Jordi Bertran, bon dia i bona hora.
En aquest espai ho hem fet, home, no sempre, però molt sovint,
això de mirar el calendari, el calendari ens serveix,
ens van marcant, de fet, les pautes d'aquesta secció.
Sí, sí, sí. Normalment sempre a la Jolanda es queixa
que no tenim prou santets, avui tenim una Mare de Déu,
que ens permetrà explicar coses de santets i altres.
Mare de Déu de les Neus.
Sí, 5 d'agost.
5 d'agost, vaja, una festivitat que se celebra en diferents poblacions,
la més famosa segurament és Vilanova i la Geltrú,
de fet, en parlàvem, que avui, de fet, aquesta setmana
fes sonada també les festes de Vilanova i la Geltrú.
Què n'hem de dir?
Avui acabarem parlant de Vilanova i la Geltrú,
però hem portat, doncs, algunes llegendes
vinculades a per què en diferents indrets de Catalunya
s'explica aquesta advocació de la Mare de Déu de les Neus,
que curiosament, doncs, la Mare de Déu, doncs,
que al principi sembla molt gèlida, però ens trobem en ple agost.
I hem recollit, doncs, a partir dels fets i costums i llegendes
del Joan Vallmón i Figueres de la Vall d'Aran,
hem trobat un parell de llegendes de diferents poblacions
i, bueno, són...
Com a mínim hem volgut triar-les perquè el Pirineu, doncs,
diguéssim que té bastant a veure amb això de les Neus
i semblava bastant adient, no?
Aquestes llegendes, de fet, tenen variants a tot arreu, no?
De fet, a Vilanova també en veurem alguna, no?
Però vaja, perquè us feu una idea, avui, la primera que explicarem
o les primeres que explicarem, doncs, ens porten
a una petita població de la Vall d'Aran que es diu Batlant,
una mica allò com Batlant, doncs, Batlant,
una mica...
Sabeu que en aquella zona, doncs, també hi ha una clara influència
de l'Occità, no?, com a llengua, doncs, reconeguda,
fins i tot, en aquest cas, com a llengua oficial,
i, doncs, aquesta relació entre Batlant i Batlant,
doncs, té una certa importància, no?
De fet, és un petit poble, actualment sembla que hi viuen
unes cinc persones, no?
Cinc persones?
Sí, és un petit lloguetet.
Petit, amb les cinc lletres de les cinc persones que hi viuen.
Exacte.
Cinc persones censades, després, en èpoques d'estiu o d'hivern,
la població potser es multiplica...
Sí, sí, bueno, clar, aquestes zones així,
també on s'està a prop de les pistes d'esquí i tot això,
tot canvia, no? Però vaja.
Bé, en tot cas, en aquest poble, doncs,
la Festa Major se celebra avui, igual que tu deies, a Vilanova,
i, bueno, hi ha, doncs, una explicació llegendística, no?
O vàries explicacions llegendístiques
que ens vinculen a aquesta advocació de la Mare de Déu
el dia 5 d'agost, no?
La primera, doncs, que tenim és...
Ens diu que, mig de la calor i la sequera, doncs,
que abrasava el Pirineu, i concretament, doncs,
tota la Vall d'Aran, no?
Cosa, doncs, tampoc tan habitual en aquest espai, no?
Però sabem que és una zona que, fins i tot, doncs,
les tronades d'estiu, doncs, fan que hi tingui una certa verdor, no?
Vull dir que és difícil de trobar aquest peixatge tan abrasat, no?
Doncs, amb un any d'una certa complexitat climatològica, no?
Doncs, veiem que això no canvia, també,
amb els marxos dels segles.
La gent de Batllam demanava, doncs,
la intercessió del cel perquè, doncs,
posés remei a aquesta greu situació, doncs,
climatològica.
No sabíem si el govern de la Generalitat
feia propostes agosarades o no en aquell moment.
Si teníem algun conseller de...
Bueno, és igual, anem a matèria.
El fet és que, el 5 d'agost, doncs,
la seva súplica va ser escoltada
i va caure una gran nevada, no?
De manera que tota la Vall d'Aran va quedar coberta, no?,
d'aquella neu, doncs, que, d'una manera o altra,
en desfer-se, doncs, acabaria sent salvadora, no?,
de tota la part, doncs, vegetal,
de tota la part de ramaderia, no?
I, doncs, faria, doncs,
que boscos, camps, prats, doncs,
recupereixin aquest color verd tan característic, no?
A mig d'aquesta gran nevada inusual, no?,
que és com un misteri, no?,
que és el 5 d'agost, no?,
aigua i cau, però neu, doncs,
no és habitual ni al Pirineu, no?,
doncs, va baixar del cel,
entre mig dels flocs de neu,
doncs, la imatge de la Mare de Déu, no?,
que va ser trobada,
un cop la neu es va fondre,
doncs, en un dels prats,
prop d'aquesta vila de Batlant, no?,
llavors, a partir d'aquí, doncs,
els habitants d'aquest petit llogaret,
doncs, van decidir generar
aquesta vocació particular
a la Mare de Déu cada 5 d'agost, no?,
és a dir, la Mare de Déu descendeix
a mig de flocs de neu
en els prats per salvar de la sequera, no?
Aquesta seria una primera versió, no?
Després hi ha una altra versió
llegendística, també, lògicament, no?,
que, doncs, també ens centra a l'estiu,
amb un estiu calorós, amb un cint d'agost,
en què uns pastors, doncs,
a professió habitual en aquesta zona,
doncs, van veure, doncs,
amb gran sorpresa,
com al voltant de Batlant
apareixia una clapa de neu, doncs,
bastant gran, no?,
és a dir, que resplendia
d'una manera molt insuat,
perquè allà picava el sol de l'agost
i, doncs, reflectia sobre la clapa de neu,
doncs, tota la seva llum, no?
Llavors, bueno, van anar a veure què passava,
en aquesta època encara els somnis
no s'havien inventat,
van dir a veure què és això,
van comprovar que, efectivament, era neu
i van adonar-se que de dins de la neu,
doncs, apareixia, també,
la imatge de la Mare de Déu, no?
En aquest cas,
només amb un,
no enmig d'una nevada,
sinó amb una clapa de neu, doncs,
que apareix i és descoberta
per uns pastors, no?
Aquesta segona versió, doncs,
també introdueix aquest fet concret
de la relació que normalment hi ha
entre aquestes trobades
miraculoses gairebé
entre les imatges de les Mare de Déus, no?,
que es diuen Mare de Déus trobades,
sovint, quan es troben,
normalment són aplicades el dia,
a la festivitat de la Mare de Déu
al setembre,
al 8 de setembre,
però, en aquest cas, doncs,
té una certa relació molt clara.
com hi ha la introducció del fet de la nevada
o de la clapa de neu,
doncs,
se situa en aquesta Mare de Déu, no?
Bé, en tot cas,
les dues serveixen per explicar
aquesta relació entre les neus,
ja sigui amb nevada o amb clapa de neu,
doncs,
i la vocació d'aquest poble, no?
Això
s'atradueix
en literatura popular,
a banda que hi existeixi,
doncs, aquesta versió,
doncs, més o menys novel·lada, no?
hi ha una fórmula literària
molt pròpia de la cultura popular
que prové del món, doncs,
de la cerimònia religiosa,
que són els gojos o goig, no?
En aquest cas, doncs,
a Badlamp també hi ha uns gojos
que ens expliquen una mica això, no?
La tornada diu
Puig, que sou Mare Amorosa
i Reina dels Pirineus,
socorreu-nos poderosa
Verge Blanca de les Neus.
En aquest cas,
aquesta figura de la Reina dels Pirineus
que ens portarà a un altre poble
per veure que realment
també es considera així, no?
Diu, quan el sol regna a l'altura
a les cestes de l'estiu
confiats a vostra cura
Ramats i Pastors
teniu com a mare nit i dia
els guardeu de perills greus.
En aquest cas,
és molt clar també la relació
amb els pastors, no?
És a dir, Ramats i Pastors
i com a advocada
d'aquesta professió, no?
Socorreu-nos poderosa
Verge Blanca de les Neus.
Al bon temps
us fan corona
les crestes de queixes valls.
A l'hivern la neu us dona
cinll d'argent i cristalls.
I aquesta és la part, doncs,
més literària, no?
que vincula, doncs,
aquesta imatge de Mare de Déu coronada, no?
Amb la vall del Pirineu
o bé, amb la vall d'Aran, en aquest cas, no?
Aquesta seria una de les poblacions.
Hem agafat, doncs,
en aquest cas
una població petita
i ara se n'anem
a una altra població
totalment diferent.
La vall d'Aran, doncs,
combina
què és això?
Un petit lloguerret
on pràcticament no hi viu ningú
amb poblacions que històricament
han estat molt vinculades
a l'empenta, doncs,
comercial, hostelera, turística.
En aquest cas
parlem de Bussot, no?
Que és una
una de les poblacions, doncs,
més característiques
a nivell comercial de...
Segurament deu ser
el poble més gran, eh?
Parlo sense coneixer de calma,
però deu ser el poble més gran
de la vall d'Aran
després de Viella.
Sí, segurament sí.
A més té bastants noms
perquè en funció de l'Occità
Bolsot, Belsot,
Bolson, Bellsot,
segons la documentació històrica
que va avançant des del segle XIII
fins a l'actualitat, no?
Però bé, és un poble
que, evidentment,
també sempre ha tingut
aquesta relació, doncs,
menys, potser, ramadera,
més comercial
que li marca la diferència, no?
En aquest cas,
la llegenda
vincula dos Mare de Déus.
Diu que
hi havia una capella
dedicada a la Mare de Déu
de la Pietat
que, doncs,
els pastors,
quan anàvem, doncs,
pasturant amb els seus ramats,
hi tenia molta vocació, no?
Un bon dia,
aquesta Mare de Déu
la van trobar
nedant pel riu.
Nedant pel riu.
La Mare de Déu
flotava al riu, no?
Llavors,
van dir,
aquí algú ha fet
alguna trastada
o ha passat alguna cosa
no controlada,
no total,
que la van agafar
i la van tornar
al setial del santuari
de la capella, vaja.
Però el dia següent,
quan tornen a sortir
a pasturar amb els ramats,
s'adonen
que la Mare de Déu
torna a estar...
La Mare de Déu de la Pietat
torna a estar pel riu, no?
Bueno,
i això va anar a passar
en diferents dies, no?
Llavors,
ja fins i tot
ens convoquen
a l'autoritat eclesiàstica
per demanar
a veure què és el que passa, no?
i, bueno,
que quina explicació
doncs podien donar, no?
T'ho imagina't, Jordi,
la polseguera
que pot aixecar això
en el poble
situa't al segle
que vulguis.
Sí,
això...
Ui, no,
clar, això
és un esdeveniment.
El fet és que
vetllàvem,
tancavem
l'ermita,
l'accentuari aquest
i no hi havia manera
que la Mare de Déu
sortís
sense
que fos una aparició,
bueno,
un camí miraculós.
O sigui,
l'ermita tancada
a penyiforrellat
i l'endemà
la Mare de Déu sortia.
Total,
que arriben al mes d'agost
i
se n'adonen
que, doncs,
coincidim
el dia
5 d'agost
doncs
el poble
estava tot nevat, no?
I
van,
d'una manera o altra,
van
van
entendre
que aquella Mare de Déu
anomenada
de la Pietat
realment
era una Mare de Déu
que
rebria també
a partir d'aquest moment
l'advocació
de les Neus
per aquest fet
miraculós
i d'una manera o altra
la Mare de Déu
es queixava
de l'errònia
adjudicació
doncs
de la seva
això.
De fet,
avui en dia
aquesta capella
doncs es diu
de les Neus
i la Pietat,
no?
És a dir,
una mica
pels dos
llocs.
De fet,
bé,
això sabeu que
les Mare de Déus
tenen
moltes
advocacions
i són
anomenades
de moltes maneres,
no?
De fet,
la història
de vegades
l'ha anat
a part d'algunes coses
doncs molt simbòliques,
no?
En aquest cas
doncs
la Pietat aquesta
doncs
entenc que
no és una Pietat
amb la figura
del passatge
concret
de la passió
sinó que és una Mare de Déu
que s'anomenava
de la Pietat
segurament
pel seu sentit
pietós,
no?
I realment
doncs la Mare de Déu
se queixava
que era incorrecta
el nom que tenia,
no?
És una mica
l'explicació
que...
Tenia un ego
elevat,
doncs,
podríem dir això.
Sí, sí,
bueno,
és una manera
de manifestar-se,
l'altra qüestió
interessant d'aquest poble
de Bussost
és que
els gojos
ens expliquen
una mica
l'origen
de la Mare de Déu
de les Neus,
no?
I
a banda de les tornades,
no?
Cantarem
amb plenes veus
vostres gojos,
verge sagrada,
verge mare,
nom de les Neus,
ens explica
la vinculació
de la Mare de Déu
de les Neus
i Roma,
no?
Diu
A Roma antigament
molt brillant
apareguéreu,
admirada molta gent,
gran miracle
alliféreu,
el 5 d'agost
volguéreu
que caigués
una nevada,
és a dir,
ja situa
el primer miracle
originari
a Roma,
amb la qual cosa
referma
la importància
d'aquesta Mare de Déu,
és a dir,
vinculant-la
a la ciutat
mare,
diguéssim,
del cristianisme
occidental,
podríem dir,
no?
En nom de Déu
vos posaren
Mare de les Neus
amb raó,
grans i xics
te'ls vols cridar
en no sens
molta admiració,
pujant temps
de més calor,
veien Neuda
en la collada.
Des que no teníem
família,
a Roma,
noble ciutat,
amb gran goig
i alegria,
un temple
vos han fundat
o quedó
tan ben empleat
per ser la vostra
morada.
És a dir,
des que no teníem
família,
especialment aquells
que no tenien
família,
a Roma
us fundaran.
És a dir,
d'una manera
o altra
vincula
l'advocació
de la Mare de les Neus
a la gent
orfa,
seria una
de les altres
qüestions
que ens dona
informació
a aquest us gojos.
I després,
també,
és interessant
la vinculació
amb Catalunya,
perquè aquest us gojos
de bussos,
de seguida,
tot i que estem
al Pirineu,
passen de Roma
a Barcelona,
reconeixent
aquesta capitalitat,
en aquest cas,
diu,
gran miracle,
a Barcelona també
fareu part al dia,
i així la gent
ho pregona
i està escrit
en vostra vida,
que succeï vos guia
a un minyó
de la teulada.
Diu,
es refereix a un miracle
que va passar,
doncs,
amb un minyó
que estava,
i ara ho explica,
estant en un altar
tort,
va caure
al mig del carrer,
invocant vostre favor,
ningú mal
es va fer,
infinit és el poder
de vos verge consagrada.
És a dir,
ens explica
d'un nen
que estava en una teulada,
diu,
en un altar tort,
és a dir,
se suposa
que ballava,
o que no estava
molt ferm
i va caure.
I després hi ha
una altra advocació
curiosa,
diu,
molts malalts
de calentura
al punt
los socorreu,
que els donau
vostra frescura,
tots criden
en plenes veus,
és amb vos mare de Déu
en el seu soc coronada,
és a dir,
contra les calentures,
diu,
i molta gent
de pastilència
ha veu-vos també curat,
acudit amb reverència
a vostre temple sagrat.
Per tant,
doncs,
contra calentures
i pastilències,
la mare de Déu
de les neus
és una advocada.
I acaba,
doncs,
s'entran,
és a dir,
Roma,
Barcelona
i Bussost,
diu,
els de Bussost,
Verge Pia,
vos veneren amb amor,
majorment en aquest dia
implorant vostre favor,
inspirant el nostre cor
a la glòria preservada.
Després ve la tornada.
és a dir,
és una vinculació
que justifica,
això és bastant habitual,
justifica
la transcendència
de l'universal
al local,
és a dir,
el fet que la importància
de la mare de Déu
aquesta,
doncs,
ve donada
per la seva vinculació
a la capital
del cristianisme
occidental,
a la capital
del país
i al poble
que l'homenatge,
en aquest cas.
són dos casos
de gojos
que ens expliquen
moltes coses,
en aquest cas,
de com s'estruturan
normalment
aquestes fórmules.
Jo ho dic en simple,
però això de les calentures
m'ha cridat molt l'atenció.
Calentures i pestilències.
Caldria veure
quin tipus de calentures.
Sí, sí.
Però bueno.
No, no,
complicat,
segons quins context
has de recordar-te de...
Bé, és igual.
Anem cap a Vilanova, Jordi?
Sí,
llavors,
evidentment,
a Vilanova
la mare de Déu
de les Neus
també té
gran prèdica
de fet,
avui és el dia
de la festa major.
Avui és el dia
que hi ha festa
de la festa.
Sí, avui és el dia
que al matí
els valls van a ofici
i ja hauran anat,
vaja,
ara de on estava
allà a la plaça
de la Vila
i demà
és la Pílac
i jo em volia
centrar en la Pílac
perquè és una cosa
d'aquestes
que val la pena
recomanar.
Jo els diré
als oients
que hi ha una web
molt interessant
que és
les tres dobles B
cercavilaimaginari.com
cercavilaimaginari.com
que és el que parlarem
realment, no?
És a dir,
que Bila Imaginari
és l'acte central
del dia després
de la Mare Déu
de les Neus
a Vilanova.
És un acte
que té uns 10 anys
de vida.
Alguna vegada
n'hem fet
alguna referència
però com cada vegada
va agafant més importància
jo penso que es mereix
una certa transcendència.
És a dir,
aquest cercavila
de l'imaginari
és la versió
infantil
de la festa major
de Vilanova
però a diferència
d'altres poblacions
com el cas
de Tarragona mateix
o de Vilafranca
per la festa
infantil
s'ha recreat
tot un legendari
propi
de la celebració.
Si no es tracta
com aquí
d'una reproducció
a petita escala
dels valls
i de les figures
sinó que
s'ha reconstruït
tota la història.
Exacte,
s'ha reconstruït,
s'ha creat una festa,
no?
En aquest sentit
hi ha una sèrie
de valls
que surten
i per exemple
hi ha un
que és el Vall del Cep
que fa referència
precisament
a aquestes llegendes
de la Mare de Déu
de les Neus,
patrona de la ciutat,
que ens explica
com
aquesta Mare de Déu
era,
doncs,
se la demanava
al seu favor
perquè protegís
les collites
de raïm
de les pedregades
estiuenques
que queien
i cauen
diguéssim
a principi
del mes d'agost.
En aquest sentit,
aquest vall del Cep
està inspirat
en altres valls,
no és que hi hagi
una desvinculació absoluta
però té una llegendària
que a través d'aquest vall
se'ns explica
aquesta llegenda
però es basa realment
en un vall
de cintes,
un vall de gitanes
podríem dir,
com el d'aquí
de la zona del Penedès
o el Camp de Tarragona
en què
a partir d'aquesta
filosofia
del vall
del pal central
i de les cintes
se'ns explica
amb tota una sèrie
de personatges
aquest vall
del Cep
que és la manera
en què la Mare de Déu
de les Neus
protegeix
les vinyes
del Penedès
i del Garraf
de les Pedregades
de l'Estiu
seria realment
la vocació principal
de la Mare de Déu
de les Neus
de Vilanova.
Ara bé,
hi ha d'altres valls
que ens expliquen
ens serveixen
per explicar
la història
de Vilanova
i la Geltrú
el primer
és el vall
de la Fundació
de la Vilanova
el vall
de la Fundació
de la Vilanova
ens explica
realment
per què
Vilanova
i la Geltrú
aquest nom tan curiós
realment
som dos pobles
realment
el nucli central
era la Geltrú
la Geltrú
tenia un senyor feudal
que tenia
com tots els senyors feudals
de l'edat mitjana
dret de cuixer
sobre els seus vessalls
i doncs
la llegenda
d'aquest vall
el vall de la Fundació
de la Vilanova
ens explica
com un dels seus
un dels geltronencs
pels dies abans
del casament
advertint
que el senyor feudal
de la Geltrú
no es podria
exercir
aquest dret
feudal
el que va fer
és raptar
la seva promesa
fugir
fora de la Geltrú
que era una ciutat
emmurellada
i establir-se
al voltant
d'una
ermita
encara existent
avui en dia
transformada
en església principal
de Vilanova
que és l'ermita
en aquell moment
d'ermita Ocapella
de Sant Antoni
a partir d'aquí
van a sumar-s'hi
molts rebels
geltronencs
que van anar
establint
al voltant
d'aquest nucli
les seves famílies
fins a arribar
a l'any
1274
en què el rei
Jaume
va concedir
a tots els habitants
que havien fugit
del senyor feudal
de la Geltrú
el dret
d'evitar
definitivament
aquelles terres
amb independència
i alliberant-los
del jou feudal
que els suposava
aquesta dependència
respecte
a la
Geltrú
això seria
un dels valls
que s'exemplifica
amb diferents elements
sobretot
hi ha una presència
de gegants i nanos
és a dir
d'imatgeria
que expliquen
una mica
aquests senyors feudals
i aquests rebels
que acaben
independitzant-se
això és
una altra
de les llegendes
diguéssim
en aquest cas
política
la primera
de la mare de Déu
religiosa
una altra
és la política
després hi ha una sèrie
d'alt
de llegendes
que també
es van fent un repàs
per la història
de la vila
per exemple
hi ha el ball
de Mira el Peix
en què
ens explica
les batalles
entre serraïns
i cristians
a la zona
aquesta
és a dir
realment
Mira el Peix
és un llogaret
una antiga
fortificació
que està
enrunada
actualment
que està a prop
de la zona
de Ribes
de Sant Pere de Ribes
i realment
ens explica
a través d'una sèrie
de valls
de bastons
i valls
de moros
i cristians
podríem dir
com se produïa
aquest enfrontament
en l'època medieval
després hi ha també
el que podrien ser
els oficis
hi ha el ball
de pescadors
que
ens explica
la vinculació
històricament
molt important
en què
Vilanova
ja tenia
des de temps
medievals
aquesta tradició
de navegants
i pescadors
i el ball
de pescadors
es relaciona
especialment
amb
l'àrea
que s'anomenaven
temps medievals
de Sallacuna
però fixa't
els personatges
hi ha els pics
i pales
que representen
els treballadors
del túnel
maquinistes
del tren
passatgers
del tren
portants
de túnel
i el que seria
el bestiari
els elements
les figures
és un ferrocarril
pics
pales
ha de ser
extraordinari
veure això
amb una cercavila
acostumat
des de la nostra visió
aquests personatges
bestiari
mítics
fins a cert punt
a veure una cosa
tan moderna
com és
un ferrocarril
en una cercavila
de Sotamol
però hem de pensar
que el tren
fa
ja
jo penso que aviat
arribarem
a considerar-lo
tan mític
com els dracs
perquè clar
125-150 anys
d'un element
d'aquest tipus
és molt important
llavors
crec que
hi ha una part
de readaptació
de l'imaginari
que s'aconsegueix
fer precisament
amb aquesta cercavila
de l'imaginari
que està
absolutament
curada
i que ha obert
moltes possibilitats
a participar
en nous col·lectius
a la Festa
Major de Vilanova
jo penso que això
és molt important
i sobretot
obrir noves maneres
d'entendre
la història
d'una ciutat
que en aquest cas
d'una manera simple
i d'una manera popular
ens aproximen
també
cap a aquesta mirada
cap al passat
però
representat
pel futur
que són aquests nens i nenes
que ens fan
a aquesta cercavila
de l'imaginari
demà a la tarda
tenen l'oportunitat
encara de veure-la
a la web
de l'Ajuntament
de Vilanova
és
www.vilanova.cat
i tindran els detalls
d'itineraris
i d'horaris
realment
és d'aquelles manifestacions
amb poca trajectòria
però amb gran prestigi
dins de les festes
del país
en aquest món
ja m'imagino
Jordi
d'aquí
150 anys
els que siguin
a les festes
de Santa Tecla
a l'anar
de l'ofici
sortir d'ofici
al Ball
de l'Ave
com ho veus?
això els hi tocaria
els de Perafort
també
i els de
la Seguritat
perquè nosaltres
l'Ave el tenim
una mica fora
del terme municipal
com ho veus?
el ball de la façana marítima
també?
fer el ball
de l'explicació
de per què
l'estació va acabar allà
seria un drama
de tres actes
jo crec que seria interessant
això mateix
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
ens retrobem
la setmana vinent
la setmana vinent
estarem a les portes
del cap de setmana
sense cap mena de dubte
més festes majors
de Sant Magí
i amb el 15
d'agost
entre mig
el cap de setmana
que hi ha una major concentració
de festes majors
arreu de Catalunya
amb la Mare Déu
de l'Assumpta
com a protagonista
d'aquest
d'aquest
imaginari
també
que comença
a principis
lògicament
de l'estiu
però que va agafant
aquest crescendo
fins a arribar
aquest 15 d'agost
avui la protagonista
ha estat la Mare
de Déu de les Neus
hem de pensar
en el drama aquest
de
perquè
siguem creatius
l'any que ve
tindràs una proposta
formal
ja ho veuràs
Jordi, gràcies
a vosaltres
gràcies