Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Sempre el fem esperar.
I em sembla molt de greu perquè el Pep porta moltes coses interessants
per aquest cap de setmana, més enllà d'Indiana Jones.
L'aventura de la que ens parla el Pep és ben diferent.
La recerca no és de cap cosa així valuosa,
més enllà de la diversió.
I tant.
Disurtadament, avui, però, l'espai l'hem de començar
lamentant l'amor d'Ochoa.
Sí.
Ha estat una llàstima.
Ha mort després de cinc dies atrapat a l'Anna Purna.
i es dona la circumstància que el Pep el coneixia, no?
Sí, o sigui, quan vam anar a l'Everest,
acompanyant el Moré, al Nepal,
doncs quan tornavem vam coincidir a l'avió
i, clar, hi ha moltes hores de parlar i poder xerrar.
També coneixíem el Joan Carles, ell,
i bé, al ser de Pamplona,
doncs en coneix la meva família i vam estar xerrant
i, bueno, de tant en tant ens trucava per telèfon
no diré, doncs, bueno, les properes coses que feia.
Les expedicions que faria, què li ha passat a Pep?
Però clar, a l'Everest ja sabem com és.
Sí, a veure, unèdema pulmonar, o sigui, és un mal d'alçada molt fort
i, llavors, clar, no és el mateix que et passi a un posto
que en un moment te poden baixar,
donar oxigen i qualsevol tractament així de xoc ràpid,
que no pas allà dalt,
que, a més, estava esperant que li portessin les medicines.
va arribar ahir, precisament,
em sembla que va sortir per les notícies de televisió,
que va arribar un suís amb el tratament que li van dir a baix,
però l'helicòpter no va poder arribar.
Quina llàstima, és lamentable,
sens dubte, aquesta pèrdua,
però ja se sap que en aquest àmbit
fins i tot els més professionals poden tenir el risc zero,
no existeix ni en això ni en sortir al carrer.
Està claríssim.
L'estima perquè era un molt conegut entre tots els que van a la muntanya,
col·laborador de moltes revistes de muntanya,
com era el Camp Base, Grans Espais,
o sigui, era una persona molt coneguda.
En fi, lamentable, com dèiem.
Nosaltres avui el que farem serà incidir,
en particular amb l'Ultra Trail a Neto.
De fet, tenim pendent una conversa,
ara l'anada, d'aquí una estoneta el trucarem amb el Nil Boigues,
és un dels germans Boigues que organitza aquesta cursa.
Molt bé, sí.
Llavors ens explicarà una mica com és que hem tornat a la Neto,
perquè això em sembla que des de l'any 99
no s'hi estava, amb cap cursa per allà,
perquè cada vegada el medi natural el protegeixen més
i les curses, vulguis o no vulguis, sempre...
Doncs ara el truquem i li preguntem, això i altres coses,
et sembla que fem un cop d'ull a l'agenda, que ens has preparat?
Molt bé, sí.
L'agenda, doncs, bueno, cal dir una miqueta el fil
que el temps d'aventura d'ahir va sortir una miqueta
com preparaven el barranc i el Llobregat, sí, sí.
Com baixava d'aigua, però és increïble, no?
D'un més a l'altre, no?
És clar, jo quan ho vaig veure dic, però això és veritat,
que és el Llobregat, a més amb una velocitat
que baixaven les piragües impressionant.
I ja va bé perquè la gent també ja tenia mono, també, de riu, no?
Llavors, bueno, cal dir que Arnes, al costat d'Horta de Sant Joan,
doncs fan el cinquè GORC 2008,
que, bueno, és un punt de trobada internacional
sobre tot el que sigui sobre barranquisme,
i, bueno, està obert a tothom.
La gent que ja s'ha apuntat, doncs, li entra el sopar,
la gent que no s'ha apuntat, doncs, simplement s'ha podrà apuntar
a les xerrades i a les conferències i tal,
però al sopar no, llavors, doncs, bueno.
Llavors, d'aquí, t'arroga no mateix, corrent,
doncs cal dir que hi ha la Sant Llorenç, la mina,
aquest cap de setmana,
que ja estan assolides tots els participants,
que han fixat a 450 corredors,
que, bueno, cal dir que se sortirà a les 9 i mitja,
des d'allí davant del local,
que està al carrer Maria Cristina,
i des d'allí fins a la mina, al riu Francolí.
Llavors, també hi ha el dia 1,
aquesta hi ha la cursa popular de cap de Creus Cadaqués,
animo a la gent que hi vagi, molt bonica,
ja saps que m'agrada molt tota aquella zona,
i després també, ja en parlarem,
també, si ens dona temps, de la cuita del sol,
se'n recordem, és aquella carrera
que surt a les 6 de la tarda
i te va seguint el sol
i fins on t'arribes allí tens el premi, no?
Sí, sí, sí.
I t'apunten un diploma, doncs, els metros que has fet.
I tot això per un diploma, eh?
Ja veus, saps raros la gent.
Doncs, val, i al dia 15,
com ja dona més temps,
ja parlarem de la cursa de muntanya de Capçanes,
i també d'un trofeu de paramotor,
aquí, als Castilejos, que això també...
Aquí, aquí, d'això incidirem,
perquè voldrem parlar,
és una trobada de paramatura i parapente.
Sí, sí.
Les dues coses.
I llavors, doncs, bueno,
la gent que vulgui anar a veure-ho,
podrà anar a veure-ho
i el que no, doncs, si vol participar,
doncs, suposo que, com tot,
hi haurà bateig de l'aire,
i tindrem l'ocasió de poder...
Que no fem alguna cosa, Pep.
Està clar.
Que no fem alguna cosa
en aquesta cita de Parapent.
Molt bé.
Ara tenim algun convidat avui, no?
Molt bé, sí.
La setmana passada fèiem referència
a l'Ultratrail La Neto.
A l'Ultratrail La Neto.
Una cursa molt bonica.
És dura, perquè és dura.
Molt dura.
Molt dura.
Però, bueno, hi ha temps per poder-la fer
i ens parlarà l'amic Nil Buigas.
Que és un dels organitzadors.
Un dels organitzadors.
I el tenim aquí, a l'altre passat del Fil Telefònic.
Nil Buigas, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, l'Ultratrail La Neto,
diguem que no és una novetat,
però sí que ve a recuperar una cursa
que es feia anteriorment, tinc entès.
Bé, no és una continuïtat perquè és prou diferent,
però la Marató de La Neto
és una cursa mítica que es va fer durant 3 anys,
que consistia en sortir corrents
des del poble de Benasc
fins al cim de La Neto i tornar.
És com una anà i tornada.
És pujar des de l'últim poble
fins a la muntanya més alta dels Pirineus
i tornar a baixar.
Això va ser fa més de 10 anys.
I va representar un abans i un després
de les curses de muntanya.
i per qüestions d'autoritzacions, permisos
i que és un parc natural,
doncs aquesta cursa va deixar de fer.
Han passat anys i aleshores,
doncs, hi ha hagut la sol·licitud
de tornar a fer una cursa
a la zona de la vall de Benasc
amb un altre plantejament.
I aquesta vegada és fer la volta
pels camins que li donen,
que el rodegen,
a tot el massís de la maleta
i el pic a Neto,
per el que és el GR11,
un centre de gran recorregut,
i els perres, que són camins alternatius,
a tot aquest massís.
També sortint de Benasc
i tornen a arribar.
És el que se li diu
un ultratrail d'alta muntanya llarg,
de més de 60 quilòmetres
i més de 4.000 metres de desnivell acumulat.
Per tant, és una cursa dura.
Molt dura i molt tècnica.
Molt tècnica.
És per a persones ja preparades
i que tenen experiències.
Clar, que no és una passegereta
per la muntanya, vaja.
Bé, és una passegereta,
però una mica llarga.
Llargueta, sí.
Allò que dius, calla,
que de totes maneres,
a veure, entre totes les curses
que hi ha,
quan es tria un paisatge com aquest,
per dura que sigui,
diguem-ne,
què acompanya aquí al corredor, no?
I tant.
La cursa discorre per una pila de valls,
doncs, com és la Vall de Venes,
la d'Aigüelluts,
la Vall de Barrancs,
la de Salenques...
Bé, una pila de valls mítiques
del Pirineu Central,
rodejada per 3.000,
on trobes tot tipus de condicions d'alta muntanya,
des de zones de bosc, de vets,
a la part baixa,
zones ja de pi negre
i altres d'alta muntanya
on ja no hi ha cap tipus de vegetació,
únicament les roques
i passant per sota
de les poques geletes
que tenim al Pirineu,
que és la geleta de la Neto
i les maledetes,
amb un paisatge
i un entorn realment increïble.
Nil, hola, sóc el Pep.
Què tal, Pep?
Hola.
D'aquí a Tarragona,
doncs, per això
he volgut posar-me en contacte
amb altres,
perquè, clar,
ja van veure
que estaven assegurides
totes les inscripcions.
i llavors posat en contacte
amb altres,
doncs,
m'han dit que el dilluns,
no?
Sí.
Explica una miqueta.
Sí, sí, explico.
Aquesta cursa
és una cursa que
pràcticament no s'ha fet
cap tipus de comunicació,
és a dir,
ha sigut pràcticament
una vocació
un poc orella,
tot i que fa ja més d'un any
que vam començar
a preparar-ho
a nivell organitzatiu
per demanar autoritzacions,
permisos,
buscar les ajudes necessàries
de seguretat,
rescat,
transports,
mil i una coses
que estan al darrere
i que a vegades no se saben
però que
em diu que s'ha fer-se.
El permís va trigar moltíssim,
va arribar fa poc,
i aleshores
era tan retreçat
que vam estar pensant
en dues opcions.
Una d'elles era
retreçar la prova
un any,
és a dir,
per fer-la el 2009,
i l'altra va ser més
la de fer-la aquest any
amb mig gas,
diríem,
amb menys participants
i amb unes limitacions
degut a les condicions
de la retarda,
el retard de...
Els permisos,
o sigui.
Aleshores vam obrir inscripcions
el dia 15,
a les 12 del migdia
i la sorpresa
va ser que
en menys de 12 hores
es van exaurir
les 250 places
de la cursa,
és a dir,
que la gent estava esperant
quasi a l'altra banda
dels ordinadors
perquè tot això
es feia per internet
i és exori molt ràpid.
Va ser tant
que la majoria de la gent
l'endemà
o el cap d'uns dies
que anaven a inscriure's
es van veure
que estaven ja esgotades.
Hem rebut moltíssimes sol·licituds.
Aquest any
no podíem fer
una ampliació més gran
perquè fa falta més recursos
de tipus organitzatiu
per fer una cursa
com nosaltres haguéssim volgut
i per això
vam fer una limitació
tot i que vam pensar
que una ampliació
de 150 corredors més,
és a dir,
per arribar fins a 400
ho podíem assumir perfectament
i és el que farem.
És a dir,
ara tenim els 250 escrits
d'aquesta primera tongada
i el dilluns
a les 12 del migdia
tornem a obrir
les 150 places
que queden
que segurament
s'haurà de seguir.
Sí, perquè ara ja,
tot i que no heu fet
aquesta difusió
diguem-ne convencional,
ara ja sí que
realment
a totes les persones
que practiquen
aquest tipus de curses
doncs deuen estar,
és l'Ultra Trail
a Neto
que es farà
el 19 i 20 de juliol.
Una cosa,
jo et volia preguntar,
Nil,
hi ha dues característiques
d'una banda,
s'aposta per l'autonomia
i autosuficiència
del participant
i es pot participar
de forma individual
però també en equip?
Sí,
aquesta cursa
hem volgut innovar,
nosaltres sempre hem sigut
com a organitzadors
innovadors
en molts aspectes,
és a dir,
la primera cursa
que vam fer a Neto
era la primera
marató d'alta muntanya
que es va fer
fa tots anys,
és a dir,
quan encara
pràcticament
no existien curses
de muntanya
i ara on poden haver
el que és a Espanya
més de 300 i 400 curses
perquè es vegi
que s'han vingut
aquella va ser la primera.
Amb aquesta cursa
hem innovat
en diversos aspectes
i un d'ells
és el fet
que és una cursa
d'alta muntanya
amb autosuficiència,
això vol dir
que no hi haurà
avituallaments
líquids ni sòlids,
això no vol dir
que no hi hagi control
ni seguretat,
hi haurà la mateixa
que hi hauria
en una cursa tradicional
però amb la diferència
que en els controls
no hi haurà
la típica tauleta
on es dona
la fruita,
el menjar, etcètera,
sinó que cada participant
haurà d'aportar
el que creï necessari
a part que obliguem
una quantitat mínima
d'aliments
amb calories
perquè és llarga
la cursa
i aleshores
això està pensat
perquè el concepte
que volíem donar
és d'autosuficiència
i d'autonomia.
La gent com va a la muntanya
i de forma habitual
no troba avituallaments
sinó que
s'ha de portar
les coses a sobre
i nosaltres volem
mantenir aquesta filosofia
a l'hora
que donem seguretat.
I l'altra qüestió
també és la manca
de senyalització
clàssica
de les curses de muntanya
que es posen
o les típiques banderetes
o els plàstics penjats
dels arbres, etcètera,
cosa que
també hem volgut eliminar
també per un motiu
fonamental
és que el recorregut
és que el recorregut
està ja marcat
de forma natural
amb les marques tradicionals
de GR
que són de color blanc
i vermell
que permetran
que sense
haver de fer un marcatge
suplementari
els participants
ja puguin fer la cursa
de forma fàcil.
Una cursa,
digues, digues.
L'altra pregunta
que m'havies fet
és la participació.
Les curses,
normalment,
les curses de muntanya
es fan
de forma individual,
és a dir,
tu participes
com una
de forma única.
En aquesta cursa,
degut també
a les condicionants,
hem obert
una forma
de participació
que és més
potser més semblant
al que serien
els raids d'aventura
o a les curses
d'equips
en què es podrà
participar
amb equips
de dues
o tres persones
i aquests equips
l'única característica
és que
tindran que anar junts,
és a dir,
tindran que passar
a anar junts
a la vista
entre ells,
és una forma
diferent
d'anar a la muntanya,
és a dir,
tindràs que
preveure'm
amb qui vas
i ajudar-los
si fa falta
perquè
no pot ser
que et separis
i que arribis
i que deixis el Tucumán
a darrere
perquè tindràs
d'anar sempre a juny.
És una miqueta
filosofia
raivet.
És filosofia
raivet,
exacte,
filosofia raivet.
Molt bé.
És una cursa
que a més
excepte
els quatre
privilegiats
que són
molt forts
que podran
fer-ho de dia
perquè
trigaran
menys de deu hores
la cursa
sortirà
a les dotze
de mig
i el dissabte
més o menys
a l'època
es fa de nit
al voltant
de les deu
els que
hi haurà
bastant
els més forts
que ho faran de dia.
La resta
se'ls farà de nit
i aleshores
el fet d'anar amb equip
també serà una gran ajuda.
Una cursa
dura,
una cursa
difícil,
plena de bellesa
i absolutament
integrada
en l'entorn
que això també
val la pena valorar-ho,
no?
Clar.
El fet que
sigui un parc natural
no és que nosaltres
li prenguem
un tracte
diferent
ni molt menys.
Les curses
que organitzem
des de no limites
són curses
que tenen
un tracte
realment curós
amb tot el que és
la protecció ambiental
i la recollida
de residus,
etcètera.
Però amb aquesta cursa
encara es ha de ser
molt més escrupolós
perquè estem
dins d'un parc natural.
El fet
que no hi hagi marques
farà que
evidentment
no pugui quedar res
perquè ja no n'hem posat
res de marques
artificials
i el fet
que els participants
no hi hagi
avituraments
farà que
ells hagin de portar
el seu
i que aleshores
inclús els hi proporcionem
una petita bossa
que es podrà posar
a la motxilla
o al cinturó
per guardar
els paperets
o les coses
que serveixen
d'envoltoris
de les barretes
o si
el que portis
ho puguis guardar
i no ho puguis
ni deixar
amb els controls
sinó que ho tindràs
que portar
fins al final
de la cursa.
Molt bé,
doncs Anil Boigas
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i donar-nos aquests detalls
de la Ultrarail Aneto
que no la faré no
òbviament
però que ens agradarà
seguir de prop
és emocionant
sens dubte
moltíssimes gràcies
A vosaltres
bona tarda
Adéu, adéu Nil
Adéu, siau
Bé, no, no
nosaltres no hi anirem
està claríssim
és d'una duresa extraordinària
aquesta cursa, eh Pep?
El que passa era això
volia
la gent de Tarragona
el que ha dit ell
Hi ha gent que volia anar-hi
i s'havia agradat
doncs ja ho saben
dilluns a partir de les 12 del migdia
recordem que hi ha una adreça electrònica
o busquin Ultratrail Aneto
i ja surt allà directament
Pep Calvet, gràcies
Molt bé
Fins la propera setmana
Adéu, siau
Adéu, adéu