Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en centre, doncs, l'Hospital de Santa Tecla
i els tres caps, el de Torre d'Embarra,
el de Vilaseca
i el de Tarragona Ciutat,
més el soci sanitari.
O sigui que el funcionament del que són els serveis
sanitaris és el mateix. L'únic que pretenem
és buscar una
major
presència
i una millor organització
i poder, doncs,
millorar els nostres serveis, que és el que es tracta.
Clar, de totes maneres, Santa Tecla
físicament a la Rambla Vella
continua sent el referent de la xarxa, no?
Sí, sí. Per memòria
històrica de la ciutat, ni que sigui, no?
Sí. Home, per la història
que és el que dèiem abans, no?
La història que és molt important,
doncs, tota la xarxa neix a Santa Tecla,
doncs, ja fa bastants segles
i segueix sent, doncs,
el buquer insígnia que en diuen en castellà, no?
I per una altra raó, perquè allà hi ha un moviment
diàriament, allà
es treballa constantment, clar, fer gestió
de qualsevol altre tipus
de servei, doncs, ja té
la seva dificultat, però, a més a més, estem parlant
de gestió de personal,
estem parlant de gestió de la salut de les persones,
això és material extremadament sensible,
i estem parlant de gestió
de recursos, vull dir que no és una tasca
senzilla, s'han de tenir en compte
moltes variables.
Sí, sí, efectivament, és un...
Unes organitzacions sanitàries
tenen una complexitat molt alta, no?
Treballen professionals
amb molt alta qualificació
i molt alta especialització,
per tant, la gestió d'aquests professionals
és complexa, i després, a més a més,
que intervenen, com bé dieu, no?
És a dir, que el tema de la salut
és un tema molt sensible
i al qual nosaltres hem de posar
els màxims esforços
perquè es gestioni correctament.
En aquest sentit, en un dia qualsevol
el que és l'Hospital de Santa Tecla
estan donant serveis
d'allò més heterogenis, no?
Des de les consultes, proves radiològiques,
proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques,
visites d'especialistes,
perquè, clar, bona part dels especialistes
s'han traslladat allà avant,
però altres continuen
el que és l'Hospital de la Rambla Vella.
Sí, sí, no, vull dir que nosaltres tenim
un volum d'activitat
que jo xifraria, doncs,
que aproximadament, doncs,
un és al voltant de les mil persones
o dels mil actes mèdics
fem diàriament, no?
Entre, doncs, visites
de metges especialistes,
sessions de rehabilitació,
cirurgies,
proves diagnòstiques a radiologia,
analítiques, etcètera,
doncs hi ha un volum molt important
de tarragonins
i de gent de fora de Tarragona, també,
però que passen pel nostre hospital.
La idea continua sent la mateixa,
aquesta vocació de servei
que a vegades es troba amb moltes dificultats
en donats els recursos
dels que es disposa avui dia
dins de l'àmbit sanitari,
no només a la xarxa,
sinó en general al nostre país.
Sí, nosaltres,
nosaltres en el marc en el que estem,
en l'àmbit geogràfic on estem,
tenim una vocació
de servir a la societat
i en concret i específicament,
doncs, a Tarragona, no?
Ens sentim una organització
de l'organització tarragonina 100%,
sobretot a l'hospital,
que ara dirigirà el doctor Oliac,
i bé, el nostre compromís
és amb la societat de Tarragona
i un dels nostres objectius
és aconseguir que l'hospital
sigui accessible al 100%,
vull dir que la gent de Tarragona
sàpiga i conegui
i tingui l'experiència
que vindre al nostre hospital,
doncs, és vindreu a una institució
al servei dels tarragonins.
De totes maneres,
sempre hi ha...
La societat és molt dinàmica,
molt canviant,
tot i que es vol continuar
aquesta línia ben marcada
des de la pròpia gestió de la xarxa,
van canviant les coses
i van sortint fenòmens nous
i va haver-hi més població,
vull dir que,
tot i que hi ha un punt de partida
de molts anys d'història,
de veterania,
jo m'imagino que està obert
absolutament a que
anar adaptant-se a les circumstàncies
que puguin sorgir.
Sí, així és.
De fet, estem treballant
amb alternatives
a el que seria
l'hospitalització tradicional,
és a dir,
que s'està treballant
cada dia més
amb aspectes d'hospital de dia,
és a dir,
poder fer diagnòstics
i tractaments de pacients
sense haver-los de tenir hospitalitzats
de manera...
És a dir,
fent la pernoctació a l'hospital,
s'està treballant
i està creixent
tot el que és la cirurgia
que en diem major ambulatòria,
és a dir,
cirurgia que fins no fa massa anys
o no fa massa temps
requeria que el pacient
també quedés hospitalitzat
i ara actualment
hi ha molta patologia
que el pacient
pot anar cap al domicili.
És a dir,
que continuament
ens estem adaptant
a les noves necessitats
i, evidentment,
també a les noves tecnologies.
En aquest sentit,
tant,
quan hi ha intervencions
de cirurgia major ambulatòria,
a vegades hem parlat
al pacient,
hem vist que tot són avantatges,
també això requereix
un nivell d'especialització
per part dels propis metges
i una inversió
en tecnologia important,
no?
Vull dir que moltes vegades
diuen,
no, no,
clar,
és que així ens estalviem
tenir gent a l'hospital.
A vegades,
des del punt de vista econòmic,
tampoc no es guanya tant
fent aquest tipus d'intervencions,
sinó que és també
per facilitar
i agilitzar més
el que anomenem
amb les llistes d'espera, no?
Sí, sí, així és.
Requereix, de fet,
també tenir tota una infraestructura
per tenir previst
qualsevol situació
i això també té
uns costos
que l'hospital
ha d'assumir
i, evidentment,
és un benefici
clar pels pacients, no?
Però també l'hospital
requereix
una estructura
i una organització,
diguem-ne,
molt treballada
per poder assumir
aquestes circumstàncies.
Quan parlàvem
de fenòmens canvians,
el fenomen de la immigració
també és un fenomen
que ja fa temps
que treballeu
en quan
tracta
i treballen, diguem-ne,
de relacions
amb les persones
que utilitzen
l'hospital
i que venen
de llocs de fora.
Hi ha algun altre
mediador també, no?,
que actua
dins de l'hospital.
Ja fa un parell d'anys
o quasi tres
vam constituir
una comissió
que n'hi vam dir
de millora
de la interculturalitat
una miqueta, doncs,
per analitzar
i proposar
millores
de cara
a l'atenció
amb aquests
usuaris
que venen
de fora
i inclús, jo diria,
també, doncs,
per conscienciar-se
dels metges
que venen
de fora, també,
perquè és una
immigració
que és en els dos sentits,
no?
Venen molts
usuaris
de fora
però també tenim
bastants
metges de fora
i això
requereix un esforç
per a part
de dues parts
dels usuaris
i dels metges.
Llavors, amb aquesta comissió
que és una comissió
que treballa
des de fa dos anys
en tenim una
que està
a l'hospital
de Santa Tecla
i una altra
que està a l'hospital
de Vendrell
i que va proposant,
doncs,
bueno,
tasques,
mesures,
actes
de sensibilització.
Entre altres coses,
per exemple,
el que hem fet
ha sigut, doncs,
traduir a l'àrab
totes les instruccions
que es dona
amb la mare
per al postpart,
perquè ho tinguin
per escrit
amb el seu idioma
i perquè no se'ns escapi
el típic
que a vegades
fan que sí
amb el cap
però no ho acaben
d'entendre.
D'aquesta manera
ens assegurem.
I després tenim
una noia
contractada,
això ho hem fet
a través d'una subvenció
amb el Cat Salut,
que és una agenda de salut
que no hi diem,
que el que fa, doncs,
és una miqueta
de mitjancera
entre el metge
i l'enfermera
i aquelles persones
que venen
sobretot de la zona
del Magreb
que no saben parlar
o que tenen dificultats
per entendre bé
el català.
Això ha canviat molt,
en qüestió d'anys.
Jo recordo
que al començament
hi havia certes dificultats
entre el personal,
els pacients,
els usuaris
i, mica en mica,
hi ha hagut un procés
d'adaptació
i determinats casos
que es podien trobar
fa uns anys
ja no es troben
centrat
en una certa normalitat,
sempre poden haver-hi
excepcions.
Interessant també
aquesta doble direcció
de sensibilització
perquè a vegades
els pacients
d'aquí de tota la vida
anem a la consulta
i no trobem
el nostre metge
de sempre
sinó una persona
que ens parla
amb un accent diferent,
que té una manera
de fer diferent,
lògicament pròpia
de la seva cultura,
parlem del metge,
en aquest sentit,
també diguem
que els metges
que han vingut de fora
i que treballen
a la xarxa
també una mica
els intenteu
que s'adaptin
a aquesta manera
que tenim nosaltres
d'entendre la salut.
Nosaltres tenim
un pla d'integració
dels metges
que venen de fora.
hem nomenat també
amb un tutor
dels metges
que venen de fora,
o sigui,
quan arriben a l'hospital
hi ha un metge
que els tutoritza,
que està a la seva disposició
per qualsevol tipus
de problema
que tinguin,
no solament
amb l'àmbit laboral
de com es fa una recepta
o com es fa
un partit jutjat
o com es fa un informe,
sinó també
si té un problema
amb el banc,
amb la vivenda,
amb el cotxe,
que s'integrin
el màxim possible
i el més ràpidament possible.
A més,
els fem també
un curs
una miqueta
per explicar-los
el sistema sanitari
català,
etcètera.
La dinàmica
de la gestió
de la salut
del seu país
d'origen
és molt diferent
a la que tenim aquí,
que d'entrada tenim
un sistema universal
de salut,
cosa que no passa
a tot arreu.
Sí,
a tall d'exemple,
a tall d'exemple,
els que venen
de certs països
de Sud-amèrica,
allí no veuen
persones grans
i en canvi
nosaltres
en l'astrocervei
d'urgències
més d'un 25-30%
de les persones
que venen d'urgències
són gent de més de 75 anys
i aquesta gent
no estan acostumats
a visitar
pacients
de més de 80-90 anys
que per ells
no existeixen
perquè les esperances
de vida
en aquests països
no passen
i per tant
no estan acostumats
a veure
pacients
majors
tot això
necessita
un training
que nosaltres
abans
que comencin
a treballar
i a trobar-se sols
davant del malalt
nosaltres fem
tot un procés
d'adaptació
vull dir que
el primer dia
que arriben
no es posen
a visitar
sinó que abans
primer fan
un procés
d'adaptació
amb un sènior
diguéssim
un metge
ja experimentat
i ara arriba
l'estiu
ara és complicar
la cosa
el que són
a tots els centres
de la xarxa
hospitals
centres d'assistència
primària
tot i que hi ha
un reforç
també hi ha
un augment
de les urgències
perquè hi ha
un augment
de la població
sobretot
a les poblacions
costaneres
el dispositiu
que ara
l'estiu
si més no
el teniu
dissenyat
m'imagino
amb l'experiència
d'altres anys
sí
bàsicament
fem
el que hem fet
els altres anys
o sigui
que això
ho fem
conjuntament
amb la regió
sanitària
amb el Cat Salut
que d'alguna manera
financia
aquests reforços
i sobretot
és molt important
a la costa
el que és
Calafell
Comaruga
Vendrell
Torre d'en Barra
Altafulla
tots aquests centres
es reforcen
a l'estiu
amb personal
eventual
perquè podeu
duplicar
l'atenció
als pacients
hi ha un augment
considerable
d'visuaris
en aquests llocs
que dius
de la costa
sí
en determinats llocs
no es duplica
es triplica
o es triplica
sí
es triplica
o es quadriplica
al Vendrell
per exemple
a l'hospital
de Vendrell
dupliquem
en un dia
es poden arribar
a veure
400 urgències
en un dia
quan
el normal
el estàndard
durant l'hivern
serien
unes 200
aquí a l'hospital
de Santa Tecla
també
hi ha un increment
que
ho cobrim
amb un reforç
que habitualment
fem a l'estiu
doncs
arribar
arribar
a assumir
la direcció
de l'hospital
de Santa Tecla
el doctor
Javier
volia que
en un moment
alegre
amb moviment
i amb activitat
sí
sí
sempre n'hi ha
de totes maneres
nosaltres
en un hospital
com Santa Tecla
hi ha hivern
i hi ha estiu
és a dir
que la patologia
d'hivern
del malalt
crònic
que s'aguditza
l'hem d'afrontar
i per tant
hem de tenir
els dispositius
suficients
com per poder
fer càrrec
i quan arriba l'estiu
canviant el perfil
absolutament
de la patologia
però també és veritat
que també hi ha
una demanda
important
en el nostre hospital
és a dir
que tenim pla d'hivern
i pla d'estiu
doncs això
és com la moda
hi ha temporades
només faltaria
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor Javier Olíac
director de l'Hospital
de Santa Tecla
per venir per primera vegada
a la ràdio
que esperem que no hagi estat
l'última
esperem que no
l'esperem més dies
doctor Josep Mercader
director mèdic
de la xarxa
gràcies també
per acompanyar-nos
molt bon dia