Saludem ja l'arqueòleg Àlex Soler.
Àlex, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Jo anava a dir-li...
Àlex, gràcies per venir.
Abans ho diem amb micròfon tancat,
que és la vigília de Sant Joan,
que molta gent fa pont,
però els arqueòlegs treballen i a l'estiu
és el període de l'any que treballeu més hores a l'exterior.
No és que treballeu només a l'estiu,
però sí a l'exterior, oi?
Sí, bé, aprofitem els mesos de més calor
o de menys pluja,
tot i que aquest any no ha coincidit.
És veritat, eh?
Però sempre hi ha la coincidència amb les classes
i els estudiants i tota la pesca.
Llavors s'aprofita una mica l'estiu
i és en el moment on es fan les campanyes,
on es pot comptar amb més gent
i on el temps, en teoria, ha d'acompanyar.
Clar, és apassionant aquesta feina,
però Déu-n'hi-do fer uns horaris bastant intensius
en el que és treball de camp,
en el que és els jaciments i amb aquesta calor.
Escolta, dur-hi-llo és una estoneta, no?
Vull dir...
Home, cal pensar que una excavació
és un moment únic i repetible
en el qual s'aboquen molts esforços,
molts diners també,
molta energia en un moment precís de temps.
I s'ha d'aprofitar al màxim
per intentar recuperar el màxim d'informació possible,
per intentar treure tota la documentació,
tot el registre que fem de les excavacions.
I, per tant, és un moment en què anem una mica atabalats, no?,
a l'estiu.
Clar, ja m'ho imagino.
L'Espai Evoluciona avui apostava per parlar justament del foc
i val a dir que l'Àlex, justament,
amb altres companys i companyes,
treballarà, com altres vegades, a l'abric romaní.
És un jaciment realment extraordinari
i allà hi ha molts fugards, ara en parlarem.
Però, clar, li deiem...
Parlem de com es va fer la descoberta del foc.
Clar, això en feia dius,
home, doncs això ho sap tothom.
Sí, sí, ho sap tothom.
I ho diem a vegades a aquest espai.
El cinema a vegades ajuda,
però el cinema a vegades ha fet molt de mal.
I tots, si ara féssim una enquesta,
cosa que no farem,
i preguntéssim,
tu com creus que l'Homini et va descobrir el foc?
Tothom visualitza allò,
el senyor amb els cabells llargots,
fregant dues pedres,
surten una guspida...
Mira, ja hem descobert el foc.
No sé jo exactament,
a partir de la informació real que teniu,
de tot el treball que heu fet,
tenim coneixement de quan i de quina manera,
l'ésser humà descobreix aquest element
que marca, sens dubte,
tota l'evolució humana.
Hi ha tres períodes principals.
No hauríem de parlar directament
d'una descoberta del foc,
o podríem parlar inicialment
d'una descoberta del foc,
quan l'home és conscient del poder del foc,
però encara no el pot controlar.
Llavors, això passa fa al voltant
d'un milió i mig d'anys,
on trobem evidències de foc
en alguns jaciments,
tot i que no està generalitzat aquest ús.
És molt esporàdic,
en alguns jaciments hi ha evidències,
hi ha proves poc definitives
de l'ús del foc.
I una altra descoberta,
l'autèntica descoberta,
és quan descobreixen a fer-lo servir.
Aquest és el gran descobriment.
En la primera,
i perdona, Alex,
en la primera dins del període de l'evolució,
de quin tipus d'homínit estem parlant?
Clar, estem parlant d'homo habilis,
homo erectus, d'Àfrica,
però el foc representa el coneixement del foc,
l'adquisició de la capacitat de fer el foc,
va lligada, és causa i efecte de molts canvis.
No sabem ben bé quin homínit,
quina espècie concreta és el responsable
del descobriment del foc
o del descobriment de la producció
i l'ús domèstic i diari i continu
i generalitzat del foc.
El que sabem és que el descobriment del foc,
aquest ús domèstic,
va associat a moltes altres adquisicions.
Per tant, el foc
és una de les adquisicions
més importants de l'evolució humana.
Però aquí es donen un moment
en què l'home, o la dona,
l'homínit, parlem d'homínits,
descobreix que és capaç de tenir
moltíssimes habilitats
per anar controlant la seva vida
des del punt de vista material, no?
Vull dir que es deu adonar
diferents fenòmens alhora.
En aquest període on hi ha evidència de foc,
però no una domesticació del foc,
podríem parlar de domesticació,
l'home utilitza la tecnologia
com una força adaptativa extrasomàtica.
És a dir,
un lleó evoluciona a partir del creixement
de les seves ungles,
dels ullals, d'uns ullals potents.
En canvi, els homínits
aquesta adaptació
és extrasomàtica.
És a dir,
utilitzen pedres, pals,
elements de la natura
per adaptar-se a un medi.
Llavors, d'alguna manera,
renuncien a una adaptació física.
I de fet,
som uns animals sense pèl.
Són bastant imperfectes,
en aquest sentit, no?
Però el gran canvi
que ens diferencia,
sí, està molt bé com a resposta
a aquesta adaptació extrasomàtica
en forma de pedres i de pals i d'ossos,
com a eines,
però el que realment ens diferencia
d'altres animals
és l'ús del foc.
Per què?
Perquè a partir de l'ús del foc
som capaços de transformar,
de transformar la natura.
Clar.
Entrem a transformar els metalls,
entrem a transformar la dieta,
fins i tot.
Vull dir que són molts factors que es donen.
Clar, vosaltres,
afortunadament,
sou científics,
no realitzadors de CIDEMA,
però jo m'imagino que,
a poc o molt,
a mesura que aneu investigant,
fent els treballs de camp,
el posterior treball de laboratori,
a veure,
aquesta capacitat d'afabular
també la teniu.
I jo m'imagino que
alguna vegada heu pensat
o heu intentat intuir o imaginar
com serien les circumstàncies
en què els homínids diuen
ei, que jo això ho puc controlar, no?
Podeu intuir d'alguna manera,
d'una banda,
a partir del treball científic,
com dèiem,
però també aquesta part que teniu,
pel·lículera,
que és inevitable
i que tenim tots.
Home,
està clar que
hi ha processos tècnics,
tecnològics,
parlàvem de pedres i de pals,
que es proveixen per fricció.
És a dir,
tu,
per apuntar una llança,
el que fas
és fregar
una eina de pedra
amb una llança de fusta.
I,
de seguida,
devien observar
que aquesta fricció
produïa escalfor.
i que aquesta escalfor
podria acabar resultant
en foc.
Després,
sabem que
produïen eines
de pedra
que estan basades
en la percussió
d'una pedra amb l'altra
per fer saltar
escles.
Aquesta percussió,
de fet,
és una de les tècniques
per obtenir foc
de certes pedres
amb alt contingut
amb ferro,
amb alt contingut
amb sílice,
produeixen espurnes.
Era un fet habitual
que ells culpegessin
sistemàticament
dues pedres.
llavors devien observar
ràpidament
que es produïen
espurnes,
devien observar
els focs naturals,
els llams,
les erupcions volcàniques,
ells coneixien el foc.
És a dir,
que aquesta descoberta
apareix
amb la primera tecnologia,
va en paral·lel,
perquè si dius
que estaven
manipulant objectes
per crear
determinats estris
que els era necessari,
va ser una descoberta casual,
doncs, eh?
Bueno, casual no.
Bueno, casual.
És la suma
d'adquisicions
de molts anys
que acaben donant això.
I, de fet,
tot el foc
accelera
tot un procés
acumulatiu
i es dona
en un moment,
fa uns 400.000 anys,
en què apareix
el llenguatge,
segurament,
on el foc
permet allargar
el dia
i que continuïn
treballant
durant la nit,
que continuïn
relacionant-se
durant la nit,
desenvolupin
noves tecnologies,
transformin
matèries primeres,
transformin
o facin
més comestibles,
vegetals.
La carn,
hi ha
bacteries
que el foc
destrueix
i permet
que no siguin
nocives
per l'organisme.
El foc
permet
conservar
els aliments
a partir del fumat.
El foc
permetrà
que els huminits
desplacin
a zones
més fredes.
Clar,
per escalfar-me
esdevé
un element
imprescindible
en el que és
l'evolució humana
i en paral·lel,
precisament
per aquesta importància
que deu adquirir
en la seva vida
quotidiana,
també esdevé
un element
de culte
i que és comú
a totes les cultures.
Clar,
hem d'imaginar
la gran capacitat
d'atracció
que té el foc
com a element
distorsionador.
I també els va
permetre
entrar dintre
les cavernes,
un lloc
inaccessible
fins llavors.
El foc
permet
il·luminar
coses
que no s'il·luminen,
permet un joc
d'ombres
més enllà
que el sol.
I de fet,
aquest caràcter
transformador
de la matèria
es
tradueix
en moltes metàfores
sobre
l'espiritualitat
del foc,
la seva capacitat
de renovació,
de transformació,
el poder
que representa
per protegir-se
contra animals,
contra altres grups.
És una de les
grans adquisicions
que hem fet
com a humanitat.
L'abric romaní
a Capellades
és un dels
enjaciments
més rics
en fogars,
no?
Tinc entès?
A l'abric romaní
hi ha unes condicions
sedimentàries,
és a dir,
de formació
de les diferents capes
d'aquest jaciment
que són ràpides
i poc violentes,
diguéssim,
al pas de l'aigua,
va tapant aquests fogars,
n'hem trobat,
no ho sé,
uns 400,
al llarg dels 25 anys
que,
bueno,
de fet,
farem el centenari
d'excavacions
a l'abric romaní
l'any 2009,
portem 25 anys
des de
des de Tarragona
treballant en aquest jaciment
i s'han recuperat
innombrables fogars,
uns 400,
500,
no conec el nombre
exactament.
Aquests fogars
es troben
en un estat
de preservació
excepcional
i, de fet,
el que,
dintre del fogar
trobem
trossos de carbó,
la cendra,
restes d'ossos
cremats,
trobem
pedres
al voltant,
vull dir,
la típica foguera.
La típica foguera,
no dic fora la de Sant Joan,
però, vaja,
l'utilitzaríem
per modificar
l'estat dels aliments,
segurament, no?
Després,
hem vist
l'abric romaní
com els fogars
jerarquitzen l'espai,
és a dir,
a cada nivell
que destapem,
quan destapem
un nivell d'ocupació
o un moment concret
de població
d'aquesta cavitat,
el que estem veient
és com
utilitzaven l'espai
i com
es distribuïen
en l'espai.
I tot això
està jerarquitzat
per la presència
de fogars.
I veiem que hi havia
fogars centrals,
fogars
relacionats
amb una unitat domèstica,
fogars accessoris,
fogars especialitzats
per fer
una tasca concreta.
Això us pot arribar
a saber
com estava
jerarquitzada
aquesta comunitat
fins a aquest punt
ens podria donar
o com s'organitzaven,
millor, no?
Perquè probablement
hi hauria
generarquia o no,
però sí que ja sabien
o intuïen
com s'havien d'organitzar
per fer les diferents tasques.
Imagino que és aquesta
la informació
que dona
la disposició dels fogars.
Exactament,
també entre un nivell
i l'altre
veiem diferents
tipus d'ocupació,
és a dir,
si es tractava
de tota una comunitat,
tot un clan
que es desplaçava
fins al jaciment,
o si es tractava
d'un partit grup
que l'ocupava
durant un cert temps
molt puntual,
o si el grup
ja està molt de temps,
depèn de la potència
d'aquest fogar,
la seva reutilització,
les diferents capes
de cendre
una sobre l'altra.
A part de l'abric romaní,
també es conserva
la fusta,
es conserva
en forma
de negatius,
d'emprentes,
i hem pogut relacionar
aquesta presència
de fusta
mig cremada
amb el tipus
de combustible
que feien servir
els Neandertals
i com recollien
la fusta,
quin tipus
de fusta
utilitzaven.
Això que estàs dient,
pels que són
habituals
d'aquest espai
evolucionat
a l'IPES,
els hi deu passar
com una servidora
que estàs explicant
tot el tema
dels carbons,
de la fusta
i com que hem anat
conèixent
les diferents disciplines
que s'apliquen
després al laboratori
amb aquests materials,
això us dona
una quantitat
d'informació
extraordinària.
La informació
que pot aportar
el carbó
és una informació
molt rica,
no?
Exacte,
bé,
a partir del carbó
tenim l'espècie
sobretot,
quina espècie
utilitzaven.
Hi ha altres recursos
com els fitòlits
que també n'heu parlat,
hi ha estudis
microgeomorfològics,
és a dir,
diguéssim que
és l'estudi
en microscopi
d'aquestes
diferents capes
de sediment,
d'aquests nivells
cremats,
d'on està col·locat
el fogar
per veure
quins ritmes
d'utilització
havia tingut,
quina presència
d'ossos cremats,
quina presència
d'altres elements.
L'abric romaní
és un espai
extraordinari,
deies que ara
s'acompliria
el centenari
que es fa
la primera descoberta
d'aquest jaciment
arqueològic.
Encara queda molt
per oferir-vos,
m'imagino,
als arqueòlegs,
aquest jaciment?
Home,
després de cent anys
s'ha de fer
una tasca important
també d'estudi,
com sempre
també es parla
que hi ha
un treball
de camp
i un treball
de reflexió,
d'estudi,
d'investigació
sobre les dades
que hi ha.
De fet,
el material
ja està recuperat
i això
pot permetre
molts i molts anys
d'investigació,
tot i que
pot continuar
la investigació
de l'abric romaní
i pot continuar.
Moltes vegades
hem comentat
en aquest mateix espai
evoluciona
la fascinació
que exerceixen
els neardentals
en el que és
la cultura
contemporània
i aquí sí
que es fabula,
Déu-n'hi-do.
L'abric romaní
és dels espais
on més informació
en els últims temps
ha donat
respecte
a aquest període
dels homínids,
no?
Sí,
de fet,
per exemple,
els fogars
més antics
de Catalunya
són
a l'abric romaní
i,
bé,
com et deia abans,
és un jaciment
amb un ritme
de preservació
molt acurat,
molt precís
i ens permet
fer tot aquest
desenvolupament
i arribar
al que nosaltres
en diem
paleoetnografia,
és a dir,
fer com si fóssim
antropòlegs
però en arqueologia,
no?
Déu-n'hi-do.
Avui,
doncs,
s'encendran
moltes fogueres,
jo no sé
què diran
els arqueòlegs
si és que existeixen
d'aquí
mil,
dos mil anys,
no sé què dirien
de què farien
i per què feien
aquestes fogueres,
sortiran fogars segurament
també, no?,
d'alguns llocs
i res tindrà a veure
amb els que trobeu vosaltres
segurament.
Home,
possiblement,
fusta cremada
fusta cremada
i cendres
és molt similar.
Iran,
què feien els tarragonins
d'aquella època,
no?,
encenent fogueres.
Unes platges,
allò,
amb algun nivell
de cendres
que no sabem
com explicar.
Alguns petards,
algunes coses,
alguna resta
de got de mojito,
no sé,
a veure,
com ens explicava abans
el nostre cuiner.
Molt bé,
doncs,
escolta,
Àlex,
Soler,
arqueòleg,
t'agré moltíssim
que hagis vingut avui
aquí a l'Evoluciona
del matí de Tarragona Ràdio.
Te'n tornes a l'excavació
ara, no?
Ara mateix.
Mare meva,
amb aquest sol que cau, eh?
És el que ens toca.
Un barretet, eh?
Sobretot,
que no se t'oblidi.
Un tol, un tol.
Moltíssimes gràcies.
I parlem ara
de la disciplina.
Aquesta setmana,
Jordi Sorinyà
que ens ha preparat
el que és
l'arqueologia molecular.
L'escoltem.
Per explicar
l'arqueologia molecular
és obvi
que no fa falta
recórrer
al nostre diccionari
de grec antic.
De fet,
en tenim prou.
em dono un cop d'ull
els nostres apunts
per tenir clar
que es tracta
de l'estudi
dels bioelements
i les biomolècules antigues.
Ara bé,
què és un bioelement?
Aquí,
jo ja necessito
demanar-me el comodí
de Policar Portolà,
investigador de l'IPES.
Quan parlo de bioelements,
refereixo elements
que es troben
essencialment
en els ossos,
perquè, és clar,
en el registre arqueològic
el que més trobem
són ossos
a nivell
de restes biològiques.
Aleshores,
a part dels bioelements,
doncs també podem trobar
biomolècules
és a dir,
per exemple,
lípids,
restos d'àcids grassos,
de greixos,
en definitiva,
o bé,
restes d'ADN.
Aquestes partícules
són molt més importants
del que poden semblar
ja que ens proporcionen
informació sobre,
per exemple,
la dieta
dels nostres avantpassats.
Tot depèn
dels bioelements
que puguem trobar
incrustats dels ossos.
Tant l'estronci
com el zen
són indicadors
de dietes diferents.
És a dir,
zen en els animals
i l'estronci
en els vegetals.
Aleshores,
quan nosaltres
mengem
més de carn,
acumulem
més zen,
mentre que,
si mengem
molts vegetals,
acumulem
més d'estronci
en els ossos.
Això és el que
es diu
teixits d'iana.
És a dir,
els ossos
són teixits d'iana
d'una sèrie
d'elements.
Poca conya
amb aquests bioelements
perquè hi ha
una teoria
que explica,
a través de l'arqueologia
molecular,
la caiguda
de l'imperi romà.
En el cas del plom
té més interès
per estudis
que s'han fet
sobre els romans,
sobre el famós
plombisme,
és a dir,
la contaminació
degut a la ingestió
de grans quantitats
de plom
que hi havia
en l'aigua
a l'època dels romans
i també en el vi,
perquè li afegien plom
com a conservant
en el vi
i aleshores
s'havia dit
fins i tot
que una
de les causes
de la caïda
de l'imperi romà
és la bogeria
que patien els
emperadors romans
degut a l'acumulació
de plom.
Obtenir aquesta informació
i formular
aquestes teories
més o menys creïbles
no és però
una tasca senzilla.
Es necessiten
hores i hores
de laboratori.
És una tasca
que requereix
moltes hores,
és molt feixuga,
no és el que
s'ho deixa
del CSI,
que es veuen allà
els forenses,
allà fent coses
molt espectaculars,
sinó que és una feina
que s'ha de fer
diaria,
que hi ha èxit
i també hi ha fracassos,
que s'ha de fer servir
una mica el método
de la fàcil i l'error,
perquè no són mostres
d'estàndard,
és a dir,
són mostres que
cada mostra
és un món diferent.
Bé,
potser Policart Portolà
treballa al laboratori
però no fa res
semblant
al que podem veure
al CSI.
Però,
Jolanda,
tu que també coneixes
el Policart,
no creus que s'assembla
una mica
al Grissom
de CSI Las Vegas?
Doncs ara que ho dius,
Jordi,
jo diria que sí,
que té una retirada,
és la una,
les notícies.
de CSI Las Vegas.