Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si és un fet aïllat, s'ha de condenar, s'ha de reprimir, s'ha de reinsertar en aquesta gent i, en definitiva, intentar solventar aquesta situació. Un fet preocupant.
Rafa, algun comentari? Tu que estàs en el món de l'ensenyament...
Totalment d'acord i suposo que aquests temes moltes vegades van lligats a misèries econòmiques i personals.
Una família romanesa, en aquest cas, no?
Sí.
Romanesa amb precarietat moral i econòmica.
Més la precarietat que la nacionalitat.
Exacte, per això dic que... Compte amb això, eh? No perquè siguin romanesos, eh?
Aquesta, malauradament, és una de les notícies de la jornada, però n'hi ha d'altres que podem comentar a partir d'ara en el temps de la tertúlia. Una tertúlia a la que s'incorpora ja Sergi de los Rios. Sergi, bon dia.
Bon dia.
Parlarem més de polèmiques, perquè aquesta setmana en tenim unes quantes, com a mínim una que déu-n'hi-do arran de la decisió de la Generalitat, del Departament de Cultura, d'examinar amb detall unes troballes que hi ha en la zona on se està construint la variant de la 340, entre la Mora i el centre de la ciutat.
Ja sembla que això ha provocat aquests dies, i sobretot avui tenim declaracions a favor i en contra, la Generalitat, el delegat del govern, el propi director dels serveis territorials de cultura defensen l'actuació de la Generalitat,
en el sentit que s'ha de fer un estudi precís d'aquestes pedres localitzades a prop de la cantera del mèdul, i en canvi, per contra, tenim posicions com la de la Cambra de Comerç, la dels veïns i fins i tot la de l'alcalde,
reclamant la màxima urgència perquè tot això no endarrereixi l'obertura d'aquesta carretera tan llargament desitjada.
Seria molt fàcil fer-hi una mena de polèmica entre pedres i progrés, no ho farem tal qual, però en fi, s'han d'apostar per una cosa que faríem.
Vostès estan per preservar tot el que trobem?
Jo crec que tot en la vida té el seu temps, i la investigació, el treball de la Generalitat tenia el seu temps en el seu moment.
Si ells no ho van fer, jo per el que he anat llegint als diaris, ara el que no poden fer és paral·litzar 8 mesos un desví de Tarragona que esperem des de fa 30 o 40 anys.
Jo des de la meva infància, que espero aquest desví, entenc que això tenia el seu temps de fer-ho, i que aquesta gent si no ho van fer perquè són incompetents,
realment ara el que no poden fer, la seva incompetència, enredarí la inauguració d'aquest desví.
Crec que, m'imagino, que tècnicament hi ha mesures també alternatives per evitar aquest retras, es poden recollir aquestes pedres i investigar-les en un altre lloc, o es poden fer mil coses.
A mi em dóna la sensació, una vegada més, que la incompetència de l'administració farà que siguem víctimes, una altra vegada, d'un retras.
Però jo penso que hi ha d'haver solucions, i en aquest sentit jo apoyo totalment l'alcalde de la ciutat de Tarragona al reclamar que d'una manera immediata s'ineguri aquest desví en el moment que estava previst, que és el mes de gener.
Rafa?
És que no haurien de ser incompatibles, és que sempre ens col·loquen al final a la desituda...
Ja sé que feia una disjuntiva, però era una mica per provocar la polèmica i el debat.
No, no, però no tu, no tu.
És que al final, els polítics, no els polítics, les situacions de l'administració, de vegades ens col·loquen en disjuntives que no haurien de ser disjuntives.
No ha de ser incompatible l'estudi del patrimoni amb una obra pública urgent, necessària del segle XXI.
No, és que no ha de ser urgent això.
Per què s'ha tardat tant aquest tema?
Això és el que no s'explica.
O algú no s'imaginava que al costat d'una cantera romana trobarien pedres.
Home, per favor, és que tu em dius que excavem a no sé on, m'has perdut, i hem trobat un teatre.
Hosti, tu, és una sorpresa.
Però aquí no n'hi havia cap de sorpresa.
Jo entenc la indignació dels veïns i també estic al costat de l'alcalde en aquest cas.
Sergi.
A veure, aquesta és una polèmica, una polèmica, un debat, m'agradaria dir més debat, típic a Tarragona, sobretot.
Perquè qualsevol obra que se fa a Tarragona, sigui privada o sigui pública, moltes vegades s'ha de compaginar amb tot l'aspecte arqueològic.
I aquesta no deixa de ser una excepció.
I sempre entrem en aquesta polèmica sobre si esperar que Patrimoni, en aquest cas des del punt de vista arqueològic,
determinin, estudiïn i vegin què és el que s'ha trobat.
I per un altre costat, la pressa que hi ha per fer aquella obra.
Pressa no en el sentit negatiu, sinó en el sentit positiu.
En aquest cas concret, doncs fa molts anys que estem esperant aquesta variant de la...
Una eternitat.
Exacte, una eternitat, no?
Per contra, perdona, Antoni, podrien a les hores dir que no ve de vuit mesos.
Podria ser un altre argument en contra del que dius, no?
No, però jo per això...
Després d'una eternitat vuit mesos que són, no res.
El que és sorprenent és que aquest aspecte hagi sortit precisament ara,
quan el projecte ja s'està executant.
Vaja, ja fa més d'un any i mig diria jo que les obres de l'Alvarian ja han començat
i de fet ja li comences a veure forma, no?
Quan vas al Camp del Nàstic els diumenges, doncs ja veus que passa per allà dalt
i per tant, doncs que ja és una realitat, no?
En aquest sentit jo crec que aquí el que hauríem de tenir tots és una mica de sentit comú
i també veure que les coses ben fetes, doncs a vegades triguen una mica de temps, no?
I si s'hagués fet una bona intervenció arqueològica quan tocava,
quan tocava, que era en fase de projecte,
és a dir, abans d'iniciar-se l'obra, doncs ens haguéssim pogut estalviar molts mals de caps, no?
I en aquest sentit deixeu-me posar dos exemples més a la ciutat, no?
Un, el del mercat.
És a dir, el del mercat, que aquesta setmana també hi ha hagut,
a través dels mitjans de comunicació, certa polèmica,
se'ns ha acusat a l'equip de govern, doncs, de...
bé, que s'enderrareix, que s'enderrareix...
Escolteu, el que s'ha fet és, precisament, just quan vam entrar,
en aquest aspecte, demanar una intervenció arqueològica,
que està a punt d'acabar-se, però que ha durat 15 mesos,
i aquests 15 mesos, t'agradi o no t'agradi, s'han hagut de fer.
Però s'han hagut de fer, entenc jo, quan tocava,
que és abans de tenir el projecte acabat,
abans de licitar l'obra, abans de començar l'obra,
és a dir, ara, que ens ha portat un temps llarg.
Bé, ja ho intuïem tots, que portaria un temps llarg,
i aquestes qüestions, quan abans se comencen millor, no?
I poso un segon exemple i acabo.
El pass soterrat de la via del tren a la plaça de Carros,
amb el tema de la troballa, també de la claveguera romana, etcètera, no?
Clar, també és un altre d'aquells aspectes que s'ha de donar el seu temps també a patrimoni,
ara, quan toca, en fase de projecte, no?
El que costa d'entendre és en fase d'execució,
que s'hagi d'aturar perquè hi ha hagut un aspecte d'aquestos,
i per tant aquí jo el que demanaria és la màxima...
És a dir, jo crec que hi ha una part de raó, per totes bandes,
sobretot perquè necessitem aquesta variant ja,
bé, ja fa anys que la necessitem, però la necessitem ja,
però màxima celeritat també, en determinades,
a punt de vista arqueològic, el que s'hagi de determinar,
que es documenti el que s'hagi de documentar,
però que això no faci endarrerir la posada en marxa d'aquesta variant
d'una manera inexplicable.
Deixa'm recordar, recordar als soients i també als contartulis,
que els serveis territorials de cultura,
davant d'aquesta polèmica, hi feien una nota,
i recordaven que es va contractar l'any 99
una empresa arqueològica per fer un informe de les troballes,
del que hi havia en aquella zona,
però que les imprecisions detectades,
o és a dir, l'informe no era el que volia la Generalitat,
o no era el que reclamava l'administració,
com que no era prou bo, per dir-ho d'alguna manera,
això va obligar a encarregar un nou estudi
amb una altra empresa arqueològica.
I estem parlant de l'any 99.
Sí, però fixeu-vos en el detall,
torno amb l'altre exemple del mercat.
Al mercat s'havien fet cates arqueològiques,
però precisament, com sabíem que era una zona sensible,
que podíem trobar sorpreses,
abans de tirar pel dret,
es va fer l'excavació a cel obert,
que és el que s'ha fet aquests darrers 15 mesos,
precisament per curar-se en salut.
És a dir, hi ha vegades que et dona la sensació
que perds temps,
però a vegades més vol curar-se en salut
perquè si ho deixes i dius a veure què passarà,
aleshores, si t'ho trobes en fase d'execució,
aleshores sí que perds temps.
Jo estic d'acord amb tot el que parlava al començament
que tot té el seu temps en la vida
i que aquí s'han passat de temps
aquesta gent de la Generalitat.
Jo el que trobo a faltar en totes aquestes operacions
és falta de diligència per part de l'administració.
A mi, que s'estiguin 15 mesos al mercat estudiant allò...
Ho trobes excessiu?
Excessiu.
I diguem-ho claríssimament.
I tu passeja pel mercat.
Jo he tingut el despatx al costat del mercat
i hi havia un tio, un pincell, respallant la pedra.
Una persona no és de rebut.
Sergi, no és de rebut.
Si se n'han de posar 27, que en posin 27.
El que no pot ser és enredar-hi obres
per falta de diligència de l'administració, diguem-ho clar,
i tindre un tio inspeccionant, no sé què,
que en posin 28 i si convé pagar més, pagar més.
Però tot això encareix el temps.
Jo penso que és diner.
Rafa, tu estaries d'acord amb aquesta línia argumental de l'Antoni?
No, home, la línia argumental de l'Antoni
és una línia molt d'empresa privada.
L'administració...
És que l'empresa privada treballa per l'interès públic...
Ai, l'administració treballa per l'interès públic general.
Totalment d'acord i tant de bo.
I l'interès públic general és que la gent pugui circular
per la ciutat en comoditat,
i que la gent pugui accedir a un mercat,
i que la gent no hi hagi embotellaments.
L'altre és decidia i paresa, tu.
A mi, diguem les coses...
No, de vegades, home, tu que et sap bocant,
saps que no és ni decidia ni paresa, és normativa.
I la normativa, de vegades, és una certallosa.
L'administració s'hi regla, tu.
No és fàcil contractar amb una persona
l'administració pública, eh?
Vull dir, no es fan un dia.
Però, a veure, hi ha vegades que les coses es fan a poc a poc
perquè no hi ha...
Escolta, no se li dona dirigència.
Però, tu creus...
Digues, digues, Sergi.
No, és que...
Triga't massa.
A veure, qui fa l'escavació arqueològica
no és una administració pública, eh?
És una empresa privada, eh?
No, doncs l'empresa privada, bé.
És una empresa privada, i puc...
I ara torno a l'exemple del mercat, molt apretada, eh?
I que se l'ha apretat moltíssim.
És a dir, per tant, no diguem aquí que hi ha hagut deixadesa
i que hi ha hagut apretat...
No, no, o sigui, a veure, que jo no dic que hi hagi deixadesa.
Jo dic que hi ha hagut més diligència, que és diferent.
Sí, però és una empresa privada, eh?
És una empresa privada la que fa l'excavació, eh?
Una empresa privada que treballa amb una contractació pública.
Evidentment, però privada.
Per una excavació, per exemple, com la del mercat,
no es pot fer en temps més ràpid.
És una empresa privada que fa una funció pública, evidentment.
és l'administració que delega la seva actuació a una empresa privada.
No és una actuació privada.
És una empresa, una activitat pública.
Home, l'Antonita Rom és aquell anunci d'en temps i diner el que vulguis, no?
És a dir, que és qüestió de gent i calés.
No, no, jo penso que no és temps i diner.
És imaginació i diligència, no?
Si fiques 50 arqueòlegs, segurament treballaran més de pressa que un.
Però costarà més.
Però costarà 50 vegades més.
Anem en aquest cas, doncs, en el cas aquest de la carretera,
mateix, doncs, que la propi informe d'una empresa privada,
que també era una empresa d'arqueologia privada,
contractada, doncs, suposo que pel Ministeri de Foment,
que és el que està fent l'obra,
o el contractista, la part contratant de l'obra,
doncs, clar, aquí també s'han de demanar explicacions
a aquesta empresa privada que va fer l'arqueologia
o per què aquest informe era ambigua.
Però ara aquesta empresa privada se la contracta
en funció d'un plec de condicions.
I si compleix el plec de condicions,
doncs, aquest senyor demana-li responsabilitat.
Doncs aquí hi ha responsabilitats.
Com, home, o sigui, és que no podem dir,
no, és que es van equivocar, escolti,
doncs, demana-li responsabilitats.
I vostè també té la funció de tutelar en aquesta empresa
i vigilar que faci les coses bé.
O sigui, és que jo crec que traslladar la responsabilitat
al de l'empresa privada és només fàcil.
I la labor tutelar, protectora, inspectora
de l'administració de l'Estat.
A veure, aquests senyors també,
algú tenien que dir, no?
De totes maneres, ara ja no solucionem el problema.
Per tant, ara tornarem endarrer-hi la variant.
Jo, de totes maneres, per donar-li una mica la contra a l'Antoni,
deia dir, home, potser ja no ve de vuit mesos, no?
O no? O sí que ve de vuit mesos?
No, sí que ve de vuit mesos.
Vé de vuit mesos?
De vuit mesos o del que sigui, eh?
Evidentment, després de trenta anys no ve de vuit mesos.
Estic d'acord amb tu, Ricard.
Almenys les coses, fer-les bé,
si s'ha de fer una excavació que la facin,
però, bueno, escolti, el que sigui responsable,
que el posi en vermell, almenys, no?
Almenys que el posi en vermell.
I sobretot que tuin en diligència.
És a dir, una vegada ja he conegut el problema,
ja el passat està passat,
però ara tenim un problema urgent.
Per tant, cal diligència ara.
Més diligència, en tot cas.
Tenen punts en comú,
això que estem comentant en relació amb la carretera...
Que utilitzen un pinsell més gros.
Encara que no hi hagi més arqueòlegs,
però com a mínim que el pinsell sigui més gros
i facin via.
Deia que tenen uns certs punts en comú
aquesta polèmica o aquest debat al voltant de la variant
de la 3,40 a l'alçada de la Mora
amb el tema que ja hem comentat
i que ja ha sortit a la tertúlia del mercat,
perquè aquesta setmana també s'ha parlat,
no sé si dir-ne de diligència, de rapidesa
o de l'intitud en el projecte, de retard,
perquè aquí sí que hi ha una polèmica política
entre govern i oposició,
govern municipal i oposició a l'Ajuntament de Tarragona,
sobre si el tema del mercat avança
amb el ritme que caldria.
Al llarg de la setmana ja n'hem parlat
amb diferents contartulis,
perquè ha estat un motiu de polèmica,
a més avui ens acompany el Sergi de los Rios,
que és el president d'Espinza,
però abans que intervingui ell,
l'Antoni i el Rafa tenen aquesta sensació
que també tot aquest tema del mercat va lent
o va al ritme que hi ha d'anar?
Jo la veritat és que no he seguit la polèmica,
no puc donar una opinió,
perquè no l'he seguit,
he llegit els titulars del diari, però no.
Bàsicament l'oposició diu
que el govern d'Esquerra i PSC
no ha fet res en aquest any
i el govern es defensa dient
que s'ha fet moltes coses.
Jo crec, jo ara he mirat objectivament
i sense conèixer el problema.
per mi 15 mesos per fer una prospecció arqueològica
és molt de temps.
Penso que aquestes coses, no ho sé,
es poden fer més,
i no l'entenc d'arqueologia,
però a mi la sensació que em donava
quan passava per alli és que no s'ha fet res.
Com a vianant,
ara, és una opinió,
com a vianant.
Et dona la sensació que han aixecat
i que estàvem per dir fent...
Rafa?
Jo tampoc l'he seguit,
però apunto una variable nova.
En el cas de la variant,
de la carretera,
vull dir, jo per anar al Vendrell,
l'opció que tinc és l'autopista
pagant,
lenta i perillosa.
I perillosa.
Sobretot perillosa.
En el mercat...
I ara això com ho mulligues amb el mercat.
Perquè en el mercat,
vull dir,
l'obra anirà més lenta
o menys lenta.
Però jo continuo comprant el mercat.
Ah, però tenim una bona alternativa, vols dir?
Clar, continuo comprant el mercat
i l'alternativa és bona.
I els paradistes sembla que estan contents.
Sí, perquè, perdona,
aquesta setmana ha fet un any justament
de l'estrena de la carpa.
Ja fa un any que la carpa del mercat funciona
i els paradistes estan encantats.
Diuen que no han notat ni la crisi.
A veure, jo com a client del mercat
que ja ho he comprat,
no he notat cap diferència.
Són menys els paradistes que venen.
Per tant, ha augmentat l'ingrés.
Però això és per la recessió econòmica.
És a dir, tu consideres que
en aquest sentit no hi ha aquesta problemàtica
perquè la carpa, tal com està muntada...
Jo crec que les obres públiques
tarden molt en fer-se.
Però la diferència és en aquesta.
Quan la ciutadà ha d'una alternativa,
l'impacte sobre el ciutadà
no és tan gran com una alternativa.
Sergi, tu que estàs al mig de la polèmica.
Sí, estic al mig i...
Bé, al mig o en un cantó de...
Amb un cantó, però tampoc...
Jo estic disposat a debatre,
però entrar en determinats debats
absolutament mal intencionats
i que pretenen intoxicar el tema,
aquí no m'hi trobaran.
I, de fet, doncs ja ho heu vist
amb el meu posicionament.
Estem parlant d'una obra molt complexa,
de les més complexes que s'han fet
en els darrers temps a la ciutat de Tarragona.
Per tant, aquest aspecte d'entrada
s'ha de tenir present.
Jo crec que per part de Convergència i Unió
i en concret a les declaracions de Raül Font
d'ara fa un parell de dies
dient que no havíem fet res en un any,
jo crec que no s'han de rebut.
No s'han de rebut perquè se n'han fet
i moltes coses.
I ell, com a membre del Consell d'Administració
de l'empresa municipal que gestiona els mercats,
sap puntualment tot el que s'ha fet,
totes les gestions que s'han fet
i per què s'estan portant
aquests calendaris
de tramitació absolutament
que estem dins del món de la contractació pública.
I, per tant,
els calendaris són els que són,
no te'ls pots saltar.
Aleshores, en aquest aspecte,
en aquest any,
jo sempre he dit una cosa.
podríem discutir sobre si 15 mesos
són o no són un període suficientment llarg
per fer una excavació extensiva,
és a dir, oberta,
de tot el que el Departament de Cultura,
per tant, Patrimoni de la Generalitat,
ens ha demanat.
Recordeu-vos que aquest informe
que se generi a través d'aquesta excavació
ha de passar per la Comissió de Patrimoni
de la Generalitat de Catalunya,
ha de ser aprovada.
Sense aquesta aprovació,
és impossible aprovar el projecte executiu
i entrar en la contractació de l'obra.
És a dir,
és una condició sine qua non.
I, per tant,
si no hi hagués el biciplau
de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat,
no es podria tirar endavant de moment?
És un veto.
És un veto.
Per tant, és això.
Jo també el que vull recordar,
i amb el Raül Font,
amb la seva...
quan ha fet coses encertades,
jo, per exemple,
el dia que es va inaugurar,
ara, aquests dies fa un any,
la carpa provisional,
ell va ser el que va posar la primera pedra,
li vaig reconèixer
que havia estat una bona opció
i ho vaig dir públicament,
el que tampoc podem entrar
és en aquesta manera
de fer oposició
que tot està malament i mal fet.
Tot.
Perquè la declaració
i el tall de veu
de dir
que en un any no s'ha fet res,
repeteixo,
no és de rebut.
No és de rebut.
Perquè no és real.
I jo, realment,
aquestes afirmacions,
que s'havia pogut fer
d'una manera diferent,
o que ara estàvem discutint
que si 15 mesos
són molts o pocs,
d'acord, entrem-hi.
Ara,
entrar en aquestes posicions
de tot dolent,
tot malament,
tot mal fet,
no, no, no, no, no,
això jo no ho accepto.
Perquè, a més a més,
quan jo he estat a la posició
o quan jo he estat al govern,
quan s'ha fet una cosa ben feta
i, a més a més,
coses que venien,
i repeteixo l'exemple mateix
del dia que es va inaugurar la carpa,
vaig reconèixer el Raül Font
la seva feina.
Per tant,
el que estava ben fet
s'ha de reconèixer.
I això s'ha fet.
I el que no està ben fet
també s'ha de criticar.
i ara entro aquí.
El punt de partida
on vam trobar nosaltres
tot aquest projecte
era una situació com la següent.
S'estava construint la carpa,
per tant,
el mercat provisional
s'estava construint
quan nosaltres vam entrar al govern
el mes de juny de l'any passat,
s'estava ja construint,
es va inaugurar a l'octubre,
però, en canvi,
no hi havia projecte
de la remodelació del mercat.
No hi havia projecte...
És a dir,
ja s'estava construint l'alternativa,
però a l'edifici,
això,
no hi havia projecte.
No estava fet.
No estava ni encarregat
el projecte.
I un projecte executiu
d'una obra com aquesta
no és un projecte
que es redacti en un mes.
Triguen ben bé 12 mesos
i se sabia
que això trigava 12 mesos.
De la mateixa manera
que la intervenció arqueològica
tampoc estava començada.
Aquí podíem entrar en el debat.
Mentre s'estava fent la carpa
tot a l'exterior del mercat,
mentre encara funcionava
el mercat vell,
s'hagués pogut ja començar
a fer l'excavació arqueològica?
I tant.
Per què no es va fer?
Això és el que abans comentava,
ens porta la diligència o no,
de les administracions.
Per què no es va fer?
El que passa és que Antoni,
segurament,
això tampoc ho coneix molt.
Clar, jo no,
però a veure,
jo el que intento
és aportar temes.
És a dir,
jo entomo el projecte
i sé,
soc plenament conscient
que quan l'agafem
s'estava ja construint
el mercat provisional,
però en canvi
no hi havia projecte
de remodelació.
No estava fet el projecte,
ni encarregat.
I l'excavació arqueològica
tampoc.
Per tant,
l'excavació arqueològica
i redacció d'un projecte
executiu
són dos aspectes
que no triguen
ni un mes,
ni dos, ni tres.
Triga molt de temps.
I és una manera...
Em dones la raó
d'aquesta imprevisió,
d'aquesta falta
de diligència.
Tot això
és el que ens redereix
una actuació.
Clar, clar, clar,
però jo diguéssim
l'andarreriment
no ve d'aquest darrer any.
El govern actual
ho culpa
a l'anterior mandat,
a l'anterior govern.
Jo, a veure,
jo crec que el més fàcil
és entrar en una polèmica política,
de dir
tu has fet malament,
ho has fet bé
i distreure la gent.
Però els que ho patim
som els que passem per allí
i que anem a comprar
i en definitiva
el ciutadà
que és el que volem.
Escolti,
que ens solucionen els problemes.
I amb això estem.
Ja està,
llavors jo
per això
et demano
ara una altra vegada
diligència.
Jo si vi el projecte
no, la veritat
és que ni ho sé,
ni m'importa,
ni m'interessa,
ni ni entenc.
Però realment
és preocupant
aquesta improvisació
i aquesta falta de diligència
i això és el que reclamo.
No pots tindre aixecat
una plaça del mercat
15 mesos
perquè l'aixecarem.
Escolti,
a veure,
la ciutadania
mereix un respecte.
Bueno,
s'ha aixecat
i s'ha tornat a tapar
quan s'ha acabat.
Però en aquest aspecte
jo crec que s'ha estat prou
pensant amb la gent,
no també?
Rafa,
a tu què et sembla?
No,
tinc gràcies.
Si tindrem el vellet
més gran del món
i sempre més gran.
Sí,
a l'interior.
Interessant.
No,
però què et sembla?
arran de les explicacions
que comentava el Sergi?
Però és que,
clar,
això segurament
tampoc no arriba
al ciutadania de peu,
no?
Jo és que estic més amb l'Antoni
en aquest cas,
no vol dir que no estigui amb el Sergi,
eh?
En el sentit que,
escolta,
vull dir,
ja està bé de polèmica política.
Sí.
Jo penso que la ciutadania
està cansat de polèmiques polítiques.
Està molt bé
la polèmica política
quan es basa
en dades reals
i quan un presenta alternatives.
Bueno,
suposo que ara
que tindrem el Senat a reunir.
Quan és constructiva.
Jo penso la política,
que el debat és bonic
quan és constructiu.
A mi que em diguin
no fent res o fent res,
escolta,
miri,
si a mi m'és igual.
Jo el que vull
és que em solucionin el problema
i que la seva opció,
l'opció d'aquest senyor,
la millori.
Digui,
miri,
jo la meva presento
una alternativa millorable
o ell presenti
una alternativa millorable,
però a mi,
dir he fet o no he fet,
doncs millorem-ho
o anem a solventar el problema.
A mi,
penso que moltes vegades
els polítics
viuen d'esquena
l'interès públic,
no?
O sigui,
no perquè no treballin
l'úor personal,
digue-se'l dir.
Si el ciutadà vol una altra cosa,
a mi m'és igual
que discuteixi.
De totes maneres,
aquestes declaracions incendiàries,
vull dir,
el ciutadà s'en cansa també.
Jo,
quan senso una persona
que la crítica
és de destrucció total,
per no parlar de Tarragona,
vull dir,
jo quan sento el senyor Rajoy,
escolta,
què vols que et digui?
És la política dels dos bandos,
això no és bo.
Automàticament canvio
i poso anuncis.
És bo.
Ara el que cal és determinar
quant costa
i qui paga tot això,
que aquí l'Ajuntament
ja ha començat a fer-ho.
És que precisament,
jo,
allà on estic centrant
el 100% dels esforços
és precisament aquí,
amb aquestes dues qüestions.
El tema de...
Determinar definitivament
el pressupost
que al projecte executiu
li queda menys d'un mes
i ja s'està acabant el cerreig
i per tant el projecte executiu
porta el pressupost.
El pressupost,
el ben fet,
el ben calculat
perquè un projecte executiu
determina fins i tot
la qualitat
de, no sé,
de la rajola
que es posa,
per tant,
ben calculat.
Ara és la primera vegada
que tindrem un càlcul ben fet.
Dic la primera
perquè ara és el projecte executiu
i aleshores
un cop això
ja ho tinguem solucionat,
la negociació amb l'Estat
que vam iniciar dimarts
de la setmana passada
anar a Madrid,
que repeteixo,
serà dura,
difícil,
en aquests moments
el Ministeri de la Vivenda
com qualsevol Ministeri
doncs amb la situació
de crisi econòmica
i per tard
de congelació
de pressupostos
i tot això,
doncs,
Déu-n'hi-do,
no estem parlant
d'una situació fàcil
d'aconseguir
aquest finançament
que estàvem dient
i on vull
aplicar el 100%
dels meus esforços
és aquí,
a intentar treure
el màxim de diners
del Ministeri
i de la Vivenda
perquè quants més
vinguin del Ministeri
de la Vivenda
menys
n'haurem de posar
des de Tarragona
així de clar
això ho entén tothom
Arran d'això últim
que comentes,
Sergi,
aleshores,
ens haurem d'acostumar
en el tema del mercat
i vull dir que ara
que tenim aquesta època
de vacas magres
assumir que alguns projectes
es poden alentir
precisament per qüestions
pressupostàries
estem disposats o no,
Antoni?
Parlem del mercat
o parlem d'altres projectes?
Per qüestions pressupostàries?
Ara ho està explicant
el Sergi Los Rios
en fi,
hi haurà restriccions
pressupostàries
del govern central
del govern de Catalunya
els governs municipals
també de l'Ajuntament
m'imagino
El que hi ha en marxa
entenc que no es té
que en l'entir
jo crec que el que hi ha en marxa
es té que acelerar
projectes que es puguin
quedar aparcats
per far-la de pressupostos
degut a la crisi
em sembla molt bé
però si ara pel mercat
aspiràvem a tenir
tants diners
del Ministeri
i en tenim menys
els han de treure
un altre cantó
però no poden deixar
el Ministeri
poden deixar el mercat parat
no dic parat
a l'entir
no, no, no
de cap de les maneres
jo deixa de fer
projectes
que no tens iniciats
però els que tens iniciats
acaba'ls
però acaba'ls
i a més
el més ràpidament possible
a més penso
que l'administració pública
en un moment de crisi
és qui pot donar feina
i els que no estan iniciats
parlo de projectes
i parlo en general
no estic parlant
de cap en concret
si en un dia
es van imaginar
de determinada manera
i ara
per un aspecte
de finançament
han de ser menys
que s'adacuin
al que es podrà pagar
parlo dels no iniciats
que si s'han de replantejar
determinades idees
que encara estan en fase
de redacció de projectes
en una fase molt preliminar
i per aquesta situació
que es faci
de la mateixa manera
que fa
una empresa privada
que els seus plans d'inversió
allò que tenia en marxa
ho acaba
però en canvi
allò que tenia pensat
fa dintre de 3 anys
i ara realment
ha de fer una política
de contenció
doncs
frena
és a dir
no estem dient
una cosa diferent
que no faci
moltes empreses privades
tu què faries?
no, absolutament d'acord
a veure jo
els projectes
que s'estan iniciant
o que ja estan iniciats
s'han d'acabar
i s'han d'acabar
en la mateixa qualitat
aquí no pot afectar
la crisi
i els que s'han d'iniciar
doncs distingim
si són projectes
ineludibles
o que són d'interès públic
i són absolutament
prioritaris
s'han de fer
no podem dir
que per aquella crisi
ja no farem més escoles
o no farem més hospitals
s'han de fer
que en comptes
de ser d'obra vista
doncs han de ser
jo què sé
d'euralita
però ara què deies
les escoles
per exemple
tenim el cas de Tarrona
de l'Escola Oficial d'Idiomes
clar també el govern
considera que és més prioritari
segurament fer escoles
centres primària
o instituts
que no pas l'Escola Oficial d'Idiomes
i el problema del finançament
en fi
ja n'hem parlat àmpliament
i el govern
el té assumit
que té molts problemes
de finançament
per tant
hem de prioritzar
però s'ha d'estudiar
però s'ha d'estudiar
que li impacti
a veure
al final
el problema de
ja que parlem d'escola
el problema de l'escola
no és si el tabic
el problema és l'alumne
l'alumne
ha d'estar escolaritzat
en condicions de qualitat
i de dignitat
punt
ja està
no hi ha més història
i l'altre
doncs bueno
en parlem
ara jo crec que
amb això que estàvem ara comentant
que veig que més o menys
estem d'acord
que si s'ha de restringir
se restringeix
s'ha d'explicar molt bé
perquè jo crec que la ciutadania
primera
és la primera
que ha de tenir una bona informació
de dir
i jo crec
que la ciutadania
pot entendre
en aquest sentit
de dir
escolteu
aquest projecte X
el teníem en fase
de davant projecte
el teníem pensat
d'aquesta manera
però
degut
amb aquestes restriccions
pressupostaris
i per tant
a veure
un projecte
al final s'ha de pagar
i expliqueu
ben explicat
perquè a vegades
s'entén
es tindria que fer
en època de crisi
i en època
de no crisi
la política
els polítics
tindríeu que fer
una labor didàctica
d'explicar
pedagògica
explicar a la gent
com se gasten els diners
per què es gasten els diners
i com s'administren els diners
o sigui
i per què es priorisa
una opció
front a l'altra
en vez de gastar
les salves
amb discussions
inútiles
llavors
dius
escolti
farem això
i prioritzem
aquesta activitat
per el que sigui
els senadors
de Tarragona
haureu de convèncer
l'alcalde
que faci això
això se li diu
transparència informativa
perquè en Toni Vives
és senador
avui volia vindre
a toca
però m'ha semblat
m'ha semblat
una mica
a partir d'ara
el presentarem
com a senador
i a més pretor
pretor
és veritat
sí
en fi
he vingut amb una quàdrica
acabem la tortuga
Antoni Vives
Sergi de los Rios
Sant Rafa
el Muñoz
gràcies per compartir
amb nosaltres
aquesta estona
i fins la propera
que vagi bé
adeu-sia
bon dia
gràcies