Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Mira, ja comencem, eh?
Ja comencem, no m'heu donat temps ni de respirar.
Ja sé què ha passat.
Tu sabies que avui, amb aquest canvi de temps,
jo tenia aquí un arsenal de refranys?
Ja has dit al Lluís, tira la música abans que comenci a dir barbaritats.
Avui com una aliança.
No, no, no ho podem permetre.
Però no us enlligurareu, eh?
Perquè, clar, un març, un mes de març,
amb Ben i tot això, m'ho han posat en safata.
Els dic tots de cop i així no dono la llauna
i ja et deixo que tu facis la teva feina.
Molt bé.
El de la mata l'avella a la vora del foc, no el diré, que està...
Avui és un bon dia per explicar-lo, aquest.
Doncs sí, diu, març marcedor, ni freda i dia amb calor.
Mar Marçot, mata l'avella a la vora del foc i a la jove s'hi pot.
Març ventós, abril plujós, tant de bo.
Sí, això convindria.
Març ventós i abril plujós fan el maig florit i formós.
Aquest el sabies.
Aquest és bonic.
Aquest és bonic també.
Març ventós i abril plujós fan ésser al pagès orgullós.
Aquest ja és per nota, eh?
El de l'ésser ha semblat allò del aduc.
Ésser, aduc, que bòries.
En fi, que diu que molts dies bons fan un any dolent.
Nosaltres tenim dies bons i de moment portem bon any, no, Jordi?
Doncs ja està.
És que, clar, m'heu trencat els esquemes, eh?
Sí, sí, sí.
Us passaré factura, eh?
Us passaré factura.
Bueno, avui seguirem ara, reprenerà l'esquema setmana Santero.
Li fa tanta ràbia que li digui refranys i que ells no el saben.
Doncs ara buscarem...
Home, ja ho he portat a altres temes, no sé.
No, que ja ho sé, que tu...
Però jo només tinc els refranys al meu fons d'armari.
Tu ets una persona més il·lustrada i ens saps més coses, clar.
Bueno, bueno.
En fi.
Vinga, va.
Bueno, doncs mira, avui seguim amb aquesta segona part, podríem dir, de l'evolució del món dels armats.
Através ja vam veure una mica com s'estructuraven les processons que van donar origen a l'aparició d'aquestos personatges
que venien possiblement des del món del teatre, de l'interior dels temples, a l'exterior dels carrers, no?
De fet, això és una cosa que es pot anar rastejant al llarg de la història, no?
Avui hem començat amb una peça musical.
T'anava a preguntar.
Perquè és una banda de música que és del Carmen de Salteres, això és a la zona de Sevilla,
i és un tema molt bonic, diu Nostro Padre Jesús, que és una marxa de les més famoses que sonen.
A mi m'agradava perquè una mica...
Tu ets molt de processó de Sevilla, que ho sé.
No, no, m'agrada perquè aquesta peça, l'he triat perquè...
A mi m'agrada molt Sevilla, eh?
Però l'he triat perquè és una de les peces que a mi recordo més de petit a la processó de Tarragona, no?
Sí?
Sí, perquè és una peça molt bonica, no?
Que li demanaré al Lluís que després la torni a tirar, perquè està molt popularitzada.
Jo tinc refranys pel final, que em deixo una miqueta en blanc per poder-los dir.
Hi ha marxes musicals que no es popularitzen, no?
I en canvi hi ha d'altres que tenen una extensió, no?
I aquesta és molt, no?
A mi em recorda molt els sons de la Peralta de Tarragona en Setmana Santa, no?
En l'època en què la música era de banda majoritàriament i no tant de timbal, no?
És veritat, ara hi ha molta percussió a la processó, no?
Sí, sí, sí.
Dic jo, eh? No ho sé, o parlo així com a persona que s'ho mira.
A mi la Setmana Santa m'agrada més aquesta...
Amb música de banda.
Sí, a mi m'agrada més...
Trobo que té un aire més...
Més solemne.
Jo, més que solemnitat, m'agrada que transpua més serenor.
És a dir...
Sí, perquè la percussió, segons com i en general, pot crispar, segons en quins moments, no?
Sí, sí, sí.
Jo, m'assembla que és com a més serena, no?
La música, tot i que anuncia una gran tragèdia, no?
Però vull dir que en el fons m'agrada més, no?
És a dir, no ho sé, trobo que té uns d'això.
I per això l'he triat, eh?
No pel tema dels refratis.
Bé, i de fet, avui havíem de començar, doncs, una mica reprenent el fi de l'altre dia
i ja que teníem una peça, doncs, en aquest cas, interpretada, doncs, per una banda propera a la zona de Sevilla,
i ja, doncs, he volgut, igual que vam acabar amb temes l'altre dia, doncs, amb pobles com uns de Toledo, uns del Baix d'Aragó,
avui, reprenent el tema dels armats, he pensat que era bo, doncs, pensar que hi ha una confraria de Sevilla,
que és la de Soledat de Sant Lorenzo, Soledat de Sant Llorenç,
en què, precisament, el sepulcre i els passos d'aquesta processó,
sembla que molt, molt, molt històricament, doncs, van escenificar aquest Sant Enterrament amb armats, no?
És a dir, ja, doncs, en el mateix origen de la processó, de les processons, no?
En aquest sentit, no?
És a dir, que, igual que l'altre dia dèiem, bueno, hi ha armats a Tarol, hi ha armats a Toledo,
a Toledo, parlàvem amb un poble concretament,
m'ha semblat, també, dir, bueno, per què no el reprenem, també,
i a la zona andalusa, també, en aquella final d'edat mitjana, podríem dir,
que apareixen aquests personatges escoltant, sobretot, el sepulcre, no?
La representació del sepulcre.
I això no és estrany, perquè, realment, les primeres representacions de la Setmana Santa
tenen molt a veure amb aquest sepulcre, no?
És el punt important, i, sobretot, en el sepulcre hi ha vuit, no?
El sepulcre, en què van a veure que, realment...
Clar, és la ressurrecció, és el que dona esperança, etcètera.
Per això, vull dir, em sembla que era una cosa important.
Bé, en tot cas, fet aquest enllaç, hi ha un altre tesi,
ja, si ja saltem del segle, molt més coetània a la Fundació de les Processons,
que sosté que va tenir una sèrie d'influències,
aquesta aparició dels armats, encara amb el que serien les restes dels senyors,
podríem dir que mantenien, doncs, una certa estructura,
encara armada o militar a Catalunya, no?
Diguéssim que el que eren els hereus, no?,
de tota l'estructura militar medieval van anar creant,
o van anar mantenint uns certs mecanismes d'autodefensa, no?,
que avui en dia, doncs, poden semblar allunyats de la realitat,
però, bueno, també hi ha les famoses,
i els famosos que porten els guardes patlles, no?
No, sí.
I els polítics també, no?
Mira, ho he dit, Houston.
Per això vull dir que...
Bueno, doncs, això no és una altra cosa que...
Bueno, una de les tesis que hi ha és que,
i concretament està molt personalitzada
en una població que té, doncs,
tota una llarga trajectòria en aquest sentit,
que explica, que concretament Sant Vicenç dels Horts
explica que el baró de Cervelló i Sant Vicenç,
doncs, tenia aquesta facultat de poder mantenir l'ordre públic
i de convocar, doncs, a Sumatent, doncs, per defensar-se
o fins i tot per perseguir els bandolers, no?
Sembla que aquesta tropa, doncs, que estava molt relacionada
amb els fills de les famílies benestans de Sant Vicenç dels Horts,
doncs, a banda d'això, també sortien amb les manifestacions civils,
concretament en les processons, doncs, de Setmana Santa,
doncs, vestits...
No en deien ni en diuen d'armats,
sinó que en parlen d'estaferms, no?,
en aquest sentit, a Sant Vicenç dels Horts.
Estafers vol dir, senzillament, és una mica com la paraula armat, no?
Simbolitzar la fermesa, no?, la guàrdia, no?, i tal.
I, si no ho han vist mai, jo els recomano,
són uns armats molt curiosos, aquests estafers,
perquè, en el fons, vesteixen una mica,
perdoni la comparació, no?, a lo d'artanyant,
tot i que el d'artanyant és posterior,
però, bueno, una mica amb la uniformitat realment
de la roba del segle XVI, no?,
que corresponia, no?, fins i tot en alguns trets concrets, no?,
per exemple, els oficials es distingien
per una banda vermella que els creua o el pit, no?,
i mantenen, no?
Però això l'altre dia ja vam veure alguns exemples, no?,
que no tenia res a veure els que feien d'armats
amb la cosa aquesta peplum romana.
Exacte.
Anem en aquest sentit.
En aquest cas, jo diria que fem un pas endavant,
perquè l'altre dia parlàvem de cuirasses
més aviat, diguéssim, metalitzades,
per dir-ho d'alguna manera.
En aquest cas, ja parlem d'un uniforme una mica més evolucionat,
menys acuirassat, i més, perdoneu la comparació,
més d'artanyant, no?, més mosqueter, no?
En tot cas, sembla que aquests estaferms, aquests armats,
a banda de fer la funció pròpiament de representació
d'aquesta Guàrdia Armada del Sepúlcre,
també mantenien una mica l'ordre públic
en els dies de gran aclomeració que suposava la processora.
És a dir, que no era només una cosa ornamental.
No, exacte.
Que pot passar ara.
Feien una feina real, no?
Vull dir que...
Saps que m'ha vingut al cap?
Ja sé que soc molt pesada.
Digue'm.
Ara, quan parlaves això d'aquests vestits d'armats,
tipus d'artanyant, m'ha vingut al cap?
Perdó.
No, no, no.
Els que són furistes diran que m'he passat.
No, per favor, però s'entén que aquí estem entre amics.
quan vas parlar de la Guàrdia Suïssa del Vaticà...
Doncs mira, això t'anava a dir.
Què dius ara?
Molt o poc, aquesta funció...
No em diguis que tenies revista...
Sí, no, no.
Que no ens ho havíem parlat.
Senyores i senyors, de veritat, és que aquí hi ha una química...
En el fons, anava a posar aquest exemple concret, no?
Que d'una manera o altra, doncs, aquest està ferm, no?
Perquè es facin una idea...
És que a mi se m'ha representat, eh?
La Guàrdia Suïssa Vaticana.
És una mica aquesta funció, doncs, que tenen, no?
És a dir, que, bueno, que en el fons eren aquests cossos armats
que han quedat fossilitzats en uns moments determinats i tal, no?
Jo ja t'hi he explicat que em van portar un soldadent, no?
Ah, sí, sí, sí.
Ja t'hi he explicat, sí, sí.
Bé, això també no només es dona...
Els dirits de Sant Vicenç dels Horts...
Hi ha un altre cas, que no és d'Artanyan, que...
Bé, jo crec que has acunyat el terme amb massa seguretat ja, eh?
Hi ha un altre que és més Guàrdia Vaticana, realment,
i han d'anar una miqueta més cap a dalt.
És a dir, ara estem posant exemples pròpiament ja...
L'altre dia vam arribar fins al segle XVI.
Ara ens t'haurien més o menys, doncs, ubicant-nos en el segle ja XVII, podríem dir.
No ho sé, és a dir, més o menys perquè es facin aquesta idea,
com a mínim, mitjans finals del segle XVII, no?
A Besalú hi ha una congregació,
la venerà per la congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú,
que és una congregació, doncs, de gran...
Però en l'actualitat, dius?
Encara existeix.
Fa poc temps que van complir uns 300 anys d'existència.
I allà hi ha hagut...
S'ha mantingut aquesta estètica gens peplum,
i, bueno, per mi combinen una mica la Guàrdia Vaticana amb el pagès, eh?
En aquest cas.
Però ha de ser maca, una processó a Besalú,
perquè té un escenari natural que és magnífic, no?
Sí, sí, és una de les grans encants que té, no?
Allà hi ha els armats evolucionats pròpiament amb estètica peplum,
podríem dir...
Peplum pagès.
No, uns són els peplum, i després hi ha els peplum pagès.
Els peplum pagès, o Vaticà pagès,
són uns estaferms que es diferencien dels manalles
perquè només es corten la Mare de Déu,
cosa important,
només es corten la Mare de Déu,
no es corten els misteris de Cris, podríem dir,
i...
I això què ho determina, la tradició?
La tradició, sí, sí, sí.
Hi havia sempre dues coses diferents, no?
En aquest cas,
també hi ha una vinculació històrica
amb la gent d'un cert nivell social, no?
Que tenia aquestes guàrdies particulars,
que sembla que van prestar aquestes guàrdies
per escortar, doncs, la Mare de Déu,
la Mare de Déu dels Dolors de Besalú.
Això tampoc és tan estrany,
i si vostès han vist la Setmana Santa
i recorden una mica les antigues Setmana Santa
de Tarragona, també,
no estic demanant que recuperi res,
però el que és cert és que els misteris,
els passos portaven,
i porten a altres poblacions
una escorta militar, no?
O policial, no?
O sigui, sempre hi ha hagut en aquestes processons
aquesta relació, no?
I que sembla que, en el seu origen,
ve prèviament pel fet
que aquests misteris, quan sortien pel carrer,
no tenien altra finalitat
que crear devoció,
però, clar,
la gran aglomeració de gent...
Podia provocar el darulls, clar.
Podia provocar que s'intentés robar,
doncs fins i tot aquests misteris, no?
Hi ha un...
Per tant, estava justificada
aquesta presència d'aquests guardians, eh?
Sí, sí, sí.
Jo penso que és tan senzill com això, eh?
Més enllà que tingui un sentit, doncs,
a dins del...
I després se suposa que som més civilitzats
i que no cal
i queden, doncs, injustament,
com un element més del fet processonal.
Exacte.
Però vull dir, en aquest cas,
doncs, s'ha pogut mantenir.
Hi ha una...
un altre cas,
no m'atreviria a situar històricament aquest,
d'aquest, perquè no d'això,
així com els deia del segle XVII,
doncs hi ha un altre cas que són
molt semblants, també,
en el sentit que té una aparència més popular,
com els de Basalú,
fins i tot,
jo diria que és un mig camí
entre un ball de bastons i uns armats,
no?
És amb un faldellí així molt virulat,
una cosa molt curiosa,
que és la petita població d'Esterri i d'Aneu, no?
És a dir, en aquest cas,
s'ha de mantenir uns armats, també,
amb una estètica molt,
tot respecte a la paraula,
molt de pagès,
molt pagèsa, no?
Bé, que d'una manera o altra...
És que està molt bé que sigui així,
si està l'amit rural, no?
Sí, sí, sí, sí.
O veig, doncs,
una necessitat del propi entorn.
Sí, sí, sí.
Per tant, vull dir,
aquestes guàrdies d'armats,
és a dir,
jo avui volia insistir molt
en aquesta idea,
l'altre dia ens vam quedar
amb la idea molt
d'una cuirassa,
pensin que allà
on no hi havia cuirasses,
no tothom tenia
la seva població conqueridors, no?
que havien anat a les Amèriques,
sinó, hi havia altres llocs,
ho dic perquè l'altre dia
vam acabar allà
i semblava que d'una manera o altra
tots els armats
hagin d'anar
precisament ben armats, no?
Res més lluny de la realitat,
és a dir,
hi ha encara avui en dia
a Catalunya,
doncs,
exemples ben vius,
aquest de Sant Vicenç dels Horts,
aquest de Besalú,
aquest d'Esterri,
que són tot el contrari,
i semblen, doncs,
com una petita
organització pagèsa,
doncs, posada...
Un cos de guàrdia rural,
pràcticament.
Sí,
serien més uns rurals
més que el no la guàrdia civil.
Res a veure la policia
muntada del Canadà.
Res a veure això, eh?
Després també una cosa curiosa
en aquestes poblacions
seria
el per què es diu
estar ferm, no?
És una...
Realment,
és a dir,
estar ferm,
però a mi sempre les paraules
m'ha...
Això,
en el primer sentit,
armat o estar ferm,
és tan clars, no?
Però
vol dir que està ferm,
que està ben palantat,
fins i tot podríem arribar a pensar,
no?
Però
també hi ha alguna cosa
que és bo a aprofitar avui,
no?
En els tornejos medievals
hi havia uns ninots
de fusta
rígids
que giraven
sobre uns màstirs.
quan anaven amb la llança,
uva!
Sí, això ho hem vist
amb les pel·lícules.
En aquest cas les diuen
joe, no els peglons.
Doncs
aquests ninots
eren una mica
de l'eina
per entrenar-se
als cavallers
medievals, no?
Aquest ninot
en llatí
es diu
estar ferm,
llavors vol dir
que
el mateix
és un ninot
que està ferm,
rígid
i que el cavaller
pot
doncs
intentar arribar.
Bé,
sembla que aquesta
vinculació
és bastant clara,
el diccionari català
València-Balear
de
mossèn Antóni
Maria Alcubé
i Francesc de Borja Moll
doncs
dona aquest significat
aquesta vinculació
de l'estar ferm
i aquest origen
del ninot
de fusta
rígid
i giratori
però
també
ja la vincula
directament
amb
els centurions
diu ell
de la processó
ben plantats
ben col·locats
ben posats
però
de les processons
diu
curiós
del dijous
sants
a l'Empordà
clar
recordem que
en una època
determinada
les processons
encara
es feien realment
en dijous sants
que va ser un moment
que es van passar
a divendres
però en aquest cas
era una situació
tot això
ens explica
aquest sistema
d'indumentària
molt diferent
del que coneixem
i també molt diferent
del que explicàvem
l'altre dia
quant a grans
armadures
i gran
parafernàlia
les notícies
en aquest segle
ja XVII
es tenen
per tot arreu
posaré dos casos
en aquest cas
també
andalusos
així
el Lluís
també
ens pot posar
una mica
de
ens decideix
reprendre
qualsevol altra
marxa
fluixet
allò que ens serveixi
una miqueta
a Còrdoba
doncs
s'explica
que la incorporació
el 1614
a principis del segle XVII
a les processons
dels armats
va ser una eina
usada
deliberadament
per barroquitzar
estèticament
i guanyar
amb espectacularitat
en la processó
és a dir
el segle XVII
és el segle
gran segle
del barroc
a tota la península
i
bueno
hi ha algú
que dissenya
darrere de tot això
l'art també té
la seva aplicació
en les processons
llavors
s'incorporen
trompetes
capelles de música
augmenten els passos
realment
hi ha creus
doncs
amb més parafernàlia
s'incorpora
la plata
molt de gasto
molt de gasto
el barroc
és això
recarregament
un element
que avui
és molt característic
en moltes processons
que són
els palis
de les Mare de Déus
és un element
d'aquesta època
em van parlar molt
dels palis
l'any passat
l'any passat
no fa dos anys
hem arribat a fer
aquí una tesi
quasi de palis
però realment
això
els armats
sembla que
per exemple
també van ser
potenciats
estèticament
molt
amb tot això
sembla que
també hi ha
una notícia
interessant
en aquest CEL17
que realment
per primera vegada
comencem a trobar
la informació
que van acompanyats
per timbals
els armats
que a mi sempre
m'ha sorprès
bastant
per la seva
vinculació
amb altres
elements
això és molt genuï
de Setmana Santa
perdona
sí, avui hem portat
temes
temes generals
doncs
els timbals
és un element
que curiosament
també apareix
vinculat
als elements
que obren
les processons
d'altres cicles
festius
o les festes majors
amb tots els elements
de foc
van en timbals
curiosament
hi ha aquesta
vinculació
entre uns
i en aquell segle
en el segle XVII
doncs
hi ha
una
una
no sé si un naixement
però com a mínim
les primeres notícies
d'un dels grups
d'armats
més importants
que deixarem
pel segon dia
i així
fixeu-vos que
encara no hem arribat
a la primera notícia
tarragonina
anem fent
però farem la setmana vinent
perquè l'altre
ja ho anunciem
aquest temps de tradicions
i cultura popular
el transformarem
en un gran escenari
de Dixi
no Jordi
farem unes marxes
processionals
d'un altre tipus
perquè serà el dia
d'inauguració
del festival
de Dixi
de Tarragona
refrans
un parell
o tres
però aquests són originals
encara en tinc algun aquí
però aquest segur
que no l'has sentit mai
el meló
ni sembrat de març
ni nascut de maig
però hi ha un altre
espera que
el març comença
com una cordera
i acaba com una fera
com una cordera
oi que no l'havia sentit mai
però espera
espera que encara tinc algun
ai és que hi havia alguns
que eren divertidíssims
no en tens cap d'armats
d'armats i mars
no
bé tinc un de quaresma
és que els perdo
en tinc tants
un que diu
més en sa
o més enllà
la quaresma
en mars caurà
i després hi ha un altre
que diu
mars i cunyats
ni regalats
aquest és aquell
amb mala bava
en tinc molts més
si vols me'ls guardo
per la propera setmana
que encara estarem
amb el mes de mars
si jo et matxacaré una mica
més amb el tercer capítol
dels armats
en fi
doncs cadascú utilitza
les seves armes
i mai millor
avui hem avançat
ja uns cent i pico anys
home portem un ritme
processional
a mica a mica
a poc a poc
lentament
i la propera setmana
ja tanquem el cicle
aquest tema de l'endumentari
jo els demano
que facin una reflexió
perquè és molt curiós
com veure que cadascú
s'adapta
doncs
model d'artagnan
model guàrdia suïssa
model peplum
model conquesta d'Amèrica
hem fet una tesi
jo diria que sí
que anem pel camí
com els palis
de les verges
de les processons
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana
seguim de quaresma
seguim de quaresma
del del del del del del
Fins demà!