o a la web cambrapropietat.org.
CELA 12, teléfono 977-227825, Tarragona.
Aquest divendres, al matí de Tarragona Ràdio,
entrevistarem els periodistes guanyadors
dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació.
Divendres, a les 10 del matí, a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat, i per internet a tarragonaradio.cat.
En tot tresillos, tot mobles, nos adelantamos a la Navidad.
Pequeños detalles, grandes regalos.
Venga a ver nuestra exposición de más de 800 metros cuadrados en Tarragona
y cambie la habitación, el dormitorio, el comedor, toda la casa,
a un precio sin competencia.
Lo tenemos todo en tresillos, sofás cama, butacas, piel, rinconeras, colchones.
Y todo con una financiación sin intereses y a su medida.
Tot tresillos, tot mobles.
Le esperamos en la calle Vidal y Barraquem,
delante de Parc Central Eroski.
Tot tresillos, tot mobles.
La experiencia nos hace grandes.
¿Qué es buscar?
Para Lexus, buscar es superarse,
desear lo extraordinario,
aspirar siempre a lo mejor.
Lexus busca para estar a la vanguardia
y crear automóviles tecnológicamente avanzados.
Lexus llega donde nadie había llegado antes,
alcanzando una experiencia única de conducción.
Lexus, la búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona, autovía Tarragona-Reus, calle Carabia número 11, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Ferran Aguilar.
Molt bon dia, Ferran.
Hola, molt bon dia.
Encara té impresa en la seva cara
l'expressió de satisfacció,
perquè el Ferran recentment ha estat a Matalascanyes,
a prop de Huelva.
Allà hi ha un centre que es dedica a la recuperació
del linch ibèric, una espècie que realment és extraordinària.
I com que has de presentar un llibre al gènere,
que ja en parlarem,
que encara has anat a fer fotografies.
Sí.
I has estat amb els cadells.
Vaig tindre la sort que em van donar el permís.
Hem de pensar que és un centre
que ara mateix...
Bé, hi ha dos centres a Europa.
Un d'aquests està aquí a Matalascanyes, on dius.
que és on s'està intentant criar el linch en cautivitat.
Ja porten uns anys amb un gran èxit.
Per sort, hem de pensar que estem parlant
d'un dels felins en perill d'extinció,
el que més està en perill,
per sobre del guepar o del tigre de les neus,
i que resten a la península ibèrica
aproximadament uns 185 ejemplars.
Llavors aquí hi ha un programa europeu de cria.
Jo vaig enviar una carta
referent al llibre que tu comentaves ara mateix
i vaig tindre la gran sort
que vaig poder estar un dia
fent imatges dintre del centre
i veient els petits linchos
i els grans també.
No és el tema que ens ocupa avui,
però clar, no ens podem resistir.
I comentaves, Ferran, que era així,
no diré una pel·li Disney,
però que era molt bonic
perquè veies els cadells jugant amb els escravats per terra.
Sí, una de les coses que també volia destacar
és la gran qualitat humana
i el rigor científic amb el que s'està treballant.
Penso que tots els naturalistes i la gent,
i la gent en general pot estar orgullosa
de la feina tècnica que s'està fent allà.
A banda d'això, és tot un privilegi
poder veure...
Tothom sap el juganer que és qualsevol gat,
i veure aquests cadellets de links
com estan perseguint els escarats piloters
que tenen una curiositat innata, terrible,
doncs, bueno, és una cosa molt curiosa
perquè, a més, just a l'entrada del centre
tenen tots els tancats,
que són tancats molt grans,
amb plantes autòctones,
tots tenen de quatre a sis càmeres
i hi ha una persona que vigila
les 24 hores del dia.
Dia i nit s'està vigilant el que està passant a dintre
i se nota cada cinc minuts
què és el que fa cada llemplar.
Llavors, clar, instantàniament
podem saber el que estan fent.
Llavors, ells van movent aquestes càmeres
i veus perfectament el que fan aquests animals.
A veure, al gener, el Ferran presentarà el llibre
que inclourà aquestes fotografies
i jo crec que al gener en podrem parlar.
No avancem esdeveniments
perquè, de fet, avui el que toca
és parlar d'aquestes rutes,
d'aquests itineraris
impulsats per l'àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona
per conèixer el territori més proper.
I avui iniciem el que són
les rutes urbanes pròpiament dites.
Abans ho comentava els oients
en temps de sumari
quan dic, home, si jo els dic
que avui els portem a passejar
pel Camp de Mar i les Muralles,
algú pot dir, a veure,
us podíeu esforçar una mica més.
De veritat que es farien creus
si sabessin tot el que hi ha
que no hem descobert
del Camp de Mar i les Muralles.
És una altra mirada.
No, Ferran?
Sí, com...
Bé, hem acabat els...
els itineraris periurbans,
entrem, doncs, ja de ple
en el que seria el casc antic
i hem escollit espais, doncs,
molt tarragonins, coneguts.
Jo penso que com...
com quasi tot el que tenim proper,
doncs, d'una manera, un pèl superficial
i, bueno, seguint la metodologia
que hem anat seguint amb tots els itineraris,
tenim la NIA Autobús 2
que ens deixa molt a la vora,
és un itinerari, doncs,
amb una distància aproximada
que fa un quilòmetre,
i el temps amb una hora i mitja.
Perquè ens aturem.
És una hora i mitja.
Perquè ens aturem.
Sempre recomanem,
i això és una cosa
que no ens cansarem de dir,
que són itineraris per gaudir,
no són per caminar,
el qual vol dir
que tant en un parc
com en una zona periurbana
cada dia passen coses
i podem veure coses diferents.
El punt de partida,
de fet,
és un itinerari d'interès arqueològic,
en principi,
després ja té un altre interès
més naturalista,
si més no,
perquè partim de la via Imperi,
més o menys,
del passeig de l'Imperi.
Sí,
nosaltres recomanem ja
un previ,
que seria, doncs,
aquesta avinguda,
amb tots aquests mosaics
de còduls
que tenim al terra,
que són molt bonics
i, bueno,
aquí tens una imatge
on es veuen
aquests cargols,
aquestes fulles de palmera
al terra,
fins que arribem ja
a el que seria
la porta d'entrada
del Camp de Mar.
Aleshores,
travessem
aquestes portes
i ja
el primer que vèiem
és la verdó,
la gespa,
però que tu em dius
fixem-se que hi ha coses,
jo, clar,
no sabria per on començar,
si em situo
a la porta del Camp de Mar,
Ferran,
què és el que primer
ens podria cridar?
l'atenció.
A veure,
el Camp de Mar
té una morfologia curiosa,
hem de pensar també
que és un dels jardins
més antics
que tenim a Tarragona,
el qual,
bueno,
els criteris estètics
i de jardineria,
doncs,
han anat canviant,
no?,
durant els anys.
Així,
podem veure,
doncs,
una de les coses
interessants
i que,
justament,
doncs,
afegeix
un interès
natural
o,
fins i tot,
faunístic,
serien,
doncs,
totes les seures
que cobreixen
el que seria
la banda dreta
a tocar
el que serien muralles,
aquestes seures
fan molta ombra,
creen
molta humitat
i fa que molts ocells
puguin fer el niu aquí dintre.
Són eures molt autòctones,
molt d'aquí,
s'adapten molt ràpidament
i s'enfilen,
bé,
que jo m'imagino
que els serveis de jardineria
han de controlar-les
perquè,
si no,
ens envairien,
no?
Sí,
són una planta
que té com una mena
d'arrels
que s'enganxen.
Com aventoses,
oi?
Sí,
bueno,
són com unes arrels,
com uns palets,
sí,
com uns palets
que a la natura
realment
en ocasions
provoquen problemes
perquè hem de pensar
que les seures són lianes,
la qual cosa,
aquestes lianes
necessiten
enfilar-se
i pujar
per trobar la llum.
Aquest és el problema
que tenen.
Són molt invasives,
doncs.
Sí,
llavors,
hi ha navegades,
això es pot veure
als boscos
de faig,
fins i tot
a les pinedes
quan van pujant,
com trepen
pels pins
i poden abraçar
tan fortament
aquests arbres
que els poden estrangular.
Fins i tot
és molt curiós
a les muntanyes
de Prades,
a Poblet mateixa,
a la pena veure
com han acabat
ofegant l'arbre,
l'arbre
es mora
i llavors queda
una estructura
columnar
que està formada
per l'esquelet
d'aquesta heura.
És molt curiós de veure.
Ferran és allò
de veritat
que a vegades
a les cases particulars
allò que tenen pins
d'aquests de tota la vida
i dius
veus
aquesta planta
que bonica
que queda
i diu
no, no,
treu-la
perquè si no
es menjarà l'arbre.
Això és cert,
més que menjar-se'l
el que fa
és que l'ofega
perquè hem de pensar
que després
l'eura
nosaltres veiem
les seures
normalment
als jardins
i les tilles
no són
molt grans
però les seures
poden arribar
a tindre
unes tilles
jo he vist
eures
que tenien tilles
fins a 25 centímetres
de diàmetre
uns troncs
impressionants
que has de tallar-los
amb una serra
sí,
això provoca
que fa
moltíssima força
però bé
tot això forma part
d'aquesta dinàmica
natural.
Hem de pensar
que després
aquesta eura
que ha utilitzat
com a mollo
aquest arbre
amb una ventada
forta
caurà.
Crearà un espai
obert al bosc
i farà que tornin
a sortir
arbres petits.
O sigui que
nosaltres podem pensar
que hi ha una agressivitat
o que no entenem
ben bé el que passa
tot forma part
d'aquesta estratègia
natural
que el que fa
és crear viva.
O sigui que
una petita
desequilibri
és molt beneficiós
per tot
de l'ecosistema.
El problema
és quan hi ha
un desequilibri
molt gran
i que no està preparat
el bosc.
En aquest sentit
no hi ha cap problema.
Ara parlaves
i ho comentaves
abans
és un habitat
ideal
per espècies
d'ocells
que tenim aquí
al Camp de Mar
molt interessants
i probablement
desconegudes.
Sí,
a veure,
hi ha
moltes espècies
que utilitzen
fins i tot
espècies
d'ocells
petits
insectívors
com poden ser
mosquiters
buscar-les
que són ocells
que viuen
normalment
amb espais
d'aigua molls
litorals
que quan fan
la migració
utilitzen aquests jardins
perquè pròpiament
són força humits.
Però els utilitzen
com a segona residència
podríem dir
a lloc de pas?
Sí,
estan ben bé
poques setmanes
són espais
en els quals
no hi ha
o n'hi ha
molt pocs
predadors
el màxim
que es poden trobar
és un gat
o algun xuriguer
o a nosaltres mateixos
passejar
o nosaltres
que fem una petita molèstia
però aquí clar
troben llocs humits
semblants
als hàbitats
que ja ocupen
i a més
amb forces insectes
llavors
doncs és un lloc
de pas interessant
després tenim
espècies
doncs ja pròpies
la mateixa
tortura turca
on m'hi presenta
tot els parcs
aquest ocell
és de la família
dels coloms
d'aquest color
grisós
una mica rosat
amb una anella negra
que ocupa
a diferència
dels coloms
que nien
a les parets
o als edificis
la tortura
construeix un niu
llavors ocupa
un ninxul
podríem dir
totalment diferent
al que
el que ocupa
el colom
hi ha altres ous
aquí al parc
aquesta sí que
deu ser
la seva primera residència
com la merla negra
i fins i tot
comentaves
i s'ho reflectit
a la guia
que podem trobar-nos sols
sí
és que trobar-los
sentir-los segurament
sentir-los
sí
això si tenim sort
doncs
a les nits d'estiu
és quan
a les nits d'estiu
avançades
normalment
cap al maig
el maig i lluny
perquè hem de pensar
que el mussol
banyut
és una espècie
migradora
llavors
ens visita
o ocupa
les zones forestals
més cap a l'estiu
la merla
com deien
és un ocell
insectívor
d'una mida mitjana
els mascles
i les femelles
tenen un
dimorfisme sexual
bastant marcat
hem de pensar
que les femelles
tenen un to
grisós
cendra
i els mascles
tenen un negre
molt fosc
amb el vec
taronjós
fan un cant
melòdic
molt interessant
però molt estrident
no?
o no?
és que hi ha algun ocell
pel camp de mar
que és molt estrident
quan
ara no sabria dir-te
perquè clar
jo no hi entenc
però
és possible
que sigui
la tortura
en aquest sentit
és possible
en aquest cas
la merla negra
o el merlo negre
no sé com seria
fa un cant
més suau
més atractiu
molt suau
i especialment
a la primavera
amb molts tons
amb una melodia
molt característica
de vegades sí
que fa algun crit
estrident
perquè són animals
que viuen
al sotobosc
sota els alzinars
i el que fan
és funcionar
com a alarma
si recordes
quan vam estar parlant
del gat
que anava
amagant
les seglans
i que el seu nom
feia referència
al so que feia
en el cas
de la merla
fa una mica
el mateix
no en el sentit
que amaga llavors
sinó que crida
fa uns crits
molt característics
i avisen
que hi ha un perill
tornant
al mussol banyut
són aquests
mussols
tan curiosos
que tenen
unes plomes
al cap
en forma
d'orelles
són molt bonics
no són orelles
sinó que utilitzen
aquestes plomes
per trencar
una mica
la morfologia
que tenen
perquè
tant molts ocells
com molts mamífers
tenen
assumit
quina és la forma
que té un mussol
o que té una oliva
tenen aquesta
fisonomia
en forma de cor
i en canvi
doncs aquestes
plomes
en forma d'orella
fa que trenquin
trenquin
aquesta forma
tan característica
fan dubtar
a la presa
durant
un breu moment
de temps
que ell
utilitza
per
poder
casar-ho
sí
perquè
aquest
mussol
que menja
de tot
una mica
aquest
mussol
menja
especialment
petits mamífers
ratolins
rates
o sigui
són uns
grans aliets
nostres
també
mengen
algun ocell
petit
però
bàsicament
aquesta és la seva dieta
si anem caminant
veiem arbres
ben curiosos
i que realment
sembla que estiguin pintats
és el cas
del pi canari
que hi ha
al camp de mar
no?
sí
el
el
pinus canariensis
que és el
pi típic
que podem trobar
doncs
a la zona
del Teide
jo ara
per exemple
bueno
i aquí s'adapta bé
pel que veiem
no?
sí
s'adapta bé
perquè
allà és un clima atlàntic
aquí és un clima mediterrani
sí
totes les coníferes
són molt resistents
jo
particularment
no diria
que s'adapta
sinó que resisteix
és a dir
que no té més remei
que no té més remei
igualment
hem de pensar
que el
que el
que el
que el
que el
que el
que el
uns gradients
de temperatura
doncs
que a l'hivern
com tots sabem
doncs
el Teide
tempera
i també
refreda molt
el Teide
doncs
salivant
és molt normal
veure'l amb neu
eh
i
una de les
una de les
de les curiositats
que té
és que
el
el
picanari
té unes
escícules
té aquestes
fulles
en forma d'agulla
molt llargues
que quan surten
noves
són molt tendres
li dona un aspecte
molt més
esponerós
del que té
una conífera
com podria ser
un pi
un pi blanc
un pi blanc
i que té la capacitat
de resistir
el foc
jo podia explicar-te
doncs ara
fa
fa uns mesos
jo estic fent
un treball
fotogràfic
allà
a Tenerife
vaig estar
i he estat
dos anys
visitant
doncs
aquest
terrorífic
incendi
doncs
que va
sol a la illa
que va cremar
una de les millors
zones de la illa
i realment
és com
el retorn
del fènix
no?
veure tots els peus
dels pis canaris
com tornen
a rebostrar
com es veuen
els pins
sí, sí
aquesta resistència
no la té
el pi blanc
no
el pi blanc
no la té
el pi blanc
té una certa resistència
a un augment
de temperatura
però si és calcina
ja no torna a sortir
ja no
ja ha mort per sempre
si parlem
d'arbres exòtics
anem
encaminant a l'esquerra
trobem el monument
dedicat al doctor Ferran
ja la part
diguem de patrimonial
del parc
és obra
de l'escultor
Saumells
és de l'any 70
i a la vora
hi ha un altre arbre
exòtic
és una
araucària
araucària
sí
és un nom genèric
que es va donar
pels indígenes
d'Arauko
el nom
està a Xile
el nom
el nom més popular
serien
els Mapuches
que és el que dona
una mica
el nom
a aquest arbre
també és una
una espècie
doncs
molt resistent
tant al fred
com a la calor
és molt curiós
veure
les petites
acícules
a diferència
del picanari
té unes acícules
molt curtes
quasi ben bé
podríem dir
imbricades
imbricat
vol dir
que estan
quasi ben bé
una sobre l'altra
ens podria recordar
fins i tot
a la forma
que tenen
els abets
o les pícies
i
i bueno
allà a Xile
doncs
aquest arbre
els seus fruits
i les seves fulles
treuen uns refinats
que
fan algun medicament
té propietats
com a la majoria
de les plantes
hi ha una part
com deia
en patrimonial
important
en quant a monuments
escultures
sense anar més lluny
hi ha un monument
dissenyat
per Calatrava
que és
homenatge
de la Miquel
de Mauthausen
a veure
vostès vagin passant
que veuran
totes aquestes escultures
però com que tenim
poc temps
centraríem
la nostra atenció
en altres aspectes
diguem-ne
més naturals
perquè
el que
sembla que
que domina més
el paisatge
són els xipresos
no?
algun caldrat llorer
que hi ha?
xipresos
cedres
també hi ha una petita
pineda
de pi blanc
aquí hem d'explicar
doncs que
malauradament
en guany
s'està estudiant
una enfermetat
que ha atacat
els xipresos
si no recordo malament
és un fong
és un fong
i que
es pot veure
com
com ataca
d'una forma
podíem dir
els conductes
on puja la saba
alguns queden
obturats
altres no
i és el que provoca
que si veiem un xipres malalt
podrem veure
que les seves branques
hi ha algunes que estan verdes
i d'altres que estan seques
marronoses
com agrogues
sí
perquè és això
perquè aquests conductes
aquests conductes
que fan pujar la saba
doncs queden
obturats
estan
malmesos
i fa que no arribi l'aliment
que no arribi l'aigua
que no arribin
les substàncies nutritives
jo tinc l'entès
que és una mica
aquest fong que es provoca
per als canvis de temperatura
d'humitat
presència del sol
humitat previa
que faciliten
això no està molt clar
que no sé si es pot
que hi ha qui aplica
productes fungicides
per poder evitar-ho
no sé si és bo o no és bo
aquí entrarem al terreny
de la jardineria
més aviat
però baixa
sí
però ja et dic
que
encara ben bé
no se sap
perquè
anys com aquests
en què hem tingut
hibersecs
o després tardors
molt plujoses
s'han repetit
durant molt de temps
durant els anys
i hi ha xipresos
centenaris
que mai ha sigut
mai han tingut
un atac
tan fort
com aquest
o tan greu
i encara no està ben ben clar
això
com sempre fem curt
tenen la guia
a la seva disposició
a través d'internet
la poden comprar
a les oficines
del patronat
de turisme
el que passa
que Fernan
podíem completar
o reservar-nos un minut
per fer
aquelles coses
que fa el lleig
però que s'han de dir
perquè afortunadament
són excepcions
però a vegades
assistim
amb espectacles
molt lamentables
en quant a tenir cura
d'aquests espais
hi ha actituds incíviques
les mínimes
segurament
però hi ha actituds
incíviques
i val la pena aprofitar
aquest espai
per recordar-ho
i treure'ns tots
una miqueta els colors
de dir
que no fem bé
gossos que van sueltos
que això és una lluita
tremenda
ja es poden posar multes
ja pot haver-hi vigilància
que si nosaltres
no podem posar un policia
darrere de cada persona
que no ho fa bé
en això també volem
fer una crida
des d'aquest espai
sobretot en aquests espais
urbans
sí
més que res
perquè no estem parlant
d'una salut ambiental
sinó de
total
d'una salut humana
penso que hem de
procurar ser molt més cívics
volia comentar
el cas dels gossos
jo penso que és un cas
força greu
aquí a Tarragona
i
el cas d'un niu
d'una merla
que estàvem comentant
que tota la
tota l'estructura
de construcció
d'aquest niu
estava fet de plàstic
i de paper
això s'indica alguna cosa
doncs sí
que esperem que
els animalors
no adoptin també
aquests hàbits
tan nefastos que tenim
Ferran Aguilar
què farem?
estirar el temps
sempre fem curt
no acabem els itineraris
però insistim
a través d'internet
a la web de l'Ajuntament
les oficines de turisme
poden fer-se amb aquesta guia
i aquests itineraris
urbans
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer com sempre
molt bé
moltes gràcies
aquest category
no
em
no
demà
em
aquí
també