Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut, que bé que estiguis aquí.
Molt bé, també celebro.
La passada setmana et vas descantillar, si em permets, aquest verb incorrecte,
perquè estaves a través del telèfon i et vas posar una mica...
I l'altre setmana.
No, però la primera era una cosa així com a molt etnològica de la Setmana Santa,
però la setmana passada jo crec que és la primera vegada en tants anys que ens coneixem
que et veig parlant públicament de temes relacionats amb els programes del cor i tot això,
i em va sorprendre gratament, perquè vaig veure que estàs al carrer.
És que després de tota la quaresna de penitència, doncs hem decidit...
Avui farem un programa penitencial també.
Sí, de totes maneres, mira que Jordi Bertran, poc o molt, em posa el dia del que hem de tractar en el programa
i en aquesta ocasió s'ha negat a dir-me res.
Diu, tu, atenta com els oients i ja veuràs de quina cosa més singular en parlarem avui.
És el que m'imagino perquè estic visualitzant un color safrà,
Sí, sí, estàs visualitzant bé.
Això és el Tíbet.
Això és el Tíbet.
El Tíbet o Tíbet, com hem de dir en català, en fi.
Donat que estem d'actualitat, doncs avui ens hem vestit...
Trist d'actualitat, però en fi, tot el que sigui donar a conèixer una miqueta la realitat...
Sí, sí, sí.
Són sons dels monges tibetans del monestir de Tashilumpo,
que és un dels monestirs més potents que hi ha en quant a tracte musical al Tíbet, no?
Escolta, parlarem de música, no parlarem de política ni de bon tros.
Això jo ja saps que...
Però vagi des d'aquí, la solidaritat, no?
Tota la solidaritat amb el poble tibetà, només faltaria...
Això són aquestes trompetes enormes?
Són aquestes trompetes enormes que t'han caracteritzat, no?,
aquesta imatge, si vols, a vegades a mig camí entre el turisme i la música ètnica, no?
Ah, mira, mira, això són els monjos, que canten, puja, puja, a veure.
Ui, a veure si ens relaxarem massa, eh?
No sé, a mi m'està entrant una nyonya ja, això realment relaxa, eh?
Home, és allò els mantres, vinga.
Això és el mantra, el mantra, són els d'aquestos guturals profuns.
Sí, sí. Avui farem un viatge que, com sempre, en aquest programa no serà usual,
sinó que, aprofitant aquesta idea del tibet,
hem decidit relacionar-la amb algú de casa nostra
que hi té una certa devoció i una certa relació i que està bastant d'actualitat
i que posa en contacte precisament dues tradicions aparentment molt allunyades, no?
Catalunya i el tibet.
Catalunya i el tibet, sí, sí.
I és el Roger Mas, que és un cantant...
Gran música, a més a més.
important que tenim al nostre país, encara ha desconegut prou desconegut
un personatge del solsonès, de la ciutat de Solsona,
que ha editat el seu nou disc, que es diu Cançons Talúriques, no?
I això del món talúric, en el fons, té molt a veure també en el món del tibet.
Però el Roger Mas, com tu dius, és desconegut fins que coneixes una primera cançó,
ja sigui de la seva primera època, més posterior o fins i tot aquest treball que dius,
perquè és una persona discreta en el que és la seva acció mediàtica,
però és una persona que, dins dels circuits musicals i aquells que ja el coneixen,
és una persona molt respectada perquè és de gran qualitat la música que fa.
Sí, bé, de fet, ara, des que la seva imatge promocional són la seva cara amb les olleres raiven,
doncs no sé, ja sí serà...
Es desdia una mica amb la cosa del tibet, de l'austeritat i tot plegat, però...
Però és aquest contrast el que dona una mica la connexió entre el que serien les muntanyes del tibet
i la muntanya de la Bòfia, que és la muntanya que emmarca la comarca del Solsonés
i que protagonitza la portada del seu darrer treball discogràfic, no?, les cançons talúricas.
No és que avui fem un programa d'un cantautor, perquè normalment ja sabeu que no ho fem, sinó que...
Home, hem fet de Peret, d'Antonio Machín, però de cantautors encara no ho havíem fet.
No, hem fet de la rumba, hem fet del bolero.
Avui, si precisament agafem un cantant, és perquè hi ha una relació amb el folclor de la Catalunya profunda,
d'aquella Catalunya de les comarques interiors, de la Catalunya vella, de la Catalunya del nord, no?,
que es presenta o s'interrelaciona com una revisió d'aquelles músiques ancestrals
i es presenta com a noves músiques ancestrals, no?
Per això, en aquest treball Cançons Telúriques del Roger Mas,
doncs hi ha temes, doncs, molt... que formen part de la tradició, no?
El que passa és que es reactualitza, no?
Per exemple, hi ha un que són els gojos de la Maredeu del claustre de Solsona.
La Maredeu del claustre de Solsona és la patrona de Solsona.
La seva festa té lloc al mes de setembre.
I, bueno, els gojos són un gènere popular que va néixer a finals de l'Àda Mitjana,
a principis del segle XVI, que alguna vegada hem escoltat aquí i hem dedicat monogràfics,
però, en aquest cas, el Roger Mas li dona, doncs, un to absolutament,
doncs, podríem dir, de cançó moderna en lloc de cançó religiosa, no?
Posarem un exemple i expliquem una mica de què.
Doncs escoltem, Roger Mas.
Maredeu del claustre de Solsona.
Puig tan amor ens teniu
Per ser la nostra patrona
De la ciutat de Solsona
Fa veu de mantra.
Fa veu de mantra, sí, sí.
I té tot de mantra, i és un goig a la Mare de Déu.
Això és la tornada del goig de la Mare de Déu de Solsona, no?
En aquest cas té l'estructura clàssica, no? Fixeu-vos que és...
No és la nostra patrona, només és l'estructura clàssica de tots els goigus, no?
No, no, no.
El tema de la lletra és bastant estàndard, eh?
Sí, sí. Després ens explica la història, que és molt bonica, perquè...
D'aquesta Mare de Déu?
Bé, del... Per què la Mare de Déu esdevé patrona,
o sempre a partir d'un miracle, no?
Normalment.
I en aquest cas explica una història molt xula, no?
Perquè la lletra diu que hi havia, doncs, una Mare de Déu amagada en un pou, no?
I que estava en un claustre, no?
És una Mare de Déu trobada, doncs, aquesta, també.
Sí, curiosament, en un pou, però en un pou d'un claustre, no?
Perquè la Mare de Déu de la claustre, no?
Diu que un dia anant-hi a jugar un nen, en les aigües va caure,
i sa mare que el mor, que mor el creia, així el va sentir cridar,
Mareta, no us afligiu, que ja tinc qui ajuda, em dona, no?
Els monjos i els habitants, corrent i tots de seguida,
encara el troben en vida, en vostres sagrades mans,
les amants de la Mare de Déu.
Aire tibetà, eh?, completament.
Ja ha estat bé que hagis posat aquestes trompetes del Tibet,
per començar, perquè així, tant els oients com a servidora,
doncs, podem agafar aquesta similitud, no?
Sí, sí.
I, de fet, jo m'imagino que no coneixem les traduccions,
vaja, jo desconec les traduccions de les músiques tibetanes,
però puc intuir que deuen tenir un contingut molt similar,
de tipus religiós, no?, també,
i, per tant, doncs, molt a veure.
A mi m'ha sorprendre molt aquest treball, no?,
i realment em sembla que té un encant, doncs, com molt especial, no?
Hi ha, fins i tot, alguns altres temes que es nota molt aquest aire tibetà.
En el mateix CD, el Roger Mas, ja no entrant en temes ja ni tan sols de tonada,
de lletra, se'n deixa anar de la següent manera, no?
A mi em posen aquesta música, en plan rotllo concurs televisiu,
i diuen, d'on és aquesta música?
Jo dic del Tibet.
Sí, s'han perdut els oients, ja no saben què estan escoltant.
Exacte.
Però, realment, això és l'inici del disc del Roger Mas.
Vull dir que no és el disc, no és que haguem fet una trampa
i estem posant el disc dels Tibet.
No, no, no, ho poden comprovar.
Fins i tot, el Roger Mas va més enllà,
i en el mateix CD arriba a fer una cosa que està a mig camí
entre el món del Tibet, la New Age,
però, a més a més, té trampa, eh?
Té trampa.
A veure si la pesquem.
A veure si la pesquem és la pesquem és la pesquem és la pesquem.
A veure si la pesquem és la pesquem és la pesquem és la pesquem.
i la pesquem és la pesquem és la pesquem és la pesquem és la pesquem és la pesquem Fi 161.
i preguntéssim als oients
en quina llengua parla en Roger Mas
en aquesta cançó l'encertaria?
Per tant, no ho fem.
No ho fem perquè té trampa,
efectivament.
Deixem uns moments, no els farem
trucant i els posarem en aquest parany
a vostès. En què parla?
En què canta Roger Mas aquí? Jordi,
digue'm en què canta, perquè jo no entenc aquesta llengua.
T'he dit llatí, grec, no sé,
ara meu.
No canta en cap llengua, són una sèrie de sons,
només uns sons que produeix
i van fent un home atopelles.
Sí, generen aquesta tonada, però no té cap lletra.
Vull dir que és una cosa que
realment dona el pego.
Home, dona el pego perquè més d'un escoltant i d'en quina llengua
canta aquest home, no?
És molt interessant, no?
Però vegin que realment d'una banda a l'altra
te'n vas d'una manera gairebé
màgica, no? El disc
sobretot té,
per mi té aquesta connexió entre
aquest món més ancestral del Tibet
i el món d'aquí, no?
Tot i així, hi ha una part molt important
que dedica a una actualització dels poemes de Jacint Verdaguer,
hi ha una altra part que dedica
a cançó baladística,
com per exemple,
a partir d'un tema molt tradicional
que és la dama d'Aragó,
que té moltes versions en diferents llocs.
Per exemple, els bonus tracks
aporten la dama de Mallorca,
la dama de París,
que això és una sèrie de treballs que s'han fet
en l'àmbit de Països Catalans,
veient les interconexions
de diferents zones de la Mediterrània,
d'històries iguals,
però explicades en cada lloc diferent, no?
Però vaja, perquè
tinguin clar que realment
no els enganyem
i no només teníem les trompetes
del Tibet,
sinó que realment tenim un CD del Tibet d'aquí
i poden vostès mateixos comprovar
la similitud, no?
Els monjos tibetans del monestir de Tashilumpo
realment sonen així.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Entre els monjos no hi és el Roger Mas, no?
Em sembla que no,
però podria ser...
Aquests són els monjos de debò.
Aquests són els monjos de veritat
i tenim realment aquí un CD,
vull dir que no era allò de les trompetes
que el nostre tècnic Lluís
hagués fet una escapada allò de
cap a un CD de sons d'aquestos efectes especials,
sinó que realment és veritat
i que no els hem enganyat.
Al principi del programa,
les trompetes eren d'aquest monestir...
I a veure, sense menys tenia ningú
aquestes coses que han fet
seguint el dels monjos de Silos,
els monjos aquests tibetans de Barcelona,
res a veure amb això.
No, si tenen la...
Aquesta comunitat té la virtut
que cada any es desplaça a Londres...
Aquesta d'aquest monestir que escoltem...
Sí, durant uns dies
i des de la base de Londres, diguéssim,
fa algunes actuacions especials
a la zona europea.
És una comunitat que d'aquesta manera
recapta fons pel seu monestir al Tibet.
I té, sempre ha tingut,
abans que s'hi posessin de moda
aquest tipus de versions tibetanes,
doncs ha tingut sempre aquesta cura
per la música, no?
I pel seu treball de...
No només, podríem dir,
estrictament religiós,
sinó també artístic, no?
Llavors, bueno, en aquest cas
venia molt bé explicar-ho
perquè no havia...
No piangem mai cap al Tibet, no?
De totes formes,
jo penso que perquè no pensin...
A mi m'agradaria que el Roger Mas
pogués vendre molts discos
i per als que són amants
d'altres tipus de música,
nosaltres també hem fet una tria intencionada
de la música més mantra,
la música més oriental,
podríem en aquest sentit,
però el disc del Roger Mas...
Aquest mateix disc, eh?
Sí, té altres coses extraordinàries
com, per exemple,
ell parla d'aquest folclor
de la Catalunya profunda, no?
I fan...
protagonisme també en el disc als músics,
no només a la seva veu,
i hi ha unes versions extraordinàries
del Ball de l'Àliga de la Patum de Berga
o, per exemple, del Ball de Gegants de Solsona.
I com, curiosament,
de Solsona, en aquest programa
que ja fa anys que fem,
mai hem posat un tema
de la festa major de Solsona
o de la festa del Corpus de Solsona,
entre altres coses,
suposo, perquè jo que...
doncs no són edicions
que circulin d'una manera molt normalitzada,
doncs ens ha semblat que era bo
doncs agafar aquest tema, no?
I veure com el Roger Mas,
d'una manera o altra,
li dona una categoria
com a molt important, no?
Aquest Ball de Gegants, no?
Per evidenciar, fins i tot,
que la solemnitat, no?
d'interna, d'humunestiu,
d'una peça religiosa,
com pot ser els gojos,
és comparable, no?,
a la música popular del carrer
quan es fa bé, no?
doncs escoltem aquesta tonada
del Ball de Gegants.
Sí, així veurem ja que el Roger
Mas també sap fer altres coses.
Amb aquesta peça, per cert,
podríem proposar-li un emperitor roca
perquè fes una versió o alguna cosa,
que et sembla?
Sí, sí.
Doncs mira, ja,
tu que tens contactes, eh, Jordi?
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies,
fins la propera setmana.
Molt bé, a vosaltres.
lek, moltíssim gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!