Com cada dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Marietzserà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui no li acompanya un metge?
No.
És curiós, eh?
És curiós, sí, sí.
La majoria de les vegades són gent administratius,
el tema sanitari, però avui no.
Avui és un enginyer, que és el director nostre
de tot el que seria l'àmbit de promoció i nous projectes
que tenim una societat que ja la vam constituir fa anys
quan teníem que fer l'Hospital del Vendrell,
que només se dedica a això.
Ja vam començar dos o tres i ara ja ens ho explicarà el Javier
és un munt de gent.
Però vaig amb plantilla pròpia, tenim ara dos arquitectes,
dos aparelladors, un enginyer a més a més d'ell,
tres delineants i després hi ha coses i projectes
que subcontractem amb algun professional
per no créixer en plantilla quan hi ha algun d'allò.
i des de l'Hospital del Vendrell i el complex de Llevant
i totes les noves propostes,
doncs és producte pròpia, producció pròpia de la casa.
És Javier Latxe, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Immediatament contextualitzarem tots aquests projectes
dels que parlarem avui dins d'organització,
com és la xarxa.
Però en tot cas, des del punt de vista més tècnic,
plantejar-se fer, parlo com a director d'aquesta societat,
plantejar fer un centre sanitari,
una llar maternal com la que es fa en una llar de residència
per a persones amb discapacitats,
no és el mateix que fer un projecte de qualsevol altra cosa,
vull dir que intervenen altres factors,
no només el tècnic que pugui dur.
Bueno, sí, quan fem un projecte de l'àmbit social
o des de l'àmbit sanitari,
és un projecte més complex
i a més a més intervé la part funcional,
que és l'inici del projecte.
No podem començar a dissenyar qualsevol cosa
des d'aquest àmbit
sense haver comptat primer amb un bon programa funcional,
saber bé com funcionen les coses,
per on s'entra, per on s'surt,
quins circuits tenen,
i aquesta és la primera pedra per poder fer un projecte.
A veure, un pis dius, mira, tres habitacions,
un quartó de bany, una cuina, un saló i una terrassa.
Aquí dius, des de rampes,
des de tota una instal·lació allò,
els budells de l'edifici per allà ha de passar molt de cable,
no només d'electri, perdoneu que simplifiqui,
perquè clar, has de tindre una quantitat
de necessitats de dependències sanitàries,
és un projecte molt complex
que més enllà de contemplar el que és la normativa
en matèria de projectes constructius,
has de contemplar alguna cosa
que va més enllà del que t'obliga la llei.
Bueno, hi ha dos factors importants,
un és el confort,
vull dir, hem de fer un projecte
perquè la gent s'hi trobi bé dintre de l'edifici,
la gent i els professionals.
I després hem de fer un projecte
que sigui ecològic o que sigui ecoeficient,
perquè és molt important
de cara al futur de l'edifici
i al cos final del producte.
no podem fer edificis que no estalvien una miqueta.
Una mica a nosaltres ens ho va provocar això
que acabaves de comentar,
la dificultat que hi ha entre combinar
el que nosaltres després vivim allí
i treballem allí,
per tant, la funcionalitat del centre,
qui més bé ho sap és el professional qui treballa,
encara que a alguns arquitectes i enginyers
no els agrada sentir això,
però és la veritat.
i una mica cansats
de veure grans edificis,
premis no sé què,
de disseny
i després són absolutament incòmodes de treballar
o hi ha vidre per tot arreu
i allò s'escalfa que sembla un microones
o que serà molt bonic,
però no el pots.
És a dir,
i que te l'han donat,
allà el tens,
aquí tens l'hospital.
I entres allà i dius,
però com pot ser això?
Per molt de coneixement
que evidentment hi ha arquitectes
i equips especialitzats en aquest sector,
després a la pràctica
no comptar amb la gent
des de l'inici
que hi ha de treballar
i que són els professionals
crec que és un gran error.
Llavors vam voler convullar
les dues qüestions.
Nosaltres,
que som els que hem de treballar
i per tant donar participació
als professionals que han de treballar,
que tinguin en el moment aquest
del pla funcional i del disseny
la seva opinió,
que tot el que s'hagi de dir
que es digui abans
i que es discotequi.
Això és una feina complicada,
perquè si qualsevol
diu que quan te vols fer un piset
imagina el que discoteixes
mil vegades
de com el vols
i et donen peu
a dir com dissenyes
i fins i tot...
No és difícil
que s'escapi algun detall?
No, no.
Però una cosa són detalls petits
i una altra cosa
és el funcionament.
Jo recordo
a l'Hospital del Vendrell
des que es va iniciar
amb la primera idea
fins que es va fer
tot aquest procés funcional
i de com ha quedat
van passar mesos
de fer propostes
i petits ajusts
fins que al final
tothom que arriba
a l'hospital
ens ho diu
escolta,
ens trobem a gust
i quan entrem
trobem les coses.
Això és el que
s'ha de lluitar
i s'ha de lluitar
a l'inici del projecte.
Un cop està fet
o està iniciada l'obra
pràcticament és impossible
i aquest és el gran ventatge.
Després d'un projecte
d'aquest estil
un cop fet
tot aquest procés
en el nostre cas
que és normalment
o salut
o atenció social
l'àmbit social
o l'àmbit sanitari
després l'hem d'anar
a discutir
amb els tècnics
de la consellera
conselleria corresponent.
Això també ens estalvia
moltíssims problemes
a banda de que
legalment és així
que vol dir
que ja ho has tancat
ja ho has despatxat
i ara te'n vas a seure
amb l'arquitecte
de la conselleria social
o amb l'arquitecte
de la conselleria de salut
justament
a tornar
a revisar
i a rediscutir això
perquè cada mestre
jo tindré sorvilló
i tornar a arribar
a un acord de pacte
que acabi
tancant
el projecte finalment.
No, no, clar
i s'adapta
a la particularitat
d'aquella zona
del territori
que sempre és
molt diferent.
No es pot sortir
des de la pròpia conselleria
amb un patró general
per tot Catalunya
un centre com el que
un dels centres
que podeu muntar aquí
no és el mateix
a muntar-ho al Pirineu
com aquell qui diu
que muntar-ho aquí a la costa
per tant
és de sentit comú
que cada zona
doncs tingui
aquesta autonomia
que després lògicament
sintonitzi
amb el que són
les directius
del Departament de Salut.
Nosaltres estem molt contents
d'haver muntat
aquesta societat
perquè
la vam fer llavors
una mica fruit
de tot això
de la por
del que ens havia costat
fer el procés
de reforma
i ampliació
de l'Hospital de Santa Tecla
i llavors
tenir un instrument propi
que tu poguessis
d'alguna manera
donar-li tu el teu ritme
i els recursos que calia
perquè a vegades
algun d'aquests projectes
l'administració
te'ls demana
d'avui per abans d'ahir
i altres vegades
sí
i tinguen 5 anys
vull dir que això
és molt complicat
depèn de la conjuntura
llavors aquesta flexibilitat
que tens tu
també és molt bona
jo crec
que sincerament
que en aquest moment
tenim un equip
molt bo
ben dirigit
pel Javier Olutxa
i que
a més
dels nostres projectes
ja té
encàrrecs
de l'administració
estem fent
projectant
i entregant
ja
no hi ha el bàsic entregat
i l'executiu
del centre d'alta resolució
de Vilaseca
i estem
dissenyant
i fent
un nou centre
d'atenció primària
pel Vendrell
que per l'administració
vull dir que estem
a
rebent encàrrecs
perquè d'alguna manera
el que dèiem
l'especialització
en aquest sector
és important
però jo crec que nosaltres
li hem donat
aquest plus
que parlava Javier
de la funcionalitat
de la gent
que ho discuteix
i ho viu
de com ho ha de treballar
i com s'hi trobarà
allà dins
còmode
i això és un plus
molt
molt maco
amb molt bons resultats
el cas és que
de parlar d'aquesta qüestió
a banda
sempre seria interessant
però a més
es dona la circumstància
que demà s'assiniran
tres convenis
de col·laboració
entre el propi
Departament d'Acció Social
i Ciutadania
la Fundació Sociosanitària
i Social de Santa Tecla
i el Consorci
per a l'Atenció Social
i de la Dependència
i estem parlant
de tres projectes
importants
una residència
i centre de dia
per a la gent gran
Santa Tecla
a Ponent
un allar
maternal d'acollida
i una llar residència
per a persones
amb discapacitat
tres perfils
de tres col·lectius
diferents
sí, sí
absolutament diferents
diferents
i tots tres
de l'àmbit social
el que passa
és que són molt diferents
nosaltres sí
que tenim
molta experiència
perquè ja hem fet
residència
i hem fet
diversos projectes
llavors ha sigut
un projecte
que és molt gran
perquè són 180 places
i 40 places
de centre de dia
però bueno
ha sigut un projecte
que ha tingut
un procés
inicial
fàcil
els altres dos projectes
doncs per a nosaltres
eren una novetat
i a més a més
no hi ha massa
exemples
a Catalunya
però encara sí
hem anat
visitant
tot el que hem pogut
i al final
jo crec que
bueno
sortiran
uns centres bonics
en aquest
veiem
una mica
per donar
als oients
les característiques
i lligant
amb allò que dèiem
que s'han de tenir
en compte
moltes coses
parlem
de 180 llits
parlem
que les habitacions
han de disposar
lògicament
d'oxigen
aspiració
bany assistit
adaptat
per donar
resposta
en el nostre cas
sí
perquè són
residències
assistides
i bueno
és més fàcil
fer això
que no després
és el que parlàvem
inicialment
hi ha dues alternatives
no fer-ho
i després anar
amb les bombones
d'oxigen
o ja plantejar
amb aquesta problemàtica
que la coneixes
doncs hi ha una solució
d'entrada
aquestes fotografies
són d'un centre similar
o és
sí
és un centre similar
que és la residència
de Llevant
que és el que ja tenim
i bueno
està molt bé
quan arribi el moment
jo ja tinc
habitació escollida
ja m'ho penso
no, no es pot fer
primer a domicili
o sigui
el que deia
ho he dit ràpid
però jo crec que és molt important
la notació
que ha fet
el Javier Olucha
i és
que és una residència assistida
o sigui
persones amb dependència
nosaltres
perquè ens toca
una altra
farà una altra cosa
nosaltres
com a entitat
sense ànim de lucre
i com a una xarxa
sanitària i social
el nostre objectiu
són la gent amb necessitat
o sigui
la gent amb dependència
i justament
habitualment
les persones
que acabem
recollint
i tenint
i atenent
són les persones
amb més problemes
més problemes de salut
que la nostra organització
que vincula
la ret sanitària
amb la ret social
doncs encara ajuda més
és en aquest entorn
on tenim
el pacte
amb els governs
no?
perquè és on
és més difícil
de trobar
un equipament
complex
gran i complex
amb totes
aquestes condicions
que no només és
l'oxigen
de l'habitació
és el tamany
de l'habitació
és el tamany
dels corredors
és el tamany
dels ascensors
és com
per poder
tenir
uns espais
de rehabilitació
complexos
per gent
per gent
amb grans
amb grans
malalties
discapacitants
com
poder
traslladar-los
amb el llit
i que tinguis
espais
tot això
dimensiona
un edifici
molt diferent
del que dimensionaria
diguem-ne
una residència
com un hostal
perquè ens entenguem
que són dos coses
que jo separaria
absolutament
legítimes
les dues
però d'aquella persona
diguem-ne sana
intel·lectualment sana
amb unes certes dificultats
però que es troba sola a casa
i vol un espai
de convivencial
és una cosa
no és això
i això
és un equipament
previst
i pensat
per gent
malalta
que puguin
tindre
aquestes dificultats
que tinguin
aquestes dificultats
les característiques
pel que veiem aquí
els plànols
però ens ho hi pretrarà
millor Javier
són dos plantes
i un soterrani
que és un parque
és una planta baixa
més quatre plantes pis
i un sota
la planta baixa
estan tots els serveis generals
hi ha el centre de dia
per 40 persones
i una rehabilitació
hem aprofitat
ja que hem de fer
una rehabilitació
pel centre de dia
i per la residència
d'aquesta capacitat
doncs fer una rehabilitació
una miqueta més gran
per poder donar
en un futur
el millor servei
a gent que vingui des de fora
des del punt de vista
la rehabilitació
i després tenim
les quatre plantes
que són per 45 usuaris
cada planta
que tenim aproximadament
meitat d'habitacions individuals
i meitat d'habitacions dobles
totes les habitacions
tenen el bany assistit
i després hi ha un factor important
que aquí no s'ha dit
i és la seguretat
que no se'ns escapin
ser gent amb dependència
doncs hi ha aquest risc
nosaltres escollim sistemes
que mirar que les persones
es trobin bé
hi ha sistemes
que no s'hagin presoneres
però que
hi ha sistemes amb pulseres
però bueno
això hi ha molta reticència
no agrada
llavors busquem mitjans de protecció
doncs que les portes
doncs
si passen
doncs tinguin les seves alarmes
o no puguin passar
però que no es trobin tancats
això complica moltes vegades
no?
el tema d'evacuació d'incendis
però tenim les solucions
que ja les hem trobat
és molt complexa
sí
hi ha un altre element
que sempre de discussió
que és el tamany d'aquests centres
si són grans
si són petits
si és molt petits
això passa exactament igual
a les escoles
als centres penitenciaris
si m'apura
tot el que són equipaments
d'aquest tipus
es qüestiona
si han de ser enormes
o petitets
sí
nosaltres tenim un número màgic
que està per sota
d'aquesta xifra
nosaltres pensem
que entre 120 i 140
és l'ideal
per què ho diem això?
ho diem perquè
quan hem parlat
d'aquestes discapacitats
i aquestes dependències
bàsicament
generalitzant-ho molt
però pel confort
i per l'habitabilitat
n'hauríem de diferenciar
dues
la intel·lectual
la cognitiva
que en diem nantros
i després les físiques
i a vegades
s'assumen les dues
però hi ha un tema important
que és que aquella persona
que té
per exemple
una persona que ha tingut
una feridura
que s'ha quedat
hemiplègica
o paraplègica
però que té
un nivell intel·lectual
normal
que no ha patit
afortunadament
un deterior cognitiu
aquesta persona
si la poses convivint
amb una demència senil
amb una demència
arterioscleròtica
amb un Parkinson avançat
aquesta persona
no hi pot conviure
perquè és això
tens el que
tancar-lo
posar mesures
de prevenció
en tota la planta
perquè no es pugui sortir
de la planta
perquè no té
cognitivament
no té les habilitats
com perquè no escapar-se
i tirar escales avall
els altres
en tot cas
serà de seguretat
que no caiguin
i no es facin mal
però estan bé
cognitivament
llavors és bo
tenir un volum
en el centre
mitjanament gran
per poder tindre
un contingent
de persones
d'una manera
i els poses junts
que tinguin
intel·lectualment bé
i que puguin tindre
el seu espai relacional
que és molt important
la convivència relacional
d'un altre
que l'important
ja no és tant
l'espai relacional
sinó un espai
diferent
que és de
a veure com
les poques habilitats
que els hi queden
com els hi mantens
aquells ja les fan soles
els altres
venen com els hi mantens
d'un altre espai
probablement
on la dependència
i la rehabilitació física
és molt més important
de l'altre
en aquest cas
és molt gran
180 places
és perquè ens entenguem
com la Mercè
de Tarragona
per què?
perquè la demanda
en aquest moment
de la ciutat
és tan gran
que hem fet l'aposta
conjuntament amb el departament
d'anar a intentar
cobrir el màxim possible
de les possibilitats
pensant sempre
que de futur
en els 10, 15, 20, 30 anys
propers
serà tan fàcil
com baixar
els dobles d'individuals
i pots rebaixar
a 160, 140
que seria probablement
de futur
una xifra molt òptima
dissortadament
la demanda de places
també ha entrat
en aquest creixement
si parlem de menors
i en aquest sentit
el conveni
contempla
la creació
d'una llar maternal
d'acollida
aquí a la ciutat
de Tarragona
també
i això és una altra història
absolutament
no té res a veure
o sigui
això és
ja n'hi ha
aquí a la ciutat de Tarragona
el que passa
que
malauradament
hi ha més demanda
que l'oferta que hi ha
i el que és trist
és que això són nens
de 0 a 3 anys
que la justícia
adopta la pàtria potestat
per tant
la Generalitat
infància
el recull
i els treu
de la tutela paterna
per problemes
lògicament
i llavors
això és una llar residència
perquè ens entenguem
té dos components
una guarderia
o una llar d'infants
perquè aquests nens
s'han
entre cometes
escolaritzat
igual que si n'éssim
de 0 a 3 anys
de 0 a 3 anys
hi ha un mòdul
de 0 a 1
un de 1 a 2
i un de 2 a 3
igual que les
igual que les guarderies
llavors
durant el dia
se'ls ha de donar
fer el mateix hàbit
que farien
si anessin
en una guarderia
i després
hi ha un altre espai
un altre món
perquè no poden anar a casa
quan un nen
a les 5 de la taula
el recull
i no el porten a casa
aquest nen
el porten
a un altre espai
que està dins
el mateix recinte
i que és la seva vivenda
i són
també
espais diferents
en funció
d'aquest nombre
d'edats
i llavors
els objectius
generals
són
intentar
treballar
amb els equips
tècnics
que té
la Direcció General
d'Infància
i els jutjats
per veure
en cada cas
cap on ha d'anar
abocat
aquest procés
que serà
sempre diferent
en funció
de què li ha portat
allà
perquè
què ens han demanat
aquest centre
d'acollida
doncs perquè
l'actual centre
està desbordat
no per un altre motiu
i això és una mala notícia
és la primera vegada
que feu
des del 23 de setembre
que és el nom de la societat
un centre d'acollida
de menors
sí
la part és que ja tenim
experiències
amb menors
perquè ja hem fet
una llar d'infants
la llevant
hem fet
també un projecte
de remodelació
de la llar d'infants
de bona vista
llavors
hi ha
moltes coses
de disseny
que són comuns
i es poden aplicar
en un projecte
d'aquest tipus
des del departament
ens han ensenyat
dos
que estan en funcionament
i que els agraden
com funcionen
i bueno
hem copiat
tot el que hem pogut
i ho hem aplicat aquí
més tots els criteris
de les portes
que no
no s'agafen els dits
de confort
de com ha de ser
la calefacció
de quan els nens
petits de 0 a 1 any
doncs les junts
han de ser
si estan malalts
perquè no estiguin junts
en determinades coses
això és com una casa
sí
doncs el tipus de llum
que hem de col·locar
en alguns casos
serà un edifici
de nova planta
no
és una rehabilitació
d'una planta
persistent
el que passa
és que és una planta
que hem tingut la sort
de que s'adapta
en superfície
la forma
les distribucions
que té
doncs s'adapta molt bé
al projecte
que hem de fer
llavors des d'aquest punt
de vista
hem considerat
que era idoni
jo soc fatal
pels planos
però ja es veu així
una miqueta
20 places
és la capacitat
és una planta
per 20 places
són 5 habitacions
de 4 places
cada una
i així ens permet
separar
per edats
té un espai
de llocs
i estimulació
que seria
l'equivalent
a l'aula
té el menjador
i després té
els serveis comuns
de cuina
de cuidadors
i després
el pis superior
té una gran terrassa
que és el que ens permet
que els nens
puguin estar bé
a més a més
aquest edifici
a la planta baixa
té un espai comunitari
molt gran
que també
permet fer excursions
de passar el dia
tranquil·lament
et sap greu
que hàgiu de fer
aquest tipus d'edificis
jo voldria creure
a la gran diferència
el que ve ara
que aquest no saps
sinó que dius
molt bé
jo el que voldria creure
és que això
d'aquí a algun temps
puguem dir
que ha quedat
buit
i inhabilitat
jo no el voldria desanimar
però tal com van les coses
em fa molta pena
que realment
després hi ha un altre component
important
amb això
que és tot l'equip
psicopedagògic
que ha de treballar
perquè lògicament
estem en una situació
de no normalitat
nens que no estaran
amb els seus pares
i persones que s'han de quedar
allà a dormir
que han de fer llors
i lògicament
són adons
després però
alguns d'aquests nens
els seus pares
no poden
o sigui
la llei els empara
a poder-los vigitar
amb la qual cosa
la vigita
s'ha d'articular
en diversos espais
per controlar
i vigilar
la privacitat
de tota aquesta història
i realment
és un fet
jo crec que és una catàstrofe
una de les tantes catàstrofes
que aquesta modernitat
ens porta
en coses com aquesta
que l'Estat
hagi de retirar la tutela
i clar
jo crec que sí
que com a mínim
tots
en bé d'aquests nens
hem d'intentar
fer els màxims esforços
perquè estiguin bé
costa d'entendre
que un nen
no tingui a ningú
costa molt d'entendre
que un nen
no tingui a ningú
que tingui cura d'ell
però en fi
és el que vostè diu
és el que t'animi
com a mínim
que es pugui apà i vegà
i que aquestes persones
puguin fer una mica
la seva vida
jo el que deia
el que sí que dona gust
de crear
el centre
el tercer projecte
del que parlem ara
una llarga
en residència
per a persones
amb discapacitat
ho dic que és una bona notícia
en el sentit
que això dona autonomia
a persones
que uns anys enrere
segurament
estaven condemnades
a viure
amb la dependència
de la seva família
a casa
i sense sentir-se útils
i que poden tenir
una vida pròpia
jo crec que
ho està clavat
l'opinió
exactament és això
i a més
el bo
és que això es pugui fer
en una edat
on encara hi siguin els pares
perquè aquestes persones
seguiran tenint aquell suport
però ja s'acostumen
a tindre aquesta vida independent
per tant
aquest nivell d'autonomia
que costa d'agafar
ho puguin agafar
amb la tutela
dels pares encara
i el dia que els pares
es facin grans
i no es trobin bé
ja estiguin acostumats
a tindre una vida independent
una vida autònoma
que no pot ser
una autonomia
d'un pis sols
que s'hagin
independitzat
amb un pis
amb un pis
amb col·lectiu
amb altres companys
però clar
tornem a l'espai relacional
que dèiem abans
la vida comunitària
l'espai relacional
el que en diem nosaltres
la sociabilitat
de les persones
és tremendament important
per l'estimulació
i el manteniment cognitiu
nosaltres ens mantenim
alerta
vius
i d'això
quan tenim l'obligació
perquè hem de conviure
amb un altre
que ens hem d'aixecar
vestir
arreglar
no podem anar en pijama
tot el dia sols a casa
perquè hi ha un altre
al costat
que clar
no hi puc anar
i m'obliga
a posar-me
en condicions
perquè he de discutir
amb ell
i si he de discutir
amb ell
i he de parlar
alguna cosa
he d'estar alerta
perquè si no
no tinc res
en què parlar
la sociabilització
aquesta sociabilització
és fonamental
per l'estimulació
Parlem de persones
discapacitades
intel·lectualment
Javier
és un projecte
de tres pisos
de set places
avui sí que parlem
ara sí que parlem
de pisos
parlem de pisos
la característica principal
que té aquest projecte
és l'accessibilitat
i alguna mesura
de seguretat
adicional
però és un projecte
bàsicament de pisos
és una rehabilitació
d'un edifici existent
i la distribució interna
ha fet això
tenir habitacions dobles
habitacions individuals
per permetre
el tema de sociabilització
que es parlava
l'edifici té també espais
per cuidadors
vull dir que estan
supervisats
contínuament
i el tenir cuidadors
és el que fa
que hagin de ser
un número de places
important
potser
doncs
agradaria més
fer-los
amb cinc places
quatre places
però no pot ser
perquè llavors
no dona per què
tenir cuidador
per tothom
les característiques
dels pisos
està al carrer
Stanislav Figueres
en aquest cas
sí que es pot dir
perfectament
el lloc on és
per raons òbvies
les característiques
són habitacions
de dos
de tres persones
com heu fet allò
ensenya'ns el piset
va
bueno
és un pis
té cinc habitacions
dos són dobles
tres són individuals
té la seva cuina
el saló
d'estar i menjador
i té dos quartos
de bany adaptats
i després
té un petit espai
pel cuidador
això es repeteixen
les tres plantes
i a més a més
hem fet accés
a l'ascensor
a la coberta
de l'edifici
per tenir-la accessible
per ells
per fer temes
de bugaderia
i a més a més
a l'estiu
segur que podran
muntar alguna festeta
i després
tenim l'accés principal
que
és bàsic
d'un pis
s'aportar
el típic d'un pis
no podem fer
més coses
nosaltres ens agradaria
fa temps
que ho vam
ho tenim treballant
i penso
que aquest és
el primer
el primer pas
aquest és
aquesta zona
d'estat
de la General Figueres
perquè els tarragonins
ho reconeguin
és on hi havia
l'aigua del Carme
allà hi ha una nau
industrial
que també la tenim
nosaltres
cedida
pels pares
carmelites
i
en aquest entorn
que era un dels pisos
de l'Aigua
la nau
també volíem donar-li
alguna sèrie
de fer
allí una sèrie
d'equipaments
de donar servei
d'atenció al públic
també
en aquest entorn
tenim
diverses coses
estudiades
i hem de trobar
el moment
i el temps
per fer-lo
però bàsicament
estarien
a l'entorn
de coses
com reprografia
com cafeteria
com tematitzat
en l'entorn
del que era
l'aigua del Carme
i són activitats
que aquest col·lectiu
pot fer
que vindríem a fer
com el tema
de l'abogaderia
que hi ha als paresos
un sistema
similar
és anar donant-li
tancant el cercle
que aquestes persones
han de poder
tindre la dignitat
del treball
que el treball
és una cosa
que els fa
i se senten
persones
i de la dignitat
del treball
tenen un sou
que són sou
prudents
però tenen uns ingressos
que els reconeixen
com els seus ingressos
propis
i això els ha de permetre
una altra
de les mesures
de dignitat
de la persona
que és l'habitatge
tenen una vida pròpia
com a qualsevol
altre individu
d'aquesta societat
com sempre
ens hem passat
de temps
però hi ha
una darrera pregunta
demà s'assigna
aquest conveni
allò que les coses
de palacio
van despacio
és lògic
que això costa
molts diners
com tots els temes
d'equipaments socials
la qual cosa
no vol dir
que sigui car
sinó que costa
molts diners
que és un concepte
diferent
el timing
una miqueta
la cosa
com ha d'anar
vull dir
no hi ha calendari
no hi ha terminis
sí
sí
n'entros
ens agrada
vaja
tots tres
tenen un
un inici
pràcticament
després de l'estiu
pot començar
jo en el cas
de la residència
que és a Camp Clar
he d'agrair
que un altre actor
dins d'aquest
facilitador
d'aquest equipament
és l'Ajuntament de la Ciutat
l'Ajuntament de la Ciutat
posa els terrenys
i alguna altra ajuda
per tant
l'Ajuntament de Tarragona
és un dels impulsors
d'aquest projecte
encara que no està
a l'assignatura
però està a l'assignatura
en conveni amb nosaltres
que ens accedeix
està ja aprovat
al plenari
aquest és el gran projecte
i és un projecte
que estem parlant
de 18 milions d'euros
estem parlant
d'un projecte
molt important
del qual la Generalitat
es compromet a finançar
6 milions
amb 6 anys
ara l'equipament
amb dos anys
dos anys i mig
ja ha d'estar
a mi m'agradaria
que el 2010
finals del 2010
pogués estar funcionant
doncs continuarem parlant
i atents
a aquest projecte
que no només són totxos
si em permet l'expressió
aquí hi ha un component
emocional i personal
importantíssim
moltíssimes gràcies
doctor Azzerà
per acompanyar-nos
Javier Lache
director de la societat
23 de setembre
de la xarxa
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
després d'una pausa
obrirem els telèfons
i camí de les 12
parlarem d'altres tipus
d'equipaments
ben diferents
els camps de golf
de Port Aventura
s'estan presentant ara
a les instal·lacions
del parc
de Port Aventura