Tens gana?
Truca't a Telepizza.
A Tarragona, el 977-22-19-19.
I a Torrefort a Bona Vista, el 977-55-13-73.
Fin Casarrollo.
Més de 50 edificis d'obra nova al Camp de Tarragona
t'estan esperant per fer realitat els teus somnis.
Pisos d'una habitació, des de 120.000 euros.
Dues habitacions, des de 128.000 euros.
Tres habitacions, des de 150.000 euros.
cases adosades, des de 200.000 euros i molt més.
T'oferim compra directa i també lloguer amb opció a compra.
Fin Casarrollo.
Telèfon 977-11-38-58.
977-11-38-58.
Port i Tarragó Center et conviden a la trobada
amb els pilots Mico Hirbonen i Burkut Zetinkaya
que participaran en el proper Rally Catalunya.
Dimecres, 1 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda
a les instal·lacions de Tarragó Center
al Polígon Riu-Clar.
Els podràs conèixer en persona i endur-te el seu autògraf.
Tarragó Center, Polígon Riu-Clar,
carrer de la Plata, número 2, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Com els dèiem, pel matí de Tarragona Ràdio,
aquesta setmana és l'inici de curs de la temporada,
si més no perquè incorporem els espais ja tradicionals i clàssics
del matí de Tarragona Ràdio després de l'estiu,
com és el temps que dediquem a parlar del món de les lleis,
de la justícia en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem en Víctor Roca.
Bon dia, Víctor.
Molt bon dia a tothom.
Laura Picó, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Pepe Noguera, bon dia.
Bon dia.
I s'ha de quedar al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
I vostès diran de què parlaran avui, primer programa,
de la crisi, però no econòmica,
que aquesta nosaltres fem veure que no existeix,
perquè sembla que això, a banda que sigui una circumstància,
sembla que és una disculpa per a moltes coses.
Per tant, aparquem aquesta crisi i parlem d'una altra crisi,
la crisi matrimonial, perquè vosaltres apunteu com molts estudis
que una vegada més es confirma que després de l'estiu
als bufets dels advocats arriben més casos
de demandes de separació i de divorci, o no?
Crisi matrimonial que enguany no podem oblidar la crisi econòmica,
perquè realment són conceptes que crec que van íntimament lligats.
Deien les estadístiques típiques, després de l'estiu allò tan clàssic
que fa ràbia i tot, després de l'estiu les parelles es separen més
perquè hi ha més convivència.
Jo llegia un altre estudi, no sé si de l'Universitat de Michigan,
o aquestes coses que s'inventen en una universitat,
però deien que justament a causa de la crisi econòmica
moltes parelles es replantejaven aquesta circumstància
pel que implica no de despeses, diguem-ne la despesa legal
d'un procés de divorci, sinó després els problemes econòmics
que té tot un procés de separació, no?
Jo penso que, ho hem parlat abans,
que el despatx arriba més o menys, jo no faig estadístiques,
però jo crec que més o menys la mateixa gent ha intentat separar-se.
El que fa és que les solucions són una mica diferents.
És a dir, ve la gent amb problemes d'hipoteques, etcètera,
i abans, quan era més senzill que un es quedés la casa,
pagar la meitat de l'hipoteca, etcètera,
les coses compliquen i s'ha de fer anar una mica més la imaginació.
Sí, el que diu la Laura és cert.
El número pràcticament és el mateix.
Què passa?
Doncs que, com deia el Víctor també molt encertadament,
la crisi econòmica repercuteix en les condicions que es plantegen per la parella,
els efectes de la separació o divorci,
que cada vegada la gent sap menys què li interessa,
si intentar primer la separació o anar directament al divorci,
precisament perquè el domicili conjugal és el punt d'inflexió
a l'hora de prendre la decisió definitiva.
No cal anar cas per cas,
però el sentit comú ens fa intuir que,
tenint en compte que és més complexa materialment fer aquesta separació,
sembla que les dues parts han de tenir més voluntat de posar-se d'acord, no?
Home, jo crec que és la voluntat.
Ho haurien de tenir, perquè és molt més complexa buscar una solució econòmica
a un divorci avui en dia amb el tema de la crisi
i el tema de les hipoteques, com dèieu.
És una qüestió de finançament,
és a dir, a l'hora d'adjudicar-se, per exemple, el domicili conjugal,
que és un cas molt típic...
Posem casos pràctics, si us sembla, estereotips, eh?
Us sembla que probablement sigui la manera més entenedora
pels oients i per nosaltres, esclar?
Un estereotip és, a part, o deixant a banda, coses molt importants,
crec que primordials i bàsiques en un procés de divorci,
com són els fills i els aliments,
però si parlem de qüestions d'àmbit econòmic
o des del prisme econòmic pràctiques,
és l'adjudicació del pis.
És a dir, un pis, 50% a nom de cadascú,
qui se l'adjudica?
Podria dir, o atrevir-me a dir,
que és freqüent que se l'adjudiqui,
a vegades l'esposa que es queda amb els fills
utilitzant aquell domicili
i s'arriba a un tipus de subrogacions d'hipoteca,
però, esclar, ja passem a la hipoteca,
ja toquem el tema financer,
ja toquem la banca, l'entitat financera.
és aquí quan, fa un parell d'anys,
fa un any i escaig,
hi havia menys dificultats perquè el banc digués,
no es preocupi, si queda un subrogant-se amb la hipoteca,
no hi ha problema.
Ara s'ho miren molt més finament.
No, i sovint també la mesura que prenia era
vendre el pis, repartir els diners
i cadascú buscar-se un domicili nou.
Avui en dia, tenint en compte la dificultat
que hi ha per vendre un habitatge,
clar, també es complica tot aquest tema, no?
Clar, el típic que passava, a veure,
el clàssic que passava era que la mare o el pare
que des de la hora de custodiar els nanos
es quedava a l'ús de la vivenda
i el normal és que els dos copropietaris,
els cònjuges,
seguessin pagant el 50%.
Això, què passa avui en dia?
Les hipoteques han pujat els interessos,
són més altes, etcètera,
i la persona que marxa de casa
té dificultat per trobar una casa
o de lloguer o de compra.
L'altra opció que quedava,
si això era massa gravós per la persona que marxava,
era, com diu el Víctor,
una de les parts comprava la meitat a l'altra.
Això ara és molt difícil
perquè els bancs no donen hipoteques
i, com que la garantia és de dues persones,
ara no es queden amb una sola persona com a garantia.
Sí, un altre cas que es planteja
i que per comentaris de companys
no sóc l'únic que li ha arribat una consulta d'aquest tipus
és parella jove,
un any de convivència o un any i escaig,
trencada la parella,
han pagat una hipoteca
o tenen concertada una hipoteca
que se'ls ha donat per valor superior
a el que ja valia el pis al seu moment
i que es plantegen la venda del pis.
Però, clar, la venda del pis,
si tenen una hipoteca, diguem-ne,
de 250.000 euros,
el pis ja valia 200.000,
els hi van donar 50 de més
i ara potser en val 15.000 o 20.000 menys.
Com es fa per aconseguir no perdre i tot?
I llavors què fa això?
Demora moltes situacions,
la càrrega econòmica és molt superior
perquè si un ha de marxar de la vivienda
ha de buscar un lloguer,
mínim 600 euros aproximadament,
no pot fer càrrega llavors de la hipoteca o del lloguer
i consenteixen amb aquesta figura nova
que s'ha donat de que estem separats
però convivint sota el mateix sostre.
Clar, cal posar, i no fent broma,
ni de bon tros, que és seriós,
però és allò, fer un envà a l'habitatge
és l'única solució que et queda
perquè, de fet, anem plantejant casos,
ara jo penso, hi ha moltes persones
arrel de tot el tema que hi ha de la construcció
que es queden sense feina,
generalment, com dèieu,
generalment és la mare
qui es queda amb els nens
amb la qual cosa el pare ha de passar una pensió
determinada, que ja es dictamina.
Tenen la hipoteca,
tenen els nens
i posem el cas que un dels conjugés,
posem l'home, se'n va a l'atur.
Com soluciona un jutge
aquesta qüestió
perquè els nens no es quedin desemparats
però que aquell home ben bé
ha de continuar visquent, no?
I ha de tenir un sostre, com a mínim.
O dona, eh?
Però generalment, com que és la dona
la que es queda amb els nens?
A veure, concretament,
si les circumstàncies del marit,
que en aquest cas serà el que se'n diu
conyugeno custodi,
o el que no té la custòdia
i aleshores té que pagar o té que assumir
la pensió d'aliments,
si canvien les circumstàncies d'una o de l'altra,
es pot instar un procediment,
si no s'arriba a un arreglo voluntari
de modificació de mesures.
És a dir, valorar
aquesta pensió d'aliments a la baixa.
Sempre se li fixarà una pensió per a aliments,
encara que sigui ínfima i mínima,
perquè és obligació,
ineludible,
sine qua non,
diguem-li els qualificatius que vulguem dir,
el pagar una pensió per a aliments.
Jo, contestada una miqueta a la pregunta,
volia dir una cosa
i apel·lar a la responsabilitat de la gent.
Es produeix una situació,
i ho vinculo a l'aspecte econòmic,
que és, bé,
no podem subrogar-nos en la hipoteca,
mantenim la propietat del pis,
propietat indivisa.
I l'ús,
l'utilització d'aquella vivenda,
se l'adjudica un dels dos,
bé sigui l'esposa, bé sigui el marit,
amb els fills o sense.
Esclar, el que no està vivint allí diu,
ah, jo deixo de pagar la hipoteca,
ja s'espavilaran.
Òbviament,
aquesta postura
provoca que el banc
vulgui cobrar
a un o a l'altre,
solidària indistintament.
Però, francament,
si la persona,
imaginem que és el que no té els fills,
oh, és que jo deixo de pagar la hipoteca,
però els meus fills me'ls estimo molt,
realment,
si t'estimes i assumeixes l'obligació...
Com repercuteix el fet
que el conjuguet deixi de pagar la hipoteca,
el no custodi com d'ellis?
Malament.
És a dir,
la persona que ha de pagar l'altre,
i punt.
Però l'altre no pot fer res,
jurídicament.
L'altre,
en tant en quant,
el banc es dirigirà,
bueno,
contra els dos,
i, òbviament,
contra el pis,
l'altre pot repetir
contra el que no està pagant la hipoteca.
Però, esclar,
és un problema,
i torno a dir-ho,
és una picardia
que a vegades s'utilitza,
però que crec que els advocats,
i jo des d'aquí ho faig públic,
hem d'apel·lar
a la responsabilitat de la gent,
i que si realment t'has de preocupar,
posem en aquest cas
que l'utilitzi
i l'esposa amb els fills,
hem d'apel·lar
a la responsabilitat de la gent
i que no deixi de,
ah, jo no pago la mitat de la hipoteca,
escolta,
és tan important
com pagar els aliments
a d'uns fills,
perquè,
a més a més,
potser estarem passant
una situació transitòria
de crisi econòmica,
però els pisos,
Déu vulgui,
d'aquí dos o tres anys
tornaran a pujar,
i quan tu venguis aquell pis
potser obtindràs un benefici.
Hem d'aguantar una miqueta el tirón,
però no hem de caure
amb l'egoisme,
i crec que és egoisme
del fet de dir,
mira, escolta,
me'n desentenc
de pagar la meva meitat d'hipoteca,
perquè el banc,
torno a dir-ho,
tots dos estan obligats
pel total de la hipoteca,
i òbviament grava el pis,
i aleshores feina rai
amb un executiu hipotecari,
bueno, vosaltres ja ho sabeu, no?
Jo quan deia
que s'ha d'utilitzar la imaginació
pensava, per exemple,
en el cas típic,
un senyor que està treballant
a la construcció,
està a l'atur,
a més en tinc al despatx,
i un electricista
s'ho contracta
i resulta que no té feina ara.
La persona que es queda al pis
no se'n pot treure.
Llavors,
si aquella persona
en situació normal de matrimoni
seria quasi impossible
pagar aquella hipoteca,
s'han de trobar solucions,
pràctiques.
D'acord que l'ús de la vivenda,
si se l'ha adjudicat
a la mare i als fills,
està adjudicat.
El que passa és que
quan no es pot,
no es pot.
Llavors,
solució imaginativa,
l'altre dia vaig llegir
una noia
que pagava
la meitat del lloguer
al marit,
és a dir,
pagaven els dos
l'hipoteca al 50%,
ell es quedava vivint a la casa,
mentrestant no es vengués,
un, dos, tres, quatre anys,
i li pagava una part
com de lloguer
al seu marit.
Amb aquella part,
el marit pagava
la seva part d'hipoteca
i podia viure fora de casa.
Si no es feia així,
aquell home
havia d'anar a viure
a aquells pares,
perquè el senyor no en tenia,
per tant,
a sota el pont.
Aquí s'ha de tenir
una actitud
tan positiva
i negociadora
i pactista
per a les dues parts
que a vegades vosaltres
que assistiu a processos de divorci
no hi és.
Ara més que mai
es necessita aquesta actitud.
Llavors deixes de pagar
l'hipoteca
i es perds la casa.
a conciliar,
a trobar solucions,
però de mútu a cor,
no a vegades
com trobes,
segons quins companys
molt especials,
que el que veuen
amb el client
és un fons
de guanyar-se la vida.
Quan el client,
quan et ve en una situació
d'aquesta,
té un problema tan gran
que només fa falta
que tu li creïs
un nou problema,
que és, en definitiva,
l'econòmic
que li generes.
Llavors,
el que s'ha d'anar
és a mirar
de conciliar
i de fer entendre
tant l'un com l'altre,
cadascú dels professionals
que intervenen,
els seus respectius clients,
de les conveniències
de cada moment.
Una altra solució,
sortint també,
agafant el fil
del que deia la Laura
i el que deia abans el Víctor,
un altre tema
que s'ha plantejat també
i que també
sembla ser
que podria prosperar,
és en aquests casos
on hi ha dificultat econòmica,
el que es queda
amb l'ús
i disfrut
de la vivienda
paga el 75%
de la hipoteca,
l'altre 25%
el paga
el que ha tingut
de marxar
o cedir l'ús
a l'altra part
i així té
com a mínim
uns medis
per poder,
com deia ella,
no tindre d'anar
a viure a casa
dels pares
dels germans
o d'un cunyat.
Per això s'impactes
perquè no estàs obligat
a fer-ho així.
És evident,
però clar,
per això
aquí està la nostra fenya,
la nostra fenya
és conciliadora,
no som generadors
de pleids naltros,
naltros hem d'anar
a solventar
i si podem evitar
arribar al jutjat
amb aquestes qüestions,
no arribar-hi
o arribar-hi
ja amb la solució feta.
Hi ha dues qüestions,
una Víctor
em deia,
home,
ara és una situació,
és una situació estructural
però se suposa
que tard o d'hora
passarà.
Totes les mesures
que es puguin prendre
en un procés de divorci,
lògicament,
en funció de com es modifica
la vida econòmica
i laboral
de cadascun dels conjugués,
es pot anar també modificant,
no?
A part d'un,
a part de les dues
persones implicades,
sí,
d'ofici,
com aquell que diu,
com funciona el tema
de poder canviar?
Per exemple,
ara deia Pepe,
fem això del 75%,
però resulta que
aquesta altra persona
ha trobat una feina magnífica
d'aquí a un any
i té un sou magnífic
i ja pot assumir
la meitat de la hipoteca.
Diguem-ne que
ha d'haver-hi
tot un procés
també legal
per canviar
aquestes mesures?
Bé,
com tot
dintre de la nostra professió
es pot enfocar
des de dos vessants,
la vessant pràctica
que és el dia a dia
i això significa
que si voluntàriament
els membres de la parella
d'una manera consensuada
no decideixen
no homologar
el seu acord
o instar
o la via judicial
a fer efecte
de solucionar
aquesta modificació
que se'n diu
de mesures,
ho poden fer.
A vegades ve la gent
i diu
escolta,
a partir d'ara
pagaré 100 euros
més de pensió,
tu el pagues
i no cal anar al jutjat
i gastar-se els calés
amb advocats.
Això sí,
quan hi ha
el dubte
o ho diré
amb activa
per la seguretat
que allò
s'acomplirà,
es té que instar
un procediment judicial
similar
a el que és
el divorci en si
dient
escolta i miri
han canviat
les meves circumstàncies
han canviat
les del meu cònjuge
hem d'anar
o volem venir aquí
al jutjat
a fer efecte
que si és de mutu acord
el jutge homologui
també supervisat
pel fiscal
si hi ha menors
aquell acord
o si no estem d'acord
has de demostrar
aquest canvi
de circumstàncies
i dir a partir d'ara
vull
o tinc
que passar
100 euros
menys de pensió
o vull veure
més
a les criatures
vull modificar
el règim de visites
això té un nom
aquest canvi
es diu procediment
de modificació
de mesures
reguladores
del matrimoni
o la parella
o el que diguis
com es vulgui
perquè actualment
per sort
encara que són
tècnicament
a vegades
procediments
diferents
però
es permet
pràcticament
o s'equipara
les parelles
de fet
els matrimonis
i es permet
pràcticament
tots els procediments
pensions
etcètera
etcètera
té una altra
nomenclatura
però
pràcticament
és el mateix
ens referim
a matrimonis
casats
per contracte
com a ver
la gent
hem firmat
un contracte
i parelles
de fet
vull dir
que en principi
és la mateixa
és pràcticament
el mateix
amb diferències
tècniques
però
es pot instar
o sense instar-ho
per exemple
quan una persona
té adjudicat
l'ús de la vivenda
però veuen
que no arriben
ni un ni l'altre
i resulta que la posen
a la venda
i la venen
ho poden fer
perfectament
perquè estan consensuats
no cal donar
explicacions a ningú
ni res
no cal
l'ideal
tot això
és documentar-ho
però
per desgràcia
i ho sabem nosaltres
voluntàriament
ningú notifica
el jutjat
que les seves circumstàncies
han millorat
normalment
la voluntat
és quan les circumstàncies
han empitjorat
Déu-n'hi-do
comentaves
Pepe
que ha sortit
aquesta figura
de convivència
però que no sé què
que deies
que no podia marxar
però és una figura
diguem-ne
que
no és figura legal
és una nova situació
una situació social nova
exacte
una situació social nova
que és
estan separats
o amb ganes
de separar-se
però no els queda
més remei
que conviure
dintre del mateix domicili
ja es donen aquests casos
es comencen a donar
sí, sí
és difícil
difícil de portar
perquè a casa
no pots portar ningú
l'altre tampoc
es creuen horaris
els nens amb qui van
ja se reparteixen
els caps de setmana
però clar
estàs obligat
a marxar el cap de setmana
perquè estiguis a casa
amb els nens
ja prou difícil
és un procés
de dissolució de matrimoni
o de separació
com per al damunt
tenir que conviure
amb aquella persona
amb la que no t'has portat bé
o amb el que tens
algun conflicte
home, a veure
encara que a vegades
és necessari
perquè no hi ha mitjans
però és poc recomanable
nosaltres intentem
no recomanar
el conviure
sota el mateix sostre
perquè no hi hagi
roses
i perquè no hi hagi
situacions
que puguin derivar
d'altres més violentes
però esclar
és que estem parlant
d'una crisi econòmica
per això al principi
i Holanda
quan has dit
crisi matrimonial
bueno
hem de lligar-ho
és que ho hem de lligar
a veure
amb excepcions
dintre del nostre àmbit jurídic
ja no diré judicial
moltes
la majoria
bastantes
situacions
litigis
conflictes
assumptes
tenen a veure
amb la crisi econòmica
amb alguna excepció
perquè accidents de cotxe
el PP
ja en sap moltíssim
doncs accidents de cotxe
segueixen produint
i és el mateix que abans
no però que bona base
dels conflictes
quan hi ha un divorci
és el tema de la propietat
del pis de la casa
i de la hipoteca
i justament
és un dels aspectes
que està més afectat
per aquesta crisi econòmica
per tant sí que està relacionat
però estretament
els casos
us continuen arribant
als despatxos
a més parlàvem
que això de les estadístiques
de carrelació
no se separa
jo crec que encara
hi ha més conflictes
quan tu tens
allò
quan la pobreza
entra per la porta
l'home salta per la ventana
doncs això
la gent té més conflictes
el que potser
s'ho pensen dos vegades
però jo no crec
que hagi baixat
en l'índex
de divorci
i separacions
no
es pot equiparar
l'anterior crisi
de fa 15 anys
sobre l'any 92
o tot això
també va repercutir
amb el tema
no hi ha el de la convivència
que produïa
com deien
després de l'estiu
aquestes estadístiques
que van sortint
reiteradament
que després de l'estiu
n'hi ha més
o n'hi ha menys
això són titulars fàcils
no ens enganyem
és que veus la televisió
o veus el diari
cada any pràcticament
és recurrent
sempre
és el mateix titular
però és que ara
realment s'ha produït
la notícia
la novetat
que la crisi econòmica
com deia la Laura
doncs que realment
entra la crisi a casa
i la mort surt
per la finestra
ràpidament
perquè clar
hi ha situacions
que
com era allò
de l'ambre
com pan és menos
o alguna cosa d'aquesta
si contigo pan i cebolla
que es deia antigua
i totes aquestes coses
quan s'acaba
el diner
no dona la felicitat
però en ajuda molt
ai senyor
és que no existeix
l'amor verdadero
que terrible
que materialistes que són
com podem veure
els advocats
a part d'utilitzar
latinajos
també utilitzem
el refrener popular
el refrenyer
el refrenyer
té molts refrenys
dedicats
als advocats
als procuradors
i tot això
que no esmentarem ara
pobrets
que prou feina teniu
a l'infern de dos en dos
en fi
a veure
tot en aquesta vida
se li ha de posar
un vis d'humor
ni que sigui
perquè prou pena
tenen les persones
que passen
per determinades circumstàncies
però el bon humor
no s'ha de perdre mai
gràcies per venir
gràcies per continuar
i continuareu
la propera setmana
un o una altra
en funció dels compromisos laborals
anireu venint
i anireu expliquant
als veïns
com està el panorama
si el deixeu
sí
a nosaltres sí
si teniu
mira com els directors de cinema
teniu el nom darrere la cadira
no us heu fixat
que us hem posat el nom
ara quan acabem
som molt de temps
Befe Noguera
Laura Picó
Víctor Roca
un plaer de veritat
fins la setmana que ve
gràcies
gràcies a vosaltres