Núria Balaguer, molt bon dia.
Com era el teu vestit de princesa quan et vas casar a una illa del Pacífic?
Venia a ser un pareó.
Ah, un pareó.
Venia a ser un pareó.
És que fa calor allà, no?
Sí, sí, sí.
El que passa és que, clar, aquestes noies amb un pareó fan meravelles.
Agafen dos rectangles de color blanc i amb allò et deien
com vols que te'l fiquem.
I m'expliques.
Aleshores comencen a fer un vens allà i d'allà et treuen un vestit.
La flor al cap.
No, no, les flors.
Les flors, però més en majúscula.
És a dir, corona de flors.
Com es diu? Tiaré?
Sí, és la flor d'allà.
La flor típica.
I a més ja només baixes de l'aeroport i hi ha olores.
I et posen el culleret de flors, també?
Sí, sí, sí.
És a dir, com a les pel·lis, no?
Sí, com a les pel·lis.
Però a més a tots els aeroports on arribes,
a tots els hotels on arribes,
culleret de flors quan arribes
i culleret de conxes quan marxes.
I escolta, diuen Aloha o diuen Orana?
I Orana.
I Orana.
Aloha és...
Aloha és Hawaii.
Hawaii 5.0, ja, ja, ja.
M'ho temia.
David, i el vestit de guerrer, com era?
Portaves llança?
No em van donar llança, eh?
No, perquè són pacífics.
Exacte, com que és més turista,
suposo que per evitar rebel·lions, no?
Com que aquelles illes ja són una mica
de motins i rebel·lions.
Em van posar una mena de gorro immens
com d'una mena de plumes
i després, doncs, els típics també pareos masculins
també portava una mica això
i bé, ens vam portar amb una canoa molt maca
per una platja deserta, no?
Fins al poblat on allà ens vam casar
pel Ritusta Itià.
I com és el Ritusta Itià?
És com molt natural, m'imagino,
molt harmoniós amb la natura?
Sí, és molt incomprensible, eh?
Perquè, clar, ells tot ho fan amb el...
Parlen amb Polinesi
i invoquen uns déus
que, evidentment, nosaltres, doncs, no coneixem.
Però va tenir aquella genuïnitat
d'estar dins d'una tribu de veritat
perquè, a més, ells ho fan...
No ho fan perquè sigui un espectacle turístic,
sinó ho fan perquè ells encara es casen d'aquesta manera.
Per tant, et donen l'oportunitat
que tu, com a turista, et casis així, no?
Per tant, va ser molt d'estar
al mig de, realment, de la cultura polinèsia, no?
Hi havia turistes al voltant,
ni hotels, tampoc.
I té molta ritualitat,
el gest de casar-se,
o senzillament és allò d'avillar-vos com per toca,
o una miqueta de...
No, home, té la seva part de ritus,
bé, tenen una mena de fulles
d'un arbre especial,
què significa?
No, no me'n recordo què significava.
després la llet de coco
i havíem de posar jo les nostres mans
entre les fulles,
trencaven el coco,
aleshores tiraven el coco per sobre,
o bueno...
Una mica l'aigua del coco
com a símbol de puresa
que cau per primera vegada
sobre les mans dels casats.
Hi ha foto d'això, no?
Hi ha foto i hi ha vídeo.
Ah, doncs ja en parlarem després,
jo tinc moltíssima curiositat.
Són el David Izquierdo,
reporter de TV3
a la delegació de Tarragona,
Núria Balaguer,
productora d'informatius
de TV3 a Barcelona.
Tots dos viuen al Vendrell
i van decidir,
en un moment determinat,
anar a la Polinèsia.
Clar que això no es decideix
d'un dia per l'altre, no?
Bueno, més o menys, eh?
Sí?
Com va anar la cosa?
Bueno, a veure,
ens vam casar l'any passat
i aleshores, clar,
tocava decidir viatjar de nosos
i el David em diu
jo sempre he volgut anar a la Polinèsia.
i vaig dir, home, jo no et diré que no.
No, no, clar, tu dius,
jo sóc la Rosa i el que tu vulguis.
Era fàcil l'acció, eh?
Sí, no li vas posar difícil.
No li vaig posar difícil,
vaig volent això,
doncs,
posar-li les coses fàcils
pel viatge de nosos.
No, la veritat és que jo,
des de sempre,
des de petit,
m'hauria agradat molt llegir
els viatges al Capità Cook,
un dels navegants anglesos,
descobridors de totes aquelles zones,
i també les pel·lícules aquestes
de Rebellion a Bordo,
del Capitàn Blanc i tot això, no?
I aleshores, com que és un lloc
que tenia aquestes dues vessants,
per una banda, la cultural,
que a mi m'interessava,
la històrica,
i per l'altra, doncs,
els paisatges i el paradís en essència.
I, per tant,
li vaig plantejar a ell,
escolta'm,
t'importaria acompanyar-me
a veure l'abadia Matabai,
a veure les illes de Teití,
morir a vora a vora, etcètera?
I ell em va dir,
home, molt importar-me no m'importaria.
Per tant,
vam anar a buscar
una agència de viatges
especialitzada en viatges
a la Polinèsia.
no volíem agafar
el típic paquet
que t'ofereixen
les grans agències de viatges,
sinó vam voler
anar amb uns especialitzats
i ens vam muntar
un viatge una mica
a la nostra mida,
decidint nosaltres
el que volíem veure
dins d'un pressupost
i, evidentment,
dins d'uns dies, també,
perquè hem de tenir en compte,
només donaré una dada,
les illes de la Polinèsia
ocupen la mateixa superfície
que el continent europeu,
és a dir,
com si agafessin
Península Ibèrica
fins a Moscou,
Moscou,
Península Escandinava,
tot allò és la Polinèsia francesa.
El que passa és que les illes
estan molt distants
les unes a les altres.
Hi ha cinc arxipèlegs,
un està al nord,
els altres a l'est,
a l'oest, al sud,
per tant, veure-ho tot
és impossible,
hauries d'estar-hi un any,
és com visitar tota Europa
amb totes les seves ciutats,
tots els seus països
i tots els seus encants.
Vam només fer dos arxipèlegs,
vam fer quatre illes,
em sembla,
i res.
Però vau aprofitar,
pel que tinc entès,
vau aprofitar molt d'entrada.
El viatge és pesadet,
no ens enganyem,
vau anar de Barcelona a París,
de París a Los Ángeles,
i vau arribar a l'aeroport d'Aiti.
Papit.
Ah, Papit.
Papit és la capital.
Molt bé,
vau arribar a l'aeroport,
el que deies,
culleret de flors.
Una ampolla d'aigua,
que s'agraïa molt.
Que us la donaven també
amb el culleret de flors, veus?
Sí, no, jo molt...
Quina va ser la primera impressió?
L'olor.
L'olor, sí.
L'olor.
Les flors que dèiem abans, no?
Sí, sí.
No només les que portes,
sinó sortir de l'aeroport
i veure que allò fa olor.
Olor de natura, de veritat.
És difícil d'entendre
quan estem en ciutats
com les que nosaltres vivim.
Allò són unes illes
que no tenen terra
al voltant
en milers de quilòmetres.
Quedaria Sud-amèrica,
Santiago de Chile,
a l'esquerra,
és a dir, a l'oest,
quedaria Austràlia,
però estan al mig del Pacífic.
Per tant, la contaminació lumínica,
la contaminació real de l'ambient
no existeixen allà.
És un concepte que no,
són 100.000 habitants,
no poden contaminar
tant com perquè es noti.
Per tant,
tota la illa olora.
I és una cosa
que nosaltres aquí no...
No, aquí les olors
tenen moltes interferències.
Sí, exacte,
hi ha interferències,
ho has dit molt bé.
I allà no,
allà era olor.
Després se t'oblida,
l'olor,
que sí que ens va passar.
T'acostumes,
però el primer dia
anava amb allò,
cada vegada que sorties
a l'habitació era
mira, mira el tiaré,
mira el tiaré,
no, no.
La flor de tiaré,
una flor blanca.
La flor de tiaré
està per tot arreu
i a més desprèn molt olor
i poqueta gent.
Sí, a veure,
pocs hotels de turistes,
tot i que ells viuen
del turisme,
del comerç de la perla,
però hi ha pocs hotels
de turistes,
potser perquè són hotels
que han agafat
grans cadenes
hoteleres americanes
i Papit,
que és la capital,
sí que té 100.000 habitants,
sí que és una ciutat,
no ho sé,
potser com Tarragona,
de gran,
un pèl més petita,
potser,
un pèl més petita que Tarragona.
És molt caòtica.
Però és la que té més habitants.
És la que té més habitants,
ja està.
I és la que té
l'aeroport internacional,
perquè a partir d'allà
tots els vols els fas
amb avions d'èlice
perquè no hi ha aeroports
que permetin aterrar
un avió de mitjana
envergadura.
I aleshores,
a partir d'aquí,
les illes,
a part de Tahití,
les altres illes
no hi ha població,
hi ha una carretera asfaltada.
El ser França,
perquè políticament
la Polinesia Francesa
és un protectorat francès,
és una mena
de territori d'ultramar,
per tant,
ells són francesos
a efectes legals,
per tant,
hi ha infraestructures,
hi ha hospitals,
hi ha policia,
hi ha seguretat,
és un país molt segur per anar,
les carreteres estan bé,
però n'hi ha una carretera
que dóna la volta a l'illa.
És que no es necessiten més,
segurament,
clar,
i si el desplaçament
l'han de fer o vaixell
o avió,
si és que han de fer
un desplaçament més ràpid,
ho tenen més que solucionat.
De l'aeroport
us quedeu a la capital
un temps
o ja directament
us desplaceu cap a una altra illa?
No,
ens quedem un dia
sense a Tahití,
ens porten a l'hotel
i aleshores d'allà
decidim llogar un cotxe
i fer la nostra,
perquè clar,
no ens vèiem amb cor
tampoc d'agafar,
després de tota la pallissa
de l'avió,
agafar una excursió organitzada
d'aquestes de quatre hores
que dius
a veure si hi ha mitja excursió
i aleshores vam decidir
llogar un cotxe
i anar per la nostra compta
jo amb la guia
i anar a veure si trobàvem
les coses que volíem veure.
I les va trobar?
Sí.
I si no les trobaves,
el primer que passava per allà
li preguntaves
i superamables,
inclús un amb el cotxe
va dir
seguiu-me i us porto
fins a unes cascades
que volíem veure,
vull dir que...
Vam fer-la per nord.
La part nord de la illa,
què té de particular?
És la zona
on arribaven els primers europeus.
Quan es va descobrir la illa,
cap a finals,
mitjans finals del segle XVIII,
els primers europeus
arribaven a la part nord,
que és on vivien
el rei de Tahití
que controlava diverses illes
i allà és on
una mica la història
de la primera arribada europea
és on està,
és la veia Matabai
amb la punta de Venus
que té una història molt bonica
que és que
el mirantàs que britàni,
és a dir,
els anglesos
van enviar allà
el Capitacú
a mirar Venus
perquè Venus passava
a fer un trànsit
al voltant del Sol
es van instal·lar allà
amb els astrònoms
en aquella època
i van anomenar
aquella zona
la punta de Venus
i aleshores
la platja paradisia
que us la podeu imaginar
amb les palmeres
pràcticament desert
amb una aigua turquesa
es diu
la punta de Venus
Point of Venus
i en francès
no sé com li diuen
però bé
té un nom així
com inclús
oníric
una miqueta
per veure la posta de sol
a la punta de Venus
vam veure aquesta zona
de platges
després ens vam ficar
a la vall de Papinó
que és un riu
que entra dins de les muntanyes
també amb les cascades
caient per les vessants
és una cosa
que realment
impressiona de veure
tanta natura
ben estat pur
quan aquí estem acostumats
a que
tot i que tenim
parcs naturals i natura
sempre hi ha
la mà humana
que es veu
molt marcada allà
no allà
sembla com això
està deixat
és verge realment
sí
bastant
hi ha una carretera
que va
més o menys paral·lel al riu
el riu va de nord a sud
de l'illa
passant per tot el bai
però una carretera
per dir-li d'alguna manera
no està saltada
ni res
una pista
sí
una pista
el cotxe passa bé
però
jo us imagino
jo és que m'imagino
a mi mateixa
tot des del primer moment
amb la boca oberta
i dir
oh
sense poder dir res més
és possible que
després de tantes hores d'avió
arribes allà
i et trobes
que conduint
10 minuts
et trobes enmig d'una valla
amb una vegetació
verge
completament
i això
amb les olors
amb els sons
la vida que ja hi ha
ens has d'imaginar
amb un jet lag
tremendo
perquè des que vam sortir
de casa del Vendrell
fins a arribar a Pepit
37 hores
és a dir
sense dutxar-nos
sense pràcticament dormir
i de cop
et trobes allà
12 hores de diferència
amb Catalunya
12 hores de diferència
que hauria de ser matinada
per casa nostra
però allà era
de dia
i et trobes
amb tot aquell paradís
i és una mica
descol·loca
dius
ostres
sí que estic lluny de casa
realment és
no cal anar a Mart
per veure un altre món
clar
i de dir
realment això m'està passant a mi
és efecte del jet lag
o això és realment tan meravellós
com ho estic observant
clar
no us podíeu quedar allà
veieu d'aprofitar el viatge
i després de reposar
i descansar
vinga
tornem a agafar aquests avions d'Alice
i anar tombant per les illes
perquè la intenció era
doncs
relacionar-vos amb els taurons
passejar
veure moltes
i moltes coses
vau deixar l'hotel de la capital
i cap a on us vau desplaçar?
cap a l'estua mutu
Ranguiroa
és un atol
un atol
del segon més gran del món
a més
que està situat a una hora de vol
aproximadament de Taití
ja és un altre arxipèl·leg
taitista a les illes de la societat
nosaltres
aleshores ens vam desplaçar
al nord a l'estua mutu
i la gràcia que té
l'atol
és que
és la franja de terra
que envolta una llacuna
i a l'interior de la llacuna
que té diversos passos
que la connecten
amb l'oceà pacífic
l'aigua és calmada
tranquil·la
transparent
i allà hi viuen
una infinitat
d'espècies
animals marines
peixos
tortugues
taurons
manta ralla
i aleshores allà vam començar
a descobrir realment
la fauna marina
que aquí al Mediterrani
exceptuant l'any passat
que vam tenir
la nostra taurona
de la platja
el Miracle
sí, pobreta
doncs no
no acostumem a veure
en aquest sentit
jo m'ho imagino
com un gran aquari
sí
en quant a natadat
en quant a claror
és que a més
arribes a l'hotel
et donen el bungaló
i el primer que fas
és anar cap a la platja
a veure
i allò que vas
amb els pantalons curts
i et fiques una mica els peus
i comences a veure
un munt de peixos
que ficaves la càmera
sota l'aigua
amb la mà
sense banyador ni res
començaves a fer fotos
i sortia
veixos tropicals
de colors
no la sardineta
que passava per aquí
aleshores
a partir d'aquí
vam fer excursions
per la Tolón
anem a l'altra banda
amb el barco
i totes les excursions
vèiem que hi havia
shark feeding
ray feeding
que vol dir
donar de menjar als taurons
donar de menjar
les mantes ratlles
i nosaltres
innocentment
això dels taurons
és que de bones a primeres
quan demà l'ha fet Spielberg
aquesta és la frase
que ens deien a més
i aleshores
que nosaltres li preguntàvem
a la noia
a veure
quina excursió
no hi ha taurons
diu cap
totes porten tauró
i vam dir
bueno
doncs mira
començarem per una
que es diu
el barco del fondo de cristal
diu que aquesta
si passa algun tauró
el veurem des de dalt
exacte
vosaltres no toca aigua
per si de cas
de moment
de moment
veieu aquelles dents
de la peli
però clar
aquí la gràcia
va ser que
quan pugem al barco
ens van dir
agafeu el banyador
i les ulleres
i vam dir
les ulleres
de bussejar
i vam dir
per què
si té un fondo de cristal
i no no
arriba
ens vas amb el fondo de cristal
però arriba un moment
que el barco es para
i diuen
ala
cap a l'aigua
i allò que clar
tires a l'aigua
et tires perquè et tires
per no quedar malament
perquè tampoc érem tants
que érem dos parelles més
nosaltres
eren potser sis persones
en aquell vaixell
es tira tothom
es tira el polinesi
i nosaltres també
però jo
és que aquell moment
ja havies vist el tauró
de lluny
no
no
la gràcia va ser
que jo estava tranquil·lament
allà
i em diu el David
o sigui
el salt que vaig fer
amb aletes
el tubo
les ulleres
i tot
cap a dalt del barco
va ser
sí sí
a veure
la meva
va ser la primera experiència
després explicarem
que al final
no sé si desvetllar-ho
però al final
sí que vam anar amb taurons
però aquesta primera experiència
del tauró
jo estava fent l'esnorkeling
potser hi havia
un 4 o 5 metres
de fundari
i va passar un tauró
de dos metres
tranquil·lament
dos metres
sí
enganxat al fons
a més
o sigui
no és que passés
no
enganxat al fons
va passar un tauró
jo li veia l'aleta
que tenia una punta blanca
al de l'aleta
encara no sabia
quina espècie era
i vaig dir
a la Núria
no t'espantis
però a sota nostra
4 metres per sota
però que igual
ja està pujant
tenim un tauró
plam
ella va pujar ràpid
i jo reconec
que vaig tornar a mirar
i vaig dir
oh que bonic el tauró
adeu a dalt
després ens van explicar
que eren els White Tip Shark
per a les persones
que sàpiguen
de submarinisme
o de taurons
sabran que són taurons
d'arcife
de corall
i que no ataquen
són taurons
que no ataquen
sinó els molestes
en principi
no ataquen
no són agravius
fan la seva
exacte
però clar
nosaltres no ho sabíem
això
i nosaltres anàvem
amb una idea
preconcebuda
que els taurons
són molt dolents
i que són
com els lleons
que es mengen
a les persones
i aquí va acabar
la nostra primera
experiència amb els taurons
allà a Ranguiroa
però el que no ens esperàvem
és que després
ens acabaríem atrevint
a fer el shark feeding
però és una mica més endavant
de moment us vau fer
amb la flora autòctona
amb les olors
amb les flors
després amb la fauna
què tal
els polinesis?
els polinesis
són francesos
i polinesis
a la vegada
és a dir
és una barreja
entre
l'europeísme francès
amb les seves
coses bones
i dolentes
la seva occidentalitat
i després
unes persones
que tenen
unes costums
molt diferents
de les nostres
el tatuatge
per exemple
ve d'allà
de la Polinèsia
una religió
amb uns déus
que el cristianisme
mai va acceptar
i va intentar
treure de la seva ment
i de la seva població
i de la seva cultura
i la veritat
és que clar
ells parlen polinesi
que és un idioma molt estrany
que nosaltres no enteníem res
i francès
què passa?
que pocs parlen anglès
i nosaltres francès
no en parlem
parlem anglès
per tant la comunicació
era més aviat
que vam fer amics
vam fer una noia
que era guia
i algun d'alguns hotels
però no és
aquell calí humà
que té Cuba
per exemple
o que té el carib
més llatí
potser
és especial
són pacífics
ells fan la seva
i els turistes
que vinguin
que gaudeixin
però a nosaltres
que ens deixin viure
la nostra vida
que la vivim molt bé
aquesta sembla
la sensació
per les paraules
del David
i els hotels
magnífics
sí
bé
hi ha de tot
evidentment
després clar
dels que et fica
a l'agència
els mitjanets
els que anirien
amb les persones
d'economia normal
fent un gran esforç
com el Radisson
no
però per exemple
l'hotel de Rangiró
era un hotel
d'una cadena
polinèsia
i era una meravella
sense ser
uns grans luxes
espectaculars
millor luxe
que tenir una cabana
a peu de platja
és el que us anava a dir
a mi el tema de la cabana
potser m'atreu més
que l'habitació
aquesta d'hotel
super resort
no tenia tele
l'hotel de Rangiró
perquè ens fem una idea
de la natura salvatge
que ells volen transmetre
és un bungaló
molt gran
molts metres quadrats
però no té tele
té un llit
un lavabo
i no té
o sigui
ei
desconnecta del món
ara no és moment
de mirar pel·lícules
ni la CNN
ni mirar res
escolta
clar clar
i vosaltres
sou periodistes
com que aneu a la Polinèsia
a veure com està el món
en realitat
mireu el mar
i escolteu de bitxos
mosquits
autòctons
coses d'aquestes
res
amb tanta natura
i amb tanta vegetació
a mi no em va picar cap mosquit
i els
tu ets de l'actuació
sí, sí, sí
a mi
ella tenia certa
certa
no por
no n'he de dir por
però sí
s'ho mirava allò de dir
ostres
a veure si anem a un lloc tropical
i realment
ens trobem que ens piquen animals
o fins i tot agafes alguna malaltia
alguna de les illes
hem parlat que és com el continent europeu
és a dir, estem parlant d'illes molt separades entre si
sí que hi ha algun cas adengui
als mateixos polinesis
però no ha hagut cap cas que s'hagi transmès
a la turista
hi ha casos aïllats
hi ha uns cent peus
que són verinosos
que ens va fer molta gràcia
perquè aquí els cent peus és com un animal benèvol
però allà no
allà ens van dir que són verinosos
i una curiositat molt divertida
i és que a tots els hotels
hi ha galls i gallines
que donen voltes
per allà
tu estàs esmorzant
i ve una gallina que et puja a la taula
sobretot a Morea
i deies
què passa aquí
és realment allò de la república bananera
no
deixen les gallines i els galls
absolutament en llibertat per l'ella
perquè es mengen aquests cent peus verinosos
aquests verinosos
i ells no els hi afecta
a ells no els hi afecta
i aleshores fan que es netegi la població
perquè si no n'hi haurien molts
això sí que és ecològic
i pesticides ni res
exacte, ara a les 5 del dematí el gai canta
home i tenir una gallina
allò que et va passant pels peus
a tot t'acostumes
però tu estàs allà a l'hotel de 4 estrelles
sí, però al xeraton
estàs al xeraton
estàs al xeraton
i la teva gallina
la gallina va passant per allà
perquè el concepte d'hotel de luxe
és que és molt diferent
no estem parlant d'un hotel de luxe
com ens podríem imaginar
no és l'ho asiàtic
no, allà la gallina que passeja
és que estan integrats
en l'indret i en el paisatge
és a dir
jo crec que potser
la clau dels hotels cars
de la Polinèsia
és que estan en els millors llocs
situats
tenen les millors platges
tenen les millors vistes
però a les instal·lacions
hi ha gallines que caminen
mentre esmorzas
que no passa res
que ningú s'espanti
no, no, són gallines
que no fan res
vau tenir un petit problema
un petit incident
amb un avió
que es veu que es va espatllar
quants avions?
12 avions fem agafar?
Nòria?
sí
12 avions?
sí
clar, entre Barcelona, París
París, Los Ángeles
Los Ángeles, Papet
Papet, Ranguiroa
Ranguiroa, Morea
Morea
no, Ranguiroa, Papet
Papet
bé, és igual
que sigui
bueno, molts avions
tots avions
i aleshores, clar
amb tants avions
amb algú s'ha d'espatllar
algú s'ha d'espatllar
i aleshores havíem d'anar
de Ranguiroa a Morea
passant per Papete
i resulta que a l'avió
que també es feia escala
una illa
que es diu Tiquejau
que era encara més petita
que Ranguiroa
Ranguiroa només té dos hotels
però aquesta només en tenia un
un hotel i un poblet
potser de 300 habitants
tres cases
Tiquejau
un aeroport que està asfaltat
de miracle
i a més l'aeroport
és una cabana
i no té res més
té un lavabo
i un mostrador
ja està
no necessita res més
però tampoc controls
de pressuports
allà passa res
això és el paradís
no, total
que terra l'avió
nosaltres ens diuen
us heu de quedar dins
de l'avió
perquè senzillament
no ho hem fet
per fer un transfer
de passatgers
i de cop
s'apaguen totes les llums
i ens diuen
no heu de baixar
i nosaltres teníem
l'equipatge de mà
posat allà
porta equipages
no, no, no
l'heu de deixar
l'heu de baixar
i nosaltres vam baixar
i diuen
bueno, escolta
mira, estem a terra
no ens hem estimat ni res
i tothom es mirava el motor
i els mecànics mirant-se el motor
i mirant-se
i vinga
a veure si el tornaven a engegar
total que un just aterrar
un dels motors
es veu que es va espallar
el fre de la pala de l'Elsa
una cosa així més tècnic
i complicada
però ens vam fer baixar
i ens van dir
que havíem d'evacuar l'avió
perquè clar
podia passar alguna cosa pitjor
i ens hem quedat tirats
perquè clar
les companyies aquestes
que es mouen
per les illes
tenen un altre avió
però la cosa
no va tan ràpida
no, no
i a més
el problema més greu
que ens trobàvem
és que si no trobaven
un avió
que arribés a Tiquejau
abans de les 5 de la tarda
ens quedàvem allà a dormir
perquè l'aeroport
no té ni tan sols llums
a la pista
i aleshores
de nit
no pot aterrar un avió
perquè no veu la pista
l'opció era
o la cabana de l'aeroport
o el Poblet
no, ells et facilitaven
ells et facilitaven
l'allotjament
nosaltres el dia següent
a Moria
ja teníem contractada
i pagada
i sense dret
al retorn
una activitat
de banyar-se amb dofins
i aleshores
em sabia greu
que no hagués passat res
que si no haguéssim tingut
una excursió contractada
el dia següent
ens haguéssim quedat
una unitat a Tiquejau
per resumir-ho molt ràpidament
vam dir que teníem un transfer
ja hi havia gent
que connectava
amb un bol internacional
cap a Santiago de Xile
i per tant
aquests casos concrets
sí que ens van
recol·locant un altre avió
que estava volant
en aquell moment
el vam desviar
el vam fer a terra
ens van recol·locar
ens van tornar a Pepit
però uns quants passatgers
del nostre vol
sí que es van quedar a dormir
tots menys sis
tots menys sis
es van quedar a dormir
el petit atoló de Tiquejau
però sí que vau aconseguir
banyar-vos amb els dofins
sí
i tant
i tant
oi quina cara
que se li posa la Núria
no és la mateixa cara
que posaves
quan va veure
ell el tauró
i et va avisar
no és que a més
a mi els dofins
són uns animals
que m'encanten
i aleshores
jo com vaig
on llegir
nadar amb dofins
ho faig
i què tal
l'experiència
com són els dofins
a la distància curta
una passada
una passada
és que
tenen la cara
aquesta tan simpàtica
després quan els toques
tenen un tacte
super especial
perquè és dur
però molt suau
alhora
i aleshores
jo ja havia
nadat amb dofins
dos cops
el David no s'havia atrevit
i li vaig insistir molt
i va donar la raó
la pell
jo la compararia
amb una oliva
saps quan toques una oliva
que és una pell així
que té un tacte especial
és un tacte únic
i vam fer fotos
abraçats amb el dofí
i tot això
estan com a molt
domesticats
el seu caràcter
com si diguéssim
ja és així
dels dofins
però a més a més
estan acostumats
a viure amb l'home
exacte
no era nadat amb dofins
a mar obert
això sí que era
una excursió
més tancada
això va ser a Morea
Morea va ser
on vam fer la boda
Polinèsia
de la que parlàvem abans
que ens vam vestir
vam fer la boda Polinèsia
Morea és una illa
a més molt curiosa
perquè té la llacuna
i té muntanyes interiors
i després vam agafar l'avió
i ja vam anar
a la gran illa
archiconocida
com diuen
que és Bora Bora
la gran illa
és turístic
però no un turístic
allò
amb molta llet
amb molta gent
no no
és un turístic
amb poca gent
amb pocs hotels
però sí que és veritat
que tot el poble
tota la població
està volcada
jo pel que esteu explicant
parlar de turisme
parlar de paisatge
és una dimensió
molt diferent
que res té a veure
amb el que coneixem anteriorment
és una altra cosa
m'imagino que vau poder veure
algun espectacle
d'aquells valls
allò
que ha de ser preciós
el mateix dia de la boda
la nit
ens van convidar
a veure l'espectacle
Polinèsia
que també val moltíssim
val molt la pena
és l'únic
ho pots veure al Portaventura
però allò
diguem que és
i sense desmereixer
no no
és una miqueta
és un trosset
exacte
Portaventura és un tast
és aquell ball
doncs això
i el menjar
molt bé
perquè el vam menjar europeu
nosaltres
diguem que era molt fàcil
trobar McDonald's
com a tot arreu
sí sí
el primer dia
el vam menjar a McDonald's
però vau menjar
el menjar
diguem-ne més autòcton
més del dia a dia d'allà
o no
una miqueta
una miqueta
la Núria no menja peix
és alèrgica
aleshores malament
i en unes illes del Pacífic
on molta vaca
no acaba d'haver
doncs era difícil
jo sí que vaig menjar
algun peix de la llacuna
peix de la llacuna
no et deien
ni quin peix
era i fantàstic
jo m'ho menjo
fantàstic
absolutament fantàstic
el que passa
és que ells
mengen el fruit
de l'arbre del pa
ho diré en castellà
no sé la traducció en català
nyames
mengen coses d'aquestes
que són fruits
que nosaltres
o hortalisses
o que nosaltres no coneixem
per tant el sabor
no ens va acabar d'agradar
ens ho van cuinar
vam provar-ho i tot
però no ens ho va acabar de fer
ara el peix fantàstic
què vau fer a vora a vora?
a vora a vora
vam fer allò que abans
vam nedar
amb taurons
vam apuntar-nos
vam dir
va vinga
no li fem-ho
però vau dubtar abans
molt
perquè és clar
vas allà a l'hotel
o a l'escriptori
que tenen per apuntar-te
a les excursions
i clar
és allò de dir
taurons
ho fem
no ho fem
i vam dir
va
vinga
però vam dir
bueno ho fem
però d'aquí dos o tres dies
ho vam reservar
però per aquí dos o tres dies
abans vam anar amb submarí
ho deixem pel final
ho dels taurons
ara vam anar amb submarí
només hi ha tres submarins turístics al món
submarins reals
no el fondo cristal
que et porten
no
baixen fins a 35 metres de fundària
tens unes finestres bastant grans
i per tant
a ull de submarinista
pots veure la vida
que hi ha allà sota
ens vam apuntar
vam dir
ostres aprofitem
era bastant car
tot s'ha de dir
però vam dir
és una oportunitat
ja que estàs
tres submarins al món
no crec que estiguin
precisament davant de com a ruga
els altres dos
per tant apuntem-nos
ens vam apuntar
fantàstica l'experiència
d'estar sota l'aigua
només uns canons
al mig dels esculls de corall
que eren al·lucinants
i vam veure els taurons
i aleshores vam dir
ostres
ja hem fet el submarí
ja ens hem casat
per la boa de Polinèsia
ara hem d'anar
a donar de menjar als taurons
i els hi vau donar de menjar
sí
i què tal?
nosaltres
a veure explica-ho
els taurons directament no
és que el dels taurons
també té molta gràcia
et fiquen a la barqueta
la barqueta para
i de sobte veus
una aleta
dos aletes
tres aletes
trenta aletes
jo no em tiro
i aleshores és quan el senyor Polinèsia et diu
vinga
tots a l'aigua
seguint-me
i tira cap allà
i aleshores
els sis que irà amb el barco
ens comencem a mirar tots
en plan
va
a veure qui baixa primer
i aleshores
hi havia una parella d'americans
uns japonesos
i nosaltres
la noia japonesa
jo no sé al final
com va tirar-se i tot
perquè estava
morta de por
i aleshores la parella americana
a l'home li anava dient
a la dona
va va
baixa
baixa cap a baix
al final les van tirar els americans
i vam dir nosaltres
doncs vinga
que no els havíeu de quedar
darrere
ells et posen una corda
una corda
no és ni una barrera
ni una reixa
ni una xarxa
res
és una corda
que és com una guia
perquè no sortís una mica
és perquè tu t'agafes a la corda
i tu fas ombra
sota l'aigua
i els polinèses ens van explicar
els guies
que l'ombra aquesta
és el que fa que els taurons
d'alguna manera
no s'acostin gaire a tu
els hi dona de menjar
ell
però està a la nostra distància
perquè els oients
ens faig una idea
estem un metre i poc
un metre i trenta centímetres
doncs aquesta distància
la que tu veus els taurons
i et passen per davant
per darrere
pel costat
però
ell els hi dona de menjar
i les mantarralles
sí que li dones de menjar a tu
que després venen també per allà
que són grans també
et pugen per sobre
són aquella espècie
que també s'ha trobat
per aquí a la platja
de Torra d'Embar
algun ve de la polinèsia
l'any passat
no sé què va passar
que tots els animals
que anàvem a veure
van aparèixer per aquí
però et pugen per sobre
són animals que xuclen
per tant el peix
no tenen la boca
que et se la mengen
sinó
se l'intenten xuclar
i és molt divertit
perquè et van perseguint
Déu-n'hi-do
és magnífic
La presència del Capità Cuc
la presència de Gauguin
es nota a les illes?
No gaire
la veritat és que no
més Gauguin que el Capità Cuc
Gauguin sí
perquè ells són franceses
i al ser francesos
és una mica
tot allò de la
el Capità Cuc
potser és un símbol
tot i que hi ha
la punta de Venus
que té el punt romàntic
sí que és un símbol
però és més un invasor
i un colonitzador
que no pas com a Paul Gauguin
exacte
Paul Gauguin és l'art
és la pintura
la bellesa
transformada en art
i en canvi
el Capità Cuc
serien els primers
que van venir a colonitzar
tot i que a Anglaterra
no va fer cas
en aquelles illes
perquè no els interessaven
perquè no tenien
en aquell moment
el que ells buscaven
en aquella època
i els francesos
en canvi
que són més
potser valoren més
la bellesa
i no tant la practicitat
van dir
oh lala
això és fantàstic
si magnifique
s'ho van quedar
i mira
és nostra
comentàveu que hi ha molts jubilats francesos
que van allà
a viure
la seva jubilació
que viuen molt bé
que no són precisament
milionaris
però que clar
a França els facilita molt
que vagin allà
per un tema fiscal
per un tema de facilitats
a l'hora de viure
com les Canàries
per ells és com les Canàries
potser una mica
tenen més autonomia
la polinesia francesa
que les Canàries
només un punt final
la gent es pensa
que és el paradís
dels milionaris
que necessita molts diners
per anar
és cert que és car l'avió
en si
però una vegada
estàs allà
depèn de tu mateix
nosaltres ja ho diem
i a McDonald's
per tant
si vols anar a menjar
un sàndwich
pots anar a menjar
un sàndwich
que et costarà
una Coca-Cola
valia un euro i mig
perquè ens fem una idea
més econòmica
a Barcelona
si vols menjar
una llagosta
evidentment
el costarà més
David breument
vas a complir
el teu somni d'infantesa
no et va de cebre
no em va de cebre
però el vull repetir
i vull tornar
37 hores més
d'avió
però és igual
aquest és el problema
Núria
ara què farem
el viatge
que faré
però és que no trobaré res
que iguali això
ens queden moltes illes
encara de la Polinèsia
perquè n'hi ha moltes
estan comptades
no
però cada arxipel
porta unes 150
i hi ha moltes deshabitades
i hi ha més gent
que se'n compra una
el Mar Lombrando
que ara faran un hotel
a l'illa de Mar Lombrando
doncs comenceu a fer
comenceu a fer
caleixet
i us compreu una illa
home
i us munteu allà
el part temàtic
amb taurons
i peixos ratlles
exacte
igual trobem un tresor
fent esnorc
l'inbuscant
trobem unes monedes d'aquestes
jo puc venir a ajudar-vos
jo serveixo per fer tot
cap problema
us cuino
us porto les maletes
el que convingui
cap problema
perfecte
David Izquierdo
Núria
Núria Balaguer
moltíssimes gràcies
de veritat
ha estat un plaer
compartir amb vosaltres
aquest viatge
que de veritat
tant de bo
que pugueu repetir
gràcies
bon dia
a vosaltres
a vosaltres
mas
no t'er intimate
Fins demà!