Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
la sintonia habitual de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
un temps que ens porta a comentar algunes de les notícies
que us estem explicant des de primera hora
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Avui una tertúlia que compartim amb el Josep Bertran,
cap de Relacions Externes de Repsol i Pefa.
Pep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
També ens acompanya la Nani Rodríguez,
periodista, professora de la Universitat a Rovira i Virgilí.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benarra.
I també ens acompanya l'arqueòleg municipal, Joan Menchon.
Joan, també bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats donarem una aullada a l'actualitat del dia.
Avui tenim, la veritat, un ventall de notícies força variada.
Podem començar, per exemple, amb l'anunci
que les obres definitivament del Teatre Tarragona,
és a dir, les obres que suposen ja l'aixecament de l'edifici,
començaran la setmana vinent.
Dimecres de la setmana vinent començaran ja aquestes obres,
llargament esperades.
recordem que aviat farà cinc anys de l'enderrocament
de la façana de l'antic Teatre Tarragona
i ahir, després d'una reunió entre responsables polítics i tècnics,
es va decidir ja que poden començar les obres.
S'havia fet una feina prèvia en els edificis del costat
i finalment ja la setmana que ve podran començar les obres.
No sé si vostès són gaire aficionats on el teatre,
en qualsevol cas, m'imagino que més enllà que els agradi on el teatre,
també és una bona notícia que finalment aquest equipament
comença a veure la llum, no?
Nani?
Jo, sí, a mi m'emprenya molt, ho sento, eh?
Però jo, com soc molt de poble de Tarragona,
m'emprenya molt tenir d'anar a veure coses arreus.
I m'agraden molt les coses que fan arreus,
m'agrada la vida cultural que hi ha aquí arreus,
i llavors quan te trobes que dius
vull veure aquest espectacle,
és d'agafar el cotxe i anar-me'n cap arreus.
I em fa com una mica de vergonya,
vull dir que ja toca, però a base de bé.
És un d'aquells temes que anem arrossegant, oi, Ricard?
Anys i panys que anem parlant de la necessitat d'equipaments culturals
i d'equipaments d'aquest tipus,
i sembla que...
Espera't, eh?
Fins que no obrin la porta i puguem entrar i puguem seure,
poden passar moltes coses.
Poden trobar romanitos a sota,
poden trobar aigua...
El Joan diu que romanos ja no.
No, ja els heu tret tots.
Segur, Joan?
Que no tindran cap sorpresa?
Almenys en la part més important del teatre
hi ha la roca pelada,
de fet, allò es va desmuntar a començaments del segle XX
i la part de darrere, la intervenció arqueològica,
està feta d'ada i beneïda.
Una altra cosa és que s'hagi d'ampliar en algun punt,
que, bueno, si els trobem ja ho ballarem,
però no crec que interfereixi gaire
en el full de ruta que té a partir d'ahir el Teatre Tarragona.
Què et sembla la notícia?
Ja tocava.
Pep.
Sí, anava a dir, si no,
reserveu la primera fila pels romans que puguin sortir
i seguiu...
Fem una fila zero i que paguin.
Una fila zero, no?
No, home, és una molt bona notícia.
Jo estic d'acord amb la Nani.
Bueno, ara queda tota la feina
i veurem el que és tarda,
però en tot cas sembla que ja es posa fil a l'agulla
i que es comença a veure
la llum al final del forat.
No, jo crec que ja era hora
que hi hagués un equipament d'aquests.
De totes maneres,
sempre he tingut el dubte
si aquell espai és el més adient
per fer un equipament d'aquests.
jo sempre ho he vist molt justet.
Molt justet.
Molt justet.
Vist com es fan ara aquests equipaments,
clar, tampoc cal que facin aquí un teatre
com vaig llegir l'altre dia
que no sé on han fet un auditori
de no sé quants, bueno...
Però qualsevol obra de teatre,
qualsevol espectacle,
necessita d'uns equipaments
que han d'entrar trailers,
és una intamerata
que a vegades complica més aquesta història.
Per això, jo no hi entenc gens ni mica,
però sembla justet, no?
I segurament penses en els espais que hi ha,
doncs aquí al cantó del Francolí,
per exemple,
que està tot molt més despegat.
Però vaja, en tot cas,
benvingut sigui,
quan tinguem fet aquest,
doncs ja en quanta gent
que en facin un altre.
Ja ho tenim engegat.
Vull dir, ara agafar aquest projecte,
tirar-lo al riu,
què fem amb aquell solar,
els diners invertits,
potser ara el més,
el menys i lògic
o el més coherent
és donar-li a sortir del projecte
i, aviam,
jo entenc que el teatre de Tarragona
és una cosa que té una llarga tradició,
encara que no hagin tingut mai
suficients equipaments
i si ens toca tenir un editori
al Francolí on toqui...
No, no, jo sí.
No podríem començar a projectar-lo
perquè com triga tant
tota aquesta història.
La capacitat pel teatre de Tarragona
no arribarà a les 700 localitats,
és a dir, serà una mica més gran
que el Metropol,
però segurament tampoc no gaire més gran.
No sé si això...
O consideren que per una ciutat com Tarragona
ja està prou bé?
Tampoc cal tenir grans auditoris,
grans teatres,
és a dir, per una capacitat molt més gran.
Jo penso que potser és positiu
que hi hagi petits o mitjans teatres,
dos o tres,
perquè l'auditori,
a vegades l'auditori del Palau de Congressos,
si no està ben ple,
fa com a fredor,
fa com a panet allò.
Llavors dius més val
que hi hagi diversos d'aquestos,
però és que són necessaris.
És necessari un de gran,
és necessari mitjans,
és necessari fins i tot el Metropol,
que per segons quines coses està molt bé.
Joana, a tu què et sembla?
La capacitat?
Per aquí hem d'anar.
Escolta, en molts llocs d'Europa,
els teatres tenen una mitjana de 500,
600, 700 espectadors,
i potser és molt més rendible,
més operatiu,
que un gran auditori,
un gran teatre nacional
de punts suspensius,
en dos, tres, quatre mil localitats,
que quan ho podríem omplir, això?
A més, ara,
per cinc euros i mitja hora,
ens plantem a Barcelona.
Ens plantem a Barcelona.
El tema del gran auditori
del Palau de Congrés,
o sigui, realment és un espai
gran, molt maco, però fred.
I que costa d'omplir,
si no són grans espectacles, no?
Una cosa que atraia molta gent.
En qualsevol cas,
jo recordava a l'inici
que l'enderrocament
de l'antic teatre,
és a dir, aquella façana
que vèiem a la Rambla,
va ser a la primavera del 2003,
abans de les penúltimes eleccions municipals.
Hem trigat gairebé cinc anys.
També és veritat que va venir
el que va ser conseller de Cultura
Ferran Mascarell
l'estiu del 2006
ha posat la primera pedra,
però des del 2006 fins ara,
és a dir, més d'un any i mig,
s'han hagut d'apuntalar també
els edificis del costat.
En fi, hi ha hagut de fer
unes tasques prèvies
que deu-n'hi-do.
Però cinc anys,
des que cau l'antiga façana,
a l'inici realment de les obres,
jo no sé,
el ciutadà de carrer,
el ciutadà de peu,
es pregunta,
tant costen fer les coses?
Home, és una primera pedra
molt ben posada,
perquè ja no sé si se'n recordaran.
on està?
Home, no,
jo crec que tu dius ara
el ciutadà del carrer a vegades
et costa entendre
que aquestes coses,
perquè sí que sempre surten
inconvenients tècnics
o hi ha coses que potser
no s'han previst
o algú després millora el projecte,
però, clar, home,
cinc anys són molts anys
per un equipament públic
i per una inversió pública
que semblava,
quan es va explicar,
que estava força estudiada
i força calculada.
Però, en fi,
és igual,
ja han passat aquests anys.
i ara l'important
és que es tirin davant
i que quan més aviat possible
hi puguem anar, no?
Jo, en qualsevol cas,
diria que m'imagino
que a casa,
doncs,
jo vull fer una obra
i em passa una cosa d'aquestes
i, evidentment,
no esperes cinc anys.
A l'any,
te'n vas als jutjats.
A mi m'agradaria...
Què vols dir?
Que si jo posem...
Fem una metàfora,
cau una paret,
tires una paret a terra
i trigant cinc anys en...
Doncs, alguna cosa així.
Clar,
i llavors dius,
a veure,
aquí passa alguna cosa
i llavors nosaltres hem de fer,
com són bons jans,
hem de fer un acte de fe,
mai més ben dit,
i dir, bueno,
doncs hi han hagut
alguns inconvenients,
algunes coses no previstes,
però és evident
que aquí ha passat alguna cosa.
A veure,
que algú ha de ser responsable
que això hagi trigat cinc anys
a començar.
No vull dir res més,
però vull dir,
jo com a ciutat de privà
m'agradaria saber-ho.
Pel que sabem,
els periodistes com a mínim
sé que hi ha hagut
moltes negociacions
perquè una petita part del solar
corresponia al Ministeri de Defensa.
No sé si el Joan
potser ens pot aportar...
A mi m'ha arribat molt
tot això d'esquil llevit.
Jo m'he preocupat bàsicament
dels romans,
i tu sí,
han hagut...
De les pedres.
Han hagut, sí,
problemes d'aquests,
de propietats.
És que a vegades
solucionar un tema d'aquests
d'una escritura
sembla mentida,
però les coses
ho alenteixen,
però bé,
cinc anys potser...
Però vols dir que abans
de tirar la façana
no s'haurien d'arreglar
tots aquests temes
de les escritures?
Digo jo, eh?
Abans de posar la primera pedra
treure l'últim paper...
Però és que això
és el que passa molt sovint,
és a dir,
enviem una excavadora
a no sé quin lloc,
tirem quatre talusos
i diem
comencen les obres
de l'avinguda
de no sé què.
I potser,
i ara exegero,
doncs està tot
per expropiar.
Però ja hem dit
que ha començat,
no?
I malauradament
estem molt acostumats
a aquest tipus de...
Malauradament.
Hi ha projectes
i projectes
i quan m'agradicava jo
fora de l'administració
a fer projectes,
per exemple,
d'intervenció
no en obra nova
sinó en restauració,
tenir tots els ítems
controlats
de forma fèrrega
et costaria
més temps
fer el projecte
que executar-lo
amb un cost econòmic
important.
I a vegades
et veus abocat
a engegar les coses
i anar solucionant
els problemes
segons te venen,
perquè no ho pots
calcular
i no ho pots
ponderar tot.
Què passa?
Que a vegades
els cidris se trenquen.
A veure,
per això,
perquè m'imagino
que això ha passat
moltes vegades,
però la pròpia dinàmica
de l'obra
va portant
a anar arreglant
els problemes
conforme van venint.
Però no totes les obres
trinquen 5 anys
a començar-se.
Foteu-hi aquí
i s'ha trencat
el boncidi.
Donem una mirada...
Ja comença.
L'any que ve
anirem a veure alguna cosa.
Una altra notícia
més o menys
també relacionada
amb equipaments,
un altre tipus,
però que també
té relació
perquè aquesta porta
4 anys tancada.
Parlo del complex
esportiu Sant Jordi,
que suposo que aquests dies
ja ho hauríem vist
a través de la premsa,
que se n'ha parlat molt.
Ara tenim aquestes instal·lacions
tancades des de fa 4 anys.
S'ha desencallat
del projecte.
El govern de la Generalitat,
que és la propietària
del terreny,
els propietaris dels terrenys,
doncs ja treuen
a concurs
el projecte,
perquè, en fi,
es recuperin
com a instal·lacions esportives
al centre de la ciutat.
El debat una mica
aquests dies
és si,
a més a més
de les instal·lacions esportives,
hi posem un establiment hoteler,
suposo que està en el cas
una mica
de declaracions
i contradeclaracions
que n'hi ha hagut
a la premsa,
de forces polítiques,
de veïns,
de representants
de tota mena,
si val la pena
posar-hi,
si és que hi ha
una inversió privada,
que vulgui fer un hotel
d'alta categoria
en aquest espai
de la ciutat,
a l'Avinguda Andorra.
En som partidaris?
tenen alguna opinió
fixa
sobre el tema
o no?
Pep,
a tu què et sembla?
A veure,
primer ets
es reconeixer
que se m'escapen
moltes coses.
Jo ara no sé
exactament
per què fa tant
temps
que està tancat
i tampoc sé
a què obeeix
que es vulgui fer
ja un equipament,
no sé si són
compensacions urbanístiques,
no sé si és la manera
de finançar una part de...
No,
és recuperar
les antigues
instal·lacions esportives,
far-les de noves
i destinar tot allò
a instal·lacions esportives
i l'Ajuntament
el que diu,
si a més
sobre terreny
mirem de fer-hi
un establiment hoteler
en aquesta zona
cèntrica de la ciutat.
Jo crec
que seria
un luxe
per Tarragona
poder disposar
en un lloc
tan cèntric
com és aquest
d'una macroinstal·lació
esportiva
amb no sé
si amb tota mena
però en tot cas
amb equipaments variats.
Jo crec
que no cal
necessàriament
que allà
en aquell espai
hi hagi un hotel,
no li acabo de veure
quan segurament
i insisteixo
que parlo
amb la
lectura de diaris
i poca cosa més.
Jo crec que és una llàstima
no aprofitar
tot aquest espai
per tenir unes instal·lacions
esportives
al vell mig de la ciutat
que s'hi pot anar caminant,
que pots tenir
instal·lacions
com d'humana
i més
quan estem aspirant
a organitzar
els llocs del Mediterrani
i jo crec
que moltes vegades
s'han de buscar
excuses
per poder tirar
endavant equipaments
i segurament
aquesta excusa
dels llocs
del Mediterrani
s'hauria d'aprofitar
més enllà
que es facin
o no es facin
i en aquest sentit
em sembla
que és
desperdiciar
o malmetre
una oportunitat
però insisteixo
que parlo
amb poc coneixement.
Dani.
Jo me solidarizo,
voto a favor
i lo elevo al pleno.
Totalment d'acord.
No acabo d'entendre
la necessitat
de fer un hotel
justament allà.
Però la necessitat
d'un hotel
d'alta categoria sí?
Que això ens portaria
a un altre debat,
però en fi.
Clar,
és que no ho conec.
No sé com estan els hotels,
si estan a tope
o si Tarragona necessita més.
Com no ho conec,
no em mullo.
Però que acostumen
a passar aquestes coses.
Avui sentia també
que la presó,
allà on està la presó
ara,
quan se'n vagi al Callà,
allà estava previst
de fer una zona verda
i ara ja estan parlant
d'una zona verda
més els equipaments
de la Generalitat.
em sento una mica
estafadeta,
no?
Allà de dir,
doncs si tenim un equipament
pels ciutadans,
fem-ho bé,
lluïm-ho,
no anem allà
a regatejar
un metro de vestuari
perquè així l'hotel
podrà tenir
l'entrada de cotxes
per aquí,
no?
Em sembla que
és una mica
regatejar
amb les necessitats
dels ciutadans
que haurien
de ser prioritàries.
Joan,
hem de veure
bien que ho diuen
els projectes
i després
hem de veure
què ens diu
el planejament urbanístic
vigent
i el nou pla general.
Ara estem veient
que estan sortint
atreveïns i ajuntament,
etcètera,
i aviam com ho podem casar
amb tot això
i llavors
parlem-ne.
És cert que
de Raúna necessita
d'equipaments hotelers
i equipaments hotelers
de categoria.
L'altre tema
és si toca
fer-lo aquí o no.
És un tema
que de moment
l'hauríem d'estudiar.
La setmana passada,
per cert,
parlant d'equipaments hotelers
i estic mirant el Joan
perquè és un tema
que d'alguna manera
afecta molt
el tema de patrimoni.
Va sortir
la informació.
En fi,
no sé si saben
que hi havia un projecte
de fer un petit hotel
de luxe
a la part alta
davant de la càtedra
al Pla de la Seu,
a l'antiga rectoria.
El tinent d'alcalde
d'Urbanisme,
Javier Terres,
ens va explicar
que l'Ajuntament
havia desestimat
la primera proposta
dels promotors
i que li demanaven
que fes una reforma
del projecte
perquè d'alguna manera
excedia,
no sé si el Joan
està al cas,
suposo que sí,
en fi,
des de l'àrea
de patrimoni
com a arqueòleg
alguna cosa
deu dir.
Però seria interessant
tenir un hotel allà,
Joan,
què et sembla?
Tu has vist
el primer projecte?
Aviam,
hi ha coses
que m'adec
una miqueta
al secret professional
i no em pertoca
a mi fer
les declaracions.
El que està claríssim
és que a la part alta
tenim uns edificis
històrics
de primera categoria,
un d'ells
és l'antiga rectoria
de la catedral,
és un edifici gòtic
impressionant,
els que hem entrat
dintre
veiem que allò
és un edifici
que se li pot donar
molt de rendiment
i hi ha aquest projecte
dels promotors
que volen convertir
allò
en un hotel.
Aviam,
la qüestió hi ha
una part tècnica,
s'ha de respectar
escrupolosament
el que diu
la llei de patrimoni,
s'ha de respectar
escrupolosament
el que diu
el planejament urbanístic,
el pla especial
de la part alta,
el pla general,
etcètera,
i també s'ha de respectar
escrupolosament
tot el que diu
la legislació vigent
en temes d'hostaleria.
I a vegades
són aquests
assuntos grinyols
i després
no oblidem un assunto,
s'ha de respectar
que el promotor
vol guanyar-se la vida
i vol treure
un rendiment econòmic
en tot això.
I fer cas a tot això
és molt difícil.
Això és la filigrana
que per això
hem de jugar
els tècnics,
hem de jugar
els polítics,
hem de jugar
els promotors
i en això
estem.
Però,
més enllà d'això...
Però si respecta
tot això,
serien partidaris
que hi hagués
un hotel petit,
perquè molt gran
no pot ser
un hotel de luxe?
Jo crec que
des del punt de vista
de posar-hi un hotel
és un lloc més adient
la part alta,
segurament
que el que estàvem
parlant ara
a prop del Sant Jordi.
A més,
jo l'experiència
que tinc
de quan voltes
a altres ciutats
és que
hotels
que s'han fet
amb edificis històrics
han aconseguit
tenir un equipament
digne
i a més
un manteniment
de la instal·lació
que probablement
ja no li pertoca
llavors a l'arari públic
mantenir-ho,
sinó que és
la iniciativa privada.
I en la mesura
en què es poden
compaginar
aquestes dues coses
jo crec que és
l'objectiu ideal.
Allà tindríem
un edifici
com diu en Joan
esplèndid
d'arquitectura gòtica
ben cuidat
amb un rendiment
i segurament
col·laboraria també
o contribuiria
a dignificar
una mica més
tot aquella zona.
ara entenc que no és fàcil
perquè efectivament
han de convergir
molts aspectes
però posats a decidir
jo crec que és
molt més interessant
allà a la part alta
i en aquest edifici
o en un edifici similar
que no pas
fer un equipament
de nova planta
doncs amb un lloc
una mica
en fi
ja n'hi ha més
hem de plantejar una cosa
hem de tenir molt clara
en la protecció del patrimoni
tenir-lo tancat
amb cotó fluix
farem que es faci molt bé
hem de donar rendiment
i la protecció
d'aquest patrimoni
només des de la despesa pública
això és inviable
aquest patrimoni
ha d'estar viu
i què més viu
com per exemple
tenim a la plaça La Font
establiments d'hostaleria
dintre de voltes del circ
o botigues
o aquest espai
convertit en hotel
també depèn
anem a fer els projectes
en cara i ulls
i no anem a fer
el que els va fer
els anys 50 o 60
en determinats castells
amb el tema
de paradores d'Espanya
que moltes vegades
el monument
va ser l'excusa
per crear un equipament
i van malmetre més
que altra cosa
però ara les coses
penso que es fan
de manera molt diferent
i pot ser una gran oportunitat
per la palt alta
per aquest edifici
i després
per una hostaleria
d'alta qualitat
allò que diuen
alguns hotelers
quan encanto
és que a més
són els més bonics
quan tombes por ahí
si pots permetre
el luxe d'anar-hi
el millor és anar
amb aquest tipus d'hotels
perquè tenen una personalitat
i aquest seria un hotel
a Mancant
el pla de la sèrie
jo me l'imagino
a Mancant
encantador
m'estic recordant
del parador
que hi ha dalt
on arribia
que és un castell
o un palau
em sembla que era
de Carles I
són uns edificis
amb una categoria
i un nivell
clar també un cost
no anirà a dormir
allà quan se vol
però
s'ho poden omplir
tranquil·lament
i poden donar
rendiment a conor
a tu ni què et sembla
a mi perfecte
i a mi
jo passo molt sovint
ja ho saps
per allà dalt
i em fa tanta paneta
quan veus la gent
que fan la fotografia
de la catedral
i que veus
aquell edifici
jo evidentment
no hi he entrat mai
des de dins
però és que des de fora
m'agrada
tal com està
a trossos
és que m'agrada
és bonic
tens el pati
clar està molt amestat
però tens el pati
gòtic sencer
imagina
i des de fora
ja és bonic
però és que fa pena
ja hi tornem a estar
com sé
tu ets observista
Joan
no et demanaré
un compromís
però
que es pugui arribar
a un acord
amb els promotors
sí
estic esperançat
ara és una cosa
que
amb aquestes negociacions
precisament
el que no cal
és tenir pressa
sinó
hi ha un tema
que no ens caigui
l'edifici
això és la primera pressa
però
anem entre tots
penso jo
que s'ha d'estudiar
molt bé
tots els agents
i es pot arribar
a un port
avui que portem
una estona
parlant de projectes
antics o històrics
o el teatre
a Tarragona
hem parlat també
d'això del complex
Sant Jordi
ara ens havíem desviat
cap a l'hotel
la proposta d'hotel
del projecte d'hotel
de fer un hotel
amancant
el Pla de la Seu
tenim un altre tema
d'aquells històrics
ahir el plenari municipal
donava llum verd
del tema del soterrament
de la plaça dels carros
això Pep
en fi
és més antic
que què
que la pana
que deien
què els sembla
una obvietat
més antic
que el caminar
jo encara no havia nascut
quan se'm parlava
què els sembla
gairebé no cal ni comentar-ho
que ja fa com vergonya
que encara aquestes alçades
ens ho estiguem plantejant
però saps què he sentit
aquest matí
que esperaven
que no hi haguessin problemes
tot i que era una zona
especialment humida
li han begut òlia
i tornarem a ser
bueno home
si mira el parquing
romans no en trobarem
allà baix no Joan
no et juguis un duro
vaja per dius
trobarem algú pescant
s'entendeta allà
al mall de costa
no però això
més enllà del projecte
de la façana marítima
i tot això
això hauria d'haver estat
resolt des de
des de fa anys i panys
no hi ha cap sentit
que en una ciutat
hi hagi aquesta barrera
eh
hi havia un projecte
de fet de
en fi
de l'anterior mandat municipal
o de fa dos mandats municipals
si no recordo malament
hi havia un projecte
per fer el pas soterrani
per fi
després tot això
suposo que va quedar
aparcat
pel projecte
del façana marítima
no?
sí
segur que tot es fa
amb la millor intenció
i dius
home
doncs si fem una intervenció
més global
doncs esperem i tal
però
però és que si no
d'aquí 20 anys
si encara ens convides
a la tertulia
encara en parlarem
no?
estarem jubilats
nani
anirem a mirar les obres
anirem a passejar
anirem a Badà
anirem a Badà
i mirarem les obres
com ho veus això?
doncs a veure
com sempre
és més de la mateixa
però com pot ser
que triguem tants anys
a fer coses?
jo no crec
a veure
ho sento
es fan les coses
amb la millor intenció
com diu el Pep
però de bones intencions
l'està a l'Inferple
vull dir que
a part de les bones intencions
hi hauria d'haver
a mi m'han dit
que era el seu
bueno ja t'ho trobaràs
tu ho és fent
ja ens ho explicaràs
ja ens ho explicaràs
hi ha d'haver algú
que es responsabilitzi
de quan comença un projecte
aquell projecte
o de no fer
promeses falses
o de no
a veure
és que sembla que se n'an fotin
dels ciutadans
vull dir
amb aquests projectes
que si sí
que està tot fet
que mireu que maco
que mireu la maqueta
que fa fotos de la maqueta
perquè tots veieu
el bonic que quedarà
i després no fa
no es fa absolutament res
a veure
no és només
que cregui
que la bona intenció
se da por enterado
sinó que també
s'haurien de demanar responsables
quan aquestes coses
s'aternitzen
ho sento però és així
Joan
em venia aquell anunci
que surt
se'm ha quedat el Volkswagen
diu
estàs en el país
on la calle
de les coses
que nunca fuiste
no va ser pilot
no sé què
no tenim un museu arqueològic
no tenim
una necròpolis
no tenim un pas a nivell
ara em sembla
que ho comencem a tenir
i potser aquest país
un dia desapareixerà
o és difícil
però poquet a poquet
home però molt poquet a poquet
estava recordant
a més que ara
fa un parell de setmanes
va haver-hi un descarrilament
d'un tren de mercaderies
un diumenge a la tarda
allà mateix
el pas a nivell
afortunadament
no va provocar cap problema
però
déu-n'hi-do
la convivència
durant anys i anys
i dècades
entre
el trànsit ferroviari
i milers de persones
joves a la nit
un dissabte a la nit
i penses
ara enganxen aquest parell
que passen travessant
és com jugar
la ruleta rosa
és absurd
en fi
m'havia desviat una mica
però si els sembla
tornem al que parlàvem abans
de l'hotel a Mancant
i del pla de la seu
i de la part alta
i del turisme
perquè estava pensant
que una altra de les qüestions
també que
en fi
aquesta setmana serà notícia
demà comença
Madrid Fitur
que és la Fira Internacional
de Turisme
de Madrid
una de les més importants
a nivell mundial
hi va a tothom
qui no va a Fitur
per dir-ho d'alguna manera
no aspira a res
en el món turístic
també hi anirà
a Tarragona
ara haurem de dir
que hi anem també nosaltres
perquè senyor
doncs
el Joan
el Joan hi anirà
entre altres coses
perquè
no
Pep i jo no somos nadie
però podem agafar la veia
en un moment hi anem
però escolta
no hi anem
perquè no volem
anava a dir
que a Madrid
Tarragona
promocionarà
els Jocs del Mediterrani
2017
promocionarà
la candidatura cultural europea
del 2016
i promocionarà
l'any jubilar
que ha començat aquest any
fins i tot l'arcaviso
de Tarragona
ja anirà demà a Madrid
a fer l'acte de presentació
a la Fira Fitur
i estava pensant
en això
de l'any jubilar
del turisme
i de l'hotel
de la part alta
ja que ha començat
el tema de l'any jubilar
per si consideraven
que això
ens pot aportar
gent
turistes
o no
o és un tema
bàsicament
religiós
i no passarà d'aquí
no home mira
jo vull recordar
que una vegada va sortir
a la premsa
no fa pas gaire
que alguna
no sé si era
el Vaticà
potser ara dic un disperat
però en tot cas
algú es plantejava
unes línies aèries
de baix cost
diguem gestionades
pel Vaticà
o per algun organisme
perquè
sembla ser que
pel que ha sortit
en premsa
doncs
aquest tipus de turisme
mou
milers
milers de persones
i jo crec que
des d'aquest punt de vista
doncs
si la gent va
no sé on
doncs per què no ha de venir
a Tarragona
amb motiu d'un en jubilar
de totes maneres
també tinc
una mica la percepció
insisteixo
sempre de la meva ignorància
d'aquestes coses
que
per exemple
Capital Cultural
del 2016
ja n'estem parlant
fa dos anys
o tres anys
i encara falten
els jocs del Mediterrani
en canvi l'en jubilar
una mica tens la sensació
que em van començar
a parlar
fa quatre dies
de fet
l'Ajuntament
Pep es queixava una mica
es queixava
en el bon sentit
de dir
llàstima que això
de l'en jubilar
ens ho han dit
en tan poc temps
perquè això es va saber
a finals d'estil
a lo millor resulta
que hi ha gent
que fa cinc anys
que hi està treballant
que ho desconec
jo parlo
doncs
de la percepció
d'una vegada més
de Ciutadà del Carret
dóna la impressió
que de cop i volta
ens hem trobat amb això
exactament
llavors segurament
poder això
li pot treure
una mica d'efectivitat
ho desconec
però vaja
jo crec que com a iniciativa
i a més
és incomiable
l'esforç que fa
ara citaves tu
el mateix arcabisbe
que va a futur
per donar un empen
de tot això
doncs jo veig
que s'hi estan posant
moltes energies
però no sé
si una mica massa tard
no ho sé
però
a la pregunta
que tu deies
sí home
jo crec que és una oportunitat
i que igual que la gent
va a centuaris
de tot el món
i la gent es va llogar
d'una manera increíble
doncs han de venir
aquí a Tarragona
això va llogar molta gent
dit d'una altra manera
aquí s'ha d'aprofitar
qualsevol oportunitat
sí
jo penso que és veritat
que tot suma
encara que hi ha gent per tot
les coses com siguin
hi ha gent que es mou
per anar a un campionat de lucha libre
i també genera
el seu turisme
però jo us puc dir que
tu saps que treballem al seminari
i llavors la primera notícia
era que pintaven allò
vull dir
ho adescentaven
hi havia paletes
hi havia pintors
i estaven posant allò guapet
i l'altre dia
me vaig enterar
que tota aquella mogulda
que jo pensava
mira que bé
l'arcabisbat
calla
que sembla que sí
que si gasta un duro aquí
i posa les coses amb xalfa
resulta que era per l'any jubilari
han posat una oficina
l'oficina d'atenció al peregrí
sí
que tampoc sabia
a veure
lamento
i demano desculpes
per mi absolut desconeixement
sobre el que és un any jubilar
i qui ha de fer un peregrí
que vulgui
obtenir el jubiler
no en tinc ni idea
ara per ara
jo no veig gaire gent
que vagi a l'oficina del peregrí
i pujo
pràcticament cada dia
ja us ho diré
torna'm-ho a preguntar
d'aquí 3 o 4 mesos
i et diré
doncs sembla que sí
que hi ha moviment
ara per ara
acaben els paletes
que van recollint
és tot el que veu
et posarem de corresponsal
cada dia a l'oficina
per veure
Joan
tu com ho veus això?
aia
per començar
no tenim un any jubilar
que en tenim dos
ah sí?
tenim el de Sant Frutuós
i després un altre any
jubilar universal
que és el de Sant Pau
que començarà
doncs el 29 de juny
que afecta
a tota l'església universal
o sigui
tenim dos anys jubilar
no és exclusiu de Terrat
no no no
aquest ve ja des de Roma
és multinacional
aia
fia't una cosa
que hem comentat
han pintat el seminari
quan acabi l'any jubilar
no es despintarà el seminari
això és perfecte
tot aquests grans events
l'any jubilar
el Tarragona 2016
el tema dels Jocs Olimpíls
a la Mediterrània
que tot suma
penso jo que són elements
que independentment
que després ens ho donin
o no ens ho donin
serveix
perquè a nivell
de l'administració
a nivell polític
a nivell ciutadà
siguem conscients
que podem fer coses
i fem coses
que després quedaran
i això és per mi
el més important
l'any jubilar
doncs
amb aquest plantejament
pot ser altament positiu
per la ciutat
també és cert
que ha hagut un tema
de temps
d'espavilem-nos
que bé això
ja ha arribat
això és cert
però fixem-nos en una cosa
el moviment
que dona
per exemple
el Camí de Santiago
oh no no
clar evidentment
l'any Sandalia
va anar
el de Guadalupe
que també hi ha
després
unes inèrcies
importantíssimes
o anar a l'Urdes
però hi ha unes inèrcies
importantíssimes
de molts anys
i de molt de temps
i de tradicions
que aquí potser
ens ha vingut a tots
una miqueta
de nou
i més amb Sant Fructuós
que és un sant
que a vegades
és el més tarragoní
de tots
és el que realment
històricament
tenim constància
perquè Sant Megi
segurament és una llegenda
i és el que li fa
menys cas
bueno
perquè sempre passa
amb els de casa
que no els hi fas mai cas
si estem d'acord
perquè té un nom horrorós
no li posaràs a un nen
fructuós
francament
no ho sé
no m'agrada gent
pitjors fruitors
pitjors
sí potser sí
potser sí
digues Pep
però si no
jo estic d'acord
tot suma
també
escolta
quan es troben aquí a Tarragona
els cardiòlegs
de no sé què
tot això és positiu
si jo no dic
que això no hagi de ser
qualsevol excusa
doncs bueno
tindrem
el seminari pintat
i alguna cosa més
sí
segur
hi ha una ruta
no?
una ruta patrimonial
que segueix
la figura de Sant Fructuós
a l'amfiteatre
per exemple
és un punt central
per guanyar el jubileu
doncs has d'anar
en una sèrie d'espais
on va partir
la passió
o el martiri
de Fructuós
un d'ells clarament
és l'amfiteatre
que és on el van cramar viu
i més
el lloc
em sembla que tenim claríssim
a partir de les actes martirials
i l'altre lloc
és la necròpolis
de Tabacalera
que és on te la van enterrar
i genera
tot aquest gran moviment
de veneració
al voltant de la seva tomba
que és el que genera
la necròpolis paleocristiana
també hi ha altres espais
que es plantegen
des de l'Arcabisbat
com anar a Sencelles
o anar a altres punts
que estan vinculats
amb el món
de l'església paleocristiana
o de l'antiga
talena de Tarragona
és un revulsiu
és veritat
que tot això ha arribat
segurament molt de cop i volta
també és veritat
que com que tenim
un any per davant
la nani ja ens anirà dient
si va augmentant
l'oficina del Peregrí
com va
de moment conviuran
els estudiants
de comunicació
de l'URB
amb els pelegrins
i la gent que assisteixi
els visitants
i deia ja per acabar
la tertúlia
que clar
a Fitur
també es promocionarà
la Capital Cultural Europea
del 2016
i els Jocs del Mediterrani
del 2017
ho veuen bé
que anem fent coses aquestes
o tenen la sensació
que ens hauríem de concentrar
potser de les dues
només en una
no ho sé
molt breu
Pep
no jo crec que sí
jo crec que sí
que s'han d'anar fent coses
d'aquestes encara
s'han de jugar totes les cartes
s'han de jugar totes les cartes
el que jo trobo a faltar
i poder encara és massa aviat
és que
és a dir
que això no acaba d'engrescar
jo no veig
no es tracta que la gent
vagi pel carrer cridant
visca la capital cultural
no es tracta d'això
però tampoc li veig
jo molta gresca
en el tema
i això és el que em fa
una mica patir
perquè aquestes dinàmiques
s'han d'aprofitar
per equipaments
i per posar a la ciutat
però també per
en fin
animar-nos una mica
Joan, molt breu
fa'm hora
no se't tomo en una hora
home pot ser una mica
més llarg si vols
Dani
jo estic d'acord amb ell
vull dir
s'ha de provar tot
i jo penso que
aquests dos esdeveniments
que es fan a les ciutats
són el que realment
els posa el cuat al cul
això és una mica
filosofia a Barcelona
no?
allò de Barcelona
de 92
és cert
i és filosofia quotidiana
a casa meva
quan millor està
és quan ha de venir algú
quan hi ha una festa
quan hi ha un aniversari
t'esforces
neteixes la casa
se menja bé
ens dutxem
a l'autopista
hi ha un lletrero
que posa
Barcelona 92
de quilòmetres
jo no n'he vist cap aquí
que posi Tarragona 16
podríem començar per aquí
també seria
de moment a l'autopista
tenim Tarragona Patrimoni Mundial
que no està malament
tampoc
Tarragona centre
en fi
acabem aquí la tertúlia
avui hem parlat de moltes
i vàrives qüestions
sobretot de molts projectes
aquells que estaven
allò
arraconats
des de fa anys
i que sembla que es comencen a desencallar
avui hem convertit la tertúlia
amb el Pep Bertran
la Nani Rodríguez
i el Joan Menchon
a tots tres
moltes gràcies
per convertir aquesta mitja hora
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
adéu