.
Ara passa mig minut, de dos quarts d'una del migdia.
Cada dilluns a aquesta hora aproximadament mirem el passat,
però el passat, més passat de tots, més llunyà,
en aquest espai que van batejant el seu dia
i que continua amb aquesta evolució
i que fem en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social
de la Universitat Rovira i Virgili.
Avui dedicarem aquest espai a parlar dels projectes de futur
del jaciment de la Boella a la Canonja.
Al setembre continuaran les excavacions
i ja s'ha concretat l'adequació d'un passeig arqueològic.
Ens acompanya Josep Vallverdú,
ell és investigador principal del projecte de recerca de la Boella.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, com estem?
Gràcies per ser amb nosaltres.
Acaba d'arribar ara perquè estava en metge d'un embús,
l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.
Imaginem que d'aquí una estona,
també pel mateix problema de l'embús i del trànsit,
s'incorporarà, esperem que ho pugui fer,
Francesc Roig, responsable del Centre d'Estudis Canongins.
Deixem que segui, còmodament, l'alcalde de la Canonja.
Roc Muñoz, bon dia.
Hola, bon dia.
Tampoc no som una ciutat tan gran,
però també tenim problemes de trànsit com tothom, eh?
Sí, suposo que sí, o almenys jo els he petit avui.
Bé, no, si fa o no fa aquesta hora del migdia,
moltíssima gent ho pateix.
Aquells senyors i senyores,
o diguem-ho com tu ho consideres més oportú,
que habitaven la boella fa 750.000 anys,
aquests problemes no en tenien, no?
Perquè eren poquets i a més espai,
tot el que volguessin i més, no, Josep?
Doncs sí, és com a mi queixer la vida dels documentals,
quasi, les parts naturals i tot això, sí, sí.
Si et sembla, abans hem de parlar del futur,
que és importantíssim.
Explica'm una miqueta, que els oients se situin,
què és l'espai de la boella?
Intentem imaginar el paisatge anterior,
hem de retrocedir probablement, com dèiem,
un milió d'anys, aquest espai,
que es revela com un escenari
del que podríem dir les primeres poblacions humanes
al camp de Tarragona,
partint sempre de les evidències
i les informacions que teniu avui.
Segons el que trobeu un dia d'aquests,
potser les hipòtesis no trastocar-se,
però sí que es poden modificar una mica.
Però, a dia d'avui, amb tot el que teniu,
com devia ser aquell espai qui l'habitava?
Bé, més que el poc coneixement que tenim
del que serien els entorns d'aquests ambientals
de fa un milió d'anys,
o entre un milió d'anys i mig milió d'anys,
se suposa que es podrà resoldre
amb una investigació multidisciplinar
al Quiloparrenc de la boella,
i, en principi, també el que seria
el nostre projecte d'investigació més,
el nostre marc d'investigació,
que seria el camp de Tarragona,
amb un projecte que tenim d'investigació
des de fa ja un barbè de deu anys.
Però, de fet,
el barranc de la boella
ha esdevingut un arxiu de primer ordre
amb aquestes tecnologies més remotes.
Amb això volem dir que, bueno,
el nostre coneixement del camp de Tarragona
des d'un punt de vista
de la geografia
i, sobretot, dels ecosistemes
és força reduït
en el sentit dels coneixements actuals
que es podrien aplicar,
però sí que tenim uns importants antecedents
amb els treballs, sobretot d'un terme,
en el primer terç del segle XX,
del segle passat.
De totes maneres,
en aquest espai
i aquests troballos que heu fet,
que ara en parlarem,
en quin període ens situa
del que és la prehistòria?
Bé, com us deia,
de fet,
el barranc de la boella,
com els altres llaciments,
de fet, en realitat,
es corresponen a un arxiu
amb moltes fulles
i l'habilitat de saber-les llegir
és pròpia d'una sèrie
de coneixements professionals.
Però, en principi,
estaríem parlant dels coneixements
que tenim ara,
doncs són diferents documents
que abarcarien això
que us deia abans,
una ecologia que va entre un milió d'anys
i fa mig milió d'anys.
I en aquests diferents contenidors
d'informació,
que poden ser principalment
dels estrats,
dels seus fòssils,
concretament de la boella,
expressa molt bé el que...
Reprenc una mica la pregunta,
em deies abans,
en tota l'evolució costera
del tram Baix del Francolí.
i, en principi,
això és el que coneixem fins ara.
Se suposa que era una zona rica
en vegetació,
en aigua,
que facilitava, doncs,
que s'instal·léssim pobladors allà.
De quin tipus de...
En el que és la cadena
de l'evolució humana,
de quin tipus d'home estem parlant?
Bé, estem parlant,
en principi,
d'una població
d'un domínits
que estarien...
serien anteriors
al fil
o a la branca
dels nardentals
i que podien remuntar-se
exactament, doncs,
amb el conegut
a la nova espècie
de l'antecessor,
acunyada
a la gran dolina
de Tapuerca
i que representaria,
doncs, això,
les primeres
arribades
del poblament
aquí
al camp de Tarragona.
Allò, jo no sé, Roc,
però aquesta zona
si t'ho imagines
com un vergel, no?
Perquè si hi havia mamuts
i hi havia més animals, no?
L'heu constatat
que podia haver-hi
altre tipus d'animals?
Sí, de fet,
és un entorn aquàtic,
un fluvial,
és un...
Principalment
tenim moltes proves
ja a partir dels afloraments
que es tractaria
del tram baix
del Francolí
en una zona de...
Pensem de...
Quan hi ha al nivell alt
del mar
molts aigua molls
tipus Empordà
o també molts ben estudiats
a nivell d'ecosistemes
al Guadiana,
per exemple,
grans zones d'aigua molls
i que de fet,
recorrint una mica
a l'actualisme,
no que més cal pensar
tal com està descrit
a tota la platja
de la Pineda
i l'australia del Salou
pels primers
científics naturalistes
com us deia abans
de començaments
de segles
com el Sò de Vilaseca
com el
Josep Ramon Bataller
i aquí en aquest lloc
doncs en principi
també hi havia
abans de la seva
dessecació
als anys 50
doncs tota una sèrie
d'aigua molls
i un lloc molt ric
d'aigua reig
entre aigües dolces
i aigües salades
on fauna
doncs com
els mamuts
o els provocidis
que necessiten
fins a 300 litros
per viure cada dia
doncs no es podien viure
no podien allunyar-se molt
Clar, clar
Saludem Francesc Roig
responsable del centre
d'estudis Canongins
Francesc, bon dia
Bon dia
Gràcies per acompanyar-nos
ara quan ens estava explicant
el Josep
doncs una miqueta
com podia ser
aquell espai
partint de les hipòtesis
que elaboren
a partir de totes
les trobatlles
que han fet
Vosaltres com a Canongins
us imagineu
tota la zona aquella
com era?
Us agrada afabular?
en el passat més passat
de la Canonga
d'aquesta zona
si més no
del camp de Tarragona
diguem-ne
Home, és cert que
tal com van avançant
els científics
i van llançant
les seves hipòtesis
doncs tot obre un camp
prou diferent
també important
i efectivament
pensar com devia ser
tota aquesta zona
del camp de Tarragona
i veient-la
el que és ara
doncs
evidentment
un pot imaginar
i afabular
però clar
la realitat
és la que és
i per tant
es tracta
que posem
tot el coneixement
dels científics
i tot el que som
nosaltres ara
a veure de quina manera
ho podem conjugar
tot això
Josep
Francesc
Ai, Francesc, perdona
el Josep és el guà
Sí, a veure
doncs si parlem
d'entre 800
i un milió d'anys
que més o menys
és el que
la hipòtesi
temporal
estaria
allò era un mar d'aigua
una desembocadora
natural
que contra tot pronòstic
com ha explicat ell
doncs
era del francolí
i ara
és una altra mar
doncs
més superpoblat
i condensat
però
hem de treballar
amb el que tenim
i hem de fer possible
que
allò que va ser
pugui tornar
a semblar
o com a mínim
a ser explicat
perquè les generacions
d'ara
i del futur
entenguin
d'on venim
i el que
tenim
més o menys
la responsabilitat
de fer
el que hem de fer
doncs
algú
quan digui
quan va ser el moment
de fer-ho
es va fer
doncs sí
com a mínim
ho intentarem
no?
Hi ha una qüestió important
que ens situa
novament
al present
i és el fet
que una administració
en aquest cas
local
una entitat
que presenta
el teixit associatiu
més important
de la canonja
i l'IPES
en aquest cas
signin
un conveni
que permeti
que faciliti que es treballi
però no allò
una cosa puntual
sinó a mig llarg termini
és a dir
que consolidi
un procés
que la ciència
s'acosti també
a través de les administracions
en casos puntuals
tampoc no és tan habitual
probablement
sigui un cas particular
el vostre
lamentablement
no és habitual
per això és notícia
i per això s'ho pregunto
el que sí hem volgut fer
nosaltres
particularment
des de l'Ajuntament
i amb la col·laboració
evidentment
del centre d'estudis
i també de l'IPES
és que
les expectatives
que es van generar
aproximadament
fa 10 o 12 anys
que també van
hi van haver uns
força iguals
i que la riera
de la bolla
també va baixar
molt plena
i van sortir
coses que després
s'han confirmat
és que aquelles expectatives
que s'havien creat
doncs ara
10 o 12 anys després
una altra vegada
no es quedés
també
amb notes de premsa
o amb entrevistes
puntuals
sinó que tot això
tingués un contingut
al darrere
per tant l'Ajuntament
el que sí ha volgut
en aquest cas
és prendre
en part
la iniciativa
perquè almenys
els investigadors
i els científics
puguin excavar
i puguin
demostrar
que aquest llaciment
és tan important
com es diu
aquesta és la raó
fonamental
que ens mou
ho ha apuntat
una miqueta
fa un ratet
el francès
que per part nostra
almenys que no quedi
que no es pugui dir mai
l'Ajuntament de la Canonja
el poble de la Canonja
no ho va fer
o no va posar
els esforços
que calien posar
damunt de la taula
perquè això fos una realitat
la cosa més enllà
que és la divulgació científica
la població en general
en parlem immediatament
de totes maneres
a lo millor
els oients pensen
però què passa
que quan els investigadors
han de fer una excavació
no poden entrar allà
a excavar
i no
no és tan senzill
com sembla
que arribeu vosaltres
amb els vostres
parlo en general
no només de la boella
en general
els protocols
quan vosaltres
heu de fer una excavació
sabem casos
per exemple
no fa gaire
en aquesta mateixa evolució
no parlàvem
d'excavacions a cambrils
restes que apareixen
quan es fa
algun projecte urbanístic
aleshores
es fa una actuació d'urgència
però clar
un cop ha passat
l'actuació d'urgència
els arqueòlegs
voleu continuar treballant
en determinats espais
com funciona habitualment
el que vosaltres
pugueu anar a excavar
home és una qüestió
de fet no massa complexa
en el sentit
que doncs
hi ha d'haver
primer
hi ha d'haver una bona relació
entre el que
ets capaç d'excavar
i el que pots
després
especialment processar
perquè l'administració
està ensomet
a una fiscalització
jo penso que és
una molt bona manera
de regular
que les activitats
d'excavació
estiguin
per dir-ho així
sota llei
i que no es faci
més del compte
o que tot hi hagi
perquè principalment
el problema
de fer més del compte
és que després
no tens temps
d'estudiar els materials
ni de publicar-los
d'una forma
que tinguin
una direccionalitat
ja sigui
amb l'àmbit local
o amb l'àmbit internacional
en aquest cas
el cas
de la Boella
com deia molt bé
ara en Roc
és un cas
d'aquests
llaciments
que també fa molts anys
des de fa
quasi un segle
bueno
aquest a menys d'un segle
es coneixia
que era
d'un interès
remarcable
dintre del que seria
la prehistòria catalana
inclús espanyola
de fet
la presència
d'aquest tipus
de producidi
és molt rara
dintre del registre espanyol
hi ha llocs
que són
els elefants
per exemple
a Madrid
als terrasses de Madrid
o inclús
al Guadalquivir
ja sí que hi ha
jaciments
d'uns
d'elefants
més relativament
més recents
però que aixos d'aquí
van cridar
molt l'atenció
sobretot
a partir
que
el sobredor
del Guadalceca
i el de Villalta
el determinen
i
en principi
l'any passat
quan van parlar
amb el Roc
especialment
van dir
el que hem de fer
és que aquest jaciment
que ha estat
bastant oblidat
amb el temps
intentar-lo
posar-lo al dia
fent una aposta
ferma
i això
el Roc
ja sap
que hem jugat fort
però ha anat
força bé
la cosa
que era conèixer
sobretot
la cronologia
i la determinació
biostatigràfica
per dir-ho
o paleontològica
d'aquest
proboscidi
això
com tu deia
ens ha portat
una molt bona
col·laboració
entre l'Ajuntament
i nosaltres
en quant als objectius
de valorar
el jaciment
quin interès
tenia
en realitat
respondre a això
i de fet
he de confessar
que les expectatives
s'han depassat
nosaltres vam anar
allà
com
quasi com
una salvació
com un
intervenció
d'urgència
pels aiguats
i el fet
de trobar
restes
de presència
humana
en forma de gabinets
i sobretot
la tasca d'analítica
que hem fet
gràcies a la
patrocinació
de l'Ajuntament
hem pogut
determinar
que aquest jaciment
val molt la pena
amb això
vol dir que
no és per
no és per
desmereixer
altres projectes
però bueno
nosaltres
estem sotmesos
a diferents
tipus de dinàmiques
i de
relacions
amb l'administració
però sí que haig de dir
que aquest jaciment
és realment
singular
dintre del que seria
l'aspecte
de jaciments
del placer
inferior
a Europa
i a Euràcia
per cert que
la pluja del dissabte
heu mirat
si ha sortit
alguna cosa més
no ha fet baixar
la riera
com altres vegades
ara ho pensava
mentre parlaves
d'això
dels antecedents
quan es va trobar
després d'una arribada
que aquest dissabte
va caure aigua
en aquest aspecte
seria interessant
dir
i tornar a destacar
les gestions
que ha fet
l'Ajuntament
de la Granonja
amb l'ACA
per tal
que la canalització
de la riera
no es fes
en la seva totalitat
com estava
inicialment prevista
sinó que
es preservés
la llera
en el sentit
que si s'ha de canalitzar
es canalitza la llera
però no
tot el que serien
les
les ribes laterals
per no malmetre
precisament
el filó
que
d'on ara
ells
poden anar
traient
aquesta documentació
paleontològica
que
des del centre d'estudis
nosaltres
ens agradaria moltíssim
i no tenim cap dubte
que pot arribar
a superar
el prestigi
que actualment
té a Tapurca
el Pep riu
però sempre l'hi ha dit
falten 30 anys
de treball
encara
30 anys
i el ressò mediàtic
que és imprescindible
a Tapurca
porta molt de temps
i molta inversió
i molta
diguem-ne
infraestructura científica
darrere
nosaltres
encara no hem posat
ni el número zero
però
hem posat les bases
perquè el zero
quan el posem
es consolidi
ràpidament
fins al 10
per tant
hem treballat
en el substrat
és a dir
en larga massa
del fonament
estem treballant ara
les parets
després s'aixecaran ràpid
però si no tenim
un bon fonament
no aixecarem res
aleshores
ell
ha detectat
ja
bueno
en els seus informes
han detectat
presència d'homínits
en forma d'estris
sí sí
els estris
però és evident
que homínits
de 800.000 anys
d'un milió d'anys
doncs donen
un termòmetre
de prestigi
a nivell paleontològic
considerable
de moment
els espais
contenen nom
com a tapuerca
el forn
la mina
com allà la gran dolina
la cima dels ossos
no?
Roc
el merchandising
s'haurà de començar
a muntar
amb el tema dels parsecs
i tot plegat
fer uns mamuts
petitets
que tinguin la cosa
de la canonja
us venc la idea
no us cobro res
perdona francès
però si volem ser
una mica de puerca
hem de tirar per aquí
també
no siguem tan exquisits
està clar
deia
l'Odal Carbonell
l'any passat era
quan va vindre
l'Emiliano Aguirre
i d'anys
diu
és que clar
aquí el que costa
en aquest país
és precisament això
a Amèrica
de seguida
es fan els números
què em costa
i què puc treure
i a nosaltres
ens costa
fer
bé
aquest merchandising
i sobretot
fer-nos
aquesta pregunta
però efectivament
també des de la Buella
també d'altres llocs
s'està veient
la potencialitat
d'aquest llaciment
i per tant
efectivament
una cosa
ha d'anar
de la mà de l'altra
tu deies
és difícil
tot posar en marxa
tot aquest tipus
d'excapacions
i això
segurament
administrativament
no ho és gaire
però també
quan vam signar
el conveni
vaig dir que els investigadors
han d'excavar
han d'investigar
però també
han de menjar
i aquí és on entra
una mica
l'Ajuntament
de la Canonja
i on han d'entrar
altres actors
i altres patrons
que han de
suportar
aquest edifici
efectivament
això val diners
i aquests diners
s'han de posar
sobre la taula
perquè
aquests senyors
dediquin
el seu temps
i els seus esforços
a investigar
però una cosa
sense l'altra
no va enlloc
però seguint
amb aquella màxima
de l'Eudal
Carbonell
que sempre diu
allò que la societat
ens dona
nosaltres ho hem de tornar
a la societat
apareix aquesta idea
del passeig
arqueològic
que es vol fer
doncs una miqueta
mostrar
d'una manera
pedagògica
etcètera
etcètera
la població en general
tot el que suposa
la boella
no?
bueno
en principi
l'idea del passeig
és bàsicament
impulsar
des d'aquest conveni
que tenia en Marc
entre les tres institucions
una figura
que seria
un equipament cultural
que és el jaciment
en realitat
i bueno
en principi
com a paratge natural
és un lloc
jo penso
interessant
des d'un punt de vista
i a més
és que s'ha de
s'ha de sanejar
allò té un cert interès
des d'un punt de vista
sobretot
com us deia
d'arxiu
però també
des d'un punt de vista
per la ciutadania
és un lloc
que podria ser
un equipament cultural
doncs
com qualsevol
quan pots tenir
doncs
petits parts
o pots tenir
i això és compatible
no?
perfectament
això és un
treball de
de fet nosaltres
com el més tard
o més d'hora
aquest al barranc
s'ha de sanejar
hauríem d'estar
i de fet
és el que farem
coordinats
amb l'administració
en diferents nivells
d'administració
per poder adequar
les superfícies
d'excavació
a aquest projecte
d'ascenejament
i aquest projecte
d'ascenejament
portés
una
o un petit
com es deia
doncs
una petita infraestructura
municipal
en forma de passeig
heu pensat
com fer-ho Roc
bé
estem pensant
i a més
estem iniciant
les converses
amb l'ACA
com deia abans
el francès
o sigui
sabeu que
fa un parell d'anys
les riuades
que hi van haver
doncs
un dels projectes
que hi ha
és precisament
canalitzar
les rieres
i aquí
el que s'ha demanat
és que
entre
la T11
i l'autopista
doncs
aquest espai
doncs
el tractem
d'una manera
diferent
hem d'acabar
de parlar amb l'ACA
o començar
a parlar amb l'ACA
perquè ara hem establert
els primers contactes
i efectivament
això ha d'anar
per aquesta via
després de tot això
a més
s'ha de complementar
segurament
en una fase posterior
amb un museu
doncs
a la canonja
perquè aquestes peces
puguin exposar
però efectivament
la riera
doncs
s'ha de canalitzar
d'una manera determinada
que no malmeti
doncs
els llaciments
i a més
doncs
que serveixi
doncs
perquè la gent
pugui visitar-la
a peu
que és una manera
molt interessant
de veure
tot això
clar
el dia que vau
signar aquest conveni
es va presentar
públicament
les restes
del mamut
restaurades
tots aquests materials
es poden visitar
ara per ara
es poden contemplar
va ser un fet excepcional
això ja ho reservem
per un futur
en principi
encara
encara no es poden
observar
ni res
de fet
ara tenim
una prioritat màxima
que és
sobretot d'aquí
en menys
de sis mesos
esperem
poder enviar
una petita
comunicació
científica
a revistes
internacionals
sobre
com us deia
la singularitat
d'aquest llaciment
sobretot
basats
en les analítiques
fetes sobre
les biometries
i el paleomagnetisme
que és una
i se suposa
que un cop
això ha fet
aquesta prioritat
després sí que
començaríem
a treballar fort
després
a excavar
doncs
intentar
generar força
coneixement
que és el que
serà
el futur
se suposa
museu
o sala
sobre aquests
materials
però de moment
encara hi ha
molta feina
de laboratori
a fer
aquí en aquest
futur museu
amb tota aquesta documentació
aquesta tasca
una miqueta
de testimoni
al llarg de la història
que sempre ha tingut
el centre d'estudis
Canungins
també en aquesta qüestió
teniu un paper important
no Francesc?
Sí
nosaltres estem oberts
ja ho sap Lipes
que qualsevol
és a dir
a veure
el centre d'estudis
no té la infraestructura
científica
que tenen
altres
publicacions
de caràcter
molt més específic
que és
on ells
publiquen
però nosaltres
sí que
podem posar
la infraestructura
divulgativa
perquè el lector mitjà
el lector
no específicament
preparat
al 100%
per una qüestió
molt tècnica
pugui arribar
a conèixer
i assaborir
el que realment
s'ha trobat
com era
i
ho pugui mirar
és a dir
l'Ajuntament
farà els possibles
perquè es pugui mirar
nosaltres farem els possibles
perquè es pugui llegir
i entendre
i ells faran els possibles
per poder-ho rescatar
i trobar
per tant
el conveni
està en base
a aquest trípode
home i del punt de vista
també
si em permets
més emocional
com a entitat
tan veterana
de la canonja
i que sempre ha estat
molt amatent
el que ha estat
la història i la cultura
per vosaltres
també és un orgull
formar part
d'aquest projecte
mira
en guany
aquest 2008
a finals d'any
sortirà
si no hi ha
cap entrebanc
publicat
el llibre anual
del centre d'estudis
dedicat estrictament
a la boella
però és la història
de la boella
des del repoblament
fins ara
clar
aquí ja hi haurà
un capítol
que farem una mica
recollir tot el que
ells hi col·laboraran
entrant
tota aquesta informació
i per tant
posarem
gust
a conèixer més
aquest entorn
aquest enclau
de la canonja
enmig d'un altre terme
que és el de Reus
perquè estem envoltats
pràcticament de Reus
per totes parts
i per Tarraona
també
però
doncs
que curiosament
sembla això
una mica cosa
d'estèrics
i la Gàlia
et veig una mica
estèrics
el que passa
que no hem tingut
cap marmit
encara
bé però
a veure si ho trobaran
els enclaurexs
no no tal com es fa
t'estava visualitzant
tu com era
Abra Zarkurix
deia el cap de la tribu
que saps que no
té por a res
res
només que li caigui
el cel a sobre
exacte
i a la seva dona
de l'estèrics
però com que diu
però com això
no passarà mananya
bromes a banda
realment és
és important
i sobretot
això que deies Anna
que coincidim
amb aquesta efemèride
que publiqueu
aquesta història
de la boella
la teníem prevista
i llavors
això dona peu ja
que les publicacions
que després puguin venir
a nivell científic d'ells
que a més a més
suposo que tindran ressò
quan les hagin publicat
a la premsa
més local
o més nacional
doncs anirà donant
aquest
aquest
coixí
capaç
perquè ells puguin
treballar més tranquil·lament
i amb molta més confiança
i sobretot
amb èxit
a més a més
ell és un paleontòleg
de la terra
per tant
en aquest aspecte
allò que
és com els entrenadors
de futbol
que si ets del país
sembla que li poses
més ganes
o què?
una mica
per aquí probablement
escolta una cosa
jo sé que és
de difícil resposta
els veïns i veïnes
de la canonja
tot aquest tema
de la boella
i ara doncs
reactivat
amb aquests projectes
de futur
són una mica
indiferents
ho viuen
de prop...
sé que és difícil
de respondre
perquè clar
no hi ha un criteri
únic en una localitat
però tu veus que hi ha
un cert entusiasme
allò que jo et deia
no?
posar ja el mamut
en el rètol d'un bar
o alguna cosa d'aquestes
estic frivolitzant
però per fer-ho més entenada
o no estic frivolitzant
no, no, no estàs frivolitzant
no, efectivament
mira, l'any passat
una vegada es va acabar
doncs l'excavació
aquell mes que ells
van estar allà excavant
es va fer com un dia
de portes obertes
on hi va anar
moltíssima gent
uns amb cotxe
per la carretera normal
i tal
i altres
a través de la riera
de la boella
precisament
va ser crec que
un èxit
impressionant
i precipitat
també
va ser molt precipitat
més que de portes obertes
va ser de riera oberta
riera oberta
i va anar moltíssima gent
i després, clar
a veure
aquesta gent
els científics
toquen un tema
que és apassionant
a més t'ho expliquen
hi havia un senyor
que estava fent
a nivell de sílex
i tallant la pedra
i tal
i va ser tot impressionant
quan parlen del paleomagnetisme
i coses d'aquest tipus
doncs la veritat
és que és molt atractiu
la veritat és que sí
és que és un món
que atreu moltíssim
la feina dels científics
a través d'aquest espai
evoluciona
de l'IPES
veiem que
és a vegades molt pesada
que no és només
aquesta imatge
aquesta de fora
romàntic
de l'arqueòleg
sinó que hi ha una feina
molt dura
però després
quan vosaltres
ho traduïu a la societat
la veritat és que
resulta fascinant
quan parlem d'aquests
períodes de la història
al setembre
torneu a excavar
mentrestant
què feu
Josep
perquè vosaltres
que ets
tu també vas a Tapuerca
sí
sí
ara sí
estic en des que
us n'aneu tots
pràcticament
ara d'aquí uns dies
a Poblet
estic traient unes coves
també
i què esteu fent
a Poblet
notejant
ja en parlarem
però com a mínim
notejant
pic i pala
boques de coves
sí
que intuïu
que hi ha alguna cosa
sí
és un bon sistema
és un sistema
que fa anys
que coneixem
i bé
res
fem
unes petites campanyes
sobretot
de treure
els dipòsits superficials
dona res
ànima
és dura
la feina de l'arqueòleg
després dieu
dels polítics
i tot
dels arqueòlegs
és duríssima
és el mínim
que podem dir
moltíssimes gràcies
hi ha terminis
per tot això
pel passeig
per anar fent
totes les coses
ara hem fet
un plan
conjuntament
que parlem
de 5 anys
una producció
de 5 anys
que com a mínim
és la que
en aquesta primera fase
posarem en marxa
doncs us sembla
anem parlant
per anar seguint
una miqueta
l'evolució
a veure si trobem
la poció màgica
Francesc
moltíssimes gràcies
Josep Vallverdó
investigador principal
del projecte de recerca
de la Boella
Roc Muñoz
alcalde de la Canonga
Francesc Roig
responsable del centre
d'estudis Canongins
gràcies per venir avui
a la ràdio
molt bon dia
gràcies