El matí de Tarragona Ràdio.
Jordi Bertram, bon dia i bona hora.
Avui la cosa va de música.
Divendres, per cert, ja ho podem comentar.
Saludarem novament en Jordi Bertram
en aquest programa que farem des de la Casa de la Festa,
que el farem ja motors a dos dies de l'inici de la Santa Tecla.
Comentarem també com està la Casa de la Festa,
que guanyarà molt pes, òbviament,
com a espai i base d'operacions, podríem dir, de tota Santa Tecla.
Des d'allí farem el programa de divendres.
Recordin, però, que la setmana vinent,
el matí de Tarragona Ràdio, es traslladarà en bona part
des de l'estat de les festes, des de la Rambla Nova,
una santa que ahir el visitàvem, ja ha obert a portes.
Tenim alguna primera valoració, Jordi?
Home, jo crec que la gent va assistir massivament,
com és habitual ja.
Jo crec que la gent n'hi troba, doncs,
per una banda, el programa, cosa que és essencial per seguir la festa.
En queden programes, per cert?
Sí, sí, s'han fet 83.000 programes.
Doni-ho, eh?
Hi ha sorpresa, hi ha una sorpresa amagada,
que és que quan s'acabin aquests programes,
o pràcticament quan s'enllaçarà una cosa amb l'altra,
una empresa de la ciutat, doncs, de màrqueting,
doncs, ha editat 50.000 programes resumits,
que són en forma de mapa,
i és una novetat d'aquestes
que no sorgeix de la iniciativa municipal,
sinó sorgeix de la iniciativa privada,
que com bé sabeu és molt important a les festes,
i jo crec que això també, doncs,
tindrà una al·liciena adicional.
Però a banda d'això, lògicament,
ahir s'ajuntava el fet de repartir
aquestes 4.500 senyeres.
Ahir, per exemple, es van doblar
el repartiment de senyeres,
doncs, respecte a l'any passat, en un dia.
Per altra banda, doncs,
hi ha tota l'apartat de merxandatge
i de llibres, doncs,
que és molt important.
Aquí col·laboren, doncs,
tant la...
Sobretot l'associació Traí de Cat,
que és la que organitza
tot el tema de llibreria i de CDs,
publicacions, tot això,
i després també, doncs, lògicament,
tot el personal que fa el merxandatge,
doncs, de 10 a 10, com diuen, no?
I a banda d'això, doncs, lògicament,
l'estat, doncs, presta serveis
d'informació diversa, no?
Doni, un dels punts segurament més concorreguts
al llarg dels propers dies
durant la prèvia
i també durant, òbviament,
les festes de Santa Tecla.
Anem, però, com dèiem,
avui a parlar especialment de música.
La programació musical de Santa Tecla,
com és habitual,
és llarga,
que sense, no tenim...
Tres programes en tenim prou temps
per parlar-ne,
però sí que avui, Jordi,
ens voldríem centrar molt concretament
en un dels possibles grups,
un dels possibles fils conductors,
que és la música ètnica,
la música d'arrere.
Sí, nosaltres, de fet,
en el programa d'altres anys
hem parlat de les tornades pròpies
del país,
en la festa,
de fet,
hi ha un parell de CD's editats,
o tres CD's concretament editats,
sobre aquest tema,
i els hem anat reseguint.
Per tant, avui hem volgut donar
un aire diferent
i veure que també a Santa Tecla
hi ha altres ritmes ètnics,
no?,
que jo crec que sonen molt bé,
no?
I, doncs,
la primera nit,
un dels concerts inaugurals,
en aquest cas a l'espai,
doncs, Sabina,
que és com està batejada
a la plaça del Rei,
una mica recordant,
al programa de Santa Tecla
apareixen noms de plantes
que són molt pròpies
de la nostra àrea.
La Sabina és aquest pi,
no?,
gairebé, doncs,
en posició més aviat
horitzontal o inclinada,
no?,
que està en el litoral,
no?,
que és absolutament protegit,
no?
Tenim el Margalló,
que és aquesta planta,
la palmereta,
aquesta petita,
l'escenari alfàbrega,
que és la planta aromàtica
que també coneixem,
l'enguany s'ha batejat
la plaça dels Nazarens
com l'escenari Farigola,
una mica totes aquestes plantes
que algunes són molt habituals,
d'altres estan en perill d'extinció,
però que en tot cas
configuren el nostre paisatge,
doncs,
a nivell de flora,
no?,
de la zona,
no?
I en aquest primer espai,
doncs,
la primera nit
sonarà una cosa,
doncs,
tan peculiar com aquesta,
no?
És Cacubano, Jordi.
És una big band
de música caribenya,
podríem dir,
que té la particularitat
de tenir membres
de diferents països,
del Caribe,
sobretot,
de Cuba,
també músics del Japó,
músics de Londres,
i és una banda
que es caracteritza
per sintetitzar
la música,
doncs,
antillana,
històrica,
amb una versió,
doncs,
també molt juvenil,
és a dir,
hi ha, per exemple,
un cantant
dels més històrics
de la música cubana
i al costat,
doncs,
un cantant
dels més enèrgics
de la música cubana,
sobretot,
és una banda
que destila
molt ritme
tradicional,
no?
En lloc de tenir,
doncs,
una orquestra,
podríem dir,
de ballables,
doncs,
amb ballables occidentals,
tenim una orquestra
de ballables,
doncs,
molt moderns,
però antillans,
no?
Caribells,
no?
És una banda
especialment important,
actua en exclusiva,
en aquest cas,
a Catalunya,
i ha fet
algunes actuacions
aquest estiu
en alguns
dels festivals
més importants
de l'estat espanyol.
De fet,
el programa
el definiu
com una de les perles
de les festes,
segurament és aquestes actuacions,
de vegades passa a Santa Tegla,
grups que segurament
per nom
poden passar més desapercebuts,
però quan t'hi deixes caure
et sedueixen
i ets incapaç
de marxa de la classe.
Sí,
és una de les
perletes que tenim
i en aquest cas,
em sembla que és un emblema
molt clar
de la voluntat
d'aposta,
no?
i d'estilar
aquests ritmes ètnics
que són perfectament
compatibles
amb la nostra música tradicional,
a tres bandes,
anem a Cuba,
Jamaica,
amb influències
també una mica
britàniques,
també,
de fet,
aquesta banda
té algun
solista japonès
i de fet
des de Tarragona
se'n va al Japó,
no?
Això és una cosa
que curiosament
passa en aquest festival,
en aquesta festa
enguany,
perquè el dia següent
tenim el Bitxo
a la plaça
de la Font,
no hem portat tema
del Bitxo avui,
però és una banda
també de clars
d'influències ètniques,
en aquest cas
pop flamenc,
podríem dir,
que se'n va a Nova York,
no?
És a dir,
en guany,
Santa Tecla...
A s'escala...
A s'escala internacional.
És una mica perillós,
això,
perquè a vegades
les escales
pots perdre els vols,
però vaja,
esperem que no toquem
ningú.
Doncs recordem,
dilluns,
vaja,
diumenge,
la nit inaugural
a partir de les 11
a la plaça del Rei
en aquest escenari sabina,
música interessant,
una de les parletes
de les festes
amb Esca Cubano.
què més ens recomanes?
Avui,
DJ Bertrand.
Sí,
d'aquesta ritme tan ballable
se n'anem a una altra
cosa absolutament diferent,
però avui que hi ha
l'actualitat al port de Tarragona,
doncs,
anem cap al port de Marsella,
no?,
que sona d'aquesta manera.
de la vida es longue,
vio que fue soja,
li manca de tempera prene,
que desicucha,
ni approcha l'homem,
d'où scopulera,
d'où pa'il éterne.
Ma il marci es tout plen d'emblé,
si,
si,
si,
se s'oboge fa,
de muna,
la n'esigni un davant,
que s'assure,
si,
une respresse universale.
Tan de mar,
que va s'ociar,
ma pre,
sa tan de mar,
pa'il d'un de sergi.
Aquests que sonen són
l'Ocor de la Plana,
és una banda d'Occitania,
és una banda de Marsella,
i què en podem destacar, Jordi?
Doncs mira,
aquesta és una gent
que agafa
aquests tons,
aquests sons
tan pelats
que són les veus,
els acompanya
de percussió,
exclusivament?
Sí,
bàsicament sí,
però els hi posa,
doncs,
bueno,
un accent com a molt modern
i molt contemporani,
no?
Aquí estem acostumats
a,
quan sentim a paraula
el cor,
entendre una cosa,
doncs,
com a més,
en un format clàssic,
podríem dir,
no?
Això és totalment diferent,
és una banda
que parteix
de la tradició
ancestralíssima
de les terres occitanes,
també,
aquí a la ràdio
alguna vegada
hem fet programes
d'aquestes veus
que existeixen
en tot el Mediterrani,
acompanyades
d'aquests panderos,
d'aquestes percussions
tan antigues.
En aquest cas,
aquesta formació
s'ha caracteritzat
per apropar
aquests ritmes,
doncs,
molt antics,
que provenen
d'una tradició
ramadera i agrícola
que es perd
amb el temps,
realment,
amb tota aquesta tradició
mastixa
que es produeix
a Marsella
actualment
en aquest port
on hi ha confluències
d'arreu del món,
i realment
és una banda
que va començar
movent-se
en circuits
podríem dir
molt tradicionals
i actualment
està en circuits
absolutament
de festival internacional
en el sentit
que ha captat
molts públics
de diferents generacions
i això és
també com una banda
amb molt de prestigi.
Perquè tingueu una idea,
és una banda
especialment recomanada
per la gent
del Quepa Junquera,
d'aquesta tradició
també basca,
important,
de la música tradicional.
i això també estarà
a la plaça del Rei,
en aquest cas...
Serà el dilluns,
l'hora,
a partir de dos quarts
d'onze de la nit,
vaja,
no fa falta,
millor que poden fer
és buscar-se
el programa alemany
a 83.000,
de fet,
ara segurament
en queden molts menys,
però en qualsevol cas
és la millor manera
de moure's
perquè si no
ens en farem
un embolic
d'entre tantes dades
i tants dies.
Això són les apostes
podríem dir
més internacionals
que hem volgut
fer un tas
d'aquestes dues tradicions
tan diferents,
la caribenya
i la de Marsella
o l'Occitana.
Però després
hi ha moltes bandes
d'aquí,
una de les bandes
que més apropa
la música tradicional
a la gent jove
és una que sonarà
en aquest cas
dimecres
a la Passa a la Font
que és la troba Kung Fu.
La troba Kung Fu
no sé si estem parlant
d'un concert
de dues bandes
podem parlar
que seran
els taloners
obrint pas
en qualsevol cas
obriran
la sessió
a la plaça
de la Font
el dimecres
dia 17
a partir d'aquesta ocasió
de dos quarts
de la nit
i és una banda
també que
vaja
força popular.
Sí,
la troba Kung Fu
és una banda
que suposa
una mica
la revisita
del que seria
tot el món
de la rumba.
l'any passat
parça en magí
i vèiem el Peret
que és un clàssic
d'un altre estil
altres anys
el Ramonet
també
artistes
d'aquestos
de tota la vida
en aquest cas
el Joan Garriga
de la troba Kung Fu
el que fa és
treballar
aquests ritmes
absolutament
també tradicionals
però
donar-los
una posada
en escena
super jove
super moderna
super familiar
alhora
i potenciar
instruments
que a vegades
han quedat
en un segon terme
en la rumba
com per exemple
l'acordió
i evidentment
captar
moltíssim públic
de fet
aquí a Tarragona
el concert
serà com a molt especial
perquè és l'únic concert
que es farà en guany
conjunt
de la troba Kung Fu
i obrint pas
en el mateix escenari
obrint pas
en aquest cas
també
no l'hem escoltat avui
és una de les bandes
que sona normalment
aquí a Tarragona Ràdio
és una banda valenciana
que fusiona
la música tradicional
podríem dir valenciana
amb els ritmes
més joves
també
amb molta dorsaina
amb molta percussió
d'aquesta autòctona
la que per exemple
podem escoltar
amb els Tors i Cavallets
els dies del Segui
en aquest cas
la fusió de la rumba
i la fusió dels ritmes
més tradicionals valencians
d'obrint pas
també donarà
una presència
penso que notable
a la plaça de la Font
i és d'aquells concerts
que realment
és una mica
les bandes
del nostre país
que amb més capacitat
de captar públic
podríem dir
que existeixen
en aquest moment
algunes de les més
que poden captar
més públic
i al mateix temps
tenen una característica
molt important
per la banda
abans d'escarcubant
o cor de la plana
bandes internacionals
que arriben aquí
i aquestes són les bandes
que també van arreu
de la sèrie
exacte
aquestes són les bandes
de més projecció
de casa nostra
cap a fora
i això també
s'ha de tenir present
perquè porten
aquests ritmes
rumberos
o de dolçaina
depèn de cadascú
altres drets del món
i això és molt important
perquè aquesta música
d'arrel
no quedi reclosa
només aquí
sinó que nosaltres
percebem també
influències exteriors
i també és bo
que s'emetin cap allà
en aquesta línia
tenim una altra banda
també molt popular
que jo diria
que cada
més o menys
tres anys
ens ve per aquí
a Tarragona
amb un concert
d'aquestos grans
aquest cas
Plaça el rei
i que precisament
algunes de les seves
integrants
van fer el convit
de Sant Magí
però ja jo
com a freelance
hi ha una mica
de cosa
de bon rotllo
sempre que venen
sempre triomfen
allò
com la cervesa
no fem propaganda
però la Carraul
sona molt bé
efectivament
vam tenir l'oportunitat
de veure
les dues integrants
femenines
de la Carraul
en el passacarrers
de convit
per Sant Magí
i ara venen ja
amb la seva formació
venen amb el seu grup
sí
jo va ser una miqueta
una enredada
de l'Artur Gaia
líder dels Quicos
amb tota una sèrie
de gent
que treballen molt bé
i s'hi senten molt a gust
en aquest cas
la Carraul
és important
perquè
és una banda
que encara jo et diria
que utilitza més
els ritmes ètnics
que
algunes de les
que esmentàvem abans
i jo penso que
li dóna un toc especial
també
la posada en escena
que les seves intèrprets
la Núria i la Carraul
doncs
hi fan
perquè li dóna una estèrica
absolutament
com a molt jove
molt moderna
però en canvi
ens estan tocant
molts temes
de tradicions
antiquíssimes
en alguns casos
també temes
de creació pròpia
amenits
amb ritmes
també antics
però vull dir
que és una banda
que en aquest sentit
penso que
ha trobat un punt
molt molt bo
deixa'm comentar Jordi
que en aquests casos
segurament el de
la troba
com fui la Carraul
estem parlant
de gent
que ha estudiat molt
que sap molt bé
què toca
per què toca
i com ho toca
vull dir que
no és una banda juvenil
entre cometes
sense desmereixer
ningú
que es troben uns amics
i troben la primera cosa
que poden
de la millor manera
que saben
sinó que
és un grup
que ha estudiat molt
ha investigat molt
té un coneixement
molt gran
sobre això
la cultura popular
la música d'arrel
i on han sabut
portar al seu terreny
sí
jo penso que són uns
investigadors
que fan una faceta pràctica
que és interpretar
les seves cançons
però
a darrere
tenen un pòsit
absolutament excepcional
en aquest cas
per exemple
hi ha una reivindicació
de la ratafia
com a beguda
ètnica
i festiva
nosaltres en aquest cas
tindrem el Limonchelo
que gràcies a la col·laboració
i cooperació
de l'Ajuntament de Pompeia
ciutat germana
de Tarragona
doncs
tindrem aquí
aquest tast
amb un concert
podríem dir vermut
a la plaça de l'Escol
amanit en aquest cas
no en música
sinó en una cosa
prou peculiar
que és un vermut de circ
amb actuacions circenses
amb la companyia Kabuki
seran dues coses diferents
la carrao serà el dijous 18
a la plaça del rei
i el concert
del beguda convidada
serà dissat al mig
exacte
exacte
en aquest cas
la ratafia
és una
el tema aquest que estem escoltant
és una
una beguda
com a molt ètnica
igual que podríem dir
el Limonchelo
a la zona napolitana
i parlant de gent jove
en aquest cas
trobem una mica
el punt de connexió
entre les tradicions d'aquí
i les tradicions de fora
amb una banda
que es diu
qui hi ha
que fusiona
música ni antillana
ni mediterrània
que és el que hem estat escoltant
sinó música
celta
música celta
en aquest cas
feta des d'aquí
el grup qui hi ha
és un grup
que precisament
enguany
ha destacat
perquè aquests dies
per exemple
està en el festival
de folk
de Ghecho
un dels més importants
de l'estat espanyol
a l'Anda
d'altres
que ha tombat
durant aquests darrers mesos
o El
de Ghecho
Fins demà!
Què en podem dir, Jordi?
En aquest cas, la tradició celta és una de les que agrada a casa, aquí a Tarragona.
Jo et diria que aquí hi ha punts de contacte, com per exemple també els panderos,
amb la tradició mediterrània, però que evidentment els aires celtes tenen poc a veure amb tot el que hem escoltat abans.
En tot cas, aquí en Guanyes presenta una banda de casa, en aquest cas una banda mediterrània,
que assimila la fusió, podríem dir, celta, i ho fa des d'un grup de gent relativament més jove,
que també es caracteritza per haver treballat molt i investigat sobre el tema.
Aquestes gent són una mica el referent que la banda més important,
una de les bandes més importants que hi ha a Irlanda en aquest moment, que és Kila,
dins de la música tradicional.
Kila, perquè es facin una idea, és quan 1-2 ha de fer un tema tradicional,
els músics convidats són els Kila.
En aquest cas, els Kila, quan venen a Catalunya, tenen una banda convidada, que és Kila.
És a dir, són una mica els Kila, són els referents del nostre país a Irlanda,
pel bon saber fer que tenen, no?
De desconeixer aquesta relació, però fins i tot el nom té una clara referència.
Sí, sí, sí, Kila, qui hi ha, no?
És a dir, és una mica aquest ritme més irlandesos, més celtes,
i amb un país que per excel·lència s'ha caracteritzat per tenir la música com a emblema, no?
Entre altres coses, té la seva arpa famosa en la seva bandera, no?
Doncs Kila també arribarà a les festes de Santa Ticle
i acabem amb una banda, vaja, més de casa nostra encara.
Sí, de fet, totes les bandes que hem parlat,
no hi ha cap que tingui cap vinculació directa amb la ciutat
i volíem acabar, doncs, una mica explicant que, evidentment,
hi ha molta música tradicional que es fa aquí,
doncs, acompanyant el seguici, acompanyant els diferents elements tradicionals,
els castells, però també hi ha una introducció de la música tradicional
amb altres escenaris, com, per exemple, l'escenari del Parc de les Granotes,
l'escenari Margalló, on...
al costat de músiques pop o rock o hip-hop,
tot això, doncs, hi ha gent que fusiona
tota aquesta música també més moderna amb els ritmes dèndics.
Hi ha una banda que en el seu origen
va tenir diversos intèrprets de la nostra ciutat,
avui és una banda que, per sort, funciona també a nivell internacional,
va ser guanyadora de, ja fa unes edicions del programa
concurs d'anominació origen Tarragona,
que va guanyar, doncs, davant d'unes 40 bandes
i, en aquest cas, el Zulu 9-30, aquesta banda, doncs,
ha aconseguit una projecció més enllà, no?
Jo crec que és interessant perquè, evidentment,
també ens porten uns ritmes, en aquest cas, molt rumberos, no?,
a la Festa Major, amb un espai normalment molt roquero,
és a dir, que en aquest cas aconseguim empaltar també la tradició
en un espai poc tradicional.
Refresquem la memòria, escoltem com sona el Zulu,
vinga, som-hi.
Hi haurà un transbassament de públic,
de la gent tradicional cap a l'escenari margalló,
vaja, aquí hi ha una miqueta tot, eh?,
perquè a més fins i tot hi han afegit base electrònica, no?,
escoltem ara, o sigui que també pot escapar-se
algú del Festival Arte cap al Parc de les Granates.
El que es tracta és una mica això, no?,
és a dir, que la ciutat respiri una mica aquest ambient ètnic
propi de la festa, aquesta festa tan d'arreu, no?,
que amb el seu segell marca fora, no?,
i, per tant, també és bo que es deixin aquestes petjades,
doncs, en tots els escenaris possibles, jo diria,
més que reduir la música, doncs, tradicional
en un escenari concret, més tenint en compte
que avui en dia, doncs, un dels segells que tenim,
diguéssim, més destacat arreu del món
és aquestes bandes que aconsegueixen marcar
amb un accent identitari, doncs, la seva música, no?
Penso que cada cop la música globalitzada, doncs,
necessita també aquesta contraposició
amb accents locals o accents territorials importants, no?
Jo penso que això en guany, amb algunes d'aquestes bandes
que hem escoltat, doncs, veureu, doncs, rumbes, acordeons,
veurem panderos, celtes panderos mediterranis,
és a dir, una mica, doncs, tota aquesta part tradicional
que s'empelta amb els escenaris més petits
i també amb els més grans.
Veus i molt bones veus, a més a més,
Sí, sí, avui hem tingut...
No ho estava pensat, eh?
Grans intèrprets, avui hem tingut grans intèrprets.
Jordi Bertran, moltes gràcies,
tanquem la discoteca, si et sembla,
divendres vinent ens hi tornem a posar
des de la casa de la festa
i, vaja, ja escalfem, arrenquem el motor,
ja, fiquem primera per preparar-nos per Santa Téca.
Dona Santa Téca.
Vinga, fins després.
Vinga, fins després.
Vinga, fins després.
Fins demà!