Tres minuts a tres quarts d'una del migdia.
Pep Calvet, Daniel Travel, no ens pot prometre una aventura
lluitant contra extraterrestres, ni anar a cercar monstres
que venen de l'espai, ni falta que ens fa.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè això ho deixem al terreny de la imaginació,
al terreny audiovisual i dels videojocs.
Nosaltres anem a trepitjar terra i mai millor dit, no?
Ells tenen aventura virtual, nosaltres...
Ara sorpreses a vegades passen, que te'n vas per alguna serralada
i, home, no et diré que te'ls trobis,
però un porc senglar despistat i una mica d'així,
algun nocellot estrany.
Déu-n'hi-do, eh?
Així, abans d'entrar, li explicava amb el Jaume,
aquesta era una aventura, però una miqueta molt dolenta, que dic jo.
En plan de sortir por ahí, no?
Sí, perquè veien a la muntanya per les serralades d'allí,
al costat de... bueno, los montes, que diuen Navarra i País Basc,
i, bueno, jugaven a jocs de guerra d'aquests que tenim per aquí,
Ah, sí, d'allòs de pintura.
Sí, però eren gent que jo, per mi, que estaven...
Una mica capellà, no?
Sí, capellà, o sigui, prefereixo...
No, no, doncs...
Vull dir l'aventura, me la vaig trobar, lli.
Això ho deixem pels videojocs.
Doncs nosaltres anem a caminar, que és sa, i traiem les cabòries del cap,
i en aquest sentit hi ha una ascensió a la talaia de Montmell,
que es veu que des del Palau Robert les rutes que proposen,
doncs l'han agafat i aquesta en vam parlar nosaltres l'altre dia.
Sí, fa, em sembla, dues o tres setmanes vam parlar així una miqueta
per fer aquesta ruta a prop de Tarragona.
Doncs bé, al Palau Robert ja en parlarem un altre dia
de les rutes que fan durant tot l'any.
Està molt bé, eh? Estan molt bé perquè a més són rutes petitetes
i les pot ser una miqueta a mida.
És una web molt fàcil de trobar.
Sí, i a més, o sigui, ells les proposen,
i per exemple, amb aquesta del Montmell,
doncs se surt, si truques per telèfon,
pot sortir des de Llorenç del Penedès.
O sigui, ells t'organitzen tot, no?
O sigui, és ascensió a la talaia.
El que vulgui interessar, doncs,
és el número de telèfon del Centre Excursionista Montmell,
que està a Llorenç del Penedès,
i el telèfon 1 és al 977-67-89-01.
Això aquest és ja, el dissabte aquest.
Doncs ha de ser demà i espavilar.
Hi ha una altra que és molt bonica,
que és la marxa dels castells de la Sagarra.
Sí, de la Sagarra.
Surt de la Concavella, és el diumenge 2 de març,
i, bueno, s'ha surt a les 7 del matí,
perquè són 51 quilòmetres.
Sí, vam avisar, eh, que aquesta era...
Llavors, bueno, el recorregut, doncs,
passa per Cervera, Guisona,
Les Pallargues, Florejats,
Laranyó, Montcortés...
El desnivell és molt...
Són en total uns 1.000 metres.
Ah, de la veritat, 51 quilòmetres segons el desnivell.
No, tampoc és...
Bueno, i el preu són 18 euros,
i, bueno, és a l'inici de la Copa Catalana
de Caminades de Resistència.
Ja per veterans, eh,
per gent molt acostumada a donar-li a la sabata.
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Tenim més a caminar?
Sí, una més a caminar,
que és la primera cursa de muntanya
que fan, que es diu la Corre Cuita.
Mira, ben trobat el nom, eh?
Sí.
La Corre Cuita.
La Corre Cuita.
A les Borges Blanques,
és el dia 9,
i, bueno, com és d'entre dos d'allò,
ja en podem parlar la setmana que ve.
Clar, hi ha dues distàncies, no?
Sí, dues distàncies, no?
Normalment sempre fan dues distàncies,
pels més agosarats i pels menys.
a llavors de 12 quilòmetres,
de 24 quilòmetres aproximadament.
Doncs ja, si tenen previst d'anar-hi,
ja saben què es fa.
Ja en parlarem quan arribi el moment.
Sí, si no,
se posen en contacte amb l'Ajuntament de les Borges
i ells li diuen tot.
Recordem que Sitges acollirà
un altre Eternal Running,
d'aquestes que ens agraden tant,
que s'han convertit en una franquícia.
Sí, sí.
Ara, com la primera...
Clar, bueno, és normal.
A mi això del mar, no...
No, perquè...
A veure, l'any passat jo la vaig fer...
Amb un riu, allò fred, és...
I el mar la vaig trobar una miqueta...
Tu la vas fer a la de Sitges?
Sí, una miqueta sucilla, no?
O sigui, te feien entrar els espigonets,
aquells que hi ha a les platges,
entrar, pujaves dalt a les roques, baixaves...
I per l'espectador no és tan espectacular
com la que fas en un circuit així com a més uniforme, no?
Igualada s'aporta les...
Ja ho veurem.
Molt bé.
Llavors, per allà que a la gent que ja li agraden els maratons
i mitja maratons,
doncs recordeu que hi ha la de Cunit, el dia 16,
l'Eternal Running, el dia 9, també.
Com a ride, doncs hi ha l'Open Ride de Vegas,
a categoria non-stop,
o sigui, un dia, tot seguit.
I, bueno, els que organissen també la Pineda,
els de la Pineda a platja.
Sí, sí, sí.
I...
Alguna vegada han vingut a la ràdio on hem parlat, sí.
Sí, molt bé.
Aleshores, després, el dia 16, i amb BTT,
i ara dinem una miqueta més l'altra setmana,
d'entre dues setmanes,
és la quarta ruta dels avencs,
també a Begués,
i ja comença tot el circuit de l'Open Natura,
que és un circuit amb BTT de proves no competitives.
A veure, no competitives, no hi ha una classificació,
però està clar que tots volen guanyar, no?
Amb això sempre.
I això és apropet al Vendrell, no?
Sí, és el Vendrell.
És el dia 30, i també hi haurà dos circuitets,
circuit de 37 quilòmetres i de 17,
i m'assembla, això ja ho donaré més endavant,
també en fan una per infantils, no?
O sigui, els fills, la gent que anem allà a...
Clar, i que comencin, que comencin.
Que comencin, no?
Això pel que fa a l'agenda, però teníem pendent,
perquè per qüestió de temps no vam tenir ocasió
d'acabar de parlar de les vies ferrates.
N'hem parlat algunes coses, però ens quedava pendent
una via ferrata ja d'un cert grau de dificultat,
a Sant Martí de Sarroca.
Havíem parlat d'una altra via ferrata
com a més senzilla per a aquells que es vulguin iniciar, no?
A la Morera del Montsant, que és fàcil d'accedir
i és fàcil de fer, no?
Hi ha una cosa que et volia preguntar l'altre dia
que ho estava pensant.
Clar, les vies ferrates, diguem-ne,
que aquests punts per poder-les fer
i aquests itineraris els fan persones que en saben,
que van una miqueta...
Clar, amb l'erosió de la pròpia natura,
tot això s'ha de tenir un manteniment, no?
Sí, hi ha un manteniment, però ells mateixos,
o sigui, el que la construeix...
Té com un cal de dir, mira, això en tres mesos
hem de tornar allà, veure com està...
I a més a més hi ha una cosa molt bona
que és que és com les vies d'escalada, no?
O sigui, els mateixos que la fan servir
busquen a la pàgina web on es poden adreçar
i expliquen com l'han trobat,
si realment hi ha una miqueta deteriorada,
però bé, o sigui, les vies ferrades...
Però a tu, Carles, només la toca aquell que l'ha posat?
Sí, sí.
És a dir, si tu vas de mà i veus aquella via ferrata
estar malament, ets expert, en saps,
ho arrenges o ho deixes i el que fas és comunicar-ho
a qui va posar aquella via?
Molt bé, a qui la va fer.
O sigui, normalment, per exemple,
la que parlarem després, que és a Sant Martí de Sarroca,
doncs és el centre excursionista de Sant Martí de Sarroca,
Dani, em sembla que és el que ha encarregat de fer-la,
i bé, és una...
és una...
La van fer el 2005, però té la seva...
O sigui, està...
El seu manteniment.
El seu manteniment.
A més, és que tu has de confiar, no?
O sigui, amb la...
Clar.
T'ha trobat allò allí, com a mínim,
que estiguin en condicions,
si no, realment, la tancen, no?
O sigui, la tancen fins que la preparen.
Per exemple, la que vam parlar
de la via ferrata de l'alcalde del Molí,
allà de Sant Feliu de Guíxols,
aquesta la van tancar per arrenjar-la, no?
I ara, doncs, tenen una miqueta de problemes a obrir-la,
perquè la llei de costes i...
Com aquest està tocant el mar, doncs...
Però, bueno, l'obriran, segons m'han dit a mi,
de seguida que els tràmits buroclàtics,
doncs, els arreglin, no?
Doncs bé, seguirem amb l'equip.
Doncs anem a aquesta, no?
Sí.
Primer parlem de l'equip, és veritat.
Sí, una miqueta, que vam deixar així per damunt
i una mica correcuita.
Doncs parlàvem de l'Ernest,
que és un Ernest d'escalada,
normalment de cintura baixa,
més que res perquè, si tens algun ensurt,
doncs que no repercuti en la columna vertebral, etcètera, no?
Ha de quedar a l'alçada del maluc, més aviat, no?
Sí.
Llavors, el casc, imprescindible,
perquè, bueno, estàs a la projecció de pedres i roca,
doncs...
Preguntar-te una cosa que sembla una bajanada,
però no ho és.
Clar, generalment, la gent que fa vies ferrates
fa moltes altres coses.
I això ens passa a vegades que dius,
mira, el mateix casc que utilitzo per patinar,
me'l poso per fer no sé què i no sé quantos.
No sempre.
No.
No sempre és recomanable això.
Perquè, per exemple, bueno,
hi ha molta gent que fa bici també.
Bici patins, encara, no?
Sí, però amb una via ferrada
ja ha de ser també com el casc que es fa servir per escalada.
Perquè has de tenir una certa mobilitat,
no és tan aparatós com l'altre.
És un cas dur, perquè realment,
una pedra petita, a veure,
a poca distància no fa res,
però a 100 metres t'acaba una pedreta petita
i t'ha fa mal.
No t'ha fa mal, clar que sí.
Llavors, parlàvem del dissipador,
que, bueno, es tractava d'aquesta vaga d'encoratge.
És fet d'una corda amb dos caps.
És per esmortar i l'impacte.
Sí, molt bé.
Llavors, el dissipador aquest és una xapa
on la corda passa per dins
i si, pel que sigui, te l'espengessis
i et quedessis enganxat només d'aquesta corda,
doncs, clar, amorteix tot el...
Però si no, seria una estrabada
que podria fer molt de mal, clar, amb aquesta distància.
Llavors, doncs, ja cada vegada
doncs hem de deixar les vagues aquestes d'encoratge
que hi havia fins ara,
que, bueno, era simplement dos mosquetons al final i...
Sí, i a vegades cordes d'aquelles d'anar pels barcos, eh?
Molt bé.
Doncs llavors, doncs, recordar, doncs, això
que sempre és millor el dissipador
i cada vegada més, no?
I val la pena comprar el material mica en mica,
anar comprant-lo de qualitat, eh?
Sí, de totes maneres...
No vol dir que sigui el més car, eh?
El que hem de mirar, sobretot,
és la composició de les fibres, no?
Està clar, i de seguretat.
O sigui, de totes maneres,
nosaltres podem comprar una jaqueta
a l'última moda i tal,
però la seguretat...
O sigui, val la pena gastar-se una miqueta amb seguretat, no?
Molt bé, doncs, tenim aquest material, el dissipador...
Molt bé, sí, el dissipador,
que cal recordar per què serveix,
doncs, a més d'això,
per absorbir una possible caiguda,
doncs, com la progressió que fem
a través dels cables que hi ha a les vies ferrades,
serveix per enganxar-nos amb el...
quan passem el cable,
doncs, té una subjecció a la roca, no?
Aquí veig una fotografia d'una via ferrada,
la Regina d'Auliana.
Sí, que veus una de les guapíssimes.
Guapíssimes?
Jo aquí veig, doncs, veu el fons, eh?
Sí, perquè és que és molt vertical,
però...
Molt vertical.
Molt bonica, sí, però...
Sí.
Doncs, bé, llavors hem de tindre
una miqueta de precaucions,
ja una vegada ja sabem
el material que portem,
com és una miqueta la via ferrada,
tot i que podem anar en grup,
i hem d'anar, millor, en grup,
o sigui, és bastant
anar a fer individual, no?
O sigui, cal tindre paciència i esperar.
Per exemple, amb el tram de, no sé,
dos metres que hi ha al cable,
per exemple,
doncs esperar que el faci un
i després passes tu.
Això no vol presses, eh?
No, no.
Perquè...
No és una cursa, més a dir.
A més, és que,
sobretot la gent que comença,
el primer problema que té
és que, clar, s'aferra el cable
i, potser, si el de davant
també estàs tirant del cable,
t'ajups els dits contra la...
Contra la paret.
Perquè, clar, si tu agafes el cable
i l'altre el mou...
I són cables, cables, eh?
Sí, són de ferro i...
És un moment, si no tens experiència,
et pot entrar un moment de pànic
i s'ha d'anar molt de compte amb això.
Sí, està clar.
Llavors, hi ha una sèrie de coses
que hem de fer
i, sobretot, unes que no hem de fer,
a la progressió, o sigui, quan hi anem.
Per exemple, respectar el que dèiem
la distància de seguretat
amb el que va davant.
O sigui, són dos metres o tres metres,
ell fa un tram i llavors el fas tu, no?
O sigui, sense presses, no?
Llavors, no ficar els dits als encoratges, no?
Perquè a vegades t'estàs aguantant,
o com el que fa escalada, no?
Les xapes que estan enganxades,
enganxar el dit allí, no?
Perquè pots caure i...
Segur que el dit te'l deixes allà dalt, no?
Llavors, intentar sempre descansar sobre els peus.
No s'obre les vagues d'encoratge.
O sigui, la roca...
Que això sí que hi ha tendència a fer-ho.
Oh, que penses...
Et deixes anar.
Et deixes anar.
Et deixes anar.
Mira que xulo, eh?
Com m'aguanto.
És una barbaritat, eh?
Llavors, no enredar-se amb les vagues
i, clar, si estàs enganxada allí,
a vegades vols passar, vols fer figuretes de ballet.
I això passa a vegades, o què?
Sí, també, no?
I llavors t'enganxes allí, clar,
no passa res si no et despenges,
però si et despenges,
a millor d'una...
T'ha pot ser fer molt de mal.
Has de tenir molt clar, eh?
Sí, sí.
A quina corda pertany cada cosa.
Per això, tranquil·litat, sobretot, no?
Després, triar l'itinerari adequat
a la pròpia preparació, no?
O sigui, clar,
si jo no tinc massa preparació física,
he d'agafar una ruta que sigui...
No hi ha d'anar a la Doliana.
No, una ruta que sigui tranquil·la
i que millor són 20 minuts, eh?
Perquè, clar, quan ja són rutes molt llargues,
doncs ja has d'anar més preparat.
Primer, de roba, perquè et pot canviar...
Estàs a la paret i et pot canviar el temps, no?
Clar, amb una hora i mitja allà dalt no pots baixar.
Vinga, ja marxo, no?
Llavors ja molt...
Amb això, l'equip que portis, controlar-lo molt, no?
Després, desestimar,
quan el temps està una miqueta...
allò que amenaça una miqueta de pluja
i, sobretot, si hi ha preparades tempestes elèctriques,
desaconsellat total, no?
Estàs parlant d'un cable...
Estàs parlant de que vas penjat pels cables, no?
Llavors te pot caure els llams allà al costat
i te pots quedar com els michonets, no?
Doncs això, amb totes aquestes precaucions,
i un cop tenim una mica d'experiència,
podem anar a la de Sant Martí i Sarroca.
Molt bé.
Llavors, la de Sant Martí i Sarroca,
Sant Martí i Sarroca,
per localitzar-nos així una miqueta,
doncs, bueno, a la carretera de Vilafranca al Penedès,
cap a Sant Jaume els Domenys,
o de Vilafranca cap a Vendrell,
per l'interior, per dir-ho d'alguna manera,
llavors,
trobarem la població de Sant Martí i de Sarroca,
passem la població aquesta
i, res, a pocs...
no ho sé, potser són uns 400-500 metres,
trobem un indicador que posa
gru a Sarroca i un restaurant.
doncs, res,
a uns 100 metres d'allí podem deixar el cotxe,
hi ha un posto per aparcar,
i llavors seguim una pista
que atreveça una riera,
la riera de Puntons.
Llavors, seguit la riera,
arribem ja a un posto
que està marcat per uns punts blancs.
S'han de buscar.
Està tot ben indicat, no?
Sí, però al començament,
trobar aquest punt blanc costa, no?
Llavors, bueno, seguim una barra i atraïm,
ens porta fins a dalt
el que és el congost de les valls, no?
A veure, aquesta per què és difícil?
Perquè combina passos d'escalada,
o sigui, hi ha peces d'escalada
per agafat, no?
I hi ha un ràpel
que l'has de fer allà mateix,
l'has de muntar...
De quants metres?
No, els ràpels són 10 metres,
però, clar, l'has de muntar penjant.
Al moment, clar.
Al moment, tu vas allà i vas...
Clar, te penges,
mentre passes la corda,
has de portar de material
una corda a 20 metres
per poder passar...
Sí, perquè ja és el que tu deies,
no només per, diguem-ne,
per les característiques,
sinó perquè has d'anar treballant
una miqueta en l'aire.
Molt bé.
Llavors, doncs,
està la zona,
o la part tècnica que diguéssim,
doncs, l'aproximació
són aproximadament uns 20 minuts
per arribar-hi.
La via ferrada, una hora vint,
se fa una hora vint,
una hora mitja,
depèn del temps que t'hi vagis fent.
I per tornar,
doncs, quan acabes la via ferrada,
doncs, són uns altres 20 minuts
fins a tornar al mateix punt
on t'hem deixat el pàrquing, no?
Llavors, un desnivell són uns 200 metres
de dificultat, doncs,
5 de 5,
si és sobre 5,
5 de 5,
tota la dificultat del món.
Els que tenen vèrtic,
doncs, com és molt penjada,
doncs, bueno,
de tota manera,
els que té vèrtic
ja la via ferrada...
És que és millor que no facin
via feroletes,
que facin altres coses
que hi ha molt boniques, eh?
Per passar-ho malament,
però, bueno,
sempre hi ha de tots que...
L'aventura és l'aventura, no?
I ho volen provar.
El que parlava,
a mi no m'agrada molt l'aigua,
però disfruto dels barranys.
Tu, amb tal d'anar a l'Eternal Running,
aigua i el que convingui.
I tant.
Llavors,
hi ha de 3 a 5 grapes,
o sigui,
les grapes com una escala de ferro,
no?
Hi ha dos desplomes,
dos desplomes que has de passar...
O sigui,
tens,
com per dir-ho d'alguna manera,
les cames les tens cap dins
i hi estàs aferrat.
Ui!
Sí, una miqueta...
Mira, només de pensar-hi,
ja em mereixo.
Llavors, doncs, bueno,
s'ha de portar la corda,
l'orientació és nord,
o sigui que...
si vas molt dematí farà fresqueta,
i, bueno,
èpoques,
totes les èpoques que puguis anar,
o sigui,
tant hivern com estiu...
Mira, sobretot el tema de la pluja
i les tempestes,
perquè la humitat no va bé,
pots fer una relliscada
per molt bona sabata que portis,
per tant,
compta.
Doncs,
bé,
aquesta és la proposta,
doncs,
aquest cap de setmana,
si la gent hi vol anar.
I si no han pres apunts,
perquè no tenien ganes,
coses que és raonable,
es posen en contacte
amb Nil Travel o Namasté.
Molt bé.
I el que convingui,
aquesta o alta,
diu,
però, com a més senzillac,
cap problema.
Vestits a mida,
Nil Travel,
Pep Calvet,
moltíssimes gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Bon cap de setmana.
Igualment.
Bona nit, bons germans, bona nit.
Però abans de tot això,
us he preparat un joc que és una cançó,
i una cançó que és un joc a la vegada.
Va ser primer l'Ola Gallina,
i casos,
un xudes.
Bé,
la qüestió és que jo dic una frase,
i barra,
o oració,
i vosaltres repetireu al final
de la mateixa manera
que crearem un veritable joc multimell
i enmig d'aquests paratges,
d'acord?
Doncs vinga,
comencem a anar a la muntanya
i ens ho passarem de f*** de mare.
Jo vaig a la muntanya,
jo vaig a la muntanya,
jo vaig a la muntanya,
on ja vaig?
A la muntanya.
Molt bé, nois,
molt bé,
caram,
sou més aixerits
que un pèsol i un xínxol.
Bé,
doncs ara i abans
a complicar una mica més el joc.