Temps de tertúlia, amb aquesta sintonia és el moment de començar el temps d'anàlisi,
de comentari, per donar una oïda a algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui amb els tres convidats que ja els tenim a punt, avui ens acompanya la botiguera
i també presidenta de l'Associació de Vents del Serrallo, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'advocat Javier Soler Poblet. Javier, bon dia.
Molt bon dia.
I l'arqueòlica municipal Joan Menchon. Joan, també bon dia.
Com estem aquest divendres?
No t'han sentit. Pots tornar a repetir la salutació?
A veure, Maria Puríssima.
Molt bé, és que el micròfon, el tècnic ens havia fallat amb el micròfon i li havien tallat la veu.
Carme, no cal que vagis a missa diumenge.
La Carme estarà contenta per aquesta salutació.
Però avui no ha de menjar carn, eh?
Estem a quaresma.
Jo ja ho sé, eh? I a més, més ho faig.
I a més, més ho faig.
El què? Segueixes el ritual, les tradicions?
Ha anat d'esmolzar la pudra i ha anat d'esmolzar una llongonissa amb fesols.
I ara diu que no.
Però era abans de les 12 de la nit.
I després parlem de la gastronomia del divendres sant
i la penitència que fa, no fem els portants d'alguns passos abans de la professió.
De totes maneres, a veure, aquest no és un tema d'actualitat del dia, però ja que...
L'abstinència.
No, això és tot l'any, els casats.
Ja que els contertolis han començat per això,
aconsegueixen molt les tradicions relacionades amb la Setmana Santa, amb la Quaresma?
Carme, la Carme sí, no?
Jo sí, a totes.
A més, vull dir, jo sempre ho he dit, eh?
No m'he amagat mai a la vida.
Que sóc catòlica, apostòlica, romana i practicant.
I per tant, practico.
I per tant, els divendres de Quaresma...
I per tant, els divendres de Quaresma...
Que de totes maneres, jo trobo que això s'hauria de canviar una miqueta.
Perquè a mi em costa més menjar amb un tall de carn que no pas un nou ferrat.
Vull dir, jo a mi em dono un nou ferrat i estic feliç.
Vull dir que per mi, doncs, no és tant.
Però sí, sí, jo sí que ho segueixo.
El Joan i el Javier no arriben a tant.
O sí?
O s'ho miren amb una cara?
No, aviam, són tradicions, independentment del que creguis o no creguis,
que evidentment no ho penso dir a mentira,
però no en la gana.
Que, ostres, també és bonic conservar-les.
I, per exemple, els meus fills van a una escola que és concertada,
que és a l'església,
i els divendres no mengen carn.
Dic, bueno, escolta'm, també és bo que coneixin aquestes tradicions,
que formen part de la nostra cultura, no?
I, d'altra banda, han creat una riquesa gastronòmica
o unes pirules gastronòmiques per continuar menjant bé
en divendres, que són més que interessants, no?
Tota la cuina del bacallà, del peix, els llagums, etcètera, etcètera.
Escolta'm, no li fa mal a ningú
i també potser és una manera que podrien menjar més peix la gent.
Exacte. I tenir una dieta més saludable
que a vegades no és precisament...
I, sobretot, per la canalla, no?
Moltes vegades predomina el menjar ràpid
a les hamburgueses o a la carn, segurament, que no pas al peix.
I el Javier, això com s'ho mira?
Amb un somriure.
Sí, bueno, doncs...
Home, jo el que crec és que si es tingués...
Si es té que fer això,
que, al fi i al cap,
en el fons, això és un acte penitencial
des del punt de vista eclesiàstic,
el no menjar carn els divendres,
m'imagino que deu ser un sacrifici, no?
I tal i qual.
Jo crec que avui en dia
l'Església s'hauria de modernitzar més,
poc que ho fa,
en el sentit d'aquí, doncs, escolti,
doncs, miri,
en lloc d'això de no menjar carn tal,
si vostè, doncs,
juga el bingo,
doncs, el divendres de Quaresma
no hi vaig jo, home,
aquesta albigheda que...
Sentiments i...
Els tiros van per aquí, també.
Però modernitzar-ho una mica.
Sí, sí, és que, bueno,
és que és això el que...
Els tiros van per aquí.
Passa que la tradició
és no menjar carn.
per aquí, per exemple,
el divendres no fumava.
Jo tenia un company de Fenya
que, per exemple,
per Quaresma no fumava.
Clar.
Doncs això,
per mi això és...
Si la significació d'això
és un sacrifici...
I dubto que el catecisme
en aquest moment digui
que digui que el divendres
es pot menjar carn.
No ho sé,
però...
El que passa és que ens ha quedat
ja com a costum
o com a tradició
o com allò de fotre
un cop a la fusta
el dijous sant,
allò de matajueus, no?
Sí.
Que jo encara me'n recordo
amb algun ofici.
matraques aquelles...
El dijous sant,
el Sagrat Corc,
ja fa anys, no?
Doncs havia una monja
que diu,
què fa?
Diu, no,
està matant jueus.
Perquè la tradició aquella
de fer sol...
Això ha desaparegut.
Jo crec que això,
les coses s'han de modernitzar
i si la finalitat
és un alt,
la finalitat
de no menjar carn
els divendres de Quaresma,
jo crec que hi ha
una finalitat penitencial.
Ara és un...
En Quaresma
ha de ser una finalitat penitencial.
Doncs jo crec que hi ha coses...
Doncs no ho sé...
No, més que res,
perquè el menjar carn
era un acte, doncs, de gent...
Vull dir que tenia calés...
Ostentosa.
Ostentosa, això mateix.
I això era una manera,
doncs,
que el no menjar carn,
doncs, no...
Doncs avui la gent de calés
que no fumin puros
d'aquests
que valen un dineral, no?
En fi...
És més,
i que ho donguin a Càrides,
per exemple.
Aquesta és la segona part.
Aquests diners...
Escolta,
els divendres
tindran que donar
o han de portar aquí
un plat de sopa
perquè ha de dinar
aquest senyor
que no té menjar.
Allò que diuen
que va fer el pare
de la Duquesa de Alba, no?
Que si la boda
quan se va casar
fa potser dos segles
va costar 30,
em va donar
la mateixa quantitat
als pobres.
No per això
ha de fer ni la noblesa
en la Duquesa de Alba.
No, no,
però és un detall.
En fi,
ja que hem començat
de manera improvisada
parlant d'això,
de la cuaresma,
del divendres de cuaresma,
de si o no,
les tradicions...
Continuem fotent
el guió en l'aire.
Però podíem parlar
d'alguna cosa
també relacionada
amb la Setmana Santa
en el sentit
que, en fi,
les activitats
el primer opuscle
de tots els que aniran
presentant les confreries
i germandats
que tenim
a la ciutat de Tarragona.
Ahir era
la confreria
del Descendiment
qui va fer
la presentació
d'aquest opuscle.
Ahir nosaltres,
per exemple,
amb la unitat mòbil
vam anar a veure
com s'estan acabant
de restaurar
el nou pas
de la germandat
del nostre pare
Jesús de la Passió
que sortirà
per aquesta Setmana Santa.
En fi,
hem fet diverses entrevistes
aquesta setmana.
Els armats
celebrant el seu 250 aniversari,
hi haurà
unes quantes activitats.
En fi,
com s'ho miren
com a ciutadans
alguns més participants
que d'altres
en les activitats
d'aquesta Setmana Santa Terranina?
Està en una època
d'esplendor
que, en fi,
no para fins i tot
de créixer,
podríem dir.
Ho dic pel nou pas,
ho dic pels opuscles,
ho dic per les activitats,
ho dic per l'aniversari
dels armats.
Carme.
A veure,
jo dic el que he dit
abans del Menchon,
que són tradicions.
Digueu-me Joan.
Ah, què?
Digueu-me Joan.
No, Menchon.
Perdona, perdona.
Perdona,
Sant Joan.
Joan, com ho deia el Joan
que són tradicions
i que com tal
les tradicions
és bonic que es conservin.
Però hi ha hagut èpoques
dolentes de la Setmana Santa
i ara sembla que estem vivint
en una època
gairebé esplèndida,
podríem dir.
Perquè la gent
necessita aquestes coses,
vull dir,
la gent
volem sortir de la rutina diària
i ens agrada
fer aquestes coses
i a més a més participar.
Però, a veure,
no és amb això sol,
és amb tot.
Els actes festius o així
havien baixat una mica
i després també he tingut
una altra sortida.
És que la gent
volem renovar les coses
i volem sortir
i jo crec que sí,
que és per això.
Ja bé.
Home, jo crec que la Setmana Santa
aquí, t'es raó,
no està molt arrelada
dintre de la vida
ciutadana, no?
I llavors jo crec que
és com deia la Carme,
les coses, doncs,
en sec estan dalt,
van baixant,
ja sembla ser
que es torni a agafar,
que no començarà ara, eh?
Que no començarà ara.
No, no, no dic que sigui
una cosa d'aquest any,
dic que dels últims anys.
Ja, ja fa anys
que la Setmana Santa
està adquirint, doncs,
una sèrie d'activitats
i que hi participa
la ciutadania, etcètera.
Per mi em sembla molt bé
que és positiu,
que és positiu,
que es vagin mantenint
les costums,
tradicions,
també es volen.
la modernitat és el millor
que hi pot haver, no?,
anant tirant endavant, no?,
però que es conservin
aquelles arrels
d'unes tradicions
d'un...
perquè a la Setmana Santa
hi participa gent
que no...
que ni creu ni res de tot això,
però hi participa.
doncs, això és...
a fi del cap
és un acte ciutadà
que tothom molt bé
que tots els ciutadans
s'involuquin amb això,
que els agradi
i després vindrà una davallada
com ja n'hi ha hagut
i després vindrà
un altre ressorgiment
i així anem tirant.
en Rubí i a mi
em sembla molt bé.
Joan, com ho veus?
Què has fet abans
un ai, ai, ai, ai?
Ja, més que damunt
estic amb una junta
del que estic
a l'Ajuntament i Pagesos
i de moment tinc...
i ho he de dir
i sempre he de dir
tinc l'honor
de ser el capatàs
del Sant Sepulcre.
El Joan Menchon
està ficat a tot arreu.
No, cada vegada...
Està a la Setmana Santa,
a les festes,
arqueologia,
en fi, de tot.
I, bueno, però bueno...
I el que estic veient...
Aviam, jo entenc...
Aquí hi ha dos processos
de recuperació
de l'espai de la ciutat
des de l'any 79,
que és Santa Tecla
i Setmana Santa,
que són molt paral·lels.
I entenc que són,
a part del tema religiós,
que no el podem obviar
i a vegades
l'obviem massa
amb Setmana Santa,
és una manera
que la ciutat
té una sèrie d'elements
que la identifiquen
amb ella mateixa,
se reconeix
amb ella mateixa
i ens diferencien
d'altres,
que és la base de la festa,
o d'una festivitat.
Tarragona,
en Setmana Santa,
això ha servit molt,
perquè la pujada
de Setmana Santa
quan ha sigut?
A partir dels finals
dels 70,
com en vuitantes
i avançats.
A veure,
jo crec que
es va començar
a animar
la Setmana Santa
governant
els de Maria Recasens,
en què ja es van canviar
les atges,
es van canviar
tot això,
t'ho dic perquè...
I la recuperació
dels passos espatlles.
També.
Sí.
també.
I fixeu-vos que
quan s'aixequen
les faldilles
als passos espatlles,
durant una sèrie d'anys,
veies una sèrie
de cares
de persones,
de sujetos,
entre ells jo
com a sujeto,
que eren les cares
que també veies
pel Centre Tecla.
i aquí hi ha hagut
una sinésia important
i hi ha hagut
una recuperació
molt important,
però jo el que
estic veient
és que ens està fallant
potser una miqueta
la segona generació
que ha d'entrar
i això
en què ho tradueixo?
Doncs mira,
al pas del Centre
de Pública
tenim una mitjana
de 40 anys.
Hi ha gent
que portem 20 anys allà.
Però és molt difícil
que entri
gent de 19,
20,
21,
22 anys
i n'està entrant
gent de 40.
D'aquí 10 anys
el que no estarem
arniats,
estarem amb una...
No, no,
i m'està passant.
Doncs companys
que han tingut
de deixar el pas
temporalment
o definitivament
per qüestions físiques
o qüestions familiars
i està costant molt
que entri gent
a portar
els misteris
gent jove.
Tu trobes
que és així
o que és
que a vegades
no deixem la...
Hi ha dues coses.
Que no deixem entrar
a les noves generacions.
Hi ha gent
que l'entro
som una generació
que t'han encentat.
com a Setmana Santa
hem fet d'etap
o hem de reconèixer.
Ha faltat regeneració.
No hem deixat
que hi hagués
regeneració.
Vull dir,
a veure amb tot,
amb la passió de Sant Fructuós,
amb el de Sant Fructuós,
clar...
No, però vull dir,
que clar,
que la gent sempre...
ja hem fet d'etap
segons quins papers
se'n peten els mateixos.
...conscient o inconscientment.
Però bé,
jo em trobo una realitat.
Necessito dos homes
de dintre del misteri
que han de tenir
a una determinada alçada
i no els trobem.
I allà hi ha dos espais buits.
I això és una realitat.
El plantejament,
les ganes de sacrifici...
Són moltes causes.
No hi vull entrar
o no hi puc entrar.
Però el fet és aquest.
Em sembla que potser
estem arribant
a un punt d'inflexió.
Hem arribat al tope
de participació
amb Setmana Santa
i potser ara començarà
la davallada.
Hem de veure
si és una davallada
o una caiguda en picat.
Però és un tema
que la gent,
especialment els portants,
que portem una sèrie d'anys
veient-ho,
ens donem comptes
com, per exemple,
les files
de les professors
o dels viaclusis
no hi ha el mateix nombre
que hi havia fa 4 o 5 anys.
El tema generatiu.
Sí.
Amb morts i en gran.
I això perquè...
No estàs reincorporant-se.
Perdona, Joan.
I no creus que això
també té cicles?
Sí.
Això han d'estudiar...
I són cicles normals?
És una davallada suau
o és una caiguda?
Jo crec que són cicles normals.
És mògic.
Jo també trobo que són cicles normals.
I després, clar,
també passa que hi ha...
No sé si és l'excusa,
perquè hi ha molta gent
que va fora.
Cada vegada hi ha més gent
que espera les festes
de Setmana Santa.
és l'opció de vacances.
L'opció de les vacances.
I potser és allò, no?
Arrencada de vau i parada de burro.
Sí.
Que, a veure,
primer hi vas amb molta il·lusió,
uns quants anys i així,
i llavors, bueno,
ja t'ha passat aquella febre
i busques una altra cosa.
Alternatives del que has fet
durant potser 8 o 10 anys seguits, no?
Una cosa tan senzilla,
potser parlo per mi, no?
Una qüestió.
Comences amb 20 anys,
arriba un moment
que et cases contra
la teva dona
o contra el teu marit,
el que sigui,
arriba un moment
que et reprodueixes
i la canalla, doncs,
vol fer altres coses, no?
Et porta a altres llocs
i altres maneres de tema.
O els absorbeixes
dintre del món aquest,
per exemple,
amb un fill
està entusiasmat
d'anar a la professora,
o que no els agrada,
o arriba una edat
que dius que no,
i llavors
et desenganxes una temporada,
però tornes,
crees els cicles,
això és cert.
Sí, sí, sí,
jo també ho crec,
això.
Jo també el que crec
és que a vegades
es tanquen portes.
Sí, sí,
és el que hem dit abans,
sí, sí, sí.
Són entitats molt tancades,
potser?
No, no,
jo no ho dic
amb el que siguin
entitats tancades,
jo dic que les cúpules,
les cúpules
poden ser les que
doncs una junta
pugui durar 30 anys,
no?
Sense cap canvi.
A vegades
és manca de comunicació,
a vegades és inèrcia,
a vegades és
a fall de protagonisme,
també,
i passa a les cúpules,
passa als passos,
passa a les bandes,
passa a tota roba,
i també és que hi ha
dinàmiques d'endogàmia.
Diu,
jo no puc entrar
en un pas de Setmana Santa
perquè això està molt tancat.
Escolta,
si m'ho haguessis dit
que entraves en un pas,
que volies entrar,
ja hi series,
no?
Perquè hi ha vegades
ja la imatge
que la cosa és molt tancada
i no ho és,
eh?
Llavors ens hem trobat.
I també,
a vegades hi ha casos
que sí que semblen
que hi ha una endogàmia
d'augup o una endogàmia
generacional o de classe
que fa d'etap.
El que segurament
estarien tots d'acord
és que la Setmana Santa,
sobretot el divendres sant,
és un factor
d'atracció turística,
fins i tot per Tarragona,
que potser encara
podem aprofitar una mica més.
O creuen que tal com està ara,
veient com estan els carrers
de la ciutat,
normalment un divendres sant
amb les hores prèvies
a la processó
o quan els armats
van a buscar els passos,
en fi,
amb tot l'àmbient
que es viu al carrer,
ja en tenim prou.
Com ho veuen?
Carme,
què et sembla?
O a tu el factor turístic
no et fa res?
Jo et diré,
quan vam parlar
del jubileu,
en aquest cas igual,
vull dir,
hi ha una altra meta,
jo per mi
la Setmana Santa
és una altra cosa,
benvingut sigui
que vingui el turisme,
evidentment,
a més després
del divendres
de passió
hi ha el dimensió
de resurrecció,
vull dir que
em sembla perfecte
que vingui la gent
i que disfrutin.
Home,
s'està posant
bé moltíssima gent,
vull dir que clar,
potser tampoc
no podem absorbir
tant,
tant,
tant,
però que no,
no,
que a mi em sembla
molt bé.
I jo tal com està ara
ja ho trobo bé.
És el que diem,
ara hi ha una pujada
o estem doncs
ja a dalt
i després hi ha una baixada
però hi tornarem
una altra vegada.
Ho estem dient,
això és un cercle
que sempre va fent.
Turisme?
Bé,
jo el que crec
és que en concret
anem directament
a l'acte important
que és la processó
del divendres sant,
no?
Jo crec que la processó
del divendres sant
turísticament
i econòmicament
per cert sector
també la beneficia,
eh?
La restauració,
els hotels i tal,
perquè gent de fora
veu la setmana santa,
la processó
del divendres sant,
bé,
la ve a veure,
no?
i després jo això
que deia abans
que hi ha gent
que no hi ha persones
que s'eternitzen
amb això,
jo crec que això
es tindria
que mirar,
limitar
els temps
d'estar aquí.
Limitar els mandats
com a vegades
parlen els polítics.
Sí,
limitar els mandats.
Jo recordo,
per exemple,
amb la nova
agrupació
de la setmana santa,
i gràcies a Déu
ningú se n'en recorda
perquè vol dir
que es va treballar
sense fer soroll,
el primer president
de l'agrupació
vaig ser jo
i el que va fer
les atges noves
aquestes
era jo
el president
de l'agrupació
que per cert,
sense l'actuació
de l'alcalde
d'aquell moment,
això no s'hagués
pogut fer
i el senyor Requesens,
Maria Requesens,
que per mi ha sigut
un gran alcalde
per aquesta ciutat,
encara que la gent
li recrimini coses
i tal,
es va volcar
amb la setmana santa
i van fer coses
com va ser
el finançament,
per exemple,
de les noves atges.
I és un agnosti.
Allí,
el senyor Requesens,
allí,
bueno,
hi va jugar,
va fer l'òrdago
i s'ha de fer així
i tal,
s'havia remodelat
la Rambla
i tal,
que no hi havia
el que havien posat
aquests penots
per culpa
del mercadet
i tal,
i va dir,
això no es pot passar
perquè hem de buscar
una solució
i es va buscar
una solució
que a més
la va trobar ell
i la va fer ell
i l'autor
i el pare d'això,
jo era el president
però allí
el que em va dir
aquí estic jo
i pel que necessitis
i tira endavant
i hem d'anar aquí
i hem d'anar allà,
va ser l'alcalde,
no?
I això també.
Joan,
el que sí que volia dir
el mandat del president
és de 4 anys
i al cap de 4 anys
jo vaig dir adiós.
El que passa
és que es poden renovar,
no?
A l'agrupació d'associacions
i en moltes altres entitats.
Jo vaig ser dels que
vaig dir 4 anys
i fer el que tenia que fer
i punto.
A l'agrupació
quan no sé quants anys
porta el Josep Ignasi Boada
però no crec que sigui
una persona
que tingui excessiu interès
en perpetuar-se,
no?
Potser perquè és més
com la nostra mentalitat.
De totes maneres,
a vegades,
quan se parla
de renovació d'una entitat,
tenen els contes
que no es pot renovar
perquè no hi ha ningú
que tingui ganes
de ficar-se al front
i batallar-se.
A mi em passa,
jo porto temps avisant
els portants del pati,
jo no sóc etern,
a mi em pot caure un dia
una muralla al cap
i anar-me'n a l'altre barri.
Pensem,
entre tots,
jo veiem qui és el successor,
perquè jo porto 8 anys
i també arriba un moment
que això...
I és difícil, eh?
En fi,
com que han començat
parlant de divendres de Quaresma,
ens hem introduït
en aquest món
de la Setmana Santa,
segurament aquest no era
el guió previst avui
per la tertúlia,
però en fi,
ja està bé que la gent,
els ciutadans,
els convidats a la tertúlia
parlin del que vulguin.
Sí, perquè d'eleccions
ja en tinc d'entendre el que...
Sí, doncs, clar,
el guió ens marcava
que avui havíem de parlar
de campanya electoral
perquè aquesta nit
hem tingut
la tradicional enganxa
de cartells
que comença a ser
ja com una mena de ritual.
Avui ja veurem,
tots els diaris,
les fotos dels candidats,
els diaris de la ciutat
surten els caps de llista
de les principals formacions
polítiques aquí a Tarragona
fent, doncs,
fotografies,
per exemple,
davant del pretori romà
o en altres espais
de la ciutat.
En fi, tenim ja els cartells,
les activitats,
ja fa setmanes
que els partits
estan en precampanya,
però aquesta nit
hi ha hagut aquella
tradicional enganxada
amb els militants
de les formacions polítiques
a la Rambla Nova.
No sé si serveix
d'alguna cosa
fer activitats
com la d'aquesta
passada nit,
donar el tret oficial
de sortida
quan ja els partits
porten setmanes
i setmanes
en precampanya,
no, Javier?
Sí, però...
De què serveix
el que han fet
aquesta passada nit?
A mi m'interessa molt més
el que passi
en aquest país,
el que està passant
en aquest país,
en el nostre país,
cada dia
tenim unes eleccions
generals
que crec que seran
importantíssimes
i llavors
si ho comparem
la precampanya
i la campanya,
si ho comparem
amb els telediaris
de totes les televisions
que s'han tingut
que tregar,
la Hillary Clinton
i l'Obama
que cada dia
han de sortir
i fa tres mesos
que estem vivint
aquí les eleccions
dels Estats Units
i a més són les primàries
que encara no hi ha
ni candidats
decidits
a la presidència.
Home,
doncs escolti,
lo nostre
és el 0,000
mig percent
de tot el que estem
aguantant
d'altres països.
Vull dir,
tampoc podem dir
que hem estat aquí
dos mesos
de precampanya
i un...
Escolti,
ha sortit més
la campanya americana
que qualsevol cosa
de notícia
d'aquest país
en qualsevol telediari,
en qualsevol notícia
de totes les pel·lícules,
de totes les televisions.
Joan.
Diuen els estudis
que les campanyes electorals
i els debats
i aquestes coses
i aquests estols
mediàtics
serveixen per fer moure
un 2,
un 3%
del vot.
Però, bueno,
es veu que ara
ve d'això,
de qui guanyi.
Clar,
i aquest any
que hi haurà
aquests cares a cares
entre Zapatero i Rajoy,
que era un debat televisat
que, en fi,
no es produïa
des de l'època
de Felipe González
i José María Aznar,
creuen que aquests debats
que hi haurà
durant dues setmanes
serviran d'alguna cosa?
Ahir es va fer
el debat econòmic
entre el ministre Solves
i...
I Manuel Pizarro.
Jo li dic Endesa.
I el senyor...
El conquistador.
I el senyor d'Endesa.
El senyor Pizarro aquest...
Bueno,
ja va començar
el debat aquest.
Jo crec que...
Per serveixen aquests debats
o no,
de televisió?
Jo tinc clar
qui no votaré.
Vull dir...
Bueno,
aquest també és un problema,
en català
se n'hi diu
tant mafotisme.
No, no,
tinc clar
a qui no votaré.
Ah.
El que no tens clar
és a qui votarà
es podria deduir això.
O potser sí,
no ho vull dir,
però,
aviam,
no me'l faran canviar
la meva intenció
de vot cap a un o cap a l'altre
o cap a no un,
cap a no un altre.
Una declaració...
Carme,
i tu creus que serveix
les campanyes serveixen?
No,
jo no.
Jo no crec que serveixin.
No crec que serveixin.
D'entrada,
tot l'any
estan fent campanya.
O ja fa un munt de més
que estan fent campanya.
Després,
que jo he dit altres vegades
que a mi,
jo no hi crec
en els polítics,
perquè el polític
se sent en la cadira aquella
i és el que dèiem
d'abans
de les associacions.
Tampoc tens cap obligació
que els polítics
que ets creient
que hi ha en Déu
i en ningú més.
Perdona un momentet,
jo contesto la pregunta
que em fa el senyor moderador.
Vull dir que...
I no,
vull dir jo,
per exemple,
el de les cartells aquests
ho trobo una pantomima
impressionant.
I els abats de televisió,
aquests cares a cares
que tindrem aquests dies?
Home,
a veure,
en Joan ha dit
que ja sap en què ha de votar
o en qui no ha de votar.
Sí,
però hi ha molta gent indecisa.
Vull dir,
a veure...
I molta gent
fins als nassos.
I molta gent fins als nassos
i molta gent que diuen
és que...
Clar,
hi ha un partit,
hi ha dos partits només,
diguéssim,
per governar.
I llavors dius,
bueno,
què he de fer?
Aquest no m'agrada,
doncs...
I aquell,
no ho sé,
no hi ha un altre partit
de dir,
doncs,
bueno,
em refeixo per governar,
cuidado.
A veure si després...
No,
mai hi ha molts partits,
el que passa és que també és veritat
que el panorama polític a Espanya
és diferent del de Catalunya.
Espanya bàsicament
hi ha dues opcions,
PSOE o PP,
i a Catalunya tenim moltes més opcions.
Sí,
feu-vos una cosa,
que des de fa un temps
està creient...
Aquí ho tenia molt clar,
en la política municipal,
per exemple,
el barri de Reus
amb el tripartit
des de fa molts anys,
amb el Lluís Pérez
i abans amb la Balló...
On has dit?
A Reus.
A Reus.
Al barri de Reus.
Perdó.
Que tot queda gravat.
Hi ha el tema de les coalicions
i la possibilitat
que partits petits
no guanyin però governin.
I és aquesta cultura
que aquí hem viscut
durant molts anys
de majories absolutes
i que potser algun dia
s'haurà d'implantar
també en el govern de l'Estat.
No manar un govern
en minoria,
en coalició
i en pactes puntuals,
sinó que hi hagi governs
de coalició
com havíem vist
a la Segona República.
Que recordem
que hi havia ministres
d'Esquerra Republicana
al govern,
entre ells un senyor
que es deia Lluís Companys.
Ja bé.
A veure,
jo crec que les eleccions
i la finalitat
de les eleccions
és un examen.
Llavors,
el que té que fer
des del meu punt de vista
és examinar
l'actuació
de cada grup polític,
de cada partit,
examinar aquesta actuació.
Examen de consciència.
I a partir d'aquí
decidir el vot.
Dolors de los pecados.
Sí, però això
Javier no fa ningú.
La gent se mouen molt
per simpaties.
Jo crec que...
Home,
perdona,
jo amb això discrepo.
Ocu, eh?
Perquè a més de simpaties
també afegiria
per antipaties,
perquè hi ha gent
que s'ha fet antipàtica.
I després,
temes com el merder
dels ferrocarrils
a Barcelona
i Rodalies
i temes com Endesa
i temes
que tots sabem
o el tema de...
Molts que n'hi ha
fan que la gent digui
ara no voto aquest
o voto l'altre
o me quedo a casa
perquè són tots iguals, eh?
També hi ha una reflexió
i un tema també de feixer.
Sí, però en aquests casos
perquè han sigut coses
molt sonades.
Però ja veurem
si passarà en factura.
Ja ho veurem.
Sí, bueno,
de totes maneres
estem parlant del...
Ara, actualment,
són coses puntuals
que han passat ara,
però tampoc podem oblidar
que hi ha partits
que tenen...
que tenen l'Estatut d'Autonomia
el tenen al Constitucional, eh?
I són partits
que han apujat
uns estatuts d'Autonomia
que hi havia articles calcats
del nostre Estatut
que han posat
al Constitucional
aquests articles en concret
i que no els han posat
en un altre lloc.
Vull dir,
aquest és l'examen
que es té a fer.
Quines persones
poden anar-hi?
Quin perill porten
en contra
d'aquesta ciutadania d'aquí?
A dia d'avui,
que és el primer dia
ofició de la campanya,
creuen que hi haurà
més abstenció
que en les últimes seleccions?
Diuen els sociòlegs
que el perill
és l'abstenció.
I jo crec
que la finalitat
d'aquesta campanya electoral
no tindria que ser
tant en quant
que ho té que ser
l'explicació del programa,
etcètera, etcètera,
sinó que
la finalitat
tindria que...
A partir d'una base,
tots els partits
que es presenten
el que hem de fer
és excitar el ciutadà
a que exerceixi
per...
Un i que és
amb quatre anys,
l'única vegada
que parla el ciutadà
és el dia de les eleccions.
Amb quatre anys.
Doncs excitar el ciutadà...
Escolti,
és que té
el dret al vot.
per vostè
el que té que fer
és a més
de conscienciar
de què té
l'obligació
d'anar a manifestar
la seva opinió.
Diria
aquests no m'han agradat,
aquests no m'agraden,
voto amb aquells
perquè m'interessa,
perquè han fet això,
han fet l'altre,
fer un examen
de tot el que ha passat.
I llavors
jo crec
que aquesta seria
la finalitat.
Parlo de la campanya
que cadascú
es pugui
fer propaganda pròpia
del que ha fet
o ha deixat de fer,
però tot això
tancar-se un dia
una espècie
d'examen
de consciència
amb un examen
en aquest senyor,
passar d'això, això, això, això, això, això,
això no em convé,
això tampoc, això, això sí, pam, pam, pam,
doncs m'interessa
aquests.
Això és el que
hauria de fer el ciutadà.
En fi, ja veurem què decideix fer
el ciutadà el 9 de març,
tenim un parell de setmanes
per veure si s'excita,
com deia el Javier,
a l'electorat
de cara a les urnes
d'aquell diumenge.
És que la gent
té que tindre al cap
que cada quatre anys
té un dia
per poder dir
aquest m'agrada
i aquest no.
I llavors
conscienciàs
que té
el dret
de fer-ho.
En fi,
veurem què passa,
deixi'm acabar
només amb una petita referència
amb un altre dels temes
de la setmana
que ha estat
l'arribada de l'AVE
del tren d'alta velocitat
a Barcelona.
Ara comentava el Joan
tot el caos ferroviari
que es va viure
durant uns mesos.
Ara ja tenim el tren.
Des del punt de vista
de Tarragona,
això de tenir un tren
d'alta velocitat
a Barcelona
en servirà d'alguna cosa?
O continuarem
per la línia tradicional
de la costa?
A 30 euros
viatge a Tarragona
a Barcelona
més el desplaçament
a Perefort
no gaire.
Carme.
Gens.
Gens.
Gens.
I a més a més
jo trobo que
a veure,
que això són
o pels que els paga
l'empresa
o per curiositat
un dia
que hi vulguis anar
o perquè
és caríssim,
és prohibitiu
i el temps
a veure,
que pots guanyar
un quart d'hora?
I per un quart d'hora
jo crec que
35 minuts.
Segurament
i un quart d'hora
perquè has de comptar
el desplaçament
fins a l'estació.
Tarragona-Barcelona
jo crec que
no val la pena.
És que no val la pena.
Per això pregunto
que si des del punt
de vista de Tarragona
en fi, aquesta connexió
amb Barcelona.
L'únic que tant
és que l'AVE
para
amb el que sigui
a l'estació del Camp
para aquí
i escolta'm
jo el divendres passat
vaig a ser a Madrid
dues hores
35 minuts
o 40 minuts
i això
és de fàbula
només vas tranquil
relaxat
ben atès
pots treballar si vols
pots dormir
o pots veure una pel·lícula.
Però ara també
podràs anar així
amb tanta facilitat
perquè segons tinc entès
es veu que primer
són els de Barcelona
que igual truques des d'aquí
ja no hi ha bitllets
perquè s'han d'afegir
els de Barcelona
segons jo
vaig llegir
i vaig anar sentint
perquè inclús
aquest altre dia
li va passar
amb un...
Però això també passava aquí
aviam
jo entenc que
quan vas agafar aquest tren
no compres
amb taquilla
sinó que
fas una reserva
per internet
o com sigui
i llavors
si hi ha places
però sortint d'aquí a Tarragona
també m'he trobat
jo a vegades
vull un tren d'aquesta hora
o venint de Madrid
vull un tren d'aquesta hora
ja no havia
reserva
és com el dels avions
i també entenc
que si Renfes intel·ligent
i veu
que hi ha massa gent
entre Tarragona i Barcelona
ja posaran o més vagons
o més trens
en fi
acabem
10 segons
un segon
ahir es va fer una prova
que què tardava més
si l'AVE o l'avion
va guanyar l'avion
si fa no fa
van les coses moltes
de totes maneres
jo tinc un company
perdona un segon
un company que agafant l'AVE
va sortir d'aquí
a les 7 del dematí
crec que era
va fer una vista
al Tribunal Suprem
i va dinar a casa
que bé
acabem
acabem la tertúlia
Joan Menchon
Xavier Soler Poblet
Carme Pedrol
gràcies per compartir aquesta tertúlia
en aquest divendres de Quaresma
per acabar com hem començat la tertúlia
la Carme ha menjat Carme
gràcies
adeu-siau
bon dia
bon dia