys
te diré,
home, noi...
Amb això tens raó.
Amb això tens raó.
Amb 50 no,
però potser 10 anys
diria, home...
Jo no crec que els ciutadans
hagin votat la façana marítima
per seguir l'exemple
perquè passi per dintre
o per fora.
Aquesta és una diferència ideològica?
Passi per dintre o per fora?
Sí que és una diferència ideològica.
No, no, no.
És una diferència aplicació
a la realitat.
Molt bé.
L'única crítica
que he fet jo,
que si algú vol recordar,
perquè a vegades
el que passa
és que la gent
llegeix pocs papers.
Fa 5 o 6 mesos
aquest partit
va presentar
una moció a l'Ajuntament
i d'escolti,
hem de valorar
un altre traçat,
d'acord, fem-ho,
però en 3 mesos
i aclarim-ho,
perquè si no,
ara si ens posem
a valorar un altre traçat,
doncs ara,
ben-lo i retornem-hi.
Això ho vam dir
fa 4 o 5 mesos.
Què va passar també?
El mateix que abans.
Abans,
entro per te plen de un pino,
xaval, adiós.
I aquí,
no és una diferència ideològica aquesta,
és un plantejament
de dir,
escolti,
ara ens hem de tornar
a posar,
a qüestionar,
si en vez de per aquí
passarà per allà,
ep,
si ho fem
i posem un termini
i diem,
escolti,
amb 6 mesos
i aclarim-ho de pressa.
Ara,
jo,
després de 4 anys
d'haver tot remat
en la mateixa direcció,
tot amb un plegat,
dir,
no,
ara estudiarem
fer-la passar
per darrere,
pel camp d'Alnàstic
i per no sé on.
Doncs la veritat,
home,
em perdo una mica
i em fa tindre la sensació
de com això,
precisament,
avançar,
avançar,
no és que avanci jo.
Deixem-ho aquí?
Sí,
doncs permetim
reservar els últims minuts
de la tertúlia,
més enllà d'aquest aniversari,
com dèiem,
del govern municipal,
a comentar un altre aspecte
que ha estat sobretot notícia
en la passada setmana,
tota la vaga del transport
que ja ha quedat arraconada,
els transportistes
han suspès les accions,
tot i que els payesos
ara han dit
que prenen el relleu
d'alguna manera
de les mobilitzacions de protesta
i anuncien segurament
una concentració
per divendres
vinent aquí,
precisament,
a Tarragona.
Després de tot el que ha passat
l'última setmana,
tenen la sensació
que tenint en compte
que els transportistes
no han assolit
els seus objectius finals,
ha servit alguna cosa
aquesta vaga
o que ha creat més psicòsic
i alarma
més que una altra cosa?
Antoni,
què et sembla?
Jo realment no ho sé,
però com a ciutadà
el que sí que puc dir
és que si abans
érem una mica més crític
amb el govern
del Partit Socialista,
ara el que puc dir
és que una vegada
ha passat la vaga,
des del punt de vista
del ciutadà,
la solució
que ha dotat el govern
ha estat impecable
perquè s'ha acabat.
realment si el transportista
ha assolit el 100%
del que volia
segurament no ha estat així,
però s'ha acabat
i el govern va esperar
un dia
o potser dos dies,
potser
nosaltres que diguem
una mica
el fet que va esperar
una mica actuar,
però mirar cap enrere
que és el fàcil,
que el complicat
sempre és mirar cap endavant,
però mirar cap enrere
és molt fàcil,
s'ha acabat.
s'ha acabat
i ja està el tema,
ja està,
o sigui que no sé
si ho han fet...
I no creus que pot haver
més mobilitzacions?
Segur que sí,
segur que sí,
segur que el tema
no està acabat,
segur que el petroli
està encara molt alt
i segur que patiran molt,
però mirar cap enrere
el govern ha sapigut
solucionar un problema
molt, molt, molt greu.
Àngel, què et sembla?
Jo per si dir
una mica de l'acció
de govern
que no hi voldria entrar,
a mi sí que és un tema
que em preocupa
perquè penso que el problema
és més profund,
és a dir,
el problema dels transportistes
per mi és una mica
el mateix problema
dels pisos que no es paguen
a les hipoteques.
És a dir,
el problema és que estem
en un país
de subcontractacions,
les grans empreses
de transports per mi
el que fan és contractar
gent perquè es compri
un camió
i contractar-lo
quan hi ha fenya,
el senyor es compra el camió
i el problema que té ara
és que no el pot pagar
i no té contractacions
perquè el tema
està parat
i aquest és un tema
que si no se soluciona
per mi tornarà a florar.
És a dir,
tenim un sector
amb possibilitats
de més conflictes.
Jo crec que tenim un d'aquests.
Joan.
Jo crec que estem
en una crisi
que durarà
una bona temporada
i en la que aquí
s'ha parlat molt
del totxo
però que també
té en aquests moments
una bomba
molt més grossa
que la del totxo
que és el preu del petroli
i això és una evidència
i a partir d'aquí
jo solucions
honestament
no les conec,
vull dir,
no sé quines són
perquè al final
fer determinades coses
sempre acaben
en detriment
de la butxaca
de tothom
però que hi ha queixes
que les queixes
són justificades
ja no dic
ni si em compta
ni no em compta
el govern
a vegades hi ha coses
que depassen de molt
les coyuntures
d'un sol lloc
vull dir
en aquells
estem davant
d'una crisi
que és molt complexa
que el que no es pot fer
és negar-la
ni ara
ni fa quatre mesos
enrere
era una bestiesa
negar-la
que estem davant
no ho dic
perquè això és l'única cosa
que el culpo
el govern
haver negat fa quatre mesos
la crisi
és l'única
l'altre
l'altre
escolta
doncs
jo crec que això
és
aquest sí que és un aspecte
un aspecte greu
i a partir d'aquí
m'agradaria
ho dir perquè ho vaig sentir
l'altre dia
en un mitjà de comunicació
que
no perdéssim el temps
buscant solucions
peregrines
com algú que vaig sentir
ho dir perquè també
ho he sentit a vegades
comentar
i voldria senzillament
donar la meva opinió
en el tema
del transport
aquest és un país
que depèn bàsicament
del transport per carretera
i ho és
solucions peregrines
de fomentar el transport
pel tren
el transport
que es fa per carretera
no és susceptible
de ser substituït
de cap manera
pel transport per tren
transport per tren
és de llarga distància
i sense necessitat
de
sense possibilitat
allò de comprometre's
el dia a dia
perquè com sabeu
els mercancis
sempre se'ls aparta
de les vies del tren
perquè passin els passatgers
per tant
és a dir
no ve per aquí
la solució
no estem patint
un problema
d'infraestructures
ferroviàries
que fan
que les carreteres
no no no
tenim bàsicament
és a dir
el transport per carretera
és el que toca
el que passa
és que el que hi ha
és un problema
de cost
i se'ls fa molt difícil
jo el que em referia
és que està claríssim
que el preu de petroli
és el que és
està claríssim
que estan patint
moltíssim
els transportistes
és inductable
que no només
els pescadors
el fa quatre dies
els taxistes
en general
els ciutadans
però qui
viu d'això
encara està patint més
jo el que em referia
és que aquesta situació
s'hagués pogut
enrocar
i hagués pogut ser
encara molt més greu
del que ja va ser
i jo el que felicito
i ho dic de veritat
el govern
per com va abordar
aquesta crisi
que no està solucionada
per descomptat
no està solucionada
les reivindicacions
dels transportistes
són molt legítimes
no està solucionada
però si més no
la ciutadania
no està patint
una vaga
que era molt dura
el que passa
és que aquí segurament
davant d'una situació
que afecta en general
a tota la societat
tot i que hi ha
alguns col·lectius
importants
com el que dèiem
dels transports
però també pescadors
pagesos
o en un altre àmbit
el tema de la construcció
de promotors i constructors
fins a quin punt
les administracions públiques
han d'ajudar
aquests col·lectius
que per cert
han viscut
com tots
10 anys
o més de 10 anys
d'una abonança econòmica
i d'un moment
en fi
fantàstic
en què tothom ha fet
molts diners
i ara resulta
que les coses van malament
i ara tothom demana
ajudes al govern
no tots
si es refereix al totxo
sí
els altres no
el totxo
però els transportistes
també demanen
no no
però dic
que aquells
no han viscut cap abonança
l'abonança
espectacular
ha sigut bàsicament
dels constructors
sí espectacular
però home abonança
sense espectacular
següent si tothom té feina
això és evident
bonança espectacular
no
però bonança
sense espectacular
jo crec que més o menys
tothom
tothom l'ha viscut
i aleshores
fins a quin punt
les administracions
han de posar-hi
home a remei
han de posar
o fins a quin punt
estem disposats
a suportar més mobilitzacions
de protesta
aquesta és la visió
més social
o més liberal
de la política
una visió
una visió
més social
és un estat
més intervencionista
i un estat més liberal
és més intervencionista
intervencionista
i que el mercat
s'autorreguli
jo segurament estic
per l'abord
que el mercat
s'autorreguli
però clar
també s'ha de reconèixer
que determinades situacions
s'han de controlar una mica
jo crec que les administracions
han d'actuar
perquè és la nostra responsabilitat
però en aquest cas
és el que deia
el que ha dit
tota la taula
senyor d'arregi
etcètera
vull dir
és un problema
molt complex
on probablement
les solucions
s'hagin de mirar
a nivell global
com a mínim
a nivell europeu
perquè és que
tu com a estat
com a govern de l'estat
no pots fer
donar determinades ajudes
a un sector determinat
perquè és el que t'ho deies
Ricard abans
per tant
estàs bastant pillat
o sigui
és una situació
molt complexa
en la situació
en la que ens trobàvem
amb difícil solució
i amb una afectació
bastant extrema
que
possible
almenys
a la ciutadania
doncs jo crec que s'ha actuat
bastant bé
confrontant els dos drets
primer
el dret a vaga
al començament
i quan ja es va començar
a passar
sobrepassar el dret de vaga
al dret dels ciutadans
doncs actuar
en defensa
del dret dels ciutadans
en fi
ho deixem aquí
de moment sembla que les coses
tornen a la normalitat
hi ha més productes
per exemple
als supermercats
o als mercats
que la setmana passada
en fi
semblava que estiguéssim
en un estat
gairebé d'excepció
però en fi
d'això del preu
del combustible
segurament n'haurem de continuar
parlant
en les properes setmanes
acabem la tertúlia
avui a Manja Alconés
Antoni Sales
Carles Castillo
i Joan Arejo
gràcies als quatre
per venir a la tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia