.
Ara són dos quarts d'una del migdia, en un minut.
Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Cinta Daufí, epidemiòloga, ens explicava
de quina manera havia anat evolucionant el cervell femení
perquè les adolescents tinguin el comportament que poden tenir avui.
I déu-n'hi-do, a vegades a preguntes molt senzilles
les respostes són molt complexes.
No abandonem del tot el món de la ciència,
però des d'una perspectiva ben diferent,
perquè és el temps de l'espai Evoluciona,
un espai que fem en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Avui volem parlar d'unes excavacions realitzades
amb el travieso Extremadura,
en què s'ha demostrat la relació fa 22.000 anys
amb els pobles de l'interior de la península i la costa portuguesa.
Ens acompanya Antoni Canals,
director del projecte Primeros Pobladores d'Extremadura.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Antonio Rodríguez, alumne que ha participat en l'excavació.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
D'altra banda, si vostès han passat pel bar Coimbra,
aquest cèntric local de la ciutat de Tarragona,
segurament, no cal tampoc ser molt observador,
hauran vist que és l'escenari de la primera mostra d'art de l'IPES.
Sí, a l'IPES també fan art,
no a Rupestre ni fan aquelles exposicions
de tota la feina que s'ha fet anteriorment.
Són creadors, són artistes i exposen la seva obra.
Ens acompanya Gala Gómez,
és la comissària.
Gala, bon dia.
Hola, bon dia.
I dos dels artistes, Ramon Vinyas,
Jaume Vilalta, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Parlem, en tot cas, primer que tot, si us sembla,
d'aquesta experiència que heu dut a terme.
Estem parlant d'un jaciment que, si no va xerrada,
es va detectar per primera vegada cap a 1950.
El 51.
Podria ser, el 51.
I jo, les dades que tinc és que és a partir del 2000
que hi ha una feina sistemàtica.
Aquests 50 anys enrere no s'havia fet gaire cosa?
No, diguem-ne que del 51 al 56 és l'any de descoberta.
Els 56 es descobreixen les pintures d'art rupestre
que té aquest jaciment.
I a partir dels 56 comença una història
que és d'estudi de les pintures.
I en aquest jaciment mai s'hi va fer cap intervenció arqueològica.
I nosaltres, quan arribem allà l'any 2000,
plantegem la primera excavació arqueològica.
Per tant, és, diguem-ne, que fem un redescobriment del jaciment.
No només com a centre d'art,
sinó també com a espai de vida dels prehistòrics
des de fa almenys, perquè sabem avui, 130.000 anys.
I què trobeu allà quan dieu
que el tema de les pintures rupestres estan estudiats?
Què anàveu a buscar i què trobeu d'entrada?
Sí, en realitat anàveu a buscar el que nosaltres fem des de l'IPES,
que és l'estudi dels conjunts del Pleistocè,
és a dir, d'aquells elements fòssils, d'animals molt antics, fòssils,
que vivien, en aquest cas, a Càceres, a Extremadura.
El que passa és que també hem tingut la sort,
i ens ho esperàvem d'alguna manera,
que ens hem trobat amb les persones
que fa 22.000 anys van pintar aquestes...
Ho conegut els artistes, doncs, eh?
Hem conegut, diguem-ne que hem conegut
algunes coses d'aquestes artistes,
i hem conegut a través d'unes petxines
que es van trobar l'any 2006,
excavant els dipòsits de l'interior de la cova.
D'aquesta manera hem pogut fer alguna cosa
que no s'havia fet fins ara en aquest jaciment,
que era materialitzar alguns aspectes formals
d'aquestes persones, no?
En aquest cas, aquests elements decoratius.
I això és important perquè és el segon gran ús d'aquesta cova.
El primer gran ús d'aquesta cova
és fer almenys 130.000 anys
amb aquests caçadors del Pleistocè
que, doncs, anaven allà a refugiar-se.
El segon gran ús és aquest ús ritual, artístic,
artístic ritual, cultural.
I el tercer i últim gran ús,
abans de l'ús modern,
em refereixo abans al descobriment,
és com a cova sepulcral.
És a dir, que en el travesso
s'hi van enterrar comunitats calcolítiques,
s'hi van fer uns enterraments,
i desgraciadament això coincideix
amb el descobriment i amb l'expoli
que es produeix en aquest moment.
Per tant, no tenim testimonis arqueològics d'aquest ús.
Només tenim alguns elements,
algun crani que s'ha conservat,
que va superar aquesta etapa del descobriment i de l'expoli,
algun fragment de ceràmica,
i poca cosa més.
Per tant, l'excavació arqueològica sí que ens dona,
en aquest cas, de mal travesso,
una dimensió extraordinària d'un jaciment
situat a l'oest de la península ibèrica
que representa una gran diversitat d'espècies fòssils
desconegudes en tota la zona,
i que comença a aportar elements de tipus cultural,
no artístic, no pictòric, em refereixo,
per entendre la dinàmica de les poblacions
en aquest espai de la península ibèrica.
Com és aquest jaciment en quant a dimensions?
Perquè, clar, quan deies,
aquest període que hi ha hagut en Descoberta i Espoli,
imagino que va ser en la segona dècada dels 50,
segurament ja devia passar en aquesta època,
aquest jaciment encara podria oferir més coses
o està molt limitat l'espai i ho teniu tot bastant acotat?
Sí, l'espai, diguem-ne, l'espai intern de cova
és un espai conegut, totalment conegut,
no sé que hi hagi sorpreses,
sempre no hi poden haver, no?
Però diguem-ne que es coneix perfectament
la morfologia interna de la cova, la dimensió,
les galeries que té, és una cova molt senzilla,
té una longitud de 73 metres,
i en aquests 70 metres van desenvolupant diferents sales.
La sala de los huesos,
on hi ha aquesta gran col·lecció
que tenim la primera intervenció arqueològica,
la sala de les pintures, la sala de les columnes,
la sala de les ximenees, que és l'última,
d'on procedeixen aquests objectes decoratius,
que són dues petxines d'origen marí.
Tenim aquí algunes fotografies de la bossa.
És aquesta d'aquí?
Exactament, sí.
Perquè sempre recomanem als oients
que si tenen interès a ampliar,
que s'adressin a la plana de l'Ipes.
Molt bé.
I molusco marino de l'espècie paella bulgata.
Què se suposa que seria això que farien,
per què farien servir?
En general, per l'ús que té el forat
que s'hi ha practicat en el centre de la petxina,
per aquí passava algun tipus de,
segurament algun cordó,
alguna cosa,
i això servia per estar penjat amb collaret,
amb polsera,
o per estar agafat del vestit o d'algun lloc.
És a dir, que això va caure d'algun d'aquests objectes
de la gent que passejava per la cova.
Doncs ens hem d'imaginar amb una il·luminació precària,
en un espai que és relativament gran,
que és una sala de bastants metres quadrats,
i aquest objecte és com avui,
nosaltres hi anem i de cop i volta no sabem com hem perdut.
Sí, una arrecada o el que sí.
Una moneda de la butxaca ens ha caigut,
una arrecada, una peça, un bolígraf.
Doncs això ens hem d'imaginar exactament la mateixa.
Això fa que s'apropin molt aquests personatges
cap a la nostra vida contemporània,
quan els veiem a la seva vida quotidiana.
Això els fa molt propers.
A veure, jo ja sé que per vosaltres,
com a investigadors,
teniu molt clar el tema de la cronologia,
només faltaria,
però clar, heu d'entendre que nosaltres,
entre tants milions d'anys,
ens perdem.
Per tant, aquests pobladors d'aquesta cova
de Mal Travieso,
en quin moment de la prehistòria els podem situar?
Els que ens van deixar els enterraments
són calcolítics,
els que ens van pintar les parets
amb aquestes mans que han fet famós a la cavitat
són gravacians fa 22.000 anys,
cultura de paleolític superior,
i els que utilitzaven la cova per refugiar-se,
per processar un cavall cassat
o per protegir-se d'algun tipus de depredador,
tenen 130.000 anys
i són del paleolític mig,
el que es coneix com a mustarians.
Parlaves d'algun cavall,
també vau trobar anteriorment restes d'altres animals.
Sí.
En aquesta cova.
El conjunt paleontològic,
realment hi ha moltes espècies,
hi ha carnívors,
ja tenim lincs,
tenim hiena,
hi ha cavalls,
cèrbol,
hi ha grans bòbits,
és a dir que és un conjunt paleontològic
realment d'una entitat extraordinària.
Antonio, la campanya l'heu fet aquesta Setmana Santa,
si no va xerrada una mica l'experiència
quant al conjunt de persones que estàveu treballant,
éreu molts,
com era l'equip,
persones de la URB,
d'altres universitats,
explica'ns una miqueta.
Sí, normalmente en este proyecto trabajamos,
la mayoría de la gente somos extremeños,
que formamos parte del equipo primeros por ahora de Extremadura
y este proyecto depende de la URB.
Toni Canales es su codirector junto con Eudal Carbonell
y bueno, en principio este equipo se formó en el año 99
con estudiantes de la Universidad de Extremadura
y con esta dirección
y a partir de ahí arrancó ese equipo
que lleva excavando estas cuevas
y otros yacimientos del entorno de la ciudad de Cáceres
desde el año 99 en adelante.
Entonces, el conjunto de gente que trabajamos allí es fijo,
la gente del equipo
y después hay colaboración de estudiantes de la URB,
estudiantes del máster sobre cuaternario
que se hace aquí en Tarragona
y bueno, la experiencia en realidad es la misma de cada año,
nos llevamos un montón de años allí trabajando.
De hecho, una de las bases del IPS es la divulgación
y en este sentido también hacéis muchísima actividad.
Una feria, tengo entendido, de la prehistoria, talleres...
Exactamente.
Lo que estamos aprovechando en Extremadura
es la circunstancia que se da de la Cueva de Maltavieso
que es una de las pocas cavidades urbanas.
Esta cueva está dentro del casco urbano de Cáceres,
dentro de una de las barriadas.
Entonces, es muy difícil encontrar un yacimiento paleolítico,
un yacimiento de prehistoria dentro de una ciudad.
Normalmente los yacimientos prehistóricos
están alejados de los núcleos urbanos,
en medio del campo.
Y entonces, aprovechando esta circunstancia
de que la cueva está dentro de la ciudad,
decidimos en colaboración,
una iniciativa del equipo de primeros pobladores
y en colaboración con la Asociación de Estudios Paleolíticos de Extremadura
y la Asociación de Estudios Arqueológicos de Extremadura
hacer una feria de divulgación que llevará a la gente de Cáceres
y a la gente del barrio en el que está la cueva
la vida en la prehistoria,
la evolución de la vida en la prehistoria
y la evolución de la tecnología en la prehistoria.
Entonces, lo que hacemos es una feria compuesta por varios talleres.
Aprovechamos que la cavidad tiene un recinto,
un parque bastante grande y un pequeño centro de interpretación
y damos un uso a ese espacio que está un poco abandonado
por la administración, se hacen pocas cosas allí.
Aprovechamos ese espacio a base de talleres,
de pequeños talleres en los que en uno se explica
la evolución de la tecnología lítica,
en otro se explica la evolución del uso del fuego,
en otro la evolución de la cerámica, por ejemplo.
Se hace llegar a la gente de Cáceres, a la gente del barrio,
toda la vida en la prehistoria.
Una forma de que la gente entienda lo que estamos haciendo
dentro de la cavidad, que no se quede en nuestro trabajo,
no se quede solo en esa vertiente científica
que muchas veces no llega al gran público
y aprovechar también para dinamizar ese parque
y ese entorno de esta cavidad urbana.
Estamos un poquillo peces, ¿verdad?
En temas de cuando participamos de estas ferias
y estos talleres, los que no entendemos,
vamos un poco perdidos, ¿no?
Sí, bueno, lo que...
Nos tenéis que poner al día cuando vamos, ¿no?
Pretendemos dar a conocer
con un criterio científico bien asentado,
pero a un nivel divulgativo
todo el desarrollo de la vida en la prehistoria
y la evolución de la gente que pobló esas tierras
durante el Paleolítico.
Una pregunta, a ver, personal, entre comillas.
Las personas que participáis en la campaña,
se podría perfectamente hablar de otro equipo,
de arqueólogos.
¿Estáis más a gusto en la cueva?
¿Aquello buscando las cosas?
¿O con la gente cuando tenéis que hacer divulgación
y explicar y os preguntan cosas tan evidentes
que dices, no, claro, tengo que explicarlo?
¿Qué más?
Bueno, es una doble vertiente.
En realidad nosotros somos arqueólogos
y a la mayoría de nosotros lo que nos apasiona
es estar trabajando en el campo,
estar dentro de la cueva, estar en los yacimientos.
Pero entendemos que si la gente no entiende
lo que estás haciendo, no hay una respuesta
y entonces casi que no sirve para nada.
Entonces, aunque a veces resulte un poco difícil
porque no estamos habituados a este nivel divulgativo,
muchos de nosotros,
se hace un esfuerzo por explicar lo que estamos haciendo
y que se entienda bien para qué estamos allí
y por qué estamos trabajando.
Bueno, te ve compensar cuando tu interlocutor
realmente ves que tiene un gran interés
por aquello que le estás explicando, ¿no?
Dices, hombre, pues le interesa lo que le estoy diciendo.
En realidad el impacto que ha tenido la feria,
este año se ha hecho la segunda edición,
el impacto que ha tenido la feria en Cáceres
es bastante grande
y entonces se agradece sobre todo
la cantidad de público que asiste a esta feria.
En este centro de interpretación
que está un poco alejado del centro de la ciudad
hay unos 1.500 visitantes al año
que van a ese centro de interpretación
y nosotros en esta feria que se lleva a cabo
durante cuatro días
conseguimos meter casi 2.000 personas.
O sea, doblamos el número de visitantes
que se acercan a la cueva solo en cuatro días
con respecto a la gente que visita
ese centro de interpretación durante el año.
Entonces, para nosotros eso es muy serio y factor
y además la gente pregunta
y la gente está muy interesada
por lo que estamos haciendo
y eso en realidad nos gusta.
Yo ahora pregunto una evidencia.
Ha estat la setena campanya d'excavacions
a la cova de Mal travieso.
Ahora, ¿qué pasa?
Tanqueu la cova, marxeu a un altre lloc,
torneu a obrir la propera temporada.
¿Com funciona el tema del calendari de les excavacions?
Tanquem la cova, efectivament.
Literalment.
Literalment.
A més a més, és una cova que no es pot visitar,
per tant, romandrà tancada
fins que nosaltres tornem l'any que ve a Setmana Santa
i continuem l'activitat científica a l'IPES, en aquest cas.
Investigant amb les persones com l'Antonio
que estan fent el Saudé sobre Mal travieso
i altres que treballen la tecnologia lítica
i altres aspectes d'aquest jaciment.
És a dir, el sistema està tancat,
però l'activitat continua.
Clar, ja hi ha els laboratoris
i després publicant, si pertoca,
les conclusions a les que heu arribat.
Com és que us poseu a fer d'artistes, també,
arqueòlegs i en quin punt han de partir de gala?
Explica'ns una miqueta.
Doncs ha estat una idea,
vam estar parlant,
que ens vam adonar que hi havia diverses persones de l'equip
i inclús que podien haver persones que no coneguem
o que no sapiguessin
que els temps lliures
passaven les estones
o passem les estones
fent coses artístiques,
a art.
Aleshores,
hem volgut
mostrar-ho així al públic.
Però no sèriament han de ser obres
que estiguin relacionades directament
amb la vostra tasca acadèmica o professional.
De fet, el que més ha sorprès
és que a les hores lliures
en realitat les temàtiques
són més de...
Bueno, en general,
de les hores que hem exposat,
les temàtiques no són d'arqueologia,
sinó que són
de...
Sí, d'esbarjo.
Sí, sí, a veure,
tenim aquí un llistat
de les obres
i tenim alguns dels artistes.
El Ramon, per exemple,
ha fet un oli sobre tela.
Sí, sí.
Jo porto pintant oli
des de fa molts anys.
És un hobby, com si diguéssim.
Una afició que tens a banda
o hi ha una professió també, en aquest cas.
Sí, vaig néixer pintant
abans de parlar
i, per tant, doncs...
No pot ser una altra cosa, doncs.
No pot fer una altra cosa.
Malgrat que m'he dedicat
a la investigació de l'art prehistòric.
Ara hi ha una exposició
que hem col·laborat amb el MAC,
amb el Museu d'Arcèl·legis de Catalunya,
que està exposada
a la Biblioteca Pública de Lleida.
Recomano que tothom hi vagi a veure-la
perquè és una exposició
que hem fet a l'IPES
també amb col·laboració amb el MAC.
I, bueno, pensem que la socialització
del que fem també és el més important, no?
Així, no només hem de treballar
i escavà, sinó també socialitzar-ho.
És molt evident,
però algú pot pensar
que esteu al camp de treball
o que esteu als laboratoris
per això de que també us dediqueu a l'art,
alguns de vosaltres,
i que a més exposeu.
i en un bar cèntric de Tarragona
forma part d'aquesta socialització realment.
Jo penso que tots som una mica artistes,
totes les persones.
El que passa és que uns s'atreveixin
i altres no.
Després també una cosa que jo veig
és que hi ha una espècie d'estigma, no?
Que sembla que els pintors
o la gent que dedica a fer poesia o art,
doncs hagi d'estar barallat
una mica amb el que seria la ciència, no?
I molts dels científics diuen
no, no, això és que si pinto
sembla que em desprestigio una mica, no?
Jo penso, no sé,
el Leonardo, no?
Que era un gran científic a la vegada
i fotia un munt de dibuixos i de tal
que ara són obres fantàstiques.
Jo penso que tots som artistes, en el fons.
Però creieu que algú pot pensar
que els científics, en aquest cas arqueòlegs,
només us dediqueu a això
i que esteu a les 24 hores del dia
i que esteu allà com una torre d'Ibor
i que esteu per sobre del bé i del mal?
Jo crec que aquestes alçades,
aquesta imatge que potser hi era abans
està perdent mica en mica, no?
En el fons són persones, en general.
Oh, clar, jo diria que sí, no?
Jo per en trobar un físic, un químic
com el nostre estimat Hortolà,
que no està aquí present...
Va venir l'altre dia, a més, aquí a l'espai de l'IPA.
Que et fa poesia, doncs et queda sorprès, no?
Però dius, és que és normal, és que és lògic, és que és...
Però això ho sabeu vosaltres,
però creieu que encara hi ha aquesta imatge
per part de la societat que els científics
sempre viuen al seu món
i no té una vida social i normal
i porta els fills a l'escola, com tothom, no?
Una mica sí, ja.
Eh que sí, a vegades dius,
no, no, si vénen a la ràdio i, escolta,
són com nosaltres, jo els hi dic, eh, als meus amics.
I s'ho creuen, perquè confien en la meva paraula.
Però sembla que hi hagi encara aquesta cosa, no?
Sí, sí, encara hi és, jo segur que encara hi és.
Per tant, molt bé que exhibiu.
L'Eudel Carbonell, digues, digues, Jaume.
I és un mite que està en els científics
i també en els artistes,
que els artistes també estan considerats com a...
Sí, esteu tot el dia mirant el sostre, no?
Esperant la inspiració, Déu-n'hi-do.
També són gent normal, com...
I feu la compra, i feu les tasques domèstiques,
com tothom, clar, jo ja ho sospitava
que éreu bastant normals en aquest sentit, no?
Generalment.
Suposo que forma part, com dèieu vosaltres,
de la pròpia socialització.
Jaume, tu presentes una obra en aquesta exposició,
Personatges sobre paisatge verd, dibuix i oli.
Està inspirat també en alguna campanya
o en alguna línia d'investigació?
O diguem-ne que res a veure,
també està al marge del que té a veure
amb la teva vessant acadèmica.
Bueno, no...
Si com a arqueòleg m'interessa l'evolució humana
i amb tots els seus aspectes tecnològics
o socials, o el que sigui,
doncs, bueno, també és una mica un reflex
d'aquesta inquietud, no?
Què som, exactament, i què...
I, bueno, aquí representa una mica això.
Són de format molt petit,
uns quadres molt petits,
de 10 centímetres per 10,
en els quals hi ha un personatge central
en un espai buit,
i, bueno, representa això una mica aquest...
l'aïllament de la persona, no?
Que com a persones som molt poca cosa
si no som...
si no estem dins de la societat,
som molt fràgils, pràcticament, no?
Home, de fet, a vegades,
on pot pensar que el científic,
com l'artista,
es pregunten pels grans temes de l'univers, no?
Probablement hi hagi aquest paral·lelisme
que després trobi cadascú la resposta
o a través de la pròpia creativitat
o a través de la investigació,
però, en principi,
sembla que les preguntes que es fa l'artista
i es fa el científic
és la mateixa, sempre, no?
Sí, en el fons, per això,
tu sempre tens un referent que és la imatge, no?
És a dir, constantment,
siguem arqueòlegs, siguem el que siguem,
sempre tenim les imatges com a referents
i el que els arqueòlegs fem obres,
per entendre'ns, no?
És com recuperar de la memòria
tota aquella carga que portes d'imatges, no?
Que, d'alguna forma, plasma segons la teva sensibilitat.
Per tant, és una cosa, penso,
el més normal em sembla que seria,
pels arqueòlegs, seria quasi pintar, per exemple.
Jo crec que el somat utilitza molt
les textures de la terra
i d'aquesta visió que té, no?
Jo, per exemple, en el meu cas,
m'interessa molt la cosa mitològica
i la cosa del somni,
el somni com una cosa del trans,
i, bueno, penso que tot això em porta
a fer les meves pintures, també, no?
La gala, el títol de la seva obra
és una oli sobre fusta,
és triturus marmoratus,
aquí puc pensar que hi ha una cosa així,
el llatí aquest no sé jo si és molt...
És la espècie d'un tritó,
en castellà es diu tritón jaspeado,
i és una espècie de tritó
que, bueno, està distribuïda
per diferents parts de la península ibèrica,
i una és a Burgos,
on es caven cada any a Tapuerca,
i aquest tritó és un tritó
que hi havia a una cova
que es diu la cova del Compressor,
a la trinxera del ferrocarril,
i vam tenir l'oportunitat
de veure'l fa quatre anys allà,
vam estar mirant,
i em va semblar un animal
que és preciós,
i és això també,
el de l'amfibi,
la doble vida dels arqueòlegs
i dels artistes,
doncs també podria tenir
un efecte simbòlic
d'això que estem parlant.
Aquest tritó, en particular,
quina seria la fesomia,
o en tot cas com l'has reflectit tu,
a la teva hora?
És que el tritó aquest...
És una inspiració,
no és allò, no és figuratiu, no?
Sí, és figuratiu,
és una imatge figurativa,
és una còpia de l'animal,
de les seves taques,
però a la vegada
està envoltat de fulles,
que ja no són figuratives,
són amb tots els colors,
que, bueno,
jo tinc molt d'interès
en els pigments,
i a vegades el que vaig agafar
van ser pigments
que s'han utilitzat
durant la història,
i els vaig utilitzar
per veure com quedaven.
I això és una mica
en això
de l'interès pels pigments
i de l'animal en si,
doncs fer...
fer una obra.
Déu-n'hi-do,
anirà a Barcelona
aquesta exposició, no?,
coincidint amb una presentació
d'un llibre d'Odal Carbonell.
Sí, és a la Nau Ibanau,
que està al barri de la Sagrera,
s'ha invitat
en Xavier Basiana,
i és un espai
que és
per la gent del barri,
per poder fer
concerts en viu,
també és un espai literari
de teatre,
i allà
el que es farà
és la presentació,
l'Odal Carbonell anirà,
farà la presentació
del seu llibre,
el nou llibre,
que es diu
La consciència cremada,
no,
La consciència que crema,
perdó.
Que crema, sí.
La consciència que crema,
i aleshores es farà
un acte molt semblant
al que es va fer
ja aquí a Tarragona,
al Coimbra.
Es farà una lectura
dels poemes,
la farà
el Policarportolà
personalment,
acompanyat a la guitarra
per la M. Loperena,
i es farà
la presentació del llibre
i després un col·loqui
amb l'Odal.
Doncs això serà a Barcelona,
però mentrestant
poden anar a veure
les obres aquí al Coimbra.
Jordi Sorinyac
ja ens ha preparat
avui el capítol
de la importància
de les matèries primeres,
però en tot cas
a mi m'agostaria
preguntar a Antonio
i demanar-li també a Antoni,
més enllà de la tasca
d'arqueòlegs,
toqueu la guitarra,
feu poesia,
canteu, patineu,
aneu amb bici,
teniu alguna afició?
Sí, jo faig jazz,
faig jazz,
veus?
Sí, és que clar.
I molts anys fent música.
És que volia dir,
el que ha dit en Ramon
és molt important,
perquè diu
jo vaig néixer pintor,
dic,
tots naixem artistes,
i després la contingència
de la vida
ens porta cap a camins,
que ens permet
més o menys expressar-ho,
però tots ho som,
està clar.
Ser arqueòleg
has de tenir una part d'art,
com si és científic també,
sense art no hi ha vida.
La comunicació també és un art.
La comunicació també és un art.
Home,
si tot allò
que li poses passió
acaba sent un art.
Acaba sent un art.
Està claríssim.
Antonio,
perdona.
No, no,
anava a dir que
jo crec que
aquesta iniciativa de l'IPES
almenys a mi
em vol dir que
estimula
que surti aquest art
fora del cercle
i de les persones
que fan ciència.
Doncs no ho perdrem.
Molt ràpidament,
Antonio,
fas alguna cosa?
Haces alguna cosa
aparte d'arqueologia?
Sí,
togla la guitarra flamenca
un poco,
que bueno,
flamencos son raíces
y la prehistoria
también son raíces,
básicamente.
Pues yo creo que ahora,
aparte d'invitaros
per a hablar de arqueología,
creo que podemos montar aquí
unas mesas redondas
per a hablar de flamenco,
de jazz,
de pintura,
fantástic, eh?
Moltísimes gràcies
per acompanyar-nos.
No tenim més temps,
però sí tindrem més espais de l'IPES
i esperem que ens podem retrobar.
Moltíssimes gràcies,
bon dia,
els deixem amb Jordi Sorinyac.
Gràcies.
Per primera vegada
en aquesta secció
no hem de recórrer
el diccionari
de grec antic
per situar-nos.
Quan érem petits
i estudiàvem
ciències socials,
per allà,
a quart de jave,
ja ens parlaven
de matèries primeres.
La Maria Dolors García Anton,
investigadora de l'IPES,
ens recorda
un exemple típic
d'aquella època.
Si parléssim
de matèries primeres
senso estricto,
estaríem parlant
dels materials
que s'utilitzen
per fer alguna cosa.
És a dir,
les matèries primeres,
per exemple,
de la Torre Eiffel
són el ferro
i són altres materials
de construcció.
Òbviament,
però,
els investigadors
de l'IPES
no treballen
al parc
del Camp de Mar
de París,
tot removent
els fonaments
de la Torre Eiffel.
Les matèries primeres
dels arqueòlegs
són les pedres
i toca estudiar-les
amb deteniment.
En el nostre cas,
els materials
de construcció
de les eines paleolítiques
són pedres,
pedres de tot tipus
on els paleolítics
estaven buscant
una qualitat
per la talla
que poguessin donar
unes eines
que els servissin
per tallar la carn,
per treballar
les pells,
per tallar
o per segar,
etcètera,
etcètera.
Llavors,
tots aquests materials
han de tenir
unes característiques.
Han de tallar bé,
han de ser resistents,
depenent del que vulguin,
buscant unes característiques
o unes altres.
Els experts
en matèries primeres
com la Maria Dolors
investiguen
les pedres de l'entorn,
és a dir,
les matèries primeres.
També investiguen
aquestes eines
que es troben
als jaciments.
Però el més important
és estudiar
la relació existent
entre aquests dos elements.
Si ens trobem
una eina de sílex,
on trobem sílex
al nostre entorn?
La resposta
a aquesta pregunta
ens pot proporcionar
dades
d'allò més interessants.
Fins de la prehistòria,
nosaltres més o menys
ja sabem
quin tipus de roca busquen.
Normalment,
el que busquen
és la pedra foguera,
el padernal,
o el sílex,
perquè té
una aptitud
per la talla,
vull dir que talla molt
i va molt bé.
Normalment,
els jaciments
ja és el que es troba.
Llavors,
nosaltres agafem
normalment
el material
que trobem al jaciment
i el cerquem
en els àmbits,
als voltants,
en el paisatge
que trobem,
els anem buscant.
Ajudats dels geològics,
dels mapes geològics,
de cartes topogràfiques...
Amb tot això,
nosaltres fem
una mena d'espectre
de què és el que hi havia
al voltant
i anem buscant
les pedres
que hem trobat al jaciment
a dins d'aquest paisatge.
A mesura que avancem
en la història,
ens podem trobar
fins i tot
amb veïnes
provenents
de terres franceses
a jaciments
de terres espanyoles.
Quan nosaltres
ens fem moderns,
el que són
les mobilitats
s'amplien molt
i, a més,
també comencen
a entrar en joc
els intercanvis
de materials.
És a dir,
com que busquen
materials que han de ser
molt bons,
llavors comencen
a intercanviar
els sílex
que a més els agrada
i uns grups
per exemple
d'Espanya
poden tenir
un sílex
que és
de molt bona qualitat
francès.
Llavors,
nosaltres també
quan ja entrem
al Paleolític Superior
i al Neolític
ja busquem xarxes
d'intercanvi
d'aquests materials també.
Mobilitat
de grups humans,
marcadeig prehistòric,
l'estudi
de les matèries primeres
és una disciplina
gairebé indispensable
per conèixer
quin us feien
els nostres
avantpassats
dels territoris
que ocupaven
i els coneixements
que tenien
d'aquestes zones.
Gràcies a Jordi Sorinyà
que és pràcticament
la una del migdia.
Repassem
l'actualitat
nacional i internacional
i de tornada
saludem
a Quim Pons
amb el futbolí.
vír.
ü
ac