4 minuts en dos quarts d'una del migdia
és el temps al matí de Tarragona Ràdio
d'acostar-nos al món de la ciència i la recerca
és l'espai Evoluciona
que fem en col·laboració amb l'Institut de Paleocologia Humana
i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili
Avui ens acompanyen Rosa Oguet i Andreu Oller
Bon dia, Rosa Andreu
Benvinguts, són dos dels responsables de la troballa
de la mandíbula tapuerca
del que asseguren és el primer homínid d'Europa
Vostès diran, i què ens han d'explicar aquestes alçades
després que tots els diaris d'abast nacional i internacional
és una informació que han tingut en compte
després de ser aportada del Nature
Home, aportacions, aportacions no
però intentarem que d'una forma planera i propera
ens puguin explicar com va anar aquesta troballa
i el que és més important
què suposa pel que és el món de la recerca
i el món de la hipòtesi en definitiva
de l'evolució humana
però no ens quedarem aquí
perquè també conversarem
amb en Robert Sala
Bon dia, Robert
Bon dia
volem parlar amb ell de la nova edició del màster
en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
i és que l'IPES, com vostès saben
ho hem comentat moltes vegades
té tres branques d'actuació
la recerca, la docència i la socialització
nosaltres modestament ens col·locaríem en aquesta tercera
i avui parlaríem amb Robert Sala
del que és la segona, la docència
perquè en aquest marc sobresurt aquest màster i doctorat
que des que es va iniciar el curs en 2004
cada cop té més alumnes
i hi ha molts alumnes d'aquests
que venen becats d'arreu d'Europa
hi ha també diferents convenis
i un dels aspectes més destacats
d'aquest màster en aquest curs
és que és una oferta docent
adaptada al Pla de Bologna
una assignatura que no diria pendent
però que probablement s'ha d'explicar i molt
als alumnes i també a molts professors
acabarem l'espai
amb el nostre diccionari particular
en Jordi Sorinyà
que ha estat investigant
ha treballat i en la recta final de l'espai
que fem en col·laboració amb l'IPES
ens explicarà què són els fitòlits
avui esbrinarem
incorporarem una nova paraula
un nou terme
al nostre vocabulari científic
no moltes vegades
un treball de recerca
i una descoberta científica
ocupa no la portada de la revista Nature
no diré que estigueu acostumats a l'IPES
però és la segona vegada aquest any
que es publica un article
al voltant de la vostra feina
però que ocupi primeres planes
de diaris generalistes
d'emisores de ràdio i de televisió
home, cada dia no sortiu
tot i que treballeu cada dia
i força
Andreu
és cert que costa moltíssim
arribar a sortir
una portada d'aquestes característiques
evidentment
això el que dona és
un ressò molt més gran
a la feina que porten
important
realitzant aquests exerciments
des de fa molts anys
quan vau posar per primera vegada
vosaltres com a professionals
els peus a Tapuerca?
en el meu cas el 1990
i la Rosa crec que un any
Rosa quan vas trepitjat a Tapuerca?
el 93
per tant Déu-n'hi-do
ja és com a casa vostra
m'atreviria a dir
perquè en cada campanya
hi esmarceu moltes hores
i moltes hores
a dins dels diferents espais
d'excavació
sí, gairebé
és
gairebé un mes
més i mig anual
si són 19
jo a ella 17 anys
doncs compta
hem passat més de
gairebé dos anys
de la nostra vida
treballant
seguit allà a Tapuerca
com és una jornada ordinària?
no dic que el dia
que vau trobar la dent
posteriorment la mandíbula
i tot plegat
una jornada ordinària a Tapuerca
i així
ens introduirem una miqueta
en el que és el treball de camp
i quan vau fer
i de quina manera
aquesta troballa
que us sembla
ens ho comenteu una mica
sí
normalment
hi ha un treball de camp
que es produeix al dematí
nosaltres a les 9 del dematí
comencem
el treball de camp
cadascú a l'excavació
on t'estigui treballant
fins a les 3
hi ha una parada
quarts d'11
per esmorzar
i a les 3
tornem a Burgos
nosaltres estem vivint
en una residència
d'estudiants
de la Junta de Castella i León
a Burgos
dinem
i després de dinar
a partir de les 5
comencen els treballs
de laboratori
tot el que el dematí
hem extret del jaciment
doncs hi ha tot un procés
de laboratori
que va de les 5 de la tarda
fins a les 8 del vespre
i un matí normal
no matís assenyalats
com els que ens ho comencen avui
què podeu trobar
en qualsevol dels espais
que determineu
que feu l'excavació
què podeu trobar
un matí ordinari
qualsevol
això depèn molt
del jaciment
en què treballem
perquè no tots els jaciments
i no tots els nivells arqueològics
presenten la mateixa quantitat
de fòssils
i de restes
lítiques
etc.
en nivells
normals
mitjans
és que
pots arribar a coordenar
o a trobar
100 o 200 fòssils
o fragments de fòssil
o fragments d'eines de pedra
això depèn molt
del tipus
del jaciment
on treballes
i tot això
et pot donar
molta informació
o cap
coses que ja sabies
segurament
no poden confirmar
altres coses
que ja havíeu plantejat
les hipòtesis
amb materials anteriors
evidentment
aquestes alçades
la major part
del material
que trobem
passa a reforçar
una mica
el que ja coneixem
i només
en situacions
molt excepcionals
com aquesta
trobem
elements
que per ells mateixos
suposen
un salt
molt gran
respecte
al que sabíem
Atapuerca
dins d'aquesta
tasca de socialització
ja saben
que és un espai
que en determinats
moments de l'any
i d'una manera
organitzada
lògicament
es pot visitar
si encara no ho han fet
o no tenen intenció
de fer-ho
amb immediatesa
sempre poden
també a través
de la plana web
de l'ips3bw.com
nrb.cat
barra ipes
entrar i contemplar
diferent material
audiovisual
que ens ofereix
aquesta pàgina
un dels vídeos
que més està
al YouTube
és el moment
en què
trobeu l'Aden
és el moment
que trobeu l'Aden
home
és un moment
se us veu emocionadets
eh
jo quan ho he vist
el vídeo
dic
ui
és que ha de ser
un moment
realment important
després de tants anys
treballant aquí
a Tapuerca
no?
sí home
a més és un moment
important perquè
nosaltres quan excavàvem
sabíem
la cronologia
més o menys
que tenia el nivell
és a dir
nosaltres sabíem
que estàvem excavant
un nivell
de més d'un milió
d'anys
i clar
això
quan apareix
la resta
saps
la importància
que és una resta humana
i que a més a més
la cronologia
és molt important
aquesta la vau trobar
a la cima
de l'elefante
va ser exactament
com feu
esteu una temporada
treballant
en un dels espais
després aneu a un altre
no
nosaltres l'equip
tenim un equip
bastant gran
i llavors el que fem
són actualment
si no m'equivoco
a Tapuerca
s'estan excavant
a la vegada
cinc o sis jaciments
i estem repartits
els membres de l'equip
estem repartits
en diferents jaciments
i al mateix moment
s'estan excavant
diferents nivells
de la gran dolina
a la cima
de l'elefante
a la covaixa
dels serpazos
a la cueva
del mirador
al cueva
major
i portalón
és a dir
que s'estan excavant
diferents jaciments
tots a la vegada
trobeu una dent
trobem una dent primer
i això ja us fa pensar
que es descarreguen
totes les alarmes
i les emocions
pensar
ep
potser podem trobar
alguna cosa més
sí esclar
i de fet
continuem pensant-ho
encara
encara
encara n'hi ha sortit
trossets d'aquest senyor
esperem
que més al llarg
de l'edent
i la mandíbula
de la qual l'edent
perdany
esperem trobar-ne més
l'esperança
que n'hi hagi més
perquè l'elefanter
s'ha excavat
molt poc tros
per tant
esperem
continuant
trobant
restes humanes
algú pot pensar
ja veus
aquest artefacte
o aquesta andròmina
que diria
qualsevol com jo
que pugui donar
tanta informació
és fascinant
pensar que un tros
d'alguna cosa
pugui donar
tantíssima informació
com la que us ha donat ja
que fins i tot
ha fet
trasbalsar
les hipòtesis
amb les que estàveu
treballant fins ara
el que ha fet
més que trasbalsar
jo crec que
ha reforçat bastant
les hipòtesis
que des de fa un temps
venim proposant
que el poblament
a Europa és més antic
de fet ja teníem evidències
amb altres llaciments
al voltant d'aquesta fetxa
d'una mica més
d'un milió d'anys
hi havia llaciments
a Orze
al sud de la França
i a Orze
a Orze
però mancava
la resta humana
hi havia evidències
indirectes
com són les eines
de pedra
per exemple
però no hi havia
el fòssil humà
aquí
hem tingut la sort
de trobar un nivell
de començar a treballar
com ha dit la Rosa
en un nivell
on ja d'entrada
tenim el fòssil humà
a més a més
tenim els animals
que consumia
ho sabem
perquè hi ha sortit
una sèrie de marques
i no ho pot explicar
millor els ossos
que ens diuen
que han estat menjats
pels humans
a més a més
tenim les eines de pedra
que han fet servir
aquests humans
o sigui
tenim un fòssil humà
en un context
prou ampli
que dóna molt més joc
a l'hora d'explicar
com vivien
aquests comunitats humanes
clar
segurament jo he utilitzat
un verb
perròniament
no és que trasbalsi
sinó que en tot cas
modifica la cronologia
segurament
sí
la posa
però ja hi havia
ja es pensava
perquè hi havia evidències
més o menys indirectes
amb una datació
menys segura
el que ha fet és
jo crec
reforçar
una mica
el que veníem proposant
que el poblament humà
a Europa
té més d'un milió d'anys
i
l'hem pogut
detar bé
i trobar
en un context
arqueològic
fiable
perquè a vegades
trobes un fòssil
encara que sigui humà
aïllat
però sense el context
o un nivell
ben datat
amb evidències indirectes
aquí hem tingut la sort
de trobar-ho tot junt
per això no modifica
l'origen africà
ni res d'això
que ja estava més que plantejat
de moment
no no
això no ho modifica
això no ho modifica
és un tema
d'anar corrent anys
recula una mica més
aquest poblament
i després
una altra cosa
que diem
a l'article
més enllà
d'aquesta mandíbula
fem un breu repàs
als diferents jaciments
d'aquests més antics
que s'havien posat en dubte
per part de molts
especialistes
una mica
proposem
que aquest poblament
d'Europa
va ser
evidentment
més
abans
del que es deia
i després
que creiem
que des d'aquest moment
va ser bastant continuat
a partir d'aquest milió
o poc més de milió d'anys
fins als 700
800
sí que ja trobem
diferents jaciments
que sembla
que estan
mostrant
un poblament
bastant continu
perquè alguns autors
proposaven
que bé
al moment d'acceptar
aquestes cronologies
més antiques
deien bé
però són intents
que no van tenir
no van ser fluctuosos
no van
no van tenir continuïtat
i nosaltres
diem que sí
aquestes magnituds
de milions i milions
d'anys
que feu servir
la veritat és que
a mi em costa molt
situar-me en el temps
vaig anar fent així
amb una ratlleta
us vaig fent
perquè és que si no
em perdo
estem parlant
que aquesta mandíbula
provisionalment
pertanyeria
a l'homo antecessor
com era
aquest individu
del que sabem
del que sabem fins ara
com era
quines característiques
tenia
bé
el que sabem
a partir d'aquest fòssil
poca cosa podem saber
perquè és un fragment
de mandíbula
a més
amb bastantes patologies
no sé si heu tingut
l'oportunitat de veure
les fòssils
que no fa gaire gots
per entendre'n
entrant a la vostra web
podem veure-ho tot
és un fantàstic
llavors
aquest grup humà
aquest home antecessor
el coneixem
bàsicament a partir
dels fòssils
trobats
amb un nivell
amb un gestiment
que està a 100 metres
de l'estima d'elefant
que es diu
la gran dolina
amb un nivell
que es diu
té de 6
són uns fòssils
que es van
començar
es van descobrir
el 1994
i que han anat apareguent
95-96
i darrerament
ja hem tornat
a trobar
algun fòssil més
per tant
tampoc tenim encara
escalets
diguem
complets
però sí que ja hi veiem
és un tipus
de fòssil
que s'hi barregen
alguns trets arcaics
sobretot a la dentició
i tal
però ja hi ha
algun tret modern
que
el trobem
ja a la línia
dels
dels homo sapiens
la pròpia forma
de la mandíbula
que deia
tot això no té res a veure
la monsfologia
de la mandíbula
tot sí
de grans trets
sabem que eren
lleugerament més baixos
que els homo sapiens
lleugerament
algun més robustos
amb una capacitat cràneana
una mica inferior
però ja
diguéssim
que presentava
unes característiques anatòmiques
que els situaven
com a
antecessors directes
al que seran després
els neandertals a Europa
a qui volia parar
perquè ara els neandertals
tothom en parla
dels neandertals
serà que tenim
moltíssima més informació
ara que no pas abans
i estan fent
moltes anàlisis
d'ADN
l'altre dia
parlàvem aquí a la ràdio
també amb un investigador
que bueno
intenta constantar
en un treball de recerca
si eren pells rojos
o no eren pells rojos
que també
una cosa que pot semblar
superficial
però que per vosaltres
podria ser molt transcendent
a l'hora d'anar
continuant
confegint aquest mapa
del que és
l'evolució humana
Sí, home
jo crec que
el tema dels neandertals
és un tema
que sempre ha estat
present
a l'evolució
hi ha una atracció
jo crec que
dins del món
de la paleontologia
per una banda
i d'arqueologia
en una altra
els dinosauris
i els neandertals
han sigut dos
Es veien com a més familiars
més nostres
jo crec que
l'extinció
és a dir
hi ha tot un
tot un
tot un mite
tot una història
al voltant dels neandertals
que ens es fa
molt atractius
de sempre
i ara
jo crec que
el que ara
hi ha de novetat
en els neandertals
és que
han aconseguit treure
o estan aconseguint treure
ADN de neandertals
i això clar
porta una informació
que no teníem
com això dels pèls rojos
que
que fa que
tornin a estar
molt d'actualitat
els neandertals
però jo crec que
no ho han deixat d'estar mai
ens atrauen molt
els neandertals
l'antecessor
pot ser un individu
atractiu
també
o diguem
que com que encara
anava a utilitzar
l'adjectiu primitiu
és que jo no sé
quins adjectius
utilitzar
quan parlem
d'o anterior
l'antecessor
és
vaja
jo no ho sé
jo penso que
l'antecessor
i que totes aquestes primeres
poblacions
són molt atractives
poder conèixer
quin és
el comportament
amb l'antecessor
les restes
per elles mateixes
per veure
la fisiologia
i la part
paleobiològica
de l'hominit
i també
les restes
aquest nivell
que l'Andreu
explicava
de la Gran Dolina
el nivell 6
és un nivell
on les restes
arqueològiques
que s'han trobat
tant d'industria lítica
com de restes
de fauna
que han estat
consumides
pels hominits
donen molta informació
de la capacitat
que tenien
aquests hominits
per viure
i per obtenir
uns recursos
en el medi
en què estan
teniu una idea
quin tipus
d'animals
podien consumir
a partir d'aquestes restes
sí
consumien
animals
grans
hi ha
rinocerons
hi ha restes
de cavall
hi ha restes
de sèrbit
hi ha restes
de bòbits
és a dir
hi ha restes
de tossina
de suïts
no tant
de tossina
de suïts
és a dir
que tenen
una
aprofiten molt bé
els recursos
que tenen
i a més a més
fan un accés
no un accés
que podríem dir
cap a carronyejar
sinó un accés
cap a obtenir
ells
els recursos
és a dir
que són capaços
de fer una caça
cap a aquesta
cap als recursos
que els dona el medi
no es tracta
de fer una classe
ni de bon tros
però entre
l'homo
antecessor
fins al neardental
hi ha alguna cosa
entremig
no?
sí
precisament
aquesta és una altra
de les curiositats
de tapurca
que
entremig
sobre els esquemes
hi hauria
el gen de vergències
jo parlo molt plenarament
perquè clar
si utilitzem uns termes
massa tècnics
potser no ens enterarem
jo la primera
no?
de fet
el neardental
a tapurca
encara no el tenim
us falta en el catàleg
exacte
el que tenim a tapurca
és
i potser és
el conjunt
de fòssils humà
més visible
més conegut
arreu del món
que és el conjunt
de fòssils
de Homo heidelbergensis
que es va trobar
a la cima
de los huesos
també un parell
d'elements
amb un altre gestiment
a galeria
però bàsicament
amb un gestiment
que es diu
la cima de los huesos
aquí es van trobar
nombrosíssimes restes
no sé si són
3 o 4 mil fòssils
que pertanyen
vora 30 individus
per tant és un grup
ja biològicament
prou important
aquests tenen
una cronologia
que pot anar
una mica més enllà
del mig milió d'anys
i situaria
diguéssim
entre l'antecessor
i és el que portaria
directament
als neandertals
més a prop dels neandertals
que no pas a l'antecessor
però pensem
que també
diguem
que
l'antecessor
està a la línia
de avantpassats
del Heidelbergensis
com ha estat
la reacció
general
de la comunitat científica
davant
d'aquest article
d'aquesta descoberta
perquè clar
sempre hi ha
una certa reacció
no?
Pensem que molt bona
pensem que molt bona
perquè
el que hem pogut veure
és que
tothom
ha sortit
molt ben reflectit
aquesta notícia
als mitjans
i amb els inputs
que hem tingut
és d'acceptació
acceptació
també hi ha
diguéssim
que hi ha
quasi
una mica
una marca
de qualitat
se sap
que
darrere d'aquestes
troballes
darrere de la publicació
només cal que mires
el nombre
de firmants
és un article
que no publica
una persona
o sigui
hi ha 30 signants
i n'hi podria haver
20 més
que hi treballen
directament
les troballes
de Taporca
venen
i
una mica
avalades
per la
qualitat
i per el prestigi
de tot un equip
perquè se sap
que fa 30 anys
que es treballa aquí
i que es publiquen
a banda que el gestiment
sigui bo
que hi ha
tot un equip
gran
darrere
de molts especialistes
biòlegs
geòlegs
arqueòlegs
etc
que una mica
donen consistència
en aquestes troballes
com bé dius
amb aquest segell
si està avalat
per aquest nom
i tot un grup
d'especialistes
ja diguem-ne
que es fa una acollida
ben positiva
en principi
és positiva
Robert Salallà
que parlem de marca
la marca Taporca
la marca URB
la marca IP
tot plegat
fa que també
la proposta
que feu vosaltres
amb aquest aspecte
de formació
també tingui
la seva transcendència
amb el que és
aquest màster
d'arqueologia
del Quaternari
i evolució humana
i les troballes
com aquesta
de Taporca
el fet
de ser
un jaciment
que s'està treballant
des de fa
més de 20 anys
un jaciment
en els quals
en els darrers
16-17 anys
s'han fet
troballes
importants
a escala mundial
fa que
el nostre màster
associat
a aquesta recerca
tingui
un bon èxit
sempre
sempre hem dit
que si aquest màster
té èxit
és per la repercussió
que tenen
les nostres descobertes
especialment a Taporca
no només allà
però especialment a Taporca
Capellades
Déu-n'hi-do
també s'hi heu fet
descobertes importantíssimes
per això dic
que no només a Taporca
sinó Capellades
i dels Neandertals
recorda uníssim
no hem trobat
els senyorets
però
tenim
probablement
un dels millors jaciments
pel que fa
a la reconstrucció
del comportament
dels Neandertals
arreu del món
molt ben conservat
amb aquesta roca
tan especial
com és el Trabertí
amb moltíssimes dades
eines domèstiques
eines de fusta
que no es troben enlloc
i per tant
aquestes recerques
també les que fem
el nostre equip fa
a Orze
al sud de la península ibèrica
la província de Granada
el que fem
al nord d'Àfrica
tot això
estem convençuts
que atrau
aquests alumnes
que venen
no només a estudiar
sinó a formar-se
en recerca
amb nosaltres
és a dir
són gent que no venen
només a assistir a classe
sinó que venen
a participar
participant
en la recerca
i en les excavacions
a aprendre
a fer d'arqueòlegs
Clar, comentàvem abans
que és una oferta
que docent adaptada
al Pla de Bolonya
en aquest sentit
tot i que sembli
una pregunta evident
probablement val la pena
explicar-ho
a partir de
de quin nivell acadèmic
s'accedeix
a aquesta oferta
que feu vosaltres
sobretot
tenint en compte
que a Bolonya
d'alguna manera
i a mesura
i progressivament
anirà canviant
el que són els plans d'estudi
Sí, nosaltres som els primers
a la Universitat de Rubí i Virgili
que vam estar adaptats
al Pla de Bolonya
no només adaptats
sinó que vam ser els primers
i fins l'any passat els únics
que teníem un màster europeu
Erasmus Mundus
parlant de marques
és també una marca
que atorga la Unió Europea
els millors màsters
que es fan a escala del continent
i per tant
som un dels primers
i per entrar en un màster
Erasmus Mundus actualment
o en un màster
de Bolonya
s'ha de tenir
un títol de grau
o un títol de llicenciat
i per tant
nosaltres tenim
com a estudiants
gent que ja han fet
prèviament una carrera
no s'hi entra
en els màsters
esclar
no s'hi entra
des de la selectivitat
ni des del batxiller
sinó que s'hi entra
ja en una carrera feta
per tant
amb una especialitat
i el que nosaltres volem
atreure
són especialistes
gent que hagin fet carreres
en tot el marc
que estem nosaltres treballant
és a dir
com abans ha comentat l'Andreu
en una excavació
com la de Tapuer
que hi ha geòlegs
paleontòlegs
hi ha biòlegs
i nosaltres en el màster
volem que hi entrin també
professionals
d'aquests àmbits
que es vulguin especialitzar
en concret
en l'arqueologia del quaternari
però també hi ha una oferta
de doctorat
sí
dins d'aquest àmbit
i això deu atreure
moltíssims
llicenciats
i gairebé diria
professionals d'arreu del món
perquè teniu convenis
també amb altres universitats
nosaltres
com et comentava abans
tenim aquest màster
Erasmus Mundus
que
amb els recursos
de la Unió Europea
ens permet
de tenir cada any
sis estudiants
d'arreu del món
de fora d'Europa
tenim ara
estudiants
d'Amèrica
estudiants
del sud-est asiàtic
tailandesos
tenim indis
tenim xinesos
tenim gent
del nord d'Àfrica
com Algèria
tenim gent també
de l'est d'Àfrica
com Etiòpia
per tant
estem fent un servei
pensem
a tots els equips
que arreu del món
estan treballant
amb l'evolució humana
i aquest és
aquest és el sentit
i l'objectiu
últim
d'aquest
d'aquest màster
actualment
és l'únic màster
en arqueologia del quaternari
que hi ha
a Espanya
és l'únic
per tant
i
com que estem
en consorci
amb quatre universitats
més
a nivell europeu
estem oferint
un títol
no només espanyol
sinó un títol europeu
i
ens permet
de treure més
estudiants
i ens permet
de donar-los
una formació
més
més profunda
aquests estudiants
que comentaves ara
de tan diferents
nacionalitats
clar
lògicament
parleu amb ells
i heu tingut
un intercanvi
de parers
venen també atrets
per la marca
sí
venen atrets
venen atrets
per la marca
Tapuerca
venen atrets
pel fet
que els estem oferint
un títol
a nivell europeu
venen atrets
pel fet
desgraciat
que en el nostre país
no hi ha hagut mai
uns estudis
d'arqueologia
tots nosaltres
som
som llicenciats
o doctorats
en història
en filosofia
i lletres
és ara
que comença
la cosa
és ara
que la nostra
universitat
la Rubí i Virgili
té
l'únic màster
que es fa
en prehistòria
en el país
i amb la marca
Erasmus Mundus
és l'únic màster
de prehistòria
que es fa
a Europa
per tant
evidentment
estem igual
que amb la recerca
pensem en primera divisió
és claríssim
en quant a oferta
dins d'aquest camp
parlant de doctorats
parlant d'aquests joves
hi ha algun aspecte més
que creguis
el màster
els alumnes
que entren al màster
després tenen
un cop acaben el màster
l'acaben amb una tesi
fent-se una tesi
de màster
després tenen l'opció
de seguir els estudis
amb nosaltres
a través del doctorat
i poder elaborar
la tesi doctoral
amb nosaltres
els estudiants
que són diguem
crescuts en nosaltres
doncs els orientem
exclusivament
des de la URB
però els estudiants
que venen
de tots aquests països
evidentment
en connexió
amb els professors
d'origen
també els codirigeixen
els treballs
doncs
el que fem
és buscar
el millor
per la seva
formació
i tot plegat
clar
és que
a mesura
que anem
treballant
o aquesta col·laboració
que estem desenvolupant
amb l'IPES
allò que a vegades
és com un titular
docència
en recerca
socialització
realment està tot
molt lligat
vull dir
treballar d'una manera
absolutament
coordinada
és molt natural
que es donin
totes aquestes
circumstàncies
la recerca
la docència
després ho expliquem
a la gent
perquè ho sàpiga
és un tema
que teniu
com a molt
interioritzat
dins de l'IPES
tots nosaltres
fem recerca
tots nosaltres
som professors
en el màster
Bélar-Rosa encara no
però bueno
és qüestió de temps
i
l'Iros està buscant
queixals
i dents
parat a puerca
sí
tots hi estem
tots hi estem
tots hi estem
tots hi estem
tot el dia
allò remenant
tots estem
a tapuerca
i tots estem
participant
en el màster
i aquí estem
nosaltres tres
fem socialització
també
per tant
sempre hem volgut
que fos
una cosa
industriable
i també és una altra
de les característiques
pensem que importants
del nostre equip
que no ens hem volgut
desvincular mai
de la societat
i a Burgos
durant la campanya
aquí a Tarragona
durant l'hivern
o si fem campanya
a d'altres
indrets
sempre hem buscat
la comunicació
amb la premsa
i amb la societat
i és
també és una característica
típica
desgraciadament
i això ho hem dit
moltes vegades
no és
un fet comú
en ciència
desgraciadament
més aviat
és extraordinari
clar
és extraordinari
ens devem
a la població
la societat
perquè nosaltres
cobrem de la societat
i per tant
el que nosaltres fem
ha d'interessar
a tothom
i ha de poder
arribar a tothom
acabarem
l'espai
de col·laboració
amb l'IPES
després
alguna que altra
qüestió
però
us sembla
que vosaltres
ja ho sabeu
que per això
us hi dediqueu
però
volem saber
què són
els fitòlits
que ens ho expliqui
Jordi Sorinyac
per conèixer
què són
els fitòlits
tornem a recórrer
el nostre diccionari
de grec antic
i descobrim
que timològicament
vol dir pedra
de planta
però mentre els nostres
coneixements de grec
continuen augmentant
la nostra capacitat
de deducció
continua sent
força limitada
per això
hem recorregut
els coneixements
del Dan Cabanes
un dels investigadors
de l'IPES
hi ha dos tipus
de fitòlits
uns de carbonat
i els altres de silici
normalment
quan parlem de fitòlits
parlem dels de silici
silici és un tipus
d'un element
que és molt comú
a totes les cosses
terrestres
i el que fa la planta
és agafar-lo
de forma líquida
a través dels arrels
i ho sol tipus
i tal
si ho convertim
en forma sòlida
a les parts aèries
d'aquesta planta
i és quan nosaltres
veiem la forma
silificada
des de la cèl·lula
de fet
és com un motge
de la cèl·lula
estem parlant
per tant
d'una mena
de motllos
que poden conservar
restes
d'elements vegetals
durant milions
i milions d'anys
pot semblar
una mica complicat
però atenció
perquè són peces clau
per saber
per exemple
què menjaven
els dinosaures
als Estats Units
la gent
em sembla
que són noruecs
van fer treball
als Estats Units
un dinosaure
i sobre el contingut
estomacal
d'aquests fosos
que han rebut el dinosaure
i van descobrir
que a partir dels fitòlits
clar, not que
sembla que estem parlant
de fa 65 milions d'anys
o potser una mica més
després tant de temps
independen
en quines condicions
és molt difícil
que es preservin
en matèria orgànica
com el poli
en els carbons
encara que fiquen ja
s'enkenen ja
però en aquelles condicions
no s'hi preservaven
i el que van trobar
van ser fitòlits
i a partir dels fitòlits
van poder determinar
una mica
quina era la dieta
d'estes dinosaures
que es veu crear
un herbívor
que pasturava
per grans praderies
que hi havia
en aquests temps
també a la zona nord-amèrica
Aquest dinosaure llanqui
no li agradaven gaire
les hamburgueses
però els fitòlits
no només serveixen
per descobrir
les dietes
d'animals prehistòrics
també són molt útils
per a moltes altres coses
Una de les aplicacions pràctiques
és la paleocologia
és a dir
la reconstrucció
del paisatge
però n'hi ha d'altres
i potser
més interessants
que és com
gestionaven
els recursos vegetals
dels nostres antepassats
Per exemple
es pot saber
quin tipus de cereals
cultivaven
o quin combustible
feien usar
a les llarges de foc
o fins i tot
es poden fer inferències
sobre com s'ha de formar
un determinat tipus
de llaciment
Un fitòlit
té una mida
d'entre 20 i 100 micres
o el que és el mateix
menys de 0,1 mil·límetres
Com és possible
localitzar
unes partícules
tan i tan petites
enmig d'un jaciment
arqueològic?
No els trobem
de fet els extreiem
no sempre tens sort
a vegades no en trobes
i has fet feina en va
però el procés
és un tractament químic
és a dir
eliminem tota aquella part
del sediment
nosaltres agafem un sediment
del jaciment arqueològic
aquest sediment
l'emportem aquí
al laboratori
el primer que fem
és aixecar-lo
i li apliquem àcids
l'apliquem àcids
per eliminar
tota aquella part
que no ens interessa
del sediment
i un cop
hem aplicat
aquests àcids
sabem quant pesen
els fitòlits més o menys
i una cosa
que es diu líquid dents
que té una densitat
que és més alta
que l'aigua
separem tot allò
que pesa més
que els fitòlits
i tot allò
que pesa menys
que els fitòlits
Aneu amb compte
doncs
ja que a partir d'ara
si us trobeu
enmig d'un jaciment
arqueològic
potser trepitgeu
sense voler
la clau
per descobrir
l'entorn vegetal
d'aquella zona
Gràcies Jordi
Sorinyac
haurem d'anar
l'habitant
per aquests espais
fa com a por
trepitjar-los
i tot
després del que
ens ha explicat
el nostre company
Rosa Andreu
a banda d'anar
a buscar fitòlits
a partir d'ara
què
després d'això
vull dir
que hi ha tant
de renou
tant
s'ha fet
tant de ressò mediàtic
a tornar a la feina
de cada dia
no?
A tornar
i tornar
vull dir
aquí no hi ha
un star system
com en altres àrees
de la societat
vosaltres
agafar
les eines
i tornem
vinga
a tapuerca
o a l'aula
o allà on sigui
no?
Sí, sí
continuar treballant
sí
continuar treballant
endavant
de fet és el que ens agrada
clar
jo m'imagino
que el que menys us agrada
és aquesta tasca
una mica
d'anar pels puestos
explicant les coses
és una tasca
que s'ha de fer
és bonica
però a vosaltres
que us deixin
buscant els fitòlits
i els trossos d'ossos
i tot el que
convingui a cada moment
ara les excavacions
a tapuerca
quan tornen
quan comencen
de fet
estem ja
en ple procés
de preparar
la propera campanya
que comença
mig juny
el dia 15
si no recordo
valent
i tot el mes
de juliol
per tant
ja estem preparant
fent aquí
mirant quanta gent
anirem
preparant ja
tota l'estratègia
per continuar
excavant
tots els exerciments
i amb un especial
interès aquest
que la campanya
passada va donar
aquesta tan bona notícia
doncs el tema
de la campanya
ho tractaríem
en un altre espai
de l'IPES
perquè és un tema
molt més ampli
en tot cas
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
Rosa Andreu
enhorabona
naturalment
no només per la descoberta
sinó per la feina
que feu
perquè la descoberta
és un fet puntual
però darrere hi ha
moltes hores
i molta feina
i molt de coneixement
Robert Sala
el tema del màster
doncs ja està
l'oferta feta
a través de la plana web
de l'IPES
a través de la Universitat
Roviera i Virgili
està oberta
la preinscripció
i la matrícula
per tant
us desitgem
també
moltíssima sort
en aquest nou curs
i fins al proper espai
que ens trobarem
amb l'IPES
molt bon dia
gràcies