Cinturia de Tertúlia, matí de dimarts,
temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres persones vinculades a la política local,
a la política municipal.
Avui ens acompanya el regidor del grup municipal socialista
responsable de l'àrea d'esports, José Cosano.
José, bon dia.
També ens acompanya la regidora de l'Ajuntament
del grup municipal de Convergència i Unió, Maribel Rubió.
Maribel, també bon dia.
Hola, bon dia.
A més, hem de dir que substitueix Carme Duc.
L'havíem anunciat fa poc més de mitja hora,
però Carme Duc és una persona vinculada al món de l'educació
i avui no ha pogut venir per problemes professionals d'última hora,
per temes relacionats amb la seva feina.
Així que agraïm especialment la Maribel Rubió
que l'hagi pogut substituir.
I també saludem el president local d'Esquerra Republicana
aquí a Tarragona, Ramon Maria Sanz.
Ramon, també bon dia.
Hola, bon dia.
Avui la seva feina d'advocat no li ha impedit
que pugui venir a la tertúlia.
No, a les 10 haurem de sortir corrent.
En fi, avui parlarem amb ells de diferents temes d'actualitat.
No cal dir que avui tots els mitjans de comunicació...
En fi, avui ja fa dos o tres dies
venim parlant de la vaga del transport
i dels efectes que comença a tenir.
No sé si, en fi, més enllà de la seva responsabilitat política,
com a simples ciutadans consideren
que s'està fent una alarma excessiva del tema
o si realment hi ha motius de preocupació,
perquè fent una mica un repàs
a la situació que tenim a aquesta hora del matí,
podem comprovar que en molts quioscos de la ciutat
no ha arribat a la premsa.
Podem veure també que en alguns supermercats,
en algunes prestatgiries, comencen a faltar
o tenir ja pocs productes.
En alguns supermercats, insistim,
hi ha alguns productes determinats.
La paralització del sector del transport
ahir era general i avui se suposa
que ho continuarà sent.
En fi, podem tenir més efectes,
sobretot en les gasolineres,
pel subministrament de combustible.
De fet, ja alguns responsables
d'estacions de servei
han explicat aquest matí a Tarragona Ràdio
que, per exemple, la gasolina,
no el gasoil, però sí la gasolina de 95 i de 98 octans,
comença a faltar,
comença a haver-hi ben poques reserves.
No ho sé, hi ha motius per l'alarma?
Maribel, creus que ens estem passant una mica
en general tots o no?
Home, a veure, nosaltres hem tingut contactes
amb algun dels sectors,
amb el sector pesquer i amb algun altre,
i realment te trobes en algun panorama
bastant preocupant,
bastant preocupant pel fet que, clar,
hi ha altres processos a posteriori
d'haver comprat el gasoil
que aquestes persones passen,
com pot ser el preu de la venda del peix
o el preu del transport, en aquest cas,
del que es paga per el transport de les mercaderies,
que no pateix els increments
que pateixen els costos que aquestes persones tenen.
Per tant, hi ha persones en situació de crisi
bastant forta, bastant forta.
José, a veure, jo crec que,
això que diu Maribel té tota la raó i és cert,
i la situació del preu del combustible
cada vegada és més impressionant,
més inassubible, no sé,
i és curiós perquè no n'hi ha escasset de combustible
en aquest moment,
s'està plantejant produir més,
diu, produir més.
és molt complex la situació que estem vivint
i, lògicament, clar que té una repercussió
en la que posa nerviós el ciutadà.
El ciutadà és l'últim, el ciutadà és el més feble,
diguem en aquest cas, no?
Però és curiós, hem fet una vaga, estem fent una vaga
amb tota la raó del món, eh?
Jo no li trec ni una pizca,
ni un petit tros de raó a la gent que fa la vaga,
els transportistes, els pescadors...
Però estem fent una vaga
amb quina intenció?
Quan fem una vaga intentem que el propietari
o l'empresa o la mateixa administració pública
pugui reaccionar al tenir unes pèrdues,
pugui valorar aquelles pèrdues i dir,
home, abans de tenir les pèrdues,
anem a negociar amb els treballadors
perquè els treballadors, en aquest cas els transportistes,
que són la majoria empreses individuals,
empreses i molts autònoms,
molts autònoms,
si aquestes, d'alguna manera, puguin reaccionar a l'empresa
perquè el treballador pugui sortir guanyant.
I és curiós, aquí el que ha passat ha sigut tot el contrari, no?
O sigui, hem fet una vaga
i ara hem venut en dos dies a les benzineres
segurament la quantitat de combustible
que podríem haver venut en dues setmanes.
Perquè molta gent potser no hauria d'utilitzar el cotxe per res,
però per allò que potser no puc tenir benzina
quan arribi el cotxe, me'n vas al cotxe,
que el tinc aparcat al pàrquing,
el trec del pàrquing i l'omplo de benzina.
I això el que estem fent és una acumulació
i donar-li més beneficis inclús a les benzineres.
A veure, qui té la culpa? L'Estat.
Home, a l'Estat, quin estat?
A l'Estat espanyol, a l'Estat francès, a l'Estat alemany,
a l'Estat...
Qui té la culpa? No sé.
La culpa és una situació complicada
que segurament s'ha de passar per una taula,
per una taula de negociació
i no tant per un tancament de carreteres.
Tindríem que anar a una taula de negociació
i buscar solucions que són difícils
però que ens podrien trobar.
Ramon.
Aquí jo penso que hem d'analitzar dos paràmetres.
El primer paràmetre és la crisi,
la crisi que afecta absolutament a tots els sectors,
no sols els transportistes,
sinó absolutament a tots els sectors.
I d'aquest primer paràmetre
podríem desgranar moltes coses.
Hi va haver una època
que econòmicament tot va anar molt bé,
tot va anar molt bé,
amb una especulació immobiliària,
on tothom hi volia treure el seu rendiment,
ja siguin grans constructores,
ja sigui a nivell particular, etcètera, etcètera.
Llavors, de sobte, ha vingut una crisi.
Aquest és el primer paràmetre, la crisi.
I aquesta crisi afecta a tothom.
El segon paràmetre que hem d'analitzar
és les conseqüències d'aquesta crisi.
Les conseqüències d'aquesta crisi
que ara està repercutint al ciutadà
a nivell o de mancança d'aliments
o bé a nivell de por,
perdó, no mancança d'aliments,
perquè no en hi ha,
sinó de por a que manquin aquests aliments
o de por a que manquin el combustible, etcètera, etcètera.
Jo crec que hi ha un element
excessiu, d'acord?
I llavors amb això hem de ser una mica conscients
i s'ha de transmetre un missatge de tranquil·litat.
I no faltarà combustible, ni faltaran aliments,
ni faltarà absolutament res d'això.
I per què entenen que hi ha aquesta psicosi, doncs?
Puig ser alimentada també pels mitjans de comunicació,
per la pròpia societat que, en fi,
vivim intensament tot i passem d'una cosa a l'altra,
d'un extrem a l'altre, molt ràpidament?
És a dir, com s'entén que en dos o tres dies
sembla que tot el país s'hagi embugit, doncs, això,
buscant benzina i buscant aliments?
La veritat...
No sé si trobaríem una explicació raonable o lògica.
Sí, és difícil trobar aquest tipus d'explicació.
És a dir, penses,
una persona que tenia el dipòsit mig buit
o mig ple, i pensa, bueno,
jo passo 15 dies, automàticament ja l'omple.
Vull dir, perquè és aquesta...
que faltarà, que faltarà, que faltarà.
Jo crec que s'ha alimentat una manca de serveis que...
Una certa inseguretat.
Sí, i que no...
Vaja, jo crec que no havia compta.
A veure, les ambulàncies no deixaran de funcionar,
els cotxes de policia no deixaran de funcionar,
els cotxes de bomberos no deixaran de funcionar.
I lògicament,
si arribés a un moment tan desastros,
jo m'imagino que es prendrien les mesures més contundents al respecte.
Jo crec que no hi ha motiu d'alarma i es mani molt menys.
Maribel, però per què creus que li passa això a la gent,
aquesta alarma, aquesta psicosi?
Jo penso que el sector professional,
que està afectat directament pel tema del preu del gasoil,
sí que té algun motiu important pel que arribi a dir-hi cas.
A veure, aquests sectors demanen des d'allà fa diversos anys
al famós gasoil professional,
que tinguin el gasoil sense tindre cap tipus d'impost,
perquè, clar, ells després sí que paguen uns impostos bastant alts
per les feines que fan.
Aleshores, què passa?
Ells s'han sentit una mica enganyats per les administracions,
perquè han mantingut reunions amb alguna administració en concret,
que sí, que han estat moltes hores negociant,
que han arribat amb una entesa,
però han sortit d'allà i des de fa 3 o 4 anys
no s'han dut a terme els acords que es van tancar en aquella taula.
Concretament, amb el sector pesquer,
es van negociar o es van acordar una sèrie de subvencions
que no han arribat o que han arribat la meitat només.
A més d'això, ja va haver-hi una vaga de pescadors fa uns anys
i es van ficar una sèrie de multes que, d'entrada,
bé, es ficaven per motiu que s'hagués tallat el trànsit portuari,
que no va ser així,
i aleshores es va dir que es treurien aquestes multes.
No s'han tret, segueixen arribant a aquestes multes.
Aleshores, jo penso que els professionals dels sectors
se senten una mica enganyats pel fet de dir,
a veure, ens queixem i ens dieu que d'acord,
que anem a arreglar-ho, però no arreglem res.
I nosaltres continuem.
Hi ha hagut molts empresaris
que han hagut de, doncs, o vendre les seves barques,
o jubilars,
que no han rebut els diners que havien de rebre.
Aleshores, imagino que això,
en quant al ciutadà de peu pla,
doncs, afecta com afecta.
Però hi ha motius perquè la gent del carrer,
no els professionals,
vagin a omplir el dipòsit de benzina,
vagin a comprar més del compte al supermercat...
Home, la gran majoria, per desgràcia,
el cotxe és una cosa que fem servir cada dia.
Per tant, ens podem trobar, doncs,
que d'aquí a una setmana no puguem agafar el cotxe.
Però creieu que hi ha motius per...
No, no, no n'hi ha motius,
cadascú té la seva sensació.
No s'arribarà a un acord abans?
I tant, que s'arribarà a un acord.
I els transportistes es convocaran la vaga?
Esperem que així sigui.
Jo us puc assegurar que l'estat, el govern,
cada govern i cada estat i cada responsabilitat
que ha de, d'alguna manera, garantir
que la ciutadania viurà com...
amb totes les garanties que ha de viure,
prendrà les seves decisions
i si no s'arriba a una solució immediata,
que segurament que s'arribarà a una solució relativament ràpida,
doncs, bueno, posarà les mitjans suficients
com perquè no n'hi hagi cap problema d'aquest tipus
que estem comentant.
Per tant, aquesta psicòsis de deixar els supermercats
absolutament boits,
és un sentiment individualista de la persona en sí
que vol tenir garantida la seva porta cap endins
i que potser viu molt poc
el que és de portes que van fora.
O sigui, no té una relació real
de lo que està passant fora
i quan sent un missatge
pensa que tot se li pot venir damunt, no?
Jo crec que no n'hi ha motius per això.
Perquè per imatges som egoistes
i pensem en nosaltres i en casa nostra
i pensem en que a nosaltres no ens falti res.
Per això, vinga, que no me'n falti res a mi, no?
Molt bé, molt bé.
Però no cal, no cal.
Veiem pel nostre interès propi
perquè ningú veia per ell.
Se'n recordeu la situació aquella de la guerra de l'Irak?
No sé si on recordeu.
Que va passar una cosa semblant?
O sigui, la guerra de l'Irak, imagineu,
a l'Irak, allà que està bastant llum d'aquí, no?
I que la gent, doncs, bueno, va sortir també a comprar
i va comprar una quantitat terrorífica, no?
Això de les vagues de transportistes
no és la primera vegada que es fa en aquest país.
S'han fet moltes vagues de transportistes
i tu tens raó quan dius el tema
de la benzina i el tema del preu que té el combustible,
encara que has incorporat coses
que no són la motivació d'aquesta vaga molt genèrica o molt general.
És, bàsicament, el preu que té el combustible
que molts autònoms, que a moltes empreses
li suposa una quantitat,
una mossegada molt forta
sobre la quantitat d'ingressos que tenen, no?
I que això s'ha de solucionar d'alguna manera.
Però, cuidado, eh?
Segons com, nosaltres no som productors de petroli,
i nosaltres comprem tot el petroli,
tot el petroli a l'exterior.
Per tant, si nosaltres fem rebaixes
i ajudem a l'agricultura,
al transport i a tot el que li podem ajudar,
d'alguna manera hem de compensar aquella ajuda.
Hem de compensar aquella ajuda.
Això vol dir que el ciutadà, d'alguna manera,
també tindrà que portar una ajuda,
aquesta ajuda.
vol dir que hem de ser coherents
i hem de saber de què estem parlant,
perquè si rebaixem el gasoil
de tot el transport per carretera...
Perdona, no el rebaixem,
no el carreguem d'impostos,
és la diferència.
Els impostos perquè serveixin, Maribel,
per què serveixin els impostos?
Home, però...
Suposo que per fer carreteres,
per la policia,
per, no sé, per fer coses, no?
Aquí el gran debat és fins a quin punt l'estat
l'administració ha de subvencionar, no?
O ha d'ajudar materialment a determinats sectors,
com podrien ser els transportistes...
Empreses, per exemple.
Perquè si parlem d'autònoms,
diríem, home, l'autònom és que té una font d'ingressos,
però l'empresa no solament té aquesta font d'ingressos,
aquesta, i després diversifica la font d'ingressos.
I nosaltres també hem de finançar
o de subvencionar l'empresa.
I això Europa segurament no està massa d'acord,
perquè això és complicat.
És complicat, eh?
Ramon, com ho veus?
Un dels problemes és per què puja el preu del cru?
Aquesta és una pregunta que ens podem fer tots.
Per què no hi ha més producció de cru?
Llavors, la resposta podria ser què?
Deixem d'especular ja amb el tema immobiliari
perquè ja no és rentable
i especulem amb altres matèries?
Això és una cosa que se'ns escapa a nosaltres, absolutament.
El que sí que és cert,
no sé si tenen aquesta sensació,
en fi, amb el que està passant aquests dos últims dies,
venim d'unes quantes setmanes
de parlar molt de la crisi,
ara parlava el Ramon,
de la crisi immobiliària,
de la crisi de determinats sectors,
és a dir, tot va amb una velocitat de vertigen,
aquesta sensació de, en fi, ens aboquem a l'abisme,
que no sé si té molt de component psicològic,
és el que estem parlant al llarg de la tertúlia, no?
La primera gran inflació,
una gran inflació que va haver en aquest país
va ser l'entrada de l'euro, desenganyem-nos.
Vull dir, l'euro va comportar una inflació tremenda.
El que passa és que era una època
que econòmicament tot anava bé, no?
Tot anava bé.
Llavors, acceptaves que un euro eren 100 pessetes.
Ho acceptaves.
Què passa?
Doncs que quan vénen l'època de les vaques magres,
doncs ja no acceptes que un euro valgui 100 pessetes.
i aquí ens ha repercutit de tot.
Però no estem patint les conseqüències ara, d'ara mateix,
no estem repercutint les conseqüències de fa molt de temps.
Que quan anaven bé les coses no ens n'adonàvem,
però ara que va malament sí que les notem.
Penso jo, eh?
Què els sembla?
I tampoc cap especialista en el tema.
No, no, però què els sembla això?
Aquesta sensació que en pocs mesos, en fi,
els ciutadans en general hem passat d'un estat d'optimisme general
a un estat de pessimisme econòmic també generalitzat.
És que realment és per estar-hi, eh?
O sigui, hi ha empreses que tenen a veure
amb el sector de la construcció, per exemple,
doncs que ja estan parlant de reducció d'horari de personal
o reducció de personal o, clar, aleshores,
el treballador davant d'aquesta situació què fa?
Té dues opcions, o acceptar el que li diu l'empresa
o anar-se'n a l'atur.
Clar, tal com està el tema del treball en general,
doncs, clar, seguim en la línia, no?
Hem d'acceptar el que ens diuen
perquè és que si no, no tenim res més, no?
Però hi ha hagut una pujada de dipos d'interès,
que és un paràmetre que s'ha de tenir en compte.
Aquí tothom, tothom, absolutament tothom ha especulat
perquè la gent, doncs, tenia un pis,
s'ha posat a la vendre el seu pis per comprar-se un un de més gran,
ara no pot vendre el seu.
Clar, tothom ha volgut treure un profit.
I, doncs, bueno, doncs ara hi ha un problema complicat.
Clar, perquè fins a fa poc només especulaven sempre els mateixos.
Ara que hem decidit...
Hem viscut molt bé durant uns anys, no?
I ara suposo que l'efecte de la crisi encara és més gran, no?
Després de viure tan bé, durant tant de temps?
Jo crec que la situació és de reajust.
Aquí n'hi ha un relletge econòmic, que està clar,
i que són cicles que sempre comencen,
pujan, tornen a baixar, pujan, tornen a baixar.
Sempre, tot a nivell mundial,
i en tots els països del món sempre ha sigut així.
En els països desenvolupats, en els països no desenvolupats,
pobrets sempre estan en la part baixa de la crisi, no?
Però en aquest moment estem en aquella situació de reajust, no?
Què està passant?
Perquè fa pràcticament tres anys, tres anys solament,
una persona podia comprar un pis que estava supervalorat
en pràcticament el 50% més del que valia.
I per què no tenia cap problema?
Perquè l'entitat financera no tenia cap problema.
L'entitat financera deia, no, no, digui senyor,
jo li dono a vostè el crèdit que necessita per comprar el pis.
I a més, què vol vostè?
Comprar-se un cotxe a més també?
Doncs miri, fiqui el cotxe dintre de la hipoteca
i es poden comprar un cotxe, d'acord?
Què ha passat en tres anys?
I ara ni cotxe ni pis.
Ara ni cotxe ni les rodes.
Ha passat en tres anys que les entitats financeres
han vist que, cuida d'aquí,
que n'hi ha una quantitat de sobrevaloració impressionant
i que això peta,
i ens quedem absolutament sense res.
I s'està fent un reajust, està clar.
I hem de passar per un reajust.
Ara bé, aquest reajust, què passarà?
No s'emportarà tot al cementiri?
Bé, jo estic segur que no.
Les parts més afectades que la construcció,
està claríssim, que tindrà una desviació
cap a la que seria l'obra pública,
que intentarà, l'Estat ja ho ha dit,
i ara molts ajuntaments i moltes administracions autonòmiques
estan posant en marxa una alternativa d'obra pública
que pugui, d'alguna manera,
col·locar part de la gent que està deixant la construcció,
part de la gent, no?
Col·locaran tota la gent, eh?
Això serà impossible perquè la privada és molt més forta, no?
I després hem de tirar d'una manera molt clara, molt clara, molt clara
de lo que és una de les nostres motors importants,
que és el turisme.
Hem d'intentar que el turisme
estigui a una alçada important
i que, bueno, doncs, no sé, ajudar-li,
donar-li iniciatives alternatives,
lo que sigui, per intentar, bueno,
bypassar lo que seria
aquests dos o tres anys de situació complicada,
però que és absolutament normal
i passa a tot arreu.
Algun comentari més, Ramon?
A veure, davant d'una època de crisi, imaginació.
Imaginació i treure idees endavant,
alternatives a evitar aquesta crisi.
També un altre petit,
que a mi m'ha tingut una mica més queficat,
és les economies domèstiques, no?
Les economies domèstiques no sé si estan preparades
per una època de crisi.
Doncs perquè la gent, doncs,
no previst, per exemple,
que si es comprava un determinat cotxe
gastava més gasolina o menys gasolina,
o n'ha comprat dos, etcètera, etcètera.
Doncs clar, aquest és un problema que ens trobarem.
Ara ens trobarem.
Que segurament moltes famílies
han invertit pràcticament el 100% dels seus estalvis
en comprar algun altre pis
per poder vendre'l
o per poder...
I ara es troben que, clar,
que d'aquell pis li donen menys diners del que han pagat.
Aleshores, això és una capaxtra.
Només un últim aspecte relacionat,
un altre cop, amb el tema de la vaga i del transportista.
La imatge aquesta que han donat de divisió,
que, en fi, uns convoquen la vaga,
els altres comencen abans,
els de la patronal d'aquí Tarragonina
no se compten la vaga, però han recomanat
que no surtin a la carretera per evitar problemes.
Tota aquesta imatge...
Això és impressionant.
No sé quina imatge els dóna a vostès,
quina impressió els dóna.
És a dir, aquesta divisió ajudarà a arribar a un acord
o, precisament, que hi hagi...
El sector del transport tan dividit
fa més difícil que pugui haver-hi un acord
amb el govern central?
Com ho veuen?
De gremi i d'associació
que estigui absolutament monolítica.
És a dir, cadascú té les seves necessitats
i les seves problemàtiques.
I m'imagino que moltes d'ells
podran aguantar una vaga de 15 dies,
o de 10 dies, o de 5 dies, o de 3,
i altres no podran aguantar una vaga ni d'un dia.
I és que...
És el que estava portant a la Sardamon,
que la seva economia familiar li estarà dient
que, escolta, si tu no surtis en el camió,
no pots menjar i té fills que alimentar.
I aquesta gent, doncs, bueno, fan aquesta sort.
És que això afecta realment a empreses molt petites, autònoms.
Cada cas és un món.
Hi ha autònoms, per exemple,
que ja tenen el seu camió empagat,
o pràcticament empagat,
els altres que han començat ara...
I clar, és legítim que...
I després hi ha grans empreses de transports
que tenen una obertura amplíssima, per exemple.
Però, en general, és una veritable pena
que no estiguin units
per demanar una cosa tan important com aquesta.
Ahir, de fet, ho deia,
el president de la FEAT aquí,
a Tarragona Ràdio,
deia que la imatge que estaven donant,
i reconeixer que no era precisament la millor
per poder afrontar la negociació
i per tenir una bona imatge
davant de l'opinió pública en general.
En fi, seguirem pendents del tema
i estarem pendents, justament, aquest matí,
de com evolucionen
alguns aspectes de la vida quotidiana,
de la vida domèstica,
que es poden veure una mica trasbalsats.
El fet que no tinguem diaris, per exemple,
és una d'aquelles evidències,
anar al kiosi, no trobar el diari,
doncs pot ser una d'aquelles anècdotes
de la vida quotidiana
que pot encara fer créixer més aquesta psicosi
o aquesta sensació de problema
en la vida quotidiana.
En fi, deixem això.
Els hi proposo avui parlar un altre cop de l'aigua,
perquè el tema està solucionat,
però ahir l'alcalde Ballesteros
va fer una mica de balanç
de com ha anat tot aquest tema.
Ahir es reunia aquesta comissió
de seguiment de la sequera
que es va crear a l'Ajuntament de Tarragona,
que ens ha deixat alguns titulars,
bàsicament, des del punt de vista estrictament local.
Els estudis que ha fet,
temats al llarg d'aquestes setmanes
del període de sequera
en què s'ha enviat aigua a Barcelona
constat en els estudis
que els nivells dels pous no han baixat,
els pous tarragonins,
i que tampoc no hi ha hagut cap risc
de salinització d'aquesta aigua dels pous,
i d'alguna manera l'alcalde Ballesteros
va dir que ell tornaria a fer
si es trobés en la mateixa situació
que tornaria a actuar de la mateixa manera.
Ara que hem superat,
ara que tenim una crisi,
que és la dels transports,
i hem superat una altra,
la de l'aigua,
vist amb aquesta perspectiva del temps,
cal si sembla.
Ramon, ara començo per tu.
La primera qüestió de totes.
Crec que va ser un encert
el fet de crear
aquesta comissió
de seguiment dels pous.
Va ser una clàusula
que es va posar dintre del contracte
o dintre del contracte
que es va elaborar,
i crec que va ser un encert.
Hi ha uns especialistes
especialistes que es dedicaven diàriament
a analitzar l'aigua,
setmanalment es feia un informe,
aquest informe està supervisat.
Llavors, què implica això?
Implica un control sobre aquells pous
i implica una informació al ciutadà
i al mateix polític
que diu que ahir no hi ha perill
absolutament de res.
La mínima que hi hagi hagut un perill
s'haurien acabat les restriccions.
Crec que va ser un encert molt bo
el fet de crear aquesta comissió de seguiment
que està creada per especialistes.
Llavors, el que s'ha donat
és l'anàlisi,
les conseqüències
d'aquesta poca extracció
o aquesta extracció d'aigua
que hi ha hagut.
No hi ha hagut cap mena de repercussió
en quant als pols,
en quant a la qualitat de l'aigua, etcètera.
Doncs ja està.
L'actuació de la ciutat,
quan dic de la ciutat,
dic de l'Ajuntament de Tarragona,
correcta en la crisi de l'aigua?
Jo crec que sí, està correcta.
Maribel, més opinions.
A veure, jo penso que no s'ha finiquitat
el tema de l'aigua.
Jo penso que és un punt i seguit
que tindrem més problemes
amb el tema de l'aigua
i penso que serà així.
També penso que
si l'alcalde Ballesteros
fa un resum
de com ha anat tot el tema de l'aigua,
potser és que necessita justificar
d'alguna manera
o deixar clar
el que ell pensa que han fet,
que ho han fet tan bé,
que realment no ha estat així
i considero que, a veure,
vull dir que aquest tema
és seguir parlant més del mateix,
però que s'han comès
moltes temeritats,
vull dir que abans de passar
per comissió de govern
s'ha enviat aigua
i això no ho dic jo,
ho diu el responsable de Matxa
i que no se sabia ben bé
d'on venia l'aigua,
si de les terres de l'Ebre
o dels nostres pous.
Bueno,
penso que en general
s'ha fet tot bastant malament.
Entre altres coses,
tampoc no hem sentit
el cap responsable de la Generalitat
ni el senyor Baltasar
sortir i dir
estem buscant altres solucions
pel tema de l'aigua
i aquestes seran
les possibles solucions
a dur a terme
en no sé quants anys.
Això sí que s'ha dit,
i tant.
Home, a veure.
A temps de començament
de la crisi que s'està dient,
que precisament
les mancances
d'una mala planificació
de l'aigua
per part d'anteriors governs
de la Generalitat
ens ha dut aquesta situació.
No, no m'estic referint
a això,
m'estic referint
que ara hem parat aquest tema
però a partir d'ara
intentarem fer això
o planifiquem fer això
per millorar-ho.
Precisament això
que s'ha dit.
És a dir,
el tema de la crisi de l'aigua
no és un tema
que s'hagi tancat
ni molt menys.
Això és el que jo dic,
que jo penso
que això és un punt i seguit.
S'ha tancat
el moment de crisi
que hem patit
en aquests mesos.
S'ha tancat
en dos mesos.
Lògicament,
el que hi ha d'haver
és una nova planificació
quan a tema de l'aigua,
si s'han de posar
les dessalinitzadores,
etcètera,
i lògicament
el que no farem ara
serà plegar-nos de mans
i dir,
com ja ha plogut,
doncs ja,
per l'amor de Déu.
Hi ha hagut un motiu d'alarma
esperem que així sigui.
No, no,
és que així serà.
És que així serà.
Hi ha hagut un motiu d'alarma
prou important
com per prendre mesures
al respecte.
Mesures que ja s'havien pres,
el que passa
és que no va donar temps
a acabar-les.
Si hagués estat
muntada la dessalinitzadora
ja no hauríem hagut
de parlar absolutament de res.
Però bueno,
estem amb allò.
és a dir,
el tema de crisi de l'aigua
no s'ha tancat en absolut.
S'està treballant
perquè no hi hagi
una situació com l'actual.
A veure, José.
A veure,
des de l'Ajuntament de Tarragona
què s'ha fet
en el tema
de la crisi de l'aigua?
Doncs bueno,
s'ha fet allò
que dona garanties,
seguretat
i el que s'ha de fer
des d'una administració pública.
Nosaltres estem
absolutament tranquils
i crec que hem cobert
les necessitats
de la ciutadania.
Tant hem defensat
les necessitats
de la ciutadania
de Tarragona
com la de la solidaritat
en altres punts
com a Barcelona
i a altres llocs.
Per tant,
potser hem aguantat
o hem tingut
que suportar
una situació
quan s'estava fent
el tema
de l'extració de l'aigua
en la que era fàcil
contactar
amb un sentiment
relativament reaccionari
d'aquella acció concreta.
D'emportar aigua
a un altre lloc
i dir que ens estaven portant aigua
per omplir piscines
i coses d'aquestes.
Van tenir que
nosaltres mateixos
vam tenir que crear
fórmules
de reconduir
la crisi de l'aigua
des de Tarragona
inclusiva.
O sigui,
des de Tarragona,
des del mateix govern municipal
de la ciutat,
des del mateix alcalde
tallant el subministre
perquè la Generalitat
es doni compte
que té un nivell
d'emergència
que no pot permetre
omplir piscines
i regar jardins
que ells mateixos
van solucionar
d'una manera ràpida
però a proposta nostra.
Doncs s'ha fet
i jo crec que s'ha fet
molt bé.
O sigui,
el comportament
del govern municipal
dels dos partits
que donen suport
al govern municipal
de Tarragona
ha sigut,
jo diria,
que de garantia
per la ciutadania.
Garantia per la ciutadania
de Tarragona
i garantia per la ciutadania
que s'ha sentit
d'alguna manera solidària
o que no s'han sentit
solidàries amb ells.
Per tant,
en aquest moment
jo crec que més
d'una persona
que ha dit moltes coses,
moltes coses
en el tema
de la crisi de l'aigua
hauria de mirar
cap a dintre
una mica
i veure
i molts ciutadans
haurien també
que fer una valoració
que si aquestes persones
haguessin estat governant
en el moment
que nosaltres
estaven governant
potser hauria hagut
un caos
en el tema de l'aigua
i nosaltres hem fet
que sigui una cosa
molt normal.
Absolutament cap problema
per ningú.
Hem suportat
el que ha sigut
la persecució
de molts comentaris
però és igual
és una cosa
que havíem de suportar
com a equip de govern
l'hem fet
i com diu l'alcalde
lo tornaríem a fer
una altra vegada
en benefici de la ciutadania
i per suposat
per suposat
que estarem sempre
sempre sempre
d'acord
en que poguessin
tenir una connexió
amb el que és
la desaladora
de Cunit
o la que sigui
qualsevol moment
Tarragona pot necessitar aigua
potser no necessitarà aigua
en molt temps
perquè tenim
relativament
solucionat aquest problema
però en el moment
que nosaltres
poguéssim necessitar aigua
hem de tenir
la seguretat
que li podem donar aigua
a la nostra gent.
A veure Maribel
algun comentari?
Sí clar
vull dir garanties
i seguretat
pels ciutadans de Barcelona
perquè nosaltres
en plenari
vam preguntar
a l'alcalde Ballesteros
si estava segur
que no se li mitjarien
els pous
i no ens ho va poder garantir.
Per tant
a banda d'això
a notícia
de la Generalitat
a diari
hi ha alguns pous
del camp de Tarragona
que corren risc
de salinització
això no ens ho inventem nosaltres
això ha sortit
al diari de Tarragona
no no
això ha sortit
al diari de Tarragona
pots buscar el retall
l'informe que acaba de dir Ramon
fa un moment
no no no
diu que no
aleshores clar
l'alcalde va fotre
que ho ha dit això
hi ha d'haver una persona
que ho hagi firmat
hi ha d'haver un informe
hi ha d'haver
ho recordo
sortia al diari
suposo que le preguntaban
algú que passava per allà
juraria que era l'aca
qui ho deia
juraria que era l'aca
qui ho deia
que havien vist
que hi havia algun pou
del camp de Tarragona
que corria risc
de salinització
aleshores clar
l'alcalde Ballesteros
talla el subministrament
lògicament
sense demanar
consens
tallar el subministrament
només faltaria
que nosaltres
estiguessin fent un esforç
i a Barcelona
omplim piscines
per amor de Déu
jo no sé si l'hauria fet
un altre
però ell ho va fer
no sé si l'hauria fet
un altre
però ell ho va fer
és que potser hauria calgut
estudiar ben bé el tema
abans de dir
sí tan cegament
jo penso
perquè clar
vull dir
entre altres coses
només ho va saber
el fet que vosaltres
votessis en contra
en un plenari
de no estar d'acord
en enviar-li aigua a Barcelona
no vol dir que vosaltres
no sàpiguéssiu
que havíem aprovat en un plenari
i per majoria enviar-li aigua a Barcelona
nosaltres abans d'aquest plenari
no teníem cap consciència
de res
no sabíem res
ho tenia en un plenari
per poder decidir
i vau decidir en contra
José
penso que les coses importants
no es decideixen en 5 minuts
hi ha moltes coses a analitzar
i moltes preguntes a fer
i la prova és tant
que després s'han fet
i en comissions informatives
abans dels plenaris
no no no
i se'ns ha contestat
a la meitat
sortint de tema
i a l'altra meitat
no se'ns ha contestat
aleshores clar
penso que és un tema
que s'ha agafat
una mica massa a la geogera
per la importància que té
i que caldria estudiar molt bé
quan hi hagi temes d'aquests
és un tema d'urgència
que li hem donat un tractament
ha estat demostradíssim
que no era un tema d'urgència
i que hi havia altres solucions
Ramon, que vols dir alguna cosa?
per acabar
no, no, no
que passava que parlaríem d'Esquerra Republicana
però
no
aquesta és una qüestió interna
sí, però bueno
és una qüestió interna
et puc preguntar qui vas votar
però suposo que ara ho contestaràs
no ho diré ni molt menys
però és una qüestió interna
però és una qüestió que
va afectar
tot el país
escoltes, està parlant d'Esquerra Republicana
lògicament
que va haver un 70%
de gent que va anar a votar
i que està molt contents
estem contentíssims
ja tenim un congrés aquest dissabte
i això és el que volia dir
que és una demostració
de democràcia interna
ja es fiquen la falca
que es tenia que dir
molt bé
acabem la tertúlia
avui no hem parlat d'Esquerra Republicana
perquè ja vam parlar ahir
entre altres coses
amb el president local
i amb el president regional
d'Esquerra Republicana
i en fi
és un tema de debat interna
ja parlarem un altre dia
acabem
Ramon Maria Sanz
José Cosano
Maribel Rubio
gràcies per compartir la tertúlia
i fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies