.
Dos minuts i mig, un quart de dotze del migdia,
ja podem començar a familiaritzar-nos amb aquest so.
És la Pixi Dixi, una banda de Dixi Tarragonina.
Saludem Núria Gondolbeu. Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
A l'espai de la biblioteca, avui també parlem
la vigília de la inauguració del Festival de Dixi de Tarragona,
el jazz més tradicional que arriba a la quinzena edició
i que deixen les notes absolutament per tota la ciutat
i quan diem tota, realment és tota,
no només carrers, places, cafeteries, auditoris,
al centre penitenciari també hi haurà jazz en aquesta edició
i a la biblioteca, no, Núria?
Exacte.
I per això avui la Núria ens acompanya justament
per fer-nos una relació de tot el que aporta
la biblioteca pública al Festival de Dixi, que no és poc.
Exacte.
Aporteu llibres, revistes, música, pel·lícules
i fins i tot una xerrada amb un especialista de categoria.
Per on et sembla que comencem?
Doncs, si voleu, comencem per la taula d'exposició
que des de divendres passat i fins aquest dissabte,
tota aquesta setmana,
recollirà tot de material relacionat amb el món del jazz.
Aquest és el primer any que la biblioteca
també ha volgut col·laborar en el festival
i, bé, hem pensat que una de les millors maneres
era oferint o posant més a l'abast
tot el material que ja tenim recollit a la biblioteca.
Noura, ha estat fàcil perquè en teniu molt.
Exacte.
Sí, doncs tenim molt de material i molt divers, no?
Per començar, doncs, amb llibres,
hem introduït en el catàleg
un parell de volums molt interessants
sobre la història del jazz,
tant del jazz clàssic com del jazz modern,
que firma Frank Tirro.
És de l'editorial Manon Tropo de l'any 2007.
És bastant recent, doncs.
Exacte, és força recent
i molt complet i molt exhaustiu
i, bé, molt interessant.
Després, també en un altre editorial de l'any 2006,
tenim el títol
El jazz i la seva història,
els músics, els cantants, els ritmes
i les tendències fonamentals del jazz.
Com tots sabem, el jazz és un dels estils
potser més multidisciplinars, diguem-ne, no?
Que absorbeix, doncs, tendències i estils...
A dius jazz i no dius res, però ho dius tot.
Exacte, exacte.
Recordem, doncs, que el Dixieland
és una branca del jazz, no?
Però que té, doncs, moltíssims bifurcacions
i, per tant, doncs, en aquests llibres
trobareu, doncs, un bon recull de la història.
Quan sortim aquests dies,
a qualsevol cafè, escoltar,
dient, això és Racktime, això és Dixi,
això és en jazz, això és bebop, no?
Sí, bé, a veure, anem a organitzar-nos una mica
i ens farem els entesos, eh?
Quan anem per allà als concerts.
Doncs sí, doncs, aquests són uns bons recursos.
Com també ho són biografies, doncs,
dels més interessants intèrprets de jazz, no?
Que han sigut, també, molt variats i...
I quines vides, algunes, eh?
Exacte.
Que tenen a banda de l'interès musical i l'interès personal.
Exacte, doncs, trobareu biografies
des de Louis Armstrong a Billie Holiday,
tocant, doncs, el jazz català Tete Montoliu,
entre d'altres, no?
Vull dir, també, com tu dius,
vides força interessants i abocades, doncs, a la música.
També tenim revistes.
Dintre, doncs, del...
Seguim amb el suport paper.
Tenim revistes.
Destacar-ne un parell,
una en català de jazz,
amb C Trencada, no?
Que és una publicació força interessant
del jazz que es fa aquí, a Catalunya,
però també un panorama, doncs, del jazz en general.
Sí, a més, en l'últim exemplar,
com ja ve succeint en anys anteriors,
tenim la sort que dedica moltes pàgines
al Festival de Dixi de Tarragona.
Exacte.
Sí, sí.
A més, amb un CD que inclou també peces
d'algunes de les bandes que estaran per aquí.
Exacte.
Com el que hem escoltat, els Pixi Dixi,
doncs, és també d'aquest recopilatori.
I, doncs, bé, també és molt interessant
poder consultar el darrer número i, doncs, els anteriors.
I després, l'altra revista que tenim,
en aquest cas en castellà,
Quadernos de Jazz,
que també és una de les publicacions referents
en aquest estil musical
i que també podeu consultar a la biblioteca.
Per tant, hem parlat de revistes, de llibres, pel·lícules?
Sí, de pel·lícules, doncs, clar,
el jazz, com ja hem comentat,
no que és tan prolífic,
doncs, també apareix en la gran pantalla, no?
Llavors, bé, recomanem algunes pel·lícules,
però que els títols són molts.
Concretament, un clàssic,
que ens marca el cinema sonor,
el cantor de jazz.
Que té doble interès, pel jazz i pel cinema.
Exacte, per les dues bandes.
És una producció de l'any 27,
del director Alan Crossland,
i bé, doncs, ens explica la història, doncs,
d'un cantant que acaba triomfant
en el món del jazz.
Llavors, és força interessant,
i que en tots els estudis de cinema
és un referent obligat,
per tant, doncs, us l'aconsellem.
Potser no l'hem vista,
però la fotografia típica del senyor
allà del cantor de jazz,
jo crec que tots l'hem vist alguna vegada.
Sí, sí, sí, tots la tenim present.
Després d'altres pel·lícules
que retraten, com tu deies,
les vides una mica apassionants
i atormentades, no?,
de grans intèrprets i creadors del jazz.
Sobretot les dones, eh?,
les vocalistes,
totes feien una mala fi.
També.
drogues, maltractaments,
unes vides terribles, no?
Sí, força turbulentes.
Els títols que us proposaven,
un d'ells és Rai,
que explica, doncs,
la vida del Rai Charles,
també, doncs,
un músic de Georgia,
que es va quedar sec als set anys
i que a partir de llavors,
a la música, doncs,
va ser la seva, una mica,
taula de salvament, no?,
davant, doncs,
de les adversitats
i que bé el va portar, doncs,
a ser un dels referents
en el món del jazz.
D'altres, com, per exemple,
altres directors,
Clint Eastwood,
en la seva pel·lícula Beard,
que ens explica, doncs,
la vida del Charlie Parker,
també, un altre,
un altre compositor
força interessant.
I després, doncs,
d'altres pel·lícules
que retraten una mica
aquest món, no?,
doncs,
dels gàngsters,
dels Estats Units,
doncs,
dels anys 20 i 30,
que són també
força curioses
i interessants
en el que el jazz,
doncs,
hi té un paper destacat, no?
Per exemple,
el Cotton Club
del Francis Ford Coppola
o el Kansas City
de Robert Armand
serien un parell d'exemples.
I a Tocant,
més cap aquí,
cap a Espanya,
tenim el títol
de Calle 54
de Fernando Trueva
que fa referència,
doncs,
al jazz més llatí, no?,
d'aquí en plan documental
i que també, doncs,
és força interessant.
Molt bé.
Clar,
has esmentat alguns títols
quan parlaves de llibres
com de pel·lícules,
però al fons de la biblioteca
és molt més ampli,
això ho has posat
a tall d'exemple.
Exacte.
I tot això,
diguem-ne,
que està, com sempre,
a disposició dels usuaris
en préstec.
Aquests n'hi ha molt més, no?
Exacte.
Sí, sí,
tot això, doncs,
ho podeu disposar-ne
en la biblioteca,
en les diferents seccions
i concretament
aquesta setmana
en aquesta taula
que realment
només hi ha un recull
de lo més nou,
però que les seccions
habituals també
continuen tenint
un fons de base
molt important.
La recerca,
com sempre,
allà mateix,
els ordinadors
que hi ha a disposició
dels usuaris
o bé que s'adrecen
a vosaltres.
Exacte.
i ràpidament busqueu
allò que demanen
els usuaris
de la biblioteca.
Sí,
en el camp de la música,
doncs clar,
jo comentava,
no?,
que és tantíssim,
tantíssim els títols
i les recomanacions
que podria fer
que bé es fa difícil,
no?
Només comentar-vos,
doncs,
d'això,
que en la secció
de música del jazz
hi trobem,
doncs,
des dels més clàssics,
és a dir,
per fer un seguiment
dels seus orígens,
no?,
hi trobem,
doncs,
els principals intèrprets,
les divas del jazz,
no?,
fins a grups emblemàtics catalans
com la Locomotora Negra,
la Vella Dixilan,
grans clàssics,
no?,
com Joaquè Linton,
com no,
doncs,
el Louis Armstrong,
etcètera,
etcètera,
i també,
doncs,
les noves tendències musicals
a Catalunya,
no?,
com,
per exemple,
el Llibert Fortuny
Electric Quintet,
que,
doncs,
està tenint
molt de ressò.
A tot el món,
a més a més,
exacte,
exacte,
doncs,
és un bon exemple,
doncs,
del jazz,
que és un estil viu
i que consti,
també s'està com
redefinint
i creant,
no?,
o Ignasi Terrassa,
també,
David Mangual,
etcètera,
etcètera,
o sigui,
que hi ha un bon recull.
El milloret de cada casa.
Exacte.
El fons de la biblioteca,
en quant a llibres,
també,
però,
en quant a música de jazz,
en deu ser un fons,
força ampli,
no?
Doncs sí,
és força ampli
i, a més,
també comptem amb una col·lecció
que segurament
a alguns dels més aficionats
els hi sona,
que és la del jazz boys,
que recull realment
un conjunt de títols
molt interessants
del que han estat
els principals
intèrprets de jazz.
Llavors,
això,
per una banda,
ja conforma
una part important
del fons,
de base,
i després,
com us comentava,
les noves incorporacions
i bé les novetats
que van sorgint
a les revistes,
a la crítica especialitzada,
que també intentem
d'anar tenint.
El que passa és que és difícil,
a vegades,
la gent se'ns queixa una mica,
però és que,
esclar,
és un estil
que dona per molt
i aquest,
com tots els altres
que tenim a la biblioteca
i que també s'han d'anar mantenint.
Però per això
estan les desiderates,
que els usuaris
són mal aficionats
a portar-les,
ja sigui per llibres
o també per música.
Tot això embolcallarà,
d'alguna manera,
una xerrada
que es farà demà
a la biblioteca.
És una de les xerrades
interessants
del que és
el Gruix del Festival.
Demà s'inaugura,
recordin,
amb l'actuació
de Didi Bridgewater,
però durant tota la tarda
ja hi haurà activitats
i una d'elles
la fareu a la biblioteca.
Exacte,
doncs demà,
ahi, dimarts,
perdó,
a dos quarts de set de la tarda,
a les sis i mitja,
tindrem amb nosaltres
el periodista musical
i especialista en jazz,
Ferran Esteve,
que ens farà
una aproximació
al món del jazz,
una mica amb el que comentàvem,
tots aquells
que us agradi el jazz
o que fins i tot
el desconeixeu
i teniu ganes
d'aproximar-vos
i conèixer una mica
els seus orígens,
quins han estat
els principals intèrprets
i una mica
cap a on deriva
tot aquest món,
doncs us recomanem
molt que vingueu
perquè promet
ser una xerrada
molt interessant.
Una xerrada
amb música,
a més a més.
Exacte, sí.
que no és només
mira,
vaig allà
i explico,
no, no,
anem escoltant música,
comentant,
explicant,
resolent dubtes,
allò que dèiem abans
d'això què és exactament.
És a dir,
que serà una xerrada així
molt pedagògica,
com se sol dir.
Exacte.
Sí, sí,
és una mica també
la missió
que tenim a la biblioteca,
no?,
doncs de ser
un punt d'informació
i de formació
també,
no només
en les ciències
i en d'altres
gèneres,
sinó també
en l'oci,
la música,
no?,
i l'art en general.
A dos quarts de set.
A la primera planta?
A la planta primera,
sí,
de la biblioteca,
l'entrada és lliure
i, per tant,
doncs,
com més siguem,
doncs,
millor.
És lliure,
però, clar,
l'espai és el que és,
per tant,
doncs,
que siguin puntuals
per agafar lloc.
Exacte.
En quant al préstec,
tot igual,
el fet que sigui
una setmana extraordinària
en quant al préstec
dels llibres,
de discos,
de pel·lícules,
de jars,
sempre és el mateix,
ho recordem?
Sí,
ho recordem.
us podeu endur
amb el carnet de la biblioteca
un total de sis llibres
durant quinze dies,
tres discos de música,
tres pel·lícules
i quatre revistes.
Tot de cop,
si volem.
Exacte,
tot de cop.
Amb el carrito de la compra.
Exacte.
I aquest material
us el deixem una setmana.
Molt bé,
el que és audiovisual,
els llibres quinze dies.
Exacte.
I l'audiovisual no té pròrroga.
No,
és una setmana el préstec.
Una setmaneta,
home,
amb una setmana,
doncs,
un parell de pel·lícules
i un parell de discos,
tens temps d'escoltar-ho.
Exacte.
Molt bé,
Núria,
doncs,
la biblioteca
prendrà també un gaire diferent
aquesta setmana
a ritme del jazz
més tradicional
i has portat
un dels discos,
diguem-ne,
no diria més antics,
però dels primers,
si fa o no fa,
de la vella Dixilan.
De la vella Dixilan,
sí.
És una de les bandes
que també van ser
de les primeres
que es van comprometre molt
amb el jazz a les escoles
aquí al festival de Dixilan.
Hem triat una cançó
que està lligada també
amb una de les actuacions
que es faran dissabte.
Enguany hi ha dos concerts
al Metropoli inaugural de demà,
com dèiem,
amb la diva del jazz
actual
i després la Portenya,
jazz band,
que faran un homenatge
a Cap Callaway
i per això hem triat
aquesta cançó
justament que ens remet
a aquest vell músic
nord-americà.
Per cert,
que els integrants
de la Portenya
estaran en directe
al matí de Tarragona Ràdio
el dijous.
Núria, gràcies,
bon festival.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Molt bé, adéu-siau.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!