Sintonia de Tertúlia, matí de dijous.
Temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats.
Carles Tepero, director de l'Institut Municipal d'Educació de Tarraona.
Carles, bon dia.
També ens acompanya el president del Grimi de Llibretes de la ciutat, Pitu Rovira.
Bon dia, Pitu.
I també ens acompanya la responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT, Núria Palai.
Núria, també bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats repassarem l'actualitat d'aquest 20 de novembre.
20-N, no sé si hi han pensat en algun moment o fa tants anys de la mort del dictador.
fa 33 anys que, en fi, tot i que ara es parla molt de la memòria històrica i de
la recuperació d'aquesta memòria, no...
Carles Tepero no hi ha pensat aquest matí a primera hora.
Absolut, m'acabes de generar una sorpresa perquè, de veritat, queda no...
No hi queda amb aquest tema.
Ho deia perquè, com que se'n parla tant en les últimes setmanes de memòries històriques
i de fosses i del jutge Garzón que fa una cosa, pren una iniciativa, després fa marxa enrere?
No sé si és bo o dolent, però, en tot cas, noticiable ja no ho és, perquè pot ser que sigui,
evidentment, té una data històrica i té el seu interès, però a nivell de premsa jo, almenys, no he vist res.
Home, el jutge Garzón no escoberà, no, que s'havia mort.
O sigui que, no sé si no és noticiable.
Ha estat noticiable dels últims dies, realment.
Pitu, hi ha pensat o li ha vingut ara al cap?
No, no, la veritat és que sí, i a més a més m'ha vingut a la memòria, ja fa dies,
coincideix avui que fem una presentació d'un llibre i quan m'ho van preguntar si estava disponible el dia,
doncs sí, no?, i van fer la conya, doncs que potser hauríem de fer alguna cosa especial, però no.
Però sí que m'ha vingut, i això és la conya, però sí que m'ha vingut a la memòria
i sense haver-lo vist, però el recomano, avui a TV3 s'estrenen un documental
sobre la manera d'acabar a diversos llocs del món,
doncs com ens surten de les conseqüències d'una dictadura,
i per les persones que ho han fet, doncs que sempre ha sigut una garantia
tots els periodistes que han fet aquest reportatge,
sempre els que han fet han sigut una garantia,
i la llàstima, la llàstima és que aquest reportatge es vegi a Catalunya
i segurament no traspassi les fronteres i no es vegi a altres ciutats de l'Estat,
com poden ser Albacete o Palèntia.
Això ens portaria a un debat també molt interessant sobre la recuperació de la memòria històrica
a Catalunya i a la resta de l'Estat.
La Núria ja ha pensat aquest matí en el 20N o no?
Sí, és d'aquells dies que quan veus la data, allò, el calendari, el mòbil o així,
i penses, no?
A més, jo celebro que avui fa 33 anys que vaig tenir el Serrampió,
és una data que sempre m'ha marcat i, evidentment, te'n recordes.
En fi, no estem aquí per parlar de qüestions històriques,
de la mort fa 33 anys del dictador Francisco Franco,
sinó per comentar aspectes de l'actualitat de la jornada.
De l'actualitat més immediata d'aquests dies,
a Tarraona s'està parlant molt del POUM, del Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Ja saben que demà va a plenari, s'ha parlat molt aquests dies,
si era un POUM diferent, bastant diferent o molt diferent
al de fa un any i mig.
Recordem que s'aprovava el mes de maig del 2007,
pocs dies abans de les últimes eleccions municipals.
Hi havia una apel·lació al consens de l'alcalde a principis de setmana
i avui hi ha declaracions de la portaveu de Convergència i Unió
a l'Ajuntament, Joan Arejo, a través d'una entrevista
del diari de Tarraona i també d'una informació del diari El Punt
en el sentit que, amb tota probabilitat,
en fi, ho diu clarament en l'entrevista,
Convergència i Unió votarà a favor d'aquest POUM.
En fi, vist des de fora de la política municipal del plenari,
què els sembla que hi hagi aquest consens
entre les dues principals forces polítiques?
Em sembla bé, d'entrada.
És a dir, tot el que és l'ordenació i el planejament urbanístic
d'una ciutat, de qualsevol, però en el cas concret de Tarragona,
després de remenar-ho durant tants anys,
des que es va aprovar, ja no sé ni quin any,
si el 2000 o por ahí,
amb aquestes dates a l'aprovació que va fer el plenari de l'Ajuntament
de què s'havia de revisar el pla,
és a dir, han estat vuit anys en els que ha costat
arribar, en tot cas, a una proposta.
Bé, ja s'hi va arribar, no?
Ja hi havia una proposta de POUM que va ser,
en tot cas, després,
amb moltíssimes, moltíssimes, milers,
delegacions en contra d'algunes parts d'aquest pla
i que, finalment, doncs, amb aquest reconeixement
d'al·legacions i d'interpel·lacions que es van fer
al projecte inicial, ara s'ha corregit.
I sembla ser, doncs, que per les manifestacions que he sentit
s'ha aconseguit aquest ampli acord,
que no sé si serà majoritari o serà, finalment, el 100%,
però, en tot cas, serà molt, molt majoritari
perquè s'aprovi inicialment per part de l'Ajuntament.
I jo crec, eh, i almenys, potser també perquè
vaig viure l'època anterior a l'Ajuntament
des de l'oposició,
que jo diria que els passos que s'han donat endavant
o que s'han corregit ha estat una mica
aquesta consulta ciutadana,
aquesta consulta
i consens
amb molts dels ciutadans
que inicialment es veien afectats
i que semblava ser,
ja es va reconèixer,
per part de l'anterior equip de govern
o pels seus responsables,
per algun dels seus responsables,
que potser no s'havia arribat
en aquest detall
de donar a conèixer
i de preguntar l'opinió
d'alguns dels veïns afectats.
Per què?
Pel que jo dedueixo ara,
doncs, el paquet gran
de la revisió del planejament urbanístic,
el paquet gran, 75, 80, 85%,
doncs, sembla ser que hi ha
una coincidència fins i tot
amb l'anterior pom
i que això, doncs,
ha conduït a aquesta aprovació inicial
per part de tots els grups.
S'ha guanyat, en tot cas,
en consulta i en participació ciutadana.
Més opinions?
I tu?
Núria?
Mira, jo...
No, no, no.
Sí que t'ho penses.
No, no, és que ara estava
escoltant el Carles
molt atentament,
però jo vull pensar
i vull anar més enllà.
Aquest és...
un pla urbanístic,
evidentment,
supera i de llarg
els actuals gestors
i els anteriors.
Jo vull creure
que és un exercici
de seny,
de pensar
hem d'ordenar això,
ens hem de posar d'acord,
això és una cosa
que aplicada,
tal com marquen els mapes,
habitualment no la veus aplicada,
perquè després hi ha
correccions
sobre la marxa,
evidentment,
però sí,
el que s'ha de tindre
és un acord marc,
i està molt bé
que...
Jo suposo
que s'haurà fet
un treball també de consens,
no s'arriba al consens,
en una setmana
anem 15 dies,
i em suposo
que des de la patacada
que va ser
l'anterior POUM
i a nivell,
ja no a nivell polític,
sinó a nivell ciutadà,
doncs,
suposo que les coses
se n'han anat,
que s'ha arribat
amb unes trobades
i amb unes reunions
que ha arribat
a aquest consens
i que és bo
treure
un moment
que va ser
de crispació
fins i tot ciutadana.
No sé
si real
o induïda,
això,
ja ho deixo
aquí,
però...
Núria.
Jo només
una mica
amb la línia
del Pitu,
recordar
que el POUM
no s'acaba
amb l'aprovació
de l'Ajuntament,
sinó que l'has d'anar
a defensar
la Comissió d'Urbanisme
de Catalunya,
per tant...
De fet,
comença ara
el recorregut.
Sí, sí,
comença ara
el recorregut,
no comença ara,
per tant,
trobo altament
positiu,
no és el mateix
anar a defensar
un 27 a 0,
un 25 a 2,
el que sigui,
una majoria sòlida
que estigui d'acord
amb aquest projecte,
que no,
anar amb una cosa
molt justeta,
un 15 a 12
o una cosa d'aquestes.
Per tant,
aplaudir
l'exercici
que han fet
de responsabilitat
tants uns com els altres
de participació,
de treball,
de madurar el projecte
i que han sigut capaços
de poder
anar amb una posició
sòlida
davant de la Comissió d'Urbanisme
perquè s'aprovi
el POUM de Tarragona.
Al marge de les qüestions
polítiques,
el dilluns,
quan es presentaven
alguns detalls
del POUM
que anirà demà a plenari,
es va parlar molt
d'una zona verda,
d'una nova zona verda
que es vol crear
a la llera dreta
del Francolí
que uniria
els barris
aproximadament
que aniria entre els barris
de Riuclar i Comar.
Ahir ho preguntava
els contartulis
i avui els torno a preguntar
si consideren
que una gran zona verda
al voltant del riu
pot unificar
o separar més els barris.
Perquè havíem recollit
algunes opinions
que venien a dir
que si es fa
una gran zona verda
al voltant del riu
encara quedarà
més separada
la zona de Ponent
de Tarragona
que al centre
de la ciutat
i això per exemple
ho va dir
el president
de la Federació
d'Associacions
de Benys de Tarragona
Antoni Peco
que és un veí
és el president
de l'Associació
de Benys de la Floresta
per tant
un dels barris de Ponent.
Vostès consideren
que una zona verda
pot separar encara més
la ciutat?
Núria?
Tota...
o al revés
o ho ha de servir
per unir.
Tota ciutat
que es prehi
té zones verdes
on la gent
pot anar
a fer-hi esport
pot anar a passejar
on tenen àrees
de lliure
i ho veus a Londres
ho veus a París
ho veus a les grans ciutats
per tant
jo no crec
que això sigui
un punt de desunió
ens al contrari
penso que el que farà
és qüestionar més
a tindre llocs
de trobada
entre els diferents
entre els diferents
habitants dels barris.
Jo tinc els meus dubtes
amb això
sí?
sí
igual que
que el que dèiem
de les declaracions
d'Antoni Pérez.
No, tinc els meus dubtes
per una qüestió
està molt bé
que hi hagi una zona verda
i gran
i ja està
perquè això
al cap i la fi
som allò que en diuen
el polmo verd
però
Tarragona
s'ha una situació
molt peculiar
en aquest cas
des de sempre
des que es van crear
aquests barris nous
sempre
sempre van ser creats
i han crescut
com a
diguem-ne
com a ciutats satèl·lits
del nucli
i això és estament
perillós
està molt bé
una zona verda
no hi ha res
més que un eixi
més que l'urbanisme
de l'urbanisme
de carrers
i de cases
això
un eix
el que potser aquí
el que farà falta
paral·lelament
i amb força
és un exercici
que no està fet mai
no s'ha fet mai
un exercici
de pedagogia
que pertanyen
a una ciutat
a mi
a mi m'agradaria
que agaféssiu un dia
un micròfon
i anéssiu a segons
quins barris
i els hi pregunteu
en quina ciutat
pertanyen
i segurament
ens trobaríem
amb una sorpresa
molt desagradable
i hi hauria
molta gent
que no saben
que pertanyen
a Tarragona
és curiós
no és una fal·laixi
sinó que és una realitat
i un part
creus que ajudaria
contribuiria
fins i tot
encara a separar més
jo crec que sí
amb les circumstàncies
de Tarragona
jo crec que ja hi ha
a veure
és veritat que això
en tot cas
es pot dubtar
perquè mai saps
la zona verda
quin sentit té
però
jo crec que també forma part
una mica
d'aquest consens
general
al que es pot arribar
perquè hi ha una part
important de la ciutadania
que reconeixen
aquesta manca
d'espais
una mica lúdics
en el sentit que té la Núria
també de trobada
d'esport
etc
de relax
d'una altra forma
de vida
que no sigui només
pedra i asfalt
i per tant
això
forma part
d'aquest gran consens
del planejament
d'una ciutat
en el que també
fan falta
i no només fer
un espai
de pedra
i un espai allunyat
de zona verda
per tant
jo crec que tot
ha de conviure
en el cicle
a on
el situem
en tot cas
aquests espais
més petits
o més grans
perquè
ni de què ve
de totes les mides
però grans també
jo crec que forma part
d'aquest consens
del planejament
el que s'ha arribat
una mica
perquè
aquestes zones
habitades
dels barris
també tenen
planejades zones
de comunicació
i de connexió
i fan falta
habitatges
al final
perquè un se senti
també
més unit
en un conjunt
de ciutadà
però
fins i tot això
jo crec que també
està contemplat
des de l'avinguda Roma
a les avengudes
Països Catalans
etc.
i clar
i si en algun lloc
es podia
planejar
aquesta zona
doncs havia de ser
per la banda
en què jo crec que
finalment s'ha optat
és a dir
era difícil
fer-ho per una altra banda
Tarragona té
Tarragona té
una gran zona verda
que en aquest cas
és blava
que és tota
la mar
la façana marítima
tot això
és una gran zona verda
però clar
limitada
però en tot cas
els usos
que es poden donar
i una cosa
respecte a la cohesió
que jo no sé
si unirà
o desunirà
o si encara
el farà més complicat
jo no crec
que sigui element
que pugui incidir
en aquest aspecte
que són d'altres
Pito
i com bé deies
perquè també
he treballat molts anys
a Camp Clar
i és veritat
que se segueix
tenint aquesta
sensació
de sentit
de sentiment
de ciutat
perquè van néixer
d'una determinada manera
perquè determinats
grups humans
i socials
van en un lloc
o van en un altre
de la ciutat
i s'ha de fer
una gran pedagogia
des de les escoles
des de l'actuació
de les institucions
des dels teatres
des de moltes coses
i jo diria
que s'està en allò
com se diu
en el sentit
de facilitar
coneixement de la ciutat
la festa major
la participació
de tothom
en activitats comunes
per altres vies
en tot cas
jo no crec
que sigui
aquesta
la que podria
determinar
major
no és que determini
sinó que a vegades
és allò
de posar una pedra
més
a la sabata
és curiós
perquè l'altre dia
parlàvem
amb el departament
que entra
les dades
allà a l'UGT
i em feien la reflexió
una mica amb el que deies
que
diu
a mi quan m'arriba
una solicitud
una afiliació
el que sigui
d'una persona
que viu
a les Corts
al poble nou
mai posa
ciutat
les Corts
i en canvi
aquí és molt usual
però moltíssim
que quan t'arriba
el que sigui
ciutat
riu clar
ciutat
Sant Pere i Sant Pau
llavors
la consciència aquesta
de tarragonisme
als barris
no existeix
és una feina
doncs
que jo penso
que és un dels grans reptes
que hi ha
endavant
i contribuix
a temes socials
elements socials
o també poden ser
elements urbanístics
com els que comentàvem
en fi
si els sembla
deixem aquesta qüestió
l'actualitat del dia
la veritat és que
ens porta altres notícies
per exemple
avui destaquem
tots els mitjans
de comunicació
que la tàrraco romana
rebrà una injecció
de 4 milions
200 mil euros
gràcies a un pla
de competitivitat
que ha aprovat
el Ministeri
d'Indústria i Turisme
s'ha fet un primer pas
l'aprovació final
serà d'aquí
d'aquí
poques setmanes
un pla
per cert
que ha dissenyat
l'escola de turisme
de la Universitat
a Rovira i Vergili
creuen que serà
també un punt
i a part
un pas endavant
important
en la promoció turística
perquè en fi
també ens omplim la boca
desafanys
que a Tarragona
té un gran potencial turístic
i que no la sabem
i que no el sabem
apropitar
no ho hem d'arrencar
creus que aquesta vegada sí
amb aquesta implicació
amb diners
i amb projectes
de la Generalitat
i de l'Estat
a part de l'Ajuntament
els diners
no ho fan tot
els diners
són una
eina
que pots utilitzar
molt ben utilitzada
però són diners
amb un projecte
que ha dissenyat
l'escola de turisme
de la URB
sí
m'agrada molt bé
però si aquest projecte
no es porta a termini
escolta'm
deixa'm ser crític
home
perquè no tot
ho hem de beneir
i és fantàstic
no
és que a veure
de projectes
en aquesta ciutat
des de fa
els últims 30 o 35 anys
estem cansats
de veure'n
i materialitzar-los
poc
poc
no?
i de vegades
és posar allò
el coneixement
de dubte
perquè també
doncs potser
el receptor
d'això
s'en doni a compte
no tot és tan bonic
no?
a veure
si aquest projecte
està ben elaborat
i cosa que no dubto
aquí
la qüestió
és posar-lo en marxa
posar-lo sobre
no sobre el paper
sinó sobre el terreny
i utilitzar-lo
i utilitzar-lo bé
el desconec
quin és
però
home
és que arriba un moment
que allò
en el llistat
de les coses pendents
on hi figura
és tot això
del patrimoni
i tot aquestes
quants anys fa
que t'arregona
o conjunt tàrrecos
ara farà 8
el 30 de novembre
dir que no s'ha fet res
seria
seria mentir
i no
la realitat
però també
dir que s'ha fet molt
també seria
d'engrandir-ho molt
s'ha fet
aquesta cosa
i em sembla
que
en qui li toqui
ha d'aprendre
l'accelerador
i posar les coses
en el seu lloc
i posar-les al mapa
perquè
home
les coses
que es fan
pel patrimoni
doncs estan molt bé
però
ahir sortia la notícia
o fa dos dies
que
el tram
de muralla romana
que es va
ensorrar
dintre del pati
de l'arcabisbat
encara està
igual
sí que està
dintre d'una
propietat
privada
home
però
escolta
privada
semipública
eh
no hi juguem
una miqueta
Núria
jo
fer la reflexió
que
la comissió
nacional
aquesta
que reparteix
els diners
els doblers
té una manera
una mica peculiar
de funcionar
que és que
dona
un pla d'aquests
a cada comunitat
autònoma
la qual cosa
em sembla bastant
absurda
perquè a la Rioja
deuen estar fent
ja plans
per carrers
i no per ciutats
val la pena remarcar-ho
perquè és veritat
en aquest cas
Tarragona
ha arribat allò
perquè ho ha presentat
el govern
de la Generalitat
és el pla de Catalunya
clar clar
llavors
una mica
per tranquilitzar
aquí alguns dubtes
si la Generalitat
ha presentat
una mica
el posiciment
de la Generalitat
és dir
jo només n'en presento un
perquè si només
me'n donaran un
doncs presento aquest
i així
asseguro
que me'l donen aquest
i si em presento set
doncs podran triar
des de Madrid
a qui li dono
aquests diners
per tant
em dona tranquil·litat
doncs
que si la Generalitat
ha triat
el projecte de Tarragona
per presentar
i per ser el que vol
que hi vagin destinats
els diners
doncs que he vist
un projecte sòlid
al darrere
treballat
i una seriositat
a partir d'aquí
l'altre dia
jo parlàvem
amb un dels responsables
de Pla
i veia que
el xic tenia allò
les coses ben estructurades
que tenien clar
què s'havia de fer
i que hi havia
una predisposició
a d'una vegada
per totes
doncs engegar-ho
i fer les coses
amb seriositat
i que funcionin
per tant
jo donaria
un vot de confiança
i més que
de confiança
i d'esperança
que d'una vegada
per totes
doncs puguem arrencar
Carles
a mi també
s'han donat
per allò
de l'1% cultural
també es va donar
i ja ha construït
el pont del diable
molt bé
el pont del diable
però en aquest cas
veig també
una línia
que comentava la Núria
que hi ha dos elements
a afegir
favorables
potser
que són
sense deixar de tancar
els dos ulls
que també estic d'acord
amb el Pito
que cuidar amb els diners
sempre s'ha d'estar alerta
i de com s'executen
perquè això és per 3 anys
tinc entès
o per 4
és a dir
clar és una injecció
molt potent de diners
però
a favor que hi ha
que a banda de Tarragona
i de les institucions
de Tarragona
i Patrimoni de Tarragona
que ho veuen
amb bons ulls
i la universitat
que presenta el projecte
hi ha aquesta
la Generalitat
el Govern de la Generalitat
de Catalunya
i aquesta comissió
nivell estatal
que també aprova
amb aquests
milions
doncs un projecte
és a dir
sembla que
a banda de nosaltres
a part de nosaltres
només
i de la declaració
de Patrimoni
de la Humanitat
doncs ja hi ha
més institucions
que
més administracions
que també
veuen
en aquest projecte
una manera
de potenciar
i donar força
molta força
a un patrimoni
que tenim a la ciutat
i que
pel que sigui
doncs no
sembla
que no acabem d'explotar
d'aquella idea
que tenim molt
tenim molt potencial
però no acabem d'allò
tampoc ens hem de quedar
sempre amb aquesta cançó
perquè
a veure
no ho sé
jo conec pocs d'espais
on hi ha també
Patrimoni Romà
en el món
al món
perdona
al món no
a Itàlia
França
poca coseta
però bueno
i
i a veure
també
tampoc ells
pensen que allò
és el màxim
d'explotat
que és possible
com des del mateix
les
les escabatjoni
de Pompeia
o coses d'aquestes
vull dir
també no tenen
el sentiment
que allò
ja és el màxim
al que hem pogut arribar
per donar a conèixer
aquell patrimoni
i el màxim
que hem pogut fer
per recuperar-lo
a Tarragona
encara queda
molta cosa per fer
i molta cosa
per recuperar
i ens trobem
una ciutat
que està creixent
una ciutat
on hem de conviure
el modern
amb el patrimoni
jo crec que això
dona esperança
perquè
sense acabar
de dir
la frase famosa
aquesta
que tenim molt
però no ho sabem vendre
jo crec que amb això
durarà
molts anys encara
i permetre'm
que sigui una mica pessimista
però
em fa l'efecte
que el conjunt
de la ciutadania
a Tarragona
entre cometes
som una mica pessimistes
en aquest sentit
és a dir
ens falta
potser donar
un cop
d'il·lusió
i de positiu
en tot el que fem
a la ciutat
ara que deia això
el Carles estava pensant
també en una notícia
d'ahir
que suposo que vam veure
a la premsa
sobre un estudi
que s'ha fet
sobre el coneixement
que tenen els tarragonins
dels museus
el 40% dels tarragonins
no han visitat mai
un museu
i en fi
i segurament
falta una certa
identificació
dels propis ciutadans
amb els seus propis museus
i monuments
en fi
estava pensant
també en una altra cosa
perquè està relacionada
amb el turisme
de retruc
aquí estem parlant
d'un pla
de competitivitat turística
una altra de les notícies
de la setmana
està relacionada
amb PortAventura
amb l'anunci
de possible venda
de PortAventura
per part de la Caixa
de Criteria
que és aquesta societat
que agrupa les inversions
de la Caixa
ahir per exemple
també escoltàvem
a la ràdio
els portaveus sindicals
Núria
m'imagino
que hi ha una certa
preocupació
i jo no sé
si ha causat sorpresa
aquesta notícia
que de cop i volta ha sortit
de la possible venda
de PortAventura
jo crec que feia un temps
que es mastegava
a l'ambient
però no s'acabava
de materialitzar
o de fer-se públic
i també una mica
la incredulitat
no pot ser
PortAventura
és rendible
però al final
és allò
la pregunta que es fa
a la persona al carrer
és si això va bé
si és rendible
i dona diners
teòricament
per què ho volen vendre
sí
això és això
que ja se'ns escapa
els mortals
els que anem pel carrer
que no entenem
i l'altre dia sentia
el Ricard Fornesa
allò
santòtum
de critèria
que deien
que ara
traiem
els diners
del sector industrial
i els posem
al servei
del financer
i dius
home
jo molta indústria
no ho veig
PortAventura
sí és una indústria
però no
no veig
que no sigui finança
per tant
és allò
que dius
com que no ho entenem
això de com fan anar
els doblers
no ho entenem
però ens hem de preocupar
sí però
jo no sé si tant
ens hem de preocupar
com ens hem de
no nosaltres
sinó
la Generalitat
aquí té una responsabilitat
important
d'assegurar-se
que es facin
les coses ben fetes
que es facin
garanties
i que
si es fa
aquesta venda
es faci
per millor
no pas
que la cosa
acabi
com el rosari
de l'aurora
Pitu
què et sembla?
doncs home
això sí que ens ho entenem
avui tu penses molt tot
no no no
però això
des que vaig veure la notícia
vaig pensar
malament
malament en quin sentit
és que jo crec que això és la sensació
que pot tenir molta gent
no no no
no perquè desaparèixi el parc
que no
que no
perquè
si criteri o la caixa
que ha fet el mateix
ha decidit vendre's això
per passar d'uns actius industrials
a passar-los en uns actius
financers
doncs és una estratègia
que suposo que
tard o d'hora
hem necessitat
una mena d'autorització
de no sé qui
però les caixes
tenen una regulació
de gestió pública
això d'entrada
això per un costat
l'altre
home
una indústria
evidentment que ho és
tot el que
fa funcionar diner
és una indústria
i aquí
el que perdem
és una altra indústria
és la gestió
d'una indústria pròpia
si del teixit industrial
hi anem curs
en aquest país
una del que funciona
com és Port Aventura
doncs home
a partir de la venda
i segur que està feta
aquesta venda
perquè la caixa
no acostuma a fer vendes
d'aquelles
anunciant coses
ho hauria estat fet
això
i a punt de firmar
segur
la gestió de la caixa
no cal posar-la en dubte
i avèiem el que és
no a nivell de Catalunya
ni de l'Estat
sinó a nivell del món
estan comprant bancs
a la Xina
aquesta gent
el 20%
de les operacions mercantils
de l'Estat espanyol
que es fan a la Xina
passen per la caixa
això vol dir
el volum
d'aquesta empresa
que tenim
en aquest país
però jo no ho trobo
una bona notícia
més que res
pel teixit industrial
de Catalunya
tornem a perdre
un altre
poder de decisió
torno a dir
el nostre teixit industrial
no és allò
per
hòstia fantàstic
que són
és molt minso
tenim molta indústria
però resulta que el poder de decisió
d'aquesta indústria
és lluny
i el dia que
bé sigui els sindicats
bé sigui el govern
haig de parlar
amb el propietari
de Port Aventura
haurà de fer un avió
i trasbassar l'Atlàntic
i fent un símil
ara tenim el problema
de Nissan
tenim el problema
de Seat
i el president
de la Generalitat
per intentar resoldre
alguna cosa
veig a saber què
poder resoldre
per broma
se n'anarà al Japó
cosa que no li passa
al senyor Sarkozy
i a la senyora Merkel
que el van a veure
els seus respectius
despatxos de govern
els propietaris
d'empreses
en aquest cas
de l'automòbil
com poden ser
la Volkswagen
a Alemanya
o la Renault
i això vol dir
molta cosa
de plantejament de país
perdre el teixit industrial
és gravíssim
perdre el teixit
de poder industrial
del poder industrial
que no està
en les nostres mans
sinó que està
i això és una cosa
que és una realitat
a Catalunya
i per extensió
a casa i a tota l'estat espanyol
Carles
jo m'he quedat meravellat
escoltant el Pitu
perquè crec que
ho ha explicat una mica tot
jo també comparteixo aquesta idea
però
també
però tampoc no hi podem fer res
molt bé
però un altre m'anava a dir
què més podem fer
és a dir
jo quan vaig veure la notícia
és una cosa
és una cosa
fins i tot d'identitat
sí però
a les mans d'aquí està
en una economia mundial
fins i tot
en un dels recursos
m'agrada que arribes
a aquest punt
perquè
tu també estaves pensant
és que
amb el món globalitzat
resulta que
sempre ens toca el rebre
a nosaltres
les empreses que hi ha
les empreses que hi ha
i que existeixen
des de fa
moltíssims anys
són gairebé les mateixes
perdona
i en el món de l'automobilisme
ni Renault
ni Citroën
deixa'm fer
deixa'm fer un petit
un petit parèntesi
no han caigut
es continuïm mantenent
perdona un segon
només
no han nascut noves empreses
noves multinacionals
en aquest sentit
però fixa't que estem parlant
de grans empreses
l'altre dia
llegia
llegia en un diari
que hi ha uns laboratoris
Vidal
em sembla que es diu
que sembla que són
uns laboratoris
agrícoles
de tipus familiar
però potents
perquè el laboratori
ja sabem que són unes empreses
que normalment
no van a la baixa
sinó que no van
doncs
ara aquests dies
l'hem venut
amb una empresa
amb una empresa
alemanya
això vol dir
que tot aquell
teixit industrial
que hi havia a Catalunya
al segle XIX
i a principis del XX
jo diria que
l'últim terç
del segle XX
i tot el que estem
del XX
ens l'estem venent
o ens l'hem venut
això vol dir
que aquell teixit industrial
està desaparegut
això és el que vol dir
que no s'ha sabut
fer adequadament
en el moment que tocava
les reconversions
o actualitzacions
industrials
o la posició
de comoditat
escolta'm
jo no vull
córrer riscos
jo me venen
i em compren
la meva empresa
que em funciona
i em ve un senyor
de França
o de Suïssa
o de...
una mica senyors teves
molt bé
molt bé
i llavors
jo sempre faig la metàfora
l'avi va crear
la indústria
el pare la consolidat
el fill se l'ha venut
s'ha comprat
un xalet de la Cerdanya
i escolta'm
i està allà a la Cerdanya
mirant-se
a la serra del cadí
i que decideixin
i pensin uns altres
i llavors
s'ho ha venut
amb uns alemanys
o amb uns suecs
o el que sigui
i escolta'm
i el teixit industrial
d'aquest país
la gran majoria
el gran
ja no és nostre
no
suposo que compartiràs
que no obstant
malgrat aquesta notícia
que en principi
pot semblar
al ciutadà corrent
que és més negativa
que positiva
inicialment
jo crec que si
no ocasione
a banda d'aquesta
pèrdua
de decisió
i de poder
sobre l'empresa
afectacions
a llocs de treball
o a indústries
complementàries
o etcètera
és a dir
si no
no compren
per tancar-ho
molt bé
és a dir
és una operació
financera
la trajectòria
de Port Aventura
sempre recordeu
jo me'n recordo
el TV Gardens
i no sé com
el sindicat
el sindicat
no us ha arribat res
de preocupació
per aquest tema
per exemple
sempre hi ha
preocupació
quan
hi ha algun canvi
i això és evident
tu també
quan tens qualsevol
canvi al teu entorn
hi ha una preocupació
ara
no crec que sigui
alarmant
el que pugui passar
de fet
jo crec que la Caixa
també ho va agafar
en una època
també una mica
de transició
fent allò
balanç de tots aquests
munts
a la Caixa
li van sugerir
des del govern
que es fes càrrec
d'això
perquè era l'única
i que busqués un soci
una mica
es feia vindre
que la Caixa
després d'aquells
trasbalsos
de diferents accionistes
que entraven
va agafar
amb un impàs
ho va consolidar
i ara
és una cosa
que li fa nosa
i de fet
també li dona
li traspassa
amb algú
professional del tema
que ells
per dir-ho així
no són
professionals del Dragon Camp
tot i que la Caixa
jo crec que és professional
absolutament tot
gestiona el que sigui
aquests ho gestionen tot
és buscar-se
els aliats
que necessites
a veure
la Caixa
es va entrar
per aventura
perquè li van demanar
que busqués un soci
que va ser
universal
i si han d'anar al Japó
a l'Argentina
que enxufin la videoconferència
que també estan preparats
i ja
a estar jutjats
hi ha molt judici
gastarem menys en viatges
en fi
senyors
ho hem de deixar aquí
avui hem parlat una miqueta de tot
en aquest temps de Tartulia
encara altres temes
que ens han deixat
perquè avui l'economia
d'un i do també
tenim notícies econòmiques
però en fi
en general totes molt negatives
acabem
Carles Tevero
Pitu Rovira
Núria Palai
gràcies per estar amb nosaltres
i fins la propera
que vagi bé
Bon dia
Adéu
Adéu
D'acqua
Saudi
A
M
Fins ve
di