Temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Matí de divendres, a la sintonia de la ràdio de la ciutat,
anem a comentar precisament algunes de les notícies
de la ciutat de Tarragona més estacades
a les que us estem explicant aquest matí de divendres.
Avui tenim tres convidats,
l'exsecretari general de Caixa Tarragona, Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el professor de la Universitat
i responsable d'informàtica de la xarxa de Santa Tegla,
Manel Sant Romà.
Manel, bon dia.
Bon dia.
I també la professora de la Universitat a Rovira i Virgili
i periodista Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
Amb aquests tres convidats comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Una de les previsions per ser informatives,
després connectarem amb l'Ajuntament,
a quarts de 12 aproximadament,
és la constitució d'un nou òrgan assessor de l'alcalde de Tarragona.
Avui es constitueix el Senat tarragoní.
Fa una estona ho explicàvem quan indicàvem i repassàvem les previsions del dia
i com que tenim el Manel Sant Romà, que serà senador a partir d'avui,
si els sembla comentem ràpidament què opinen d'aquests òrgans assessor
que a vegades les administracions, les institucions polítiques
constitueixen amb aquesta voluntat de fer participar a molta gent dels temes,
en aquest cas de la ciutat de Tarragona.
Abans de que parli el Manel, que és allò per protagonista,
l'Àngel i la Nani, què els sembla, Àngel?
Bé, no ho sé, vull dir...
Serveixen d'alguna cosa aquests òrgans?
Aquesta seria la primera pregunta, no?
És a dir, crear un òrgan més, vull dir...
A vegades es dona una mica la sensació que des del punt de vista polític
es busquen adhesions més que coses que funcionin, no?
I una miqueta el Manel diu que no, però jo penso que la cosa va per aquí.
Jo de adhesions res, eh?
Home, em poldaria més.
I vull dir, cal veure una mica l'utilitat que pot tenir això, no?
Vull dir, ja tenim prou organismes i prou administracions
com per crear més coses, no ho sé, vull dir...
Nani.
A veure, jo penso que tot el que sigui crear organismes
que fomentin la participació, a mi em sembla bé.
El que passa, que estic d'acord amb ell,
és que a vegades els membres, les persones que formen part
d'aquestes organitzacions, no acaben de veure clar
que han de treballar, vull dir que no és només anar a una reunió
quan me diguin i figurar, sinó que realment s'hi ha de pensar
i s'hi ha d'intentar participar.
En principi em sembla bé, però depèn de com funcioni.
Però a mi m'agradaria que els hi posessin una condició
i és que han d'anar vestits de senadors romans,
amb la coroneta i la toga, ja l'he dit al Manel que hi ha d'anar,
perquè així crec que tindran molta més credibilitat.
El Manel de moment va vestit d'una manera molt normal,
amb jersei, camisa i jaqueta.
Encara no soc senador, quan ho sigui,
doncs si hi ha uniforme, doncs ja me'l compraré.
D'aquí una hora i mitja.
El Manel Sant Roma, per què ha acceptat, per exemple,
la proposta això de formar part del Senat?
Perquè jo m'apunto a un bombardeig
i sempre que em diuen de fer alguna cosa que en principi és per la meva ciutat,
dic que sí.
Tota la meva vida ho he fet i ho continuaré fent.
Amb esquerres, dretes, sempre que siguin democràtics.
Llavors, evidentment,
jo voldria dir d'entrada que com a bon marxista que soc,
de gruig, evidentment,
desconfio de qualsevol club que admeti gent com jo.
Per tant, jo d'entrada ja dic que desconfio de...
Però he desconfiat sempre de tots els clubs que hi he estat,
perquè, esclar, si el nivell el poso jo,
la cosa és bastant baixa ja.
Però, bueno, dit això, m'ho han demanat i està.
I, evidentment, amb això em crearé més enemics dels que tinc
perquè en una ciutat provinciana, petita
i plena de projectes per desencallar,
doncs un...
Evidentment, si ja ets a treballar, treballaré,
però, bueno, vull dir que ja veurem en què ens deixen fer.
No crec que ens deixin fer gaire cosa.
Ens reuniran una vegada a l'any
i, per descomptat, d'adhesions, res.
O sigui, que jo...
Si de vostra val un botó,
així és com he dit que, d'entrada,
el nivell en mi no és massa alt,
no sóc precisament una persona d'adhesions
i ho he demostrat per activa i per passiva.
O sigui, he sigut represaliat per col·laborar
amb un govern de dretes,
aquí, en aquest auditori,
he criticat bastament l'anterior alcalde,
vull dir, ara, amb un nou alcalde
que et demana que col·laboris,
doncs he dit que sí.
Alguna cosa més?
Veurem què fan els senadors, no?
A partir d'ara.
Recordem que és un òrgan d'assessor de l'alcalde
i veurem com funciona en els propers mesos.
Segurament que els senadors,
els membres d'aquest senat,
que són 35 persones,
i, en fi, les institucions, evidentment,
començant per l'Ajuntament,
tindran moltes coses de les que parlar
i de les que debatre.
Per exemple, de projectes de ciutat,
que aquests dies, Déu-n'hi-do, aquesta setmana,
anem plens perquè tenim debats
sobre el mercat central,
sobre si s'ha de fer tot el projecte,
com ja van acordant al seu moment les forces polítiques,
o s'ha de reduir una part perquè l'impacte sigui menor,
com sembla que han demanat alguns veïns,
tot i que la Cambra de Comerç,
els venedors del mercat i el propi Ajuntament
han dit que es farà costi el que costi,
de diners i de temps que es farà el projecte.
Tenim el tema del mercat,
tenim avui la notícia de la plaça dels carros,
amb un canvi, una reforma del projecte
que s'havia previst en el seu moment
en el soterrament del pas a nivell.
Tenim la proposta presentada o anunciada aquest dimecres
en aquests micròfons pel president del Port
de dir que quan deixin la seu de l'autoritat portuària
aquells terrenys podrien anar,
si hi ha inversors de Dubai interessats,
podrien anar amb un hotel de luxe.
En fi, tenim moltes propostes.
Comencem pel mercat,
que la Nani té un especial d'evoció pel tema.
No, a veure, això carta i parte,
ja ho reconec d'entrada.
Vull dir que nosaltres a casa tenim una botiga
al Passat Jacobos i em toca de prop.
I com ahir vaig estar escoltant la tertúlia,
vaig estar escoltant que el mercat el deixàveu pel final
i quasi que bé que no s'acabava la discussió,
doncs m'agradaria afegir tres coses que crec que...
Si em deixes, doncs no les puc dir.
Primer, a la tertúlia d'ahir hi havia,
em sembla que va ser la Rosa Rossell,
però admeto la possibilitat d'equivocar-me,
que va dir que el projecte del mercat
s'havia consensuat entre totes les parts actives
que es veien afectades i és totalment d'acord.
Però es va consensuar un projecte, uns terminis,
es va consensuar una manera determinada,
un projecte determinat,
i aquest projecte no s'està complint,
que és d'alguna manera les queixes
que reivindiquen els botigues del costat.
Dius que...
Perdona, no s'està complint el projecte o els terminis?
Els terminis, el projecte ni s'ha començat, els terminis.
Adèntment que els venedors del mercat estan contents
i els del mercadillo també,
perquè amb ells els va bé.
Vull dir, a mi m'agradaria
que algú fes l'esforç de posar-se a la pell
d'un botiguer que cada mes perd una miqueta
i per militància ciutadana,
per solidaritat,
per digue-li com vulguis
o perquè no té més remei,
ha estat d'acord amb un projecte que li està afectant.
I no és el problema que li estigui afectant,
perquè ja es veia venir
que allò trigaria 4 o 5 anys.
El problema és que
allò es pot convertir
en el Jaume I,
en la façana marítima,
en el Teatre Tarragona,
en el Banc d'Espanya,
en la Chartres...
i això és el que no es pot permetre.
Vull dir,
jo entenc que
entenc les queixes dels botiguers
i he explicat per què,
perquè és una raó molt personal.
Vull dir,
et costa diners cada mes
i això evidentment pica.
Però
a mi m'agradaria una cosa
demanar a les autoritats
o a qui vulguis
un fet que no costa un duro
i que penso que és important
i és no sentir-nos ignorats.
És a dir,
informar
no val un duro.
I el que t'indigna
és que durant 13 mesos
que portem
allò és un mar robat
amb les cates arqueològiques
amb valles,
pensa que jo
per entrar a la meva botiga
m'hi haig de barallar
amb el guàrdia.
Al final li dic
vols que t'ensenyi el DNI
perquè em deixis passar.
Haig d'entrar a carregar
i a descarregar coses
i no em deixen passar.
Vull dir,
això no és un dia ni dos.
Són 13 mesos
de problemes,
d'inconvenients,
de veure que baixen les vendes,
de que tot ajuda
i llavors
és absolutament lògic
la indignació d'aquest col·lectiu
i penso que no costa gaire
que cada sis mesos
s'està per cert.
Haig de dir
que el dimarts
l'alcalde
rebrà una comissió
dels botiguers
de la zona del mercat
és a dir
que com a mínim
la cosa funciona.
Que això no es quedi penjat
esperant que una altra vegada
tornin a agafar un rebot
sinó que
periòdicament
es vagi informant
dels terminis,
de si hi ha diners,
de si no n'hi ha,
de com va el projecte.
No costa.
la gent es pot entendre
que no hi hagi diners
o pot entendre
que és complicat
tirar endavant
una obra d'aquesta embargadura.
El que no es pot entendre
és que se sentin ignorats.
Això sí que costa.
Àngel.
Bé,
potser dues coses diferents.
Una, primer,
que
hi ha una certa tendència,
entenc jo,
a fer projectes
en aquesta ciutat
i que llavors
quan d'alguna manera
es tiren endavant
a modificar-los,
a canviar-los,
a intentar
que es facin variacions,
etcètera, etcètera.
Això seria un tema
que vull dir
és una mala costum
una mica ciutadana.
L'altra qüestió
seria també
que, evidentment,
si es fa un projecte
i es fan
amb uns terminis,
vull dir,
els terminis jo crec
que s'han de complir
o com a mínim
s'han de complir
al màxim possible
i en aquest sentit
jo entenc, vull dir,
les queixes
dels botiguers
de l'entorn
i també entenc
que hi ha altra gent
que ja els hi va bé
que s'allargui el projecte,
vull dir, llavors,
veure com se poden
lligar els dos interessos.
Manel.
Bé, això,
el que dirà la Nani,
el tema
que aquest afecta persones,
vull dir,
en projectes
que afecten a la ciutat
amb genèric
i ens els carreguem
tots plegats
amb un valor afegit
per la ciutat
que no arriba,
però en aquest cas
és un valor decreixent
per molta gent
i jo crec
que amb això
no s'hi ha de jugar
i, per tant,
aquest és un projecte
que ha de ser
absolutament prioritari
i, descomptat,
amb el que afecta
les persones,
s'ha de tenir
una cura exquisita,
cosa que moltes vegades
no s'ha tingut
històricament
en aquesta ciutat
i que sembla
que ara això està canviant
i hi ha una certa
anada,
almenys informar,
com a mínim,
bastant lamentable
veure això
com passen els mesos
i la cosa
no va endavant.
Ara, esclar,
amb la situació
que vivim,
doncs, bueno,
qualsevol projecte
et poden treure l'excusa
que no hi ha diners,
que la crisi econòmica
i tal,
bueno,
el que ens faran
a gran escala,
que no ens donaran
ni un duro
des de Madrid,
que no ens donaran
ni un duro
des de Barcelona
i anar baixant
a petita escala,
però com a mínim,
com a mínim,
tenim formada la gent
i això,
jo crec que
en aquest sentit
sí que
l'alcalde actual
amb això sí que
s'ha notat un petit canvi
que almenys té
una certa sensibilitat
cap a la gent,
cosa que a l'anterior
era més difícil.
Avui que no hi ha
polítics a la tertúlia
sí que vull recordar
de totes maneres
que això s'ha convertit
en una pica barallà política
perquè, clar,
aquí el que diuen
l'actual equip de govern
és que ara s'han hagut
de fer coses
en aquests 13, 14 o 15 mesos
s'han hagut de fer coses
que no s'havien fet
abans
en l'anterior mandat,
per exemple,
tot el tema
de les cates arqueològiques
i que, en fi,
tot això requereix un temps
i que, clar,
tot això és el que contribueix
a que els veïns
i botigués...
Clar, si es va crear
esgota malaia,
cada vegada t'indignes
una mica de temps.
Però això porta una mica
que segurament
falta moltes vegades
coordinació
en les institucions,
no?,
a l'hora de fer les coses,
de presentar projectes,
com a mínim,
això és el que al·leguen
els governants actuals.
Però en canvi ara
sembla que hi ha un projecte
de fer una cosa
dels pessebres
o de les tendes de Nadal
a l'entorn aquest, no?
Sí, però això és una cosa
que es farà dintre del mercat
tot durant un mes
abans de Nadal.
A veure, saps què passa?
Que això dius,
ai, mare de Déu,
si comencen a fer coses aquí,
a veure,
a terra del mercat
estan col·locant,
no sé,
no t'ho sé calcular,
però dos pams
de ciment,
de formigó,
perquè pugui aguantar
les figures.
Dius, a veure,
si això es converteix
definitivament
en un tenderete
per a que en Piqui Vingui
i ara l'oli
i demà el pa
i passat demà els caragols,
s'eternitzarà el projecte.
És que si està en un projecte,
està en un projecte,
no?
És que el projecte executiu
encara no hi és, eh?
El projecte executiu
es presentarà ara
abans de final d'any,
segons...
I els diners tampoc.
I els diners tampoc,
perquè s'ha de negociar això
amb Madrid.
Doncs aquí anem,
doncs aquí anem.
I a sobre,
balles i cates,
que entenc que hi han de ser,
vull dir,
em sembla perfecte
que hi siguin,
però no sé,
organitzar-les d'una altra manera,
no tallar,
és que no pot entrar cap cotxe,
vull dir,
no és a casa meva,
a cap botiga,
no poden entrar,
no poden accedir als cotxes
i em sembla
que està molt bé
anar a donar un tomb
i anar caminant
i no cal que els cotxes
arribin a tot arreu,
però hi ha d'haver
la possibilitat
a veure que nosaltres
vivim d'això.
En qualsevol cas,
més enllà
que si es va al ritme necessari,
del projecte de reforma integral
aquell que s'havia presentat,
fer un pàrquing més ampli,
fer més soterranis,
en fi,
transformar tot el mercat
que incloués
fins i tot
una mitjana superfície comercial,
una mena de supermercat,
que és el que s'està fent
en les reformes
d'altres mercats
creuen que és necessari,
vital,
imprescindible
o no,
o al revés,
creuen que més o menys
tal com estava el mercat,
allò fent-li
una petita millora
ja n'hi hauria prou.
Xapat i pintat, no?
Xapa i pintura,
com diries.
Jo crec que sí,
no conec massa
perquè no soc comerciant
i el tema del comerç
la veritat és que no el conec,
però jo quan vaig veure
el projecte,
a mi com a ciutadà
em va agradar,
si es necessitava o no,
no ho sabria dir,
però en tot cas
el que sí que és cert
és això,
que, home,
estem en temps de tribulació
però de Sant Terès
en Salaquero
en temps de tribulació
no fer mudança,
jo crec que aquest és un projecte
que no hauria de quedar
raconat
perquè afecta moltes persones
i afecta
una part important
de la ciutat
que és el comerç
i per tant
jo crec que això
hauria d'anar endavant.
Ja en tenim molts d'aturats,
no veurem el tren soterrat,
ja ho sé
que no el veuré jo mai,
ja sé que el Banc d'Espanya
jo sempre el veuré tancat,
ja sé que jo moriré
doncs sense veure
doncs
la Jartres,
ja ho sé,
això ja ho sé,
home,
per l'amor Déu,
jo pensava que el mercat
sí que el veuria,
vaig calcular,
vaig dir 5 anys,
6 anys jo visc a prop
i passo sovint
per anar a diferents llocs
i vaig pensar,
ostres,
6 o 7 anys,
però m'ho vaig creure,
m'ho vaig creure
que serien 6 o 7 anys,
home,
m'agradaria veure,
tinc 52 anys,
m'agradaria veure.
Sí,
Manel,
que aquest sí que el veuràs,
segur.
En tot cas,
vull dir una mica
el dubte que queda
és això que plantejaves tu,
és a dir,
si realment
tot el projecte,
vull dir,
tenim aquesta tendència
a fer grans projectes,
vull dir,
una mica obres...
No,
no són projectes,
són idees.
O idees,
exacte.
No són projectes,
si fos un projecte,
són idees,
perquè algú té una idea
i la treu al diari de Tarragona
o al aquí o al mes
o al no sé què,
i va,
i la treu.
Avui molta gent no va al mercat,
avui va simplement moltes coses,
a vegades pel peix
o per coses molt puntuals.
Home,
del que es tracta
és que hi vagi més gent
amb el projecte de reforma,
no?
Bueno,
no sé.
Creus que és una competència...
Vull dir,
la població
és la mateixa població
que hi ha,
vull dir,
i el pàrquing del mercat
per mi al final
servirà per anar de compres
en qualsevol altra botiga
de l'entorn,
més que per anar al mercat,
o potser també per anar al mercat,
no?
Jo ho veig una miqueta així,
vull dir,
a veure,
potser el que calia,
a mi em sembla,
vull dir,
és un edifici singular,
per mi que val la pena
de tenir-lo conservat
en condicions,
però potser no calia
fer una cosa tan...
Però bueno,
parteixo del que dèiem al començament.
No, l'ocho pecho, eh?
Exacte,
parteixo del que dèiem al començament,
és un projecte que està aprovat
i per tant s'ha tirat endavant.
Però a veure,
és que no n'hi ha ni projecte,
jo, a veure,
a mi em semblava bé el projecte,
faraònic,
molt bèstia,
però bueno,
ja està bé.
De totes maneres,
estic d'acord
amb alguna cosa
que es va comentar ja a la taula aquí,
que no es pot competir,
un mercat no és una gran superfície,
ni pot competir
amb grans superfícies
perquè són dues maneres diferents
de comprar
i d'entendre la compra
i d'entendre
el que és el comerç.
Són dues maneres diferents.
Però jo entenc que diguis,
és que el projecte està fet,
ara tirar enrere,
ens tirarem enrere dos anys.
Però és que no hi ha res fet,
no hi ha projecte,
no hi ha dotació econòmica,
no hi ha res.
Vols dir que cal fer cinc pisos
o quatre pisos?
Vols dir que amb dos pisos,
a veure,
adaptar-nos a la situació
per evitar
que allò s'eternitzi.
És el que jo penso.
Bueno, tema pendent,
número,
quants no tenim?
Un dia hem de fer la llista, eh?
Bé, el Sant Romà,
recordo els oients,
que és el...
Crec que soc autor, eh?
L'impulsor de la conselleria...
No, no, no,
li penso dir a l'alcalde
i avui si em deixen parlar,
encara que sigui un minut,
després de saludar la meva mare,
ho penso dir.
Aquesta és una ciutat
que necessita una conselleria
de temes pendents.
Un conseller
que només es dediqui a dir
escolta, tema número 21,
com ho tenim allò?
Que vagi informant.
I el 14,
allò com els aconseguim...
Revisar l'acte, eh?
Revisar l'acte.
Revisar l'acte,
només que ens vagi informant
de dir el tema número 2,
quin era el tema número 2?
Sí, sí, el tema número 2 és aquell
i el tenim fatal.
Semlarà un bingo, Manel,
semlarà un bingo.
Número 14.
Quin seria el tema número 1,
creus tu, Manel?
Home, per mi el tema número 1,
no dic a curt termini,
però el tema número 1 estratègic
és el tema de les comunicacions
d'aquesta ciutat,
que anem cada vegada pitjor.
O sigui, no tan sols
soterrarem la via,
sinó que tindrem un tros
de via morta
perquè els trens passaran
per un altre lloc
i l'estació de més es dirà
d'arreu, sinó pas de Tarragona.
El qual és al·lucinant.
Ara parlem de denominacions.
Però deixi'm que tracti
d'un tema pendent
que també avui és notícia,
ja ho hem vist a la premsa,
ho hem recollit bastant
els informatius de Tarragona Ràdio,
l'anunci de l'Ajuntament
de reformar el projecte
de soterrament del pas
a nivell de la plaça dels Carros,
també per qüestions arqueològiques,
perquè les excavacions arqueològiques
que s'han fet en aquella zona,
recordem que van trobar
una claveguera romana
que cal preservar
i ara el que es farà és
es modifica el projecte,
fer el pas d'Avianant Soterrani
per la plaça dels Carros
i més endavant
el pas soterrani dels cotxes,
fer-ho en la perllongació
del carrer Comerç,
és difícil,
això explicar-ho per la ràdio,
però la perllongació
del carrer Comerç,
que és el carrer
que passa per davant
de l'estació de Renfe
i que va per darrere
d'aquells edificis
que són propietat
del Ministeri de Foment.
Però és un nou canvi
en el projecte
del que ja s'havia parlat.
Algun comentari a fer?
Jo, com deia el Manel abans,
m'agradaria
que abans d'anar
en cadira de rodes
o així pogués passar
pel pas soterrani
de la via
i anar-me'n al port.
Fixem-nos que no estem parlant
de soterrament de la via,
sinó la via
que d'on t'està
i és un petit soterrament.
I segon,
i segon,
que per favor...
Àngel,
que no som tan grans...
No, no,
per favor,
que facin cates
a la prolongació
de l'Avinguda del Comerç
que no hi hagi
alguna altra cosa.
Jo tinc un missatge
pels que facin cates,
que és el que dirien a casa,
diuen brillo,
una mica de brillo,
perquè és que els veus
que s'eternitzen.
És una cosa
que dius...
Ai, costa diners això,
eh?
Costa diners
perquè una part important
de les cates,
això és la mà d'obra,
vull dir que...
Però un dinerada.
L'altre dia em van dir
que se'm van posar
els pèls de punta
el que costava les cates.
En pitjells, no?
En paletes.
Però una mica de...
No, però jo apoio
l'emoció de l'Àngel
que facin cates
el que recomeis
perquè seria...
Bueno, per allà,
per nota,
que després de la remodelació
de la remodelació
d'un projecte estúpid,
perquè és una tonterieta petiteta,
ja no estem parlant
de l'exoterrament de l'Avià,
resulta que...
Home, per la mort de Déu,
és molt poc sèrio, això.
Jo insisteixo una vegada més,
i amb això em creuen molts enemics,
tenim un problema seriós
en aquesta ciutat
que es diu
Ajuntament de Tarragona,
però Ajuntament de Tarragona
no polític,
no d'Esquerra i de l'Àngel,
sinó maquinària,
maquinària.
No és potent,
és feixuc,
posa pals a les rodes.
Ja no parlo de ningun concret,
però la maquinària
ajuntament
és un problema gravíssim
que els polítics
d'aquesta ciutat
haurien de resoldre.
No parlo a curt termini,
però sí a llarg termini.
L'Ajuntament maquinària
és una rèmora
per aquesta ciutat.
En fi,
del tema de tot esmenestal,
com hem vist
com pot quedar el tema
de la plaça Els Carros?
Algun comentari més?
O troben que hi ha
fins un tema d'aquells?
Perquè en fi,
que hi hagi un pas a nivell
en aquella zona de la ciutat,
per on passen cada dia
i no passen cap tren,
i per tant no caldra
el pas a nivell.
Passarà un cada...
Allò,
el sevillano,
allò un a la nit
i el reste del dia
podrà estar obert tranquil·lament.
Tu veus que aquest tren
encara funciona,
el sevillano,
que dius tu?
Bueno,
la pràctica és que
la majoria que passem en cotxe
utilitzem altres vies
o pel serrari
o per la platja del Miracle.
Jo normalment
no m'espero allí.
No passes.
I si veus la valla oberta,
llavors travesses
per si no continues.
Jo volia dir una cosa,
del pas a nivell
potser fa 10 anys
que en sento parlant.
No sé si més,
potser més.
No ho sé.
Forma part de la Conselleria
de Temes Pendents
al Manel Sant Romà.
Doncs,
de sempre s'ha sapigut
que a la plaça Els Carros
hi haurien problemes
amb les restes arqueològiques.
Sempre s'ha sapigut.
Ara s'encen la llum
i diuen calla
i si potser no la fessin passar per aquí.
Jo insisteixo
que és un problema,
ara parlant en sèrio
i el que jo opino
i posaria-la amb el foc,
és un problema
de maquinària i ajuntament.
És un problema de tècnics.
No dic que els tècnics
no siguin bons,
al contrari,
segur que són tan bons
com els de qualsevol altre ajuntament.
Però a la maquinària i ajuntament,
això no hi ha ningú
que hi pensi.
No hi ha ningú que tingui...
Ja no parlo
de la Conselleria
de Temes Pendents.
No hi ha ningú,
un subgerent,
un segongerent,
un jefe de no sé què
que estigui pendent
d'aquestes coses.
No, no,
sembla que els papers
van circulant allà.
No, no, no,
un s'encarrega
de les valles,
l'altre s'encarrega d'això,
però ningú s'encarrega
de pensar
si hi ha restes arqueològiques,
per exemple,
per l'amor de Déu.
Ja recordem
que hi ha una altra afèra
amb qüestions arqueològiques
pel mig,
que és el de la 340,
aquella zona de la Mora.
Allà no està implicat
l'Ajuntament,
diguem-ho tot.
Allà és una qüestió
entre generalitat i estat.
Digues, Angelo.
No, que jo fa no sé
quants anys
arqueòlegs
o amics arqueòlegs
m'explicaven
això eren els carreus
que feien servir
de la cantera
que els dolents
els llençaven aquí
i els deixaven aquí.
a 20 anys
que estan allà
aquí els carreros.
Jo això no ho puc entendre
de cap manera.
És justificable
que ara que es retardi
un altre cop
la inauguració
de la carretera?
És d'una incapacitat
per solucionar temes
expeditius
d'una manera expeditiva.
Això és,
amb alguna empresa privada
rodarien caps,
vull dir,
simplement un cap,
un cap,
un que fer d'obres
o algú que no fa la feina.
Ja no hi seria
l'empresa privada,
ja s'hagués anat
a fer punyeta
l'empresa privada.
És una qüestió
d'ineficàcia
de l'administració
o d'entre administracions.
Perquè inclús jo recordo
que passaves per lliures
home,
jo no sé si tenen
cap invalor
aquestes pedres
però aquí estan abandonades,
s'estan fent molt bé.
Una mica aquestes
el comentari.
I ara resulta
que s'ha de fer
uns anàlisis
i que valen un munt
i no sé què més.
Tu has dit
que és ineficàcia,
ja no ineficiència,
ja no és allò
optimitzar els recursos,
és que ni ho fan,
són ineficàcios,
no fan,
és que no fan.
A Tarragona
el que falta és eficàcia,
no eficiència,
eficiència en parlarem
d'aquí cent anys.
Falta eficàcia.
Totes maneres
l'argumentació
que si es retarda
sis o vuit mesos
l'estrena de la carretera
no ve d'aquí
perquè també és un tema
de fa molts anys.
Els serveix aquesta argumentació?
No gens,
jo penso que...
Saps què passa?
Que al final penses
tenim el que ens mereixem
perquè què fem?
Venim aquí,
despotriquem
i santes pasquals.
No passa absolutament res.
No es preocupeu
que ara amb el Senat
ho arreglarem.
A veure.
S'estan dipositant
moltes esperatges
en aquest nou organ.
Home, almenys
podríem fer allò del pim-pam-pum.
Tirar contra el senador
si no s'arregla
que tirin contra nosaltres
i que tallin el cap
virtualment,
a veure si ara aprendrem mal,
amb dos o tres senadors.
Jo m'ofereixo ser el primer.
La veritat és que
les semanets deixen molts debats
aquells que no sé
si són de gran alçada
intel·lectual o no,
però tenim també
el tema de les denominacions,
ara ho apuntava de passada
al Manel Sant Roman,
les denominacions
de futures infraestructures
perquè hem de recordar
que encara no són una realitat.
Estic parlant
de la futura estació
de tren intermodal,
la que hi haurà
al sud de l'aeroport de Reus
i que servirà
per connectar
l'alta velocitat
amb el corredor del Mediterrani.
Ahir,
el president
de la Cambra de Comerç
de Tarragona
en aquest programa
va contestar
unes declaracions
que havia fet
el dia anterior
el president
de la Cambra de Comerç
de Reus
sobre la denominació
de la futura estació
del tren.
Tot això arrenca
la setmana passada
quan l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
en una conferència
a Barcelona,
proposa i planteja
que la futura estació
es digui
Tarragona Costa Daurada.
Abans d'ahir
el president
de la Cambra de Reus
diu que no,
que a l'estació
s'hauria de dir
Reus Costa Daurada
i ahir respon
el president
de la Cambra de Comerç
de Tarragona,
Albert Avelló,
en una entrevista
en aquests micròfons
dient que mai Reus
es pot associar
al concepte
Costa Daurada
amb la denominació
Costa Daurada.
Volen dir alguna cosa
d'aquest debat
de noms
i de què s'explica
ara i s'entraeix
de Reus?
Jo vull dir,
un,
em nego a debats
de capelletes
provincianes idiotes,
dos,
si s'ha de resoldre
és com allò,
és com el judici
de Salomón
o es posa Tarragona Reus
o Reus Tarragona
o bueno...
Es posa Tarragona,
s'ha acabat.
No, i tres,
jo vaig viure
en primera persona
i molt en directe
el tema
del nom
de la Rovira i Virgili.
Trobo que va ser
un resultat...
Que és un exemple.
No, avanço,
avanço,
no, no, avanço.
Si no te sentes
d'entrada,
si no te sentes
d'entrada
a negociar
i a parlar
seriosament,
el resultat final
és que apareix
algun fill il·lustre
de Reus
que allí sí que exerceixen,
no com a Tarragona,
i algun fill il·lustre
de Reus
que en el seu cas
va ser el doctor Laporta
en pau descansi
i imposa
mano militari
la desaparició
del nom de Tarragona.
Ho dic perquè és així,
és perquè a Tarragona
no exercim,
o sigui,
a Tarragona fem molt de soroll
però no exercim
en els llocs
on se decideixen
aquestes coses.
Llavors,
que l'alcalde
vagi dient una cosa aquí
i que l'altre
vagi dient una cosa allà,
no serveix...
Això,
com allò que deia
el president Pujol,
això no serveix de res.
Això no serveix de res.
I que es facin
grans manifestacions
en un lloc i tal
i que fem capelletes
no serveix de res.
Això serveix
sentant-se les parts
a negociar
i a parlar raonablement
perquè ens hem d'entendre,
perquè som veïns
i ens hem d'entendre.
I si dos per tu,
tres per mi...
Altra cosa,
el resultat final
és que apareix,
insisteixo,
apareix algun fill il·lustre
de Reus
i mano militari
imposa
el nom de l'aeroport
d'això
amb Reus
o sense Reus
però desapareixent
el nom de Tarragona.
Però saps què passa?
Em sembla poc intel·ligent
fins i tot
perquè és un error
de màrqueting municipal.
Tu vas pel món
i dius
que estàs a la Rovira i Virgili
i t'hi diuen
això on té?
És que ni s'ho han portat Reus
ni s'ho han portat a Tarragona.
És patètic.
Tu saps,
jo t'ho puc explicar
a PAMS
i no és el moment
perquè no hi ha temps.
Jo conec a PAMS
com va anar el tema
de la Rovira i Virgili.
Ho conec,
si vols un dia
dediquem cinc minuts
i ho explico
perquè ho conec
en primera persona.
de diputat
pel partit governant
en aquests moments
el nombre a Madrid.
Sabeu qui és, no?
És un il·lustre
fill de Reus.
Francesc Vallès.
Francesc Vallès.
Diputat del PSC Tarragona.
Punta pelota.
I quan sigui el moment
exercirà.
Exercirà de fill de Reus.
El qual em sembla
fantàstic
si els fills de Tarragona
fessin el mateix.
Però com que no ho fan
ho dic perquè
el resultat final
és aquest, eh?
Si no es negocia,
si es parla molt,
si no es negocia
i s'agafa el taro
per les banyes
el resultat final és
Reus Costa Dorada
o el que sigui
però sense el nom de Tarragona.
Això ho anuncio aquí
i avui és dia 24 d'octubre.
Jo em penso
que aquestes manifestacions
realment no són
manifestacions intel·ligents.
Entenc.
Per dos motius.
En primer lloc
perquè fomenten
una discussió
o uns enfrontaments
que em penso
que a nivell de persones
estan bastant superats
completament
i que a més a més
quan estem parlant
d'una comunitat
diríem
més gran
en les comarques de Tarragona
avui ens sembla
que això no ens afavoreix
per res.
Per altra banda
estratègicament
tampoc
i això estaria d'acord
amb vosaltres
tampoc és la forma de fer-ho
és a dir
crec que si realment
vols aconseguir un objectiu
has d'anar
no a dir-ho a la premsa
sinó a negociar-ho
amb qui realment
pot portar
i des d'aquest punt de vista
penso que són
unes declaracions
que no porten a res
vull dir
porten realment
a crear mal ambient
però què
mantenim el nom de Tarragona?
A veure
penso que si l'aeroport
es diu
aeroport de Reus
és que no té sentit
discutir com s'ha de dir
l'estació
em sembla ridícul
ha de ser l'estació de Tarragona
és que en sèrio
la gent té problemes geogràfics
per localitzar-nos
perquè és que estem
perdent
la denominació
la marca
la imatge de la ciutat
però ho has de negociar
no ho obtindràs dient
que ets més guapo
que ets més antic
que ets més vell
que per suposat
que és teu
i tal
el món no baixis
el món va
sentant-se
negociant amb una taula
planificant i tal
i tot l'altre
tot l'altre és perjudicial
sortim declaracions
que no van lloc
si es va per aquest camí
el nom final
no sortirà a la paraula de Tarragona
això
ja tinc 52 anys
i ho he vist diverses vegades
deixi'm acabar la tertúria
amb una altra pinçallada
d'aquests temes de debat
que poden generar
un cert debat ciutadà
recordem que dimecres
el president de l'autoritat portuària
Josep Bantó-Burgassé
deia
el que ja molta gent sap
que molt aviat
els treballadors
de la seu de l'autoritat portuària
es traslladaran al centre de negocis
que ha quedat buit
que està allà al costat
que aquell edifici
té problemes estructurals
i que en els terrenys
que són de titularitat portuària
en aquells terrenys
de la seu
del port de Tarragona
en fi
doncs es poden fer
diverses coses
tirar-ho a terra
tirar a terra l'edifici
negociar amb uns inversors
de Dubai
que sembla que estan interessats
en la possibilitat
de fer un hotel
o destinar també
aquell espai
després d'una reforma legal
destinar aquell espai
a un ciutadà
és a dir
que sigui de titularitat municipal
i que es pugui dedicar
equipament cultural
o social
en el futur
Mira, jo penso que
si penses en el CAP
i en la ciutat
hauries de decantar-te
per dir
doncs que es converteixi
en un equipament
però visto lo visto
perquè sigui el tema
número 23
Que vinguin els de Dubai
No, a veure
que vinguin els de Dubai
o que els vinguin a terra
Si són, que ho dubto
Home, els de Dubai
hi són
perquè estan fent
la terminal de contenidors
Ara que estiguin interessats
no ho sé
Escolta'm
jo, estimada amiga
visto lo visto
i tu ja ho dit
i l'hem visto moltes vegades
hi ha caler
que vinguin els dels calers
i en parlem
perquè qualsevol altra cosa
serà el tema pendent
número 32
Però és que jo no m'hi ha acabat
No, digues
L'edifici
és veritat que hi ha gent
que li agrada molt
i hi ha gent que no li agrada gens
A mi no m'agrada gens
Trobo que allà és un poc got
Potser arquitectònicament
és molt bonic
però allà no hi lliga
Penso que els edificis
s'han de fer d'acord amb l'entorn
i allà no hi pega
L'edifici seria de nova planta
de l'hotel
Ah, bueno
L'edifici a més té problemes
realment estructurals
És a dir
Les vistes són impressionants
els despatxos allà
era impossible barallar-s'hi
i barallaven
però veies allò i deies
però com t'hi pots barallar
veient això
Fantàstic
Àngel
No ho sé
Jo potser m'apuntaria
A mi l'edifici m'agrada
És un edifici
que crea passions
a favor i en contra
És atrevit
i crec que m'agrada
El que passa és que
si realment està en males condicions
la solució és tirar-lo a terra
Jo fer-ne un altre
al mateix lloc
Tinc aquest terragonisme
del balcó del Mediterrani
i a mi m'empipo una mica
mirar des del balcó del Mediterrani
i veure algunes sitges
que es veuen també molt alluny
que s'han edificat
posteriorment i tal
i que van trencant una mica
el paisatge
o l'skyline
de la part de Tarragona
però evidentment
jo crec que el que s'hauria de fer
és tirar-lo a terra
I per tant deixar net el terreny
És a dir, tenim una mica de tot
Jo m'ho apunto d'ho, vai
Aquest projecte és fàcil, eh?
Aquest projecte és fàcil
Tirar-lo a terra
No en pensis, eh?
No en pensis
També s'ha de licitar
Sí, exacte, exacte
Hi pot haver-hi la mà
la mà burocràtica al mig
i pot ser terrible
En fi, d'això no sé si en parlaran
al Senat tarragoní
però de fet és un tema més
de qüestió d'autoritat portuària
i aquest potser no és un tema
que afecta el Senat
però potser sí que és un tema
que abordaran més endavant
Jo en tot cas, amb una tertúlia
deixaré el meu mail
perquè la gent m'hi doni idees
jo ja les passaré, eh?
Manel Sant Romà
D'aquí una hora serà senador
membre d'aquest òrgan del Senat Tarragoní
Gràcies per compartir amb nosaltres la tertúlia
la Nani Rodríguez i l'Àngel Conesa
i jo mateix no som senadors
però en fi
Som envejosos del Senador
Però els continuarem convidant
a les tertúlies de Tarragoní
Gràcies i fins la propera
Que vagi molt bé
Adéu-siau
Bon dia
Béu-siau