Aquí seguim al matí de Tarragona Ràdio.
Cada dimarts i des de fa ja unes quantes temporades
en dediquem una estona a conèixer alguns aspectes
relacionats amb les lleis i la justícia,
sempre amb l'objectiu de fer-les planeres
i sobretot de l'interès de tots vostès,
que poc o molt alguna vegada ens podem trobar
vinculats amb la pràctica de la llei.
Intentem que siguin temes que estiguin vinculats
amb l'actualitat, però avui si ens ho permeten,
volem fer els mateixos advocats, els protagonistes.
Col·legiets, en aquest cas, perquè el Col·legi d'Advocats
de Tarragona, seguint la tradició, celebra la seva festa patronal,
Sant Raimon de Penyafort, amb tot un seguit d'actes
de caràcter institucional.
Per això també ens dona la possibilitat de fer un cop d'ull
al propi col·legi, a l'estat de la professió,
i per això tenim diferents convidats,
com no podia ser d'una altra manera,
al degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni Vives, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Gràcies per venir. El vice de degà, Pepe Noguera, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
La Laura és col·laboradora habitual,
juntament amb Víctor Roca, que coordinen
i van complint amb aquest compromís,
en el millor sentit de la paraula,
cada setmana al matí de Tarragona Ràdio.
Jo crec que alguna vegada ho he preguntat,
però no ho sé amb certesa.
Si no ho sabem, és igual, perquè després tenim Jordi Bertran,
el nostre especialista en tradicions i cultura popular,
però Sant Raimon de Penyafort,
per què és el vostre patró?
Hombre, Sant Raimon de Penyafort,
jo et diria que és el català més universal.
Sí, més que Pau Casals.
Més universal, més que Pau Casals.
Jo et diria que és el sant més important de la Iglesia.
Mira, va viure al segle XII,
em sembla que era el final del segle XII,
començaments del segle XIII.
Va morir en aquella època que tenia quasi 100 anys.
Va viatjar per tota Europa,
va predicar per tota Europa,
va ser general de l'ordre dels predicadors,
va ser arcabisbe de Tarragona,
no va arribar a prendre, això és una anècdota,
no va arribar a prendre a posició del càrrec,
de l'arcabisbe de Tarragona,
que el va designar Gregorio IX,
perquè era un home que no li agradava ni l'orgull ni la vanitat.
Era un home molt humil a Sant Raimon de Penyafort
i no volia ocupar cap càrrec important.
I li va demanar al papa que el relevés de ser arcabisbe de Tarragona
i el papa el va relevar perquè va tindre una malaltia molt greu
i no va arribar a prendre posició.
Però la seva importància va ser perquè
ell va recopilar tots els decrets de tots els papes
i tots els acords de tots els concilis
que s'havien fet fins al segle XIII
i les va recopilar amb una gran obra jurídica
que van ser les Decretales,
que no he sentit parlar,
que va ser l'ordenament jurídic
que va estar vigent a la Iglesia
fins a la codificació del dret canònic
que em sembla que va ser ja al començament del segle XX.
Per tant, és un català importantíssim,
un gran predicador
i també va ser assessor de Jaume I.
Ara que celebrem el no sé quants anys,
800 aniversari de Jaume I,
que hi ha una anècdota molt curiosa
que si voleu us l'explico.
Jaume I era molt faldiller.
Era un home molt faldiller.
Sí, això diuen.
Tenia fama de ser...
Ara ha sortit un llibre de les dones de Jaume I.
Jaume I primer passava amb el faldiller.
I llavors Sant Ramon de Penyafora,
el seu assessor i el seu confessor.
I van anar a la conquista de Mallorca
i el rei Jaume el va prendre.
I llavors li va dir
que no podia ser tan faldiller,
que ja estava bé,
que no el podia confessar tantes vegades
i perdonar-lo,
i que si tornava a pagar
se n'aniria cap a Barcelona,
que marxaria de Mallorca
i se n'aniria cap a Barcelona.
Llavors el rei li va dir
prohibit marxar de Mallorca.
I ell va dir
que amb ell cap rei
li prohibia fer res,
perquè l'únic rei que tenia era Déu.
I llavors va agafar la seva capa,
la va posar damunt del mar
i amb un bastó,
es va convertir en vaixell
i amb sis hores diuen
que va arribar a Barcelona,
navegant damunt de la seva capa,
va arribar a Barcelona navegant amb sis hores.
i va desembarcar a Barcelona
i es va retirar al seu monestir.
I en lloc on va desembarcar,
que no sé ben bé on és,
és a la costa de Barcelona,
hi ha una ermita
amb honor de Sant Raimon de Penyafort.
Llavors és un català universalíssim,
jo sempre no em canso de dir
que és el català més universal que tenim,
jo crec que més cap a Pau Casals.
El van fer sant
quatre o cinc segles després de la seva mort.
Jo no dubtava del criteri dels advocats
per triar Sant Raimon de Penyafort com a patró,
però clar, després d'això no podia ser un altre.
No tots els advocats tenen a Sant Raimon,
també és molt Saniu,
que és un advocat francès molt important,
que és patró dels advocats francesos
i de molts col·legis d'advocats espanyols.
Santa Teresa,
que és la primera doctora de les lletres,
també és patró de molts col·legis d'advocats.
En general, a Catalunya,
el patró dels advocats catalans
i Sant Raimon de Penyafort.
Sigui com sigui,
és una fita
en la qual us marqueu
per reunir-vos els diferents advocats
celebrant actes de caràcter institucional.
Després hi ha també més distesos
que donen l'ocasió de retrobar-vos.
Sant Ramon es celebra el 7 de gener,
però com que el 7 de gener
tothom té la ressaca de reis,
no ho celebrem mai.
Llavors, nosaltres mateixos...
Tot molt a mida, eh?
Vosaltres us veu el vestit a mida, eh?
Correm el calendari
i el anem posant d'acord amb les necessitats
i sempre ho fem a la primavera.
Normalment, no?
La primera setmana del mes de maig
o la segona ho fem, no?
Llavors, bueno,
comencem ja amb una reunió
del Consell de l'Abogacia Catalana.
Normalment aquí cada any
se tria el president del Consell
de l'Abogacia Catalana a Tarragona, eh?
Fem una mica la tradició imperial
de la ciutat de Tarragona.
Fem una reunió del Consell.
Després hi ha un dinar també
amb tots aquests advocats
que venen de fora.
I a la tarda fem l'acte institucional,
l'acte acadèmic,
que fonamentalment el que fem
és donar la benvinguda
a tots els nous col·legiats.
És un acte molt bonic
que jo, ara que estem a Mantena,
aprofito per convidar
tots els oients
que en tinguin ganes de vindre.
És un acte obert
que fem al Palau de la Diputació,
al Sol de Plens.
És un acte solemne, molt bonic,
que aquest any comptarem
amb la presència
de la consellera de Justícia,
de la presidenta
del Tribunal Superior de Justícia,
de l'alcalde de la ciutat,
del president del Consell
de l'Abogacia Catalana.
Bueno, no sé,
falta confirmar molta més gent.
És un acte molt solemne.
Donem la benvinguda
a tots aquests advocats.
Sembla que aquest any
són 21, no?
N'hi ha 12 a la invitació,
però 8 que s'han afegit
després.
després se'ls imposa
per primera vegada
la toga,
juren o prometen.
Home, és un moment important
per a ells.
Important.
Home, d'alguna manera
és un acte públic
que, bueno,
és important
perquè la societat
coneix
que 21 persones
s'integren
en una professió
molt important,
que és la professió
d'advocat,
que és la professió
que en definitiva
té que garantir
el dret a la ciutadania.
Jo no me'n vull recordar,
ara potser...
I la Laura,
com que és més jove,
jo no sé si se'n recorda...
Me'n recordo perfectament.
A més,
és molt emotiu
perquè has d'escollir
un padrí
que és qui et presenta
i t'introdueix
entre els companys
del col·legi, no?
Llavors,
ha d'estar una persona
que tinguis relació personal
i la veritat
és que és molt emotiu.
Qui va ser el teu padrí,
si es pot dir?
Un advocat,
el Pep Felip.
Home,
el Pep i Felip
que és una institució.
Es barregen,
es barregen,
veus,
gent amb molta veterania,
gent amb una gran maduresa
com a advocat,
amb molta,
molta,
molta estima
amb gent
que li donen
la benvinguda,
llavors s'aprofita
per donar la benvinguda,
es posen la toga
per primera vegada.
Es fa també
un homenatge
a tots els companys
que col·laboren
d'una manera habitual
amb el col·legi
i els que porten
un any col·laborant
se'ls fa una distinció.
Aquest any
se li fa la Laura,
perquè porta
més d'un any
venint a la ràdio,
però,
bueno,
li fem una distinció.
Reina per un dia.
Li fem una distinció,
li fem una distinció.
Ara em preguntava
per què m'ho doneu
això,
perquè t'estimem Laura
i fas les coses molt bé.
He preguntat això
perquè venir a la ràdio
per mi és un gaudi
i disfruto moltíssim.
No,
no ho considero.
Escolta,
per mi,
fer de degar
és un plaer.
És un plaer,
no cobro,
però,
si et donen un dia
i et diuen
que bé ho fas,
no?
Un reconeixement.
Un reconeixement,
no?
Doncs no costa res.
Jo penso que
en la vida
d'alguna manera
no solament
tens que donar
les gràcies
en paraules,
sinó entregant físicament
alguna cosa,
no?
Un record que et diguis.
Però això
és aquell dia
que se'n vam recordar.
També aprofitem
per fer un homenatge
als companys
que porten 25 o 50 anys
en l'exercici
de la professió.
Aquest any
són 8 o 9.
I finalment
imposem també...
Bueno,
espera,
que hi ha premis,
donem premis
que no estan aquí.
Sí,
hi ha el Premi de la Solidaritat
també.
El Premi de la Solidaritat
que el vam instaurar
l'any passat.
El Col·legi d'Advocats
des de fa molts anys,
molts anys,
donem no el 0,7%,
sinó l'1%.
Perquè entenem
que no sabíem
d'on venia aquest 0,7%
i vam dir,
escolta,
això ho redonim
que és una ridícula
això del 0,7%.
Que potser té un origen
o una regla matemàtica
que jo desconec
o potser tindrem
que entrar
algun dia al Google
i mirar-ho.
Bueno,
vam redonir
l'1%
i llavors
d'alguna manera
també donem aquest 1%
en una institució
i premiem
en una institució
o en una persona
de la ciutat
o de la província
que s'hagi distingit
per aquesta labor solidària
o que s'hagi distingit
per la defensa
dels drets humans.
Aquest any
donarem el premi
exequo
al padre Mario,
que és una persona
que realment
jo el comparo una mica
amb la invasió
dels romans,
amb la conquista
dels romans.
Fa 2.000 anys
Tarragona
veu el seu present
que fa 2.000 anys
van vindre els romans
i es van instal·lar
en un turó.
2.000 anys després
va vindre el padre Mario
es va instal·lar
també en un turó
allí dalt
al Llorito
i amb el 100 somriure
ha conquerit la ciutat
i realment
jo penso
que d'aquí 2.000 anys
la ciutat
la declararan
patrimoni
de la humanitat
perquè va tindre
el padre Mario.
I també
li donem
un premi
a una persona
que realment
s'ho mereix
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
que va fer un acte
realment d'heroïsme
i que no li ha reconegut
ningú,
que és el patró
i l'armador
d'aquest vaixell
de Sant Carlos
de la Ràpita
que l'estiu passat
va recollir
al mig del Mediterrani
el mar de la cultura
el mar de la civilització
va recollir
un caiuco
carregat
d'immigrants
que anaven a la deriva
i que no volien ser
acollits
per cap país
d'aquest mar
de la civilització
i que el vam tindre
que portar fins aquí
fins a la península
i aquí els vam acollir.
Crec que aquesta persona
es mereix
un reconeixement
de la societat
i com no
l'abogacia
que som els defensors
dels drets humans
i d'aquests drets bàsics
el primer dret
que té qualsevol persona
que és la vida
crec que teníem
que reconèixer
en aquest patró
i en aquest armador
d'aquest vaixell.
Sí, perquè altres patrons
s'han trobat
en circumstàncies similars
i han mirat cap a una altra banda
i aquest home es va comprometre.
I molts polizontes
es tiren a la mar
per no tindre problema.
I un cop va deixar
de ser notícia
d'aquest home
ningú s'ha recordat
per tant és una bona cosa
que us en recordeu des del col·legi.
Crec que se n'hem d'en recordar
i hem de retre
un petit homenatge
i crec que aquest homenatge
farà també
que els mitjans de comissió
vingueu
i d'alguna manera
se n'en torneu a recordar
d'aquestes persones
que es mereixen.
Es mereixen perquè
inclús això és un acte
heroic i pedagògic.
La societat se'n té
que enterar
que hi ha gent
que deixa de banda
les seves obligacions
els seus ingressos econòmics.
Té de dir
que l'empresa
que us he de dir
i això ho puc dir
perquè me'n vaig assabentar
l'empresa
que el tenia contractat
li va cobrar
els lloguers
d'aquells dies
que no va treballar.
Això és molt dur.
Però bueno
Has estat suau
dient dur
amb l'adjectiv
has estat suau
però entenc que
és advocat.
També donem
el premi
Jaume Ferrandiz
Foraster.
Aquest quin és?
El premi
Jaume Ferrandiz
Foraster
el Jaume Ferrandiz
era un exsoci
del Pepe Noguera
company de despatx.
Jo
superant el present
la Laura i el Pepe
el Jaume Ferrandiz
és una persona
que ens va deixar
un record imborrable.
Va morir
en plena joventut
víctima d'un càncer
però era un home
que per mi
és una referència
en la vida
i per molts advocats
pel Pepe
que era soci
encara més.
Ell hauria tingut
que ser el negat
del Col·legi d'Advocats
durant molts anys
perquè era realment
el millor
i la vida
ens el va prendre.
D'alguna manera
teníem que fer un homenatge
al Jaume Ferrandiz
i no sé com
un dia parlant
perquè no sé
com va sortir
la idea
vam dir
donarem un premi
a aquella persona
o aquella institució
que cada any
tracti millor
l'advocacia
i vam pensar
no sé com va sortir
li posarem el nom
de Jaume Ferrandiz
Foraster
i així
li fem un homenatge
cada any
se n'en recordem d'ell
i cada any
distingim
aquella persona
que entenem
que ens ha tractat
millor l'advocacia
és com un Premi o Naranja
comparant una miqueta
amb un Premi o Naranja
amb un Premi o Naranja
però està molt bé
la manera de mantenir
la memòria
present del vostre company
t'obliga cada any
en el bon sentit
el Jaume era un referent
a pràcticament
tot el col·lectiu
el coneguessin
els companys o no
quan parlaven
del Jaume Ferrandiz
tothom l'identificava
o sigui que era una cosa
una persona especial
era una manera de ser
va imposar
una manera de ser
de l'advocacia
amb un talant
d'un advocat
dur
però elegant
un advocat estudiós
però amb una qualitat humana
impressionant
o sigui
amb ell
confluïen
una sèrie de virtuts
que difícilment
difícilment
les trobes avui en dia
jo sempre dic
que és un referent
que me'n recordo
moltíssimes vegades
de la meva vida
d'ell
i que inclús
en un moment donat
de la meva vida
de ser un referent
ja un altre dia
ho explicaré
ho explicaré
perquè no ve to
però bé
fem homenatge
i premiem
amb una persona
aquest any
podem anticipar
que el premiat
serà l'Ignacio
Monreal
que és el fiscal
de Menor
és una persona
també d'un talant
com el Jaume Fernández
o sigui
que d'un talant
un home
amb coneixements
senzill
educadíssim
dur
però amb un tracte
l'advocacia
respectuosíssim
o sigui
jo penso
que si la societat
té molt bona reputació
entre vosaltres
si la societat
fos
Mignacios Monreal
realment
el món
seria el cel
o sigui
que seria
una
perquè
realment
és un home
defensor
de la legalitat
i preocupat
pels menors
jo el compararia
una miqueta
també
a Sant Ramon
de Penyafort
perquè va ser
un home
que ha renunciat
a ocupar
càrrecs
molt més alts
per continuar
estant
on està
jo crec
que aquest home
tenia que mereixer
el reconeixement
de l'advocacia
i tenia que
d'alguna manera
amb aquest premi
doncs
expressem
el sentiment
de l'advocacia
penso el que dèiem abans
de donar les coses
no és donar físicament
alguna cosa
sinó que
amb això que dones
dones
un sentiment
d'estima
de preci
de distinció
de l'advocacia
hi ha el lliurament
de l'amedallador
que això
pels aportats
que ho reben
Palabres Mayores
això són
Palabres Mayores
això són
Palabres Mayores
hi ha tres
advocats
que
en la vida
pots passar
de puntetes
o pots passar
trepitjant
i deixant
una huella
aquests tres
advocats
no han passat
per la seva
professió
de puntetes
sinó que han deixat
huella
de la professió
com el Jaume Ferrand
i com tants altres
llavors a vegades
se'ns acusa
la Junta de Govern
i el Degà
de repartir
medalles
però crec que aquestes
les medalles
totes les medalles
que s'han donat
són medalles
mereixedíssimes
el Bernabé Martí
un home
que bueno
que jo quan vaig començar
ja era calvo
jo també era calvo
però
un home
que jo no sé
quina edat
deu tindre
el Bernabé Martí
però jo el recordo
quan vaig començar
que d'hauria tindre
l'edat que tinc jo ara
i era un home
que d'un tracte exquisit
estava a la Junta de Govern
ha continuat treballant
a la Junta de Govern
ha continuat treballant
a les comissions col·legials
mai ha tingut
un no per l'abogacia
li he anat a demanar
a algú
i sempre
ha tingut un somriure
el Manel Roca
el mateix
el Manel Roca
era president
del grup d'abogats jovens
quan jo estudiava
a la carrera de dret
d'això te'n parlo
fa
uns quants anys
tampoc no cal
és igual
però jo soc com
la Ló de la Flores
que ja he perdut
soc uns mesos
més jove
que el Pepe
i el Pepe
no dirà quants anys
té
per tant ja està
i el Pepe és molt jove
o sigui
imagina't
és un més gran que ell
perfecte
però bueno
estan coquetos
no no estan coquetos
davant de dues xiques
tan guapes
com no de ser coquetos
som coquetos
com som coquetos
o sigui que no
d'això
ara m'ho
m'ho derivat
estava amb el Manel Roca
que era president
del grup de joves advocats
era president del grup
d'abogats jovens
quan jo vaig començar
i en aquell temps
ser president del grup
d'abogats jovens
no és com ara
i ara no vull
menyspreuar
l'actual president
i la Xènia Foguet
llavors el grup
d'abogats jovens
del col·legi
d'advocats de Tarragona
era un grup de pressió
en un moment
en què no hi havia
partits polítics
i en què la gent
no es podia reunir
i reunir-se a més de cinc
era un delicte
o era una sanció administrativa
i va fer una tasca
molt important
molt important
el Manel Roca
també ha sigut
dels que ha continuat
col·laborant
amb el col·legi
no ha tingut mai un no
va ser membre de la Junta
i què menys
que en un moment
de la teva vida
un dia els teus companys
amb motius d'una festa
doncs te sentin
et plau de la Diputació
te donguin un tros de ferro
però realment
t'adiguin que t'estimen
que t'estimen
que et recorden
i que et desitgen
que el camí
que et quedi la vida
sigui molt llarg
i el Manel
és col·laborador
és pare del Víctor
del Víctor
ha vingut a aquest espai
i tertulià de la ràdio
i després ens falta
el Sisko
el Francesc Rosset
que també és un home
secretari
del col·legi d'advocats
va estar
al cèlebre congrés
de León
de l'advocació de León
dels anys 70
que és un congrés històric
inclús històric
dins de la societat
un home que ha lluitat
moltíssim
que ha treballat
i que ara
malauradament
la salut no l'acompanya
però m'imagino
em va dir
que faria
el que és impossible
per estar a la Diputació
i per vindre a buscar
aquesta medalla
que realment
per ell era un honor
l'honor no és per ells
rebre-la
és per naltros
poder-la donar
de veritat
perquè
poder condecorar
persones
d'aquesta categoria humana
realment
és el més gran
que pot
a mi
és d'aquelles coses
que com a adegar
m'agrada més fer
en doneu tres d'or
i una d'argent
i una d'argent
el Josep Maria
Comas Ferrerons
el Josep Maria
Comas Ferrerons
que és company meu
de despatx
que no se li dona
perquè sigui company
de despatx
això
que quedi clar
perquè és un company
molt recient
és un company
molt recient
i se li va donar
abans que fos
company de despatx
el Josep Maria
porta
com a no sé quants anys
sent delegat
de la mutualitat
el qual li comporta
anar a Barcelona
cada 15 dies
una feinada
se'n va a Madrid
cada no sé quant
per broma
donant toms
preocupant-se
de les jubilacions
de les beques
de les mútues
i tot això
ho fa
gràcia et amore
o sigui
ho fa sense cobrar
res
llavors
què menys
que al cap de 20 anys
o 15 anys
li posem una medalla
i li direm
Josep Maria
gràcies
i 15 anys més
per fer això
perquè ara en Toni
quants col·legiats
hi ha el col·legi de Tarragona
aproximadament
quasi som un miler
quasi
ens falten molt poquets
per arribar als mil
Déu-n'hi-do
aquesta ràtio
en proporció
a altres llocs
és la correcta
és molt es poc
bueno
jo et diria
que no
és normal
és normal
d'estar dins
home
fa uns anys
a les col·legiacions noves
eren un
dos
des de fa
forces anys
de tots els mòdus
comparat
amb el que surt
de la facultat
jo compto
que cada any
de la facultat
de la URB
deuen sortir
uns 50 o 60
col·legiats
advocats
s'encol·legi
uns 20
avui
els currículums
dels estudis
doncs et permeten
altres especialitzacions
que no sigui la pràctica
de l'advocacia
avui dia en un màster
pots estudiar
el que sigui
i et fas una altra cosa
jo penso que és una
hi ha quantitat
de
sí
és un creixement
jo diria
que assimilable
jo veig que la gent
es va introduint
al mercat
mira
el PP
moltes vegades
no moltes vegades
sempre rebem
a tots els col·legiats
que es donen d'alta
tenim l'acostum
de rebre'ls
i els donem el carnet
i així ens ens coneixem
que a menys
que un que arriba
a una institució
de forma obligada
perquè al col·legi
d'advocats
ningú hi va voluntari
és la llei
t'obliga
a donar-te d'alta
que a menys
que en rebi
el negai
la Junta de Goberta
doni la benvinguda
el coneguis
et ensenyi
les instal·lacions
t'expliqui els serveis
que hi ha
jo els pregunto
si estan al tor
d'ofici
i moltes vegades
por ahí
o sigui que molta gent
ajuntaments
empreses
no ho sé
s'ha diversificat moltíssim
la demanda
d'advocats
i de persones preparades
i si no
te dona una formació
que pots treballar
en altres camps
perfectament
home i ara
la majoria de joves
quan es plantegen
ser advocats
estudiar dret
ho fan allò
també amb molta consciència
com vosaltres segurament
la diferència
és que
fa 20-30 anys
enrere
l'oferta educativa
i acadèmica
que hi havia
no era tanta
i moltes vegades
hi havia joves
que dones
sobretot homes
que estudiaven dret
perquè les famílies
diuen
tu estudia dret
que alguna feina faràs
afortunadament
ara l'advocat
fa d'advocat
quan decideix fer-ho
o què?
bueno
jo penso
que la carrera
de dret
és una carrera
un refugi
un pecator
amb aquelles carreres
que diuen
de pizarra i tiza
pensa que
hi ha
13 facultats
de dret
a Catalunya
això és
facultat
de pizarra i tiza
que no costa
res muntar-la
perquè amb una
pizarra i una tiza
i una col·lecció
d'arancadis
muntes una facultat
llavors en un moment donat
jo crec que
erròniament
es va decidir
crear facultats
de pizarra i tiza
per arreu
del món
perquè hi ha facultats
d'aquestes
n'hi ha un munt
en canvi
de les tècniques
em veuràs que n'hi ha poques
perquè són de
la inversió
la inversió
la inversió
és brutal
llavors també
molta gent
fa
que estudi
aquestes carreres
com a manera
de dir
faig alguna cosa
no ho sé
tinc la sensació
no he llegit
res
ni he fet cap seguiment
ni cap enquesta
ni res
però em dóna
la sensació
que molta gent
va estudiar
per estudiar
i el que és
advocat vocacional
aquest
ho fa
tot per això
doncs tots aquests
que estaran
en aquest acte
que rebran
el reconeixement
que estaran
en aquesta trobada
que fareu
tots els professionals
que continuen
endavant
i amb la seva feina
quotidiana
en la pràctica del dret
que dona
molts disgustos
però que dona
molta satisfaccions
una professió molt dura
molt dura
però que
home
has de ser molt vocacional
però realment
també et dona
moltíssimes satisfaccions
moltíssimes
és una d'aquestes
i no
no el tema de les minutes
sinó guanyar un assunto
tendre la gent
escoltar
solucionar un problema
jo reivindico
per l'abogacia
el paper
d'arquitecte
de la societat
nosaltres
som solucionadors
de problemes
i com a solucionadors
de problemes
quan un soluciona
un problema
crea felicitat
si jo et trec
un problema
a tu
et permeto ser feliç
si no me'l treus
aleshores
era un dia
això ja és filosofia
ja entraríem
en la filosofia
no no
i de fet
avui era
en aquest espai
excepcionalment
un dia
per parlar de festa
i celebració
ja vindreu un altre dia
que espero que sigui així
i si us sembla
abordem
a mi m'encanta
m'encanta
vindre a la ràdio
encantats que vinguis
també
per això també és tertulià
per això és un tertulià
però la tertulià
com que he de compartir
no puc parlar tant
clar clar clar
com que fes com a daga
doncs escolta
molt bé
moltíssimes felicitats
a tots els que
exerciu
dia a dia
has esmentat el torn d'ofici
n'hem parlat moltes vegades
creiem que és una feina
molt important
que en molts casos
també es veu molt
l'essència
de la vocació
d'advocat
i esperem
que us ho passeu
molt bé
perquè després
de tot aquest acte
estàs convidada
ja mirarem
les agendes
després
hi ha una celebració
més distesa
no tot ha de ser
allò
després
ja la celebració social
se n'anem a mas
passamaner
molt bé
molt bé
molt bé
molt bé
no és dicció de Reus
però
no esperen
altros
som seu d'arcabisbat
i per tant
podem fer missa
a tota la província
i tant que sí
el problema
els tenen els de Reus
que no poden
vindre a fer missa aquí
moltíssimes gràcies
de veritat
i enhorabona
per acompanyar-nos avui
en Toni Vives
Pepe Noguera
de Gai Vissadega
del Col·legi d'Advocats
Laura Picó
ja tens el vestit
perquè si t'han de fer un premi
i tot això
has d'anar reglant
la Laura sempre està guapa
gràcies
ja tens el vestit
moltíssimes gràcies
de veritat
i enhorabona
per la feina de Ferri
a altres per atendre's
i per tractar'ns
ha sigut un plaer
estar aquí
igualment
adeu-siau