Doncs hi tenim ja entre nosaltres, fa una estoneta,
que ha arribat als estudis de l'Avinguda Roma.
Anabel Lambea, bon dia, Anabel.
Bon dia.
Alguna novetat ens has portat o alguna curiositat,
allò que fas tu i que tant ens agrada, no?, de tant en tant?
Hem portat novetats, novetats.
El que passa és que, clar, dins de les novetats
sí que he portat un parell de coses d'aquelles que m'agraden a mi.
No només allò que es ven molt i que es demana molt,
que això ja va sol, com si diguéssim,
sinó d'aquelles coses que dius, calla, sort que l'Anabel ens ho ha dit
si no ens hagués passat desapercebut,
i té la seva gràcia.
així estranyots, alguns i tot, no?
Sí, mira, el primer, ja agafo un d'aquests rarets,
és rarets, rarets que no és una novel·la, no?
No raret, és molt curiós.
Es diu Métrum, la història de les medidas.
Llavors, un llibre d'aquests...
Osti, home, dius un llibre que parli de la història de les mesures, dius...
Sí, la història de les mesures, però jo, a tots nivells, no?
Temperatura, els calendaris, per què aquesta necessitat de mesurar tot, no?
I sobretot la natura.
Escolta, aquí darrere hi ha un discurs filosòfic, eh?
No físic.
Sí, no, no, no és una...
No és un llibre...
Lleugent i tonto, eh?
Però és que és cert, eh?
Fixa-te'n, l'adèria de mesurar-ho absolutament tot, eh?
Tot, tot.
Que tenim els éssers humans, és curiós.
Sí, sí, llavors, parla del sistema mètric, que és el que...
El decimal nostre de tota la vida.
M'ha utilitzat, no?
Els instruments i les tècniques de mesura que s'han utilitzat, de l'univers, de les matemàtiques,
de com es medeix la naturalesa, tot, les mesures del cos humà...
Les talles, també.
És que és tot, tot, no?
Llavors, és un llibre molt il·lustrat, molt gràfic, molt curiós.
És d'aquells llibres que jo trobo per regalar, eh?
I aquesta, amb una base molt científica, però de manera amena, no?
D'aquells que portem de tant en tant, no?
De dir jo que la ciència també és divertida.
Però no tant des del punt de vista aquells de divulgació, no?
De por qué el cielo es azul e...
Sí.
I coses d'aquestes.
És a un altre nivell, no potser tan curiós,
no d'anecdotes curioses, però, clar, molt més treballat,
molt més explicat, però amb tota la il·lustració que porta,
doncs, es fa molt entretingut, no?
Unes curioses, el que tu dius, un llibre molt singular.
I qui l'ha fet, aquest llibre?
L'ha fet un autor que ja va fer un...
Vaja, jo el coneixia per una història de l'escritura que havia fet.
Es diu Andrew Robinson,
i ha fet...
És un autor que fa moltes biografies.
Vols dir-ne com esportar una vegada la història de l'escriptura?
Bé, és que històries de l'escriptura n'hi ha moltes.
Ja, ja.
I d'història del llibre, n'hi ha moltíssimes, no?
Però, vaja, jo la d'aquest autor es pot trobar.
I ja et dic...
I ha fet moltes biografies.
Per tant, és una persona que ja, diguem,
que té un bagatge d'escriure, no?
No és allò de...
Mira, el matemàtic que de cop i volta fa un llibre...
Vaig apropar les matemàtiques a tothom, no?
Que d'aquests n'hi ha.
No.
I la gent no s'agafa, a veure.
D'aquests ciències divulgatives, sí.
Perquè a aquests que els agraden les mates, aniran a llibres molt especialitzats.
A veure, jo el que...
Vaja, és una percepció meva, eh?
La gent que realment li agraden molt les matemàtiques
i que té una professió...
Vull dir que ja és un entès,
ni que sí, no sigui un expert,
però que ja entén,
acostumen a no agafar aquest tipus de llibre de ciència tan, tan, tan divulgativa.
hi ha altres col·leccions, hi ha altres editorials que ja fan llibres de ciència
sense ser tractats superespecífics,
però que tenen un tractament realment especialitzat de la matèria.
Llavors, aquesta gent agafa més aquest tipus de llibre.
La gent que li agrada, però que no és cap entesa,
que té curiositat per la física, per la química,
sobretot per les matemàtiques, no?
Per la física i la química et trobes menys gent, no?
Encuriocida, però per les matemàtiques
i la màgia dels números i aquestes coses, sí.
Llavors, aquest tipus de llibre que et deia abans, no?
De per què el cel és blau o per què...
Aquest tipus de llibre l'agafa un altre tipus de gent.
I sí, tenen molta sortida.
Jo aquest llibre no el trobo...
No és apassionant, és curiós.
Està al mig, està entre aquests llibres que et dic
que són ja especialitzats,
ni tanta divulgació, no?
El dir realment t'ha d'interessar...
És un llibre molt curiós, molt curiós.
A més, no n'hi ha tants de llibres de mesures.
De mesures de pes, saps?
Del pes, de les diferents...
De història de la moneda.
Hi ha matèries que són curioses,
però no hi ha una bibliografia extensíssima.
I de les mesures no hi ha molta bibliografia.
N'hi ha, eh?
Però no hi ha.
Per tant, el vaig trobar molt curiós.
Però t'ha d'agradar el tema, eh?
T'ha d'agradar el tema, Nabel, a veure...
Però és curiós, no?
O sigui, no tothom té...
És que ho mesurem tots.
Tot.
Tot són particions.
Els calendaris...
La nostra vida està en funció de totes les...
L'espai que estem fent ara, l'estem mesurant minut a minut.
O sigui, és que no et pots escapar
si realment no pots viure sense la mesura de les coses, no?
I és curiós.
És curiós des d'aquest punt de vista, no?
I el cos ja...
Per què dir-te, no?
Les mesures del cos, que parla d'això, eh?
De la roba...
Sí, sí, de la roba...
Les mesures en relació a la biologia pura i dura, no?
A la sang, quines quantitats tenim d'hormones,
que ens afecta.
O sigui, el polen, el...
Saps, les gramínies.
Vull dir que és una cosa...
O la part de l'univers.
La part de l'univers és molt fàcil, no?
Les voltes i els quilòmetres,
aquestes mesures que estan fora del nostre cervell.
Són magnituds ja que nosaltres ni entendríem ni entraríem, eh?
Segurament.
Què més ens has portat?
Inclús, parla de la societat, dels censos electorals,
dels censos de la població.
Clar, és una cosa que també s'ha mirat sempre a veure quants som, no?
La mesura de tot.
La mesura de tot.
Tot s'ha de mesurar i tot s'ha de comptabilitzar.
Molt bé.
L'altra curiositat és un llibre que es diu
La força d'existir, manifiesto hedonista, del Michel Onfray.
Què et pinta millor, veus?
Ah, ah.
O no?
No, aquest llibre...
Saps què passa?
Hem de dir-ho, hem de dir-ho,
que he portat fotocòpies d'aquest llibre.
Aquest llibre és molt maco.
Si l'haguessis vist, t'hagués entrat pels ulls.
Segurament, segurament, sí.
Però com que aquest no podies carregar tots,
perquè últimament ja veníem a dir...
No, ja.
Escolta, anava a nosaltres,
el tema després del fisi o per l'esquena no te'l pagarem.
Per tant, no cal que portis tants llibres i porta fotocòpies millor.
He optat per portar quatre fotocòpies amb quatre punts, no?
Aquest llibre de Michel Onfray ja he portat llibres d'aquest autor.
Fes-nos memòria.
A veure, és del nou corrent que hi ha ara de filòsofs francesos.
Ah, sí? Home, i tant.
Fa poques setmanes vaig portar l'últim llibre del Luc Ferri,
que és de l'escola.
Aquest està arrasant, eh?
L'Escola.
Està arrasant.
L'Andre Comte, Sponville.
Aquesta...
Corrent de filosofia utilitària.
A més, filosofia que vol arribar a la gent.
Filosofia, diguem-ne, que verbalitza allò que molta gent pensa.
i dius, veus, això és el que penso jo,
i ho trobes escrit en un llibre d'un senyor que en sap molt
i sembla que et tranquil·litza, no?
De tots ells, aquest és com el més...
Més radical.
Sí, el més radical, el que diu aquelles coses més...
És el més políticament incorrecte.
Més epicúreo, eh?
Sí.
De fet, el primer llibre que vaig portar aquí
es deia Antimanual de filosofia.
O sigui, anem a fer l'antimanual, no?
No el manual.
Allò, l'antimanual.
També té un tractat d'Ateologia
i ara va fer les sabidories en l'antigüedat,
que les ha de fer a trossos
perquè ja ha tret un volum 1
que suposo que traurà més,
que el subtítol...
Ell sempre fa un subtítol.
La gràcia està sempre al subtítol.
Entén de màrqueting, això d'entrada.
Això de les sabidories de l'antigüedat...
Però el subtítol és
contra història de la filosofia.
Tot és a i contra
i anem a fer...
D'aquells homes que no els agrada res
i tot ho critiquen
en forma de llibre i argumentant-ho, eh?
De fet, el Tratado de Etologia
es diu física de la metafísica
i l'antimanual de filosofia
són lecciones socráticas
i alternatives.
Terrible per un dilluns tot això, eh, Anabel?
Ja t'ho dic ara, eh?
Sí.
A veure, aquest...
Així com mal de les mesures
es pot llegir d'una manera més, eh?
Aquest no.
Anem a dir-ho.
Aquest ja has de concentrar.
T'has de concentrar.
No és lleugeret.
Però és una persona
que té un discurs, per mi,
molt interessant.
Realment és un manifest hedonista.
Vull dir, un parteix de...
Bé, sí que el plaer ens pot...
Que ens hem de tornar al plaer, no?
I al plaer de moltes coses, no?
Que ja està bé de tant de sacrifici,
tant de masoquisme i tant patir.
Ha disfrutat de la vida, no?
I de tot el que ens ofereix.
Aquesta seria, diguem-ne,
una versió domèstica
de la filosofia d'aquest senyor.
Sí.
Ell fa...
Sí.
A veure, és important les dues paraules, no?
Per un...
Tant el que sigui un manifest,
perquè utilitza d'aquesta manera, no?
Que és una cosa que...
És una proclama, eh?
És una invitació al que participem i tot.
I a part, doncs, sí,
realment parteix de la idea hedonista
del plaer i de l'individu, no?
Que sembla que ara sigui...
Ara toca, això.
És que a vegades no saps ben bé
per on t'emperen les tretes,
no us calla que potser no estic al dia.
Sí, ara no hem de ser solidaris,
hem de ser no sé què...
Sí, molt bé, però tu...
Ara anem abandonant la solidaritat
i hem de ser solidaris amb nosaltres mateixos, no?
Seria...
O com a mínim no oblidar-te de tu mateix.
Sí, sí.
Home, el fantàstic és trobar l'equilibri, segurament, no?
Entre una cosa i l'altra.
Sí, sí.
O sigui que, sí,
pel un dilluns al matí
és una mica durillo,
però crec que és un autor
molt curiós.
Molt bé.
Recordem el nom i el títol,
per si algú li ve de gust.
El és Michel Onfray
i el títol és
La fuerza de existir
manifiesto de Nista.
És atractiu.
El títol és atractiu.
El contingut ja ho veurem.
És espesset, eh?
Tot s'ha de dir.
Si tu dius que és espesset,
és que deu ser espesset, realment.
Aquest sí que t'ha de venir de gust llegir-lo.
Sí, has de tenir moltes ganes de saber
de la filosofia contemporània.
Sí.
Què més tenim, Anabel?
Molt bé.
I...
Tres noveletes.
Noves?
Noves.
Una...
Això de noveletes,
no sé si ho dius carinyosament,
o té intenció.
No és perquè em fiqui amb elles.
Ah, no té intenció.
No, és carinyosament.
Mira, el primer és el monestir proscrit.
Ara feia temps que no portava res així d'històric,
perquè vaig acabar una mica saturada.
Només hi havia d'això, eh?
I llavors ara ha fet la Maria Carme Roca,
que ja és historiadora,
part de filòloga,
i ara ha fet una novel·la inspirada,
que és el que m'ha fet gràcia,
a Sant Joan de les Abadeses.
Ah, doncs mira.
Llavors és una història de...
Bé, ella ho ve,
i l'editorial, no?
Com amors prohibits,
i traïcions,
i enveges,
i sembla ser que al monestir
s'estan fent coses,
que les monges no són tot el...
Bé, els elements necessaris
per fer una trama,
més o menys atractiva,
amb un pèl de morbositat segurament,
no?
Perquè, clar, on ho situa?
Tot això que anem cap a l'edat mitjana,
aproximadament.
Sí, sí, sí.
Segle XI.
Ah, sí.
Segle XI, Catalunya,
un monestir que tots és molt fàcil
que tinguem referències,
hem estat,
l'hem vist,
i ella amb l'anterior novel·la,
Intrigues de Palau,
que va guanyar el Premi Néstor Luján,
el 2006 ja,
és una novel·la que va sortir bastant.
No és molt gruixuda,
és allò de ostres,
és una novel·la històrica
de 200 pàgines, no?
Ja d'entrada ja dius,
mira, bé, saps?
Perquè, clar, estem amb el...
S'acabarà algun dia.
...els pilars de la Terra
i aquestes coses, no?
Que dius, bueno,
sembla que...
El que vulguis, però es llegeix, eh?
Sí, sí, no,
però que hem arribat a un punt
que sembla que un llibre
ha de tenir 600 pàgines,
no sembla que no sigui res, no?
No cal.
Estàs veient uns volums de llibres
que dius, bueno,
qui ho fa bé
també ho pot fer bé
amb 100 pàgines, no?
No cal.
que n'hi ha boníssimes
que tenen mil pàgines, eh?
No, no...
Precisament el que dic
és que no té per què
ser un referent.
No és millor
perquè té més pàgines.
Aquesta té unes pàgines justetes,
les necessàries,
i el contingut sembla prou atractiu, no?
I té la curiositat
de què passa.
Passa aquí al costat.
Fa molts segles,
però aquí al costat.
I l'altre és un autor,
és David Trueva,
que tothom coneix el germà, no?
Sí.
Ella ha fet
una novel·la,
va fer una novel·la
que es deia
Quatro Amigos,
que realment és una novel·la
que ha corregut moltíssim
allò boca a orella, no?
Un llibre que no...
És un personatge
que trobo que no ha tingut
una raó de...
De fet...
És que quan et dediques
a una altra activitat,
si entres a una altra
sembla que et menys tinguin, no?
Que no siguis...
És a dir, pel fet que facis cinema
també pots fer bones novel·les.
Sí.
A veure, de fet,
ell el que fa és guionista.
Clar, és guionista.
Ell sempre ha sigut guionista.
Llavors, a veure,
si el guionista
no explica històries...
I si no, fixa't-hi
si tots els guions
parteixen d'una novel·la
avui dia
perquè no hi ha prou bons guionistes.
No, a més és que
el guionista munta una història.
És un escritor.
No és...
Mira, jo era jardiner
i un cop hi vaig seure
em vaig posar a escriure, no?
De fet, tampoc no està tan lluny
ser guionista
de pel·lícules
i fer llibres.
De fet, l'anterior aquesta
va funcionar molt bé
i funciona tant a dones
que funciona
perquè m'han recomanat,
m'han dit
a veure si tens aquest llibre
que m'han dit
que està molt bé
i...
Ha funcionat.
Va funcionar molt.
Bé, ara fet aquest
que es diu
Saber Perder
torna a haver
quatre protagonistes,
quatre personatges
d'aquells molt dibuixats,
molt definits,
molt...
Molt d'una generació concreta.
Amb edats molt diferents.
Són personatges
d'edats molt diferents,
de mons diferents,
també,
perquè un és un argentí
que deixa Argentina
i acaba aquí.
Vull dir,
quatre personatges diferents,
amb històries diferents
i trajectòries diferents
que...
Que s'ajunten.
...interactuen, no?
En el moment de la seva vida
i a partir d'aquí...
O sigui que té aquell puntet
de los cuatro amigos, eh?
Tot s'ha de dir.
És que quan trobem un filó,
i això ens deu passar a tots, eh?
Quan trobem un filó, escolta,
costa molt renunciar
a continuar explotant-lo, no?
Sí, suposo que és difícil.
Però té bona cara aquesta, eh?
Sí.
Tu que tens ull clínic, eh?
A mi sí.
A mi m'ha fet el pes.
La veritat és que sí.
També tenia un altre abans
que havia errat tota la notícia,
que jo aquest no el conec,
però deien que era molt divertit.
O sigui que era una part molt...
Va utilitzar literatura molt humorística.
Quatre amigos no és una novel·la...
De risa.
De risa.
I saber perder tampoc, no?
I l'última, l'última, l'última...
L'última, l'última.
L'ha deixat per l'última,
perquè clar, dins de l'espai de la biblioteca
no podia faltar l'èxit editorial d'Itàlia,
però ara diuen que serà, si no ho és ja,
l'èxit editorial de tota Europa.
I no dic al món perquè potser en passo,
però quasi.
És d'aquells fenòmens que no saps ben bé.
Que no s'entenen, perquè dius,
home, vols dir que n'hi havia per tant?
Doncs es veu que sí, que n'hi ha per tant.
Presentem-ho ja, tot i que bona part dels ullens
ja deuen saber de qui estem parlant, no?
A veure, ella es diu Federico Mocchia
i és Perdona si te hi ha un amor.
Perdona si te hi ha un amor, amb aquest títol.
I em penso que també hi ha ponts i tot,
com els ponts de Roma, segurament.
Sí, a veure, de fet, això és més...
És una història d'amor entre un adolescent...
Precòs, de l'edat precoç, o no tant.
Sí, bueno, 16 anys, no?
Sí.
És que les lolites ara quina edat les he de posar, no?
No ho sé.
Perquè de lolita ja fa molts anys.
Ja no existeixen les lolites.
Doncs, bé, una de set se posem més o menys
i un de trenta set.
O sigui, bé, uns vint anys de diferència, no?
Realment generacions diferents.
Ja ho deia el tango, vinti anys no és nada?
Nada, nada de nada.
Doncs, a veure, aquesta és la història d'amor, no?
I aprofita per fer tota una visita turística
i fer moltes recomanacions de la ciutat de Roma.
Per tant, la gent que ha estat a Roma, que li agrada Roma
o que vol anar, li serveix de guia turística, no?
Però és una novel·la, eh?
És una novel·la.
És una novel·la molt emocional i amb molt de sentiment i amb moltes passions, no?
Sí, sí.
A veure, a mi el que m'ha fet molta gràcia és que
la publicitat que ell mateix, o vaja, no sé si ell o les editorials estan fent,
és que realment les dues primeres novel·les que ell havia escrit
les va intentar vendre i no les va voler ningú, no?
I de cop i volta...
Però això ja és llegenda urbana de tots els escritors d'Essid, eh?
Que diuen, no, no, mira, fixa't, abans d'aquest èxit editorial
havia fet un munt de coses i ningú li feia cas
i finalment, home, això ja forma part una miqueta del tarannà, no?
Sí, bueno, fins que algun editorial li va comprar...
És com que et descobreixen el talent algun dia.
Sí, no?
I ara això realment, això sí que ha sigut, no?
Un fenomen que jo crec que no s'esperaven que vengués fins aquest punt, no?
Perquè al cap i a la fi dius, bueno, és que és una novel·la d'amor, no?
És que està molt buscada, ja, les llibreries, eh?
Sí, sí.
Mira què et dic ara, eh?
Per Sant Jordi ja veuràs com que aquest serà un dels llibres més venuts.
Perquè l'acaben d'editar ara en català o en castellà, no sé si l'han editat tant.
L'han editat en totes dues llengües.
En totes dues, alhora.
Sí, sí, sí.
A veure, és d'aquests de Bontotxo, eh?
O sigui, de moltes pàgines, eh?
Però realment, a veure, en principi et diuen, mira, és una novel·la, això, no?
D'amor, dos, una de 16 i una de 37, un publicista i un estudiant
que s'enamoren bojament i que trenquen tots els esquemes i que lluiten.
I dius, però això és de tota la vida, no?
Sí, això no és nou.
O sigui, l'argument original no ho és.
Això passa a casa dels veïns, eh?
O sigui, original no és l'argument.
Per tant, alguna cosa ha de tenir.
O sigui, jo ja penso que només per la curiositat de saber,
a veure, realment és justificat aquest boom.
Bé, però això és una resposta que només tenen els lectors, no?
Que són els que, en definitiva, després fan els que sortin els números
i no sé quantes edicions, etcètera, etcètera.
Recordem el títol, que el títol sí que és bonic, veus?
Sí, Perdona si te llamo amor.
Perdona si te llamo amor.
Però clar, és que el títol aquest ja...
Perdona si et dic amor, en la versió catalana,
que suposo que teniu totes dues a la biblioteca,
o han d'entrar properament, no?
Caurà, caurà.
Ara no recordo ben bé com li han titulat.
No han fet la traducció literal.
Quasi, quasi, s'assembla bastant, però...
Majoritàriament no la fan.
Sí, s'assembla bastant, però ara no la recordo.
Tenia més a mà l'edició castellana,
perquè la catalana devia estar corrents ja, no ho sé,
i no ho recordo, però s'assemblava bastant.
Realment no han canviat molt el títol.
Doncs mira, per molt que sigui allò,
veig, sellar i tot el que vulguis,
entre les mesures que es portaria aquest, jo em quedo amb aquest.
Jo t'agraeixo molt que hagis parlat d'aquell primer llibre fantàstic
de mesures, de les magnituds del temps,
de les quantitats, de tot això,
però em quedo amb aquest últim.
Molt bé, provarem, a veure què tal.
Molt bé, Anabel, i per cert que ja en parlarem,
però des de la biblioteca també us esteu preparant pel Dixi,
com bona part de la ciutat, amb les xerrades,
amb una taula especial que posareu,
que ja en parlarem, en tot cas, quan arribi el moment.
Traureu tot el fons, tot el bo i millor
relacionat amb el jazz que teniu a la biblioteca, no?
Sí, sí, clar.
És el que toca.
Ens hem de recolzar unes activitats culturals,
amb les altres, no?
Molt bé, Anabel, l'Ambéa,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
i, com sempre, per donar-nos algunes pistes
d'aquestes novetats que també s'incorporen
als prestatges de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Gràcies i bona setmana.
Molt bé, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.