Núria Gondolbeu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Si la passada setmana amb Cristina Barber
fèiem una mirada als prestatges de la biblioteca
i parlàvem d'algunes de les novetats que s'incorporaven
pel que fa a llibres, avui fem referència
al que és la part d'audiovisual,
pugem la primera planta,
cinema, pel·lícules,
música, que també s'incorporen
al fons de la biblioteca
i que, entre altres coses, ens permeten també posar-nos
al dia, perquè la Núria ens ha portat
com a mostra de totes les últimes incorporacions
una relació de títols de cinema
i de música, alguns d'ells
que són novetats i força desconeguts
pel gran públic, per tant ens pot servir també
d'orientació general, no, Núria?
Sí, exacte. Ha estat una mica difícil
d'escollir, perquè...
Sí, perquè heu fet compres, heu fet compres
últimament. Es van incorporant coses,
encara que a vegades la gent digui que no,
i cada dia es va incrementant
al fons. Perquè els usuaris de la biblioteca
són molt llaminers i vinga,
i un altre, i un altre, i m'entenen prou,
són insaciables, no? Exacte.
Sí, sí. Doncs per començar us he portat
a una nova col·lecció de cinema
que hem introduït del director
mexicà, Carlos Raigadas.
En Carlos Raigadas potser encara
és bastant desconegut aquí a Europa,
però la veritat és que
té força títols
interessants. En aquesta
col·lecció es recullen els tres principals,
que són Japó, Batalla
en el cielo i Luz Silenciosa.
Llavors, a veure, és un cinema una mica
especial que pot agradar o no pot agradar,
però si més no, crec que s'ha de conèixer.
I per això justament el teniu a la biblioteca,
perquè, a veure, els circuits comercials
ja sabem les pel·lis que s'hi poden veure
i aquestes són més complicades de trobar-la.
Sí, sí. A més, Carlos Raigada
juga molt amb la veritat, o sigui,
amb mostrar una veritat molt crua, a vegades,
que pot resultar fins i tot
una mica desagradable, fins i tot.
Però bé, ell parteix
de l'autenticitat, no?
Llavors, és una altra manera
d'enfocar el cinema
i crec que és força interessant.
Per tant, incorporeu tres títols d'aquest director.
Sí, sí, és una col·lecció
que està editada conjuntament
i té aquests tres títols,
a més d'un documental
sobre la seva obra i sobre ell mateix,
sobre Carlos Raigada.
Clar, fitxa, entre cometes...
No, no, entre cometes no,
perquè fitxeu realment
amb la fitxa tècnica
aquests directors.
No vol dir que rebutgeu
incorporar a la biblioteca també
títols que són més coneguts,
com ara que ens parla de d'ara, no?
Sí, exacte.
Un altre títol que hem incorporat
és Los falsificadores,
d'Estefan Rosowitzki,
si ho pronuncio bé.
És una producció austríaca-alemanya
i ens parla d'una història verdadera
durant la Segona Guerra Mundial
d'un personatge
que es va anomenar
Salomon Sorowicz,
si no m'equivoco,
que va ser un falsificador.
Llavors, quan va esclatar la guerra,
els nazis el van fitxar,
per dir-ho així.
Fitxant tot el dia,
pel·lícules, falsificadors,
el que convingui.
Doncs sí, doncs,
per portar cap
el que seria
la més gran operació
de falsificació
pensada, doncs,
per ajudar a subvencionar
la guerra, no?
Llavors, bé,
parla de tot aquest...
de tot el que va ser
aquest episodi.
És una molt bona pel·lícula,
aquesta, eh?
Sí, no, no,
és molt interessant.
Molt interessant perquè, bé,
se'n fan moltes de pel·lícula,
segons de la Segona Guerra Mundial,
però bé, doncs,
sempre et sorprenden
amb alguna producció.
Llavors, aquesta pot estar molt bé.
Pozos d'Ambicions.
Sí, Pozos d'Ambicions.
Aquesta és més coneguda.
Aquesta és més coneguda
bàsicament perquè
el Daniel Day-Lewis,
que és el protagonista
guanyat a l'Òscar
Millor Actor 2007...
I que no sembla ell físicament
a la pel·li, eh?
Sí, sí, sí.
No sembla que sigui
el mateix actor.
És un personatge una mica
camaleònic.
Bé, el personatge, no,
l'actor, diguem-ne.
I en aquest cas,
encarna el paper, doncs,
d'un...
d'un...
d'un patroler
que es dedica, doncs,
al negoci del petroli
a la California
de començaments
del segle XX.
Llavors, bé, doncs,
és la història una mica
de la seva ambició,
de la seva i la del seu fill,
que xoquen o es contraposen
amb l'ambició, també,
d'un jove predicador
que, doncs,
al llarg de tota la pel·lícula
van...
al llarg de la pel·lícula,
doncs, van...
es van enfrontant, no, i?
I llavors, bé,
és una pel·lícula en pell llarga
que jo tampoc
quan la vaig veure
no m'ho esperava,
que dura més de dues hores,
però, bé,
és, doncs,
interessant de veure-la, també.
Passarem a altres títols.
Em diu el Lluís
que hi ha un oient
que és usuari de la biblioteca
que ens volia fer una consulta.
Núria, doncs,
que entri,
a veure si ho podem contestar ara,
la Núria, en aquest cas,
ho farem,
i si no,
els remetrem en un altre moment.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Gabriel Molina.
Digui'm, Gabriel.
Una pregunta,
és que estic sentint el programa
d'això de la biblioteca
i resulta que jo fa uns quants dies
estic intentant des de diferents ordinadors
entrar dins de la hemeroteca
i em diu pàgines errànies,
que saps si passa alguna cosa.
A l'hemeroteca,
no al fons general, no?
No, al fons general no,
a l'hemeroteca.
Sí.
Doncs bé,
no sé si de cas,
jo no en tinc notícia,
però si de cas ho comprovaríem.
En principi,
des de la web,
té accés a el que és el catàleg
de la biblioteca
i a la base de dades de premsa local.
Sí, això sí que es pot entrar.
El que no em deixa entrar
és el que són els fons de textos antics
i tot això.
Ah, ja.
Potser és que no està tot digitalitzat.
Podria ser aquesta la raó,
segurament, Gabriel.
No, és que fa de cop i volta
d'un dia per l'altre es va tallar.
És a dir,
que vostè ja ho havia consultat, això, no?
Sí, sí, sí.
Jo havia,
per això ho pregunto,
perquè de volta,
d'un divendres,
ho vaig deixar,
vaig entrar el dilluns
i ja no em va deixar.
Molt bé, Gabriel,
doncs el que fa la Núria
és prendre nota
i tan bon punt arribi a la biblioteca,
ho comentarà els responsables d'aquesta àrea
i a veure,
intentaran esmenar-ho
i si no ja ens ho comunicaríem
i ho diríem per antena.
Conforme, moltes gràcies.
Per ser,
aquestes campanes que sonaven,
Gabriel, tan xules?
Estic sota la catedrala.
Ah, ja m'ho pensava jo,
que m'érem familiars.
Sota la catedrala.
Oh, que boniques.
Ha coincidit,
que sonaven les campanes.
Gràcies, Gabriel.
Vinga, passiu.
Una abraçada.
I no pateixi que,
o bé,
a través de la biblioteca
i si hi hagués
alguna informació útil
per als usuaris de la biblioteca,
ens faríem rassodes d'aquí, d'acord?
Conforme, moltes gràcies.
A vostè per trucar, bon dia.
Adeu, adeu.
Doncs sí, sí,
prenem nota, no, Núria?
Sí, sí, tant.
És bo, eh?
Si detecten,
ja sigui,
parlem de la web de la biblioteca,
la pròpia web de la ràdio,
en fi,
de qualsevol entitat ciutadana,
si troba algun problema,
doncs que ho comuniquin,
perquè això és el que facilita
poder-ho esmenar.
Fes d'aquesta petició del Gabriel,
continuem comentant
alguna catra pel·li.
Aquí temps,
a veure,
estava mare a parlar.
La pel·lícula
Que tan lejos
d'una directora
de l'Equador,
que és Tània Hermida,
també amb aquesta idea
de mostrar cinema
d'altres nacionalitats,
oi?
Llavors,
en aquesta pel·lícula
se'ns explica el viatge
d'autodescoberta,
no,
de dues dones joves
que viatgen,
doncs,
per l'Equador.
Totes dues buscant,
potser,
coses diferents,
no?
En el paper d'Esperança,
doncs,
la noia que es diu Esperança,
no trobarà el país de postal,
potser,
que ella s'imaginava,
i en el cas de la Teresa
tampoc trobarà l'amor ideal,
potser,
de la seva vida,
no?
Divertida no és.
No.
Ja ho avancem,
però interessant sí.
Però és positiva,
en el fons és positiva.
Llavors,
també els paisatges,
tota aquesta...
És una pel·li bonica,
és veritat.
Molt bé.
Una altra pel·lícula,
també força interessant,
però també és trista,
ara em sap greu,
ja acabarem amb una comèdia,
però de moment,
una pel·lícula
que es titula
Lejos d'Ella,
que està dirigida
per la Sara Polei,
que potser us sonarà
en la faceta d'actriu,
perquè les pel·lícules
d'Isabel Coixet,
Mi vida sin mi...
És bastant habitual.
Exacte.
És una cara que ens és coneguda,
però com a directora
potser no tant.
Llavors,
la recomano
perquè és una pel·lícula
molt, molt bonica
i crec que molt ben feta,
en la línia una mica,
doncs,
també intimista
de l'Isabel Coixet.
És a dir,
intimista,
que en aquest cas també vol dir
molt trista.
Sí,
força trista.
que sí vols,
però molt trista,
no?
Sí,
perquè aquí ens parla
de la malaltia
de l'Alzheimer,
d'un matrimoni
que fa més de 50 anys
que estan casats
i, doncs,
que se n'adonen,
doncs,
que la protagonista femenina
pateix aquesta malaltia.
Llavors,
és tota la història
de com viu
a la parella
aquest fet
i, bé,
trobo que està treballat
d'una manera
molt bonica
i molt interessant.
No és el primer títol
que aborda aquesta malaltia,
són altres pel·lícules,
però, en fi,
a veure,
no, no,
que a la biblioteca
no només adquireixen drames,
també comèdies,
només faltaria...
Aquesta última
que porta la Núria
té un títol
que a mi m'ha fet molta gràcia.
El títol és curiós
i divertit, també, no?
Es titula
El delicado arte de aparcar.
El delicado arte de aparcar,
ja veus,
i és una comèdia, no?
És una comèdia canadenca
del director Trent Carisson,
és del 2003
i bé ens explica,
bé,
a partir, doncs,
una mica de treball de camp
del mateix director
que es veu que acumula
un número de multes
d'aparcament
bastant considerable,
decideix fer un estudi de camp
en aquests personatges,
doncs,
que es dediquen
a fer complir la llei,
no?,
en els carrers
de la seva ciutat,
en aquest cas,
Vancouver.
I bé, doncs,
és molt divertida,
perquè...
Es deuen generar situacions còmiques,
perquè és un clàssic
el tema de la multa
del guàrdia,
del cotxe,
de l'aparcament,
sempre genera situacions còmiques,
realment.
Exacte,
i entremig també s'hi barreja,
doncs,
una petita història de suspens
i un crim,
i bé,
crec que és una bona proposta
per riure una estona.
A veure,
la Núria les ha comentat,
aquestes pel·lícules,
però segur que en qüestió d'hores
desapareixen,
no desapareixeran,
les agafaran en préstec.
Música també heu comprat,
música nova.
Sí,
també tenim cosetes noves.
I curioses.
I exacte,
una miqueta també hem recollit
una mostra.
En primer lloc,
bé,
el darrer àlbum
del Tot i Soler,
La vida més alta,
es titula,
i bé,
l'hem volgut portar
perquè Tot i Soler,
doncs,
bé,
és un clàssic
de la música catalana,
és un músic que toca,
doncs,
amb,
o sigui,
ha tocat,
diguem-ne,
dintre del panorama musical
diferents estils,
partint,
doncs,
de la formació,
la seva formació clàssica,
no?,
amb influències de blues,
del jazz,
del flamenc,
i bé,
ha estat un músic
sempre,
doncs,
molt reconegut,
fins i tot,
doncs,
el 2006 va ser guardonat
amb la Creu de Sant Jordi
i, doncs,
intentem anar tenint
totes les seves obres.
Llavors,
doncs,
aquesta com a mà darrere,
doncs,
bé,
és una novetat
i també us l'oferim.
Una altra novetat,
aquesta arribada
d'una miqueta més lluny,
de Nigèria,
concretament,
no?
Exacte,
sí,
sí,
una cantant
que ha esdevingut
una mica
la nova relació,
que s'anomena Asha.
És una cantant nigeriana
que toca la guitarra
i que s'ha sabut,
doncs,
influenciar una mica,
doncs,
del pop,
del sul
i no deixa de banda
les seves arrels africanes.
Ella és,
va ser,
va néixer a París,
però bé,
va tornar els dos anys,
em sembla que va tornar
cap a Nigèria
i d'allí no ha volgut marxar més,
ja.
Llavors,
doncs,
és una mica la retrobada
amb aquesta música
i molt interessant.
I una altra novetat
d'una dona
que ha fet sempre
un treball molt important
en quant a la recerca
i les tradicions,
sobretot de la música
safardí,
és Rosa Zaragoza
que també té un nou disc ara.
Exacte.
Rosa Zaragoza
amb el títol
Nacer, Renacer
i l'hem volgut portar
perquè també és una proposta
curiosa,
que, doncs,
és música
per acompanyar
el donar llum.
Llavors,
no només és música
de...
És a dir,
per al parc.
Per al parc,
sí, sí.
Home,
no sé si quan estàs parint
estàs per moltes músiques,
però bé,
a veure,
cadascú que pugui triar,
no?
Exacte.
Si més no,
per anar-te mentalitzant
una mica,
perquè no és només
música de relaxació,
que a vegades,
doncs,
ens venen moltes usuàries
a la biblioteca
demanant música,
doncs,
així més calmada.
Per acompanyar la respiració
i tot plegat.
Doncs bé,
aquesta és una bona proposta
i, segons la crítica,
doncs,
diu que no només relaxa,
sinó que és tota una mostra
com d'empatia,
no?
En un moment,
doncs,
d'empatia i d'ajuda.
Això diu un senyor,
no?
Sí,
potser sí.
Si ell hagués parit,
no ho diria tant tranquil·lament,
segurament.
Exacte.
Bueno,
si més no,
podem escoltar.
I si més no,
Rosa Zaragoza,
que té una veu extraordinària.
M'ha cridat molt,
però moltíssim,
l'atenció,
Núria,
aquesta col·lecció
de la música i els rius
i el cicle de l'aigua.
És molt curiosa,
eh?
Sí,
sí,
sí,
està molt bé.
És una col·lecció
que fa el segell de l'AFNAC
i es titula
Cuando el río suena en Europa.
Llavors,
fa un recorregut
per les músiques europees,
amb totes les diferents
influències musicals que hi ha,
i el fil conductor
és l'aigua.
Llavors,
bé,
reivindica una mica
el paper,
doncs,
també dels rius
com a canalitzadors,
doncs,
d'influències
i de tradicions musicals
que es barregen,
que com els rius
van fluint
i, doncs,
van recorrent
diferents territoris.
I aquest el teniu ja
a la biblioteca també,
i està en la secció de préstec.
Ens podem retrobar també
amb una novetat musical,
un gran músic
que a més vam tenir
al Festival QS Músiques del món
aquest estiu a Tarragona,
que és el Javi Coité,
no?
Coité,
sí,
sí,
amb el seu títol,
amb el seu àlbum
Àfriki,
i bé,
com molt bé vas dir tu,
va ser una de les estrelles
del Festival QS de Tarragona
aquest estiu,
i bé,
ell és de Mali
i està, doncs,
bé,
és una mostra
molt interessant
de la música,
doncs,
d'aquest país,
perquè ha respectat molt
fins i tot
els instruments
del seu país
i bé,
en el seu país
és un autèntic boom
i en general
a l'Àfrica,
llavors,
doncs,
bé,
ara ja tenim el disc
a la biblioteca
i també és molt interessant
perquè ells que van anar a concert
o perquè ells que no hi van poder anar,
doncs,
els recomano.
hi ha una novetat musical
que entronca directament
al que ja podem parlar
d'una nissaga de músics
ell mateix,
els seus fills,
la seva filla,
la seva dona,
estem parlant de la família Saball
i ara Ferran Saball
ha tret també un disc,
no?
Sí,
es titula Mireu en nostra mar
i com molt bé dius tu,
doncs,
és un cantautor
bastant autodidacta,
tot i que,
clar,
era fàcil
en l'entorn familiar
en què ha crescut.
Potser li van posar no
perquè la Rosa Zaragoza
no havia tret el disc del parc
però aquest noi segur
que va néixer
escoltant música
i la seva família
tocant música a casa.
Doncs sí,
doncs sí.
I bé,
el seu projecte
és força peculiar
també perquè recupera
una mica
o reivindica
les antigues melodies
catalanes
que moltes comenten
que han quedat ancorades
en un passat nostàlgic
i que no s'han vinculat
a les noves generacions.
Llavors ell reivindica
una mica
tota aquesta música popular
i li dóna
la seva peculiar interpretació
pesant-se molt
en la improvisació
i en l'estudi
de la veu natural,
diguem-ne,
no?
Hi ha una darrera novetat
que està lligada
amb l'actualitat
amb una pèrdua
del món
de la música africana.
Parlem de Míriam Maqueba,
però abans
perquè a més
has portat una mostra
d'aquest recopilatori
que heu adquirit
a la biblioteca.
Recordem en tot cas
els termes
dels préstecs
per a aquells
que siguin nous
en l'utilització
de la biblioteca pública?
Sí, sí.
Doncs ara, bé,
sapigueu que són
quatre pel·lícules
que us podeu endur
i quatre discos
de música.
Però tot de l'hora, eh?
Tot de l'hora, eh?
Tota l'hora, eh?
Ja no...
Quatre i quatre, doncs.
Durant una setmana
i que no es pot prorrogar
aquest material sí que és...
Així com els llibres sí
i a més s'ha ampliat
el temps
i abans eren 15 dies
ara són 21
i prorrogables
pel que fa als llibres
el material audiovisual.
Doncs, Núria, escolta,
trobo que s'han omplert
molt els prestatges
en aquesta darrera compra
i com deies
heu comprat
un recopilatori
absolutament nou
de Míriam Maqueba
en el sentit
que coincidint
que ens va deixar
que es va volir
no fa gaire, no?
Exacte, sí, sí.
L'hem volgut
per acabar una mica
fer un homenatge
al que l'anomenaven
la mamma africana
tant per la seva qualitat
artística
i també humana.
Va ser una gran lluitadora
en moments
en contra de l'aparheit
i bé, doncs,
tot un símbol
i una icona
de l'Àfrica.
I, per tant,
volíem acabar
amb un dels títols
que la va fer més coneguda
que es titula
Pata Pata.
Núria,
quan no el veu,
moltíssimes gràcies.
De veritat,
hem fet
una mena d'inventari
a començar la setmana
per dir
home, sí que hem de treballar
i fer moltes coses
però busquem una estoneta
per llegir,
per escoltar música
i ens miraràs
la consulta
que ens ha fet
el Gabriel
de la meroteca.
Si sabem alguna cosa
ja l'hi direm.
Núria,
moltíssimes gràcies
i bona setmana.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
l'hi direm.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!