Jordi Serret, bon dia.
Hola, bon dia.
Els danesos són molt patriotes?
Els danesos són molt, molt patriotes.
Aquest és l'himne que està dedicat al rei Christian.
El posen sovint, fan molts actes institucionals d'exaltar el seu patriotisme?
En fan bastants.
I si aneu a Dinamarca trobareu que el país està ple de banderes a tot arreu.
Només poden posar la bandera danesa.
De fet, ells fins i tot tenen una llei que prohibeix posar les altres banderes d'altres països al país.
Déu-n'hi-do.
Té un origen molt curiós.
Dinamarca, durant l'ocupació nazi, la Segona Guerra Mundial,
va mantenir el seu govern autònom pràcticament fins a l'any 44.
Aleshores, precisament perquè els nazis no els omplissin el país de banderes,
van crear una llei que prohibia posar qualsevol bandera de qualsevol país que no fos la seva.
I així es van estalviar que els nazis els omplissin el país de banderes.
I d'aquesta manera ja han mantingut aquesta tradició?
Sí, sí, la llei ja no l'han tocat.
I és una manera també una mica de marcar la diferència, no?, respecte a altres països europeus.
També, però, per exemple, fins al punt que si tu poses un restaurant a l'Italia
i vols posar la bandera italiana o poses un restaurant d'on sigui,
necessites un permís especial, que has de demanar, que normalment el concedeixen,
per posar una bandera que no sigui la seva.
És que els daners ho són gent molt endresada.
El Jordi això ho sap perquè va viure quatre mesos a Copenhague
i, a més, curiosament, tens un coneixement profund del país
per la teva estada, però també per l'objectiu que et va portar a Copenhague,
que era fer un treball de recerca, tinc entès.
Sí, jo vaig anar allà a treballar en un centre de recerca en ciències socials,
que és un centre que depèn del govern danès.
Aleshores vaig estar allà quatre mesos fent recerca meva per la texina que estic fent aquí
i també ajudant allà amb el que em necessitaven ells,
sobretot política comparada, etcètera, entre Catalunya i Dinamarca, o Espanya i Dinamarca.
El sistema educatiu de Dinamarca està, diguem-ne, tan mitificat o no,
segurament amb motiu, que jo tinc entès que és dels països de la Unió Europea
que la titulació que puguis treure allà és absolutament compatible després a qualsevol país.
Sí, tenen un sistema educatiu molt cuidat.
A més, és un sistema educatiu bastant exigent.
Un país molt endreçat, molt estricte, molt ordenat, molt cuidat,
molt orgullós del que han aconseguit i que l'afició musical a la banda del jazz
passa per bandes de heavy metal duríssimes, la qual cosa sembla paradoxal, no?
Sí, però no només és Dinamarca, en realitat són tots els països escandinaus
els que aporten els grans grups de heavy metal.
Això que deu ser pel passat viking o alguna cosa que digui, no?
No ho sé, però és el seu estil definitori de música d'allà dalt,
sobretot és el heavy metal.
Què va passar quan vas arribar a Copenhague, la primera vegada, quan vas aterrar a la capital?
Doncs jo vaig aterrar i, de fet, hi vaig anar sol, no coneixia ningú allà,
només hi havia tingut contacte amb un noi que treballava al mateix lloc que jo
i que era qui m'havia llogat el pis.
Aleshores, em va venir esperell a l'aeroport.
Era un dia d'abril i, per sort, no plovia,
perquè tampoc és que plogui massa, però Déu-n'hi-do,
i feia bastanta més fresca que aquí.
Aquí anàvem, no a maniga curta, però quasi-casi,
i allà havies d'anar amb l'anoraca encara.
Aleshores, la primera entrada a l'aeroport és que l'aeroport està damunt l'estació de tren,
o sigui, està molt a prop,
i estàs a 10 minuts en el tren del centre de Copenhague.
I aleshores, un cop al centre, metro i cap a casa.
I la veritat, la primera imatge va ser això,
és a dir, molt silenci a les estacions de tren,
comparat aquí sempre a l'estació de Tarragona o a Barcelona,
sempre hi ha molt bullici les estacions, molt soroll,
allà no se sent ningú.
Aleshores, tot era molt ordenat,
la venda de bitllets estava molt quadrada, també, etcètera.
És a dir, la primera sensació va ser sobretot d'ordre,
i de molta tranquil·litat.
O sigui, respirava molta més tranquil·litat que aquí,
l'aeroport també era bastant més tranquil que el d'aquí.
Ordre, tranquil·litat, eficiència,
tot està al seu lloc, ni un paper per terra.
Tens la sensació que entres en un país perfecte?
La sensació és aquesta, d'entrada.
Després també veus que ells també tenen les seves manies
i en els seus defectes, també.
Vas arribar i et va ser complicat fer amics?
M'imagino, clar, si estaves treballant,
doncs això facilita també una mica el contacte amb la gent del país, no?
El contacte amb la gent és, sobretot a la feina, és molt fàcil,
perquè ells són bastant oberts,
sobretot en termes professionals són molt, molt oberts,
a l'hora d'ells no miren ni d'on vens ni allà on vas,
només miren que més o menys facis la teva feina, etcètera.
A l'hora de sortir fer amics és diferent, ja, és més complicat.
Tot això són bastant amigables els doners,
de seguida t'inviten, etcètera, de seguida fan festes,
però el que sí que és és que practiquen un igualitarisme
en tots els aspectes de la seva vida entre la gent.
És a dir, és molt difícil trobar jerarquies.
Per exemple, parlar de vostè, que en deners existeix,
però pràcticament està desterrat, no s'utilitza,
es tuteja tothom només d'entrada,
perquè ells pensen que tothom, que qualsevol ciutat és igual a un altre.
Fins i tot això, em comentaves abans,
que es reflecteix en la jerarquia laboral, en les empreses, no?
Sí.
Que hi ha aquesta igualtat, cadascú té la seva responsabilitat,
però ningú està per sobre de l'altre.
Sí, és a dir, per exemple, quan vas als sopars d'empresa,
els diners d'empresa,
no hi ha el que es veu aquí en moltes ocasions,
que és la taula dels directius, la taula, etcètera, per grups,
o els caps de departament, etcètera,
sinó que ells estan tots barrejats.
És a dir, la mateixa organització, el mateix protocol,
ja els posa tots barrejats,
perquè tots puguin participar.
Diuen que tenen el sistema educatiu, sistema sanitari,
un sistema social, igualitari, com tu deies,
que té absolutament tot allò que necessiten els ciutadans.
Els impostos són molt elevats,
tinc entès que estan entre el 50 i el 60% dels ingressos,
diguem que es dediquen a crear aquest estat del benestar real.
Sí, sí, mira, jo tenia un contracte laboral allà,
estava a mitja jornada,
i estava pagant una taxa impositiva del 44%,
quan aquí a Espanya em penso que la més elevada és del 43%.
És a dir, estava pagant més impostos
que els màxims impostos que puc arribar a pagar aquí a Espanya.
I era una escala salarial que, clar,
tampoc era d'estar a mitja jornada,
no era de les més elevades.
Aleshores, si els impostos són molt alts,
però els serveis que t'ofereixen també són molt elevats.
És el que t'anava a dir.
Com són els serveis que t'ofereixen
a canvi d'aquesta prestació fiscal?
És a dir, per exemple, els serveis d'atur,
perquè aquest sí que els vaig treballar,
són quatre anys d'atur per a tothom,
els dos primers anys lliures,
i a partir del segon any has d'entrar
a reatjar cursos de formació professional.
I aleshores, a partir del segon any,
hi ha una caiguda brutal de la gent que està parada.
O sigui, els parats com a màxim ja estan dos anys,
perquè a ningú li agrada fer els cursos,
aleshores al tercer any hi tornen a entrar.
Aleshores, la picaresca aquesta també existeix.
També hi és, també hi és.
Ja comencem a trobar algun punt feble, com nosaltres, no?
És a dir, en quant a servei sanitari, educatiu,
a nivell d'escoles, a nivell sanitari i d'atenció sanitària,
també molt bo, no?
Sí, és molt bo i a més a més és completament públic.
Primer que em van explicar allà és que en tot el país
únicament hi havia un sol hospital privat,
en tot Dinamarca.
La resta eren tots públics.
I a escoles, instituts i universitats, igual.
És a dir, l'estat ha prestat des dels anys 20
ha prestat tots els serveis.
Aleshores, no hi ha hagut necessitat
de desenvolupar un sector privat.
És impensable veure gent demanant pel carrer,
com a qualsevol país, com aquí mateix,
gent que tingui algun problema social?
N'hi ha.
La gent amb problemes socials n'hi ha.
I d'exclusió social i persones sense llar també se'n troben.
No tants, però també en tenen.
Però són visibles?
Sí, alguns al centre sí.
No tant ni és al centre del Pugendí Barcelona,
però n'hi ha.
En el paisatge, en el recorregut pel país,
és present el passat dels vikings?
Sí, si vas, per exemple, de Copenhague Roskilde,
que és l'àntica capital,
la capital medieval,
que està mitjoret, a tres quarts d'hora entrant,
que és on hi ha el Panteo Real,
és on hi ha el Rastro del Reis de Dinamarca,
i al Museu dels Dracars, per exemple, vikings.
Però sí que utilitzen,
sobretot ara, més a nivell comercial,
tota la iconografia viking,
l'utilitzen bastant.
Com a reclam, souvenir, aquest tipus de coses.
Sí, sí, reclams, souvenirs, en festes, etcètera.
Quan parlem de Dinamarca,
els que són d'avui pensem a la Baronessa Brixen,
les seves memòries d'Àfrica,
els contes de Christian Andersen,
la cervesa danesa,
que és tan bona, com diuen?
És molt bona, sí.
És molt bona?
Quin tipus és?
Més semblant al que aconseguim aquí?
És més suau que la d'aquí.
Fredo Calenda?
Fredo.
Fredo, també.
Home, doncs això també.
Ja veus, comença a ser un altre atractiu.
Abans, el Jordi em comentava una cosa,
perquè, clar, és allò que tenim tots, no?
Els estereotips, els països nòrdics,
concretament Dinamarca,
aquesta perfecció, aquest ordre,
i comentàvem amb el Jordi,
home, doncs tenint en compte que nosaltres
som una miqueta caòtics en tot,
dic que és envejable, no?
Des de cert punt de vista de dir,
sí, sí, però compte perquè aquest ordre
a vegades es transforma en un control
o en un autocontrol,
una autocensura,
per tot, que també és notable.
Sí, Dinamarca és un país protestant.
Aleshores, es nota molt
aquesta filosofia protestant
de la transparència,
de la vida privada que va fora.
Aleshores, per exemple,
a Dinamarca, les cases no tenen cortines,
perquè ells creuen,
a part que hi ha poc sol,
aleshores, intentar captar
la màxima llum possible,
en principi, tampoc tenen res a amagar.
Aleshores, no les necessiten,
o, per exemple,
les bosses de la brassa són transparents.
Jo no ho vaig aconseguir trobar
durant els quatre mesos
on les bosses de la brassa
no fossin transparents.
Aleshores, són transparents
pel simple fet que tu tampoc tens res
a amagar.
Com que allí tothom recicla
i estàs obligat a reciclar
perquè ho diu la llei,
no hi ha cap problema.
I com que tothom sap el que consumeix,
tampoc has de consumir
cap cosa extraordinària,
tothom sap el que hi ha al supermercat,
no hi ha cap problema
en què la bossa de la brassa
sigui transparent.
Però d'entrada ja és transparent
per si a algú se li acut no reciclar.
Sí.
Sí.
Home, si aquí fessin bosses
d'escombraries transparents,
no sé què trobaríem,
perquè això de reciclar,
jo crec que molt assumit,
no ho tenim.
vas tenir oportunitat
de moure't pel país
i fins i tot em comentaves
que vas poder visitar
el sud de Suècia.
Sí.
A través d'aquest pont magnífic
que han construït, no?
Sí, han fet un pont
que travessa el Bàltic,
van fer un dels estrets del Bàltic
entre Dinamarca i Suècia
i, de fet, res,
en 20 minuts
et plantes de Copenhague a Malmö,
que Malmö és la primera ciutat sueca,
que ja està a l'altra banda de l'estret.
En tren, a més,
hi ha una quantitat impressionant de trens
entre una banda i l'altra.
No hi ha cap control fronterer,
és la Unió Europea,
no...
Pràcticament ni un notes.
Deu ser una obra d'enginyeria colossal, no?
Sí, de fet,
és pont i túnel
perquè l'estret és bastant llarg.
Van construir una illa artificial
per poder fer el pont.
Aleshores, ja comença amb túnel,
després surts fora
amb una illa artificial
i després enganxes el pont.
De tota manera,
el Bàltic tampoc és gaire profund
en aquella zona.
Home, una illa artificial
amb la quantitat d'illes que tenen
i la majoria d'elles deshabitades.
Per què?
Perquè són ferèstecs?
Perquè no ofereixen cap possibilitat
per fer res?
Bé, el clima és dur,
el Bàltic.
És a dir,
pensar que a Dinamarca
l'alçada màxima del país
són 100 i escaig metres.
És a dir,
és una mica més el calorito
l'alçada màxima de tot el país.
I al sud de Suècia és igual.
Aleshores,
els vents del Bàltic,
quan bufen ho es compren tot,
de nord a sud.
Aleshores,
quan fa vent es nota,
i es nota molt.
i el clima no és...
A l'hivern és bastant dur.
Sobretot a les illes aquestes
és molt dur.
I més al mig del mar.
I estan absolutament deshabitades,
aquestes.
Hi ha 400...
Sí, n'hi ha moltíssimes.
A més,
tampoc són gaire grans,
aquestes illes.
Escolta,
i de la població autòctona,
esquimal,
que podia quedar,
no sé,
a Groenlàndia,
a algun lloc d'aquests,
tenen presència
en el que és
la vida política i social
de Dinamarca
o diguem-ne
que viuen a banda?
No, no,
Groenlàndia
té moltíssima autonomia
pràcticament total
i jo no em vaig veure cap
ni vaig sentir cap referència
a Groenlàndia.
O sigui,
ells la tenen bastant...
Com una cosa,
ho tenen adherit al país
com si fos,
però que no consideren
un territori propi,
des del punt de vista,
pràctic.
No, no, no.
Quina vida feies?
Perquè jo imagino
que intentaves
fer una vida
una mica
en la que feien
els propis danesos,
el teu entorn
és immediat.
Com és un dia normal
i un dia de festa,
un cap de setmana,
quina és la jornada laboral,
com viuen,
el lleure...
La jornada laboral
a Lluny
jo vaig estar
per sort
teníem flexibilitat horària,
però normalment
es començava a treballar
entre dos quarts de nou
i les nou,
ells tampoc comencen
a treballar més aviat
que aquí,
alguns sí que venien
a les vuit,
però el normal
era entrar entre
dos quarts de nou
i les nou.
Aleshores,
la vida laboral
és molt més intensa
que aquí,
és a dir,
ells treballen
entre set i vuit hores
al dia,
però el que no fan
són pauses
i no descansen.
Aleshores,
realment,
són set o vuit hores
treballades.
No vint hores a la feina
i en treballo quatre.
Exacte,
no,
són molt intenses
i a més també
siguin vigilen
que sigui així.
Aleshores,
tu arribaves al matí,
estaves treballant,
al matí,
allà on jo treballava,
per exemple,
a la planta on jo estava,
que era una planta comunitària,
eren 15 o 16 persones
amb taules,
cadascú amb la seva taula,
el seu ordinador,
i hi havia una cuina
on et podies fer te,
et podies fer cafè,
quan era l'hivarçari
d'algú portaves galetes,
etcètera,
aleshores,
mig picaves alguna cosa,
et feies un cafè
i estaves allà treballant.
Aleshores,
ells dinen molt aviat
i hi havia diners,
ells entre les 11 i mitja
i 3 o 12 baixaven a dinar,
aleshores hi havia el grup
dels retressats
que baixaven a les 12 i quart
o a les 12 i mitja
i això era el límit,
ja,
perquè els divendres a la una,
per exemple,
tancaven el menjador,
els altres dies
el tancaven a l'hora i mitja.
Aleshores,
diners a la mateixa feina,
que això és molt típic d'allà,
i a la tarda,
a les 5 havia acabat tot on ja.
Tenint en compte
que l'escola allà
acaba abans de les 5 de la tarda,
els nens,
la majoria allà
on jo treballava
eren gent jove
amb nens petits,
aleshores,
clar,
havien d'anar a buscar
els nens a l'escola,
aleshores aquests acabaven abans
i acabaven la feina
més tard a casa,
etcètera.
I sopen aviat,
entre les 7 i les 8 sopen,
a les hores,
que és el que dèiem,
per exemple,
quan aquí hi ha futbol,
Champions,
que és a tres quarts de nou,
a quins és molt aviat,
però per ells
és com quan aquí comencen
a les 10 o a les 20 i mitja
el futbol.
O sigui,
més o menys
és un horari intermig.
Les sèries de tele
començaven a les 8.
El que comença a les 10
ja comença a les 8
o a les 20 i mitja,
a les quarts de nou.
I també van a dormir abans.
De fet,
el que fan
és dormir més hores.
I com és la tele allà?
Què fan a la tele?
Més o menys
fan el mateix que aquí.
El mateix, no?
Sí,
fan les mateixes sèries americanes
i després tenen
alguns serials
d'anesos propis.
D'anesos?
No són d'americans?
No, no, no, d'anesos.
I també drames, no?
Sí,
perquè aquests no els droven.
No els han de subtitular.
Com que tota la televisió
és una versió original
i subtitulada,
els col·lebrons d'anesos
els fan en danés.
Clar,
aquests no els han de doblar.
Els tenen èxit per això.
Però que els arguments
són els mateixos,
universals,
de tots els col·lebrons.
Sí, sí.
Famílies,
nòvios,
herències,
nois,
noies,
tot allò tan terrible.
I la cosa de la festa,
no sé si ho hem dit,
però Jordi Serret
és el vicepresident
del Vall de Serrallonga,
de Tarragona,
una persona molt vinculada
a la festa.
La nostra festa
és molt mediterrània,
molt expansiva.
Com és la festa per ells?
El sentit de festa?
El sentit de festa,
clar,
jo a les festes d'allà,
les populars no hi vaig estar,
perquè no em van tocar.
Però el fet de sortir
de festa al cap de setmana
és bastant semblant
al d'aquí.
De tota manera,
també hi ha discoteques,
el que passa és que són molt cares,
aleshores ho regulen bastant,
no hi van massa.
I és sobretot
anar molt de bars.
Al quadre?
Sí,
molta cervesa
i anar de bar en bar.
Anar rodant,
hi ha molt concert en directe
als bars,
molta música en viu.
a l'estiu.
A l'estiu.
A l'estiu.
A l'estiu,
hi havia un festival de jazz
i funky
i els tocaven per diferents bars
de Copenhague.
en hores tu tenies el programa
i podies anar rodant
entre els bars
i els parcs.
Però surten
a cap de setmana,
igualment,
durant la setmana
no surten tant,
una miqueta
la mateixa dinàmica.
Sí,
sí,
els diumenges
també hi ha
ques d'entrada
a Copenhague
en cotxe,
a les autopistes.
Sí,
ells també se'n van fora.
Tenen també
la segona residència.
Sí,
normalment a la costa.
El confort,
els habitatges,
tot això també
està molt present,
no?
Els habitatges
estan molt ben arreglats.
Els hi passen
moltíssimes hores,
sobretot a l'hivern.
A l'hivern,
el sol surt
a les quarts de nou
del matí
i a quarts de quatre
s'apost,
perquè allò és molt al nord.
Aleshores,
els habitatges
estan molt ben cuidats.
Durant l'abril,
que per mi era
com l'hivern d'aquí,
però la calefacció
no l'havia de posar
perquè em pujava
la calefacció
del pis de baix.
Ah, mira,
doncs tot això
que està al viure.
Pràcticament, clar.
És a dir que era,
sí, els pisos
estan molt ben cuidats,
pràcticament tots
estan en parquet
i són molt,
molt acollidors.
Què t'agrada dir?
Vas fer de turista,
també, no?
Sí, una mica.
Doncs vinga,
parlem de turisme.
Qualsevol persona
que vulgués anar
a Dinamarca
de vacances,
què és el que no
s'hauria de perdre
de cap manera?
Jo, bàsicament,
estava a l'illa d'Argeland,
que és on hi ha
Copenhagen,
que és l'illa de la capital,
que està apartada
de la península
de Jotlàndia.
Es toca a Suècia.
Aleshores,
en aquella illa
el que hi ha,
sobretot,
és Copenhagen
i després hi ha
els castells
de Hillroth
i Helsingor
i després hi ha
el Roskilde,
que és l'antiga capital.
Bàsicament,
són aquests quatre punts.
i són ciutats monumentals.
Copenhagen sí,
és una ciutat
molt centre-europea,
amb grans avingudes,
edificis impressionants,
medievals,
sobretot barrocs,
també,
amb un parell d'esglésies impressionants,
el Palau Reial,
molt abocada al mar,
això és molt important per ells,
viuen sempre abocats al mar.
Aleshores,
per exemple,
el Roskilde,
que és l'antiga capital,
una ciutat molt petita,
ja són 60.000 habitants,
és a dir,
Copenhagen és l'única gran ciutat del país,
la resta són ciutats petites.
Que tenen el seu encant,
clar.
Sí,
aleshores,
són molt més disperses,
les ciutats,
és a dir,
estem acostumats a veure ciutats
amb edificis grans
i moltes avengudes
i amb molta concentració urbana.
Si tenen compte,
Copenhagen
té els mateixos habitants
que Barcelona,
però de superfície
s'ocupa 10 vegades més.
Aleshores són molt esponjoses,
amb molts parcs,
moltes zones verdes,
que això també les fa diferents
a les d'aquí.
Després,
per exemple,
el castell de Hill Road
era la residència d'estiu
dels Reis de Dinamarca
i és un castell
de contes de fades,
pràcticament.
Home,
és que és el país de contes,
també,
perquè la foto amb la sireneta
la deus tenir.
Sí.
Home.
De fet,
la sireneta és molt curiós
perquè la sireneta
és proviada
de l'empresa Carlsberg,
que és la marca de cerveses d'allà
i la van crear ells
com a reclam turístic
per la ciutat.
Ah, mira,
no tenia ni idea
que fos la...
No és una cosa gaire tradicional,
encara que després acabi,
hagi acabat sent
la icona més coneguda del país.
Sí, sí.
Però, de fet,
és una iniciativa comercial
per fomentar el turisme.
Ah, doncs està molt bé,
no?,
que les empreses facin,
perquè és una icona,
vull dir,
de seguida,
Copenhagen,
la sireneta,
és el primer que ens ve al cap,
no ens ve en altres places.
Sí, sí, sí.
A més,
és una estàtua,
és molt petitona.
L'estàtua fa un metre,
un metre i mig,
no fa més d'alçades.
Tampoc està en un lloc
gaire turístic de la ciutat.
El que sí que és cert, Jordi,
és que és un país molt car,
no?,
respecte, diguem-ne,
a la nostra economia.
És a dir,
si anem de vacances
hem de portar la butxaca,
doncs,
una mica arregladeta.
Sí.
Pel dia a dia,
ja dic sense luxe,
senzillament per anar al supermercat,
per anar a prendre una cervesa.
Sí,
els supermercats
no són excessivament cars.
Són una mica més cars que aquí,
però no hi ha gaire diferència.
Hi ha diferents més productes
que pots trobar,
que si agafes productes d'importació,
sobretot la fruita i la verdura,
el vi són molt més cars,
l'oli ja no hi ha tanta diferència,
però és car
quan vas,
diguem,
quan fas el turista,
és a dir,
quan vas a menjar fora,
quan vas al cine,
tot el que requereixi
mà d'obra,
com que els impostos
són tan elevats
i el sou que hi ha
entre tu
i el que t'està dependent
el que està dependent
el supermercat
la diferència de salari
que és relativament poca,
que els impostos
que han de pagar
són molts
i els sou són molt altres.
Aleshores,
fa que els productes
siguin molt cars també.
Però prendre un cafè
Copenhague
pot costar
entre 3 i 4 euros
tranquil·lament.
En una terrassa
de Barcelona,
Madrid,
Londres o París
també et pot costar
això i més,
segons com,
depèn del lloc,
m'imagino.
De totes maneres,
jo tinc entès
que un 65%
de la població
treballa
en el sector serveis allà.
Sí,
i sobretot
el que tenen
és molta empresa
d'IMSD,
d'Investigació i Desenvolupament.
Aleshores,
molts estan treballant
en el sector serveis
en el camp d'investigació
perquè el que tenen
sobretot és,
a part d'una indústria
ramadera
que és molt, molt, molt potent,
de fet,
pràcticament
tota la indústria ramadera
i les allau novenes,
fruiteries, etcètera,
és tota la mateixa
cooperativa estatal.
Són petites propietats
però estan tots
dins la mateixa cooperativa
que al darrere
i a l'estat.
Hi ha molta empresa
petita i lleugera
de serveis,
sí,
sobretot exportació,
etcètera.
I el menjar,
vas menjar moltes patates,
molta col,
molt d'ànec,
molt de bacallà?
De peix
en mengen,
sobretot
el que és
l'arenque,
mengen molt l'arenque cru,
els fumats també,
bastant fumat
i després
molta carn
amb salses,
verdures poques
i el pa
també és pa de cereals,
que clar,
és el pa tradicional
que tenen allà.
Tenen també aquest greu
problema d'obesitat
que tenen
altres països?
No tant,
no és tan exagerat,
es cuiden bastant
i després
mengen menys que aquí.
Menys quantitat.
Els dinars són molt més lleugers,
bàsicament són d'un plat
i els sopars són més abondants
però no arriben a ser
el que és un dinar d'aquí tampoc.
Però a tu et va ser difícil
adaptar-te al menjar
o més o menys te'n sorties?
No,
jo me'n vaig sortir,
quan dinava a la feina
a les hores menjaves com ells
i tampoc era tan horrorós
i el sopar,
com que em feia a casa,
més o menys menjaves com aquí.
Clar.
I el paisatge, Jordi,
perquè has parlat
de la capital de Copenhague,
has parlat
de petites ciutats aïllades.
El paisatge?
El paisatge és bastant bucòlic.
És molt verd,
amb alguns boscos saltejats
i després és el típic paisatge
una mica de conte,
tant el de Dinamarca
com el del sud de Suècia,
que és el mateix paisatge,
és la mateixa unitat geogràfica.
És molt semblant,
són petits turons,
molt baixos,
ondulats,
en planten molt,
molt cereal,
normalment,
amb boscos saltejats
i amb molta aigua.
tenen moltíssima aigua corrent,
des de Rierols,
petits llacs, etcètera.
Doncs,
Déu-n'hi-do.
Escolta,
una cosa,
souvenirs,
vas portar-te
algun souvenir d'allà?
No massa,
em van portar més
els meus amics
que jo de souvenirs.
Ah, sí, bé,
això ja passa.
Tu ja diguem-ne,
com que estaves visquent allà,
que no vas anar de turista,
però et vas portar
alguna coseta?
Sí,
em penso que em vaig portar
una samarreta.
i no et vas comprar
una sireneta petita,
una reproducció?
És que ho vaig trobar
molt per turista.
Oh, clar, clar,
però, clar,
és que ella era
una mica de nés.
Coneguts,
segur que sí,
però amics has deixat allà
amics d'aquells
que continues en contacte
o costa una miqueta
de fer aquesta relació
més estreta?
Costa una miqueta,
però no deixa't un parell,
sí,
per allà.
Et preguntaven
de...
o quina imatge
podien tenir de...
Coneixien Catalunya
d'entrada?
Sabien que alguna cosa
rara hi havia.
Però no sabien
exactament què?
Entre Catalunya i Espanya.
Bueno, sí,
hi havia alguns
que sí que estaven informats,
llavors hi havia
que havien estat aquí
i ja sabien el que era.
Aleshores,
de seguida,
quan tu els ho deies
que eres de Barcelona
o que eres català,
els de darrere,
primer anem,
et deien català o espanyol.
I va per ubicar-te'n.
Aleshores,
els ho deies català,
et deien,
vale,
aleshores espanyol,
no.
i tu els hi deies
doncs no,
espanyol no.
Diu, vale,
doncs ja està.
Aleshores,
ells ja sabien,
no, no, no.
No,
ells no tenen
massa problema amb això.
Aleshores,
els hi costa
perquè ells tenen
una mentalitat
molt estatal,
però això de ser
nació sense estat,
una nació sense estat
els hi costa
una mica d'entendre,
però quan tu els hi expliques
de seguida ho entenen
perquè ells són molt
nacionalistes també.
Aleshores,
de seguida,
fan la comparativa.
I quina imatge
tenen d'Espanya
o de Catalunya,
tenint en compte
que no tothom
coneix aquestes realitats?
La imatge que tenen,
per exemple,
ells tenien molta curiositat
amb l'estat del benestar
que teníem aquí.
Aleshores,
ells et preguntaven,
per exemple,
no,
deien,
no,
però clar,
quin estat del benestar
teníem?
I tu els dius,
bueno,
doncs és molt poc.
Per exemple,
deien,
ajudes per fills
quan et donen,
que era l'època
encara,
els 2.500 euros
no els havíem posat,
eren els 400 euros,
400 euros,
i diuen,
home,
no està tan malament
400 euros,
tu els dius,
però una vegada,
només quan neix,
perquè a ells l'estat
els dona entre 200 i 400
per nen,
per mes.
Cada mes,
cada mes.
Home,
si fossin 400 euros cada mes,
Déu-n'hi-do,
si augmentaria la natalitat.
Aleshores,
quan els hi hais 400,
però només una vegada
et deien,
no,
clar,
sí,
aleshores,
si ara entenem
les taxes de natalitat
que hi ha a Espanya,
perquè les tenen
molt més elevades.
Clar.
Es preocupen sobretot
per això,
perquè són molt gelosos
del seu estat
i no el volen perdre
a sota cap,
no volen fer cap concessió
perquè es perd el seu estatus
que ells consideren
que és el que convé.
Jordi,
a tu t'agradaria viure
a Dinamarca?
A Dinamarca realment
s'hi viu molt bé.
És a dir,
viure i viure
i no ho sé,
perquè també es dur viure
i el clima és bastant...
sense fer excessivament fred
perquè no solen baixar
de 6 o 7 sota 0
a Copenhague en l'hivern,
que comparat amb el que es porta
perquè el no és gaire horrorós,
però el que sí,
m'ha explicat,
perquè jo hi vaig anar a l'abril
i aleshores ja no era així,
però m'explicaven
que el que és horrorós
sobretot és l'hivern.
L'hivern
tenen 5 o 6 hores
de llum al dia
i prou.
En canvi,
a l'estiu,
per exemple,
no s'arribava a fer mai de nit
pràcticament.
La llum sempre quedava
una mica de llum
a l'horitzó.
De totes maneres,
a banda del clima,
què vas trobar a faltar
aquests 4 mesos d'aquí?
Si és que vas trobar
a faltar alguna cosa,
a banda del clima, eh?
No,
es troba a faltar
sobretot una mica més
la...
a part de les amistats,
la família, etcètera,
no?
Una mica potser
les relacions
que són molt més informals
i era sobretot
el fet de saber
que estaves en un país
que tenia una cultura diferent,
que aleshores
que socialment
es relacionaven
de manera diferent
i sempre havies d'estar alerta
sobretot de no posar la pota.
Havies de ser molt prudent.
Perquè de fet
estaves tu a casa seva.
Aleshores t'havies de comportar
tu com es comporten ells allà.
endreçats,
reciclen,
prudents,
ordenats,
viuen molt bé.
Jo no sé,
però després de la conversa
que m'hagin tingut amb tu
diria que han assolit
la societat perfecta.
Bé,
tenen problemes,
també.
És a dir,
tenen problemes,
sobretot,
hi ha molts problemes
d'alcoholisme
en la societat,
el mateix tancament
de la pròpia societat
els porta a ser
molt autosuficients,
tenen un índex
de depressions
que ho n'hi do.
Perquè, clar,
és un sistema,
és molt exigent
el sistema que tenen.
Aquests són els principals problemes.
Després,
per exemple,
a nivell de delinqüència
és baixíssim.
És molt, molt baix.
És a dir,
les cases,
per exemple,
el que aquí es fa
sempre de tancar la porta
amb dos toms,
allà és que ja no pots.
Només es tanquen de cop
i ja està,
no ho necessiten.
Dinamarca,
un país
amb un sistema
que dona molt
però també exigeix molt
i jo crec que,
no sé vostès,
però jo hi he après
moltíssim més
que si hagués anat
a fer el turisme,
que segur que els meus ulls
s'haguessin quedat envaladits
amb la bellesa del país,
però tot això
que ens ha explicat
Jordi Serret,
vicepresident del Vall
de Serra Llonga
de Tarragona,
jo crec que ens ha donat
una dimensió
molt propera
i molt real.
Trencant estereotips,
jo crec que no,
que la idea
preconcebuda que teníem
ens l'ha confirmat el Jordi,
que li agraïm moltíssim
que hagi vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Ha estat un plaer,
Jordi, de veritat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies,
bon dia.
Gràcies.