Tarragona Ràdio.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Juanjo Ferrer, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
De moment no saludem ningú més, d'acord?
De moment hem deixat el Juanjo sol davant del perill.
Et tractarem bé, ja t'advertim d'entrada.
En David Tarraboina ens pot acompanyar per motius professionals
i en Víctor Navarro s'incorporarà d'aquí uns incens
en aquesta secció que avui arriba com de costum carregadíssima.
I abans de repassar les estrenes de la setmana,
el Juanjo ens comentava,
home, hem de fer referència a una de les notícies de fet de la setmana.
Ha mort aquesta setmana un actor, ha mort Charlton Heston.
Tothom ho sap, ara fins i tot, home,
sona, crec, una de les bandes soneres de les seus papers mítics, Ben Hur.
Què hem de dir de Charlton Heston, Juanjo?
Jo d'entrada diria que forma part de mi infància
i de la de muchos, i de la juventud.
I forma part de la teva infància no perquè edat ens correspongui,
sinó perquè els seus papers han anat pervivint al llarg dels anys, no?
Sí, sí, de pequeños todos hemos visto Ben Hur mil veces,
i de mayores, i bueno, és això, que no pertenece a mi generació,
però sí que m'ha ido acompanyant des de pequeño, supongo que a tots també.
És un hombre...
Jo he mirat, he voltat a veure sus películas i...
Era un buen actor, no era un actor,
como actor maravilloso, però era una estrella,
tenia un carisma tremendo i...
i a més, per fer els papers de...
de hombre duro i tal,
quedava bastant bé.
I, bueno,
eh...
se ha dicho mucho sobre su vida,
sobre todo de sus últimos años,
por el tema de la...
de estar a favor de...
bueno, de tener...
dirigir la asociación del rifle y todo esto,
y la verdad, no sé qué pensar,
eh...
porque luego te enteras que...
que él estuvo...
él fue de los primeros actores en Estados Unidos
en apoyar a los negros,
eh...
con...
o sea,
acompañó a Martin Luther King
desde el principio,
eh...
No l'hem, per tant,
d'encasillar...
Sí, sí,
es que sería un error tremendo.
No l'hem de només adequar
a un determinat perfil
o a una determinada posició
per a aquesta postura concreta,
que és la que més ha transcendit
al llarg dels últims anys,
sinó que era un perfil també
una mica polièdric.
Sí, sí,
i no olvidemos que lo que él apoyaba,
nos guste o no,
era legal en Estados Unidos.
O sea,
no era algo raro,
como si nos ponemos aquí
a apoyar que todos llevemos armas,
¿no?
En qualsevol cas,
aquests dies,
quan s'han recordat
els papers
de Charlton Heson,
ha sortit, òbviament,
el Moisés,
ha sortit el Ben-Hur,
ha sortit fins i tot
després d'aquesta última etapa
fent allò d'aeropuertos,
terremotos i tot plegat,
però jo recordo particularment
una escena
en què ell no era protagonista,
Bowling for Columbine,
a la pel·lícula de Michael Moore,
en què precisament
Salmidge entrevistava
per aquesta ecuació.
No sé si la recordes,
Juanjo?
Jo no la podia veure.
No l'has vist?
Una imatge una mica
d'un Charlton Heson
ja envellit,
una imatge
que gairebé
no li feia justícia
i que segurament
va ser l'última escena
en què ell va intervenir
directament al cinema.
Pues es que no la he visto
pero es una pena
que quede mal ahí
porque la verdad,
poniéndome en el papel
del director
de ese documental,
yo voy a un señor
de ochenta y pico años
cansado
que le pillo por sorpresa
y yo me sé el guión
y lo puedo machacar fácilmente
y dejarlo en ridículo.
Eso no me parece justo.
No, no hi havia
igualtat de condicions,
podríem dir.
Doncs aquí queda
el record de Charlton Heson
i vaja,
les seves pel·lícules
a l'abast de tothom
i arribaran,
si no que és la setmana
santa vinent
de ben segur
que tornaran a venir.
Parlem ja
de les estrenades
de la setmana.
S'estrenen molts films,
ara abans allò
que els divendres
s'estrenen 5-6 pel·lícules
ha passat a la història,
se n'estrenen
una dotzena.
Nosaltres n'hem seleccionat dos
i el primer d'ells
és una pel·lícula
de producció espanyola.
Todos estamos invitados.
Escoltem un fragment
del tráiler.
Es que a la lunto
queda al professor.
A la espé.
si tu cuadrillo
no va a hacer nada,
lo vamos a hacer
nosotros dos.
47 personas
están dispuestas
a darlo todo
para eliminarte.
¿Qué pistola?
La que me quitaste
el otro día,
gilipollas.
Si te vas,
no te molestes,
amorosa.
No se pueden olvidar
los muertos de Hipercor.
La pregunta
es quién será el próximo.
¿Te han gustado
las cocochas?
Porque son las últimas
que vas a comer
en tu vida.
Pues con esta frase
fuerte impactante,
medio enigmática,
se acaba el tráiler
de esta película
de producción espanyola
que trata
la temática
de ETA,
de esta organización
terrorista.
¿Qué podemos decir,
Juanjo?
Si no me equivoco,
el protagonista
es José Coronado.
Efectivamente.
No he visto la película
porque se estrena hoy.
y he leído cosas
sobre José Coronado
hablando de esta película
y decía sobre todo
que le hizo ver
el conflicto
desde otra perspectiva.
Normalmente
se había planteado,
o sea,
que es la primera vez
que se ve
desde la perspectiva
de la gente amenazada
y tal.
O al menos
para él,
supongo.
Y no sé,
supongo que es
una película interesante
de ver.
Se trata
d'una de les,
algunes,
però tampoc
tantes pel·lícules
espanyoles
que tracten
el tema
d'ETA,
segurament una de les
més recents
va ser l'Ovo,
després hi havia
dies contados
i és una aportació
sota la direcció
de Manuel Gutiérrez
d'Aragón
que en aquesta ocasió
fa referència
a aquesta pel·lícula
protagonitzada
per José Coronado,
una de les estrenes
més interessants
pel que fa
la factoria espanyola
per aquest divendres.
Una altra pel·lícula
que també s'estrena
aquest divendres
és
Por favor,
rebobine
i hem seleccionat
un fragment del tràiler.
He rebobinado
tota la cinta
i està en blanco.
¿En serio?
Esta cinta no funciona.
La suya,
esta sí?
Mira, mira, mira,
todas estan en blanco.
És la televisió, Mike.
Enséñame.
Què haces?
A ti te hace esto?
Oh, oh.
Què passa?
Què haces
quan te mueves?
Estàs magnetizado.
Tú has borrado
las cintas.
Has sido tú.
hay que buscar
cintas nuevas.
Tengo una idea.
Sígueme.
Si por la calle
tienes asma
y te encuentras
a un fantasma
tienes que llamar
a los
cazafantasmas.
¿Qué es eso?
La canción que cantaban
en la peli.
Víctor Navarro,
bon dia, bon hora.
Bon dia.
El Víctor ha patit
una mica el perill
dels problemes
dels mitjans
de transport
que tenim
en aquest país,
però vaja,
ha arribat.
Algú pot pensar,
sent aquest tros del tràiler
i dius,
mare deus senyor,
quina història
més estranya,
però que ningú
s'espanti
que la pel·lícula
és interessant.
Sí, bueno,
en principi
és interessant
perquè s'estranya.
És el que té
aquest director,
el Michel Gondry,
que ja va dirigir
la, per mi,
excel·lent
Olvidete de mi
i la també molt bona,
encara que no tan bona
que va ser
la de
La ciencia de los sueños.
És un director
que destaca
pel seu estil
molt imaginatiu
i molt
casolà a tot.
S'ha tot fet
com amb
una tècnica
antiga
i, bueno,
és...
Sí, a veure,
realment no té
nada de efectos
especials
ni
todos estos temas.
La il·luminación
es bastante simple,
no busca
demasiado exagerar
escenas
con la luz
i tal,
però la verdad
és que yo
todas las películas
que he visto
de este hombre
me han encantado
y esta la voy a ver
sin duda
porque además
no es Jack Black
uno de ellos.
Jack Black el protagonista
de King Kong
perquè la gent
s'estituï
és el protagonista
d'aquesta película.
Escuela de Rock,
per exemple.
i la situació
al punt de partida
és una mica estrany,
no?
És també
la gràcia
de la pel·lícula
resulta que té
la capacitat
d'esborrar
les cintes magnètiques
per tant
i treballen
en un videoclub,
no?
Té com un treballador
d'un videoclub
té un cap magnètic
que esborra
totes les cintes
del videoclub.
Llavors,
bueno,
amb aquesta lògica
imaginativa
del Michel Gondry
en cop de
tornar a comprar
les pel·lícules
en DVD
o el que sigui
les tornen a gravar,
fan remakes.
és una mena d'acudit
amb el seu estil,
aquest cas,
la que dèiem,
de fet,
tot a mà,
fer-ho tot a mà,
molt artesanal
i, bueno,
ha de ser,
pel que hem vist,
ha de ser superdivertit
veure Jack Black
i el Mos Def,
que després parlarem
d'ell també una miqueta,
fent remakes
de cazar fantasmes
de passeant
a Miss Daisy,
però tot fet
amb cartolina,
amb...
Sí,
jo crec que hi ha que ver-la.
I que no hagi vist
Escola de Rock,
que la vea també
perquè,
bueno,
li va encantar.
I sobretot
ver-la
subtitulada
en versió original,
perquè
la doblada
la dobló
puso la voz
del protagonista
Dani Martín
del Cantor del Loco
i queda bastant mal.
Que ja coneixem
que, home,
no entrarem a jutjar
les seves capacitats
de cantar,
però, vaja,
les seves facultats
interpretatives
són molt limitadetes.
Ja podríem,
aquí sí que ens veiem
més en cor,
sense ànims
tampoc de ser molt durs,
però, home,
estaríem d'acord
que són més aviat limitades.
Comèdia, per tant,
altament,
altament recomanable.
A banda de les estrenes
de cinema,
avui el Víctor i el Hong Kong
ens volien parlar
especialment d'una estrena
en DVD.
Sí, per mi és la gran estrena
de la setmana
i és una estrena
que porto esperant
molt de temps,
que és la pel·lícula
de Futurama,
per fi.
Es tracta Futurama
de la sèrie de la sèrie de dibuixos animats
que podem veure actualment,
crec que si no ho haig errat,
els caps de setmana,
els mitjies,
per la sexta.
Sí,
quan la posin
perquè la van canviar moltíssim.
Aquesta era, com a mínim,
l'últim horari
que teníem localitzat
i és una pel·lícula
que s'estrena
directament al DVD,
no?
Directament al DVD.
Matt Groening,
creador del Simpsons,
per si algú no ho sap,
va fer una altra sèrie
que és Futurama,
va durar cinc temporades,
però com no es porta
massa bé
amb la cadena
que l'emmetia,
que era la Fox,
la van cancel·lar.
Els Simpsons
no la cancel·len
perquè fa molts calers
i la respecten,
però Futurama
la van penjar del tot.
Llavors, ara,
amb Comedy Central,
un altre canal americà,
Matt Groening
ha fet un contracte
que faran quatre pel·lícules
que després es partiran
cada pel·lícula
en quatre capítols
i és com una mena
de sisena temporada.
O sigui,
torna Futurama,
però són pel·lícules.
Jo he vist la primera
i és molt cinematogràfica.
És una excel·lent pel·lícula.
Perquè amb aquestes qüestions,
és el típic debat
de les adaptacions
de sèries de televisió
i més amb una sèrie
d'aquestes característiques
amb un ritme molt àgil,
amb acudits curts,
amb diàlegs hilarants,
després adaptar-ho
amb una pel·lícula.
Tens la sensació
moltes vegades
i a tot ens ha passat,
deus,
sí, vas a veure la pel·lícula,
t'agrada perquè t'agrada
la sèrie,
però no deixa de ser
un capítol estirat, no?
Aquí passa o no passa?
Aquí han aconseguit
resumir molt bé
tot el que fa Gran Futurama
en 90 minuts,
que és molt complicat, eh?
I fer com una mena
de recull
de tots els acudits interns
i personatges
que han passat per la sèrie,
que són moltíssims,
sense que quedi forçat.
O sigui,
és una mena de portal,
expandir l'univers
d'una manera
molt més currada,
per exemple,
que la pel·li del Simpsons.
¿T'ha metgeçat
el Futurama, tu, Juanjo?
Sí,
no he vist la pel·lícula,
però soy fanático
desde hace años.
Tengo todas las temporadas
en DVD,
recomiendo que se las compre
todo el mundo
y creo que es una
de las mejores series
que se ha hecho.
De dibujos
o de carne y hueso,
indiferente.
Doe y C que tu casa
es un templo Futurama.
Sí.
Muchos pósters.
Sí,
la verdad es que
no solo el humor
que tiene,
sino también
la forma
en que te hace pensar,
la forma en que
pues de repente
te puede hacer llorar
también,
aun siendo una comedia.
Eso me parece
que en los Simpsons
jamás se ha hecho
o me parece a mí que no.
Bueno,
cuando intentan ser emotivos
para mí no lo consiguen tanto.
pero en Futurama,
vamos,
una serie de humor
que te haga llorar,
eso tiene que estar
muy bien hecho.
Es que Futurama
té guillons
més madurs
i té personatges
que donen més de sí.
El Simpsons
dona més
per la comedia
pero Futurama
son muy más humanos
aunque son
esas de l'espai
y sobretot
es una barreja
que es muy complicada
de hacer
que es la ciencia ficción
y el humor.
Y para mí
el único caso anterior
que había funcionado
bien
va ser la gran
guía de l'autostopista
Galáctico
que va ser
una serie radiofónica
anglesa
después es va portar
al cinema
bueno,
van fer llibres
van fer una serie
de televisión
bastant cutre
pero
es el gran hereu
de la guía
de l'autostopista
Galáctico
que es el futurama
y que
hemos de estar
contentísimos
de que torni
torna en format
de películas
la pasaran
a la tele
también
pero yo recomano
a tothom
que directamente
si les agrada
una miqueta
la serie
que vagin
y compren el DVD
que a més
ve molt currat
veam extras
y bueno
si lo grande
del futurama
es
que
te hace
un retrato
más exhaustivo
del ser humano
poniéndote
a extraterrestres
alrededor
de un ser humano
de nuestra época
que ha quedado
congelado
y ha aparecido
en el año 3000
y entonces
el hecho
de ver
a ese ser humano
a través
de los ojos
de extraterrestres
y ver
a los extraterrestres
a través
de los ojos
de este ser humano
te hace entender
mucho más
nuestra naturaleza
y nuestra forma
de actuar
y chistes
muy enabardos
sí
aparte
te ríes
continuamente
tiene uno
de los mejores
personajes
de televisión
que es Bender
es un robot
es un robot
mezquino
y ladrón
pero adorable
pero esta
es el personaje
más caro
no te'n puedes
desfendre
no, no, no
a més
amb acudits
ja diem
molt elaborats
molt intel·lectuals
acudits metafísics
que jo
com a
apassionat
de la filosofia
gaudeixo
molt de la sèrie
per exemple
aquest tio
que es congela
i quan desperta
mil anys després
diu
bueno
me congelé
para ver
si el tiempo
era cíclico
y podía conocer
a John Lennon
y dicen
no lo siento
el tiempo
es linear
segurament
hi haurien
moltes altres maneres
de resoldre
aquesta situació
però aquest gag
no deixa ser
una empremta
marcada
a la casa
d'aquesta sèrie
insistim
el DVD
surt aquests dies
i vaja
els capítols
els van repetint
continuament
això sí que estan d'acord
todos los Simpsons
i Futurama
que van repetint
un eficat
sense ser de bucle
que no saps mai
què estàs veient
i van repetint
temporades
sense soltar
sense soltar
amb una comoditat
tremenda
entrem al capítol
de videojocs
perquè volíem comentar
ràpidament
un parell de novetats
que han sortit
aquests dies
sí
jo parlaré
d'un joc
que es diu
Odin Sphere
l'esfera d'Odin
que és un déu nòrdic
dels vikings
que és un cas bastant curiós
perquè és un joc
de la Playstation 2
que és una consola
que està gairebé
morta
està una mica
en desús
és de la generació passada
ja quedava fora de
estava fora de joc
valgui l'acudit
però
recull aquest mes
un joc
en dues dimensions
que
per moltíssims crítics
i jo crec que estic d'acord
és el joc més bonic
que s'ha fet
en dues dimensions
en dues dimensions
ara que això ja
és prehistòria
del món dels videojocs
doncs han fet una obra d'art
sembla animació
és
una pel·lícula d'animació
és molt bonic
molt bonic
s'ha de veure
perquè té
un art
bueno és que de fet
l'anunci és molt
és molt clar
perquè penja
imatges del joc
en un museu d'art
i realment
és d'aquestos jocs
que dius
és més important
l'art
que no la tècnica
i és on es veu
que el joc
pot arribar a ser art
és molt bonic
és un joc
molt simple
una barreja d'aventura
de joc de rol
amb acció
amb una valquíria
de protagonista
fan servir elements
de la mitologia nòrdica
molt ben fets servits
jo la conec bastant
i m'està agradant
aquesta barreja
d'estil
esbojarrat
japonès total
amb déus vikings
Odin
valquíries
tot això
i bueno
és un joc
musicalment i visualment
que enamora
totalment recomanat
l'esfera d'Odin
per PlayStation 2
per aquells
home
que encara la tenen
vull dir
generació passada
però PlayStation 2
encara la tenim molt ben guardada
Army of 2
Juanjo
vale
yo he tenido un problema
con Army of 2
porque
se suponía
que lo tenía
que probar ayer
me bajé
la demo
que se puede bajar
desde Xbox
y la fui a poner
y resulta
que solo me permitía
jugar
si estaba conectado
a la red
error
si estaba conectado
a la red
o si tenía dos mandos
conectados
a la videoconsola
entonces
lo puedo comentar
por encima
es un juego
consiste en
se maneja
dos mercenarios
que
bueno
tienen que cumplir
una serie de misiones
y ayudarse entre sí
cada jugador
lleva uno diferente
¿en quién escenario
se sitúa?
pues
no lo sé
no sé si va por
varias guerras
creo que es en la guerra
del Golfo
pero no estoy seguro
por lo que he visto
bueno
y yo lo encuentro
muy interesante
cualquier juego
de vivir una historia
entre dos
cada uno en su casa
o juntos
es divertidísimo
Víctor y yo
tenemos experiencia
de Gears of War
y la verdad es que
bueno
en un videojuego
para mí es lo mejor
es a lo que han hablado
una vez
de compartir la guerra
y ayudándote
Juanjo
ven a por mí
que me están disparando
recógeme
y salvame
y aquel juego
lo porta al extrem
por ejemplo
si te han ferido
el compañero te han buscado
t'ha d'arrossegar
y curar-te
cuando estiguis apartado
de la línea de foc
y aparte
mientras te está
estirando
para cobrirte
tú puedes ir disparando
desde el suelo
això porta al realisme
de las situaciones
a un extrem
inimaginable
i fa que situacions
que teóricamente
no haurien de provocar
drena en línies
com fer un rescat
doncs
sigui realment
la part més emocionante
d'una partida
o d'un joc
a més
amb un compañerisme
genial
bueno
i és això
algun dia
ho podem parlar
al capítol aquest
de la gran quantitat
de xarxes
amistats
que es creen
en aquests
jocs en línia
que és
una autèntica
pasada
sí
porque además
tienes
constantemente
un micro y un auricular
para ir hablando
con tu compañero
y bueno
ya no es lo que era
antes
de
encerzarte
en tu habitación
a oscuras
con el Sonic
o el Mario
hasta
morirte
mucho más
inmersivo
els microcascos
son parte
gairebé
inevitable
d'una buena partida
ara ja és
el comandament
i el casc
amb el micròfon
ja és tot una peça
teníem una notícia
que ens ha cridat
l'atenció
aquests dies
i home
la volíem comentar
ni que sigui de passada
perquè home
segurament és
però significativa
publicàvem aquesta setmana
diferents mitjans
de comunicació
la notícia
que els videojocs
el sector dels videojocs
generen més diners
a Espanya
que atenció
al cinema
i la música junts
Déu-n'hi-do
no Víctor?
havia d'arribar
aquest dia
això vol dir
que s'ha produït
una inversió
de les prioritats
que com a mínim
tots tenien mentalment
establertes
brutal
els videojocs
està al primer nivell
d'aquesta piràmide
a més que
segons diu la notícia
ven més
el que és
el joc en si
o sigui
el software de la consola
que no la consola
o sigui
la gent
no només té una consola a casa
sinó que compra videojocs
està interessada
en provar videojocs
en conèixer històries
o sigui
realment
s'està
assimilant
com a producte cultural
un dato curioso
és que
és el número
de ventas
de juegos
per consola
Wii
por ejemplo
tiene
se vende
unos 3 juegos
por consola
PlayStation 3
vende 3,5 juegos
por consola
me parece
y Xbox 360
vende 7 juegos
por consola
això
vol dir que
qui es compra
la consola
normalment
de mitjana
després es compra
7 jocs
de la Xbox
es el problema
que yo veía
Wii
desde el principio
que ha sacado
un producto
que te viene
ya con un juego
y que está dirigido
a gente
que
que con ese juego
posiblemente
ya tenga suficiente
mucha gente
se compra
Wii
y
y también
es jugón
de toda la vida
y tendrá Mario
Metroid
pero la gran mayoría
la
la campaña
de publicidad
que está haciendo
Nintendo
es para
la gente
que realmente
se va a comprar
la consola
y se va a quedar
con el juego
de Wii Sports
para jugar
al tenis
y tal
l'usuari
de Xbox
es más dedicat
normalmente
l'usuari
mig de la Xbox
es más dedicat
y s'interessa
más pels jocs
que hayan
y busca
compara
la Wii
pero bueno
es que es
el pas normal
d'una
estratègia
de invasión
entre cometes
primer
compren la consola
y poquet
a poquet
se van acostumando
ya
s'obrirá
la curiosidad
ya buscaran
jocs
diferents
entraran
en el camp
diguem-ne
del jugador
dedicat
poquet a poquet
que por otra parte
Nintendo lo ha hecho bien
estratégicamente
porque
Nintendo gana dinero
cada vez que vende una consola
en cambio
PlayStation 3
o Xbox 360
pierden dinero
luego lo tienen que recumelar
con los juegos
entonces a Nintendo
pues ya le está bien
esto
claro
Nintendo
a més
el nombre de consola
a los Wii que es ven
es molt més elevat
proporcionament
que a qualsevol altra
es venen
menys videojocs
pero claro
la consola
l'has posat a tot arreu
i qui hagués volgut trobar una Wii
aquest Nadal
ja ho ha comprovat
no n'hi havia
Wii vende como
un poco más
que Xbox
y PlayStation 3
juntas
sí
es que realmente
ha quedado el mercado
dividido en dos
en consolas
sociales
digamos
que sería Wii
y en consolas
de machacar botones
que sería
PlayStation 3
y la Xbox
entonces
entre esas dos
se tienen que repartir
ese mercado
y ya lo hemos comentado
alguna vez
que Wii ha tenido la virtud
de expandir-se
en un sector
que hasta ahora
raramente
se haguessin atrevido
a jugar en una consola
sí
no tiene competencia
es un gran mérit
hasta que la competencia
no se espabili
y no hay camino
no hay ningú
que vulgui arrebatar
porque creo que
estamos hablando aquí
de un segment
de población
sí que lo intentan
sí sí
por ejemplo
el típico joc
de entrenamiento mental
está sortint
per mòbils
está sortint
per tot
y es curioso
también el caso
de los portátiles
que Nintendo
también tiene el domini
en portátiles
de fet creo que el 40%
de las vendas
totals
era de la DS
aquella que van portar
un día aquí
y es curioso
que la PSP
la portátil de Sony
va comenzar
intentant ser
una miniatura
de la Play 2
de la consola
de casa
pero en miniatura
ella no va funcionar
van veure
que la competencia
sí que funcionaba
y ahora la PSP
está triunfando
se están girando
las tornes
porque ha comenzado
a seguir
la estrategia de Nintendo
de juegos más accesibles
más variedad
cosas que no es podrien
veure a una tele
a la tele de casa
sinó
bueno
de consum
més àgil
més obert
aquestes estratègies
comercials
són apassionants
si les comentéssim
al llarg del temps
de l'evolució
de Master Systems
Mega Drives
bueno
Super Nintendo
bueno
és igual
quina aventura
aventura
absolutament
senyors
tenim alguna cosa més
o si us sembla
ho deixem per aquí
bueno
comentem
per acabar
tornant al
Futurama
que hi ha un joc
també per la
Playstation 2
que és recomanable
per fans
de la sèrie
té també
infinitud
de detalls
petits detalls
que
bueno
que desperta
un somriure
al fan
de la sèrie
però que no
és un gran joc
llavors bueno
avui que dediquem
el dia Futurama
recomanem la sèrie
recomanem la peli
i el joc
com a curiositat
el diem
és el repte aquest
que també hem parlat
l'altre dia
quan hem parlat
una mica
del tema
del joc
de perdidors
el repte
d'adaptar
sèries molt
consolidades
amb un gran
públic fidel
intentar
que convenci
aquest públic
fidel
i també
convence
la resta
del públic
fer-lo
també atractivo
a la gent
que no
és feina fàcil
senyors
Víctor Navarro
Juanjo Ferrer
moltíssimes gràcies
si us sembla
ens trobem divendres
vinent
més estrenes
més videojocs
més notícies
fins la propera
gràcies
adeu