Són dos quarts d'una del migdia, 4 minuts, comença l'espai i evoluciona.
Aquest espai que fem cada setmana hi ha molt de gust, la veritat que sí,
en col·laboració amb l'IPES, l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social
de la Universitat Rovira i Virgili.
En primer termal, que els proposem és una qüestió d'estricta actualitat
que ens porta una miqueta, no res, 4 quilòmetres com aquell que diu,
més enllà de la ciutat de Tarragona.
Demà dimarts el prestigiós primatòleg Jordi Sabater-Pi rebrà un homenatge a Calella
en el marc de l'exposició que des de fa uns dies s'exhibeix sobre la seva tasca científica.
En uns moments ens posarem en contacte de forma breu amb Sabater-Pi
i també ens acompanya avui en directe als estudis de l'Avinguda Roma,
Alfons Parr. Alfons, bon dia.
Bon dia.
Ell és comissari de l'exposició que es pot veure a Calella,
per tant també podrem parlar de l'exposició.
Saludem d'altra banda Marina Mosquera. Marina, bon dia.
Bon dia.
professora de l'àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili,
que impulsa a l'IPES una línia de recerca sobre la deshumanització dels primats,
activitats complexes i aprenentatge social en col·laboració amb la Fundació Mona.
Tot això ho traduirem, no pateixin, Marina, que explicarem exactament en què consisteix.
Antoni Canals, bon dia.
Bon dia.
Que bé que hagis tornat a l'Espai Evoluciona.
Estem encantats.
Comença a agradar això.
Com va el tema ja? Anem assajant?
Comencem.
Comencem, no? Ara la temporada.
No sempre es passa.
A veure, l'Antoni és investigador de l'àrea de prehistòria de la URB.
Juntament l'IPES amb l'Institut d'Innovació i Ibermàtica
estan duent a terme un projecte molt interessant per evitar la degradació del Machu Picchu,
concretament en determinades zones de la ciutadella, dels murs que hi ha a l'actualitat.
Sota la ciutadella.
Sota la ciutadella del Machu Picchu.
És un projecte que té uns cinc anys de durada, si no m'equivoco.
Tu d'entrada ja has anat al Machu Picchu.
Sí, home, clar.
Ja has vist com està el panorama.
És un projecte de camp.
Molt bé.
Doncs en parlarem de seguida.
Saps què?
Marina, a mi, l'altre dia quan m'han dit a través de l'IPES
que ens doneu la feina pràcticament mastegada, això és fantàstic.
Escolta, que dilluns parlareu amb Sabater i Pi.
Doncs totes un floquet de neu.
Fé una mica de ràbia que se'l recordi o que molta gent el conegui,
exclusivament per una cosa que en principi, home, és important,
però veia ser una anècdota en tota la seva carrera.
Efectivamente, Sabater i Pi ha sigut un innovador,
ha sigut una persona que ha abierto en España, desde luego,
todo el campo de la primatología.
Entonces, todos los demás departamentos, todos los demás institutos
y todas las demás personas que trabajamos en esto
somos discípulos de una manera u otra.
Uno de los grandes descubrimientos, a ver si lo digo bien,
fue poner encima de la mesa la capacidad de los primates
de manipular objetos con sus extremidades.
Efectivamente, es lo que nosotros llamamos comportamiento tecnológico,
que en el caso humano está desarrollado al 100%,
pero precisamente al IP lo que nos interesa es,
en este estudio de la evolución, saber en qué momento
el comportamiento tecnológico, es decir, la necesidad de recurrir
a elementos externos al cuerpo, en qué momento de la evolución
esto surgió y si es con los primates o con, digamos,
primates más evolucionados hacia el ser humano.
Por eso estamos investigando con los chimpancés.
Vaya, pues de esto hablaremos naturalmente.
¿Por qué es planteja una exposición de homenaje
a Jordi Sabater i Pi, al fons?
Home, es planteja precisament
pel que tu has dit al començament, no?
Que realment, una anècdota com és el melanisme
dintre d'una...
Bueno, és una espècie dels gorilas, és raro,
evidentment és l'únic conegut.
Però que això sigui el peu que doni al carrer
que a Sabater Pi qui és?
Sabater Pi és el descobridor del fluquet de neu,
doncs em sembla que és una idea que hem de destruir entre tots
perquè publicar a Nature, tothom,
la Marina i el Toni ho saben bé,
és molt difícil, molt complicat,
i ell ho va fer en una època en què Espanya,
la ciència, doncs, era pràcticament un joc de quatre.
I estem parlant d'un home que,
probablement bona part del resultat del seu treball
estava fet amb dos ingredients.
D'una banda, la seva formació,
i d'altra banda, el seu apassionament
pel continent africà.
Jo posaria primer l'apassionament
i, veritablement, el tret que per mi defineix a Sabater Pi
és la seva curiositat científica.
És a dir, no tan sols és un home curiós,
sinó que, a més, vol explicar-ho
i vol explicar-ho dins de les regles del joc científic.
I és per això que ell,
30 anys a l'Àfrica,
sense cap títol,
però realment el que va aprendre
a la selva i als llibres,
que diu ell, que és la millor escola.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic
i la veritat és que per nosaltres
és un autèntic honor i privilegi
saludar el primatòleg Jordi Sabater-i-Pi.
Senyor Sabater-i-Pi, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i, primer que tot,
deixi'ns que li donem l'enhorabona
per aquest homenatge que li estan fent
i aquesta exposició.
sé que li van fer un homenatge l'altre dia
amb diferents autoritats,
allà a Calella,
com va anar aquest acte.
Em va quedar satisfet, no?
Sí, molt bé, molt bé.
Molt agraït.
Ara parlàvem amb l'Alfons Par,
el comissari de l'exposició,
que bona part del resultat de la seva feina,
a banda del coneixement,
és aquesta passió pel continent africà.
i digui'm Tafanera,
però jo he estat mirant
i he vist que vostè, molt jovenet,
ja va anar a la seva primera presa de contacte
amb el continent africà,
va ser a Fernando Pó,
i va anar a treballar, no?
Vaig anar a treballar quan tenia 17 anys.
Molt jove.
Després de la guerra.
Era molt jove, vostè,
i en una època en què havíem anat a l'Àfrica,
no era com ara?
No, home, no, no era com ara, no.
En aquella època a l'Àfrica no hi anava ningú.
I vostè de què treballava exactament quan va arribar allà?
Quan vaig anar a treballar a casa d'un parent del meu pare,
que tenia una finca de cacau i cafè,
i vaig anar a treballar de cap a tas,
amb els indígenes.
I com comença aquest interès per els primats?
Jo l'interès per l'Àfrica, no per l'Àfrica.
Pel món el tinc des que era petit,
no és només d'Àfrica.
Jo vaig anar a les escoles franceses
i anar indiscutiblement
al tipus d'educació era diferent del d'aquí.
i ja em van impressionar molt
les xerrades que ens donaven de continents exòtics,
per exemple, d'Amèrica del Sud,
d'Àfrica, d'Oceania.
I tot això va anar creant un entorn
en què l'anar d'Àfrica
va ser com una experiència inesperada.
Vostè ha dit alguna vegada que una de les grans eines
que va poder fer servir per tirar endavant tota aquesta carrera
va ser la seva capacitat per dibuixar.
Te'l va ajudar molt.
El dibuixar és una cosa molt útil pels científics.
Un científic especialment naturalista
és molt important que sàpiga dibuixar.
a Espanya això està encara molt a les barceroles,
però espero que cada vegada hi hagi més gent que en sàpiga.
No el volem destorbar gaire més, senyors.
Em sabria greu, doncs, a aquesta hora.
A mi el que em crida molt l'atenció
és que m'agradaria saber en quin moment,
en les circumstàncies que vostè va arribar al continent africà,
decideix o se n'adona
que hi ha un món, que és el dels primats,
que existeix
i que vostè, doncs, vol saber coses,
vol aprendre coses d'ells,
vol compartir amb ells.
A mi em va venir
amb la meva relació amb el Museu de Ciències Naturals de Nova York.
Jo treballava pel Museu de Ciències Naturals de Nova York
estudiant uns ocells que són els indicadors de la meu
i em van dir amb vostè
que ha fet una aportació tan bona a aquests ocells
per què no estudiar els goril·les que ningú els ha estudiat?
Perquè en aquella època els goril·les, científicament,
només els havia estudiat xala i els goril·les de muntanya.
Llavors em van dir això i jo m'hi vaig començar a dedicar.
I d'aquí ve.
ells em van ajudar molt
i vaig aprendre'n molt.
Els goril·les estan en perill d'extinció?
Estan en perill d'extinció rapidíssima.
Ara mateix, amb l'epidèmia d'èbola,
aquesta terrible enfermedad que hi ha a l'Àfrica Central,
ha mort la meitat dels goril·les d'Àfrica Central.
Per tant, calculo jo que si no es prenen mesures ràpides i dràstiques,
els goril·les tenen a l'Àfrica una vida no més llargana de 50 anys.
A veure si entre els científics i els que prenen decisions aquesta segona part ja és més complicada,
doncs es pot evitar aquest espoli...
No ho evitaran, eh?
No ho evitaran.
No hi ha res a fer, no?
Hi ha cap interès.
Sí, clar, aquesta és la segona part.
Hi ha un interès purament folclòric, però res més.
Com el que va haver-hi en Fruquet de Neu, no?
Folclòric.
L'home pensa que és el senyor absolut soberà de la Terra
i que tot està a les seves ordres.
I està completament equivocat perquè tot s'acabarà.
Ens falta molta humilitat, no?, als homes i a les dones respecte a la natura.
Molta humilitat al gener humà.
Al gener humà li falta humilitat.
Li falta pensar que no és més que una peça, entre altres,
que hi ha en el conjunt complicat de la vida de la Terra.
Però, per exemple, nosaltres no sabem res pràcticament del cosmos.
No sabem si hi ha altres cosmos.
Jo crec que n'hi ha més.
Per tant, l'interès dels humans és molt limitat
i condicionat per problemes de tipus abstracte.
Així estan les coses, però així també se continua
treballant des de l'àmbit científic i des de determinades organitzacions.
Jordi Sabater-Pi, moltíssimes gràcies novament per atendre la nostra trucada.
Li asseguro que ha estat un honor i un privilegi conversar amb vostès uns minuts.
Gràcies a vostès.
Adéu-siau, molt bon dia.
Molt bé.
Jordi Sabater-Pi és un home que, amb els seus 85 anys,
continua lluitant i continua analitzant el món que l'envolta, no?
Perfectament.
No cap dubte.
Des de l'OEGO, ell està en un estat físic admirable per la seva edat,
precisament perquè ell sempre ha caminat,
li agrada molt caminar.
Entre les coses, va aixateriar.
Això no sé si té a veure o no,
però per almenys, quan el mirem amb ell i ens ho diu,
pensem, ostres, això deu funcionar, no?
Perquè ja ens agradaria arribar a la seva edat com està.
Encara dibuixa, poc però dibuixa.
I, bueno, la veritat és que, en aquest món,
l'espírit aquest una mica pessimista envers els primats,
és obvi que ara existeix,
però qui sap si les coses poden canviar també.
L'exposició contempla, entre altres coses,
part dels seus dibuixos, no?
Sí, l'exposició contempla els seus dibuixos
i una part documental que ell té.
A la Universitat de Barcelona hi ha una sala
que està posada pel seu llegat.
Ell ha llegat a la Universitat de Barcelona
tots els dibuixos,
pràcticament tota la informació que ha anat recopilant
amb els seus 30 anys a l'Àfrica.
I nosaltres el que hem fet de l'exposició
és donar a conèixer una sèrie de documents
que d'altra manera serien difícils de veure.
Inclús se'ns ha cedit sis bastonets
fabricats pels ximpancers,
que són ben interessants,
perquè al final del bastonet
els ximpancers el matxaquen amb una pedra
i fan com una mena de pincellet.
Tots són pràcticament de la mateixa mida,
tots estan...
O sigui, tenen un disseny.
És obvi que podem parlar d'una protocultura
en aquest sentit.
Això és el que es pot veure a l'exposició,
a part de la seva vida
amb les fites més importants, no?
Cronològicament, bueno, la seva vida.
Els 30 anys que va estar a l'Àfrica
perquè la resta de la vida
l'ha dedicat a la docència.
De fet, ell és una persona
que es va doctorar amb 57 anys.
O sigui, quan va arribar...
Quan va estar tornada a Espanya,
concretament a Barcelona,
ell es va llicenciar de psicologia.
Per doctorar, sabeu?
Una evolució completament diferent,
diguem-ne, poc habitual,
però que també, fruit d'aquell temps,
suposo que no tenia una altra alternativa, no?,
que fer-ho d'aquesta manera.
Va començar per les pràctiques, no?,
simplificar-hi i després va fer la teòrica,
el que fan al contrari ara els joves que estudien.
Ell va fer les pràctiques, efectivament,
i després va pensar que tenia una tasca
de socialització del seu coneixement molt important.
I la càtedra d'atologia animal,
d'atologia, psicologia animal, perdó,
és una càtedra que la va fundar ell.
Ja, ja.
Marina, demà aniràs a fer una conferència.
Poca broma el títol, eh?
Per què som intel·ligents?
La resposta dels grans cinis.
Oh!
Per què som intel·ligents?
I què ens han d'explicar nosaltres, els primats,
tan estupendos que som?
És que nosaltres som primates.
Ah, aquí està, aquí, aquí està.
Això era el que volia que diguessis.
Sí, bueno, és lo que vamos a hacer mañana,
és una exposición a través de dos vídeos cortitos
filmados en la Fundación Mona.
Entonces, lo que vamos a intentar
es rastrear una serie de conceptos
que para la evolución humana son fundamentales,
que presenta el ser humano,
por ejemplo, la lateralidad manual,
es decir, el uso específico de una única mano
para realizar cualquier tarea
y también cualquier tarea de precisión,
por ejemplo, el comportamiento tecnológico.
Esto de los bastoncitos y la brochita.
También vamos a intentar rastrear cuestiones
como el aprendizaje.
El aprendizaje es un tipo,
el aprendizaje social, digamos,
cómo aprendemos los primates,
cómo aprendemos los humanos,
ya que precisamente la cultura
es uno de los rasgos más característicos
del ser humano,
pues tenemos que ver cómo se transmite
y cómo se aprende.
Son una serie de características,
incluido, por supuesto,
el propio comportamiento tecnológico,
qué fuerza el comportamiento tecnológico
o bajo qué circunstancias se da,
que nosotros desde el IPES,
desde el Instituto de Paloqueología Humana,
estamos estudiando en la propia evolución humana
y queremos rastrearlo en los primates
más cercanos, no humanos,
más cercanos a nosotros,
que son los chimpancés,
que como sabéis comparten con nosotros
el 98% del código genético.
Queremos rastrear estas características
tan profundamente humanas
o que creemos que son tan profundamente humanas,
rastrearlas en otros primates
para ver en qué momento se dan
y bajo qué circunstancias se dan.
Pregunta de primaria o de P5,
si me apuras.
¿Por qué los primates se quedan donde están
y nosotros estamos donde estamos?
Es que nosotros somos primates.
Lo que entendemos como chimpancés, gorilas...
No, ellos posiblemente,
bueno, no posiblemente, seguro,
han evolucionado como ha evolucionado
cualquier organismo en la Tierra.
Lo más seguro es que en nuestro caso
lo que se esté mezclando es dos cosas.
Bueno, fundamentalmente una biológica
y es un desarrollo cerebral extraordinario
y un cerebro, un comportamiento también
que lo permite el propio cerebro,
un comportamiento extremadamente flexible,
es decir, que nos permite adaptarnos
a cualquier circunstancia
y a cualquier tipo de condicionamiento.
Yo creo que esta mezcla de un desarrollo cerebral
muy por encima de lo que nos tocaría
para nuestro volumen corporal
y un comportamiento muy flexible
es lo que hace que hayamos podido desarrollar
lo que se entiende por humanidad.
A ver, la típica imagen,
cuando vemos, por ejemplo, un gorila
o un chimpancé, su comportamiento social
respecto a los otros individuos,
incluso respecto a nosotros,
que somos familia,
pero ya has dicho tú que somos primates,
tienen esa cercanía, ¿verdad?
Absoluta.
De hecho, efectivamente, claro,
excepto en cuestiones de un desarrollo
ya muy notable como nuestro lenguaje
o la música, en gran parte de nuestra cultura,
digamos, si nos vamos un poco a la base,
que es lo que nosotros, presidente,
queremos rastrear a la base
de esos comportamientos,
de esas aptitudes que tenemos,
pues la base resulta que cuando miramos
la vemos en ellos también
y es ese comportamiento tecnológico
del que hemos hablado,
los bastones, por ejemplo,
o es esa lateralidad manual
o es, en fin, ellos ya tienen
estas características
que después se desarrollarán
a un nivel ya exponencial
en el caso humano,
pero ya la presentan ellos.
El planeta de los simios
la has visto, claro.
Sí.
Sí, claro.
No hay nada,
ni esto de ciencia.
Excepto en la imagen final, no.
Me lo temía.
Antonio Canals,
¿qué tal el Machu Picchu?
molt bé, molt bé.
Què tal pel Machu Picchu,
el mal d'altura,
tot també has tornat...
Tot fenomenal.
Escolta, aquest projecte
que esteu tirant endavant
és un projecte
que ha de durar cinc anys.
D'entrada, doncs,
dona, doncs,
al contrari de veure
que el món està com està,
doncs, dona molt d'optimisme
que les noves tecnologies
i que la ciència
des de la vostra disciplina
s'ajuntin
i puguin crear un projecte comú
per salvar
i podem soplellar
la paraula salvar, no?
Una cosa que a banda
és patrimoni mundial.
Sí.
i, bueno,
salvar és un objectiu.
Exacte.
Que s'aconsegueixi...
Us veig optimistes
a tot i a tots, eh?
A nosaltres, sí,
no, des de l'IPES
el que intentem
és dur a terme
a diferents àmbits,
capacitats
i potencial tecnològic
que nosaltres desenvolupem
en altres projectes
i el que fem aquí,
en aquest cas,
és a petició
d'una col·laboració
amb l'Institut Peruà,
l'Institut de Cultura Peruana,
doncs,
desenvolupar
aquelles tecnologies
que permetin
fer una primera fase
de reconeixement
de processos,
diguem-ne,
naturals
que afecten
la ciutadella,
la conservació.
Una segona fase
que ens permeti
analitzar
l'evolució
anual
d'aquests processos
en funció
de la realitat climàtica
del lloc
i una tercera fase
en què es puguin
prendre decisions
en base
a un conjunt
de dades
i que es puguin
establir criteris
per dur a terme
polítiques
raonables
de conservació
a llarg termini.
El projecte,
si no m'equivoco,
es diu Trazos?
Trazas.
Trazas,
això mateix.
I una miqueta
quin és
el símptoma
d'alarma
o què crida
l'atenció
de dir
ui,
aquí està passant
alguna cosa?
Perquè clar,
Machu Picchu està allà...
Sí,
no és que hi hagi
un símptoma
d'alarma,
no és que hi hagi
una alarma generalitzada
en aquest moment.
No hi ha un fet puntual
que provoqui això?
No,
sinó que hi ha un procés,
Machu Picchu està
en una ciutadella
en altura,
està en un clima
molt humit
i té un problema
com nosaltres
podem observar
en els murs
de les cases
abandonades
del nostre
Mediterrani,
que per exemple
ens hi creixen
les figueres,
les figueres se'ns mengen
les parets
i ens les fan caure.
Bé,
doncs a Machu Picchu
passa alguna cosa similar,
el que passa que no són figueres,
sinó que són molses,
són líquens,
són plantes
adaptades
al medi
quasi amazònic,
perquè allò és
conca amazònica.
Aleshores,
s'intenta
fer dues coses,
una,
entendre bé
quins són els processos
que generen
la colonització
d'aquestes parets
per aquestes espècies
vegetals
i quines serien
les mesures
per evitar
aquesta colonització
i en segon lloc
intentar
trobar
aspectes
que afavoreixin
la disminució
dels processos
físico-químics
que ataquen
les pedres,
en aquest cas
el granit,
com és la percolació
d'aigua,
la presència
de salts minerals
i tot aquest tipus.
Clar,
això ja es veurà,
però en principi
si es constata
que pot haver-hi
un deteriorament
important,
que ja ho teníeu constatat
pràcticament,
això obligaria
a intervenir
d'alguna manera?
Aleshores,
això a vegades
crea una certa reticència
en determinats col·lectius.
Sí,
de fet ja s'intervé,
s'intervé
amb protecció
perquè hi ha tot un equip
que es dedica
exclusivament a això,
el que a aquest equip
li manca
i aquest és l'objectiu
del projecte
són dades,
dades que
puguin establir
l'evolució
d'aquests processos
al llarg de
tres anys
que ens hem proposat
recollir-les,
per això
hem desenvolupat
l'aplicació informàtica
específica
i dos anys
d'anàlisi
i de comprensió
i de comprensió
d'aquests fenòmens.
Aleshores,
s'intervé,
però s'intervé més
per la pràctica diària
que per la comprensió
dels fenòmens
i per una lectura
diacrònica
d'aquests fenòmens.
Aleshores,
el que nosaltres
volem aportar
és aquesta dimensió.
Home,
des del punt de vista
més personal,
si em permets,
jo m'imagino
que és d'aquells projectes
que per un investigador
és un caramelet,
no?
Té un plus.
Té un plus
d'aventura,
de viatge,
de realment
treballar en un paratge
absolutament increïble.
Vaja,
jo parlo d'uïdes,
que jo no hi he estat,
no,
no,
no,
no,
però tu sí,
per tant.
És molt boner,
és preciós.
A més,
és extraordinari el lloc,
l'implantació de la ciutadella
i l'estructura
que no és només
de la ciutadella,
sinó que hi ha
al voltant de la ciutadella
perquè està ple
d'elements,
incas,
camins,
altres tipus
d'habitacions.
Tenies interès
prèviament
precisament
en aquella cultura
particularment
o és una mica nou
per tu en aquest sentit?
És absolutament nou.
Doncs encara més
i més...
Em declaro
absolutament ignorant
de...
Més estimulant
encara aquest projecte,
no?
L'altre dia em van preguntar
quan es va fundar
Machu Picchu
em vaig quedar així en blanc
i ho reconec,
no?
Soc absolutament ignorant,
clar,
jo soc especialista
en pleistocè
i en paleolític,
no?
I per això estàs allà,
si fos especialista
en Machu Picchu només,
com aquell que diu,
potser no estaria.
Doncs jo suposo
que podràs anar venint
i anar explicant
perquè has de tornar,
no?
De tant en tant
a un viatget només
no es pot fer la feina,
és un projecte important.
Sí,
és un projecte de camp
aquests tres anys,
és un projecte de camp realment.
I la Marina
també podria tornar
un altre dia,
més enllà d'aquest fet puntual
de la conferència de demà,
és que volem conèixer
aquests familiars nostres.
Sí, sí,
no et faria res
venir a tornar.
És que a mi m'agradaria
amb l'Alfons
aprofitar que és aquí
i que ha tingut l'amabilitat
de venir
perquè ens parli una miqueta
de terminis de l'exposició.
És a Calella,
s'acosta el bon temps,
l'estiu,
jo no sé si tindrem
oportunitat
d'anar algun cap de setmana.
L'exposició s'ha inaugurat
aquest mes d'abril, no?
Sí, sí,
en principi l'exposició
estarà tot el mes d'abril,
el que passa
estem mirant
de portar-la a Barcelona.
Ah, molt bé.
Però itinerarà
no portar-la a Barcelona
i deixar-la allà?
No, itinerarà
per Catalunya,
la idea és aquesta.
Més aviat
cap a poblacions així
de tamany mitjà gran
però que no són les capitals
i que tinguin l'oportunitat
de conèixer un dels científics
més importants
del nostre país.
A través d'aquesta
durarà tot l'abril
i després espero
que la veiem a Barcelona.
Dos llocs podrien ser
un al zoo
i un altre
un espai movistat
que té la Universitat de Barcelona.
En paral·lel
hi ha unes projeccions, no?
Unes pel·lícules...
Sí, en paral·lel...
A veure,
dintre de l'exposició
hi ha un petit teaser
o tràiler
del documental
sobre en Jordi Sabatepi
que la meva productora
Turcana Films
està perseguint
o intentant
que es porti...
que es faci realitat, no?
Cosa que no és fàcil.
Però bueno,
per això s'aprofita
perquè és un petit resumet
de la seva vida
i creiem que dóna peu
a conèixer la persona
en directe
qui no el pugui veure
que tampoc
no és gaire fàcil.
Ha de ser una mica
no ho sé
de Sabador
passar la història
ho dic vosaltres
que sou investigadors
científics
passar la història
general
diguem-ne
del gran públic
com el descobridor
de Floquet de Neu
en lloc de passar la història
com un gran científic.
Sí, perquè
Sabatepi
a part de tot
l'interessant
de l'exposició aquesta
jo per exemple
puc dir que
Sabatepi
ha tingut una influència
en la meva especialitat
que és
que és
l'arqueologia espacial
i Sabatepi
introdueix
per primer cop
una lectura
etològica
de l'hàbitat humà
i permet
això
comparar els jaciments
pleistocents
africans
amb els comportaments
de simis
i de primats
actuals
i és un treball
extraordinari
que va fer aquest home
entre moltes altres coses
per tant és un científic
d'una dimensió
impressionant.
Però ja veus
el pare de Floquet de Neu
quan ell de pare
no res
hi va ser una casualitat
i una anècdota
en la qual
des del punt de vista científic
sí que té una importància
en quant
diguem-ne
aquesta particularitat
genèrica
que tenia
però bueno
tampoc no n'hi havia
per tant segurament
no Marina?
Sí, bueno
efectivament
des del punt de vista
és que siempre estamos
un poco
bregando con lo mismo
des del punt de vista
popular
lo que llama la atención
es lo que el público
ve más
pero efectivamente
la figura de Sabatepi
es una figura
de un científico
absoluto
o sea
es un hombre
que más quisieramos
ninguno de nosotros
poder llegar a la mitad
de su nivel
Doncs avui hem tingut
la sort de conversar
amb ell
una estoneta
per telèfon
i no el volíem
cansar
perquè de fet
el veiem molt disposat
a seguir la conversa
perquè ja saben
el que ens passa
sempre en aquest espai
evoluciona
que se'ns acumulen
els temes
i els convidats
perquè sempre tenen
coses molt interessants
que explicar-nos
Alfons Parc
comissari d'aquesta exposició
gràcies per venir avui
a la ràdio
A vosaltres
moltes gràcies
Antoni Canals
gràcies
vindràs un altre dia
a veure si podem
dedicar més minuts
i a la Marina
que també vingui
i ens parli
dels primats
moltíssimes gràcies
de veritat
adeus i a la una
a les notícies
gràcies