.
Les dotze del migdia, set minuts, Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Tenim en David Serra a Sitges,
al Festival de Cinema de Catalunya.
David, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Nosaltres bé, però tu segurament millor.
Quant dura el festival aquest?
O és cuento que encara que ja ha acabat i tu continues allà?
No, no, no, són deu dies.
Si no existe.
No existe, no és veritat.
És una sinècdota.
És a dir que ja acaba aquest cap de setmana, no?
Molt bé.
Sí, no, no, no.
Ara m'agradaria molt que la ràdio tingués imatge
perquè estic al costat del mar,
sentat a una tauleta,
envoltat de zombies,
perquè avui és la nit dels zombies.
És avui el dia dels zombies?
Sí, sí.
I Juanjo està aquí, eh?
Si Juanjo va dir que aniria.
Mira, pues me lo he perdido.
No, però quan no comencen,
estan maquillant,
estan aquí al costat d'una exposició magnífica,
exposició al costat del Brigadón,
que és una exposició del 75 aniversari d'aquí.
Bon.
I fa una estona,
fa una estona que l'he pogut visitar,
perquè fins i tot, o sigui,
la quantitat de pel·lícules i projeccions
va fer impossible accedir
a totes les quantitats d'events
que es produeixen al llarg d'aquesta setmana.
És literalment impossible, eh?
Ja, no ho penso.
I inclús hi ha moltes cases
per part d'una certa crítica,
diguem-ne, de primera categoria,
que deien que ni en cans hi ha aquesta aturació.
Jo no sé si això és veritat o no,
perquè jo no he estat a cans,
però estan bastant cremats, eh?,
en aquest aspecte.
És a dir, que no dones a l'abast
i no pots fer bé la teva feina
perquè hi ha massa intensitat
o densitat de pel·lícules, no?
Sí, i a més estàs limitat,
perquè, per exemple,
si un pogués, per mitjà,
poguessis tindre més representació,
doncs seria tot més fàcil.
I sembla que ha estat limitat,
inclús, als grans mitjans,
han tingut serioses limitacions
per part de la direcció del festival
a poder accedir totes les events, eh?
I, en conjunt,
quina impressió tens
de les pel·lícules que has vist últimament?
Mira, jo ara mateix,
molt tranquil,
mentre espero un cafè,
diria que és el mateix que d'altres anys.
Jo vaig començar
amb una opinió,
diguem-ne, força negativa,
però no pel festival en si,
perquè el festival és el que és,
sinó pel tipus de pel·lícules
que aquest any,
la collita de l'any,
no és una collita molt destacable.
I no ho és, eh?
O sigui,
però la meva conclusió
és que si no fa,
o no fa,
o sigui,
hi ha pel·lícules molt interessants
que superen amb Escreix la mitjana
i que, home,
ha sigut un festival bo,
ha sigut un festival intens,
tot i que, ja t'he dit,
que, o sigui,
jo penso que,
com que està,
ha crescut tant,
es fa cada vegada més incòmode,
des d'una perspectiva gairebé
d'aficionat al gènere,
perquè trobes moltes...
Bé,
no trobes tantes facilitats
per poder accedir
a tot el que ofereix,
pot oferir el festival.
I molt de públic,
no?
Molta gent.
Sí, sí, sí.
A veure,
el creixement del públic,
jo no sé si el canvi d'edat
ha sigut positiu,
perquè ha guanyat una setmana,
però, bueno,
jo penso que el tipus de públic
ja hem arribat al tope.
i jo crec que aquest festival
no pot creixer més del que és.
I ha arribat al seu...
Bueno,
un nivell important.
La gent el coneix,
la gent ve a Sitges,
cada vegada hi ha més gent jove
accedint.
Nosaltres ja som els veterans,
hem quedat una mica endarrerits,
perquè, per exemple,
hi ha molta generació
d'amants dels blocs
i tot això
que venen a aquest festival
impulsats.
Tot i que se'ls han fet
una mena de llets
des del punt de vista
que l'acreditació
de la gent que ha vingut
com a blogueros,
i jo he conegut
blogueros de cert nivell,
doncs que no se'ls ha deixat
acreditar com a bloggers.
Fins i tot s'ha penalitzat
aquest tema.
Això no sé fins a quin punt
he de investigar,
però a internet
hi ha moltes pàgines
que denuncien
que Sitges
no es pren seriosament internet.
I això,
penso que un festival modern,
com és el festival de Sitges,
no es pot permetre
el luxe de menysprear
al que és
sense cap mena de dubte
o, bueno,
jo diria que un mitjà poderosíssim
i un gran poder reconvocatòria.
Et veig una mica antisistema,
David, eh?
Així m'agrada.
Sí,
de fet,
ara m'he comprat
una camiseta de desigual,
ho confesso,
per ser més antisistema,
antisistema,
però globalitzat, eh?
Sí, sí,
ja no ho penso.
Escolteu,
comentem algunes de les pel·lis.
Jo podeu dir el que vulgueu,
però tinc claríssim
que aniré a veure
la pel·li dels Coen
amb George Clooney
i Brad Pitt.
És que no puc fer res més.
Sí, a mi...
No ho puc evitar.
Me han dicho que tiene...
Hay división de opinión.
Hay división de opiniones
porque a unos les gusta más
cuando hacen drama
que cuando hacen comedia.
Pero lo que he oído bastante
es que se echa en falta
más Brad Pitt
y que sobra George Clooney.
Que sobra...
Sí.
No sé, eh?
No sé què dir-te.
¿Qué dius?
¿Saps algo?
O l'has visto?
Bueno, a veure,
no l'he pogut veure
perquè me debo al cine fantástico,
però vaja,
els Coens són...
A veure, per mi...
Jo no sóc un gran, gran fan
dels germans Coen,
però sí que he de dir
que diverses de les pel·lícules
més importants de la meva vida
com a cinèfils
són d'aquests dos germans.
Jo penso que aquesta pel·lícula,
d'entrada,
sí que he conegut gent
que l'ha pogut veure.
De fet, fa una estona
m'he estat a aquesta pel·lícula
a la cafeteria de Gansitges
i em comentava Carlos Bollero
que, bueno,
que la pel·lícula
amb ell no l'ha entusiasmat,
però reconeix que
és una tornada una miqueta
a un dels perfils
més agraïts dels germans Coens,
que és l'humor.
L'humor disparatat
una mica en la línia
del gran Levowski,
una mica en la línia
també del gran Salto
i una mica en la línia
d'aquesta pel·lícula
molt incompressa
que és Obróler.
I, bueno,
sí que he sentit que
hi ha gent
que no s'ha arribut gaire,
però és més que res
el que posa tant
sobre el paper
en tela de judici
el sistema nord-americà,
la fi,
els secrets,
ho fa tot tan ridícul,
és una òpera bufa,
és una pel·lícula clarament,
segons diuen molts,
menor,
però que no té voluntat
de ser més que res
que això,
un petit entre més,
on els germans Coen
s'ho han passat d'allò més bé,
bueno,
els germans Coen
i el senyor Clooney,
el Brad Pitt
i tots els intèrpretes
del Malkovich
perquè realment
és una pel·lícula
amb molta mala baba.
Bé,
entenc que a vegades
no actuem
amb un criteri cinematogràfic
exclusivament,
però jo la penso anar a veure
i a mi reconec
que els Coen m'agraden
i segurament m'agraden
les pel·lícules
que pitjor crítica han rebut
com ara Obróler.
Per en fi,
a veure,
s'ha de veure tot en aquesta vida
i jo amb Obróler
que no va agradar a ningú,
jo vaig riure
i m'ho vaig passar molt bé.
La conspiració del pànico.
Vale.
Què sabem?
Pues, bueno,
esta és de
Shia LaBeouf,
que és el nombre
més estrany
que he vist en mi vida.
És estrany, és estrany.
Sí, sí,
de hecho m'imagino
a su agente diciéndole
mira,
tú no te puedes llamar
José Domínguez,
te vas a llamar
Shia LaBeouf.
Y, bueno,
a veure,
me parece que és una idea
de Steven Spielberg
que la ha dirigido
DJ Caruso
el que ha hecho disturbia
apostando al límite
i vidas ajenas.
La més conocida
creo que és
Vidas ajenas
de esta
Angelina Jolie
i Ethan Hawke
que, bueno,
era un chico
que mata a otro
i se le suplanta
i tal,
bueno,
pues parece que no
acaba de convencer
a la gente.
Vale, sale,
aparece Billy Bob Thornton,
Rosario Dawson
y, bueno,
yo la iría a ver
por Rosario Dawson,
sobre todo.
Está para descubrir
aquesta, ¿no?
Aquesta está para descubrir.
La que em penso
que, no sé si David,
pero Juanjo
ya la ha descobert
i a mí
em crida
molt l'atenció
també,
potser perquè
és un conte
al voltant
de la felicitat,
Happy.
Sí.
¿Qué tal?
Happy.
Y además me parece
que me dijiste
que te gustaban
muchos secretos
y mentiras,
¿puede ser?
Sí, sí, sí.
Vale, pues es su director
y los actores
son bastante desconocidos.
Cosa que s'agraeix
també.
A mí m'agrada
veure pelis
d'actors desconeguts,
¿no?
Hay uno que me suena
mucho de alguna película
pero no lo localizo.
Bueno,
es una chica
que es
tremendamente feliz
y nadie le puede hacer
cambiar,
nadie consigue
que deje de ser feliz.
Pues eso es fantástico.
Sí, sí,
en cuanto...
Ser feliz
tot el día es...
Yo la comparaba
con secretos
y mentiras
que era gente
desgraciada
que aprende a...
Pero aparentar
a ser feliz.
Va descubriendo...
Sí,
que van descubriendo
cosas que les van
haciendo felices.
Por ejemplo,
la madre
que su hija
la maltrata hábilmente
y de repente
se da cuenta
que tiene una hija
que perdió
y esta hija
la quiere.
Entonces va recuperando
la felicidad.
Ella al revés.
Ella es muy feliz
y se encuentra rodeada
de cosas que la...
Y la va perdent
la felicitat.
Bueno,
eso ya se verá.
No, no,
no lo diguis
perquè la van a veure.
La recomiendo.
A ver,
es una narración...
Es un conte
y con una estructura
de conte, ¿no?
Bueno,
no,
es bastante complicada
de ver
porque no tiene...
Aparentemente
no tiene un conflicto.
Es...
Bueno,
el conflicto es este,
la lucha
de un enemigo...
O sea,
no hay enemigo,
es un enemigo
que no existe
pero que es algo
que le intenta
no ser feliz.
Com no la pots explicar
tot i que l'has visto,
¿la recomanas
com a mínim?
Sí,
pero eso,
diciendo que es
una narración difícil,
¿eh?
Y que...
que, bueno,
quien le guste
las películas
de tortazas
y tal
y otra cosa
y no le gusten
nada más,
pues que no vaya.
Que no vaya a veure
aquesta.
Sexy Killer,
aquesta es española.
Lo siento,
pero es que
té una pinta...
No sé.
A mí es que la chica...
Como una altra
que ha estrenat
que es diu Santos,
comedia romántica
sobre el fin del mundo,
que dius,
bueno...
Estas son las que yo he visto
a Sitges.
¿Y qué?
¿Y qué tal, David?
No sé si Juanjo
las ha podido ver ya.
No, no.
Sexy Killer,
tú la has vista, ¿no?
Lo que pasa es que la protagonista
de Sexy Killer
me hace mucha gracia
la cara que tienen, sí.
Yo no la soporto
como atreo.
La protagonista
de Sexy Killer
es lo mejor de la película
en diferencia.
O sea,
tengo que decir
que han sido
las dos películas
que de una manera o otra
han inaugurado
el festival de Sitges
dentro de la sección,
digamos,
Macarena Gómez, ¿no?
Sí, sí.
La prota.
Que, a ver,
ella está muy bien.
Yo la veridad
es que
es una mica contradictorio
porque dius, bueno,
¿qué pasa en Sexy Killer?
Bueno,
teníamos a la lejos auras
que hay aquí...
Espera, para que la gente
se oriente,
esta chica,
Macarena Gómez,
salía en la que se avecina.
Sí.
Esa especie de refrito
de Aquí no hay quien viva
y era una de la chica
de la pareja joven
que había, ¿vale?
Para que la gente
era así.
A mí es una actriz
que no li veig yo,
vull dir que
a lo mejor al cinema
fa el sal
y resulta que es revela
como una gran actriz.
Es que a mí me hace gracia
porque me da rabia.
Pero las séries de la tele
no tenía más, ¿no?
Me hace gracia
porque me da rabia.
Era correcta
y ya está, ¿no?
A ver, yo la veritat
es que post-acagut
per aquestes dos pel·lícules
durant el festival,
bueno, era necessària,
perquè ja t'he dit
que lo que es la collita
es fluixeta, ¿eh?
O sigui,
no había gaire,
jo crec que no había
gaire más
para explorar
dentro del mercado.
Pero el que es veritat
es que
aquesta sexy killer
que de fet
lo mejor es la frase
de venda de la pel·lícula
que diuen
que es una barreja
entre Aníbal Lecter
i el fons d'armari
de Paris Hilton.
O sigui,
aquesta ha sigut la manera
que anuncié aquest film.
Mira,
ja només
amb aquesta mena de cosa
ja dius
ui,
segur que no hi vaig.
Perquè quan han de maquillar tant
una idea
i agafant
que si Aníbal Lecter
Paris Hilton
em sembla
doncs una mica
una estracanada,
aquest tipus de definició
per una pel·li.
És que és el que és,
o sigui,
vull dir,
és una pel·lícula
que,
a veure,
d'entrada
jo la vaig intentar
seguir
amb un cert carinyo,
que jo deia dir,
ja sé a quin gener anem,
ha intentat agafar
una mica
el que és el cinema
gruixut
de pel·lícules
d'adolescents
nord-americans
i, bueno,
la veritat
és que
té una certa gràcia
al començament
però,
al final,
tota aquesta història
que succeeix
en un campus
d'una universitat espanyola
que és molt,
diguem-ne,
mega-mega-pija,
la que,
de veritat,
doncs passen
moltes coses
que hem vist
en pel·lícules
nord-americans
amb molta més gràcia,
doncs s'acaba convertint
en una mena
de cementiri
ple de cadàvers
i ple d'aberracions
que es pretenen divertida,
eh?,
o es pretenen divertida
però que la veritat
doncs, bueno,
és una comèdia de terror
per passar l'estona
oblidar-la immediatament,
vol ser també
pel·lícula d'acció,
està una mica
en la línia
de l'Airbag,
per exemple,
però que és molt més fluixeta.
Hi ha una mena
de petits homenatges
al cinema
de Sam Raimi,
a la forma
que està contada,
al Kenting Tarantino
sobretot
de la primera època,
i bueno,
que la veritat
és que és una pel·lícula
que jo suposo
que farà el seu públic
però que no passarà
a la història.
Una pel·lícula divertida
però sense pretensions,
podríem dir-la així?
Sí,
de protagonistes,
la chica que s'avecina
i el chico de los Serrano,
el chico tonto de los Serrano.
Bueno,
tonto había dos,
¿no?
Todos.
Hi havia varios.
En realidad,
en los Serrano
todos los hombres eran tontos.
No l'he vista mai
ni que no t'ho creguis.
Bueno,
Alejo Sauras,
que supongo que la gente
sabrá quién es.
David,
Santos.
A veure,
és una pel·lícula
de Nicolás López
que jo en el seu moment
deien que era
una gran pel·lícula
però Medio Rojo
fue una formidable
ópera prima
que jo vaig riure de pena.
La veritat
és que era una pel·lícula
que era la grandía
dels friquis,
o sigui,
el friqui fet cinema
més enllà
de Santiago Segura,
arribant a extrems
gairebé inenarrables
i ha tornat a fer
la mateixa pel·lícula,
això sí,
amb millor cal·ligrafia
podríem dir,
molt més pressupost
i és un...
bueno,
diguen que és la gran esperança,
jo deia,
m'exficava equivocat,
era xilé.
Avui m'han corregit.
Doncs aquest director xilé
que és el Nicolás López,
doncs bueno,
una mica padrinat
pel Guillermo del Toro,
suposo que li ha donat
una mica de caché
perquè pogués fer
aquesta primera pel·lícula
i que bueno,
que és absolut,
és una comèdia
de superherois,
d'un dibuixant de còmic
que és de Bé Salvador
de la Humanitat Sencera,
és molt esbojarrada,
és una autèntica locura,
una pel·lícula
que el millor de la pel·lícula
estaria una miqueta
una altra vegada
amb els protagonistes,
amb un zapataki
més que correcte,
amb un Leonardo Sbaraglia
de cabell llarg
i platejat,
que és el que presideix
una trobada
de fanàtics
dels còmics
i que pot fer gràcies
sobretot
els amants
o els hiper-hiperfans
de la Grau de la Galàxia
i els amants
de l'Spider-Man
del Sam Raimi.
O sigui,
els amants del còmic,
però entre la secció
jo diria
molt,
molt friki.
diguem-ne.
No hi entenc
ni un borrall,
el Juanjo
hi entén
més de cinema
com tu,
però a mi em dóna
la sensació
que intentes
magnificar aquestes pel·lis
que no tenen
molta cosa, David.
No, no, no,
la veritat és que no,
la veritat és que
jo faig un esforç
Tu ets una gran persona
i ho sabem
i ets la bondat
personificada,
però home,
tampoc no cal...
Eres demasiado bueno, eh?
Jo crec que sí,
jo t'he vist molt generós.
Som unes fricadas
de pel·lícula
i...
Mira, saps què passa?
Jo t'he vist molt generós,
però de veritat
que dius, home,
amb les pel·lícules
tan xules
que s'estan fent por ahí
que no arriben
a la nostra cartellera,
que només tinguen
aquestes opcions,
dius, home...
No, no,
a veure,
és que és molt trist,
és molt trist,
tu ho has dit.
Jo em nego a veure
qualsevol d'aquestes pel·lis,
és que n'hi riuré,
com a mínim
una de riure, no?
Faràs molt bé
perquè és per la teva
salut mental
i jo penso que...
Són pel·lícules
que la veritat no...
Són grans estracanades
portades al cinema
i que tindrà el seu pul,
que el té,
perquè jo ja t'he dit
que he vist plorar
autèntics fliquis,
llem molt semblant
a aquest director de la pel·lícula
que és tot un personatge
i que, clar,
jo me costa molt...
Llorar en què sentit?
De emoció.
No pot ser.
Por fin tenemos nuestra película.
O sigui,
jo he vist sortir
amb un friqui,
amb una camiseta,
amb el Yoda
saltando por los aires,
amb els seus pul·lores
dient
i ara diran
que és mala
i és magnífica.
Això, Sitges,
ho has vist?
Sí, sí, sí.
Quan algú diu això
és que sabe que és mala
i ja se prepara.
Doncs mira,
allò,
perquè no es digui
que som així com a molt...
que només ens agrada
el que ve de fora,
tampoc aniré a veure
una conejita en el campus.
Bueno...
Tu sí?
Jo no...
Jo si tinc molta sort
me la podré estalviar
perquè me la traurán.
Però vaja,
jo saps que
jo t'intento veure tot,
Jolanda.
Ja, ja.
Jo no la iré a ver
perquè m'he enterat
que...
Què?
Bueno,
la conejita
és una xica de Playboy
que expulsan
de la mansión de Playboy
i se va a una...
Però aquest és l'argument
o és una conejita de veritat?
No, no,
ese és l'argument.
Ah.
Sí, sí,
la expulsan
de la mansión de Playboy
i se va a un campus.
Mira,
si t'expulsan
de la mansión de Playboy
què hauràs fet, eh?
Sí.
Perquè no t'estan expulsant
d'un convent,
precisament, eh?
Bueno,
igual t'expulsan
por ser demasiado...
Recatada.
Sí.
i no sale...
i no sale...
ni un desnudo ni un desnudo
ni un desnudo ni medio.
Entonces,
me parece absurdo
hacer una película
basada en alguien
de Playboy...
que se titule una conejita
en el campus.
Sí,
i que encima no salga...
Bé,
doncs,
prescindim.
Reflexos l'has vista?
Sí.
I et va agradar?
Tiene momentos
que dan un poco de miedo.
Kepers Hutherland
genial.
Sí.
Tiene momentos brutales.
Bueno,
tiene un momento brutal.
Uno.
Sí,
bueno,
a ver,
es que yo tengo...
El género terror
lo tengo bastante trillado
y hay cosas
que no...
ya no me parecen fuertes.
Y...
y bueno,
un final...
un segundo final
sorprendente
y...
bueno,
pero en general
un poco sosa.
Da un poco de miedo, eh?
Decepcionant, eh?
Yo la veritat
es que...
Va a ser la película
que ya os vaig comentar
que va a inaugurar
y estoy totalmente
d'acord
amb el Juanjo.
Té un moment
que a mí es un moment
que está
ya en la película original
que es el moment
de la banyera
si no me equivoco,
¿no, Juanjo?
Sí.
Lo vi...
Lo vi absurdamente fuerte.
No sé.
Sí, bueno,
lo ha volgut mantindre
perquè ya era
la película original.
Después lo cambia todo
y no sabes por qué
porque voy a dar una explicación.
A mí yo es que
a partir del momento
que surge la monja...
Surge una monja,
Yolanda.
No,
desde el momento
en que él...
...perde...
...tota la credibilidad
que tenía la película
per mí.
La película cae...
Se desarrolla
en un centro comercial
El quemado
en el que los espejos
pues reflejan cosas
pues en plan fantasmas
o cosas que él no quiere ver
o cosas que han pasado.
Y de pronto
a mitad de película
incluso tirando
hacia el principio
sale de ahí la acción.
Y ahí pega un bajonazo
a la película
porque deja de dar miedo.
Te cuenta historias
que te dan igual
que si se va a buscar
una monja
que si no sé qué.
que...
Bueno...
Eso de la monja
a mí me ha sobtat
molt,
pero bueno...
La batalla
en Seatel
la vas anar a veure
y tenías
moltes ganes
y simple que
engrinola una miqueta
para algún postnat,
¿no?
Sí, a ver...
Me gustó,
como película me gustó
y luego le vi
una especie
de como de división
división en...
de opinión
entre el director
y el productor.
Yo creo que el director
tenía muy buena intención
de hacer...
quería contar algo
de algo que le parecía mal
y él lo cuenta,
lo denuncia
y se inventa
unos personajes
para hacerlo
y yo creo que el productor
quería vender más
y dar caña
y meter política
de por medio.
Claro.
Porque sin venir a cuento
son hechos
desarrollados
en el...
que pasaron
en el 99
y sin venir a cuento
nada más
a punto de acabar
la película
sale una foto
de George Bush
con Yarsirak
y tal
cuando esto
son bastantes años después.
Entonces dices
a ver cuál es la...
Sí, cuál es la intención
del productor aquí
porque el director
es que esto no tiene
nada que ver
con la película
y aparte...
Bueno, la gente...
Quiero decir algo
que la gente
la ve como algo
una película
antiglobalización
y no lo es.
No lo es.
De hecho, los personajes
al principio
prácticamente
nada más
empezar la película
dicen
yo no estoy en contra
del libre mercado
simplemente
que el mercado
no pase por encima
de los derechos humanos.
Entonces mira
com estem ahora
¿Qué te n'anaba a decir?
David, alguna cosa
que hemos de acabar
i a més el Juan Juan
s'ha de comentar
ni que siguin breument
tres propostes
del món del videojoc.
Entonces, a ver...
Per acabar
diguem-ne que yo
demà irem a ver
la película sorpresa
que se destapa
que es el último Miyazaki
toca Miyazaki
per demà
dibuixos animats
de Viajes de Chichiro
Oh, qué chulo.
Esta tiene un problema
esta película
que es el nombre
no sé cómo lo van a traducir aquí
pero es muy difícil de pronunciar.
De la película, dius
de la última.
Sí, la de Miyazaki, ¿no?
Sí, sí, sí
té un problema.
Sí, sí
Bueno, yo te digo
cómo se llama
Ponyo Ponyo.
Ponyo Ponyo.
Sí, sí, sí.
Es una...
No sé cómo la titulará
pero bueno
que realmente
de alguna manera
la farán
ya arriba a las pantallas
porque Miyazaki
siempre es una garantía.
Jo, la veritat
he vist moltes pel·lícules
jo porto molta saturació
avui descansaré una miqueta
perquè de fet ara
d'una estona
tornaré a marxar cap a Tarragona
perquè pràcticament
el que tenia a veure
ja està vist
i demà sí que aniré
a veure aquesta pel·lícula
aniré a veure
la Kid Joffember
que és la pel·lícula
que clausura el festival
i que diuen
que és molt espectacular
i deliciosa
és una producció mainstream
i bueno
parlant del tema
dels videojocs
vull dir que vaig estar
a la presentació
d'un videojoc
aquí a Sitges també
a més un videojoc
que es diu
Dead Spice
no sé si
la presentació
s'ha estrenat
com si fos
una gran pel·lícula
vull dir
ja han fet
una presentació
amb tots els sonors
i a lo grande
i pintava molt bé
inclús
hi ha hagut sessions
que malauradament
jo no he pogut
assistir
a alguna d'aquestes
sessions
perquè parlaven
del món
del videojoc
com l'autèntica
alternativa
al cinema
fantàstic
este videojuego
que fa moltes por
i té millors guions
que moltes de les películes
que hem vist
en aquest festival
i és veritat
sí, sí
porque es que además
el personaje
de un juego de terror
lo llevas tú
y tú eres el que
tiene que huir
del enemigo
y tal
pero eso es como
anar al restaurant
o cuinar
es a dir
t'agrada anar al restaurant
i que cuinin per tu
si tú t'has de muntar
la teva pròpia història
home
ha d'haver-hi temps
per tot
bueno
sí
a mi el que em fa
una mica de ràbia
yo no estoy de acuerdo
con que sea una alternativa
yo tampoco
es que el que em fa ràbia
és que una cosa
hagi de substituir a l'altra
si l'interessant
és que convisquin
tota
oi, és que els llibres
desapareixen ara
amb el Juanjo
comentàvem
que hi ha un reportatge
en un diari de Bàs Nacional
sobre la substitució
d'internet
pel llibre
no, no
aquí no cal
buscar un substituït
d'alguna cosa
que ja funciona
en tot cas
que assumi
i a banda del cinema
que hi hagi videojocs
i que hi hagi de tot
jo crec que els llibres
sempre se seguiran comprando
yo paso
de que venga alguien a mi casa
mira, te enseño mi biblioteca
i le enseño un CD
mira, con lomos de piel
encuadernado
porto la meva biblioteca
en el Pet Drive
molt bé
nueva Nintendo DS
David, et deixem ja
o et quedes?
tu di perquè
deus tenir feineta per aquí
jo, sí
no, ara entraré
intentaré
és que volia aconseguir
que vingués a la cançola
però se m'ha escapulit
llavors
ja, en tot cas
sí, perquè tenia feina
i també la hora era molt dolenta
perquè presentaven aquesta exposició
jo em vaig a dintre a veure l'exposició
i una pel·lícula
un documental que han rodat
al voltant del King Kong
i els deixo sols
molt bé
de totes maneres
la setmana vinent ja seré present
i podem comentar
però divendres estaràs a l'estudi, no?
exactament
molt bé, David
una abraçada
gràcies
fortíssima
bon cap de setmana
digues
Jolanda
perdona
tinc un detall per tu
pel programa
ja t'ho portaré
te farà molta gràcia
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
vinga David
fins divendres
adeu
nova Nintendo DS
sí
van a sacar dentro de poco
una nova Nintendo
DS
la
serà
un poco más pequeña
la pantalla me parece
que es más grande
y las dos pantallas
tactiles
vale
también creo que tiene
cámara de vídeo
digo creo en todo
porque es un...
no ha salido nada oficial
todavía
y la misma potencia
me parece un poco chorrada
para la gente que esteu
en aquest mundillo
no os costa
cada cop que surto un aparell
y os lo compreu
vinga
ahora torna a prendre
i allò
que no sé
a ver
suelen tardar mucho
en renovar
es fa mandra
no fa mandra
tornar a agafar un aparell
de nou
és a dir
tinc la 1
doncs ara la 2
i la 3
home
más que mandra
es un gustazo
sí
pero bueno
en cuanto a videoconsolas
acabo de dir una tonteria
sí en cuanto a videoconsolas
suelen tardar
más de 5 años
en renovarlas
lo que pasa es que
en la Nintendo DS
van sacando variaciones
pero el que tenga la antigua
pues no van a dejar
de hacerle juegos
ni nada
un joc de rol
tens también
per aquí
sí
Infinite
Un Discovery
era un juego de rol
muy esperado
y con muy buena pinta
con unos gráficos
maravillosos
y los juegos de rol
sabemos que
son muy de leer
y de texto
y tal
bueno pues
han sacado sin traducir
ni doblar
ni traducir
en un joc de rol
sense traducir
ni
es como extraño
me parece
me parece una animalada
la verdad
no lo puedo entender
hemos retrocedido
hemos retrocedido
12 años
no hay associaciones
d'usuaris de jocs
que puguin doncs
reclamar
i dir
escolteu
a veure si el voleu
comercialitzar aquí
a ver esto
un poco de culpa
lo tiene el pirateo
porque
si por ejemplo
en España ven
que no venden demasiado
pues dicen
¿para qué lo vamos a traducir?
esto
hay que tener siempre
un equilibrio
y para el final
nos hemos dejado
el Play Chappas
la canalla
torna a agafar
las chappas
de las ampollas
y está
tornando a recuperar
aquella vieja
que han de futbol
en chappas
y claro
a las nuevas tecnologías
no eran alienas
y ha sortit
el Play Chappas
sí
es un juego
es español además
de los productores
de Pocoyo
que se han lanzado
el tema de videojuegos
que además
bueno es el juego de chappas
y que además
cumple las normas oficiales
de la Federación Española
de Fútbol Chappas
me hizo mucha gracia
cuando lo leí
pero bueno
i hi ha Federación Española
de Futbol Botó
també
que arreus
hi ha molta afició
hi ha una entitat
que ho practiquen molt
que et pensaves
bueno pues sale para la PSP
quina gràcia
escolta
quan estigui
mirem de vera com és
quina cara fa
bueno yo no tengo esta consola
cuando venga Víctor
molt bé
cuando torni Víctor
li direm
escolta la Play Chappas
Juanjo Ferrer
moltíssimes gràcies
de veritat
que tinguis un bon cap de setmana
adeu-siau