Prendido a tu botella vacía,
esa que antes siempre tuvo gusto a nada,
apretando los dedos, agarrándome, dándole mi vida.
Jordi Martínez, Maria Artano, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
L'Andrés Calamaro ens serveix avui per portar-nos,
conjuntament de la mà de vosaltres,
fins a Buenos Aires, fins a l'Argentina.
De fet, fa poc, un parell de setmanes, tres setmanes,
un va venir abans que l'altre,
però fa poc temps que heu tornat de viure,
i gairebé durant un any, a Buenos Aires.
Veu tenir també l'oportunitat de visitar part del país,
especialment la zona del sud.
Ara parlarem de Buenos Aires, dels atractius,
de com és la gent, de si realment són tan xerraires o no,
si lliguen o no, també ho preguntarem.
Però en qualsevol cas, expliqueu-nos com vau decidir
com va anar una miqueta aquesta decisió
de viure un any de les vostres vides a Buenos Aires.
Bé, jo estava estudiant
i en cert moment vaig tenir l'oportunitat
de demanar una beca
i es van donar les condicions així,
bé, saps que en certs moments de la vida
dius, bé, és el moment de marxar.
Hora o mai, no?
Sí, exacte, sí, i mira, doncs tenia diverses opcions
i de totes les opcions que podia triar,
doncs Buenos Aires em resultava bastant atractiu,
perquè m'agrada molt el teatre i els espectacles,
i sí, a Buenos Aires és una de les capitals del món dels espectacles
i per mi era una bona oportunitat per anar-hi.
I bé, per mi també,
perquè havia acabat just la carrera de publicitat
i allà som molt bons en publicitat
i he aprofitat per fer un curs
i per fer pràctiques també.
I bé, això.
Parlem de Buenos Aires.
Un dels tòpics, segurament,
una de les primeres imatges,
estereotips que s'ha divulgat de la ciutat
és això que comentaves,
aquesta bullició cultural
amb la quantitat de cinemes,
de teatres,
de sales alternatives,
de grans produccions,
també realment és així?
La vida cultural a Buenos Aires és trepidant?
És així, jo crec que sí.
Llibreries que estan obertes a la nit
i un munt de teatres
i el moviment cultural és impressionant, trobo.
Sí.
Jo no sóc un home molt viatjat
i de fet quasi que no havia sortit de Tarragona,
però no tinc per comparar molt.
Però a mi em va sorprendre moltíssim
la quantitat de producció de cinema
i de teatre que hi ha allí
és una cosa increïble.
O sigui, un dissabte
poden arribar bé, doncs, no sé,
400 obres de teatre.
400 obres de teatre?
400 obres de teatre a tot Buenos Aires.
I en quant a cinema també,
hi ha molta producció de cinema,
sobretot documental.
I, bueno, el que deia Mari,
doncs també moltes llibreries,
tendes de música...
Culturalment és una ciutat molt enriquidora,
pots aprendre molt, molt.
Buenos Aires és una ciutat,
corregi-ho-me si m'equivoco,
que m'equivocaré,
ben segur que crec que són vora 3 milions d'habitants,
l'àrea metropolitana després,
o barca gairebé 12 milions d'habitants,
de ser en parlant d'una metròpoli força important.
Molt, molt.
Jo crec que és massa gran,
és invivible per mi.
Sí, és una ciutat...
És invivible.
És dura?
És una ciutat d'aquelles dures
per viure al dia a dia?
Molt dura, molt dura.
És una ciutat...
Per què?
Perquè és un ritme trepidant,
o sigui, són 3 milions d'habitants,
però, com deies tu,
a l'àrea metropolitana són 12 milions.
I, clar, els dies d'entre setmanes,
els dies laborables,
tothom va treballar a la capital.
O sigui,
jo trobo que si no van els 12 milions,
n'hi deu haver 8 o 9.
I és com...
Jo només conec Barcelona,
Madrid, així de grans ciutats,
i si ja és estressant
anar a una capital com les nostres,
anar a Buenos Aires
és que t'emporta la corrent,
o sigui, només veus
el buit que hi ha entre la gent.
O sigui...
No, és que has d'anar sortejant la gent
i tants cotxes i tants taxis
que tots toquen la bocina.
Sí.
És massa, és massa.
I el soroll i tot plegat.
Agobiant fins a cert punt?
Sí, sí, sí.
Molt agobiant, molt, molt.
Jo que he vist que un poble molt petit...
I a més jo, que sóc basca,
he vingut a estudiar aquí a Tarragona
i m'ha semblat una ciutat molt acollidora.
I això és que no es pot comparar.
Tothom va a la seva
i tothom té els seus problemes
i tu t'has de buscar la vida com pots.
És molt dur en aquest aspecte.
Venim crispats, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, ens estem començant a relaxar.
I més invergüences també, igual.
Sí, igual més invergüences, sí.
Com són els argentins?
Perquè dels argentins hi ha 25.000 tòpics.
Que són xerraires,
que qualsevol estudia psiquiatria o psicologia,
que saben lligar,
que xerren molt bé.
Ara comentàveu, però,
que segurament no són gaire hospitalaris,
que van molt per la seva.
Com són els argentins?
Bueno, que van molt per la seva
jo crec que a Buenos Aires, eh?
Perquè a Argentina,
a l'interior és diferent, no?
Sí, clar.
És que, clar, quan parlem de tòpics,
són això, tòpics que suposo
que estan basats en alguna cosa,
en les coses que passen en general.
Buenos Aires,
per suposat, no és gens hospitalària,
perquè és una ciutat que va molta gent
a buscar-se la vida
i llavors també hi ha molta inseguretat,
hi ha moltes psicòsis en aquest tema.
Però fora de Buenos Aires,
o si és que és un altre tema,
res a veure, eh?
És com si comparéssim, no sé,
Valls amb Madrid, m'entens?
No, res a veure.
Fora de Buenos Aires,
amb qualsevol poblet...
i en el que respecte als tòpics,
que són xerreres,
i això és veritat,
trobo que parlen tant
i diuen que són mentirosos.
Jo no crec que siguin mentideros.
El que passa és que parlen tant
que a vegades parlen de coses
que no saben
i diuen coses...
Ells tenen una opinió formada
sobre qualsevol cosa.
Sí, sí, sí, un taxista
te pot solucionar
la deuda externa, no?
Sí, sí.
Sí, suposo que deu passar tot arreu,
però sí que és cert,
ells parlen del chamullo
i ells mateixos ho reconeixen
que són molt chamulleros.
Què és el chamullo, Jordi?
Chamullo és això,
parlar per parlar
i no inventar-se coses,
perquè la idea no és inventar-se coses,
però és el que diu la Mari, no?
Que parlen tant, parlen tant,
o sigui, mai no hi ha un no ser.
Fas una pregunta,
mai hi ha un no ser, no?
I estan tot el dia intentant...
Los argentinos somos así,
los argentinos, no?
Sí, també hi ha una mica d'enginy
aquí de creativitat, també,
perquè trobo que són molt enginyosos
i molt creatius
i també té a veure amb això,
amb aquesta manera de respondre
a qualsevol pregunta, eh?
I que són egocèntrics,
jo crec que una mica de veritat també és,
perquè parlen molt dels mateixos
i les agrada parlar dels mateixos,
jo crec que per això van tant el terapeuta.
Sí, l'altre dia llegíem,
no sé si...
Penso que és el país
que hi ha més terapeutes del món
per evitar, eh?
Si no és el segon.
I jo crec que això també té a veure
perquè egoistes no ho són gens,
perquè són molt altruistes.
Egocèntrics potser sí que són una miqueta,
però l'altre dia parlàvem
que potser és perquè
per aquesta necessitat
de reafirmar la seva identitat.
Sí.
Perquè és com una nació molt jove
i sí que és veritat
que constantment fan referència
a les seves icones,
als seus símbols.
Parlen de Maradona,
de Gardel,
de Perón...
Constantment.
O sigui,
surten totes les converses.
Però són europeus,
quasi, encara?
En certa manera, sí,
perquè, clar,
com que la colonització
va ser espanyola
i italiana,
sí,
en certa manera, sí.
I és bastant jove la nació.
Vaja,
així,
l'altre dia parlàvem
i vam arribar a aquesta conclusió.
Parlàvem ara dels mites argentins,
citàvem Maradona,
Gardel no podia faltar.
quan preparàvem el programa
deia, home,
potser ficar Gardel
és molt clàssic,
però sí,
és clàssic,
però és inevitable
i a més,
és boníssim.
O sigui,
que seria un crim
no ficar en aquest cas
aquest bol verd.
Què tal el tango?
El balleu bé?
L'heu après a ballar o què?
Hòstia,
és una cosa que no hem fet, eh?
No,
hem anat un parell de vegades
a una milonga,
però no s'hi han posat molt, eh?
No.
Sí que vam ballar
a la xacarera,
perquè el tango
és més conegut
fora d'Argentina,
però hi ha la xacarera també, eh?
El tango és més de Buenos Aires.
Sí,
és cert,
és portenyo,
sí,
del riu de la Plata.
Però a Argentina
el ball típic,
el més originari,
que diríem,
és la xacarera.
I com és?
Té elements similars
al tango?
No,
no és.
No,
jo crec que,
o sigui,
el que és la cançó
és molt folclòrica
i el que és el ball
jo crec que s'assembla
una miqueta
a la nostra jota,
potser, no?
És així,
amb dues fileres
d'homes i de dones
i la manera de ballar-lo
és una mica semblant
a la jota.
Una mica més sensual.
És un ball més folclòric,
fins a cert.
Sí,
molt més,
i molt més popular,
molt més popular,
sí.
Com és la situació econòmica
de l'Argentina?
Perquè fa 4-5 anys
va transcendir
tota la situació
del corralito,
les penúries,
la gent que va perdre
bona part dels seus estalvis,
la devaluació de la moneda,
una situació econòmica
preocupant,
ens arriben notícies
però cada mica en mica
la situació s'està refent.
Vosaltres que hi heu viscut
un any dia a dia
que hi heu comprat
el supermercat,
hi heu comprat roba,
econòmicament
el país com està?
Per ells jo crec
que va estar malament
perquè és una ciutat
que hi ha molts contrasts econòmics
i hi ha gent
que té molts diners
i hi ha gent
que no té gaire diners
i no poden accedir
a comprar moltes coses.
I és una economia
que gairebé no surt,
que està sempre
en un forat,
que és difícil sortir d'aquí.
Per nosaltres ha estat dur
perquè nosaltres vivíem
al centre
a la Plaza del Congreso
i és una plaça
on hi ha molta gent
sense sostre,
que dorm al carrer
i aquests contrastos
a nosaltres ens afectaven
bastant
perquè aquí també
hi ha de contrastos
però allí potser
són més evidents
i econòmicament
molt malament
perquè és un país
amb molts recursos
i hi ha gent
que passa gana.
És un país
que dona de menjar
a 300 milions
de persones
exportant carn
i cereals
i aliments.
Hi ha molts nens
que demanen al carrer.
Hi ha molta mendicitat
per tant.
La qual cosa
encara provoca
més frustració.
Un país
amb grans primeres matèries
amb grans
potencialitat industrial
i en canvi
no és capaç
de sortir-se'n.
Trobo que han tingut
molta mala sort
amb la gent
que els ha governat
perquè
sí,
s'ho han venut tot
i ho estan pagant ells
i la veritat
és que per ells
els perus d'allà
són impagables.
Ells cobren
una quarta part
del que cobrem nosaltres
i els preus
en la majoria de coses
estan més o menys
i en alguns casos
fins i tot més car
com els cotxes
de segona mà.
Són més cars allà
que aquí.
Parlaveu de la carn,
un altre dels tòpics
de l'Argentina
és que la carn
provinent majoritàriament
de la pampa
és boníssima
que n'hi ha moltíssima.
Abans comentàveu
que sí,
que realment és molt bona
i això sí,
molt barata.
És molt bona,
és un lujo.
Però,
bueno,
és molt barata
però per ells
també es queixaven
que està pujant molt
la carn
i, bueno,
és l'aliment bàsic
d'ells.
És una llàstima,
sí.
No,
dic que és una llàstima
perquè fa l'efecte
que els prenguin el pèl
i en ells
se'ls noten el caràcter
i és que no m'estranyo,
o sigui,
trobo que sí,
és una presa de pèl.
J'etem,
abril en París,
primavera,
mon amour,
j'etem,
j'etem-se-l'ú,
nuestra gitana,
árabe,
sangre mora,
Araceli González.
Jo que sentim ara
és una emissora
de ràdio argentina,
segurament una de les emissores
més cèlebres
d'aquell país,
tot i que no és una emissora
del tot convencional.
Es tracta
de la colifata,
Jordi,
que és una emissora
que s'ha popularitzat
en els últims mesos
de l'estat espanyol
perquè ha protagonitzat
una campanya publicitària,
precisament
parlant d'aquesta
enginy
i d'aquesta qüestió
de la publicitat
amb l'Argentina.
Ara aquí a Espanya
s'ha agafat això,
una beguda isotònica
crec que s'havia agafat
com a imatge.
Expliqui'm exactament
què és aquesta emissora
perquè és un projecte social
molt interessant
el que hi ha al darrere.
Molt, molt interessant.
És un projecte social
que va començar
l'any 91
i parlo de quan va començar
perquè n'entros
hi hem anat
diverses vegades
i sembla que faci
dos dies que van
per l'energia
que hi posen
i per la il·lusió
que hi posen
cada dia que fan la ràdio.
Sembla un projecte
que l'acabin de començar.
És una ràdio
que es fa
tots els dissabtes
a partir de les dues
del migdia
fins a les 9 de la nit
i es fa
dins d'un hospital psiquiàtric,
de l'Hospital Psiquiàtric
Borda de Buenos Aires
i està feta
pels interns
de l'hospital.
És una cosa
espectacular
perquè
és entranyable,
vaja.
Molt, molt
i molt acollidor.
Molt acollidor.
Pot anar-hi qualsevol persona
estar oberta
al públic.
Sí, no només la pot escoltar
que a més
tot el dia
sinó que a més a més
les ciutadans
senten l'oportunitat
de visitar
les instal·lacions
d'aquest hospital
i veure com es realitza
la ràdio en directe.
Clar, per veure
la ràdio
has de passar
per a l'hospital
i es fa dins
de l'hospital
però es fa
en un parc
que té
que és com
un petit bosc
i és molt acollidor
perquè es posen
tots així
bueno
es sienten
en redondel
i es van passar
el micròfon
i és
superguai.
I com a producte
és genial
pel nostre gust
per almenys
però a més
el que tu deies
com a projecte social
i terapèutic
també és fantàstic.
La majoria
de membres
de la colifata
que han participat
en el programa
un cop
han estat compensats
i no han tornat
a interna
a l'hospital
són gent que ja estan fora
i venen a participar
de la ràdio
vull dir que
terapèuticament
també és molt efectiva
i és una manera
de fer publicar
la malaltia
com si diguéssim
de socialitzar
la gent que pateix
una malaltia mental.
I que la gent
sàpiga
que la gent
que hi ha a internet
que no és perillosa
i que
treure una miqueta
aquest obscurantisme
que de vegades
volteix
aquests centres.
I a més a més
que les coses
que diuen
són molt interessants
i molt boniques
i els poemes
i són coses
que han fet ells
i és molt entranyable.
Sí, que és una emissora
que a més a més
s'escolta,
la gent l'escolta.
Sí, i a més val molt la pena
i una cosa
que també trobem
molt interessant
és que hi ha gent
que participa a la ràdio
que ha tingut
algun trastorn psicològic
o psíquic
però no ho diries mai
com podríem tenir
qualsevol de nosaltres
i són excel·lents locutors
i hi ha gent
que sí que té
una discapacitat
més accentuada
i més visible
i més limitada
però també tenen
cabuda a la ràdio.
A lo millor
si no tenen
tanta capacitat
per parlar
doncs els fan presentar
una cançó
o els pregunten
com estàs
i aquesta gent
també té cabuda
dins de la ràdio
i això també
ho trobem molt interessant.
Per cert,
ja ens permetran
una pregunta
de formació professional
aprofitant també
que el Jordi i la Maria
els va al tema
de la ràdio
hem comentat
que els argentins
parlen molt
parlen de tot
i tenen fama
a més a més
de ser bons locutors
moltes retransmissions
esportives
ens han arribat
amb la seva veu
escoltar-los
narrar segons
que deu ser un plaer Jordi.
Totalment
el que comentàvem
abans
que són molt xerraires
doncs clar
tenen molta pràctica
també
tenen molta làbia
parlen molt bé
a nivell de comunicació
són uns cracs
uns cracs
i sempre tenen
la paraula precisa
i parlen molt bé
així generalitzant
igual tenen
més facilitat
de paraula
que nosaltres
bueno
que a mi
però vull dir
si en general
trobo que sí
són uns cracs
i narrar partits de futbol
has escoltat
ets futbolero Jordi?
la veritat és que no massa
no
però sí que he escoltat
alguna narració
de partits de futbol
d'allí
de la Bombonera
i del River Plate
i així
i bueno
un referent
no té res a veure
amb el que escoltem
un referent
i a part la passió
que hi posa
l'afició també
l'afició també
és diferent
de Boca o de River
vosaltres?
del Boca
va simpatitzem
més pel Boca
igual
sí
sí
sí
tampoc sabria dir per què
mira
ens agraden els colors
perquè el Maradona
era d'allí també
sí
perquè és més popular
sí
és més popular
estoy enamorada
de un cadete
del colegio militar
lo espero
cada viernes
para verlo
bajar
el tren
hem parlat molt
del dia a dia
hem parlat molt
del caràcter
dels argentins
ara fins i tot
veurem mate
però
què hi podem veure
a Buenos Aires
després també anirem
amb ruta
fins cap al sud
de l'Argentina
però Buenos Aires
és una ciutat
a banda d'aquesta
activitat cultural
ben intensa
amb altres punts
d'interès
Jordi
sí
no sé
jo crec que destacaria
Mataderos
la fèrie de Mataderos
increïble
què és una corrida
de sortijas
una corrida
de sortija
abans d'entrar
pensàvem
clar ho hem vist
i ens ha agradat molt
com ho explicarem
això
bueno
es fa sobre l'asfalt
a la carretera
bueno
en realitat
no se faria allí
però és que es fa
al mig de la fèria
en una carretera
bueno
es tracta de
un gautx
va posat en un cavall
un gautx
seria com l'home
de camp de llig
que va bastant
amb el traig
tradicional
ja ho ha assimilat
el vocabulari
ja l'heu incorporat
al vostre
com un vaquero
sí
com un vaquero
però argentí
un gautx
és veritat
llavors
va posat en un cavall
i sobre una pista
d'asfalt
en la que posen
així serradures
perquè el cavall
no es faci tant de mal
arrenca a córrer
des de 50 metres
i a una velocitat
increïble
i passa per sota
d'una porteria
i en aquesta porteria
hi ha un anell
una sortija
llavors
el gautxo
amb un pal
d'uns 15 centímetres
15 o 20 centímetres
a la velocitat que va
ha de passar per sota
la porteria
i emportar-se l'anell
amb el pal
encertar dins de l'anell
i emportar-se'l
i això és una mena
de competició
que es fa
en aquesta fèria de matadero
sí, a part
es fan
bueno, hi ha parades
d'artesanies
hi ha recitals
de folklore
vals
hi ha menjars
i és una fèria
que no és tan turística
que la gent que va
és la gent de Buenos Aires
i de l'entorn
i és això
que té molt encant
sí, és una fèria
que val la pena
recomanar
perquè
si vas a passar
pocs dies
a Buenos Aires
potser fa una mica
de mandra
a la fèria
de mataderos
perquè
està dins de la ciutat
però molt allunyada
del centre
potser
amb col·lectiu
amb autobús
d'allí
tardes mitja hora
o tres quarts
però val la pena
és molt popular
d'allà
és pels argentins
suposo que cada vegada
hi haurà més turistes
però és com un resum
molt bonic
del que és l'Argentina
perquè hi ha paradetes
de productes regionals
a totes les províncies
i estàs allí convivint
participant de la fira
amb la gent de Buenos Aires
i menjant
plats típics d'allí
també
des del típic assado
fins a menjars
més típics
de l'interior d'Argentina
com és el locro
que és com un estofat
que es fa
amb moresc
i a més a més
això també està ambientat
amb música folklòrica
que parlàvem abans
de xacarera
també xamamé
que és un altre
tipus de música folklòrica
i no sé
ens recomaneu també
anar a menjar
una bondiola
a la costanera sur
què és una bondiola?
és un filet de porc
no?
sí
sí
la bondiola
és molt típica
els agrada molt
tot i que no hem menjat
molt de porc
allà
heu menjat molt bé
tinc la sensació
com a mínim
jo tinc així
manquin 10 minuts
per les 10
ens deixeu fer venir
una mica la boca a aigua
hem engreixat
els dos
els dos hem engreixat
i la costanera sur
està al sur de la ciutat
que just acaba la ciutat
i comença
el riu de la plata
i és molt típic també
perquè també hi ha una fira
i vas a passejar
i bueno
hi ha molts puestos
amb entrepans de bondiola
que és un tall
perquè allí els talls
de la carn
són diferents
i la bondiola
encara no m'has mirat
quina part del porc és
però bueno
seria semblant el llom
però està bo
està boníssim
el fan a la brasa
i molt sucós
i molt tendre
que dèiem
però si això és millor
que un filet de vedella
i no
sí
molt bo
molt bo
per cert
parlant de menjar
heu portat mate
que és una beguda
una de les begudes típiques
de l'Argentina
acosa'm al Maria
que el tastarien
que no hem tingut l'oportunitat
de què està fet
el mate Jordi?
el mate
és una infusió
molt típica
però l'origen
és de Paraguay
i es pren més mate
a l'Uruguai
que a l'Argentina
però bueno
és com una excusa
per
és un acostum
que comparteix
que parles amb gent
que és com
una beguda
per conversar
i hi ha un
que posa l'aigua
i aquest és el cebador
que en aquest cas
sort jo
i això
sí
és una infusió
molt estimulant
ells diuen que no
tu els expliques
ostres
és que m'he pres mate
i estic com una moto
i se'n riuen
però si no fa res
el mate
home
és que ells
beuen molt
beuen molt de mate
s'han immunitzats
és com l'obèlix
que va caure
de petita
la marmita
i ja no li fa frica
sí
però nosaltres
va
per almenys jo
prenc mate
i m'afecta més
que el cafè
i llavors
ells ho prenen
per esmorzar
també ho prenen
a mitja tarda
el que deia Mari
doncs
com una excusa
com un ritual
és una beguda gairebé social
com tota la gent
que queda a la tarda
per prendre un té
o una cosa similar
i a més que es pren
en totes les classes
i tothom pren mate
sí
això també és cert
el mate
ells presumeixen d'això
i trobo que és cert
és una
tothom pren mate
des del més ric
al més pobre
i a ningú li falta mate
per molt pobre que sigui
i sí que és una beguda
molt social
és una excusa
per estar junts
compartir
perquè es pren
en aquest cas
hem portat un mate
que és com una carabassa
i es va posant aigua
dins de la carabassa
i es va passant
entre les persones
que comparteixen el mate
i és una excusa
per si
per ajuntar-se
i per conversar
és a més
un d'aquests elements
vertebradors
d'un país
que encara necessita
avui en dia
trobar els seus elements
d'identitat
totalment
les dones
a la plaça de Mayo
és una altra
dels referents
que ens ha arribat
aquestes dones
que reivindiquen
i volen recordar
la memòria
d'unes dictadures
que malauradament
fins fa massa poc
encara governaven
a l'Argentina
jo que comentava
el Jordi fa uns minuts
doncs que
han tingut mala sort
amb els governants
n'han tingut en democràcia
però sobretot també
en èpoques militars
heu tingut l'oportunitat
de conèixer
de ben a prop
l'activitat
que dóna a terme
aquest col·lectiu
sí
per el poc
que coneixem
de la història argentina
trobem que
bueno
han anat de dictadura
en dictadura
i quan han estat
en democràcia
pobres
a sobre
no sé si ha sigut
quasi pitjor
bueno pitjor no
m'ho disculpo
però vaja
vull dir que
han tingut molt mala sort
les mares
de la plaça de Mayo
és un moviment
o sigui tan exemplar
o sigui
hi ha tant que aprendre
d'aquest moviment
són unes dones
amb tant de valor
tan valentes
elles van
bueno
ja sabeu
que van començar
a lluitar
per reivindicar
que preguessin
els seus fills
que havien desaparegut
en la dictadura
quan els fills
desapareguts
es va entendre
que ja no
no podrien aparèixer
perquè estaven morts
llavors ens van dedicar
a defensar
els drets humans
i a recuperar
la memòria històrica
del seu país
amb això també
tenim molt a aprendre
perquè aquí trobo
que no hem fet
molta recuperació
de la memòria històrica
de la postguerra
i de la dictadura
i allí
encara s'han reivindicat
això
les mares
de la plaça de Mayo
i encara ara
s'estan jutjant
ex-repressió
ex-repressors
membres de la policia
de l'exèrcit
que van reprimir
i van matar gent
durant la dictadura
i això promouen
les mares
de la plaça de Mayo
i nosaltres
vivíem al costat
del local
de les mares
de la plaça de Mayo
que és una universitat popular
i que
bueno
és un local
on hi ha un restaurant
una llibreria
i fan moltes conferències
congressos
i bueno
és una universitat
i està molt bé
perquè pots dinar aquí
i
veure la llibreria
i pots estar en contacte
amb les madres
a l'Argentina
la música
n'hi ha de tot
també hi ha coses més
gamberres
si se'ns parla bé
l'expressió
com aquestes
hijes de rock and roll
no són aquesta gent
sí
és un grup
dels anys 80
el primer grup
de rock
de dones
sí
està conformat
tot per dones
i l'entrus
el vam conèixer
ens va agradar molt
perquè ens va fer molta gràcia
són molt divertides
sí
el Jordi i la Maria
ens havien comentat
en un programa
no en tindré prou
i realment
òbviament
no n'hem tingut prou
en un programa
ens queden dos minutets i mig
fem-nos un tast
de la resta
de l'Argentina
perquè veu tenir l'oportunitat
d'anar cap al sud
de veure llacs
de veure glàcies
paisatges
suposo
maria espectaculars
és impressionant
és impressionant
i la gent
ens deia
us avorrireu
perquè el paisatge
és així
tot igual
què va
què va
és molt diferent
tot
i molt diferent
d'aquí
i pot
hi ha carreteres
de 200 quilòmetres
sense curva
però és que t'agrada
és molt
i el glaciar
Perito Moreno
nosaltres vam tenir
la sort
de poder recórrer
amb cotxe
i ens deien
és que
un cotxe
és una bogeria
perquè la Patagònia
atreveixes
la pampa
que és recta
però per nosaltres
ja tot era
era novedor
era espectacular
i jo una cosa
que em va causar
molta impressió
és el glaciar
Perito Moreno
és una cosa
que a mi
se'm van posar
els peps de punta
em vaig quedar
glaçat
com el glaciar
però és una cosa
espectacular
és un fenomen natural
que no sé
jo és el més increïble
que he vist mai
a la meva vida
i els tons de colors
l'aigua
quin color tenia
els tons blancs
i blaus del gel
i l'aigua
tot plegat
és increïble
la Patagònia
tota
és una cosa
també les catarates
de l'Iguazú
la región de los lagos
que és meravellosa
també
a mi em va agradar
moltíssim
hi ha molts parts naturals
per els amants
de la natura
diguem-ne que
Garzantina
és un país
gairebé dispensable
i per la cultura
també
perquè a l'interior
te trobes coses
molt interessants
les colònies
de los galeses
de los alemanes
culturalment també
molt ric
molt interessant
altament recomanable
doncs
totalment
totalment recomanable
encara que no hi puguem viure
segurament molta gent
no hi podrà viure un any
però com a mínim
fer un tas
és un d'aquests viatges
que recomaneu
i Buenos Aires també
i Buenos Aires també
per descomptat
viure és difícil
però anar-hi a passar uns dies
és indispensable
més al dia
o a la nit
Buenos Aires
mira
les dues coses
sobretot a la nit
potser
sí
sobretot a la nit
Jordi Martínez
Maria Artano
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per ser els nostres
Cicerones
a Buenos Aires
en la nostra particular
Volta al Món
d'aquest estiu
arriben les 10
arriben les notícies
i nosaltres
ens quedem aquí
prenent un mate
bon dia
moltes gràcies
bon dia
miren lo que le pasó
moraleja de pilate
si quieres
dos alvençó