Cristina Barber, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Quants llibres tenim damunt la taula?
Sempre en tenim, però quan passa a Sant Jordi,
tot i que la incorporació d'unos volums a la biblioteca és habitual,
per Sant Jordi sempre heu d'estirar una miqueta més, no?
Obligats, perquè ara hi ha novetats tot l'any,
però sempre apareix alguna més que d'altra.
És quan carreguem, diria, no?
És quan se selecciona relativament,
perquè es compra gairebé tot allò que podem comprar
i que considerem que és útil.
El que compreu vosaltres i les deshidrates dels usuaris,
Déu-n'hi-do, al llarg de l'any,
la quantitat de volums que acaben incorporant-se, no?
I ara aquest moment és un moment fort.
I després a la tardor.
A la tardor, encara que al llarg de l'any n'avanan sortint,
però per Sant Jordi, qui més qui menys,
aprofita per treure les seves novetats
i algunes ens arriben molt a darrere hora.
És a dir, que estem fent alhora una guia
que serveixi també una mica de pauta
per a aquesta gent que venen a la biblioteca
i buscant moltes vegades,
cada vegada més un assessorament,
de dir un tipus de novel·la o de lectura
que se li es caigui, que li agradi,
i fem una guia amb unes ressenyes,
i que crec que l'any passat va ser la primera vegada
i ara aquesta vegada ho hem continuat
perquè ha tingut força acceptació.
I aquesta guia també es va trobar penjada a la nostra web.
Hi ha una altra font d'informació
perquè això que dius és veritat,
potser arriba algú abans de les vacances
i diu, escolta, tinc ganes de llegir una cosa
que sigui més lleugera,
és a dir, us dona com un perfil.
Sí, sí, ja et diuen el perfil.
I com que altres lectors,
quan us han tornat un llibre,
vosaltres teniu el costum,
si hi ha una certa confiança,
de preguntar què tal aquesta.
I si el lector, que ja el coneix una miqueta,
de quin peu cogeix en el millor sentit,
diu, doncs m'ha agradat molt,
podeu recomanar la novel·la a aquell altre lector.
Vull dir, que es crea com una xarxa interessant.
Sí, sí, i pel que et diu el lector
que s'acaba de llegir el llibre
i pot tenir molt bon criteri,
doncs hi ha l'arxiv,
doncs mira, aquest és d'aquest tipus.
Aquest agradarà amb aquest altre perfil de lectors.
Això és útil per a la ficció,
però també hi ha lectors
que no són tant de llegir ficció.
Sí, perquè no tothom vol llegir novel·la.
I segons quines etapes de la vida,
també no et ve tant de gust llegir només ficció.
Llavors hem fet una mena d'aparador,
i n'hi diem així, l'aparador de les novetats.
En aquest aparador hi trobem coses diverses,
de diferents gèneres.
Hi ha molta informació,
perquè la tens aquí damunt la taula,
aquesta guia, és molt completa.
Sí, sí, hi ha les portades escanejades,
i després les ressenyes,
i fins i tot no només les ressenyes,
sinó l'opinió d'alguns autors sobre l'obra,
o d'algun crític que ha fet sobre l'obra.
Hem destacat, això sí,
és una selecció, no hi és tothom.
dins de l'aparador de les novetats,
hi ha esperadors específics,
un per l'autoajuda,
perquè ens agradi o no ens agradi,
és un tema que està creixent.
Hi ha molta demanda.
Hi ha molta demanda.
Hi ha molta demanda a la biblioteca,
que fa que aquest sector augmenti,
que aquesta d'això.
Després hi ha un aparador,
que és el de la divulgació científica,
i hem inclòs el llibre del Ramon Folk
en col·laboració amb altres dues persones,
que el títol és Suarem,
el clima que ens espera.
Canvi climàtic, doncs.
És un llibre de canvi climàtic,
però explicat per un savi,
un dels considerats savis aquí a Catalunya,
amb el tema del medi ambient,
que és el professor Ramon Folk.
Després el de l'Eudal Carbonell,
que per cert, permeten dir que el tindrem avui
a l'espai de l'IPES,
a la sisena hora del programa,
fet aquest parèntesi.
I vindrà a parlar del seu llibre, segurament.
Vindrà a parlar del seu llibre,
de la xerrada que farà aquest vespre
al Cosmo Caixa de Barcelona.
En fi, ve a parlar de molts temes.
Doncs bé, és també el seu llibre,
el darrer llibre,
La consciència que crema,
també l'hem seleccionat
per estar dins l'aparador
de la divulgació científica.
Jo crec que en força bon...
Jo diria que sí.
De manera molt justificada.
Bon criteri, sí, sí, sí.
També n'hem trobat un que parla de l'univers,
perquè el tema de l'univers,
en clau divulgatiu,
és una cosa que té molt d'interès
per joves i no tan joves,
un de la Lucy Hawking,
que es titula
La clau secreta de l'univers.
Que és la filla de Stephen Hawking,
tinc l'entès.
Sí, és la filla, sí, sí.
I després, doncs,
un altre del Josep Maria Picó,
el canvi climàtic a casa nostra,
i el de l'Eduard Ponset,
però diem que aquests ja...
Són més habituals, no?
Sí, ja són més habituals,
i a més a més ja han estat publicats
de fa un temps.
I després també tenim un apartat
de l'aparador de la història
i de les memòries polítiques,
que també és un gènere
que potser aquests dies
hem vist forces llibres
als aparadors, no?
Sí, sí.
Llibres, doncs,
com les memòries de Jordi Pujol...
Ui, aquest molt buscat, eh?
El dia de Sant Jordi.
Molt buscat,
i ja prèviament, eh?
Les memòries també
del Josep Benet i Morell,
el primer volum,
després s'ha mort,
no sabem si això tindrà
cap continuïtat,
però han estat
per algunes declaracions
que hi fa
són força polèmiques,
potser no tindrà
la demanda que té l'altra,
perquè el personatge,
doncs, diguem-ne
que és clarament
molt intel·lectual,
polític,
però també molt intel·lectual,
però molt interessant
per fer l'anàlisi
o per veure l'anàlisi
que ell interpreta
de la història recent, no?
I els mils dies amb PM,
que aquest PM,
doncs,
és Pasqual Madagall.
Ah, clar, mira,
o l'objecte...
No és una marca
de cap avitiu,
de cap aliment ni res.
Es titula
Mil dies amb PM,
crònica viscuda
de la presidència
de Pasqual Madagall.
Això de PM
és molt d'Star System,
no?,
del món del cinema
i tot això
de posar les inicials.
És que si no ho dius,
jo diria que no caus.
No caus en què és,
exactament,
perquè això de mil dies,
clar,
sí que mil dies,
però...
Sí, sí,
podria ser un aparell nou
que t'has comprat
per baixar-te música.
Sí, sí,
podria ser,
però no.
És-ho aclarir-ho.
I després,
doncs,
bé,
hem seleccionat altres
com el de la Teresa Pàmies,
que aquesta conversa
que fa el seu home,
informa el difunt,
i un de l'Albert Balcells,
que es titula
L'Locs de memòria
dels catalans.
Finalment,
per citar-ne
algun d'aquest aparador,
diríem un que...
Una biografia
que jo crec
que ha de ser
força interessant,
l'autor es diu
Tomàs Buergental,
un niño afortunado
de prisionero
en Auschwitz
a juez
de la corte internacional.
És a dir,
que crec que hi ha
poca gent
que s'hagin donat,
que hagin viscut
tan clarament
com aquesta persona
les dues cares
de la mateixa història,
no?
Doncs sí.
I no...
Ell,
com a nom propi,
no sona molt,
no?
En canvi,
la seva història,
doncs,
jo crec que,
bé,
l'està explicada
en aquest tipus.
Ja només aquesta trajectòria
en el titular
ja et crida molt l'atenció.
Et crida molt l'atenció.
I d'altra banda,
hem fet una altra tria.
Bé,
aquí hem fet un aparador,
però després hem fet un llistat
de tot allò que hem ingressat,
diguem-ne,
aquests dies.
És a dir,
estan totes les novetats
i les que heu especificat
són les que recomaneu així
perquè són més destacades.
Les que fem una ressenya
de manera destacada.
Molt bé.
Després,
hem fet un aparador dels premis,
que també és una ajuda.
Un aparador només de premis?
Només de premis.
Ah, està molt bé.
Però és una selecció.
Oh, clar.
Saps que a Catalunya
justament n'hi ha moltíssims de premis,
però hem fet uns premis
que no només es facin aquí.
Hem destacat a la Doris Lessing,
perquè ens ha vingut a gust.
És la Premi Nobel de Literatura d'enguany
i és la lectora
amb la que començarem
la propera lectura
al Club de Lectors.
Amb quina obra començareu?
Amb la primera d'ella,
que és The Grace is Singing,
que vam dir l'altre dia.
El títol en castellà
sempre em costa molt.
Allò,
l'herba,
alguna cosa de l'herba i la pluja,
no?
Sí.
Deu ser.
És igual,
però...
No ve mai present el títol
aquest en castellà.
Com que la llegireu en castellà?
En català la llegireu?
O en castellà no hi és?
Doncs en castellà,
escolta,
ja sortirà.
Bé,
les obres de la Lessing
tracten conflictes culturals,
tracten els problemes
de desigualtat social
i racial
i també introduït molt
el tema del feminisme,
per molt que ella
no s'hagués volgut mai
considerar una icona
del feminisme.
El seu llibre
Quadern d'Aurat
ha quedat així,
una mica com una mena
d'icona,
però finalment
el que hem seleccionat
és l'altre,
per molt que si algú
vol llegir
algun de la Lessing
a quaderna en català,
doncs li vam dir
que llegís
el Quadern d'Aurat.
A més,
aprofitant això,
feu allò que està tan bé
de recuperar
antigues lectures,
perquè teniu
a la paradora
Doris Lessing,
per allà l'altre dia
vaig veure
i vaig recuperar
un llibre
de realitzats
que són
les històries de Londres,
de Doris Lessing,
que són aquelles obres
menors,
entre cometes,
dels grans autors
que passen desapercebudes
i a partir d'aquestes
iniciatives
de fer la paradora
ens doneu l'oportunitat
de recuperar altres obres
que potser
no se'ns acudiria
a agafar les màries.
I els propis llibres,
perquè,
doncs,
si serveix d'alguna cosa
el tema d'aquests premis,
de veritat,
és que treu que
les editorials
recuperen aquests autors
que molts sovint
han estat publicats
ja fa molts anys,
pràcticament molts dels llibres
ja no es troben.
Per tant,
si trobes que aquell
d'aquell autor o autora
se'n parla
i el llibre està posat al dia,
diguem-ne,
ja no...
que ja molts d'ells
han llançat aquests llibres
que tenien les pàgines
realment esgrugaïdes,
no?
Fa una altra impressió
apropar-te a un llibre
amb una tapa dura,
amb una cosa...
amb una coberta
més pensada
pel contingut del llibre.
Bé,
la segona,
tant era primera segona,
hem volgut destacar
la Rodoreda
per tractar-se
de l'any Rodoreda,
per donar a conèixer-la.
Aquesta no seleccionem
cap llibre d'ella,
sinó que donem
la Rodoreda
com a notícia,
que és un bon any
per aproximar-se
a la seva obra
si és que algú
no ho ha fet
i totes les seves obres
les tenim
renovades
i sí que destacaria
que hi ha un estudi
d'aquesta autora,
de la Mercè Rodoreda,
s'han publicat
darrerament
les seves
quatre novel·les
primerenques
contra la voluntat
de l'autora.
O sigui,
ella és una obra
que no ha reconegut mai
i això és una cosa
bastant...
És la família
que ho ha autoritzat,
en tot cas,
no?
Perquè clar,
si no,
o l'editorial...
La Fundació,
els drets de la Rodoreda
els té la Fundació
i ho va autoritzar.
Llavors,
ella renegava
d'aquestes primeres lectures
perquè no les trobava
consolidades
ni bones,
diguem-ne,
d'alguna manera
això ho va dir ella públicament,
a més a més tenim
una cinta d'ella...
A mi me'n faria ràbia,
tu,
que et fessin això.
A mi me'n faria molta
i penso que això,
no sé fins a quin punt
s'hauria d'haver fet
perquè...
Clar,
si una de les seves voluntats
és que no es publiqui
aquesta obra...
Que allò no es reedités,
diguem-ne,
hagués quedat peloblit.
I ara,
doncs,
si no vols caldo dues tasses.
S'ha publicat un estudi
que el voldria destacar
per les persones
que puguin tenir
més o menys interès
perquè és un estudi
global de l'obra de Rodoreda
però incideix molt també
en aquestes obres primerenctes
perquè almenys
les contextualitza
dins de la seva època
i les remarca
com a primeres pedres
del que després seria
la seva obra posterior.
Home,
depèn del punt de vista
que...
plantegin
però vaja,
tot i així...
Ja que s'han publicat
doncs ara
es fa com una mena
d'estudi crític
dins d'aquest...
d'aquest...
d'aquest...
quatre primeres novel·les.
L'obra es diu Roser...
és de la Roser Porta,
Mercè Rodoreda
i l'humor
també incideix molt.
Hi ha aspectes
bastant sòlids
de la Rodoreda
i
les primeres polèmi...
les primeres novel·les
el periodisme
i polèmica.
Home,
si no hi hagués hagut
la intenció explícita
de l'autora
que no volia
que es publiquessin
dius
publica-ho tot, no?
Però si la dona
ja va dir
que no volia...
Sí, la dona
ho va dir realment.
Doncs serà un altre
dels estímuls
perquè aquesta obra
es llegeixi més.
Suposo que sí.
Ja sabem com som.
Si he llegit
totes les obres,
doncs...
Jo crec que té interès
més que res
pels estudiosos
de Rodoreda.
Sí, probablement.
Què més tens per aquí?
Què més portem?
Doncs, mira,
portàvem el de l'Olga Sirinats.
Aquell l'amaga
i el posa lluny
perquè...
No, no, no.
Comencem per aquest.
Perquè l'Olga
aquests dies
n'ha tret tres
de llibres,
si no m'equivoco.
O des del novembre
cap aquí,
tres llibres.
Podria ser que la portada
fos d'ella.
saps per què t'ho dic?
Perquè em sona molt
amb aquesta pràctica
que la mateixa Olga Sirinats
ens va explicar un dia
aquí a la ràdio
dient que s'havia aficionat
molt amb el tema d'internet
a fer col·laix
i coses d'aquestes.
Doncs, realment,
no ho sé,
però ho sembla un col·laix.
I així, des de lluny
que ho veig,
dic que allà
que no sigui un dels col·laixos
que fa la pròpia Olga Sirinats.
Podria ser.
Ja l'hi preguntarem
si no tenim la informació.
Preguntar-li
perquè a la millor
sí que hi té a veure
perquè fullejant el llibre
és un llibre
que m'ha cridat molt l'atenció
perquè és un llibre
amb colors,
ja diria.
Ha cridat molt l'atenció.
Es titula
La cassona en el parque
i parla una mica
del paisatge astorià
que és d'on té la seva mare.
Ella hi va ser
de petita,
no sé ben bé
quin període,
però no ho va escriure
aleshores.
I després,
el record
que li ha suscitat,
el record d'aquella terra,
doncs,
li ha fet escriure
aquest llibre
que hi havia
que un llibre ideal
per regalar.
Ja la seva novel·la
El tejedor
ja tornava
als orígens maters
i l'acció
de la seva novel·la
en castellà
doncs,
el que feia
era justament
situar-lo
en aquesta terra,
la terra astoriana.
I ara hi torna.
Doncs,
ara hi torna
i a mi m'ha recordat
alguna altra obra d'ella
que ella
el sé també
el pintar
el pintar
doncs,
és una autora
que també
és professora de música
i per tant,
té molts registres
com a artista.
I molts recursos
en els seus llibres
també arriba,
no?
Perquè vegi
és una mica
el sumari
del que és,
la que sona
en el parque,
doncs,
a la pàgina 11
ens trobem
una mena de poema
que es diu
Verde musgo,
després una altra
que es diu rojo,
una altra que es diu gris,
una altra que es diu
Verde tierno,
Verde nube,
gris madera seca,
poesia cromàtica
poesia cromàtica
i només per això
et crida
probablement l'atenció
i la portada també
és molt bonica
és molt cromàtica
i no n'estic segura
que ho hagi fet ella
jo m'atreviria a dir
perquè fins i tot
recordo que ens va portar
alguns col·laix
que havia fet recentment
quan va començar
a aficionar-se a aquest tema
i vaja,
jo diria que té el seu segell
probablement la portada
sigui d'ella també
doncs jo destacaria
aquest llibre
a part del que ha tret
darrerament també
que és
Los viajes de Horacio Anderson
i Los viajes de Horacio Anderson
anteriorment
al balcón de los suicides
també
al mes de
cap allà a novembre
octubre o novembre
una de novel·la històrica
una de novel·la històrica
que és una autora
que jo diria
que s'està destacant ja
dins el panorama
d'aquesta moda
diem-ne
però bé
com dins de totes les modes
surten coses
bones
no tan bones
jo diria que aquesta
és de les bones
l'autora és la Maria Mercè Roca
i el títol és
el monestir
proscrit
la Maria Mercè Roca
l'any passat
és Maria Mercè Roca?
Maria el Carme Roca
perdona
no t'ho dic perquè no
ho confonguessin
perquè a mi em dóna
la sensació que és un estil
molt diferent d'escriure
sí, sí, sí
no té res a veure
perdó
Maria el Carme Roca
que acaba de treure
també un altre dels llibres
que hem seleccionat
per les novetats
que és
Les dones de Jaume I
aquest està tenint
molt d'èxit també
de les dones de Jaume I
Maria del Carme Roca
és historiadora
i filòloga
i a més a més
ha escrit coses
en literatura infantil
però com a historiadora
doncs també he fet
alguns treballs
Les dones de Jaume I
no és una novel·la
és un llibre d'història
de recerca
no, no és un llibre d'història
l'hem destacat
a l'aparador
de la història
i una cosa
bastant inèdita
dins de les publicacions
històriques
que surten
darrerament
doncs bé
ella l'any passat
ja va sortir
premiada
ja va ser guanyadora
del Premi Néstor Luján
de novel·la històrica
amb la novel·la
Les intrigues de Palau
i ara
ens ofereix
aquest monestir
secret
que situa l'acció
al monestir
de Sant Joan
de les Abadeses
un dels monestirs
catalans
que hi havia
a l'edat mitjana
dedicats només
a ordres femenines
i bé
és una obra
que promet força
i una mica que és un thriller
m'imagino
deu haver-hi una miqueta
de misteri
bé
es titula
que
el tema és
que al principi
del segle XI
una noia
arriba al monestir
de Sant Joan
de Ripoll
avui dia conegut
com a Sant Joan
de les Abadeses
vol fer-se monja
per fugir
d'un matrimoni
imposat
ja veus tu
un clàssic
fugir del foc
i creure les flames
a les brases
exacte
d'altra banda
el cavaller que estima
aquesta noia
és a Còrdoba
lluidant
al costat del comte
Ramon Borrell
uh quin panorama
que tenen
sí sí sí
és a dir
la cosa històrica
Ramon Borrell
estava lluidant allà
et posaven dins del coment
el nòvio
estava allà
que es matava
en una batalla
diu
Inguilberga
a més a més
ens dona un quadre
de tots els
comtes catalans
tota la genealogia
dels nobles
és molt honesta
i ho pot seguir
molt clarament
Inguilberga
és l'abadesa
del monestir
i mentre
està lliurant
una altra mena
de batalles
ha de defensar-se
de les intromicions
del seu germanastre
el comte
Bernat I
de Besalú
i de l'ambició
del prevere
Mir
enmig de tot això
l'abat Oliva
l'altre germanastre
de l'abadesa
home
això forma part
de noms destacats
de la història
de Catalunya
després
doncs bé
diu que
de totes bandes
li arriben notícies
que
les monges
de Sant Joan
de les abadeses
no practiquen
precisament
una vida
de castellat
piatosa
diuen
és veritat
són colúmnies
es tracta
d'una conspiració
bé
és una mena
de relat
així
amb una Catalunya
convulsa
del segle XI
bé
distreta
entretinguda
i veritat
històrica
home
té molt bona cara
aquest llibre
sí
sí
per qui li agradi
tota aquesta saga
de monestirs
i tot això
doncs està bé
i almenys ben documentat
molt bé Cristina
doncs escolta
has portat moltíssimes coses
i encara en tens més
no?
sí
home
de tenir-ne
aquesta vegada
de tenir-ne
el que vulguis
vinga va
fem una última
que se'ns acaba el temps
una darrera
una mica
ja és més històrica
història
història
i són d'aquests llibres
que s'ha de dir
que es tenen a la biblioteca
acaba de sortir
una biografia
de César August
el nostre César August
per dir-ho d'alguna manera
sí
el dic el nostre
una mica nostre
com que venim
de fer el cicle
literatura i patrimoni
hem acabat de llegir
Juli César de Shakespeare
i l'altre
hi vam anar
a l'exposició Roma-Mor
on hi ha un magnífic bust
d'un August
August
emperador
doncs
i ens vam fer
tota l'explicació
a càrrec de la Pilar Sada
doncs bé
ara volem remarcar
que tenim
acaba de sortir
la biografia
de César August
publicada per Adiel
d'Everid
César August
va ser un dels homes
més influents
de la història
i el primer
emperador de Roma
va tenir
una salut precària
de joventut
però es va
recuperar
i es va sobreposar
amb molta
intel·ligència
a totes les adversitats
va acabar
assassinant
els assassins
del seu pare adoptiu
el Juli César
i posteriorment
va acabar
aniquilant
tots els aliats
tots els seus
antics aliats
com Marc Antoni
molt expeditiu
davant de la gent
que el destorbava
cap problema
anaven tots per feina
que havien de ser
els amos del món
i realment
ho van ser
realment
el poder acumulat
per aquesta gent
és el que els fa
grans
es va dir
que havia heretat
una mena de Roma
una ciutat
de Roma
d'argila
i que el seu llegat
va ser
convertir Roma
en una ciutat
de marbre
per la grandiositat
i el luxe
i de tot
i bé
jo us convido
de qui és
Everett
és un autor anglès
un autor
que destaca molt
l'estil viu
i la visió
més humana
de l'August
la visió més humana
del gran emperador
doncs el que deia
Cristina Barber
els catàlegs
de Sant Jordi
tenen moltíssims llibres
hi ha un llistat
de llibres
molt extents
però jo crec que avui
ens ha dibuixat
una miqueta
el perfil
dels diferents tipus de lectura
que s'han incorporat
tret d'aquells
bestsellers
que també els tenen
però clar
tampoc no els esmentarem ara
perquè ja estan prou demanats
Ruiz Zafón
tot aquest tipus de llibres
que això ja ho teniu
més que deixat
i més que demanat
a la biblioteca
volem posar l'accent
també en aquests llibres
que segurament
també tindran
molts seguidors
no?
Esperem que sí
Cristina Barber
moltíssimes gràcies
Adéu
Adéu-siau