M'agrada molt aquest ratet de dimarts,
que parlem de tradicions, de cultura popular,
de santets a vegades, cada cop menys,
però què hi farem?
Farem santets.
Farem santets? És que ja et toca.
Hi ha un santet que és bonic.
Qui és? Qui és?
Fes un titular, va, va, va.
Hi ha un parell de santets,
un que és un sant així una mica musical,
perquè esperem un més així una mica musical al juny.
I un altre que és molt fastero també,
que és mallorquí.
Bé, doncs deixem-ho així, deixem-ho així,
ja deixant-se sorprendre's.
De totes maneres, en el programa d'avui,
els guionistes a mi m'han posat aquí i dic que
avui el Jordi ens parlarà de cançons infantils
versionades per artistes adults.
I on tens la guitarrona?
Perquè clar, jo ara et visualitzava allò,
rotllo, sescoboix, ja, pa, som-hi, quichalla.
No.
No, no, no fem això.
Oh, jo que m'havia preparat ja.
Cadascú a la seva part.
Jo que m'havia preparat ja.
Dic, mira, que vindrà amb la guitarra.
Però tu toques la guitarra.
No.
Ah, no?
No sé per què em feia cara de graselló
una miqueta convallat d'abans, eh, d'abans.
Poc, poc, per jo.
I cantar?
Poc.
Poc, tampoc.
No, no, no ets molt gaire artista.
Jo em dedico altres coses.
No, no, que em sembla perfecte, eh,
ja ets prou complet, però...
Els artistes els moc, els moc jo.
Ja, ja.
No ens faltaria fer d'artista.
De Sescoboix i allò, de tots aquells grups que hi havia.
Avui parlarem una mica d'aquests.
Ah, doncs vinga, va, comencem.
Has portat música, clar.
Sí, vinga, va.
Ah, doncs sí, comencem ja amb el primer tema.
Ja soc a esta pasqua i no tinguen pascueres moscastanar a l'asilo
a buscar-les, abueles, la tarara, sí, la tarara, no.
La tarara, mare, que la balle jo.
Ai, xumbala, les xiques guapes.
Ai, xumbala, del polissó.
Xics i xiques que no juguen, que se'n vallen al racó.
La tarara en català, no l'havia sentit mai.
La tarara en català.
Jo la sabia en castellà, eh.
Que tenia un vestido blanco, que se lo pone.
Aquesta cançó ens porta normalment molts records d'Andalusia,
de Federico García Lorca, no?
Perquè és una de les versions més conegudes i més esteses, no?
Però l'hem escoltat en veu del Pep Jiménez Botifarra,
que és un cantador, un jove cantador,
però que ha après de la tradició oral.
Ell explica que s'ha après de la seva àvia, dels seus ancestres, no?
I té moltes cançonetes d'aquestes.
I doncs és el Pep Jimé, no?
La població ara no t'ho sabia.
Però la zona és valencià.
És valencià.
I és, bueno, en aquest cas, aquesta cançó, diuen que és una cançó...
Avui farem cançons infantiles, eh.
La tarara és molt bonica, eh.
Potser per aquest referent que deies, l'urquià i tot plegat.
Sí, és una cançó que està molt bonica.
Hi ha moltes versions i té algunes lletres molt enigmàtiques, no?
En aquest cas, és una lletra adaptada a un moment concret, no?
Perquè fa un esment concretament a la Pasqua, no?
I, bueno, sembla que possiblement, doncs,
es podia haver aprofitat en aquell moment, no?
Però hem vist una cançó molt coneguda,
un estàndard en català.
Un estàndard, efectivament.
Un estàndard infantil, clarament, no?
Cantat per un cantador, doncs, tradicional,
en aquest cas, doncs, Pep Jiménez Botifarra.
És un dels grans descobriments.
És a dir, canta tota la vida.
És un senyor que treballa a la brigada municipal d'un poble, no?
Un dia un el va escoltar i diu, escolti,
però si tu cantes molt bé...
Li has fet un disc, no?
No, no, he n'ha fet un, eh.
És que obria el talent.
No és broma, no és broma.
És un personatge del qual se'n sentirà parlar,
perquè és una persona jove i que se li premeu molta trajectòria.
Home, és molt potent, eh.
Té molta empenta cantant.
Han entrat així amb una tarara que, bé,
aquí hauríem de veure com ens hem posat tots bé,
jo en particular.
Aquesta l'he començat perquè és un home el que canta, no?
Però no sé per què, no?
Les cançons infantils, a vegades,
doncs, hi ha moltes que estan vinculades als bressols, no?
I et sona més allò que només les puguin cantar les noies, no?
No farem només cançons de bressol, eh, evidentment.
Però són tan boniques.
Però en tot cas sí que fem cançons infantils, no?
Cançons per nens, no?
I ara anem amb una cançó de noies,
cantada per noies, vaja, en aquest cas,
que és un altre estàndard, no?
En aquest cas, viatgem del Baix València
a les Illes Balears.
Cinc pomates, tres pomers,
de cinc una, de cinc una,
cinc pomates, tres pomers,
de cinc una ja en caigué.
Si mirau es vent d'on ve,
veureu es pomer com dansa.
Si mirau es vent d'on ve,
veureu com dansa es pomer.
Vinga!
Anem amb una cançó!
Quatre pomes, tres pomers,
de quatre una, de quatre una.
Quatre pomes, tres pomers,
de quatre una ja en caigué.
Ha començat amb cinc, no?
Sí.
Dic, allà, jo recordo que quan érem petits
ens les cantaven amb deu
i no s'acabava mai la cançó.
Això està pensat per un disc, eh?
Ah, clar, per això, cinc pometes,
perquè diu, calla, que si no...
Les pometes, una altra...
Però és una versió molt moderna,
molt divertida, no?
Sí, però està cantada per una àvia,
és la Miquel Allador.
La Miquel Allador és una cançó...
Aquesta senyora és una àvia?
Sí.
Té una veu molt jove?
Sí, sí, sí, sí.
Té una trajectòria, aquesta senyora ja...
No sé quants anys fa que canta,
però aquesta senyora, sí, sí.
Bé, té una veu molt bonica, no?
Molt bonica, sí, jove.
Sí, sí, sí.
I realment és una cantant molt coneguda a Mallorca,
és la Miquel Allador,
integrant del grup Música Nostra,
i una històrica de la música tradicional
i de la música folk.
Això sí que va més ja amb aquest onda que deies tu
del Xesco Boix i tal, si vols, eh?
Però realment és una cançó que segurament
ha cantat moltíssima gent,
amb moltes versions, no?
I en aquest cas la Miquel Allador recorda ja
que a ella mateixa li havien cantat les seves àvies, no?
Vull dir que això és important de tenir-ho en compte.
Les Pometes, aquest sí que és un estàndard absolutament.
Sí, és un estàndard que es va popularitzar molt
amb el grup de folk,
que és un grup que, bueno,
això els més veteranos potser tindran més record, no?
És un grup que enguany, precisament,
es fa també algun aniversari de les anys que ens va complir i tal.
És un grup que va marcar també una trajectòria
molt important amb la música tradicional,
en el sentit que va fer tot un repertori
de músiques que van popularitzar ells
i que havien quedat una mica en l'oblí.
Això en un moment difícil que eren els finals
de la... les acaballes de la dictadura
i en aquest grup de folk,
en els seus inogis, va tocar gent molt variada, no?
Hi havia un grup, perdona, Jordi, també,
que es deia Ara va de Bo.
Sí, bueno, hi havia i hi ha.
Hi ha, encara continua.
Ara va de Bo és un grup infantil...
Parlant de fa molts anys, eh?
Ara va de Bo era de la Quinta del Sesc Boix.
Per un correligionari teu,
perquè és un periodista, el Jordi Roure,
que si no m'he convocat treballa a Ràdio Nacional d'Espanya
i és una persona que s'ha dedicat tota la vida
a fer cançons pels nens.
Jo penso que és molt important, no?
En aquest cas és una versió ja menys autèntica,
és a dir, més passada ja pel sedat,
podríem dir, dels anys 60.
Home, però per l'esperit de que es mantingui entre els nens,
perquè el fet d'actualitzar aquestes cançons
és perquè no es perdin, no?
Exacte, sí, sí.
Fixeu-vos que ara hem escoltat un estàndard
que podíem dir gairebé espanyol,
un estàndard català,
o Països Catalans en versió catalana,
i ara anem a escoltar una altra,
que segurament és un estàndard ja més concret d'una zona.
Si n'hi ha una bepa que l'estimen tant,
de tant que l'estimen se la quedaran,
bonica és la rosa i que bonic l'horram.
on està la bepa que no tarda tant,
és a la ribera, renta el tevantal,
bonica és la rosa i que bonic l'horram.
Quico, sense el Célio, sense el noi,
sense el mut de ferreries.
Artur Galla.
Artur Galla, Terras de l'Ebre,
cantant una cançó que jo, per exemple,
jo la desconeixia, no?
Vull dir que és parlar d'una xica,
que és la bepa, no?
I, bé, ens explica, doncs...
Que aquestes xiques d'aquestes cançons
sempre van a rentar el riu.
Sí, sí, sí.
Ai, que passarà al riu,
que van totes allà a rentar el riu.
Ai, ai, ai.
És un personatge també molt curiós,
aquest sempre ha estat vinculat a...
d'una banda a les rondalles,
a les llegendes,
per altra banda, els pessebres, no?
Les rentadores tenen un lloc molt important.
Tenen un lloc prominent, el pessebre,
sempre al costadet del riu.
Ara, amb el Jordi Bertran,
jo no sé què pensaran vostès,
però ara amb el Jordi Bertran,
dèiem, són cançons tradicionals,
molt antigues.
Sí, sí, aquesta és tradicional, eh?
També no és...
És una cançó antiga de les Terres de l'Ebre.
En cap cas sonen rònegues, allò,
ui, caspocilles, no?
No, no, al contrari,
sonen fresquetes i molt actuals.
Sí, precisament,
una mica el títol que poseu al sumari,
una mica...
Avui hem fet aquest programa
perquè hi ha un CD...
Avui faig propaganda, eh?
És a dir,
que es diu Musiquetes per la Bressola.
La Bressola és l'Escoleta,
a Mallorca,
la llar d'infants,
la guarderia, etcètera, etcètera, no?
És a dir, és per cançons per nens,
però versionades per artistes importants, no?
És a dir, importants, evidentment,
aquí no tenim l'Star System
que tenen altres presos, però...
Però dins de l'àmbit de la música popular,
sí que també té el seu Star System.
Sí, hi ha un...
És un projecte que ha intervingut, doncs,
dos grups importants dels països catalans,
que són la Carrau i Xerrameco Tiquismiquis.
En aquest segon grup hi toca, hi canta, vaja,
un personatge de la ciutat,
de la nostra ciutat,
que és el Pelle Viader, precisament,
i ha fet un treball d'adaptació
a través del segell,
propaganda pel fet,
que és un dels segells musicals més actius
que hi ha en aquest país,
i que, precisament,
el que intenta demostrar
és que en aquest país
hi ha cançons tradicionals
que poden sonar tan modernes
com a aquesta.
Home, el Xerrameco,
recordo aquella versió que vam fer
de la Fera Ferozge
que cantava l'Uvidi Montlló
que també sonava molt actualitzada
i molt bé, eh?
Molt, molt bé.
Però s'han fet un treball
de producció d'una sèrie de temes.
Hi ha 22 temes
en aquest treball dedicat,
especialment a les escoles.
És un CD
que avui jo dedicaria molt
a tota aquesta gent
que treballa a les escoles,
a les llars d'infants
i que explica als nens
i a les nenes
tot un repertori
que sense aquesta participació,
sense la participació
d'aquest professor
i d'aquestes professors,
difícilment podria arribar
i difícilment podria continuar.
Tot sabent que avui en dia,
evidentment,
els pares i els avis
hi juguen un paper important,
però aquesta transmissió oral
a vegades ve més
per la feina que es fa
en aquests centres d'ensenyament
i em semblava
que no havíem dedicat mai
un programa
amb els centres d'ensenyament
i valia la pena.
I que no s'ha trencat
perquè tu que tens
una criatura molt petiteta,
jo que els tinc més grans,
aquestes cançons
són tan comunes
al teu fill
com als meus fills
com a Lluís Comas
que ens està escoltant,
segur que se sap
les Pometes
i el Joan Petit,
vull dir que tot...
El Lluís ja les ballava
quan era petit
perquè ja els organitzàvem
aquí a la festa.
Els que no podíem ballar
érem nosaltres.
Però em refereixo
que no hi ha hagut
un trencament
en el que és
la transmissió
d'aquest tipus de cançons.
En altres qüestions
probablement sí
que hi ha hagut
un trencament,
lògic, segur,
però en el que és
la tradició
de les cançons
de Bressola
de moment
es manté
per generacions, no?
Sí, sí, jo crec
que és molt interessant
i pensar
que aquestes feines
es poden anar
reactualitzant.
En tot cas,
aquest CD
vagi a la propaganda
es ven
amb un preu
molt econòmic
que si m'equivoco
són 4 euros
en la revista
Sons
que és una revista
d'aquestes de música
que es troben
en tots els quioscos
i sé que em sembla
que va a un DVD
també
però bé, em sembla
que sí, sí
que són 4 euros
el CD
un DVD
i la revista
i és un CD
per nens
sobretot
i per les escoles
pels nens
i tot això
revista Sons
a qualsevol quiosco
on troben, no?
hem fet País Valencià, Mallorca
les Terres de l'Ebre
i en aquest cas
anem cap a Terrassa
a Terrassa
hi ha aquest grup
que es diu
La Carrau
aquí no canta
com a La Carrau
però La Carrau
té dues fantàstiques cantants
que són
la Núria Lozano
i ara no em sortirà
l'altre nom
la Núria Lozano
és la que tenim
en aquest cas
la Núria Lozano
és la Carol Durant
ha vingut alguna vegada
a Tarragona
sí
n'haurien de tornar
que animen molt
vinga
animem les que tornin
que torni la Carrau
la Núria Lozano
és l'acordionista
la Carol Durant
és violonista
toquen altres instruments
també les dues
en tot cas
hi ha un tema
que crec que els oients
també coneixeran
de seguida
la luna i la pruna
tota vestida de dol
i sa mare
que la crida
és un pare
que no ho vol
i la lluna
i la pruna
tota vestida
de dol
i sa mare
que la crida
és un pare
que no ho vol
un pare
un pare
dos pams
tres pams
quatre pams
cinc pams
sis pams
set pams
vuit pams
nou pams
deu pams
el segell
de la Carrau
sí sí
és aquestes que se'm van
de farra
també fan coneres
pels nens
bé
té les característiques
aquestes de melodies
senzilles
divertides
que
bueno
que es poden
interioritzar ràpidament
i bueno
fer-te la teva
vull dir
jo penso que
a més té aquest aire
absolutament
modern
i que
jo penso que
és una aportació
increïble
no?
el repertori
realment és per agafar
tota aquesta gènica
de la canting
fer una festa infantil
amb tota aquesta gent
perquè realment
és molt bonic
en aquest cas
anem
fem un pas més enllà
i bueno
per aquí baix
ja se senten samplers
i se senten coses
és a dir
la Núria
la gent de la Carrau
el que defensa molt
és aquest apropament
als nous sons
que els nens escolten
i per tant aquí
fixa-vos
ja no se sent
la veu tan
diguéssim
austera
que sentíem
al principi
de la Tarara
estupenda
del Botifar
sí però és diferent
que se sent
tota una orquestració
i una
per moltes
és molt diferent
no cal posar-se de peu
però
ni mai hem fet
una declaració
de principis
però des d'aquest espai
el que sempre
sense explicar-ho
així
pensem que
la cultura popular
la tradició
no és perquè
estigui en una urna
i en un prestatge
és per gaudir-la
per viure-la
i anar creant
cultura popular
i tradició
anar evolucionant
i anar
recollint
tots aquests
fets que es mantenen
vius
justament perquè
hi ha gent
que es preocupa
d'actualitzar-los
el que passa és que
de vegades
podem parlar-ho
i explicar-ho
però si no tens
proves materials
i tangibles
en aquest cas
avui sí que tenim proves
quan apareix una prova
és fantàstic
perquè dius
això és que
teoritzen
aquests que estan
parlant a la ràdio
de quan en quan
es pot veure
i a mi em semblava
que una de les coses clares
és que el repertori
dels nens
de vegades
pot ser molt
molt carrincló
i a mi m'espanta
que identifiquem
els nens
amb carrincloneria
fa pànic
i és gairebé
immoral
que els nens
se'ls ompli
de coses
sense qualitat
exacte
jo crec que aquí
és un punt
d'abans
els nens
són intel·ligents
i per tant
els hem de
compassar
la seva intel·ligència
amb músiques
que siguin intel·ligents
sense perdre
cap mena
d'arrel
autòctona
això els bascos
ho han tingut
sempre molt clar
aquí a vegades
costa més
de fer-ho
però en tot cas
jo crec que
l'exemple
era molt bo
i per acabar
perquè no diguin
també que ningú pensi
és que aquí
em posaran
algú ja em va dir
vas acabar
posant la moixeranga
en plan
sound system
doncs a mi
em va encantar
sí
però bueno
no tothom
té la mateixa parella
que tu
home però
era com un divertiment
com una
hi ha gent que
hi ha un pas massa
doncs encara
sort que no vas posar
la versió chill out
si no no sé
què hagués passat
un altre dia
en tot cas
hi ha un
hi ha un
una part
d'autenticitat
que es manté
i que hi ha gent
que fa versions
molt
molt acurades
molt actuals
i molt
comprenedores
i en aquest sentit
per mi la daltarara
era un
i hi ha un altre
cantant en aquest cas
també molt bo
un cantant
històricament vinculat
al grup al tall
que és el Miquel Gil
que és un dels grans
de la música europea
en aquest moment
a nivell de música
tradicional
de música d'arrel
però que el poden trobar
en festivals ètnics
en festivals
a vegades
i tot rock
és un personatge
molt valorat
a nivell internacional
també
i té un tema
absolutament
tradicional
tradicional
tradicional
que una mica
ens recorda
aquest origen
més de la cançó
gairebé de Brassol
no dic que sigui
estrictament
però
ens ho recorda més
i em semblava
que era una bona manera
d'acabar
també
és gairebé
un clàssic
que es diu
Mare Mareta
doncs acabem
amb Miquel Gil
el gran Miquel Gil
Jordi Bertran
gràcies per aquest regal
això els companys
de la revista Sons
que han fet
musiquetes
per la Brassola
i és un programa
especialment dedicat
als que normalment
ensenyen aquestes cançons
als més petits
doncs vinc
ara que s'acaba el curs
per la festa
de fi de curs
les diferents escoles
Brassols
tenen una bona banda sonora
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
salut
la niña
plorava
plorava
quan jo la dormia
i si li cantava
la sol
li venia
mentre l'endronçava
i si jo li odia
a d'or
te'n
i neta
ni nada
m'amorà
m'amorà
m'amorà
m'amorà
ràp
gris
m'amorà
m'amorà
cair
ara
jo li
sè
no
mal
m'amorà
el
ě
mi
mal
que una nineta m'havia escomprat.
La nineta tenia bonicos els ulls,
la cara ben fina i els cabells molt rulls.