Víctor Roca ens acompanya. Avui no ho fa Laura Picó
perquè tenia un judici. A més, fora de Tarragona,
ja saben, els advocats d'ofici com els nostres del programa
sempre tenen moltes ocupacions. I li agraïm molt al Víctor
perquè és una setmana que també es pot aprofitar per descansar una mica
i no ha renunciat a venir a la ràdio. Avui diu, saps què?
Que portarem el Codi Penal i farem una repassada
d'algunes d'aquelles qüestions que de tant en tant cal tenir en compte.
Per què? Perquè amb aquest mimetisme que a vegades hi ha de tendència
dels mitjans de comunicació o determinats programes de televisió
que tothom porta tothom al jutjat i per què m'has dit i m'has deixat de dir.
Anem a parlar una miqueta de què és això de les amenaces,
les coaccions, les injúries, les calúmnies.
No entrarem en l'estar system aquest de la gent que es porta al jutjat
per no rei i que a més ho publiciten a través de les televisions.
Parlem una miqueta de temes més quotidians
perquè això també es pot donar entre relacions o males relacions
entre veïns, per exemple, no, Víctor?
Efectivament. I no parlarem de l'estar system que comentes
ni parlarem avui...
És que a mi no em ve de gust parlar de l'estar system que vols que digui.
En absolut. Ni parlarem avui de les situacions que es generen
perquè no deixen de ser amenaces, coaccions, injúries, calúmnies
en moltes ocasions dintre de l'àmbit familiar.
El tema de la violència domèstica i violència de gènere
avui el deixem a banda, efectivament,
perquè és un tipus penal agreujat
per les connotacions que ja hem parlat aquí.
I està tipificat d'una manera molt genèrica,
per tant entrarem en aquestes coses més generals
del que es pot considerar una amenaça i una coacció.
Parlarem del tipus penal més genèric.
A veure, començarem parlant una miqueta...
Ho farem dos blocs, una miqueta d'amenaces i coaccions
i encabat injúries i calúmies.
Que consti, i ho dèiem abans, que no volem donar idees a ningú.
Al contrari, ens agradaria treure idees
i optar, com sempre, per la conciliació i la negociació.
No, a més a més, amenaçar o coaccionar amb algú
és una cosa que és greu,
perquè ni més ni menys que amenaçar amb una altra persona
és precisament dir o dir-li que li causarà un mal
que pugui constituir un delicte, determinats delictes,
homicidis, tortures...
És a dir, dir-li a una persona...
Et mataré.
Perfectament.
Això és una amenaça.
Òbviament, un et mataré es té que mesurar i valorar
per veure si és un delicte o és una falta.
Ja hem dit aquí que un delicte és una acció greu
i una falta una acció lleu.
Però en aquest mateix punt, aquesta amenaça verbal
pot tenir les dues consideracions en funció de què?
Del context.
Clar, de moltes coses que s'han de valorar.
Òbviament, del context i de les circumstàncies, del to.
A més, tenim en compte una cosa, una amenaça verbal,
perquè es pot fer escrita,
que també es té que valorar i mesurar
el mitjà amb el qual es du a terme aquesta amenaça...
Per SMS.
Per SMS.
Avui ja també això valdria, no?, com a prova.
Efectivament.
Es té que, lògicament, per part dels jutges
i amb l'intervenció d'advocats del Ministeri Fiscal,
que valorar i mesurar, doncs, per veure
si allò és constitutiu de falta o de delicte, insisteixo.
Es tenen en compte moltes circumstàncies.
Jo recordo que vas dedicar un programa molt interessant
a parlar de la prova, en majúscula,
i com s'aplicaven els diferents àmbits judicials.
I en aquest cas, sobretot, si es tracta d'amenaces
o coaccions de caràcter verbal,
el tema de la prova ha de ser complicadíssim.
Sí, a més, la prova pot ser de diverses maneres, no?
Pot ser documental, tant escrita com...
Sí, però si és verbal, jo t'agafo una cantonada,
no hi ha ningú, i t'amenaço.
Vull dir, com proves que jo t'he amenaçat, Víctor?
És aquest el problema.
És a dir, tots aquests tipus que comentarem avui,
amenaces, coaccions, injúries, calúmnies,
precisen d'uns mitjans de prova.
uns d'ells són els testimonis, el testifical.
Precisament parlem avui d'aquest tema,
perquè és molt freqüent,
jo no tinc ara aquí una estadística,
però diria que, per exemple, a nivell de faltes,
gran part dels judicis de faltes que es fan avui en dia
és per tot aquest tipus d'assumptes penals.
Bé, perquè sigui un que amenaça amb un altre,
faré això, te mataré, te no sé què,
perquè coaccioni amb un altre.
Escolta, ve-s'n cuidar amb el que fas,
que si fas això et pot passar tal cos o tal altra,
és a dir, és compelir amb algú que faci el que no vol.
Això és una coacció.
Després hi ha l'habilitat de l'amenaçador,
que tingui unes habilitats literàries importants
que ho hem vist tantes vegades a la ficció,
i que l'altra part li pregunta,
això és una amenaça?
I diu, tu mateix.
Sí, a veure, hi ha la picaresca,
i és el que dèiem abans,
és el tema de prova,
i si pots demostrar o provar amb testimonis,
amb documents, no només escrits,
documents sonors,
tenim en compte que,
en més d'una ocasió,
amb missatges de mòbil, per exemple,
s'escolta en el jutjat.
Normalment el que escolta
o el que reprodueix missatges de mòbil,
el que dona fe del que pugui sentir,
és el secretari judicial,
que és el fedetari,
és una miqueta el notari del jutjat,
perquè ens entenguem, el que dona fe,
i aquests missatges sonors,
a vegades escrits,
el secretari és el que s'encarrega
d'analitzar-los i valorar-los,
després es té a veure
si es pot identificar la procedència,
la veu de qui sigui,
però, per exemple,
escoltar un missatge,
si la veu és d'un home, d'una dona,
el número d'on prové,
tot això es té en compte,
són proves que valen,
fins i tot les proves de vídeo,
videogràfiques,
també s'utilitzen.
De tota manera, és el que deies,
després està una mica la picaresca,
hi ha vegades que es pot insultar,
es pot amenaçar,
es pot coaccionar d'una manera subtil,
i no diré elegant perquè és una cosa
que no comporta potser aquesta connotació,
però de guante blanco.
Creativa, eh?
Bueno, direm de creativa.
Jo he dit de guante blanco
en el sentit de,
bueno, a vegades es pot...
Clar, tot es té a mesurar,
a vegades discutim
si el tipus d'amenaça,
si el tipus d'insult,
si es tracta d'una injúria,
si el tipus de calúmnia,
si és l'atribució d'un delicte,
si això s'ha fet
d'una manera o de l'altra.
Tot es té a tenir en compte
a l'hora de valorar i mesurar
ja no només si això no és delicte,
sinó moltes vegades
quin tipus de delicte és.
Perquè, clar, hi ha casos híbrids, no?
Unes amenaces és amenaçar amb un altre,
en causar-li amb ell o la seva família,
o un tipus agreujat amb una col·lectivitat,
fer una amenaça col·lectiva,
doncs escolta'm, faré,
doncs no ho sé,
un atemptat terrorista
o tiraré una bomba aquí,
això pot ser una amenaça, no?
Es trencaré el bar, eh?
Sí, sí, sí.
Aquella frase típica.
Correcte.
Aleshores, això és una amenaça.
I hem dit que coaccions,
per definició, eh?
Coaccions és el que impedeix
amb un altre en violència
fer el que la llei no prohibeix, eh?
És a dir, que violentament
impedeix amb un altre,
per exemple, exercitar un dret
o exercir un dret normal i corrent.
Per exemple, jo t'agafo
perquè no agafis el cotxe
o t'coacciono,
jo t'amenaço que això t'ho faré.
Injúries és, diguéssim, l'insult.
I calúmnies és atribuir
a algú de manera falsa
la comissió d'un delicte.
Que difícil provar tot això.
Que difícil.
Provar-ho i moltes vegades, ja et dic,
els tipus penals se solapen.
Moltes vegades, a l'hora de qualificar uns fets,
els advocats tenim, diguem, problemes
o hem de, una miqueta,
pensar-se quin tipus penal és,
si és una amenaça,
si és una coacció,
perquè moltes vegades, esclar,
a veure, sí que hi ha casos clars.
O és una mica de cada cosa, no?
A vegades s'ajunten diversos conceptes.
Efectivament, i torno a dir,
és molt freqüent, molt freqüent,
l'article, em sembla que és el 620,
del Codi Penal,
el que tipifica les faltes
d'amenaces, coaccions, injúries i calúmnies.
Aquest article s'utilitza moltíssim,
perquè és el pa nostre de cada dia.
Ja, Víctor, però mira,
en tot això que estem parlant avui
es visualitza molt bé amb allò que dèiem,
amb aquesta gent popular, entre cometes,
que surt a les televisions,
que es diuen que aquests s'han embolicat amb no sé qui.
Bé, que tot això forma part d'aquest pati de veïns
que a vegades són les televisions amb aquests programes.
També ho podem veure en el món de la ficció,
que si fa o no fa,
però en les vides corrents i normals,
entre cometes, com les nostres,
es poden donar aquests casos?
La teva experiència,
dins del que és el món dels tribunals de justícia,
en quins casos, diguem-ne,
més d'anar per casa,
podem trobar aquestes figures jurídiques,
la calúmnia, l'amenaça
entre veïns d'una comunitat de veïns
per un tema de diners...
Quin tipus de causa
se segueixen als tribunals d'una manera més anònima?
Comunitats de veïns, cas freqüentíssim.
El veïnatge
implica, òbviament,
la intenció per part de tots els veïns
de conviure
i sempre...
però pots tenir roses,
bé sigui en la teva vida quotidiana,
perquè, com s'utilitza l'expressió vulgarment,
no puc veure el veí del tercer segona.
No, és una persona conflictiva
i que provoca certes baratlles
i en aquestes baratlles es diuen coses, no?
Les reunions de les comunitats,
que són molt...
Home, allà sí que hi ha proves,
perquè hi ha algú que està
tota l'estona,
després es fan les actes
i allà figura tot,
el que es diu, més o menys.
Sí, però moltes vegades
jo recordo haver parlat a vegades
amb veïns que tenen d'anar a reunions
de comunitats conflictives
i la recomanació nostra d'advocat
òbviament hi faltaria més,
és dir, escolta, miri, aguanti el tipus,
intenti parlar amb la seva justa mesura,
aguanti i no utilitzi qualsevol tipus d'expressió,
perquè precisament és possible
que el que vostè estigui plantejant-me
tingui raó,
per expressar la queixa,
però és clar,
si vostè s'escalfa una miqueta
i s'aixeca i diu
l'improperi de torn
o insulta
o es dirigeix a tal persona
en públic,
doncs clar,
és possible que el denunciï
i és possible que li imposin
testimonis,
n'atindrà uns quants, no?
Jo no sé ben bé
que es busque en una sala de vistes
quan denuncies algú per...
Home, amenaces i coaccions,
sí, perquè estàs posant en perill
la teva vida,
segurament, o no,
no deixa de ser una possibilitat.
Poden haver-hi amenaces lleus,
hi ha amenaces lleus.
En el cas de les calúmnies
i les injúries que busques
a la sala de vistes,
una disculpa pública,
perquè un cop algú,
doncs,
amb el més la teva reputació
és com aquella cosa del canti,
no?,
que un cop tires l'aigua
intenta recollir-la,
per molt que el puguis tornar a omplir.
Mira,
en quant a les injures i calúmnies,
a veure,
dintre de la seva qualificació
com a delicte,
òbviament,
el fer-les amb publicitat,
propagació,
per impremta,
per radiodifusió,
per qualsevol mitjà,
potser,
i avui ho valoraré de manera general,
perquè estem parlant
en general dels quatre temes,
però potser seria objecte
d'un altre tema
amb el qual,
doncs,
bueno,
direct o indirectament
hi teniu a veure
els mitjans de comunicació,
perquè, òbviament,
la radiodifusió,
la impremta,
significa propagar
aquest insult
o aquesta desconsideració,
aquesta mentida,
aquesta atribució
d'un delicte
amb una mitjada
de difusió
més ampli,
no?
Òbviament,
la injúria,
la calúnia també,
però la injúria,
concretament,
és una acció
o expressió
que intenta
menysprear
la dignitat
d'una altra persona,
dir-li a algú
i, òbviament,
estar en compte
que es faci
o no es faci
en públic,
perquè si es fan privats
pràcticament
no és
menysprear res,
encara que qualsevol persona
pot veure's
afectada
amb aquesta seva
dignitat,
no?
Com un rumor
en una ciutat petita
pot malmetre
la vida d'una persona?
Sí, efectivament.
No cal que sigui famosa
ni que surti
en un mitjà de comunicació,
no?
Efectivament.
Això podria ser motiu
també d'una denúncia
al jutjat?
Podria ser motiu.
Òbviament,
estar en compte
a l'hora del resultat
d'aquell plet,
la reparació del dany,
el perdó de l'ofès,
una sèrie de qüestions
que es tenen
en consideració.
A més,
pensem una cosa,
amb aquest tipus
de delictes
i faltes,
sobretot injúries
i calúmnies,
amenaces i coaccions
en algun cas
també,
però a vegades
sí que hi intervé.
No hi intervé
normalment
el Ministeri Fiscal.
És dels tipus
penals
excepcionals
perseguibles
a instància de part.
És a dir,
no hi intervé
d'ofici
l'Estat,
normalment no.
Per què?
Perquè hi ha la facultat
que si retiro la denúncia
o la querella
o el que sigui,
o en definitiva
l'acusació
per aquestes injúries
o aquestes calúmnies...
Perquè pot haver-hi
una conciliació prèvia
abans d'arribar a judici
també en aquests casos
o és una cosa diferent?
Quan es posa
una querella
criminal
per aquests tipus penals,
acostuma haver-hi
una conciliació prèvia,
un acte de conciliació.
Però insta el jutge
o insta en les parts?
No,
ho insta normalment
la part perjudicada.
A més,
pensem que en la majoria
de casos
es demana
una indemnització econòmica
perquè té
dany
moral.
I pensem
de tota manera
que si el perjudicat
entre cometes
es retira,
acostuma a acabar-se
el procediment.
És el que deies tu abans
que què es pretén
en una sala de vistes?
Home,
es pretén.
Inicialment,
doncs,
home,
molta gent el que diu és
escolta,
miri jo,
que vingui l'altra persona
i em demani perdó,
ho retiro.
El que passa és que la reputació
d'una persona,
per molt que es faci perdó
públicament,
ja no es recupera
o es recupera a mitges,
no?
Per tant,
no sé si és molt
contundent
les sentències,
molt contundents
les sentències.
En general,
continuem generalitzant
davant d'aquest tipus
de coses.
Sí,
són contundents.
A més,
tinguem en compte una cosa.
Però no només
des del punt de vista econòmic,
sinó des del punt de vista
d'amonestació
cap a aquella persona.
Efectivament.
A més,
tinguem en compte
que
si jo ara,
per exemple,
aquí públicament,
ofereixo una sèrie
d'expressions
en contra
de determinada persona,
de determinat personatge
i em quedo
ben descansat,
no?
Després de...
Has fet la teva teràpia
i bé...
Exactament.
La teràpia una mica
de cara i arriscada,
no?
Òbviament no és el mateix
que un dia
vagi conduint un cotxe
i hi hagi
un conductor
que em digui
escolti,
vostè és un de lloncis.
Clar,
aquí podria ser
hi hauria la diferència,
no?
Home,
el jutge no ho valorarà igual,
això està claríssim.
És la diferència
entre delicte
i entre...
I escolta,
Víctor,
i si l'objecte
de les teves
calúmnies
o injúries
és una persona
que té una posició
des del punt de vista
institucional
destacable,
diguem-ne que
té conseqüències
més greus
des del punt de vista
estrictament jurídic,
després es farà
de més i de menys
que si totes aquestes
calúmnies i injúries
una persona, diguem-ne,
que no té notorietat?
Home,
a veure...
Davant de la llei
tots som iguals
en aquest sentit
o dir que el fet
d'ostentar un càrrec,
parlo institucional,
no parlo de persones
que econòmicament
que tinguin una posició social
sinó institucional.
Home,
es pot tenir en compte,
no?
Que tu despodriquis
contra el Joan Maria,
pobre,
que no ho faràs mai
que ho facis
contra un càrrec
del govern de la Generalitat
o del govern de l'Estat.
Bueno,
en aquest moment
desconeixi en Joan Maria.
Bellíssima persona.
Institucional?
Té un càrrec institucional o no?
L'institucional és...
Ara està...
Per si un cas
no ho farem.
Bé,
algun càrrec deu tenir,
no sé si ets president
de la seva comunitat
de veïns
o alguna cosa d'aquestes.
Jo crec que sí.
Doncs s'hauríem d'anar amb compte
perquè ja podria ser
un càrrec institucional,
encara que no públic,
però un cert càrrec,
no?
Amb responsabilitats,
etcètera.
Ja hi parlarem
una altra estona.
Però,
en definitiva,
a veure,
es pot tenir en compte
a l'hora del mal
que es pugui causar
amb aquella persona
perquè, òbviament,
amb qualsevol ciutadà anònim,
doncs,
potser la repercussió,
fins i tot a nivell econòmic,
de rescabalament
d'aquell perjudici
pot ser inferior,
encara que penalment
tampoc estigui tipificat
aquest fet,
però es pot tenir en compte.
És a dir,
és possible
que un representant institucional
demani
una indemnització superior
a la que demani
un ciutadà anònim.
No dic que això
sigui una cosa
que estigui escrita.
És una cosa més a valorar.
Però,
per exemple,
això sí que
ho voldria comentar
perquè ja que parles
de representant institucional,
potser al nivell,
però baixant
una miqueta
de nivell institucional,
el que sí que tipifica
el Codi Penal
és que
amb una persona
que se l'acusi
d'haver injuriat
amb una altra,
en el cas
que aquest altre
sigui
un funcionari públic,
si aquest acusat
prova
la veritat
de les imputacions
amb aquest funcionari,
d'haver dit
escolta i miri,
doncs vostè
aquest funcionari és tal,
pot quedar
exempt de responsabilitat.
Això està expressament
tipificat
el Codi Penal.
És que,
a més,
pensem en una altra cosa.
A veure,
no ho he entès,
Víctor,
disculpa.
Si jo,
diguem-ne,
insulto un funcionari públic,
què passa?
Cuidat-ho,
un funcionari públic
sobre fets
que pertoquen
amb el seu càrrec,
és a dir,
dintre del desenvolupament
de les seves funcions.
si després,
jo o tu,
en aquest cas
que estàs atribuint
aquesta injúria...
Tu ets el funcionari
i jo t'injurio.
Tu m'injuries,
correctament.
Vostè t'estic injuriant.
Si tu proves
que això que estàs dient
sobre mi és veritat,
quedaràs exempt
de responsabilitat.
Per molt que el funcionari
em denunciï.
Exacte.
Però ha de ser cert
allò que jo l'inputo
a aquella persona.
Per tant,
ja no seria una injúria.
Això està expressament
tipificat amb el Codi Penal.
Però inicialment,
jo al funcionari
puc a tu denunciar
per injúries.
És a dir,
el que està clar
és que injuriar
és ofendre.
És lletja,
més a més.
I atribuir un delicte.
Cuidado,
hi ha per exemple
una qüestió
que els advocats
en general
acostumem a evitar,
no sé que sigui
un tema flagrant.
Esclar,
que és el tema
de les denúncies falses
que ara que puguin tenir
algun tipus de repercussió
com a possible infracció penal
contra l'administració de justícia
per haver fet treballar
l'administració de justícia
en balde.
Però aquesta denúncia falsa,
denunciar amb algú
és atribuir-li la comissió
a vegades d'un delicte.
Un presumpte delicte,
clar.
Molt bé.
Si és prova
que no és veritat,
clar,
la falsa atribució
d'un delicte,
calúmnia.
És la imputació
d'un delicte
feta coneixent
de manera temerària.
Per tant,
es canvien els papers
i és l'altra persona
la que ha presumptament
actuat malament.
Podria ser una calúmnia,
però quedi clar
que normalment
els advocats
per norma general,
clar,
quan algú el denuncien
i l'absolen.
O quan algú denuncia
ni aquell assuntos
a l'arxiva,
la seva ràpida reacció
és dir,
escolti,
ara vull denunciar
per calúmnies
perquè aquest senyor
m'ha atribuït
un delicte
i no era veritat.
A veure,
jo crec que,
òbviament,
et pot haver fet
molt de mal,
no ens enganyem.
A més,
amb temes
que tots sabem
i coneixem
que estan molt d'actualitat,
es pot fer molt de mal
amb una persona.
però,
a veure,
s'ha de valorar molt,
mesurar molt,
parlar amb el client,
tranquil·litzar-lo,
dir-li què passarà
i,
a veure,
denunciar per calúmnia.
T'has trobat amb casos
calúmnies,
injúries,
la teva pràctica,
habitualment no,
però d'alguna vegada?
Home,
sí que n'hi ha.
Sí que n'hi ha.
A veure,
sobretot,
calúmnies també.
Però injúries és molt freqüent.
I ja dic,
a petit nivell
és el que deia abans.
Jo no tinc ara aquí
una estadística,
però jo diria
que judicis de faltes
d'injúries,
faltes d'injúries,
o sí,
diem-li falta d'injúries,
a vegades amenaces,
així.
És a dir,
qualsevol conflicte de veïns,
qualsevol conflicte de trànsit,
qualsevol situació
en la qual hi hagi
un grup o col·lectiu de gent,
hi hagi un rossi o un piqui
i una baralla verbal,
perquè si hi ha una baralla física
ja parlem de delictes
o faltes de lesions,
però les baralles verbals
no deixen de ser injúries,
amenaces, coaccions.
Aquest m'ha dit que em pagarà,
aquest m'ha insultat,
i miri,
aquest, aquest, aquest i aquest.
Esclar,
això és el pan nostre de cada dia,
i ja no dic amb accidents de circulació
o amb circumstàncies pròpies
de la circulació
que es produeixen,
és que, a veure,
no cal que ho digui,
qualsevol persona
que ens estigui escoltant,
al llarg de l'any,
per desgràcia,
alguna vegada es trobarà,
no sé,
no per culpa d'ell,
no a causa d'ell,
sinó a vegades
a causa de la intervenció
d'un altre conductor
una miqueta agosarat
o temerari,
doncs,
escolta,
m'ets un no sé què,
o que tregui el cap per la finestra,
clar, això a vegades deriva
en, insisteixo,
baralles verbals,
una baralla verbal
és una injúria,
normalment una falta.
Hi ha vegades pot derivar
en coses més greus,
hem dit que no parlaríem
per una breu referència,
i, aviam,
en tot cas, Víctor,
com que és un tema
més d'opinió personal,
si vols ho obviem,
però, no i que sigui breument,
jo crec que els oients diran
sí, sí, molt bé,
però el que a vegades
ens deixa perplexos
és veure com els tribunals
de justícia
s'omplen de personatges
coneguts del Can Caneo
que treuen, doncs,
un dineral,
que sembla que sigui
un modus vivendi,
que es guanyin la vida
precisament creant el rumor,
després van els periodistes
de torc,
és a dir, creen com una indústria
de la injúria i la calúmia
que els permet viure molt bé.
Clar, jo no sé fins a quin punt
el que són els agents judicials
d'aquest país
no se n'adonen
que justament han creat això,
una indústria de la injúria
i la calúmia
per viure sense treballar.
Sí.
És una opinió personal,
però, vaja,
jo crec que molts oients
estaran d'acord
que passa així
i tu, com a ciutadà,
que dius,
home, opto per la conciliació,
si em trobo amb un problema,
hem de ser responsables,
no col·lapsar el sistema judicial
que prou feina té
en casos realment dramàtics,
importants.
Jo no sé per què
mai no s'ha posat
una miqueta de fre a tot això.
O, com a mínim,
no ha estat objecte de debat,
no de programes de televisió,
sinó de les altres instàncies judicials.
A veure, jo crec que sí,
que és objecte de debat
i objecte de valoració
per part dels magistrats.
A veure,
com us podeu imaginar,
tots aquests assuntos
d'alto copete...
Bueno, una manera de parlar,
perquè d'alto...
Sí, bueno,
dic al to copete
altes instàncies, no?
A veure,
normalment es porten,
bueno,
aquí a províncies,
perquè ens entenguem,
també n'hi ha,
però, bueno,
moltes vegades són temes
de repercussió mediàtica.
Per aquí no hi ha
molt d'estar sistema,
per tant, no...
No, però aniria a dir
que també amb la intervenció,
home,
no òbviament judicial,
perquè al jutge et toca
el que et toca,
però a nivell d'intervenció
lletrada d'advocats,
doncs també coneixem
un seguit d'advocats
bastant mediàtics...
Que s'hi dediquen a això.
Que s'hi dediquen,
exactament,
i que viuen alguns d'ells
vinculats a aquest món
de la faràndula
i es guanyen la vida amb això, no?
A veure,
òbviament estem en compte
i és una cosa que es critica
i que dintre del nostre sector
es critica,
compte,
partim de la base
que tothom,
tothom té dret
a denunciar,
a reclamar,
a querellar-se
i a reclamar...
Sí, però la societat
també educa ella mateixa,
per tant,
si aquesta pròpia societat
està donant...
No, no,
que tothom té dret
a la justícia
i a l'aplicació de la llei,
però clar...
Ja, el problema...
Jo crec que el problema,
francament,
és que moltes situacions
d'aquestes,
d'insults,
d'amenaces,
d'atribució de delictes...
A vegades són autèntiques
bajanades.
Sí, però a vegades...
Si tu estàs amenaçant per famós
que sigui tan amenaçat,
tu has d'anar al jutjat
i posar una denúncia
perquè està en perill
la teva vida.
Ara,
anar a un jutjat
per dir que si
t'has fet nòvio
o t'has desnoviat d'algú
i aquest tipus de coses,
dius,
home,
no sé fins a quin punt
la vida d'aquella persona
i la seva integritat moral
està...
Aquí,
aquí barregem
ja un altre tipus penal
que és el tema
de la protecció de la intimitat,
la violació
de la intimitat
protegida
per la Constitució Espanyola,
però el que voldria dir
és que, clar,
el que és difícil
és moltes vegades
valorar
per part dels magistrats,
dels jutges,
sigui la instància que sigui,
si realment
aquella situació
de possibles injúries
o de possibles insults
amb repercussió pública
en un programa de televisió
forma en part
d'una situació real,
és a dir,
s'ha produït un insult
amb ànim de
o que forma part d'un joc
perquè a vegades
pensem que tots aquests insults
formen part del propi
programa de televisió,
per exemple,
o de ràdio
o del que sigui.
i en el propi mitjà
hi ha una partida
pressupostària
per pagar indemnitzacions,
ja saben tu tirar
i després ja pagarem
i guanyem audiència,
clar,
és que a vegades
ens menystenen
els ciutadans,
es pensen que som tontets
i, home,
jo diria que
potser no som tan espavilats
com ells,
però en Déu-n'hi-do.
És aquest el problema,
el valorar per part del jutge
si allò és realment
una situació verídica,
és a dir,
punible
o realment forma part
d'aquest joc
que tu estàs comentant ara.
Clar,
a un jutge
se li planteja una situació,
es posa a una querella.
No, no ho tenen fàcil,
per una indemnització,
esclar,
se li presenta gent
una sèrie de proves
que amb aparència,
imagino,
que seran tan verossímils
com pugui ser
una situació
real o fictícia.
I si no ho han metès
a tràmit també
que a instància superior
al jutge
podrien valorar
que no ha estat correcta
la seva actuació
perquè no ha tingut en compte
aquella denúncia
d'aquella persona.
És difícil de detectar
a vegades,
jo ho dic perquè,
esclar,
tu veus una querella
per injúries
d'un muntatge,
perquè ens entenguem,
clar, tu li planteges
davant del jutge
amb testimonis,
amb proves,
amb documents...
No té més remei
que tirar-ho endavant.
Sí, i com sap el jutge?
Pots sospitar,
a vegades,
cap al tipus de personatges,
però un jutge
no té que actuar
en base a sospites
que provoquen
sensacions
o influències
o inputs externs
a la seva professió
que és d'estricta
aplicació de la llei,
sinó que té que ajustar-se
a la legalitat.
En fi, nosaltres,
com que no som jutges,
podem opinar amb respecte,
això sempre,
sense calumniar
ni injuriar a ningú,
i si no...
Intentem no fer-ho.
Com que tenim advocats
al programa,
és com allò,
hi ha un metge a la sala,
nosaltres tenim metges,
advocats,
tenim de tot en aquest programa,
a vegades sí que ens podem arriscar...
No, no, això mai.
Víctor Roca,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Si no hi ha novetat,
ens retrobem la propera setmana.
A vosaltres, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.