Cinta Daufí, molt bon dia.
Bon dia.
Avui parlem del cervell dels adolescents.
Quin enigma!
Ui, un cervell és un enigma.
Sí, però un cervell adolescent que encara no s'ha format del tot,
que és un dels aspectes que havíem de tenir en compte.
Està en procés, està en procés de formació.
I, bueno, una de les descobertes que jo he fet,
perquè tot això de les neurociències és com el meu hobby.
Tot el que cau en les meves mans sobre tot això,
ho lliso, ho recullo, no?
Està ara, el que estava bastant clar i en el que s'havia adelantat molt
era amb el cervell femení i el cervell masculí.
Que realment, cada vegada, les neurociències demostren
que són completament diferents.
Ni millor ni pitjor.
No, no, diferents.
Aquí no hi ha cap càrrega ideològica, ciència pura.
Que funcionen de manera diferent,
que són bastant complementaris,
perquè cada cervell ha hagut d'evolucionar
per adaptar-se a determinades circumstàncies.
I ara, en l'últim que estan treballant els neurobiòlegs,
és en les peculiaritats i l'especificitat del cervell adolescent.
que té unes particularitats molt interessants.
Saps per què ho veig una mica, aquest interès?
T'ho pregunto.
Per què ara s'han fixat en el cervell adolescent?
Bé, és per lo mateix que s'han començat a fixar
en les diferències entre el cervell masculí i femení.
Perquè hem de dir que fins fa relativament poc temps,
els mitjans que tenien,
vol dir, d'en provenia tot el que sabíem sobre el cervell,
doncs provenia bàsicament de les autòpsies,
és a dir, d'agafar cervells morts,
trossejar-los...
No estaven en activitat, per tant...
I intentar...
I després provenien una miqueta de la patologia.
És a dir, quan una persona tenia un accident
i es lesionava determinada part del cervell
i com a conseqüència d'això perdia algunes capacitats,
dient, bueno, mira,
si resulta que lesionant-se la part frontal
aquest pacient ha perdut tal capacitat,
això deu voler dir...
Era bastant intuïtiu.
Era molt intuïtiu.
Clar, tot això amb les modernes tècniques
de diagnòstic per la imatge,
de neuroencefalogrames,
vol dir, això ha permès estudiar el cervell en funcionament.
Penseu que ara els neurocientífics
poden tenir una persona
fent-li fer una determinada activitat,
provocant-li una determinada emoció,
fent-li prendre determinat tipus de decisions
i veure exactament en aquell moment
quines àrees cerebrals s'estan activant,
com s'estan interconectant en quines altres,
quins neurotransmissors s'estan fabricant,
és a dir, s'està coneixent el mil·límetre, no?
S'està coneixent...
No, no, tot és...
I realment, jo crec que això serà
el gran boom de la ciència del segle XXI.
Va haver, això et diuen, alguns científics,
que al segle XX la gran explosió
va ser el coneixement de l'univers,
perquè va haver molts avenços
en el que és el coneixement de l'univers,
vol dir, van mirar molt cap enfora.
El gran boom o els grans avenços científics
del segle XXI
seran una miqueta mirant cap endins.
És a dir, ara el gran territori
que restava inexplorat
i del que a partir d'ara comencem a tenir eines
per explorar és el cervell humà.
I com més s'explora
i més s'avança amb el coneixement
d'aquesta...
No sé com dir-ho, eh?
Perquè una màquina,
tampoc és una màquina.
Realment, la complexitat del cervell humà
deixa estorat els mateixos científics.
Llavors, què és el que han pogut fer els científics?
Doncs han pogut agafar
i durant períodes de 10 anys
han pogut anar xequejant
serveis d'una sèrie de nens
i estudiar com un cervell d'un bebè
arriba a ser el cervell d'un adolescent.
I tot el que això comporta
no només, lògicament,
en creixement de volum,
perquè tots podem intuir
que del cervell d'un bebè
al cervell d'un xaval de 14 o 15 anys,
l'augment de volum...
I no només creix el cap, lògicament.
A dins també creix alguna cosa.
Tot i que el cap, en proporció,
és el que un bebè té més gran.
Sí, sí, clar.
Perquè el cervell ja neix una mica desenvolupat.
Clar, tot això
i aquestes noves tècniques
ha permès anar coneixent
l'especificitat del cervell adolescent.
I de la mateixa manera
que a vegades tenim la sensació,
ja d'adults,
que homes i dones vivim en mons diferents,
perquè realment la percepció
que tenim del món és molt diferent,
a vegades, com a pares,
jo també soc pare de fills adolescents,
i a vegades la sensació que tens
és dir,
aquests nens viuen en un altre món.
Dius, efectivament,
el seu cervell és diferent del meu.
I tant, perquè el seu cervell,
la manera que ells tenen
de percebre el món que els envolta,
és molt diferent
a la manera que tenim els adults.
I per això no ens ha d'estranyar
que sovint tinguem la sensació
que vivim en mons diferents,
que parlem llenguatges diferents
i que veiem la realitat de manera diferent.
Però no és un tema sociològic,
també estem parlant d'un tema bioquímic.
Sí, sí.
Aquí hi ha tot un tema
fisiològic i bioquímic
que realment sustenta
el que són les característiques
de la conducta adolescent.
Què és el que caracteritza
els adolescents
en quant al seu comportament?
A veure, passem llista.
En primer lloc, un augment
del desig d'independència.
A mi, disser-ho més tard,
que jo ja sé el que vull,
no m'emmergéssiu.
Els adolescents
volen ser cada cop
més independents dels adults.
És una edat
en la que hi ha
un desig immens
de nous coneixements
i sobretot
de noves experiències.
L'adolescent
és un experimentador,
vol experimentar
de tot.
És una edat
en què realment
se desenvolupen molt
el que se'n diu
en conductes de risc.
Tenen una passió
per fer coses arriscades.
És una edat
en què són
molt vulnerables
a les addiccions.
Després ho comentarem
perquè això és una cosa
que ha estat
especialment estudiada.
Com actuen
les drogues
sobre el cervell adolescent.
I s'ha vist
que tenen una manera
d'actuar
completament diferent
de la del cervell adult.
Com també és diferent
com actuen
el cervell femení i masculí.
I masculí.
En determinades drogues
no actuen igual.
Començant per l'alcohol
i acabant pel tabac.
i després també sabem
que l'adolescència
és una època
on hi ha
com un esclat
on apareixen
moltes malalties mentals.
On debuten
moltes malalties mentals
algunes bastant greus
com per exemple
l'esquizofrènia.
L'esquizofrènia
és una malaltia mental
greu
que sol debutar
a l'adolescència.
Podria ser
i això ho faig
jo al meu aire
que precisament
com que el cervell
no està acabat de formar
sigui més vulnerable
que un cervell adult
per patir aquestes malalties.
Sí.
És més vulnerable.
Ara ho explicarem.
I això
tot just el tema
de l'esquizofrènia
perquè
en l'adolescència
és l'edat de debut
de l'esquizofrènia
s'ha trobat
una certa explicació
biològica
molt intensa.
Déu-n'hi-do.
Però allò que deies
experiència,
independència,
ganes
de risc
i tot això
també ho té
el cervell adult
a vegades.
Sí,
però diríem
que el cervell adult
ho té
com a més
moderat
i com a més
refrenat.
Què és el que passa
en el cervell adolescent?
Mireu,
amb un infant
o de la infància
a l'adolescència
diríem que
bàsicament
el cervell
augmenta de volum.
És a dir,
el cervell
està fent un acúmul
de materials
per després
poder construir
una xarxa
bastant complexa.
Però diríem
que el cervell
del nen
no creix
en complexitat.
Només creix
en quantitat,
però en complexitat
no.
El cervell infantil
està preparat
per afrontar
les funcions
bàsiques
de supervivència.
Però les funcions
més refinades
es comencen
a construir
el cervell adolescent.
Llavors,
diríem que
durant l'època
del pas
d'infantil adolescent
el cervell
recull
tot de materials
que necessitarà.
Això imaginem
que
estem construint
una central
elèctrica
perquè de fet
el cervell
és electricitat.
Anem acumulant l'energia
i després ja la distribuirem
i la farem servir.
Anem acumulant cables,
enxufes,
com a magatzem,
tot ho tenim allà
els prestatges.
Aquí tenim els cables
preparats,
aquí tenim els enxufes,
les connexions,
les fundes que posarem
als cables
per a que vagin.
I imaginem
que un cervell
és com una central
on té diferents
centres de control
i en zones cerebrals
que controlen
funcions molt específiques.
Per exemple,
l'àrea frontal,
és a dir,
tot el que tenim
just detrás del front.
Molts diuen
que això de fet
és entastar l'ànima,
la zona frontal
i postfrontal
és on rau
tot el que és
la capacitat
de decidir,
la capacitat
de fer judicis
i
el que seria
la cognició,
el que serien
les funcions cerebrals
més refinades
estan
a l'àrea
frontal.
Per això molts diuen
que és en hi ha l'ànima,
és en testem
nosaltres mateixos,
la nostra capacitat
de fer plans,
de planificar
a llarg termini.
Això és un àrea,
s'ha vist,
que l'àrea frontal
on hi ha
aquestes funcions
cerebrals
tan fines,
no acaba
de madurar
fins a que tenim
al voltant de 20 anys.
És l'última zona
del cervell,
diríem,
que madura.
què els passa
als adolescents?
Bé,
als adolescents
els passa per una banda
que han de començar
a cablejar,
a crear
tot de circuits
entre
diferents zones
que controlen
diferents coses.
Per exemple,
hi ha una zona
molt important
del cervell
que es diu
l'amic de l'à,
que controla
tot lo relatiu
a les emocions.
Clar,
no només tenim
diferents zones
que controlen
diferents
diferents
capacitats,
habilitats,
sinó que
aquestes zones
no van per lliure,
sinó que han d'estar
interconectades.
Primer una,
després l'altra,
no és una cosa...
Perquè, evidentment,
un amígdala,
és a dir,
les emocions desbocades
serien molt perilloses,
per tant,
aquesta zona
de les emocions
està interconectada
en altres zones
que la controlen.
Hi ha una altra zona
molt interessant
que amb els adolescents
se desenvolupa
molt i molt ràpid
que són els circuits
de recompensa.
al nostre cervell
tenim una sèrie
de circuits
neuronal
que fan
que obtinguem
recompensa,
que obtinguem
plaer,
en principi,
de totes aquelles coses
que són importants
per a la nostra supervivència,
tant com a individus
com a espècie.
Domina els desitjos,
que a vegades
també s'explica,
aquesta vessant
de la recompensa.
La recompensa.
Això fa que,
per exemple,
quan tenim gana
i mengem,
tenim un cert plaer,
això ens compensa.
Això fa que el sexe
sigui una font
de recompensa
important,
perquè la naturalesa
el que vol
és que ens reproduïm.
És a dir,
com a espècie,
totes aquelles coses
que ens ajuden
a sobreviure
tenen un circuit
de recompensa.
Què els passa
als adolescents,
al cervell dels adolescents?
Passa
que cada part
del seu cervell
madura a un ritme
diferent.
Us passa una miqueta
com amb la resta
del cos,
que també comencen
a créixer
de manera
una miqueta
desproporcionada.
Què és el que explica
que els adolescents
tinguin
aquestes conductes
de risc,
sobretot els nois?
Això s'ha vist
més amb els nois.
Perquè avui
no hi entrarem,
però hauríem d'afegir
que a part
de la complexitat
que té
aquest cervell
en formació,
en el que estan
madurant
els diferents
centres
i a part
s'estan
interconnectant,
a tot això
hauríem d'afegir
el bany
d'hormones
masculines i femenines
per acabar-ho
d'adobar.
Això ja és una festa.
Això ho parlarem
al proper dia.
I a més
cada sexe
fa el seu ritme
de creixement
i de completament
de tota la maquinària
aquesta,
que és el cervell.
Què és el que s'ha vist?
S'ha vist
que el cervell adolescent
hi ha àrees
que maduren
molt pront
i molt ràpid,
com per exemple
la zona dels circuits
de recompensa,
en canvi
no està encara
controlada
per l'àrea frontal
del judici,
de la capacitat
de fer plans
a llarg termini,
de la capacitat
de prendre decisions.
Per això
els adolescents
us ha de intentar
aquestes conductes
que donen
plaer immediat.
I per això
els adults diem
és que aquests nens
actuen
com si el dia de demà
no existís.
Ho volen tot ja, ara.
Ho volen tot ja, ara.
És a dir,
i per això
els adolescents
per més que els diguin
nen,
no has de fumar
perquè quan sigues gran
podràs tenir...
no serveix de res.
Dins de la seva percepció
aquesta capacitat
de fer plans
a llarg termini
i de prendre decisions
és que no poden.
No tenen encara
la maquinària...
Això volen ser adults
abans d'hora,
tot aquest tipus de coses
i aquests camis
perquè realment
el seu cervell
encara no ha resituat
tots els seus mecanismes
per crear defenses
i respostes
i respostes
a les seves preguntes, no?
Això els passa també
per exemple
amb l'àrea
de l'amígdala.
Tot el que és l'àrea
emocional
madura molt pront
però no ve
contrarrestada
per una altra àrea
que és l'àrea
més de la cognició
o del raonament.
Vull dir l'àrea
que ens ajuda
a raonar,
a ser una miqueta
més racionals.
Llavors,
per això
els adolescents
tenen
aquestes reaccions
emotives
a vegades
desproporcionades,
no?
Que potser
poden estar
plorant
i desesperats
de la vida
com al cap d'una estona
poden estar rient.
Perquè diríem
que el que seria
el termostat emocional
no l'acaben
de tenir ben ajustat.
Un altre...
Sí, sí, digues, digues.
És apassionant.
Això no vol dir
que justifiquem
els comportaments
dels adolescents,
ni de bon tros.
Ara després anirem
perquè...
A veure,
jo particularment
per què crec
que és interessant
que el públic,
vull dir que tot això
de la neurociència,
a part que ho coneguen
els científics,
perquè, evidentment,
tot això pot ajudar
a guarir moltes malalties,
inclús a prevenir-ne d'altres,
és important
entendre,
entendre-mos,
és a dir,
saber
per què a vegades
funcionem
d'una determinada manera
i perquè jo crec
que entenent millor
què pot passar
a un adolescent
com a pare
et pot ajudar
a comunicar-te amb ell.
Evidentment,
tot això no pot ser
que digues
no, claro,
com que és que ara
este xaval
deu tenir l'amic de la no sé què.
Com que l'amic de la no està bé.
no,
no,
perquè també el que s'ha vist
és que en l'adolescència
és una època de la vida
on el cervell
és més sensible
als estímuls externs.
D'aquí el que deies
de les drogues,
també.
També,
però ara després
ho comentarem.
Als estímuls externs,
i també s'ha vist,
això és molt curiós,
que el cervell adolescent
és molt més sensible
als estímuls positius
que als negatius.
és a dir,
a un adolescent
és millor felicitar-lo
per alguna cosa
que ha fet bé.
Funciona en ells molt més
el reforç positiu
que la bronca.
Això als adults també.
Sí,
però amb els adolescents
encara més.
Encara més.
Ho tenen
d'una manera
exacerbada.
són molt sensibles
als estímuls positius.
I què més?
El tema de les addiccions
i el tema
de desenvolupar
malalties neurològiques,
més aviat malalties
tipus com l'esquizofrènia,
això també ho podríem comentar
i que fos breument.
És molt curiós.
És molt novedós,
no?
Perquè hi ha una cosa
que s'ha vist,
que és que en el cervell adolescent
es produeix un fenomen
que en principi
es pensava
que era una cosa patològica,
que es produeix
una pèrdua
de matèria gris.
El cervell adolescent
reorganitza
els seus circuits neuronals
i els científics
diuen
que el cervell adolescent
fa com una mena de poda.
Què fa?
Elimina tot allò
que és sobre
i que és redundant.
Durant la infància
el cervell
s'ha dedicat
a acumular
substància gris,
neurones
i el cervell adolescent
ha de fer una feina
que és de podar.
I s'ha comprovat
que durant l'adolescència
es produeix
una pèrdua
de matèria gris.
Això que en principi
s'interpretava
d'una manera
dient
ostres,
estem perdent
neurones.
Els científics
li donen
una interpretació
positiva,
és a dir,
el cervell
se desfà
de tots aquells
circuits
inútils
o redundants
perquè el que busca
el cervell adolescent
és l'eficiència,
és a dir,
un cervell
que funciona
cada vegada millor.
Llavors,
hi ha una pèrdua
important
de matèria gris
és el còrtex
frontal.
T'han dit
que radiquen
el que serien
les funcions
mentals superiors.
S'ha vist
que en pacients
adolescents
que debuten
amb
trastorns esquizofrènics,
el substracte
que hi ha
en tot això
és una pèrdua
exagerada
de substància gris.
És a dir,
una cosa
que en principi
és normal,
perdre substància gris
perquè el cervell
ha de podar
i ha de desfer-se
de coses inútils.
Si aquesta poda
va més enllà
de la normal,
això és el que dona lloc
o això és un fenomen
que s'ha vist
associat
a l'esquizofrènia.
Cosa que lliga
bastant
perquè un dels símptomes
que,
a part dels símptomes
més espectaculars
que tenen els esquizofrènics
com són les al·lucinacions
visuals i auditives,
és que un esquizofrènic
és una persona
que ha perdut
la capacitat
de prendre decisions,
la capacitat
de planejar
i avaluar el futur
i, bueno,
és una de les coses
que s'ha descobert
aquesta pèrdua
de matèria gris
de manera exagerada
associada,
tot i que
una certa pèrdua
de matèria gris
durant l'adolescència
s'interpreta
com una cosa bona
perquè és un cervell
que ha de començar
a desfer-se.
És el reguig,
en tot cas.
El cervell
ha de començar
a desfer-se
de tots aquests circuits
inútils
o que funcionen malament
o redundants
i ha de començar
a afinar
una miqueta
els circuits nous
que ha de posar en marxa.
Respecte al comportament
del cervell,
tot això,
tot el tema
d'aquestes particularitats
del cervell adolescent,
també ha de fer portar
els científics
a donar-se en compte
que totes aquelles teràpies,
un altre trastorn
que també s'associa
amb freqüència
a l'adolescència
és la depressió
i el trastorn bipolar.
Perquè, clar,
és una època
molt vulnerable
perquè s'està construint
molta cosa.
S'està construint
tota una sèrie
de circuits,
d'entremats,
estan madurant
tota una sèrie
de centres.
I el que se n'han
donat compte
també
els neurocientífics
és que,
degut
a lo específic
que és un cervell adolescent,
teràpies
i medicaments
que es fan servir
en adults
no són útils
en els adolescents.
El seu cervell
té una composició
diferent.
Té una composició
diferent.
i, per tant,
hi ha que fer servir
teràpia adaptada
i medicació
i terapèutica
adaptada
a l'especificitat
del cervell
adolescent.
I que coses
que s'han estudiat
i investigat
en adults
poden no ser útils
per als adolescents
perquè el seu cervell
i els seus circuits
són diferents.
Ho hem de deixar aquí,
Cinta.
Quina pena.
Quina pena.
És que sempre ens passa igual.
Continuem parlant
del cervell adolescent
en el proper programa?
En el proper programa
jo volia parlar
del cervell adolescent...
Diferència...
Femení.
Ah, el femení.
és que són tan complexes.
I un altre dia
parlarem
del cervell adolescent masculí.
I escolta una cosa,
ja que parlaves
que aquest quadre
de reaccions
està relacionat
amb el desenvolupament
del cervell
que encara no està
del tot desenvolupant,
els adults
que pateixen
allò que s'anomena
la síndrome de Peter Pan
vol dir que encara
no han desenvolupat
el seu cervell
o seria una altra cosa?
O que tenen parts
del cervell
que s'han quedat
en un estadi
intermig.
Intermig.
O que, bueno,
clar,
lo normal
és que un cervell
adolescent
evoluciona
a un cervell adult.
No?
Totes les seues parts.
Clar,
si hi ha alguna part
d'aquest cervell
que es queda...
Doncs ja està,
Capitán Garfio
i tota la parentela.
Cinta Daufí,
epidemiòloga,
un plaer,
com sempre,
de veritat.
Ens trobem
en el proper programa,
d'aquí un mes
que se'ns farà
llarguíssim.
Bé,
d'aquí un mes
ja estarem
a la primavera
i parlarem també
de tot això
de l'esclat.
Que té molt a veure
amb el cervell femení
i el moviment hormonal
i l'adolescència.
En parlarem.
Gràcies, Cinta.
Adéu-siau.
Gràcies.