.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat local
que ens deixa aquest dijous 23 d'octubre.
Una tertúlia que avui compartim amb quatre convidats
vinculats a quatre formacions polítiques a la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanya la regidora d'Esquerra Republicana
i tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat hi ha la regidora del grup de Convergència i Unió
i professora de la Universitat de Rubí i Virgil i Victòria Forns.
Bon dia, Victòria.
Molt bon dia.
També ens acompanya el regidor del grup municipal socialista
i regidor responsable de l'àrea d'ensenyament, Joan Sanujas.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I la quarta convidada és Arga Santís,
també una persona vinculada al món de l'educació,
professora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i, a més a més, portaveu d'iniciativa per Catalunya aquí a Tarragona.
Arga, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquestes quatre persones, quatre convidats,
comentarem alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
Hauran vist els nostres convidats
i segurament molts que hagin comprat la premsa
que avui es parla força de les declaracions
que ahir el president de l'autoritat portuària
feia en aquest programa, Josep Anton Burgassé,
recordant que ben aviat els treballadors de l'autoritat portuària
deixaran l'actual seu, aquell edifici tan singular,
però que té certs problemes estructurals,
que marxaran a treballar al centre de negocis,
aquelles instal·lacions que havien ocupat
els treballadors de l'Institut de la Seguretat Social
i que ja han quedat buits,
perquè el nou edifici de la Rambla ja està a ple rendiment,
i el president del Port anunciava ahir,
davant la possibilitat de deixar ben aviat
l'edifici, l'actual seu de l'autoritat portuària,
deixar obertes diverses possibilitats.
Una, la de fer un hotel,
si hi ha uns inversors de Dubai interessats en el tema,
que són els que estan construint la nova terminal
de contenidors del port,
hi ha la possibilitat també de cedir aquells terrenys a la ciutat
que deixin de ser un espai portuari,
que els deixin a la ciutat
i que es pugui fer allà un equipament ciutat
d'ús cultural o social,
o bé directament fer tirar terra a l'edifici
i, en fi, no fer-hi res.
En fi, és una d'aquelles qüestions
que segurament més enllà de partits polítics, ideologies i tal,
també hi ha molt de component personal.
Tenen alguna opinió?
Estan a favor de fer-hi un hotel,
de no fer-hi res,
que hi hagi un equipament ciutadà?
En fi, qui arrenca, si és que tenen opinions?
A veure, Rosa.
Jo, la primera vegada que el senyor Burgessé m'ho va comentar,
que deixarien lliure aquest espai i tal,
ell em va dir, anirà a terra.
I jo, la meva primera reacció va dir,
home, és una llàstima que aquest edifici vagi a terra,
tot i que estructuralment té algun problema.
El que passa és que, clar,
deixar la façana neta és molt tentador, la veritat.
Jo sé que estem molt mancats d'espais.
A veure, jo, si ells decideixen posar-hi un hotel,
doncs bé, és propietat de l'autoritat portuària i, per tant, jo...
Més que ells que ho decideixen els que volen invertir.
Els que volen invertir.
Els de Dubai.
El que passa, molt me'n guardaré jo de dir què és el que han de fer.
si fos un espai cultural, doncs ja m'agradaria que anem mancats d'espais culturals.
Ara, jo, Rosa Rossell, Tarragonina, a terra, de veritat.
Cap edifici.
Ara, Rosa Rossell, tinent d'alcalde per equipaments culturals.
És la dualitat que tinc en aquests moments.
Més opinions.
Joan, en fi, jo crec que la Rosa acaba de dir que tenim una manca d'equipaments
a la nostra ciutat, sobretot a la part baixa.
A la part baixa és un dels llocs que no falta equipaments.
Jo seria partidari d'utilitzar-ho com a equipament cultural o social.
Jo crec que és un edifici que no ens el podem perdre.
Qui hagi estat per dins, doncs, bé, força amb aquest, a més a més, molt aprofitable.
A més, caldria veure si l'edifici es pot aprofitar perquè té problemes estructurals, eh?
Si es pot aprofitar, és molt digne aquell edifici per posar equipaments, no?
Jo, lògicament...
És a dir, un hotel no, en principi.
Jo, fora partidari, per equipament, lògicament.
Els hotels poden anar a molts altres llocs i, bueno...
Home, però un hotel a primera línia de mar també és molt tentador.
Fara estupendo pels que hi estarien, però per la ciutat no sé si fara tan estupendo.
No sé, a mi l'edifici m'agrada, eh?
A mi aquell edifici sí que m'agrada.
El que passa és que trobo que el ventall és tan obert que és com no dir res.
En principi, un equipament cultural o un equipament social,
en principi ja has d'estar d'acord, però de tota manera també és veritat
que si té problemes estructurals, falta saber qui s'hauria d'ocupar d'arreglar l'edifici.
I si t'ha de sortir més cara d'arreglar l'edifici per posar un equipament,
que dissenyar-ne un de nou, que ja estigui pensat com a equipament,
doncs no paga la pena.
Un hotel, què vols que et digui?
Jo, si paguen i el port ja els hi va bé, doncs ja em sembla bé.
El problema és que jo tampoc veig que allò, per molt que estigui a primera línia de mar per hotel,
funcioni.
No només pels problemes estructurals que tingui l'edifici, sinó que el tipus de...
No, no, però és que clar, hauria de ser un edifici de nova planta, eh?
Clar.
Seria tirar-ho a terra i fer un edifici, és a dir, ocupar els terrenys.
Però, de tota manera, és que el problema del port és el tipus de tràfic de mercaderies
que hi ha en aquell port.
En aquell port no és el port de Barcelona.
En aquell port hi ha molts granels, ja sempre tenim problemes d'olors,
que si faves de soja, que si coses d'aquestes...
Jo no acabo de veure que un hotel de luxe a Tarragona es pugui posar al costat del port, eh?
Vaja, jo no hi aniria.
No hi aniria perquè no el podria pagar, però abans no hi aniria.
Això molts ens passen.
Victòria, què?
No, bueno, és que jo crec que estaria d'acord amb tot el que s'ha dit, no?
O sigui, és cert que jo tirar-lo, doncs, la veritat, a mi em passa com a l'arga.
A mi m'ha agradat sempre aquest edifici, eh?
Té raó la...
I mira que hi ha molta gent molt crítica que diu que és molt llet.
O t'agrada o no t'agrada gens.
Vull dir, és que no pot haver-hi un intermig.
A mi, sincerament, m'ha agradat sempre.
És un edifici singular, no?
És singular, és singular.
Jo he confessat que no l'he vist mai per dins,
per tant, no sé quines possibilitats en quant a espais i ocupació de l'espai té per dins.
No, té possibilitats.
Té possibilitats, val, doncs, perfecte.
Llavors, clar, estem comentant que pot tenir problemes estructurals.
Bueno, doncs, a veure si té problemes estructurals, segurament no hi ha altre remei.
O què?
Arranjar-lo o, bé, enderrocar-lo.
Clar, jo enderrocar a mi em sap una mica de greu, la veritat, perquè m'agrada.
I després, perquè crec que en aquest moment, que el tema de les inversions es fa difícil,
doncs, bueno, tenim un equip, ja el tindríem, aquest equipament.
Bueno, potser també és el que diu Larga, s'ha de valorar quin és el cos de l'arranjament
o de la recuperació per dins i de tots els temes estructurals que jo ho desconec, no?
Però, en principi, clar, desaprofitar un edifici a mi se'n fa difícil, se'n fa complicat, no?
Per moltes coses, vull dir, jo crec que sí que es podria utilitzar per temes culturals, no?
Vull dir, per un equipament, jo crec que seria el que he indicat.
Jo, allò de l'hotel, bueno, si la gent de Dubai estan disposats a invertir-hi,
me penso que ells tenen com a bastanta visió, no?
Ara bé, jo tampoc seria, segurament, un lloc on ubicaria un hotel a l'encensió,
que també està desplaçat, queda com una mica aïllat,
i és veritat que està molt a prop del port.
Jo, allò d'enderrocar, malgrat la Rosa, m'encantaria a nivell personal.
Jo, segurament, seria l'última cosa que faria, intentaria aprofitar-lo,
si és que té possibilitats edificis.
De totes maneres, això que sembla que té problemes estructurals,
perquè si els treballadors es traslladen a un altre lloc,
deu ser per alguna cosa, no?
Però, en fi, de totes maneres, el fil d'aix últim que deia,
la victòria de l'ubicació, que potser queda desplaçat,
clar, jo també els hi pregunto, vostès que fan política local,
si posem un equipament de tipus cultural o social,
és a dir, si el port d'alguna manera cedeix a la ciutat
aquests terrenys per fer un equipament,
no quedaria també una mica desplaçat?
Certament sí, però això pot solucionar amb un transport públic que sigui, no?
Més que el transport públic, jo crec que el problema és la via del tren.
Mentre no tinguem solucionat el problema del pas a nivell de la plaça als carros,
que se solucionarà, evidentment, però, doncs, allò és una barrera.
A la gent li costa anar-hi, no?
Sí, costa anar-hi, vull dir, a veure, la prova està, doncs, per exemple,
fins i tot les activitats que es fan, doncs, en els tingladus del port,
que la gent que hi baixa amb transport públic se'n va al serrallo i va a peu,
o baixa a la plaça als carros, té que trobar la barrera, vull dir, és...
és una barrera, simplement.
Sí, és una barrera, però jo crec que si el tema de mobilitat es millorés,
això també, en alguna mesura, també ho subsanaria.
Ja, estic d'acord amb la Rosa, que la via és veritat...
Però això passa a molts llocs, a Tarragona ja passa a tants llocs de la costa,
a tantes altres poblacions, sí que és veritat que hi ha com una...
De la mar i baixa mar, o el poble i baixa mar, a Tarragona no n'hi diem així,
però sí que és veritat que el tema de la via trenca una mica, no?
Bueno, doncs, esperem que això se solucioni, no?
Joan, què et semblaria l'ubicació?
Jo sé això, però tant perquè allò no estigui...
Sí, també t'agrada.
A veure, m'agrada d'aquella manera, l'edifici tampoc diria que és allò...
És que crea passions a favor i en contra de l'edifici.
Però el que sí que ve clar és que és un edifici amb un lloc determinat.
Sí que hi ha la barrera, però ja sabem que la barrera,
en un moment determinat, desapareixerà.
Seria una aposta fins i tot de futur, a mig i a llarg termini.
A mig termini, jo crec que a mig termini allò és una aposta de futur, no?
Perquè, a més, és suficientment ampli, la distribució per dins és bastant bona,
i, per tant, jo crec que no ens ho podem perdre.
Clar, tot això depèn dels de Dubai.
Primer depèn dels de Dubai, no?
Els de Dubai, si els de Dubai...
I després, si estan disposats a les arques...
Si estan disposats a posar diners per fer un hotel,
a la millor port, doncs, li interessa més.
Ara, si els de Dubai no els interessa massa el tema,
doncs jo crec que això tindria que ser cedit a la ciutat
i que la ciutat, doncs, hi posés els equipaments culturals, educatius...
Sí, sí.
Per què no?
Aquí cadascú tira cap a...
Exactament.
Home, dona per molt, eh, aquell edifici.
Dona per molt, eh, dona per molt.
Però vosaltres us adoneu que sempre estem...
Sempre quan parlem d'equipaments en aquesta ciutat
estem pensant què farem amb edificis que uns altres han deixat.
Sí, sí.
No valia la pena que dissenyéssim equipaments nous,
pensats exactament per allò que han de servir.
És que a vegades tinc la sensació que sempre estem repetint...
Però amb això què vols dir?
Que hauríem de fer un edifici nou?
Jo no sé què s'ha de fer allà, és igual.
Però sempre que tenim un edifici que es queda buit,
comença el rotllo aquest d'aquí hauríem de posar equipaments,
equipaments culturals, equipaments educatius.
Per què no apostem per construir equipaments culturals i educatius
que ja estiguin pensats per això, que no hagis d'arreglar?
Abans, hi ha un problema.
Aquests edificis, moltes vegades, acaben sortint més cars
perquè els has d'arreglar que no s'hi dissenyes de nou i fas de nou.
Estan emplaçats en un lloc determinat,
no els emplaces on tu vols,
per aconseguir unes determinades sinergies amb la ciutat,
uns efectes que també produeixen dins de la trama urbana
la instal·lació d'equipaments culturals o educatius.
Això ja ens ha passat abans.
Aquesta discussió l'hem tingut amb la tabacalera.
I que consti que em sembla bé el que es farà amb la tabacalera,
amb el Banc d'Espanya.
L'Escola de Biomes.
Hòstia, no em parlis de l'Escola de Biomes.
Li fa mal, li fa mal.
Tenim l'Institut de Bonavista,
l'Institut que es va quedar buit de Bonavista.
Buit.
És que ja n'estem pensant aquí
que confotrem amb un edifici que a més no és nostre,
que és del port.
I que a més té problemes estructurals.
Això és una mica somiar, avui és veritat, també.
Perquè com diu ara Larga,
l'edifici i els terrenys són del port.
Jo crec que Larga ha parlat d'un problema d'urbanisme, al Focs.
A veure, què ens passa aquí per posar equipaments culturals
a el que és el casc?
Perquè a fora en podem posar,
almenys no els que vulguem,
però en podem posar molt.
Estem parlant de la Casa de la Música,
per allà baix el dàstic,
inclús, per exemple,
l'edifici Blanc de Bonavista,
ja hi ha un projecte per això.
Encara no s'ho he dit, però hi és.
Però què passa dins el casc?
Doncs que no tenim terrenys.
No hi ha solars, no hi ha terrenys.
Jo torno el meu,
per posar col·legis i instituts
al centre de Tarragona.
És que és un problema greu, greu, greu.
I suposo que amb equipaments culturals
deu passar exactament el mateix.
Passa exactament el mateix,
amb el pla d'equipaments.
A veure, estem parlant d'un problema d'urbanisme
que no tenim solars.
Vull dir, si ens surt alguna cosa,
la Cabacalera, el port, no sé què tal,
la xartre,
és que ho haurien d'aprofitar.
I veiem amb això oportunitats.
Difícilment.
Lleveus un recurs,
i dius, un recurs que s'ha d'aprofitar.
Perquè estem en una societat
en què els recursos són escassos,
de tota mena.
I aquests, doncs, segurament també.
Però no són més barats,
són més cars, els has d'arreglar.
Són més cars.
I, a més, una altra cosa.
Estem creant, ara,
amb això que estem fent aquí,
estem creant unes expectatives
a partir d'una cosa
que va dir el senyor Burgessé
ahir, aquí en aquesta casa,
i que ara provocarem
que la gent es cregui
que allà hi pot anar
un equipament cultural.
I, per tant, jo crec
que ens estem tirant pedres
tots nosaltres damunt de la taulada.
Això és culpa...
Dels mitjans de comunicació.
Dels mitjans de comunicació.
No, no, no.
Hi hem entrat tots.
Hi hem entrat tots amb el joc, eh?
Sí, sí, sí.
Clar, què faríem,
què hi posaríem?
Què passarà?
Que demà començaran a trucar
els periodistes o qui sigui
senyor Rossell,
vostè que està fent
el pla d'equipaments...
Què hi posarà?
Què hi posarà allà dins?
Què hi posarà?
Si no és meu.
Vull dir, a veure,
és el que ha passat amb el banc.
Això ho han dit tots,
que no és nostre.
Però el que ha de decidir
és el port, no?
Parlant-ne tant
i opinant-ne tant
sobre aquest edifici
que no és nostre,
que encara no sabem
el port que és el que decidirà,
és el mateix
que continua avui en dia
parlant del Banc d'Espanya,
que no és nostre
i que no sabem què vol fer el Ministeri.
És el mateix.
Seguint aquesta línia
del que dius Rosa Rossell,
el millor seria
no obrir un nou debat
com el que es va produir
ja fa temps
amb la Xartres
fins que es va decidir
que anava a l'Escola Official d'Idiomes
o el que encara mantenim
sobre el tema del Banc d'Espanya,
tot i que ara fa temps
que no en parlem
perquè com que realment
l'edifici no és de la ciutat de Tarragona,
encara no es pot decidir
què hi va.
Per tant, segurament
seria millor tancar-ho aquí,
i no crear més expectatives.
Doncs això els hi sembla.
Canviem de tema.
Ja veurem primer
què volen fer els de Dubai
i després ja en parlarem.
Sí, tot això és veritat,
però jo crec que també és veritat
que nosaltres, a veure,
en podem tenir una opinió
de què ens agradaria fer
amb aquests edificis
i crec que això
en aquest moment
no és ni fer demagogia
ni confondre la ciutadania
ni res de tot això, no?
Perquè a veure,
són espais que tenim a la ciutat
que podrien ser sedits
i que els hi podríem buscar,
diríem,
una utilitat
per a la ciutadania.
Per tant, jo crec
que tampoc estem fent res
que no es pugui fer.
No, no.
Evidentment.
I més tenint en compte
que com que representen
a partits polítics
de la ciutat de Terrona,
el que prioritzen,
en el cas dels quatre convidats
que tenim avui a la tertúlia,
és que siguin equipaments ciutadans
abans que un establiment hoteler.
En fi,
veurem què fan els de Dubai
i l'autoritat portuària
i d'això segurament
tindrem temps de parlar.
Sí que és veritat
que parlant de trasllats
d'equipaments,
en aquest cas educatius,
avui hi ha la notícia
del trasllat, no?
Aviat ja,
imminent a les Clarisses,
que és aquell edifici també
que era de la universitat,
no, Joan?
Sí, enologia.
Perquè aquí ja em perdo
amb les propietats.
Ara això ja és de l'Ajuntament
i allà se'n va...
No, no, a veure,
això és un edifici
que segueixen de la universitat...
Que el cedeix a l'Ajuntament.
El cedeix a l'Ajuntament
dins d'un marc de,
bueno,
podríem dir,
de col·laboració
entre universitat i ajuntament.
Ja sabeu que vam crear
una comissió mixta
a la universitat i l'Ajuntament.
I bé,
aquest edifici forma part
d'un paquet,
podríem dir,
molt gran, no?
en quant a urbanisme,
en quant a edificis serveix, etcètera.
I l'edifici,
doncs,
estarà ocupat.
És gran,
pràcticament
dos mil i escaig metres quadrats,
vull dir,
molt gran,
estarà ocupat
per l'escola d'adults
que després de 14 anys...
S'ho mereixen, eh?
S'ho mereixen.
Això ho sobrevrem.
L'Arga,
que és professora
del Centre de Normalització,
s'assolidaritza, no?
Amb els seus companys
de l'escola d'adults.
Després de 14 anys
abandonen,
deixen,
suposo que amb molta alegria,
no,
no ho suposo,
m'ho han dit,
amb molta alegria,
deixen aquells baixos
que tenen el carrer Prevertell,
que no reunien
condicions educatives.
Que aquells baixos,
per cert,
són propietat de l'Ajuntament?
No,
oi,
ja s'estava de lloguer?
No, no,
no,
s'estava de lloguer.
S'estava de lloguer.
Bé,
doncs,
abandonen
i aniran a les clareixes,
també anirà allí
l'oficina de matriculació,
l'home,
que estava,
fins ara,
en un lloc digne,
però molt estret,
que era l'escola de música,
la part baixa,
molt bé,
i també,
lògicament,
anirà l'Institut Municipal
d'Educació,
que ja sabeu
que és un organisme nou
que hem creat.
Quan serà això?
Doncs,
durant el mes de novembre,
no,
els primers que aniran
són els adults,
perquè estan
amb moltes ganes
de canviar de lloc,
no,
després anirà l'home
i finalment
l'Institut Municipal
d'Educació.
Fent una mica de broma
en relació amb el que dèiem abans,
podem dir que ja tenim
uns locals
els tenim ocupats,
doncs,
com a mínim
un tema
ja l'hem solucionat,
no?
Estarien d'acord
o si sembla ben general?
I tant,
i tant,
jo crec que,
a més a més,
aquell edifici reuneix
molt bones condicions,
està ben situat,
jo crec que sí,
té molt d'espai,
i jo crec que sí,
que Pere Martell
era molt just,
jo ho dic,
perquè,
a més a més,
era veïna,
era veïna
del portal del costat
i el trafiqueig
que era això,
jo crec que ho agrairà tothom,
fins i tot els veïns.
Jo sóc veïna del davant
i també ho agrairé,
eh?
Sobretot els que ho agrairà
són els professors
i els alumnes.
Jo crec que sí,
jo crec que sí.
Sí,
perquè a més,
el tema de la formació d'adults
sempre s'ha vist
com una formació
de segona divisió,
no?
No,
i que a més a més,
un edifici,
que és un edifici
que arquitectònicament
també és maco
i que a més a més,
això dona més entitat,
jo crec que s'identifica...
I que estava ja preparat,
o sigui,
estava ja preparat
per us educar.
Sí, home,
perquè tenia,
i penseu que a l'escola
d'adults
hi ha 800 alumnes,
eh?
800 alumnes,
vull dir,
no és que siguin 4,
no?
800 alumnes
i per tant,
donar un bon servei
amb un lloc òptim
o bo,
com és la de les Clarisses,
que potser el tindrem
que canviar.
No,
jo trobo que aquests noms...
El què?
Ah,
el nom de les Clarisses.
Tradicional.
Jo crec que s'han de...
És que hi ha hagut
alguns,
alguns,
suggeriments
de què li posem
altres noms.
Ah, i què sugereixen?
Home,
encara no.
No ho volem adelantar.
No ho volem adelantar.
Jo,
al final del que tu deies,
Joan,
crec que és molt important
també visualitzar
la importància,
posar en valor
la formació
de les persones adultes,
no?
I crec que a vegades
aquestes mesures,
és a dir,
posem un edifici
que reuneixi les condicions,
que es pugui visualitzar
que la formació
dels adults
és important,
perquè encara tenim molta gent
que no està formada
o no està prou formada.
Cada vegada més.
I gent que té
molt d'interès
per formar-se
i a més a més
és necessari,
necessari per moltes coses,
vull dir,
per una qüestió
més personal,
de creixement personal,
però també per una,
bueno,
per millorar
les possibilitats
d'emplegabilitat
d'aquesta gent,
vull dir,
per la teva vida quotidiana,
però també per en aquest sentit
i més ara
que ens venen en temps difícils,
vull dir,
per tant,
jo crec que aquesta visualització
i posar en valor
el tema de la formació
d'adults,
que en parlem segurament
menys,
menys,
i en parlem més
de l'educació infantil,
parlem ells de l'ESO,
dels instituts,
de la universitat,
ens ocupen molt,
jo crec que la formació
d'adults
crec que és imprescindible,
tenim molts adults.
Jo estic molt d'acord
amb la Vittòria,
amb això,
l'educació si l'entens
com un dret,
és un dret que tens
durant tota la vida,
durant un període
de la teva vida
a més és una obligació,
però com a dret
el tens sempre,
i com a dret implica
que les administracions
hi han de posar
tots els esforços
perquè aquest dret
pugui ser efectiu,
i no només
perquè puguis accedir
a una feina millor
que és important
perquè t'acapacitis laboralment
o perquè et creixis
una formació instrumental,
sinó perquè l'educació
durant tota la vida
és una cosa necessària
per viure,
estar obert
a noves coses,
a noves...
No, no,
i que et dona
molta més seguretat,
no?
Vull dir,
t'enfrontes a la vida
de manera diferent,
és veritat.
I això no s'ha vist,
perquè és el que deia la Victòria,
penseu que aquest ha
perquè és una escola municipal,
a Tarragona hi ha escoles municipals
i escoles d'adults
de la Generalitat,
però durant un període
bastant llarg de temps
les escoles d'adults
de la Generalitat
no depenien
del Departament d'Educació,
sinó que depenien
de benestar social.
Estaven marcades
per l'assistencialisme
i això és un error
i és un problema.
En fi,
doncs ja tenim,
com dèiem,
si em permeten una mica
la broma que comentava abans,
ja tenim un edifici,
el de les Clarisses,
o com es digui,
però que en principi
aquí sembla que
l'aposta és per mantenir-lo...
L'escola d'Ecnologia
tota la vida
s'ha dit les Clarisses.
Si li canvien el nom,
de totes maneres
seran les Clarisses.
Sí,
la gent li continuarà
a dir igual.
Crec que hem de posar
noms que identifiquin,
i això té una identitat
pròpia a l'edifici
de les Clarisses
i els que a més a més
som del barri
que hem anat a Santa Clara
quan hi havia les Clarisses,
allí que hi havia el convent,
que tenien la ratxeta,
que cantaven...
Trobo que té,
és emblemàtic,
jo trobo que no sé,
a vegades volem fer canvis
que són innecessaris.
Ja només farà falta saber
si allà es pot posar
finalment una llar d'infants,
que avui precisament
tenim dos regidors
que tenen responsabilitats
perquè hi ha el tema
d'arqueologia rosa.
Allà se sap alguna cosa?
O el Joan sabe alguna cosa?
Si allà pot anar...
Bueno, s'està pendent
d'unes cates
per veure si es canvia...
Perquè si no allà,
si fos possible,
aniria a una llar d'infants.
Sí, sí.
A veure,
es van començar les obres
precisament aquests dies
de l'any passat.
Van començar a pegar
les primeres pelades
i van sortir
unes restes.
Sí, van sortir...
Unes restes que...
A veure,
el tema està en què
no es van fer aquestes cates
anteriorment.
A veure,
aquí Tarragona
és una ciutat...
Bueno, això...
S'havia d'haver fet
tota l'escalació.
No es va fer
i ens vam trobar
amb aquest problema
a la Generalitat.
I ara farem unes cates
una mica...
Una mica més...
Dins del mateix recinte
però uns metres més avall
i quan fem les cates
veurem si hi ha alguna cosa
o no hi ha res.
Si hi ha alguna cosa,
poden passar dues coses.
Una,
que diguin
ho documentem
i ho podeu construir
o dues,
que ens diguin
el mateix que ens han dit
a la part aquesta
que hem sortit
de les restes.
És que això depèn molt
de l'opinió
de la Generalitat
de Catalunya,
de Patrimoni,
que són els que et diuen
aquestes restes
es poden desmuntar
o no es poden desmuntar.
Llavors,
ells tampoc
no et diran
exactament el què
fins que s'hagin fet
les cates que falten.
Que si això
en el moment
que es va preveure
no en aquest mandat
sinó en el mandat anterior
doncs que allà
hi podia anar
una llar d'infants
s'hagués fent
les cates
en aquell moment
doncs possiblement
ara...
S'hauria avançat el tema.
Molt bé,
doncs veurem què passa.
Deixem qüestions educatives.
Si em permet
hem parlat d'un altre tema
de debat aquests set dies
perquè avui també
torna a ser una mica notícia
ha sortit una informació
al diari de Tarraona
sobre el tema del mercat.
En fi,
la setmana passada
es va parlar molt
de si el projecte del mercat
va lent
o va al seu ritme.
L'equip de govern actual
diu que va al ritme
que ha d'anar
que ara comencen
les negociacions a Madrid
per buscar el finançament
de l'Estat.
Convergència i Unió
diu que no,
que no s'ha fet res
pràcticament en un any i mig.
Avui tenim uns botiguers,
uns comerciants
de la zona del mercat
que ara el que demanen
és que el projecte gran,
per dir-ho d'alguna manera,
no es faci
perquè diuen
que s'estan molts anys en obres
i que això els perjudica
i que es faci,
no sé si dir-ne
un mini projecte de reforma.
En qualsevol cas,
amb el tema del mercat,
com ho veuen,
com s'estan fent les coses,
s'estan fent bé...
Jo, com que has dit
que nosaltres hem dit
que es fa tan malament,
ens deixen que parlin la primera.
Jo no sé si hem dit
que no s'ha fet.
No, jo no he dit malament.
que no s'ha fet res.
Jo, mira,
no entraré en això,
però sí que jo entenc
que és un tema polèmic
perquè abans en parlàvem
amb la Rosa,
abans en parlàvem.
És difícil contentar tothom.
La gent que està a la carpa,
els comerciants de la carpa
estan encantats.
I els comerciants del voltant
no perquè diuen,
i segur que tenen raó,
que això ha,
bueno,
ha invad,
ha vist reduït
l'índex de compres.
Hi ha menys gent
que es belluguen
perquè és veritat
que, clar,
les condicions no són les que eren
i això fa menys transitable.
Queda diferent.
No té l'ambient,
no té la transibilitat.
Però pot ser una mica
contradictori
que dins de la carpa
hi hagi més clients
i fora menys, no?
Sí, perquè la gent
que estava acostumada
a anar a mercat,
jo crec que veuen
un mercat diferent ara.
Que veuen un mercat diferent.
Ara,
jo crec que el quid de la qüestió
està en el que tu has dit
al principi,
en què això s'ha de negociar
molt bé en Madrid.
Fins ara no hem vist un duro.
I jo,
per les informacions que tinc,
en els nous pressupostos,
no sé si està dudat això.
Llavors,
jo crec que el que aquí,
ens compet a tot el consistori,
perquè jo crec que ens interessa
aquest projecte tiri endavant,
jo crec que el que hem de fer
és aparatar a Madrid
perquè aquí acabin arribant els diners.
I segurament els diners
també faran que la cosa
vagi més ràpida, evident.
I abans de donar pas als altres,
però el projecte gran,
en relació,
ho dic en relació
a aquesta informació
del diari de Tarrona d'avui.
Jo, a veure,
no puc valorar-ho.
Jo crec que a vegades
tornar a començar un projecte,
no sé si perdrem encara més temps, eh?
Quina sensació, eh?
Rosa.
A veure,
jo que...
Jo he viscut
el projecte
des dels inicis,
en el mandat anterior.
Jo només
he de dir aquí
en aquest...
Una mica en resposta
a el que estan plantejant
els botiguers del voltant
és que aquest projecte
va tindre el consens
de botiguers
tant d'uns com dels altres,
amb els seus dubtes.
Més amb els dubtes
de la gent que estava dins el mercat
que no dels de fora.
I aquí,
una crítica
per l'equip de govern anterior
i ho dic sincerament.
Vull dir,
van vendre fum
perquè van fer creure
que Mercasa
ja estava d'acord,
que hi havia uns pressupostos,
que hi havia un projecte
acceptat
per Madrid
i no és veritat.
I llavors
s'ha tingut
que començar
de zero.
Per tant,
que no diguin
que en un any i mig
no s'ha fet res.
Déu n'hi do el que s'ha fet
en aquest any i mig.
Perquè si les excavacions
que s'han fet ara,
que són laboriosíssimes,
s'haguessin començat
el moment
que s'havien de començar,
tota aquesta feina
ja la tindríem endegada.
Perquè, a més,
el projecte executiu
no es podia fer
fins a saber exactament
què hi havia
al voltant del mercat.
Tots sabíem
que hi havia
un abocador
del segle V.
Ara se n'ha trobat
un altre,
s'han trobat altres coses.
Que serà desmuntable?
Jo crec que la Generalitat
autoritzarà perfectament
el desmuntatge.
però si aquestes excavacions
s'haguessin començat
fa dos anys,
quan es va començar
a parlar del projecte
i de què semblava
que hi havia
el projecte fet,
hauríem pogut avançar
molt més.
Rosa,
el projecte gran.
Quan dic gran,
si em permeteu l'expressió,
el projecte que ja es va decidir
el seu moment.
Clar,
a veure,
és que en aquest moment
tirar el projecte enrere
jo trobo que és perdre
un any més.
A veure,
a mi no m'agradava
el projecte gran
que dius tu.
No m'agradava,
no hi vam estar d'acord
i jo penso que sempre
estàs a temps
de canviar-ho.
A mi allò em semblava
una exageració,
caríssim,
em semblava que tampoc
no entrava en el problema
fonamental
que és tenir clar
quin model de mercat
de proximitat
volem a Tarragona
i si ara som a temps
de canviar-ho,
doncs a canviar.
Per molt que té raó.
La Rosa,
que hi havia un consens,
que no sé què,
que no sé quant.
Però com a iniciativa
esteu en contra del projecte...
Sí, sí,
hem estat sempre en contra.
No ens ha agradat mai
aquell projecte.
Per ser massa gran
o massa...
Perquè no vèiem
que tingués sentit
fer aquella reforma
tan absolutament descomunal
aquella obra faraònica
per una cosa
que es podia solucionar
per molt menys diners
i d'una manera
molt més pràctica
i molt més racional.
Que ara mateix
ho diuen...
Ara és el que diuen
els comerciants.
Joan.
A veure,
jo diria que...
Començo per la pregunta final
que fas a tots.
Un projecte gran.
Un projecte gran.
Perquè s'entengui també la gent.
Per dos motius, no?
El primer,
doncs perquè serà
un equipament important
i dos,
perquè si ara
tenim que refer el projecte,
doncs jo no sé
quan temps estarem
a refer el projecte
i mentre no
refagis el projecte
vol dir que la financiació
no la pots demanar
perquè no saps
el que estaràs fent, no?
Per tant,
per aquests dos motius,
doncs projecte gran.
Jo crec que s'estan fent
les coses,
bueno,
al ritme,
al ritme que
que hem d'anar.
Vull dir,
ara s'han fet
les excavacions,
ja sabem que hi ha,
ja sabem que podem actuar,
ja sabem que podem actuar
i per tant,
bueno,
ara sí que el tema
és el de finançament, no?
I això és el que
hem de demanar,
vull dir,
que hi hagi un finançament,
vull dir,
arribar amb acords,
jo crec que hi va haver
un principi d'acord
fa aproximadament un any
amb el Ministeri
de la Vivenda,
un principi d'acord,
desenvolupar,
desenvolupar això,
desenvolupar
aquest principi d'acord
i jo crec que a partir d'aquí
podem tirar endavant.
Però apretar,
perquè se'ns ha dormit,
l'hemos cambiado de ministerio
i xiquet,
s'han oblidat de nosaltres.
Per això,
dir que hi havia
un principi d'acord
i el tenim que desenvolupar.
Va, que tenim tres minuts,
com que l'argui existeix.
Com que l'argui pregunta això,
com que l'argui pregunta això,
jo,
més que el primer motiu que he dit,
jo diria el segon,
perquè, a veure,
no ens podem eternitzar,
tindre el mercat.
Allà, a veure,
sí que els de dins estan molt bé,
però els de fora estan molt malament.
I per tant,
doncs,
sobretot,
pel segon,
vull dir,
no ens podem eternitzar,
tindre,
ara canviar el projecte,
a veure com ho fem,
quan val valorar,
etcètera,
etcètera,
ens ho podem anar
a 7 o 8 anys.
És que ho entirem
i després jo crec que
les queixes dels comerciants de fora
s'incrementaran
i crec que segurament amb raó,
vull dir,
jo estic d'acord
que això es va fent consens,
però clar,
ara ens posem a fer el mercat
i la gent veuen
les conseqüències
que té pels seus negocis.
El que passa és que
quan es fan obres
sempre hi ha gent
que surt perjudicada,
no?
Aquest tipus d'obra,
les obres que contempla aquest projecte
seran molt llargues.
Es pot canviar
per una cosa bastant més curta
i bastant més barata.
A veure,
quan dius això
vols dir
que s'ha de fer el pàrquing?
Per exemple.
Perquè a veure,
el mercat s'ha de fer tot.
No, no,
el mercat s'ha d'arreglar tot.
I la part de la primera planta
on en principi
hi ha previst posar
el supermercat,
les botigues
i tota la història,
hauria de ser
els molls de càrrega
i els congeladors,
neveres
i tota la part figurífica.
Llavors,
deixem de fer pàrquing.
Si volem tindre un mercat
i tot un voltant bé,
el pàrquing que hi ha ara
no dona.
No és suficient.
No dona.
Perquè és un dels pàrquings
que està més plens
i més ocupats.
I amb això ens hem de modernitzar.
Pensem en l'horitzó del Corte Inglés.
I amb això ens hem de modernitzar.
A veure,
totes les grans superfícies
tenen pàrquing a sota.
Perquè, a veure,
vivim de manera diferent, eh?
No, no,
és que no dic que...
Un mercat és un concepte
radicalment diferent.
És un lloc on la gent
va a comprar caminant.
Però, Argal,
el lloc en què està ubicat...
A veure,
la gent sí que és veritat.
Però jo crec que la gent,
i amb això hem d'anar
amb els nous temps
i hem d'anar amb el progrés,
la gent cada vegada
busca més comoditat.
I la gent busca
que si vas pel centre
és molt difícil aparcar.
Per tant,
fico el cotxe a sota del mercat,
faig les meves compres.
A més a més,
puc fer les compres
no només de mercat,
sinó el comerç del voltant
i després me'n vaig a casa meva.
Jo crec que amb això...
No, jo estic d'acord.
Per fer aquest tipus de compra
vas en una gran superfície.
El que busques en un mercat
és una cosa diferent.
I és un tipus de compra diferent.
Però és que tu pots fer
les dues coses.
Però no ho faràs.
No ho faràs.
No pots plantejar-te
uns mercats de proximitat
que competeixin
amb les grans superfícies
perquè no ho aconseguiràs mai.
A veure,
és diferent.
Em sap molt de greu
perquè el debat ara és apassionant,
però s'acaba la tortúlia.
Ara no voldria tallar-les,
però, en fi,
no puc fer res.
Sempre diem
que aquesta tortúlia és curta.
És curta, és curta.
És veritat.
Rosa Rossell,
Victoria Fornz,
Sarga Sentí, Joan Sanouges,
em dóna temps al Just
per acomiadar-los
i per agrair-los
que hagin vingut a la ràdio.
Gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Fins la propera, bon dia.