El món del cinema, dels videojocs, en companyia de David Serra,
Víctor Navarro, Juanjo Ferrer, molt bon dia a tots tres, benvinguts.
Bon dia.
He tingut problemes avui per la decoració de l'estudi amb el tema dels pòsters,
perquè, clar, tenia dubte entre posar Johnny Deeb,
lògicament, que quasi està de manera permanent,
o Robert Refford, en el capítol de Noies, la partener de Johnny Deeb,
sens dubte, a mi m'agrada molt aquesta xiqueta, que voleu que us digui.
El tema de Robert Refford, fixa't que l'he tret el pòster, eh?
I això?
Perquè aquest matí m'han explicat, que jo no ho sabia,
ànima càndida, que no va deixar gravar gairebé res,
que no va deixar res, que anava del que és una gran estrella,
però, clar, el teníem en un altre concepte, eh?
Que va anar a dir que està estupendo, això del món del curtmetratge,
a través del mòbil, i pim-pam.
Doncs, home, ja que vas a Barcelona...
Deixa gravar per tots els mòbils que hi hagi.
I et tracten.
I vas allà a una cosa que em mou molts dinerets.
És que...
No, no, no, no, no.
Mira, Johnny Deeb solet a la paret, ja està, cap problema.
Molt bé, doncs escolta una cosa,
a mi me sap greu perquè també tenia aquest concepte del Robert Refford.
La veritat és que la proposta que ha fet ahir a Barcelona
és interessant, però no deixa de ser, doncs, revelador,
que ara mateix, la tercera pantalla, no?
És la gran protagonista i que funcionarà...
Bueno, és que ja està funcionant i que és una realitat
de la qual no podem refugir.
El Juanjo i el Víctor han estat a la Mobile...
Què era?
Mobile World Congress.
Exacte, jo quan van dir ja anem allà,
perquè, clar, ells estan una miqueta no molt en el sector,
treballant, curiosits, amb moltes ganes de portar-nos coses aquí,
dic, no sé si podran entrar, perquè amb aquestes cues,
però, aviam, no hi ha porta que resisteixi el Víctor i el Juanjo.
Com ha anat l'experiència?
Bé, no?
Molt bé, tres dies intensos a tope, a tope.
I hem vist de tot, de tot.
Ciència-ficció en molts casos, gairebé, no?
Sí, la verdad es que supera, de hecho,
supera la ciència-ficció de hace años.
No es radical, eh?
Es algo, es una feria, es alucinante,
es tan grande que no ves, entras y no ves nada,
ves tantas cosas que no ves nada en concreto,
no sabes qué es nada.
Sí, y de hecho estuvimos tres días y no nos íbamos a orientar,
no sabíamos dónde estábamos en ningún momento.
El mapa...
Sol que portaba el móvil, ja, ja, ja, ja, ¿no?
Para comunicarvos.
Sí, sí, pero el mapa yo creo que no servía para nada.
No, no, no tiene sentido.
Teníamos móvil con GPS y todo, pero...
Ahí no había manera demasiado grande para nosotros.
De hecho, en las entradas te ponía
manda un mensaje a tal número
y tendrás un mapa en el móvil
que te irá diciendo dónde estás y todo eso.
Está muy bien organizado.
I bé, bé, però...
¿Es cumplía, diguem-ne, l'expectativa?
No lo probamos porque ponía tarifas internacionales.
Aquí, aquí, molta pasta, ¿no?
Hòstia...
Això mou molta...
No molta, tota la pasta del món.
Jo tinc una regla que s'aplicava bastant bé.
Allà on hi hagi japonesos vestits de corbata, hi ha pasta.
Segur.
Hi havia un piló de japonesos.
O sigui, estava tota la pasta del món a Barcelona.
Déu-n'hi-do.
I col·lapsada a Barcelona, clar.
Bastant, bastant col·lapsada.
Sí.
No, y la verdad es que era una pasada
porque a veces alucinas, no sé,
poder hablar con un director de cine
o con un productor,
pero hemos hablado con gente
que son más que eso, ¿vale?
En algo que no es tan llamativo con una película,
pero con gente súper importante de Nokia,
de Sony Ericsson, de Symbian, bueno...
I no només heu parlat,
sinó que vau tenir l'oportunitat de fer una entrevista
a un dels representants,
que és una de les companyies
que mou més diners i més moviment
en el món del videojoc per mòbil, no?
Sí, el que m'has.
Jan Gameroff.
Jan Tugno.
Vam parlar amb el Jan Tugno,
que és el director de vendes de Gameloft,
una de les...
Poder, tres principals companyies de videojocs per mòbil
i, bueno, ens explica com està el mercat.
No sé, és bastant interessant
i crec que la podríem sentir.
Voleu que la sentim ara, més endavant,
ho dic perquè, a veure, vosaltres mateixos,
o voleu donar aquesta notícia de darrere hora,
que porteu...
També, també, també.
És important.
Sí, és important.
Jo l'ho he sentit.
Mira, abans de sortir de casa,
he vist a la pàgina web americana
Ain't It Cool News,
que potser és la més important de la indústria americana.
Té tanta importància
que el que diu Ain't It Cool va a missa.
Sí, sí.
I han confirmat que la darrera pel·lícula
que estava filmant el Head Ledger,
l'actor de Dark Knight,
de Brock Buck Mountain,
que va morir fa poquet,
l'estava rodant amb el Terry Gilliam,
un ex-Monty Python,
que aquest home té un talent excepcional,
però té una mala sort també excepcional.
Recordem Don Quixote.
Don Quixote, el projecte...
Sí, malaurat.
Malaurat de Don Quixote.
Doncs bé, el cas és que la darrera pel·lícula
de Terry Gilliam,
que es diu The Imaginarium of Doctor Parnassus...
Sí, és un mòbil, no?, un telèfon.
Però no és del Mobile World Congress.
No, no, no.
No s'ha infiltrat.
Bé, aquesta pel·lícula
estava a un quart del rodatge, més o menys.
El Head Ledger és el protagonista si fa no fa.
Llavors es va plantejar el cas
de llançar-ho tot
i començar un altre cop amb un altre actor,
però no semblava just.
O sigui, és una mena de...
un deute pendent amb un actor que és molt gran,
que era molt gran i que...
Un homenatge pòstum.
Sí, un homenatge pòstum
que no sabíem com resoldre'l.
Però bé, és una pel·lícula molt fantàstica
i amb molt de màgia
que hi ha una sèrie de miralls màgics
que cada vegada que el protagonista els travessa
canvia d'aspecte.
Per tant, el paper del Head Ledger
en un 25% de la pel·lícula
serà Head Ledger
i la resta l'ompliran.
El Johnny Depp.
Déu-n'hi-do.
Tots de peu, per favor.
De peu, sisplau.
Ara us ho heu tornat a aixecar.
El Jude Law.
Déu-n'hi-do.
Un altre lloc de peu.
Ens va encantar a Closer,
a Camino a la Perdició.
Bé, a mi m'encanta Jude Law.
I Colin Farrell.
Sisplau.
A més, la idea de jugar
amb aquests tres actors...
A més, amb molta generositat
perquè crec que ho fan gratis.
Claro.
Home, més que generositat, estrany.
Perquè avui gratis ningú sembla que faci res.
Bé, hi ha gent que sí que fa coses gratis
com venia a la ràdio,
però, en fi,
no és el tema que ens ocupa en aquest cas.
Però ens ho passen bé.
Bueno, si nos fijamos en el lado oscuro
de toda persona,
tampoco acaba de ser gratis.
i tampoc acaba de ser un homenatge al 100%.
Home, a mi m'agrada aquest home
que posa sempre seny,
que diu, vinga, va,
menys fantasia
que al final tot en el mateix cas.
Bueno, esperemos que...
Esta película sea buena o mala,
la gente la va a ir a ver.
I tant.
Però esperemos que no sea una fiesta de gos.
Esperemos.
Home, parlem de grans estrelles
que deu ser molt difícil
no caure en determinades posses
quan arribes a aquests nivells.
Però, en fi,
no és cosa nostra.
La nostra, com a espectador,
és xalar, gaudir del cinema
i de les pel·lícules.
Parlem de cinema.
Després tornem al món del videojoc
i a les entrevistes del Mobile
i comencem per una de les pel·lícules
que, sens dubte,
és la que traurà més públic.
Bueno, no ho tinc molt clar jo.
El Jumper.
El Jumper?
Era el Jumper o no era el Jumper?
Fora de la ràdio.
No, no era el Jumper?
Ah, no.
Sull ni tot.
No, no, però espera.
Espera, a veure,
organitzem-se, organitzem-se, nois.
Jumper.
Ho dic per una raó molt simple.
A mi és una pel·li que m'atreu moltíssim.
Ja t'ho dic ara.
Perquè és el mite de la teletransportació,
que a mi sempre m'ha agradat molt.
És que jo estava pensant,
precisament,
en certes coses que hem parlat avui,
d'aquesta Tarragona desitjable,
i realment Jumper
és una pel·lícula
que, quan jo vaig veure el tràiler,
me va impactar molt.
El Jumper té una explicació
i ara t'ho comentaré.
Sí, m'ha sigut un problema.
No, no.
Però, de totes maneres...
No, no, ja més tenim el Lluís aquí,
pendent de posar-nos les coses, no?
Exacte.
El de Jumper és molt curiós
perquè, clar,
són dos...
Parlaven d'actors fetiches.
I aquí tenim el Darth Vader
i el nen ballarí
precisament de l'Eliot,
d'una de les pel·lícules
que més me va agradar
perquè vaig trobar
que era molt curiós
veure aquest nen ballant
sense cap tipus de vergonya
i una pel·lícula espectacular.
Què passa?
Doncs, bueno,
que el seu director
és el director de les entregues
precisament d'una de les grans sagues
del nostre temps
que és la saga de Barn
i unes grans pel·lícules
i jo tinc moltes ganes
de veure aquest filme
perquè és un entreteniment
segur pur i dur
i que ja l'anuncia
que tindrà una segona part.
A mi m'ha tret molt
el tema aquest
de la teletransportació.
Vull dir que
ara estàs aquí
i demà me'n vaig allà
i ara estic a Tokio
i després me'n vaig a París
i torno, clar.
Imagineu-se, eh?
Quan acabem el programa
on voleu anar?
Clar, és que és una cosa extraordinària.
i és tot un regal.
10 hores d'avió.
Això es pot fer amb un videojoc.
En videojoc
sí que es pot fer
aquesta teletransportació
però de moment...
I ara ve la denúncia
perquè evidentment
la pel·lícula
per a mi
és el swing i tot.
Sí.
Jo ho tinc molt clar.
El swing i tot
és la pel·lícula
que m'agradaria sentir-ne.
Esta es la historia
de un hombre corriente
que lo tenía todo.
Barquer era su nombre.
Benjamin Barquer.
Hasta que un hombre poderoso
le robó la libertad,
destrozó su familia
y lo desterró.
Que el Señor
se apiade de tu alma.
De por vida
y de ese dolor
nació un nuevo hombre.
quince años soñando
con volver a mi hogar
con mi mujer
y mi hija.
Benjamin Barquer.
Nada de Barquer.
Ahora soy swing y tot
y se hará venganza.
¿Y mi mujer?
Murió.
Y él tiene a tu hija.
El juez Thorpe.
debes olvidar el pasado.
No.
A tiempos desesperados.
Medidas desesperadas.
Una cita ineludible.
A més,
ja sabem que
moltes vegades
s'han fet
adaptacions al cinema
de grans musicals
com
Sun y Tut,
que és un musical
que ha trepitjat teatres
durant dècades
amb poca fortuna.
D'altres
amb moltíssima fortuna.
Aquesta
jo sospito
que
estarà molt bé.
Mamar el Tim Burton
al darrere.
Sí,
no tinc
el menor dubte
i a més
és un univers tan proper
el del seu director.
és que sembla
escrita
per Tim Burton.
Sí.
Sí,
jo amb el que més m'agrada
és jo n'he dit
també.
I l'Alena Bohan Carter
que té un punt delicat,
un punt bohèmica,
gairebé de dona cadàver,
és la nòvia cadàver
realment
de la pel·lícula.
I era la nòvia
de Frankenstein
i era la...
Clar,
sempre es mou
en aquests territoris
una mica gòtics,
tètrics,
no?
Li va,
li va aquesta...
La meva denúncia,
la meva denúncia
és radical.
Sempre es queixa,
eh?
M'hi queixo
perquè evidentment
és una pel·lícula
que es mereixia
una estrena
més espectacular
i ha quedat reclossa
a alguna de les sales
menors del cinema.
Parlem de Tarragona.
Parlem de Tarragona,
eh?
Exacte.
O sigui,
jo m'ha sorprès
el fet que jo desitjava
veure aquesta pel·lícula
en les millors sales
i Jumper té
dues sales
per a elles mateixes
i jo no crec que
tampoc s'ho mereixi.
Vull dir,
abans que no he parlat
de Jumper
té una raó
perquè a tots els junts
han apostat per Jumper
però han apostat
per aquesta pel·lícula.
Suïnitud la fan
en una sala només?
Sí, sí.
Només en una sala.
Només en una sala,
Suïnitud?
És real i clar,
sí, sí,
ja t'ho dic jo.
No, no,
una sala.
Ho estava mirant
i per això
m'acabaré ja.
S'hauran de repensar
perquè és una pel·lícula
davant de la qual
hi ha moltíssima expectació,
no?
Sí.
Moltíssima gent
té ganes de veure-la.
Què,
és una sala pequeña?
És una sala mitjana.
Una saleta d'estar.
És una sala mitjana
i no és de les sales...
A veure,
és de les sales grans
però no tan grans.
Si t'expliqués
on hi ha visió
morta d'Olí Cilemon
aquí a les Gavarres...
Jo puc imaginar.
A sobre,
a sobre.
A veritat,
l'estrany és que
a Jumper le den
varias salas.
Sí,
no, no,
em m'ha sorprès.
O sigui,
clar,
veig que les que estan
privilegiades
són els estèrics,
el no és
País para viejos
que ja parlarem
que és una pel·lícula estupenda
i el Jumper
queda recluïda
a...
Bueno,
l'estrenen
per partida doble.
Doncs és el que parlàvem.
A vegades se fan
una mena d'estrenes,
la indústria,
doncs compren paquets
i fa aquesta mena
de paranoia
que limita molt
pel·lícules
que tindrien
molta més cabuda
i tindrien
molt més públics.
A mi no sap greu, eh?
Jo crec que
la por que tenen
és que
s'unitod és musical.
Sí.
I si us fixeu,
el tràiler no es diu
que sigui musical.
No, no.
Si és una pel·lícula
que està costant
de vendre,
que és musical
i és un gènere
que no té
tanta acceptació
d'entrada.
Quan la gent hi entra,
com va passar amb Moulin Hux,
sí que ja l'accepta.
O el fantasma de l'òpera,
que també deu-n'hi-do,
si va tenir éxit,
la versió cinematogràfica,
l'última.
Però comercialment
no es confia tant
en el musical.
És una llàstima
perquè estic convençut.
De fet,
jo he vist el musical
que es va estrenar
aquí a Catalunya
del Sun y Tot
i era un musical extraordinari.
Pep Cruz, no?
Sí.
Que protagonitzava aquest musical.
No, no.
Pep Cruz era
Constantino Romero.
És veritat, sí.
Tens raó.
I era impagable,
era impagable.
però és normal
la confusió
perquè de fet
tenen una referència.
Però és que és un musical
que té una adaptació
molt brillant
i visualment exquisit.
O sigui,
jo vaig disfrutar
i clar,
jo deia,
és tan cinematogràfic
que és estrany
que encara no tinc
la seva versió.
Apostem per aquesta pel·lícula
i em penso que també
aposteu per Pozos d'Ambició.
Tengo varios pozos
que producen miles
de barriles al día.
Empezaremos a perforar
de inmediato
y yo pondré mi dinero
como garantía.
¿Qué es esto?
¿Por qué no es mío?
¿Por qué no lo es?
Señor,
¿les puedo dar
3.700 dólares?
No.
Aquí hay petróleo.
Esto es muy valioso.
¿Qué es lo que quieres, Eli?
Mi hijo es curandero
y un enviado del Espíritu Santo
tiene una iglesia.
¡Nos desharemos de ti
y te juro
que esa será tu perdición!
Construiré un oleoducto
y firmaremos un contrato
con Union.
y ganaremos dinero
con todo el dinero
que nos merecemos.
Quina bona pinta, nois, ¿no?
Extraordinaria.
Daniel De Luis.
Sí, sí.
El gran actor
es realmente
el Marlon Brando
del nuestro temps.
La verdad es que
en cualquier película
que sale,
por muy mala que sea,
la mejora
y la hace visible.
Es extraordinario.
Es un actor
que dona valor
afegit a las películas.
Ahora buscaremos el pòster,
¿no?
Yo me lo imagino
Juanjo
encerrado en su cueva
saliendo cada cinco años
a decir,
así se interpreta.
Aplausos.
Escolta una cosa,
aquesta és una película
que de fet
és la gran competidora,
és la que té
tots els números
per arribar
molt més lluny
en aquesta carrera
cursa
de los Oscar.
i clar,
és que també està
un narraravis
del món
de la direcció
com és el Paul Thomas Anderson,
un director inquiet
i que és capaç
en el seu moment
d'imprimir
vida pròpia
arguments impossibles
i llavors en aquest cas
és la història
de com una persona
que del no res
se converteix
en un gran magnat
del món
del petroli
d'aquesta sang nefe
fosca
que realment
és tota una metàfora
dins de la pel·lícula.
La construcció
d'aquest pou petrolífer
que també ha sigut
molt parlable
perquè es va construir
físicament,
aquí no hi ha virtualitat,
o sigui,
una de les grans...
Van fer l'estructura
d'una torre d'extracció.
Sí, sí, absoluta
i a més basant-se
en el que són
els planos fidels
de l'època
per aconseguir-ho.
Però el millor
és aquesta història
d'ambició
que li han canviat
el títol a la pel·lícula
que és el títol
de Derby Biblut
d'aquesta sang fosca
que realment
jo penso que impregna
i que ha cautivat
a tota la gent
de Hollywood
perquè és la pel·lícula
gairebé amb més nominacions,
vuit nominacions.
És una saga èpica,
moderna,
molt clàssica.
De fet,
el títol en espanyol
aboca els títols
del cinema antic,
eh?
L'horizontes lejanos,
Pozos y ambiciones.
Pozos y ambiciones,
el desierto.
Tiene un títol en inglés
durísimo
que és
Correr a la sangre.
I això enganya una miqueta
l'espectador
que no s'ha informat
prèviament,
perquè Pozos y ambiciones
és això que dèiem,
té una referència
com a clàssica.
I engaña también
lo de su initud
venderla como que no es un musical.
Es una mica como el gigante, sí.
Yo me imagino
el típico chungo
con la cabeza rapada y tal,
entrando al cine
a ver una película de sangre
y encontrarse un musical.
És que, bueno...
Bueno...
A veure,
anem al Congrés.
Vosaltres heu constatat,
s'ha dit infinitat de vegades,
que el futur
del videojoc
de la televisió d'internet
està al mòbil.
Una part del futur
molt important.
Sí?
Sí, una part sí.
No...
De hecho,
en la entrevista...
A mi se'm fa molt difícil
en un aparell tan petit,
és a dir,
que el meu món audiovisual
es redueixi
a una petita pantalla.
A mi personalment,
no sé què en penseu vosaltres.
Són lugares diferentes.
En casa,
pues juegas a la consola,
que es más cómodo,
estás en el sofá,
una tele enorme,
una potencia tremenda
y con el mòbil
pues juegas
esperando el tren
o lo que sea.
No compiten entre sí.
La tercera pantalla.
Vasos comunicants.
son totalmente compatibles.
Aquestes magnífiques màquines,
diguem-ne,
que ara en aquest moment
són exclusives
per a determinades butxaques,
perquè quan arribem
a determinats nivells
els preus es disparen
d'una manera extraordinària,
no?
Però...
Sí,
y la verdad es que
no son gran cosa.
M'encanta.
Es dels meus,
no li agrada res.
Sí, sí,
que un mòbil barato
con unas buenas características
pues ya está bien.
Hemos visto cosas
alucinantes,
pero que tampoco
es para tanto.
No, no,
realmente es...
Una miqueta jugar
amb aquella cosa
d'estar a l'última,
no?
De, oh,
jo tinc l'última generació.
La gran tecnologia
ja s'està implantant
al petit nivell,
que és el que deia el Juanjo,
que ja realment
podem consultar el mail
des de qualsevol mòbil.
Sí.
Una cosa que vimos,
que esto es la futura 4G,
ahora estamos en 3G,
que es tercera generación,
hemos visto ya
lo que sería el 4G,
la cuarta generación
de mòbiles.
Todavía es un aparato
que pesa unos 3 kilos,
que es todo disipadores de calor.
Com aquell motor holandí
que semblava una maleta
d'aquelles de la guerra,
no?
De la Segona Guerra Mundial
ni siquiera tiene
para hablar por teléfono.
Es simplemente
que están probando
la velocidad de conexión
por aire.
Qué fuerte.
Y es algo,
la verdad es que
una velocidad de conexión
brutal.
80 megas al segundo.
70, 80 megas por segundo.
A veure,
per les orelles
dels usuaris,
això què significa
respecte a la tercera generació?
Doncs veure...
En quant a la prestació
que té a l'usuari.
Ver, por ejemplo,
pel·lícules en alta definición
en el tiempo real.
En el tiempo real.
Però és que no solo eso,
sino que verías
esas películas
en alta definición
en tiempo real
y te sobraría un ancho
de banda tremendo
para seguir haciendo cosas.
Cuatro veces más.
Sí.
Realmente esto sí que
hay que estar atentos.
Otra cosa que nos ha gustado
mucho es el Spinbox.
Explícalo un poquito,
Juanjo, si quieres.
Pues sí, un sistema
que puede estar
en casi cualquier móvil
y que por fin
te reconoce la voz bien.
Como el doctor
aquel del Joc de Memoria.
Sí, yo que el Kawashima.
Por fin puedes decir
una frase
y que el móvil
te la escriba.
Ostres.
Vale,
y lo hemos visto
y funciona.
Porque el hombre
hizo la prueba
y dijo, bueno,
esto es una grabación
para Tarragona Radio
y dijo
para Tarragona Radio
y escribió
para Tarragona Radio
y le puso
y puso
Spinbox
que dijo
esto es una prueba
de Spinbox
y Spinbox salió
con mayúscula.
Sí, sí,
i en anglès
i tot perfecte.
És increible, eh?
Hem de dir
que hem anat
amb la càmera
i hem fet un reportatge
especial
amb moltes entrevistes,
bueno,
hem gravat tot.
I d'aquí a poquet,
no podem dir el dia
però serà
d'aquí a una setmana
poder o deu dies,
no sé,
tindrem tot penjat
a la web de Tarragona Radio.
O sigui,
ja avisarem
però tenim un reportatge
que qui es quedi amb ganes
tindrà de sobres
a la web.
Doncs ja ho anunciarem
oportunament
i que hi entrin
a la web de Tarragona Radio
perquè tot el que s'ha vist,
clar,
hi ha la visió,
diguem-ne,
que poden tenir
aquelles petites càpsules
que poden posar
els programes de televisió.
Lògicament
que tenen coses
molt importants
a preguntar
però clar,
la possibilitat
de dues persones
que al llarg de tres dies
han aprofitat al màxim
el seu temps
en aquest congrés
doncs
poques oportunitats
ja d'això.
podem escoltar
una entrevista
que vau enregistrar
com a mostra
d'això que vindrà
i que es podrà veure
a la web de la ràdio.
Una petita avançada.
Presenteu-vos
altres mateixos?
Sí,
és una entrevista
amb Jan Tugnó
que hem dit abans
que és el president
de...
bueno,
el director de vendes
de tot el territori espanyol
de Game Loft.
No,
d'Espanya i Portugal.
Espanya i Portugal,
sí, exacto.
i va parlar una miqueta
sobre el negoci
de Game Loft
que és una de les tres
principals de videojocs
per mòbil.
Va parlar de l'estat
del videojoc per mòbil.
Bueno,
és una visió bastant interessant
perquè sap de què parla.
Doncs escoltem un fragment
d'aquesta entrevista.
Estamos con Jan Fognó,
director de vendes
de la península ibérica
de Game Loft.
Primero de todo,
nos gustaría, Jan,
que nos explicaras un poco
què és Game Loft,
qual és el seu alcance.
Game Loft és un desenvolupament
de videojocs per mòbil,
principalmente,
empecemos en el desenvolupament
de videojocs per Javac,
però som el número uno
mundial en desenvolupament
per videojocs per mòbil.
I qual és el perfil medio
del jugador
de videojocs per mòbil?
És cualquera que tenga un mòbil,
és a dir,
cualquera en España
o en el món, diría jo.
Surtout que la experiencia
de juego en mòbil
es distinta a la de consolas,
porque no juegas nunca
durante horas,
juegas en el rato libre
que tienes en general
en el aeropuerto,
esperando el autobús
o en el metro,
entonces tienes que tener
unos juegos divertidos
que se aprende muy rápido
a jugar y que se juega
un rato,
un hueco de tu tiempo
y que no te obliga
a estar horas jugando
para poder acabar el juego,
por ejemplo, ¿no?
¿El jugador de consola
está adaptado al mundo
del móvil?
Hay ventaja y desventaja,
obviamente Assassin
lo podéis ver,
no tiene nada que ver
la versión de consola
de Xbox 360,
pero tiene la ventaja
que puedes jugar a Assassin
en cualquier sitio
del mundo, ¿no?
No nos vamos a arriesgar mucho.
El mundo del videojuego
de móvil de aquí a cinco años.
Digamos que está claro
que ahora mismo
lo que está cambiando mucho
son los terminales
y al final el juego,
como todo contenido,
depende del terminal en sí, ¿no?
Entonces hoy estamos ya
en un año
en que estamos entrando
con los touchscreen,
los iPhone
y todas las competencias
del iPhone
que está sacando
términos táctiles,
los términos mucho más potentes,
con capacidad 3D,
todo eso va a cambiar
el mundo del juego móvil
para acercarlo todavía más
a la consola.
Con la ventaja
que el teléfono
siempre lo llevarás encima
porque el teléfono
lo llevas por una cosa
más importante
que es comunicar.
Si tienes que elegir
entre irte de casa
con una consola en el bolsillo
y el teléfono
te vas a hacer el teléfono.
Al final en potencia
convergerán
pero siempre estarán separados
porque los terminales
nunca serán unificados.
¿Crees que habrá
un sistema operativo
que domine
y todo esté hecho
para este sistema?
El juego en el móvil,
el teléfono en sí
no es solo el sistema operativo.
Depende de la pantalla,
depende de la calidad
de la pantalla,
depende del procesador
que está detrás,
con lo cual por mucho
Android y Simian que tengan
habrá diferentes móviles,
habrá diferentes juegos
para esos móviles.
Y para acabar
una última pregunta,
hemos estado probando
el videojuego de Perdidos
Lost en el iPod.
¿Qué nos puedes contar
de este videojuego?
Pues el Perdidos
es una licencia
que firmamos primero
con el LBC para móviles
y a Apple le gustó mucho
y ya sabéis que Apple
todavía es quien decide
qué juegos ponemos
en el iPod o no.
Bueno,
nos pidió hacer una versión
de Lost
porque es una marca
que tira mucho.
Es un bebé
porque ha sido el primer
juego que hemos tenido
en iPod.
Ahora tenemos ya 4 o 5 más.
Pues muy bien, Jan.
Muchas gracias.
Podrem escoltar
i veure més entrevistes
que vau tenir.
Jo crec que heu aprés
molt d'aquest mundillo.
I espero que els oients
i internetvidents,
com diem al vídeo,
aprenguin tan bé.
Sí,
que los que trabajan
y trabajamos
en videojuegos
para móviles
hay que darse mucha caña
porque se empiezan
a llegar al nivel
de las videoconsoles portátiles.
Y superan.
Y superan.
La plataforma Engage
de Nokia
que pudimos ver
era impressionant.
era un nivel
superior a la primera
PlayStation
que es
fa poqueta
impensable
el móvil.
Y además es que
han adquirido
el sistema de Wii
de reconocimiento
de movimiento.
Entonces tú puedes jugar
moviendo el móvil.
Entonces ves tú
lo que verías tú
en el juego
y si giras el móvil
pues es como si
giras la cabeza
en el propio juego.
No, no,
són coses que quedes
realment parats.
I a més que
els grans noms
del món del videojoc
estan saltant
al mòbil.
Per exemple,
Bandai Namco,
una de les grans
companyes japoneses,
ha fet una adaptació
de Ridge Racer,
un joc de carreres
de cotxes
molt important.
I es controlava
amb el moviment
de la càmera,
com diu el Juanjo.
Era impressionant.
Uns gràfics
i un control
xulíssim,
xulíssim, xulíssim.
Semblava que estiguéssiu
dins d'un videojoc
realment, no?
En aquest congrés.
Em penso que teniu
algun punt més, no?
Sí.
En quant a alguna
recomanació
o algun comentari.
També parlant
del cinema a mòbil,
que dèiem que era
la tercera pantalla,
però jo crec que serà
important perquè la qualitat
que hem vist
als nous Nokia,
sobretot,
i en codecs de vídeo,
que tenen una qualitat
de definició boníssima,
un contrast perfecte,
un so molt nítid,
que jo crec que no
substituirà el cinema
ni a la televisió mai,
però per anar,
el que ha dit el Juanjo,
per anar al tren
o a la parada del bus,
serà una molt bona opció.
Podrem veure cinema,
sèries, televisió...
Però això ho pots fer
amb l'iPod, no?
També, ara,
en aquest moment.
Però és un pas
més endavant de l'iPod.
És el que deia
este senyor de Gamaloff,
que si tienes que elegir
entre llevar-te
la videoconsola al iPod
o el teléfono
en el bolsillo,
eliges el teléfono
que sirve
para comunicar-te.
Jo, la veritat,
és que m'he quedat
sense paraules, eh?
Encara t'hi va,
deies-me perduda,
que diria aquell,
perquè davant de tanta tecnologia,
tantes avenços,
els que encara som
a la primera...
A la, com era,
dèieu allò, 4G,
doncs jo a la UG.
Encara sóc a la primera generació
amb el meu zapatòfono
fantàstic,
en funció de meravella,
d'Anacleto.
Per tant,
ens haurem d'anar mentalitzant
i preparant-nos
per això que vindrà,
que és realment fascinant.
I estem encantats
que vingueu aquí
i ens ho expliqueu
i que no ens deixeu
que ens perdem, no?,
per aquesta selva de la tecnologia
que a vegades és molt confosa
per la majoria de gent.
David, Juanjo, Víctor,
moltíssimes gràcies.
De veritat, un plaer.
Gràcies per venir
i gràcies per l'esforç
que heu fet
per portar tota aquesta informació
als oients del matí
de Tarragona Ràdio.
A vosaltres.
Fins la setmana que ve.