Sintonia de Tartulia, la ràdio de la ciutat.
Té temps per comentar les notícies d'actualitat de la jornada.
Avui amb dues periodistes, d'una banda la Sara Sanz, de La Vanguardia.
Sara, què tal, bon dia?
Bon dia.
També ens acompanya la Montse Cartanyà, periodista del diari El Punt.
Montse, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
I també ens acompanyen, teòricament, dos advocats.
Al moment només ho fa un, és el Manel Roca.
Manel, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
No hem preparat un duel de gremis ni coses d'aquestes.
Ja saben que l'atzar de vegades dona aquestes coses.
Una actualitat de la jornada que passa per moltes qüestions.
Volem parlar avui, per exemple, de la pèrdua de serveis de trens
que ofereix la sessió de Tarragona,
en detriment de la sessió central del Camp de Tarragona.
També del trasllat de la Facultat de Lletres,
un edifici emblemàtic, el de la plaça Imperial Tàrraco,
que deixarà d'acollir universitaris al llarg de les properes setmanes.
Però, en primer terme, els voldria plantejar una qüestió...
Bé, de fet, repescar una qüestió que va tenir lloc ahir dimarts.
Ahir, dia 25 de novembre,
se celebrava el Dia Mundial en contra de la violència de gènere.
Són aquestes dates que proposa les Nacions Unides
perquè tots plegats en prenguem consciència.
Dates que els mitjans de comunicació
aprofitem per bombardejar sobre notícies,
sobre l'actualitat en aquest sector.
A l'estat espanyol han mort ja prop de 59 dones
víctimes d'aquesta violència en el que portem d'aquest 2008.
De moment, a la demarcació de Tarragona,
afortunadament, no ha perdut la vida cap dona,
però sí que s'han produït desenes, centenars de denúncies
i els serveis socials estan atenent molts casos.
Ahir no sé si vau tenir l'oportunitat,
especialment les periodistes,
de cobrir algun acte relacionat amb aquesta ocasió.
Tothom coincideix en què s'estan posant tots els serveis,
tots els estris necessaris,
però, en canvi, les xifres que continuen proporcionant
continuen sent molt negatives.
Realment, estem fent les coses malament?
És un problema molt difícil de solucionar?
Com ho veieu?
Bé, jo penso que el protocol d'ahir és un pas endavant
perquè significa coordinació dels serveis que es dona la dona,
però potser el que realment fa falta són els mitjans
que es destinen per atendre aquestes persones.
Si la gent que està atenent,
les dones que decideixen recomençar la vida de nou,
tenen suficients mitjans com per atendre-les amb condicions,
les entitats, les fundacions, tipus la Fundació Eure,
perquè cada cop, i perquè es detecta que hi ha moltes dones
que estan en una situació molt precària,
que són moltes vegades dones immigrants,
dones que no tenen feina,
dones que no han pogut ser mai autònoms,
i ja està bé que coordinem tots els serveis
perquè s'ha de fer i és un primer pas
i marca una voluntat per on s'ha d'anar,
però potser el que s'hauria de mirar és quins recursos es destinen
perquè tot això pugui funcionar d'una manera eficaç.
Segurament el que es posa a l'accent
és amb això que veia ara la Sara,
que és la coordinació,
que és amb el que més es destacava
d'aquesta assignatura ahir a l'Ajuntament de Tarragona.
Sí, Albert, el protocol que es va assignar ahir a Tarragona,
que existeix i hi ha molts ajuntaments,
que a Tarragona ha arribat una mica tard també, malauradament,
tot i que ja el tenen, que ja tocava,
serveix, com s'ha demostrat en molts municipis,
per coordinar, que no per evitar,
perquè la majoria de municipis que tenen aquest pla
han demostrat al llarg dels anys,
hi ha municipis, com per exemple a Girona,
hi ha ciutats que fa 10 anys que tenen un pla com aquest
que no ha servit per erradicar els casos de violència de gènere,
al contrari, perquè no és que n'hi hagi més,
però sí que han sortit més, han aflorat les denúncies
i els circuits han funcionat.
Segurament, perdona, Montse,
aquí hi ha dos àmbits d'actuació diferents,
un l'àmbit de la prevenció i l'altre l'àmbit concret d'actuació.
L'actuació, el protocol aquest serveix per coordinar,
perquè quan arriba un cas,
ja sigui en un àmbit sanitari o en un àmbit judicial,
és perquè ja ha passat
o perquè la persona que va fer la denúncia preveu que pugui passar.
Llavors, el que és complicat,
jo crec que és on segurament
els esforços que s'hi han dedicat,
o encara no,
perquè crec que és una cosa en un llarg termini,
ja està començant les escoles,
és en la prevenció de la violència de gènere.
Llavors, això sí que són els fruits,
jo crec que arribaran molt més en un futur,
malauradament més llunyà,
perquè els casos de violència de gènere
continuen existint
i cada any les xifres canten,
les denúncies, les trucades de telèfon són més.
I també jo cada any
que anem amb un acte d'aquests
de víctimes de violència de gènere,
el dia d'ahir,
que sempre es diu que aquests dies no haurien d'existir
quan existeixen malament res.
Com a mínim, això és una impressió personal,
que se'm posa de manifest
que s'estan fent moltes accions
des de molts punts,
des de diferents administracions,
des de ajuntaments,
consells comarcals, diputacions,
i a vegades em fa l'efecte
que s'assolapne una mica entre ells
i que valdria la pena,
tot i que el protocol d'ahir és un pas.
Ahir va ser el primer any, en molts anys,
que es va fer un manifest comú.
Un acte unitari.
Sempre hi ha hagut actes per separat.
La diputació ha fet el seu manifest,
els ajuntaments els seus,
la Generalitat dels seus,
i jo crec que és una cosa prou important
com perquè hi hagi un manifest comú com el d'ahir,
que amb un manifest tampoc se soluciona res,
però ja és un primer pas,
i com que perquè el que es faci,
els recursos que es generin,
els recursos que es posin a prevenir
la violència de gènere
estiguin també en comú,
perquè jo a vegades
que un mitjà de comunicació reps
notes de premsa
de les diferents administracions,
t'adones que s'estan fent moltes coses
i s'estan solapant moltes vegades entre ells,
i tots els estaments
tenen els seus tècnics,
tots tenen les persones
que treballen en la prevenció
i en l'actuació.
Ajuntaments, Generalitat,
consells comarcals...
I moltes vegades estaria bé
Parasa pensar
que està molt bé coordinar
per actuar
quan hi ha hagut un cas
de violència de gènere,
però també estaria bé
a vegades
mirar quins recursos
fa servir tothom
i posar-los una mica en comú
per no benç de solapar
com està passant,
jo crec que en aquests moments,
en molts casos.
Manel,
el món judicial
cada vegada també se li està reclamant,
no el coneixes prou bé.
Quina és la teva opinió al respecte?
A veure,
això és un problema molt greu.
Òbviament,
tots els protocols estan molt bé,
tots els plantejaments
de l'administració
són bones,
en aquest cas,
però la solució
no ve per aquí.
Tot això són parxes,
només.
És a dir,
el problema que veiem
és un problema
del teixit social,
d'educació,
de cultura,
de formació personal.
Llavors,
l'agressivitat social
del teixit social
surt
de diferents maneres
i malauradament
una d'elles
és aquesta.
Nosaltres veiem
molts camins,
moltes vegades,
problemes seriosos
que s'ha de dir,
i això dol molt de dir-ho,
que no tenen remei
perquè
quan l'administració
actua
ja és tard.
No té remei?
Què és el que no té remei?
La dona que està desemparada,
que es troba agredida,
rep l'impacte,
té la por,
té el temor,
tremola,
no sap què fer,
no sap on anar,
i quan acudeix a algun lloc
potser és massa tard.
Clar,
això
és com el peix
que es mossega la cua.
Llavors,
què s'ha de fer
el botant d'això?
És el que jo deia,
una tasca
en molt llarg termini
de formació personal,
de cultura,
de l'estructura
social o sociològica
que ens ha tocat viure,
no?
És a dir,
el macho
moltes vegades
actua
visceralment,
no?
I aleshores,
com se para això?
No es pot tenir
una parella
de Mossos d'Esquadra
o de policies
o el que sigui
al costat de cada una
de les dones
que estan agredides
o que poden ser agredides,
no?
Perquè moltes vegades
no s'atreveixen
a denunciar-ho,
com he sabut.
Hi ha problemes,
a més,
que no es tracta
ja d'agressió física,
sinó són agressions
psicològiques,
agressions morals.
Per exemple,
puc parlar,
sense lògicament
dir noms ni res,
d'un cas determinat
d'una xicota,
es va casar,
es va divorciar
de molt d'acord,
però pràcticament
la van enganyar,
no?
O sigui,
es va trobar enredada
dintre d'aquest context.
I ara,
amb el viu,
amb 300 euros al mes,
ella i la seva filla,
en un apartament perdut
a la costa tarragonina,
pràcticament sense aigua,
sense llum,
pràcticament abandonada.
I ella,
què té que fer?
Va de banda a banda,
estar sola a la nit,
vull dir,
això és un problema
molt greu,
tot això.
Com ho resol la societat?
I a més,
el problema de les dones,
moltes vegades,
obviem que la majoria
d'elles tenen fills.
Sí, sí.
també viuen els maltractaments
i que els fills també
són víctimes d'aquesta situació.
I què fan amb ells?
Sí,
no sé si ho coneixem
nosaltres cada dia,
això,
em vull dir que...
Clar,
és un tema,
és el que comentava el Manel,
que és un tema cultural
i que comportarà molts anys
de...
Perquè si es comença
des de l'escola
com s'està fent ara,
ja pots començar
a moldejar una mica
el concepte
que hi ha d'haver
o on es pot arribar.
I la veritat és que,
a veure,
fa molts anys
que es parla
de la imatge de la dona,
que si tots hem d'influir
perquè la imatge de la dona,
començant pels mitjans
de comunicació,
no sigui la que és
perquè tot aporta
el seu granet d'arena
perquè aquest machito
que comentava ell
pugui imposar
la seva força
tan física com sigui
que damunt de la dona.
Però és una tasca
que jo crec
que és a molt llarg termini
i que a vegades
se'n parla molt
i, per exemple,
just l'altre dia
presentaven un estudi
de l'Observatori
dels mitjans de comunicació
de la imatge de la dona
víctima
els mitjans de comunicació.
Fa molts anys
que es fan estudis
d'aquest tipus
i hem arribat
a l'any 2008
i la imatge de la dona
continua sent la mateixa.
Continua sent la mateixa.
La dona objecta,
la dona víctima,
la dona que s'ha de
continuament cuidar,
arreglar,
perquè si no,
no serveix per res.
I estem al segle XXI
i s'està fent
molta pedagogia
a l'escola
que els nens
han de jugar amb això,
també han de planxar
i els nenes
també poden jugar
amb el cotxe,
però quan arribes
a qualsevol edat
i et mires
la televisió
per dir alguna cosa
perquè tots
s'hi contribueix
d'alguna manera o altra,
la imatge
continua sent la mateixa.
Llavors,
aquí hi ha
alguna escala
que està fallant
en aquest moment encara
perquè no pot ser
que s'estigui
per una banda
intentant arreglar
i per l'altra
ja sigui perquè
hi ha algunes coses
que no es poden tocar
aparentment
continuïs
maixecant
d'alguna manera
a la dona
i continuïs
donant aquesta imatge
que contribueix
d'altra manera
que continuïs
sent víctima
física
o psíquica
de la seva parella.
Per tant,
el problema hi és
i ja se sap
per què hi és
perquè aquest observatori
per dir alguna cosa
fa molts anys
que existeix
i molts anys
que ho denuncia
però no s'està fent res
tampoc.
Llavors,
què passa?
Que els recursos
o el que s'ha de fer
no s'està vehiculant bé
perquè
la conclusió
acaba sent la mateixa?
És més difícil
solucionar aquest problema
cultural,
aquest problema de prevenció
que no passa
a l'altre
el problema d'actuació?
A veure,
jo torno a repetir
i m'aixaco.
educació i cultura
que no és el mateix,
una cosa i l'altra.
O sigui,
a veure,
mentre
l'element masculí
generalitza una miqueta
cregui
que el seu element femení
que té al costat
és propietat privada
no anem bé.
És a dir,
aleshores,
moltes vegades
l'element mascle
creu que l'element femella
és propietat d'ell.
I això
no funciona així.
Què passa?
que és un problema
d'evolució,
d'anar
matxacant,
de cultura,
d'entendre
que home i dona
són iguals
i tot això
és molt difícil
d'anar
creant-lo.
És a dir,
és una tasca
no d'un protocol,
és una tasca
no dels Mossos
d'Esquadra,
és una tasca
no dels tribunals
de justícia
que, òbviament,
actuen ara
i actuen amb energia.
Vull dir,
hi ha uns mecanismes.
Abans no hi havia,
tot això, ara afortunadament
ha evolucionat,
però és una tasca
difícil, llarga
i que es continuarà produint.
Vull dir una cosa,
m'assembla que heu comentat
que aquí a Tarragona
no hi havia hagut cap situació
de cap mort
de cap dona.
Crec recordar
que aquí
al Carrecolón,
cantonà de Mercat Central,
hi va haver una noia
marroquí
que va morir
assassinada
per morta
pel seu company,
la propietat privada.
El que passa
és que moltes vegades
també és cert,
la immigració
produeix
un sector
de violència
de gènere
molt important.
Una immigració
que molts camins
ve o prové
de països
o de llocs
on
la desigualtat
entre home i dona
encara és més profunda
i la propietat privada
encara existeix
amb més intensitat.
Però segurament
no és un problema
d'immigració,
és un problema
de cultura,
de la cultura
que es porta
d'aquest país.
A veure,
els països llatins,
sobretot Itàlia,
França,
Espanya,
Portugal,
són països
viscerals,
són països
de la passió,
és a dir,
del ganivet
aquí
a la lliga cama
i tot això.
Els nòrdics,
allí hi ha el suïcidi,
per exemple,
són cultures diferents.
Allí la dona
no és propietat privada,
allí passen altres coses.
Això
es té
que anar
a poc a poc
canviant,
si és possible.
I a banda
del que diem
de la prevenció,
que és bàsic
i és importantíssim,
el que deia al principi
jo de l'atenció
a aquesta gent,
aquest grup de gent
que dèiem,
encara requereix
una atenció
molt més intensa,
molt més difícil.
Si no estan integrats
com els vols.
Exactament.
Com poden assimilar
la cultura
del país
on viuen.
Això és una tasca
dificilíssima.
Llengua,
costums,
religió,
educació.
És que el concepte
de dona que es té
en determinats païs
i en determinades cultures
tampoc no és qüestió
posar el dit a la llaga,
però a veure,
no cal ocultar
que en el concepte
de dona que hi ha
entre els musulmans,
si...
I països
lletinoamericans.
I països lletinoamericans.
On la violència
és una moneda de canvi
moltes vegades.
I violència molt oculta
perquè hi ha molt poques dones.
Si aquí ha costat molt
que les dones denunciïn
els casos de violència
física o psíquica,
les dones musulmanes
pràcticament
en trobarem molt poques
que denunciïn aquest cas
i quan es denuncia
quan hi ha la situació
és molt límit.
Per tant, aquí
també ahir just se'n parlava
no públicament
però en l'acte
del manifest
i del conseqüent protocol
també va sortir
aquest tema
que hi ha
també una altra feina
a fer
en el camp de la immigració
que també
ahir quan es miràvem
la llista de morts
d'aquest any del 2008
hi ha moltes dones musulmanes
i també sud-americanes
entre les víctimes
d'aquest any
i això
és una constatació
que dels darrers anys
ha anat en augment
i clar
és una altra feina
afegida a la feina
que ja s'estava fent
fins a aquest moment.
Correcte.
Un problema greu
un problema que ens ha de
fer reflexionar
a tots
si no hi ha cap més aportació
al respecte
els proposo
però canviar de qüestió
perquè avui també és notícia
en l'àmbit
d'infraestructures
el fet que
cada vegada
hi ha menys trens
de mitja i llarga distància
que surten
des de la cessió
del centre
de la ciutat
de Tarragona
això ve a col·lació
que dos trens
que fins ara
sortien de la cessió
de Tarragona
i anaven cap a Bilbao
i cap a Iru
a partir d'ara
sortiran
amb un altre tipus
de format
amb uns altres vegons
aquests trens d'àlvia
més còmodes
més ràpids
i més cars
sortiran ja no de Tarragona
sinó del camp de Tarragona
de la cessió
de la Secuita
i Perefort
durant els últims anys
la cessió de Tarragona
ja ha perdut serveis
ha perdut trens
que anaven fins a Galícia
ha perdut trens
que anaven fins a Madrid
no sé com ho veieu
aquesta situació
era previsible
no era previsible
és bo
és dolent
com ho veuen?
Això és una crònica
d'una mort denunciada
a veure
des del moment
en què es va ubicar
la famosa estació
del camp de Tarragona
que és un eufemisme
per dir que no és
ni de Tarragona
ni és del camp
ni de res
i que es va col·locar allí
i això ho vaig llegir
no ho dic jo
per contentar
a Reus i a Tarragona
o més aviat
a Reus que a Tarragona
segons sembla
doncs aleshores
aquí ja vam perdre el tren
entre cometes
set al joc de paraules
ja vam perdre el tren
llavors està claríssim
que entre les conveniències
sentimentals
per dir-ho d'alguna manera
les conveniències econòmiques
les conveniències
d'infraestructures
de Renfe
o de DIF
o com se digui
què passa?
que l'estació de Tarragona
es convertirà
en una peadera
està claríssim això
és a dir
l'estació de Tarragona
ja no serà estació
serà una peadera
llavors
primer
s'ha de traslladar
a l'estació
no sé quan
a l'interior
perquè
treure-la d'aquí
per la façana marítima
ja veurem quan
com
i de quina manera
no sé si ho veuré
segona
els excessos
almenys
de Tarragona
al camp
dolents
en aquest moment
de Tarragona
darrereus
de tot arreu
allò està
mal fet
és molt important
crec
en aquest moment
donada l'existència
d'aquest fet inqüestionable
del Sàlvia
que esteu dient
d'això de Cap Airon i Bilbao
que almenys
i per l'AVE també
que es faci un vial
amb la màxima urgència
crec que s'ha pressupostat
o es té que pressupostar
per la via de Sant Rafel
directe
d'allí
Sant Salvador
que vagi directe
cap a l'estació
això
és el més important
sinó aquí
serem tercermundistes
a molts nivells
i això és una pena
clar perquè aquests trens
cal afegir l'Euromet
quan llegi l'estació
de l'aeroport
també tots els Euromets
o sigui tot el corredor
del Mediterrani
entra
serà un tren de rodalies
per anar a Barcelona
i esperem que s'hi pugui anar
més ràpid
que el que podem anar
i ara
claríssim
també hi ha els trens
Tarragona-Barcelona
que hi van
per el Bília
via TGB
en aquests moments
però clar
és implantejable
que una persona d'aquí
implantejable no
perquè algú el fa servir
però
que una persona d'aquí
hagis de desplaçar
fins a l'estació del camp
per poder anar a Barcelona
un cost
que et suposa
un sobrecost
que et suposa
haver d'agafar
aquesta línia
i temps
clar
és que si representa
que l'avantatge
és la rapidesa
si sumes totes
les desavantatges
que hi ha al voltant
que l'estació del camp de Tarragona
estigui on està
ho poses damunt
d'una balança
i no compensa
en aquest moment
i afegim
mil aparcaments
perquè jo sempre
el trec aquí
quan tu vas a l'estació
de Lleida
agafes un TGB
parques gratuïtament
al costat de l'estació
agafes el TGB
i te'n vas
fins on sigui
aquí a Tarragona
has d'anar
fins a l'estació
has d'aparcar
has de pagar
i vas a buscar el tren
de moment
molta gent no paga
perquè
s'aparga com es pot
però
tard o d'hora
s'acabarà
la voluntat
és restringir
molt aquest fet
per tant
com sempre
jo com a mínim
sempre que he parlat
en aquesta tertúlia
ho he dit
l'estació
la presa de decisió
per col·locar
aquesta estació aquí
per molt que te la intentin
explicar o defensar
per mi és indefensable
no té sentit
i menys de la manera
que l'han obert
perquè
primer sense senyalització
ara hi ha algun cartell
que ja saps on és
però de totes maneres
les vies per arribar
i no són
no són les més adequades
i no són ràpides
són tardes
com a mínim
un quart d'hora
per poder anar
fins a l'estació
d'alta velocitat
és que no té
no té cap tipus de sentit
i a més quan acabarà sent
com ja es diu
acabarà sent
aquesta l'estació
de Tarragona
la d'aquí
serà
com diu el Manel
una peadero
i t'agafaràs
per anar tant
fins aquí al voltant
amb algun poble d'aquí
però no farà
funció d'estació central
el que toca
és resignar-nos
ara
i demanar millors
infraestructures
per poder arribar
a l'estació
del camp
això de resignar-nos
perdona que interrompeixi
no m'agrada gens
perquè sempre a Tarragona
ens estem resignant
però en fi
perdó
continueu
ara el que hauríem de demanar
estem fent passes enrere
i el que s'hauria de demanar
ara ja
és que es defineixi
l'estació on ha d'anar
perquè llavors passarà
que s'acabarà l'estació
de l'aeroport de Reus
els trens ens passaran per allà
no tindrem encara
una connexió
amb aquesta estació
i tampoc tindrem
la nostra estació definitiva
amb la qual cosa
això a mitjà termini
també serà un handicap
encara més
pitjor
pel servei
dels tarragonins
és el gran drama
jo crec
que li ha passat
a aquesta ciutat
i a Reus
però bueno
aquí si es pateix des d'aquí
de no haver de posar mai d'acord
en quan hi ha una cosa important
de territori
de veure qui se la queda
no ens posem d'acord
ni amb el nom
ni amb el nom
i llavors entrem
s'entren en aquests debats
estúpids
dit així clarament
i llavors
temes tan importants com aquest
acaben amb una solució
que ni per tu ni per mi
solució mal feta
i com va passar
amb la universitat
en el seu moment
que ni per tu ni per mi
en tenim quadre
tota desgregada
i no hi ha sentit
aquí no hi ha una universitat real
com està passant
a tot arreu
i continuarà passant
fins que algú no s'assegui
i digui clarament
bé a veure
això es fa així
punt
no pot ser
que per batalletes
d'aquest tipus
acabis fent les coses
mal fetes
com s'estan fent fins ara
perquè al final
ho acaba pagant tothom
ho paguen els de Tarragona
i ho paguen els d'arreus
perquè no hi ha una cosa
ben feta
ni a un lloc ni a l'altre
a partir d'ara
a més a més
pensarem que això
a mig termini
com comentava la Sara
fer hipotètics
transbords
amb trens
serà gairebé
una missió impossible
perquè tu pots venir
amb tren des de Madrid
vas al Camp de Tarragona
després
l'estació
per anar a l'Euromet
la tindràs al costat
de l'aeroport de Reus
si vols anar a Barcelona
doncs
l'estació
la tindràs aquí
a la ciutat de Tarragona
tres estacions
importants
en res
en 15 quilòmetres
en distància
però tres estacions
separades
i de moment
queda molt lluny
encara el moment
en què es puguin unir per tren
però l'estació
de l'aeroport
no queda tan lluny
vull dir
això ja és a curt termini
vull dir
3-5 anys
l'altra estació
o sigui
el temps
sembla que sigui llarg termini
però és que ha passat molt ràpid
també
l'estació del Camp
es va fer allò
i l'estació del Camp
ja està oberta
i ja està com està
i es va obrir
amb les condicions
que deia la Montse
bé sí
estem d'acord tots
no volíem de la travessa
sembla que no hi ha
no no
ara que comentàveu
ara que la Montse
parlava del tema
de la universitat
els volia parlar
d'un edifici
no sé si coincidiríem
també
qualificar-lo com
emblemàtic
de la ciutat de Tarragona
és l'edifici
que actualment
acoll la Universitat
la Facultat de Lletres
de la Universitat
de Roviri Virgili
després de 37 anys
acollint estudiants
doncs
la URB
abandonarà
aquest edifici
properament
s'inauguraran
les noves instal·lacions
del campus
de l'Avinguda
Catalunya
i aquest edifici
és de propietat municipal
i queda encara
definir
quins són els usos
en un primer moment
l'Ajuntament de Tarragona
a través del seu alcalde
havia manifestat
la seva intenció
de traslladar-hi
bona part
de les oficines municipals
sembla ser que aquest projecte
s'ha aturat
no sé
com valoreu
una miqueta la trajectòria
o quina importància
creieu que pot tenir
aquest edifici
per la ciutat
i quin ha de ser
el seu ús al futur
home a veure
és un edifici
absolutament cèntric
vull dir
està el rovell de l'ou
actualment
en l'expansió
de la ciutat de Tarragona
llavors
no crec
que hi hagi
masses dificultats
en poder-li
donar un ús racional
un ús adient
el trasllat
lògic i evident
havia quedat obsolet
no
els efectes
de la docència
trasllat
a l'Avinguda Catalunya
perfecte
aleshores
crec que el dia 17
el 17 de desembre
es farà una festa
d'acomiad
es traslladaran
mentrestant
els 100.000 volums
de la biblioteca
segons he llegit
i l'any vinent
el dia 1
en teoria
ja comencen
les classes
i les activitats
al nou centre
de l'Avinguda Catalunya
a mi tot això
em sembla perfecte
el destí
bueno
doncs ja ho veurem
no ho sé
això és l'ajuntament
l'equip de govern
qui ha de decidir-ho
mentre sigui
pel bé del ciutadà
mentre sigui
per tindre una incidència
favorable
pels de Tarragona
o la gent que viu aquí
a mi em sembla bé
tot el destí
que se li pugui donar
el dolent seria
que Romangués
tan grat
esperant
i discutint
a veure què és
el que s'ha de fer
amb ell
i afegint
una difícil
perquè ja tenim
masses coses
tancades
esperant a veure
què és el que s'ha de fer
per tant
crec que ja es té pensat
i a mi em semblarà bé
el que sigui
d'aquest tipus
no sé què diuen
les meves companyes
de tertúlia
de fet l'alcalde actual
quan no era alcalde
quan estava l'oposició
ja havia dit sempre
que aquest edifici
que es va fer a la Rambla
on ara hi ha
l'oficina d'atenció
al ciutadà
i serveis municipals
que és un edifici
recordem de Lloguer
de Lloguer
ell ja el volia
ja hagués volgut
que s'hagués posat
en aquest edifici
de la plaça Imperial Tarrac
el que li passa ara
que es troba ara
ell com molts ajuntaments
és que ho compensaven
diríem el cos
de fer aquesta actuació
amb la venda
d'uns terrenys
darrere de la facultat
edificables
i en aquest moment
edificables
hi ha moltes coses
però ningú
que estigui disposat
a edificar
llavors suposo que
ell quan diu
que en aquest moment
no està a l'ordre del dia
és perquè esperen
que millorin
econòmicament
i els promotors
es tornin a animar
a comprar aquests terrenys
per poder fer alguna cosa
però està clar
que ha de ser per la ciutat
només faltaria
que es vengués
i s'hi fos un hotel
hem dit que posarien
una oficina d'atenció
a la joventut
efectivament
momentàniament
això sí que es va
signar
l'acord ja
posarien
jo l'únic que vull dir
és que posin
que s'utilitzi
vull dir a veure
el que seria greu
seria
que estigués tancat
i llavors es va deteriorant
això és una pena
i si es té que readaptar
el que passa és que tot val diners
avui dia
i això costaria molt
adaptar-ho suposo
però bueno s'ha de fer
és que a vegades
el toro s'ha de prendre
per les banyes
s'ha d'agafar i s'ha d'actuar
com sigui
perquè ara es traslladaran
perfecte
es farà la festa
perfecte
hi haurà la lliçó
del professor
de Lluís Navarro
això mateix que va ser
el primer docent
hi haurà banda de música
o el que sigui
i pastissos
i el dia 1 començaran
i què fem amb l'edifici?
suposo que s'anirà estudiant
començaran a finals de gener
començaran a finals de gener
perquè hi ha els exàmens
i els exàmens
encara els faran tots aquí
i em penso que la biblioteca
fins al mes de febrer
no el no
tardarà una mica
perquè sí
veniran traslladats
però bueno
un gener i febrer
de tota manera
l'Ajuntament també
haurà de marcar prioritats
amb el tema dels edificis buits
que és més important
traslladar les oficines municipals
o donar-li un destí
al Banc d'Espanya
que encara
encara és més cèntric
i encara porta més temps
o acabar amb la xarxa 3
o començar
a posar-nos en el museu
i llavors no hi ha
pressupost suficient
per poder cobrir
totes aquestes coses
i és molt gran
l'edifici de la Imperialitat
perquè de dins
si tu vols que se vols
que te'l conèixi
és una mena de laberint
és un laberint
perquè són dos edificis
amb un, són dos nivells
i està molt deteriorat
que per això
han hagut de marxar
o sigui que la inversió
que s'ha de fer
en aquest edifici
és molt important
és una inversió elevada
és a dir
no és un edifici
necessàriament emblemàtic
en el sentit
que mereixi una conservació
perquè
té aquesta forma així
d'U
que és la pla
sempre el Tarraco
i si anés a terra
aquesta part
tampoc passaria res
no crec
no està catalogat
diria no
la part de darrere
jo crec que sí
que està catalogat
amb el nou català
que s'ha aprovat
en el pla general
potser sí
que ha entrat
en el pla general
llavors una restauració
a fons
i endavant
ens queden 3 minuts
per les 10 del matí
3 minuts de tertúlia
que els volia aprofitar
per parlar molt ràpidament
de pressupostos
uns pressupostos
que estan a l'ordre del dia
del plenari
d'aquest divendres
i hi ha certa polèmica
perquè Convergència i Unió
i Partit Popular
han dit que
no votaran a favor
d'aquests comptes
per una qüestió
de l'increment
3%
i el 4 i de 7
això mateix
com ho comentava el Manel
del possible IPC
l'equip de govern
havia calculat
amb l'IPC
que hi havia
a mitjans d'any
un 4,7%
d'increment
de les ordenances
i les taxes
i ara l'IPC
es calcula
que anirà baixant
i al mes de desembre
i general
podrem tenir
per sota del 3%
com veieu
aquesta qüestió
és prou motiu
com per no donar
suport
als comptes municipals
aquí molta gent
parla també
del consens
de l'unanimitat
que va haver-hi
fa una setmana
a l'hora
de l'aprovació
del POM
crònica municipal
ronda ràpida
per acabar
la tertulia
crec que s'ha de diferenciar
el vot positiu
del pla general
que és un projecte
de ciutat
i que és un projecte
a llarg termini
mitja llarg termini
amb el projecte
dels pressupostos
que de fet
és la manera
de donar forma
a les coses
que pensa fer
l'equip de govern
immediatament
home
s'hauria de veure
si amb aquest increment
de l'IPC
com afectaria
les partides
jo crec que
ostres
és que és complicat
dir-ho
tampoc no
no l'he seguit
el detall
però jo entenc
que l'oposició
si considera
que aquests pressupostos
no donen resposta
a el que ells
tenen com a prioritat
votin en contra
estan al seu dret
evidentment
jo crec que
per conveniència política
no hi haurà unanimitat
aleshores
qualsevol plantejament
sigui excusa
o no sigui excusa
serà causa
que l'oposició
no voti a favor
em sembla
jo també crec
que no hi votaran a favor
una mica en aquest sentit
i amb el que deia Pau Pérez
que tot i que no
siguin coses diferents
es va votar a favor
del pla general
i ara ja
potser seria
un govern
massa d'unitat
si també es votés
ja està cobert
l'obligació moral
de fet
més enllà
d'aquesta qüestió
i de la proximitat
de la unanimitat
del POM
seria estrany
que els comptes
aprovessin
per unanimitat
normalment
aquí a la ciutat
de Tarragona
sempre han tingut
vots
en cap lloc
s'aproven
per unanimitat
quasi mai
ni al nivell de govern central
ni de generalitat
ni municipal
doncs divendres
en qualsevol cas
tindrem la solució
Convergència i Unió
havia demanat
que els pressupostos
no es portin a plenari
però l'equip de govern
té de moment
la intenció
de mantenir-ho
parlen de pressupostos
tanquem la tertúlia
Sara Sants
Montse Cartanyà
Manel Roca
gràcies per acompanyar-nos
avui
per compartir aquest temps
d'opinió
al matí de Tarragona
ràdio
i per cert
amb un estarem
Xavier Soler Poblet
que avui ja
em falta
la vermella
moltes gràcies
fins la propera
Arriba les notícies a la neu
Adéu