.
Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una de les grans virtuts dels viatges és que ens ajuden probablement a allunyar els tòpics i els estereotips que tenim dels altres, no?
Si no és així, hauria de ser-ho.
Seria un dels objectius fonamentals a l'hora de viatjar, conèixer altres realitats.
Tu quan vas anar a Sicília no vas veure cap pinta gran de la camorra, o si més no, no ho portava escrit en una xapeta aquí a l'americana, no?
No, ni de la màfia ni de la camorra.
La casa nostra a Nàpols tampoc, no?
No. De tota manera, un quan viatja per aquests llocs i sap que la realitat aquesta existeix, li resulta fàcil imaginar per què.
Veient l'orografia, el tipus de població que hi ha, com és el país, trobes plausible l'existència de coses d'aquestes.
Tots els fenòmens tenen una explicació en la seva història, no?
Sí, clar.
Els actuals, això està claríssim.
Quan tu vas anar a Nàpols encara no havia començat aquest greu problema que té la ciutat italiana de les escombraries, ho dic perquè com que parlàvem de la màfia, tirem per aquí i ja anirem fent, no?
Nàpols ha tingut, amb raó, fama de ser una ciutat bastant caòtica i bastant bruta sempre.
I jo la vaig veure així, però res semblant al que passa ara amb el problema de les escombraries que tenen,
que ara efectivament hi ha muntanyes i muntanyes de brossa orgànica al carrer Podrinça i ja dura fa molts mesos.
Jo no ho he vist, això, afortunadament.
Ara dèiem, abans de començar aquesta conversa, que quan et diuen, tria un viatge, dius, home, a qui més o menys li agrada viatjar i ha anat una mica pel món,
dius, és que triar un viatge, tots els viatges tenen quelcom especial, però en aquest cas has triat al sud d'Itàlia,
parlàvem de Sicília i Nàpols, però jo m'imagino conèixent una miqueta com t'agrada moure't pel món, que va ser una miqueta tota aquella zona.
A banda que al nord d'Itàlia també el coneixes i ets una gran amant de la Toscana, per exemple, no?
Sí, sí, efectivament.
És molt difícil triar, quan et diuen, mira, podem parlar de viatges, a veure, tria un viatge,
doncs podries triar-ne qualsevol dels que has fet, perquè quan hi vas amb...
El món és sempre un element per descobrir i, per tant, tots els llocs tenen els seus encants.
Jo he triat per venir avui aquí al sud d'Itàlia perquè m'hi sento culturalment més identificat.
Una manera de conèixer el món és primer conèixer-te a tu mateix.
Amb les persones passa una mica igual, si tu et coneixes a tu i saps quins són els límits,
la relació amb els altres sempre és millor i pots conèixer-los millor.
I amb els països també, culturalment, primer val més que et coneguis tu, tu t'has de conèixer una miqueta.
I en aquest cas, conèixer vol dir, doncs, home, reconèixer que la nostra és una cultura d'arrel clàssica,
d'arrel greco-llatina i, per tant, Itàlia és una visita obligada.
I com viatges, en Jordi Tinyena, al sud d'Itàlia?
En general, ja en parlaríem, però al sud d'Itàlia com viatges?
Com t'ho planteges?
En cotxe?
Sol?
En companyia?
Quin és el punt de partida en aquesta ruta pel sud d'Itàlia?
A mi m'agrada planificar els viatges pel meu compte.
Soc molt reaci a participar en viatges organitzats.
De fet, no ho faig i no crec que ho faci.
I llavors m'agrada també viatjar amb gent.
Jo viatjo un grup, normalment, un grup d'amics,
que podem ser set, podem ser vuit, podem ser deu, en el cas màxim.
I llavors, doncs, planifiquem el viatge.
És a dir, busquem quin és el mitjà de transport més adequat per moure'ns fins allà
i una vegada allí lluguem els vehicles per moure'ns per l'interior.
Com va començar aquesta ruta?
pel sud d'Itàlia?
Des de quina ciutat?
Aquesta va començar des de...
És a dir, vam anar en barco.
L'última vegada que he anat, he anat unes quantes vegades, eh?
Però l'última hi vaig anar en barco, no hi havia anat mai en barco.
I em va agradar molt fer-ho, eh?
Perquè amb avió és veritat que guanyes temps, això és una obvietat.
Però et perds la part del viatge.
Jo quan surto de casa ja estic de viatge.
M'agrada tenir aquesta sensació.
Quan tanques la porta i tanques el gas, dius, ala!
Sí, sí, ja estic de viatge.
O sigui, no cal que hi arribi per estar-hi, no?
Hi vaig anar en barco.
Em va agradar molt perquè hi ha un moment quan surts...
Vaig anar a Barcelona a Roma.
I hi ha un moment, al matí, quan t'aixeques després de dormir,
hi ha un moment que passes entre Sardenya i Córsica.
Hi hauràs els perfils de les dues illes, perquè el barco passa per la meitat.
i és bonic de veure.
Bé, doncs, vaig arribar a Roma i des d'allí tenia ja...
Havia llogat una furgoneta aquí, anava amb una furgoneta,
i vam desembarcar la furgoneta allà, cap a Nàpols.
I a Nàpols directament.
A Nàpols directament, sí.
Llavors, el salt a Sicília es pot fer a través de...
També embarco a través de l'estret de Siracusa,
que és un dels estrets igual que la...
Perdó, de Siracusa.
De Messina.
De Messina, sí.
Que és un dels noms clàssics de literatura medieval.
I un dels llocs tradicionals de naufragis,
perquè hi ha uns corrents molt forts a l'estret de Messina.
Saltar a Sicília cap a l'estret de Messina,
i llavors començar la volta a l'illa,
tirar cap a Catània, cap a Siracusa,
i fins a dir la paleta.
Clar, les arrels grecolletines hi són,
però aquesta similitud que podem tenir els mediterranis d'aquesta banda,
i els sicilians, els napolitans, n'hi ha tantes, eh?
Sí que n'hi ha tantes.
És a dir, són evidentment diferents,
però tu et reconeixes com a part del mateix grup.
Bueno, jo almenys, eh?
Jo m'hi trobo molt a gust.
És a dir, a mi aquest caràcter que la gent gesticula,
que la gent parla i parla potser amb un pèl de massa força,
que li agrada estar al carrer,
que fa calor,
que hi ha molt de solors,
que el menjar és molt bo,
també, la cuina és molt bona,
i jo m'hi reconec amb molta facilitat en aquest món.
Però en això estem parlant una miqueta, no?
Amb tota l'evolució que ha fet la societat,
ens estem tornant una miqueta més freds, potser diuen,
si més no pel que fa aquí a Catalunya, no?
Sí, sí.
Ja no cridem tant o no hauríem de cridar tant quan parlem,
intentem mesurar una mica, no sempre.
Ens continua agradant moltíssim el carrer i menjar,
això sí que no canvia,
però sembla que ens estem com britanitzant,
si em permets l'expressió.
És una llàstima,
perquè, home, és evident que la civilització
imposa uns límits a la convivència,
que és bo que hi sigui, no?
I que, efectivament, a partir d'una determinada hora,
doncs tu no pots cridar ni pots fer el que vulguis, no?
Però l'espontaneïtat,
la capacitat empàtica per conèixer gent,
per ajudar la gent,
a mi m'agrada a Itàlia,
especialment al sud,
perquè passen coses que no passen al lloc del món
i que et solucionen problemes rucs, no?
Mira, t'explico un cas perquè
sapiguem tots de què estic parlant, no?
Ja sabeu que quan vas pel món
un dels problemes que tens amb el cotxe és aparcar.
És un problema ruc,
però és un problema molt important si arribes tard,
si has d'agafar un ferri o has d'agafar el que sigui, no?
Bé, doncs,
tu arribes a un poble de la costa de Amalfitana,
que els que ja heu estat,
doncs sabreu que passa just un cotxe per la carretera,
tot i que acaben passant-hi dos i dos camions.
Sí, com que convincs.
Sí, sí,
i que arribes a un poble que no tens possibilitat
de deixar el cotxe enlloc
perquè és una carretereta,
i el poble i la muntanya
i no saps on dimonis l'has de deixar,
aquí segurament hauries d'anar a buscar un pàrquing
a la Quinta Punyeta
i hi hauria un autobús que enllaçaria i tal
i en canvi allí apareix algú
que et diu
deixa'm les claus,
aquest és el meu mòbil,
truca'm quan arribes
i ja et portaré el cotxe.
Això val 30 euros.
I tu, clar,
has de fer acte de fe
i has de dir
això no m'estan fotent el cotxe, no?
Te l'estàs jugant, eh?
Per això, te l'estàs jugant.
Sí, però tu has de dir
no, això aquí deu funcionar així això
i tu li deixes les claus
i te'n vas, està tranquil.
I quan tornes, efectivament,
truca't al mòbil que t'han donat
i et porten el vehicle.
Bé, jo ja sé que això,
en fi, segur que és il·legal,
segur que és diner negre,
segur que deu ser
algun grup mafió.
Que estigui lliure de pecat.
Sí, segur, segur, segur.
Però això funciona.
Això funciona.
És igual que a Nàpols,
a Nàpols hi ha una plaça
que hi ha un...
una plaça, un descampat,
on es deixen els cotxes
i hi ha...
O hi havia, ara no sé
si encara hi és,
hi havia un poste de telèfons
al mig de la plaça
i amb tot ple de claus
i tot ple de claus clavats
i de claus de cotxe
penjades als claus.
Un munt.
És a dir, tu arribaves allí
i deixaves el cotxe,
agafaves les clauses,
penjaves un clau
i t'ennaves.
I, evidentment,
allò ho deu controlar
algun grup mafiós, també.
I allí ningú s'atreveix
a robar un cotxe
perquè tu pagues
i que ells controlen...
Pagues la protecció.
Sí, sí.
Però no, hi aparques.
Hi aparques.
Em protegeixen el cotxe
i em protegeixen el mig del moment.
Clar, però el tema
de la protecció
o de la il·legalitat
és un problema diferent
perquè això...
A mi m'agradaria
que es legalitzés,
simplement perquè
donen un servei
i és un servei que funciona
quan tu el necessites
i jo no el necessites.
Llavors bé,
una societat més avançada
o més respectuosa
amb la llei,
el que faria
en lloc de tolerar això,
que és el que passa allà,
seria donar-li
una sortida fàcil.
Tampoc no complicada
perquè aquí ho compliquem tant
que fem impossible
aquestes coses.
Entre una cosa i una altra
sempre hi ha un terme a mig.
A mi m'agrada aquest.
Almenys per estar
uns quants dies.
Perquè m'imagino jo
que si ho haguéssim
de fer a diari
i quotidianament
de totes maneres
és una il·legalitat
entre cometes
perquè ja sabem
que les coses van com van
en determinats llocs.
Sí, però no és més il·legal.
I cadascú té les seves coses.
Clar, no és més il·legal
que aquí
que els bars tanquen
a l'hora que volen.
També és veritat.
És el tant de totes les normatives.
En fi, som a Nàpols.
Som a Nàpols, per exemple.
Per exemple.
I a Nàpols
què anem a veure?
Jo crec que de Nàpols
el que s'ha de veure segur
és la ciutat.
S'ha de caminar.
La ciutat s'ha de caminar.
Després podem veure
el museu arqueològic.
Després podem veure
el que vulgueu.
Hi ha un carabatge
fantàstic a Nàpols.
Podem veure peces d'aquestes.
Hem d'anar a la catedral.
Hem de fer totes les visites
que les guies ens diuen.
però sobretot
el que hem de fer
és caminar.
És caminar.
Veure el teixit de la ciutat.
Veure la gent com es mou.
Veure com...
Seure's en una terrassa
i mirar molt...
Això és el que s'ha de fer
en una ciutat
que té una vida
tan intensa
com és Nàpols.
Perquè, clar,
tu pots anar a ciutats
on al carrer
no hi ha res.
Simplement la gent passa
i res més.
Però Nàpols és una ciutat
que té una vida intensíssima.
S'ha de pujar en cotxe
i s'ha de conduir per Nàpols
que és una experiència
d'aquestes
que deixes anar
tota l'adrenalina
que tens acumulada.
Més complicada
que conduir per tunis
que també has estat
i que està molt a prop.
Més encara?
Més encara.
Jo crec que...
En fi,
de tots els llocs
on he conduït
que són molts,
Nàpols és un dels més
difícils.
Home,
menjaries la pizza napolitana?
Diuen que és el bressol
de la pizza.
Jo a Nàpols
l'he menjat molt bé.
i molt bé de preu.
I molt bé de preu.
I la gent molt servicial
i molt amable
a l'hora de cedir-te.
És un dels llocs
on s'hi està molt bé
a l'hora de menjar.
De Nàpols,
doncs,
un cop d'ullar el vesubi,
pujar-hi potser, no?
Jo hi he pujat
i és una excursió
que ho has de fer amb temps
perquè la pujada
és molt forta
i a més a més
és molt sorrenca
i si no portes
un calçat adequat
doncs te'n vas per avall.
Però val la pena,
val la pena
perquè tens una vista magnífica
sobretot a l'abadia.
Tot a l'abadia,
a l'illa de Capri,
pots veure absolutament tot.
Tens una vista magnífica.
I després et fas
una idea molt clara
del que devia suposar
l'erupció del volcà
i els desastres
que va causar Pompeya.
I aleshores
has d'anar a Pompeya
i començar
a imaginar
i afabular
perquè t'ho permet
estar intacta,
lògicament,
però donar una idea
tan clara
de com seria
una setmana romana.
Hem un traçat
perfectament vist,
en fin,
falten totes les taulades
i s'ha restaurat molt
però tot el que és
el teixit urbanístic
està sencer.
Tu et fas una idea
perfecta.
En quant a conservació
del patrimoni,
quina impressió
et va donar Pompeya?
A mi, home,
suposo que Pompeya
deu tenir ajudes
internacionals
totes les que volgui
cada any
i des de fa molts anys.
Els queda molta feina
a fer
perquè allò és molt gran
però
està molt bé.
És una visita
i tu deies
te'n fas una idea
perfecta.
Doncs sí,
és la visita
per saber com era
una ciutat romana
perquè a més a més
hi ha botigues
i tu pots veure
com era.
Prostíbuls.
El Prostíbuls.
Prostíbuls marcats.
La casa dels gladiadors.
És a dir,
en realitat
tu et fas una idea
bastant completa
del que és una ciutat.
Hi ha...
Algunes de les cases
estan molt reconstruïdes
i pots veure
tota l'estructura
com la tenien.
En fi,
ara hi ha algun lloc
parlant de cases,
hi ha un lloc
a Sicília
que es diu
Piazza Armerina
que hi ha
la Vila Casale
i que aquella
encara està més conservada
perquè es conserva
a nivell de planta
totalment.
Llavors,
tu vas per unes
passarel·les aixecades
i vas veient
tota la casa
des de dalt
i aquella es conserva
total.
Fins i tot
tots els mosaics
de totes les habitacions
estan perfectes
perquè allí
allò es va tapar
també,
va quedar tapat
per una esllavissada
de fang
i no la van descobrir
fins molts anys després
de manera que el fang
va preservar
absolutament
tota la casa
només falta la coberta.
És curiós
que a Pompeia
el que més aglutina
els visitants primers
són les restes
d'aquelles persones
que van trobar
perquè és el que crida
més l'atenció.
És morbós.
Però un cop
ja desterres
aquesta idea
et deixes fascinant
pel que és
realment
la ciutat.
Afortunadament
a més a més
les figures
ara les tenen
en un racó
has d'anar expressament
amb unes gàbies
que és horrorós
com estan posades
com una mena de gàbies
Sembla el gabinet
del doctor Caligari
allò
Sí, sí
és molt horrorós
allò
Has parlat
de Sicília
quedem-nos
una estoneta
Abans d'anar a Sicília
jo volia recomanar
de la zona
de Nàpols
hi ha també
un enclau
arqueològic
menys conegut
perquè esclar
la gent normalment
va a Pompei
i Arculà
però hi ha un enclau
que es diu
Pestum
que és
dels que
un no s'hauria
de deixar perdre
perquè hi ha
dos, tres
temples
amb un estat
de conservació
tan impressionantment
bo
tan sencers
que
caus de cul
que te n'adones
realment
de quina és
la teva dimensió
com a persona
al costat
d'un d'aquests
monuments
tu t'has d'imaginar
el Partenon
perquè tothom
el té
com a figura
al camp
doncs bé
n'hi ha un
que és
tan gran
com aquest
com a mínim
i conservat
millor
que el Partenon
sencer
és que està sencer
és que
és una cosa
increïble
els altres dos
no són tan grans
i no tenen
tan bon grau
de conservació
però Déu-n'hi-do
Pestum
que està ja
anant cap a Salern
Per què ens impressiona
tant
veure aquestes
grans obres?
Home
perquè et donen
la dimensió
de l'imaginari
clàssic
és a dir
ells es van imaginar
un món
tan poc
comprensible
possiblement
que els déus
havien de ser
colossals
per poder-lo
dominar
i per això
es van inventar
déus colossals
evidentment
i els temples
eren colossals
amb
correspondència
amb aquesta idea
i tots
minúscul
al costat
i no creus
que ens dona
també un puntet
d'esperança
de pensar
que si
al llarg
de segles
hem estat capaços
de crear
determinades coses
doncs
encara podem fer-ne
més
i millors?
Sí
sí
és evident
això
deixem pèstum
deixem pèstum
deixem pèstum
i anem cap a
saler
podem anar
abans d'anar a pèstum
o després és igual
hauríem de fer la carretereta
de la costa
amb el fitana
la dels 30 euros
sí
la carretera
de 30 euros
perquè et guardin el cotxe
perquè és també
una experiència
molt interessant
allí hi ha una sèrie
de pobles
molt bonics
que penjats a la roca
i abocats al mar
clar
alguns són molt coneguts
perquè les cançons
napolitanes
les han posat
Sorrento
tornaràs a Sorrento
la lluna de Sorrento
no és si la vas arribar a veure
a plena
aquests són molt coneguts
però
i després
Positano
que també és molt conegut
perquè vist des del mar
retratat del mar
és un mosaic de colors
penjats a la muntanya
és molt boniquet
però després n'hi ha d'altres
molt petitets
que estan esquitxats
i que val la pena
doncs
no sé
conca d'Imarini
i us podíeu aturar allà
o la carretera
és molt difícil
és molt difícil
la carretera
devia fer ràbia
no
no poder-te aturar
és difícil
només vol dir
que és difícil
per tu
amb la mentalitat nostra
que tu
creus que una carretera
té dos carrils
un de nada
i un de tornada
té uns vorals
té uns senyals
unes preferències
i arribes allí
et trobes una carretereta
que deu ser
com la de les costes
de Garraf
d'aquí a l'any 50
més o menys
en la qual
tu dius
no passen
dos cotxes
no passem
fins que comproves
que passen dos cotxes
passen això sí
cadascú agafen
el seu
mirat retrovisor
perquè si no toquen
i clar
al principi
dius
això ho vas comprovar
i la gent
para el cotxe
quan l'ha de parar
però ningú no pita
ningú no s'enfada
aquesta imatge
de l'italià cridant
però què fas
no
allí està
més
per tothom
que allò
és una carretera de vida
no es pot ampliar
perquè hi ha la muntanya
i a més a més
és patrimoni de la humanitat
i per tant no s'hi pot actuar
la carretera
és molt molt estreta
però la gent fa vida allí
perquè els pobles estan allà
i per tant la gent
em deixa el cotxe
i tu t'esperes
i passes com pots
clar nosaltres al principi
i jo al principi
el primer dia
estava tan espantat
d'aquella carretera
que dic no passarem
és impossible
que em vaig posar darrere
un autocar
i vaig dir jo no em moc d'aquí
que aquest vagi a brincar
que a mi
i jo no el passo
si passa ell passo jo
sí
però després te n'adones
que no
efectivament el teu ull
té una percepció
que no correspon
als centímetres
ara estem parlant
de centímetres
passen dos justets
i quan hi ha un tomb
doncs un es para
i l'altre passa
i tal
vinga maniobra
i endavant
ara la vista
el paisatge
els pobles
doncs són
realment
són molt bonics
i on et porta aquesta carretera?
aquesta va
és l'única carretera
bueno
hi ha l'autopista
de l'interior
però aquesta carretera
va des de Pompeia
que deies tu
saltes cap al mar
o sigui
saltes cap a l'altre cantó
i llavors
pots anar fins a Salern
i allà que troben
què hi ha?
Salern
Salern és una ciutat grandeta
ja
molt ben cuidada
i molt
és molt diferent
de Nàpols
et sembla que estàs
encara al mateix lloc
però no
Salern està molt arreglat
és una ciutat
de turisme interior
que això és una de les coses
que et sorprèn
perquè tota aquesta zona
sí que hi ha turisme
però és un turisme
fonamentalment interià
no hi ha massificació
en algun lloc
si hi ha Capri
val més que no hi vagis
si no tens ganes
capris allò
que li agrada veure
grans villes
d'aquestes
però bé
això tampoc no
millor veur-ho
però llevat de Capri
i potser Positano
que és el més visitat
no són llocs
on hi hagi massa gent
fem un tomet per Sicília
si no és que ens passarà el temps
i no haurem anat a Sicília
també ciutat
doncs
carregada de llegendes
i de
és un viatge
per anar-hi
a tenir un cotxe
i donar la volta a l'illa
perquè permet fer-ho
en 10 dies
pots donar la volta a l'illa
home
sense entretenir-te gaire
però la pots
la pots fer
i és un lloc que val la pena
quedar-t'hi
quedar-t'hi uns dies
uns dies allà
perquè si no
no pots arribar
és que clar
hi ha moltíssimes ciutats
de molta anomenada
és que tens de tot
Sicília és molt atractiu
perquè tens de tot
hi ha d'una banda
les restes romanes
totes les que vulguis
perquè
hi ha un poble
per exemple
que es diu
Agrigento
en el qual
parlant de temples
també hi ha una
una col·lecció
de temples
molt ben conservats
a Siracusa
a Catània
hi ha restes de teatre
hi ha restes d'amfiteatre
en fi
hi ha molta resta romana
com era d'esperar
però
després
tens tota la riba
als poblets
especialment
de la costa nord
que són pobles
de pescadors
de platja
molt bonics
amb una
indústria turística
molt encara
a les beceroles
hi ha algun poble
a Cefalu
per exemple
que està a 30 quilòmetres
de Palermo
una cosa així
que està
no ho sé com dir-te
seria el Salou
dels anys 50
també
sense hotels
pocs hotels
no gaire
edificats
no gaire alts
en fi
no hi ha grans luxes
d'infraestructures
on encara es pot menjar
per un preu raonable
i sense que t'angoixi ningú
com és el paisatge
a Sicília
és una terra volcànica
és una illa
és clar
és una terra
alta
però sense grans altures
és a dir
està plena de bonys
per entendre'ns
llavors l'interior
tots els poblets
estan penjats a dalt
no són grans muntanyes
són pujolets
i després
quan passes
per l'autopista
hi ha una autopista central
que travessa l'illa
de punta a punta
i la veus
que està
quasi sempre aixecada
tu sí
perquè és clar
no és alt
però no és pla
està fent
turonets
i sempre està aixecada
una mica és això
molt sec
molt sec
molt sec
un paisatge mediterrani
extrem
amb molt poca vegetació
i per tant
amb els colors
de terra
i de verd
aquest apagat
que tenim aquí
també
doncs accentuats
és allò que deies
que el paisatge
naturalment
també determina
en certa mesura
les persones
i vas veure
molt en sintonia
la gent
els sicilians
amb el paisatge
sí
gent distant
en principi
és gent molt reservada
molt més que a Nàpols
en Nàpols
és molt fàcil
entrar en contacte
amb la gent
aquí no és tan fàcil
la gent t'atén
però
entres en un poble
sobretot els pobles
de l'interior
i aquí també passava
però
i naturalment
tothom t'està mirant
clar
perquè és clar
en aquells pobles
hi ha unes hores del dia
en què no hi ha ni una sola activitat
tot està parat
només sents el
crac-cac-cac-cac-cac
de les cigales
la resta
no hi ha ningú
no es mou ningú
tothom està a l'ombra
perquè realment fa calor
es nota que ets escriptor
perquè ara acabava veient
aquesta imatge
que estaves dient
i m'estava entrant calor
i tot
de dir
quina calor
quina sensació
de passadesa
deixar fogor
allà
aguantant
sí
déu-n'hi-do
de Sicília
què més destacaria?
moltes coses
ja m'ho imagino
sí
ja t'he comentat
allò de la vila
del Casale
de Piazza della Marina
que és un lloc
a visitar
Agrigento
que és el tema
dels
dels
temples
i després hi ha
algun dels pobles
de l'interior
com per exemple
el Palazzo Adriano
que és d'aquests
que a les guies surten
perquè
si heu vist
Cinema Paradiso
cinema Paradiso
doncs bé
és el poble
on es va rodar
Cinema Paradiso
i clar
et fa molta gràcia
anar-hi a veure la plaça
on hi ha el cine
de la finestreta
per on treu el nas
del nen
aquell cine
és real
clar
bé
jo no el vaig veure
jo vaig veure la plaça
em sembla que el xina
devia ser cosa de
de tretzo
Ricardo Pedra
sí
però la plaça sí que
la plaça sí que
sí
ells ho recorden
tenen una placa allí
de ceràmica
recordant que en aquell poble
es va fer
suposo que tothom
si passa per l'interior
acaba passant
per Corleone
encara que només sigui
per un tribut
a les pel·lícules
a Mario Puzo
la cosa nostra
és la màfia siciliana
era la camorra
la camorra és la de Nàpols
Nàpols és la cosa nostra
i la camorra Sicília
sempre em faig una mica
no no no
la camorra és Nàpols
i la cosa nostra
que és pròpiament la màfia
efectivament
és la siciliana
és la siciliana
són a Cinema Paradiso
gran pel·lícula
a Sicília
què es menja?
a Sicília
es menja
igual que la resta
del sud-Itàlia
molta pasta
es menja molt de peix
perquè n'hi ha molt
es veuen vins molt bons
perquè tant
els costers del Besubi
que fan bon vi
i els costers de l'Etna
a Sicília
fan bon vi
vi negre sobretot
i després menja
moltes verdures
pebrots
aspergínies
tomàquets
molt mediterrani
sí, sí
molt mediterrani
a l'oliva
com és lògic
all
tot el que vulguis
aquests vins negres
d'aquests costers
que tenen
tota la vitamina
que li dona el raïm
la lava
i la terra volcànica
s'assemblen
en alguna cosa
els d'aquí?
no
home
no se't fan estranys
no se't fan gens estranys
jo no soc un entès
amb vins
no sabria dir-te
quin és
no, però t'agrada
no t'agrada
si un té
grosella
i l'altre té
mora
és el que
el llenguatge
que ells fan servir
però a mi
em van agradar
són bons vins
quantes vegades
has visitat
el sud d'Itàlia
Jordi?
doncs
no, baires tres
home
doncs
ja són unes quantes
sobretot tenint en compte
que la vida és limitada
i hi ha tants llops
on anar
hi ha molts llocs
que no tornes
tot i que dius
que tornaràs
per aquí tornaràs?
no ho sé
és possible que torni
i no ho sé
ja ho veurem
sí, per què no?
hi ha una cosa
no parlant d'Itàlia
però sí en general
quan parlaves
que generalment
viatges amb amics
aquests dies
que tothom més o menys
prepara viatges i vacances
és d'aquelles coses
que
allò qui té un amic
té un tresor
qui té un amic
amb qui viatjar
no és que tingui un tresor
és que té tota la fortuna
del món
perquè diuen que és molt complicat
viatjar amb altres persones
bé
sobretot viatges
que vas així per lliure
tothom ha de cedir
i en tots els viatges
hi ha algun moment de crisi
no col·lectiva
però si d'un parell
o d'un que s'ha enfadat
amb aquest o de l'altre
allà ja volia anar aquí
i l'altre vol anar allà
això tan simple
pot crear un problema
però bé
nosaltres
som un grup de més
de fa 30 anys
és a dir
ens podem enfadar
i no passa res
quin serà el teu proper viatge?
o el destí del teu proper viatge?
l'estí
mira
ara me'n vaig a l'agost
me'n vaig a Alemanya
me'n vaig a Berlín
Berlín ciutat
exclusivament
hi vaig una setmana
no puc marxar més des
hi vaig una setmana
i m'estaré a Berlín
que no hi he estat
i mira, ja li toca
i no dedicaràs un temps
a escriure aquest històric?
sí
però això
quan torni
quan torni
t'acompanya la literatura
els viatges?
és a dir
la literatura
els teus llibres
llegits
no escrits
llegits
t'inspiren
per determinades
destinacions?
sí
esclar
mira
per exemple
Sicília
és inevitable
és inevitable
recordar literatura medieval
i especialment
el tirant
que té uns episodis
concretament
que passen a
l'illa de Sicília
a Messina
precisament
o per exemple
quan t'ho parlàvem abans
al micro tancat
del Besubí
de la novel·la
de la Susana Sonta
la manda al volcà
efectivament
doncs
aquestes referències
les tens sempre
quan vagi a Berlín
serà inevitable
que em passi pel cap
una part de la literatura
de guerra
o de postguerra
europea
no?
bueno
això
és normal
de tota manera
jo
m'emporto sempre
llibres
i acabo llegint
molt poc
perquè sempre
tens moltíssimes
coses a fer
la vida en directe
no?
sí
que a vegades
de tant en tant
també l'hem de mirar
cara a cara
t'emportes a llibres
perquè dius
no
abans de no mi
llegiré una mica
però quan arribes
estàs tan rebentat
quasi sempre
amb aquests viatges
que acabes llegint
molt concret
nosaltres ens hem proposat
a fer la volta al món
en 28 dies
que són els 28 programes
que farem aquest estiu
jo crec que haurem de fer
tapes i tornar
i qui sap
potser Jordi Tinyena
vol venir l'any que ve
i explicar-nos
el seu viatge a Berlín
digues Jordi
no
només dues notes finals
perquè
una
si aneu a Sicília
no deixeu d'anar a Taormina
Taormina
és un lloc
que surt a totes les guies
i us hi portaran segur
però
hi ha massa gent
ja comença a haver-hi massa gent
però hi ha un punt
que s'ha de visitar
que és el teatre de Taormina
perquè és una de les vistes
més boniques
que jo he vist mai
perquè des de dalt
de tota la grada
estàs veient el mar
i l'Etna
és una vista fantàstica
i després un altre detall
5 segons
5 segons
la cripta dels caputxins
de Palerm
la deixem de fons de pantalla
gràcies Jordi
Gràcies
Gràcies