Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia. Deixa de rondinar ja, que sembles com era allò, el barrufet rondinador?
Rondinaire.
Rondinaire, això.
Feia temps que no m'ho deien, però sí que m'ho havien dit altres vegades.
T'ho havien dit, és que et dones el perfil de barrufet rondinaire.
I mira que, per cert...
Últimament me n'han dit una de pitjor.
Què?
Ets més pesat que l'alcalde de Reus.
Ala!
Això per un pel a canyes com jo és la pitjor ofensa que em podien fer.
Ala! I què t'ho ha dit? Algú de Tarragona?
Sí.
Però això no ho di per tu, ho di per l'alcalde de Reus.
Per això, m'ho va dir el meu fill.
Té un nen prodigi.
El nen és espavilat.
Té un nen prodigi, l'Enric.
A veure, pels oients habituals d'aquest espai, d'aquesta secció del matí de Tarragona Ràdio,
la passada setmana recordem que vam tenir una magnífica voluntària per la llengua
que ens va parlar de la seva experiència.
Avui estem aquí l'Enric i servidora, mà a mà.
i l'Enric va prometre, perquè hi havia tota una sèrie de temes, allò, mmm, picantets,
d'aquells, mmm, que dius, m'he d'enfadar, polèmics.
I va dir l'Enric, tranquils, que ja el tinc preparat, la setmana vinent farem el tema de polèmiques.
I avui se m'ha presentat Tobet, perquè dius, escolta, és que no estic per bronques,
no estic per polèmiques, no estic per problemes.
Donem unes informacions certes, brasses, contrastades, importants, transcendents,
però no polèmiques, que no en tinc ganes.
No, polèmiques no, però de totes maneres sí que són alguns dels temes una mica conflictius.
Ho són, eh?
Però hi ha una altra sorpresa.
Jo la tinc aquí damunt la taula.
Oh, sembla un artista de cinema.
Eixuga't aquesta babeta.
Un col de baba.
Que guapo, però que guapo, que modern, que d'ara és el Miquel Català.
Els oients habituals deuen saber qui és Miquel Català, no?
I si no, que ens escoltin una miqueta més i ho tornarem a explicar.
És aquest xic que va traduint tot el que troba traduïble el català pel món mundial.
Diu que això ho tradueixo.
Pel món mundial no, per internet.
Bueno, per internet.
Les coses europees.
Tot l'europeu, ell ho tradueix al català.
El que sigui, una recepta de cuina, tot ho tradueix.
Una web del Parlament Europeu, també.
Doncs es veu que van fer una roda de premsa i així,
i l'Enric ens ha enviat una fotografia.
I bé, el xic, jove, molt jove, aquest noi no té ni...
És que estem acostumats, aquí a Tarragona,
el nostre tarragoni que sempre ha lluitat per la documentació.
A veure què dius, Enric.
Que et diran coses pitjors que pesat i rondinaires.
El senyor Ferrer, aquell que va aconseguir que tinguem el canet bilingüe.
Sí, home, per favor, posem-nos de peu al senyor Ferrer, clar que sí.
Vinga, drets.
Ja està, ja n'hi ha prou.
Doncs, clar, no és la imatge del Miquel Català.
El senyor Ferrer és un lluitador, però el Miquel Català és guapo.
És que és així, clar i català, i mai mire.
I si ara que és jove i ja fa tot això, què farà en els pròxims anys?
Clar, i a més es diu català.
Jo crec que els seus pares ja el van tematitzar.
En fi, avui també és protagonista el Miquel Català,
perquè tothom dóna suport, i en particular la plataforma per la llengua.
Però anem a pams.
Comencem amb una sentència del Suprem Espanyol
que reconeix el títol de Filologia Catalana
per a oposicions de la Generalitat Valenciana.
Ho he entès bé?
Sí, sí.
Aquesta és la cosa.
I jo, a més a més,
jo tenia bastant triat ja els temes per avui,
i els tenia ahir.
Però al vespre vaig sentir aquesta notícia
i dic, ep, això és tema de portada, diguem.
Parèntesi, no veig en el guiolo del senyor Martí Castells?
No.
Per això és un d'aquells temes polèmics,
però que ja s'han refredat una miqueta.
Es farà vella, no ho parlarem.
Bé, què vols, que en parlem algun dia?
Jo t'he dit rondida d'ho,
imagina, m'ho haguessin fet fora de la ràdio.
Sí, a tu sí.
Jo fora, ja, directament.
Què ve ser, això?
A tu també dius alguna i ets filòleg, eh?
Bé, però jo ho feia amb coneixement de causa.
Jo també.
No, jo no.
Jo m'he equivocat, directament.
Bé, doncs aquest tema no el tocarem.
Això del Suprem és important per diverses coses.
Primer, és una sentència que s'assuma a la vintena de sentències
que ja equiparaven al Valencià del Català.
Però és que aquesta l'ha dictat el Tribunal Suprem Espanyol,
de l'Estado Espanyol.
I aquí ja no...
I tal com està feta aquesta sentència
i la instància que l'ha fet,
la novetat i la importància és que
ja no es pot recórrer a aquesta sentència.
I si s'ha manat Estrasburg,
estarà el senyor Miquel Català
que els hi traduirà la sentència també.
Però és que, a més,
clar, com que l'ha fet aquest Tribunal Suprem,
ja no es pot fer cap recurs
i, per tant, la sentència és d'obligat compliment
per part de la Generalitat Valenciana.
Tot això venia d'una denúncia
del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament
del País Valencià,
per l'eterna polèmica que sempre tenen,
hem dit que hi havia temes delicats,
a la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana
sistemàticament es passa pel folre...
Per això no és delicat,
això és un clàssic que hem parlat molt de vegades.
Es passa pel folre aquestes equiparacions
i no admet el títol de filosofia catalana
quan convoca oposicions a l'ensenyament.
Per exemple, doncs bé...
Això és molt estrany.
El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament
del País Valencià sempre ha anat recorrent
totes aquestes convocatòries
amb trampa de la Conselleria d'Educació
i després de 20 sentències favorables
arriba aquesta,
que és del Tribunal Suprem de l'Estat espanyol
i per tant ja no es pot recórrer
i per tant els del Sindicat diuen que
si després d'això la Conselleria
continua incomplint la sentència
llavors ja el denunciaran directament
per prevaricació,
per incomplir una sentència judicial
de la més alta instància, etcètera, etcètera.
Aquesta és la novetat.
A partir d'aquí ja veurem què passarà.
Ja veurem, però sempre estem igual amb aquest tema.
El tema delicat ho és?
Doncs escolta, ja que has començat,
des del País Valencià,
fem un recorregut pels territoris de parla catalana
i ens aturem a les Balears.
Ara anem a les Balears.
A les Balears,
les coses que tenim avui de les Balears,
contràriament a la Toni, que és general,
avui són positives.
I ho dic així.
A veure, des que va haver el canvi de govern,
tu ja ho saps,
i tu ho has explicat aquí,
va canviar molt el panorama lingüístic.
Sí, i mica en mica van sordint
els fruits d'aquest canvi de tarannà,
aquest canvi de tarannà
de la política lingüística del govern Balears.
Bé, dues cosetes.
Per una banda,
amb aquest canvi de govern,
per fi el govern de les Balears
s'ha adherit a aquell protocol lingüístic
que van subscriure ja l'any passat
al govern basc gallec i del Principat
per promoure i desenvolupar activitats conjuntes i institucions conjuntes
i de canvi d'informació i de dinàmiques de política lingüística
entre aquests governs
a favor de les llengües pròpies de cada un d'aquests territoris
i que representen el 40% de la població de l'estat espanyol.
Això ja ho he dit a les vegades.
El 40% de la població de l'estat espanyol
viu en territoris que tenen una llengua pròpia,
pròpia, diferent del castellà.
Per tant, són molts milions d'habitants de l'estat.
I bé, els governs...
Fins ara només hi havia el basc, el gallec i el del Principat,
ara ja hi ha el Balear,
i quins faltarien?
El valencià.
Això es veu més difícil,
però de moment la cosa està obert de bé.
Aquest protocol incideix en això,
en promoure iniciatives conjuntes
per aconseguir una sèrie de coses
en l'àmbit de l'administració de l'estat i la Unió Europea,
per exemple, que es pugui utilitzar les llengües pròpies
a les institucions d'àmbit estatal,
com són el Congrés, el Senat, l'administració de Justícia,
les societats estatals i empreses de saber públic,
com ara Correus i Renfe,
i també que es garanteixi un ús adequat
de les llengües pròpies en les respectives comunitats autònomes
i compleixi la corresponent legislació.
És allò que dèiem, fa pocs dies parlàvem
que el català és l'assignatura pendent de la justícia a Catalunya,
quan vam veure aquell informe
de com està l'ús del català a l'administració pública al principal.
Doncs bé, aquesta és una de les coses
que aquest protocol pretén invertir o canviar
o buscar una nova tendència
que sí que sigui oficial, tot això.
Després, en l'àmbit de l'ensenyament,
que a totes les escoles de l'estat espanyol
s'ensenyi als alumnes que, a part del castellà,
hi ha altres llengües.
Això és un protocol, no és una llei.
Això és el que demanen i el que volen promoure.
Perquè és cert que els nens potser de Zamora
no se'ls ensenya que a l'estat espanyol
hi ha altres idiomes i tants milions...
Que no vol dir que els nens de Zamora
els hagin d'ensenyar eusquera, gallegui i català a tota l'hora.
No vol dir això, però com a mínim que sàpiguen
que existeixen altres llengües.
Llavors també demanen que s'intrueixin
en certes nocions d'aquestes llengües, etcètera,
perquè tinguin una idea.
I bé, així, continuant amb els àmbits,
diferents àmbits d'aquest protocol
són l'aspecte de l'ús social de la llengua,
l'aspecte de la difusió internacional d'aquestes llengües pròpies,
en el món socioeconòmic,
en les tecnologies de la informació i la comunicació
i també en termes de terminologies.
I tot això, doncs, intercanvi de recursos lingüístics,
de tècniques,
tot això que tenim aquí que sovint parlem,
que si el Parla.cat,
que si tecnologies de la llengua i tot aquest tipus de coses.
Per tant, Balears afegits aquí.
Molt bé, i Palma es trena un equip de dinamització lingüística.
Exacte, això que és el que jo faig.
Ah, tu ets dinamitzador?
Sí, jo soc dinamitzador lingüístic i jo feia aquestes coses.
I tu dinamitzes.
Sí, jo per això feia estudis d'això,
com aquest d'índex pla.
Però no sabia mai quina era la teva professió,
la teva formació sí que la coneixia,
però la teva professió concretament no sabia.
Jo soc tècnic de dinamització lingüística,
per això vinc aquí i explico aquestes coses.
Clar, si ho diem allò de rutina cada cop que et presentem.
Escolta, aquí el que passa...
Tu te'n recordes que abans els avis
quan venien turistes que parlaven alemany, anglès,
deien...
Parlen en estranger, no parlaven.
Doncs aquests haurem de parlar estranger,
perquè a Palma hi ha moltíssima gent de tot Europa,
per dinamitzar.
De fet, a Balears,
això que aquí en diem parlen en estranger,
allà en diuen foraster.
Foraster, parlen en foraster.
I atenció, allà parlen en foraster inclou el castellà, també.
La gent que parla en català a les illes,
quan algú no parla en català,
diuen que parlen en foraster.
I si és castellà, és foraster.
Però què dèiem? Estranger, parlen en estranger.
Allà diuen foraster.
Total, a l'Ajuntament de Palma
han tirat endavant una sèrie de projectes
de dinamització lingüística
que ha sigut posar en marxa
uns equips de dinamitzadors lingüístics.
Això que a Catalunya fem el Consorci
per la Normalització Lingüística,
a les Illes Balears no existeix.
I aquest tipus de feina es fa des dels ajuntaments.
Mentre que la feina legislativa i normativa,
d'això, es fa des del Parlament autònom
i des d'allò que en diuen el Consell Insular.
Llavors, el que és la dinamització,
el que aquí a Catalunya fem des dels centres
de normalització lingüística,
des dels consells comarcals,
els ajuntaments i tal,
els municipis,
a Palma i a Mallorca no existeix,
a les Balears no existeix un consorci
i es fa des dels ajuntaments.
Per tant, la novetat és que l'Ajuntament de Palma,
que és el més gran de les Illes,
hi ha posat en marxa un equip,
en total són set persones,
que treballen en tres àmbits.
Per una banda hi ha un parell
que es dediquen a l'àmbit escolar
i donen suport als projectes lingüístics dels col·legis.
Després hi ha un altre
que són els dinamitzadors interculturals,
que treballen amb les associacions d'immigrants,
igual que fem aquí a Tarragona,
amb aquests plans que fem
amb l'Institut Municipal de Serveis Socials,
per exemple,
doncs bé, això ho fan allà.
Aquest són els interculturals.
I després hi ha uns altres
que són els dinamitzadors territorials,
que són els que treballen en barris concrets
per diferents motius.
En aquest cas comencen per tres barris,
un que és el de Santa Catalina i Junqueta,
un altre que és Camp Rodi,
i l'altre són Goteu.
Per posar un exemple,
el Santa Catalina és un barri
que aglutina població mallorquina autòctona
de tota la vida,
juntament amb molta presència
de colònia estrangera,
principalment europea
i dalt poder adquisitiu.
Per tant, no estem parlant
de la nova immigració,
sinó que estem parlant de...
Exacte, aquest és un barri d'aquest altre tipus.
Per tant, aquí és un barri
on probablement els rètols
i la gent parlen anglès, en alemany,
amb allò que saben
que hi ha molt de predomini d'alemany,
parlen foraster.
I després, el barri totalment contrari
és el Són Cotleu, per exemple,
que és un barri ple d'immigració extraeuropea
i de baix poder adquisitiu, etcètera.
La immigració, diguem,
que entenem aquí com a nova immigració.
Exacte.
Llavors, bé, aquí tenen això.
Han començat,
i nosaltres ja fa anys que ho fem això,
però a les Balears,
allò que dèiem dels canvis de tendència...
Però mai està tard per començar a fer les coses bé.
I està bé que comencin,
i a més, la primera cosa que faran,
evidentment, és fer un diagnòstic,
estudiar tots els seus àmbits de treball
per veure com estan, etcètera.
Podríem anar a una temporada a Palma
a fer un quart de català.
Tu creus que ens ho pagaria la institució pertinent,
allò...
Sí.
Un mes.
Estaria bé, no?
Un mes.
Jo crec que en un mes podríem perfectament...
Podríem fer un intercanvi.
Sí.
Amb aquests dinamitzadors.
Que vinguessin dinamitzadors d'allà
i nosaltres anem a dinamitzar...
Sí, podríem...
Jo no sóc dinamitzadora, però en colleu.
No, però anem a fer un programa d'aquest.
Anem a fer un programa.
Esquarda català.
Esquarda català.
A l'hora baixa.
A l'hora baixa seria...
Sí, allà l'haurien de fer a l'hora baixa.
Amb les alotes.
Que bonic, eh?
Que bonic.
Escapvespre.
Escapvespre.
Escolta una cosa.
Escapvespre.
Però sap que l'altre dia va venir el Cristi Joan Ico
aquí a la ràdio?
No s'estem de res.
No s'estem de res.
No s'estem de res.
No s'estem de res.
Escolta, fem una mirada a la plataforma per al llengu
i parlem del nostre amic Miquel Català.
Lluís Comas, aquí tenim la fotografia.
Si la vols penjar al vidre.
No, no, aquí, aquí.
Mira aquí, home.
És el Miquel Català.
Recordem qui és Miquel Català?
Sí, Miquel Català, ja ho hem dit abans una miqueta,
és aquell xic que té la dèria de traduir coses al català.
Ves quina cosa tan rara que fem els catalans.
Traduir les coses que fan en foraster a la nostra llengua.
El que passa és que aquest xic té la mania
de traduir coses del Parlament Europeu.
I el Parlament Europeu...
És altavolada.
Sí, ell tradueix la web del Parlament Europeu...
Però fa cara d'estar preparat.
Deu tenir estudis, aquest noi, eh?
Deu tenir estudis.
Cara de badoc no la té, no.
No, no.
I l'última cosa que he traduït és la televisió.
Com es diuen patilles en català?
Patilles.
Patilles, doncs que se porten les...
Mira, com tu, així modernes, eh?
Que van cap a la barbeta.
Ell les té més llargues.
I una mosca aquesta aquí.
Les té més llargues i com a més dissenyo.
Però ja tinc més mosca.
També és veritat.
I sovint l'estic més mosca.
Vinga, va, continuem.
I sovint l'estic més mosca.
Val, total, que aquest home,
el Parlament Europeu en lloc de dir
oh, que bé que ha fet tot això,
el volen denunciar perquè, a veure,
això no els hi cap al cap a la mentalitat...
Però ja l'han denunciat, no?
O estan en elló?
Estan en elló.
Encara estan estudiant si és denunciable o no.
Mentre estan, per si de cas,
la novetat és que la Plataforma per la Llengua
s'ha posat al seu costat.
Divendres passat feien una roda de premsa
explicant el cas i la situació
de la nostra llengua al Parlament Europeu,
que és el resum de tot això.
És que no hi ha en tota Europa
cap llengua reconeguda oficialment
en el seu territori lingüístic,
com és el català,
que ha estat reconegut a tres o quatre comunitats autònomes.
Tres. Hi ha un país com és Andorra.
I, en canvi, no sigui llengua oficial de la Unió Europea.
És un cas únic.
Sí, sí.
Per això, llavors, per això,
bé, el resum és que la Plataforma
diu que et donaran suport en tot el que calgui,
fins i tot suport jurídic.
Si cal, li pagaran advocats
i li pagaran el que convingui
i faran el que convingui,
contactaran advocats especialistes en la matèria.
Advocat i procurador, eh?
Sí.
El fiscal no el contactaran.
Aquest ja el contacten des de Brussel·les.
Aquest ja el contacten des de Brussel·les,
que és el que l'han causat.
Bé, doncs això, ja té suport jurídic
garantit al Miquel català
per a la seva tasca de traduir coses europees
importants al català.
Doncs, una re, penjarem la seva fotografia aquí
amb tots els pòsters que tenim.
I posarem una espalmeta al dia de la llengua.
No sé, hi ha algun dia de la llengua?
Enguany era l'any internacional de les llengües.
Sí.
Doncs, sí, posem-li una espalmeta.
O el dia de Sant Miquel, no sé.
Sant Miquel, també.
Al Càngel.
Escolta, un tema relacionat amb la telefonia.
Sí, aquesta no és tan positiva,
però tampoc és greument negativa.
És l'estudi que la plataforma per la llengua
està fent de la telefonia mòbil
des que l'any 2007 la Generalitat
i les principals companyies operadores de telefonia
es van comprometre, van fer convenis i tot això,
a impulsar-los de la llengua catalana
i a assolir la plena presència del català
al sector abans del 32 de desembre d'enguany.
Jo tinc el meu mòbil en català.
Doncs jo no.
Però per què no tens aquesta prestació
o és que no saps buscar canviar la llengua?
No, és que no el té.
El meu no la té.
El meu és molt normal.
Però el meu és una mica antic, ja.
I encara no el té.
Jo, de la mateixa manera que el meu
sé que n'hi ha alguns que sí,
però el que tinc jo no ho és.
Total.
A més, me'l van regalar, no vaig poder triar.
Total.
En fet, cada any fan un estudi de la cosa
i el segon capítol ha sigut enguany
a través d'una enquesta
a uns quants milers de ciutadans.
Jo la vaig fer, aquesta enquesta,
la feien per internet,
una enquesta sobre...
Vols contestar una enquesta
sobre els teus usos de telèfonia?
Ui, si vas per l'enquesta,
no has fi habilitat que t'ho tenint l'enquesta.
No, l'enquesta et preguntava coses.
El teu telèfon pots escriure missatges
de text predictiu en català, per exemple?
El teu d'això té els menús en català?
I tu anaves dient, sí, sí, sí.
Simplement és això.
Llavors ells fan les conclusions.
Total, la conclusió és que
la cosa no s'ha bellugat gaire.
Només un lleugeument
en la quantitat de terminals
que tenen la possibilitat de funcionar en català.
Després, quan a les companyies,
Vodafone i Orange
estan exactament igual que estaven,
no han fet res de nou
i sí que ha fet alguna cosa més,
Movistar,
perquè Movistar també partia del punt zero.
Partia del punt zero,
no feien res de l'àrea,
ja sí que tenen coses en català.
Una mica és això.
L'informe es pot baixar
de la web de la Vodafone,
com sempre,
les tres ve dobles,
plataforma.cat,
i té 57 pàgines.
Se'ns ha tirat el temps a sobre,
però encara hem de parlar
de cinema en català,
i que sigui breument
la relació de pel·lis
que es poden veure.
Per allò que dèiem l'altre dia
que se'ns estava passant el tema,
doncs com que hi ha novetats,
les direm.
Aquest divendres,
a les sales de Tarragona,
només a les de les Gavarres,
es podran veure,
com a mínim,
tres pel·lícules en català.
No, però digues quines.
Ah.
Home, clar, tres.
Una que a tothom ja li sona
perquè està anunciant
que és Madagascar 2,
per a tothom Madagascar 2,
el títol oficial és
Madagascar de la Gàbia a la Jungla.
Aquesta la fan en català.
O sigui, Madagascar.
Madagascar.
Madagascar.
No ho sé, eh?
No ho sé si es va en Madagascar.
Depèn del dialecte que practiquis.
Val, deixem-ho estar.
Forasterz,
pel·lícula d'aventura a poncs
basada en l'obra de teatre
de Serres Belbel,
s'estrenarà també aquí a Tarragona,
s'estrenen aquest divendres.
És més lògic que s'estrenen aquest divendres.
Sí, no...
Això no té mèrit, eh?
Aquesta no té mèrit.
Sí que té mèrit
perquè és una pel·lícula
que s'ha fet en català
i moltes pel·lícules
que s'estan fent a Catalunya...
No, no, però que la versió original
és en català, em refereixo.
No té mèrit
des d'aquell punt de vista
que sempre s'han de doblar
i no hi ha prou recursos
pel doblatge.
Però aquesta pel·lícula
a Espanya la veuran en castellà.
Enric, que no volia obrir un debat.
Per favor, la tercera.
Aquesta pel·lícula a Espanya
la veuran en castellà.
Molt bé, i està molt bé
que la vegin...
És el cas invers a l'habitual.
Doncs que la vegin en castellà
està molt bé.
A més, Foraster,
mira, allò que dèiem abans.
Ai, vinga, va.
Potser el Bel se'n va anar a Mallorca.
Però que no volia obrir un debat.
I l'altra pel·lícula
és una d'aquestes
per a públic infantil o familiar
que es diu
Una amistat inoblidable
que no sabia res de res
i ja es veu
que és l'amistat d'una nena
i una guineu.
És una d'aquestes
de nens i animalets.
Però les de nens i animalets
són les que tradueixen.
A veure, quan comencen a traduir
pel·lis allò amb substància?
Sí, perquè, clar,
si Foraster ja està fet així...
Clar, és que si no doblen pel·lis
amb substància,
a veure, molt bé, però...
De les que s'estrenen ara
de cara a Nadal
segur que n'hi haurà unes quantes.
Vinga, va, fem una pausa.
Respirem.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
Busquem Voluntaris
Voluntariat per la Llengua
Un projecte de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
I obrim un nou capítol
d'aquells dedicats a l'ús del català
en diferents àmbits socials
Recordem que aquesta sèrie
que està portant l'Enric Garriga
aquesta temporada
d'un guarda català
no és un treball científic
no té valor estadístic
En fi
Però és il·lustrativa
Això mateix
És que no deixa mai acabar
és terrible
és pitjor que jo
En aquest sentit
No hem quedat que no hi ha censura
No, no
Una cosa és censura
i una altra és que ens traiem la paraula
tu i jo
però això ja
diguem-ne que
ho portem inerent
Nosaltres no ho podem evitar
Bé, el cas és que és
aquell treball periodístic
que va fer un senyor en el seu dia
que es va anar visitant
Quina Fanyada aquest home
A Puig Palat
Això a Puig Palat
Això mateix
I entre altres coses
doncs hem visitat
bars, quioscos
L'altre dia miràvem les teles
I avui anem cap als jutjats
Aquí jo m'imagino
que amb mitja horeta
que estigués per allà
ja veuria el panorama
Quin passi donava
Fatal
Va ser fatal
Es van passar
quasi tot un judici
L'home
Es van passar un judici
Però
És a dir
Parteix de l'ús del català
per un judici només
Sí
La cosa és que ell
Ja deia que no té valor científic
No, aquí avui
jo ho acabo ràpid
si volem
Sí, acabem perquè està
Se'n va anar un judici
Ell de petit
son pare era advocat
de petit l'havia portat
a veure un judici
l'any 70
i el nen havia al·lucinat
perquè va veure
que son pare
parlava un idioma raríssim
que no en tenia
Que era el castellà
Era el castellà judicial
arcaic
amb tots aquells formulismes
A més, son pare
es va posar aquella toga
i aquella corbata negra
que es posen
que són tan antics
també i fan tanta por
Tot això ho fan expressament
els jutjats
per acollonir
l'encausat
bàsicament
Llavors
Ell tenia aquesta malabarera
Aquesta idea
encara pel món
Que sonessin els judicis
avui dia
Mira, la setmana que ve
anirem tu i jo a un judici
Ja veuràs
I veuràs com
1. No serà en català
Això segur
2. Continuarà portant
aquelles togas
i 3. Continuarà
Utilitzant aquella retòrica
d'avuescència
no sé què
Con la venia
d'excel·lència
És més antic
que en a peu
l'Enric
també hi anirem
i ho comprovarem
Tot això
Total
A veure si avui en dia
Ha canviat una mica això
Se'n va anar a un judici
Resulta que van sopegar
amb un judici
amb un senyor anglès
que l'acusaven d'assassinat
I llavors el judici
òbviament es feia en castellà
es feia en anglès
I quan van haver d'escoltar
els testimonis
des de Dinamarca
i des d'Angleterra
també es va fer en danès
També són ganes
Anar a fer un estudi
sobre l'ús als tribunals de justícia
i anar a parar un judici
que els encausats
són britànics
Sí
I que el judici es fa en castellà
en anglès i en danès
però no en català
Aquesta és la diferència
Que avui en dia
és normal
fer judicis trilingües
mentre no apareixi
el català pel mig
Acabem amb una notícia
molt bonica
que vam tractar
en dilluns passat
amb un dels seus protagonistes
Estem parlant de Jordi Ferrer
el director
de Cossetània Edicions
i que faci els honors
l'Enric
perquè tot i que vam parlar
està bé
recordar-ho en un format més breu
Sí
Jo no sabia
que ja havia sigut dit això
però és normal
Es tracta d'un projecte
de tres editorials modestes
una del País Valencià
concretament d'Alzira
l'editorial Bromera
Diem independents
Sí
Independents
Això queda bé
Després Cossetània
de Valls
i Angla de Manresa
Aquestes tres editorials
s'han ajuntat
i han creat un portal
que es diu
edi.cat
No confondre amb edicat.cat
que és una altra cosa
També és de llibres i tal
però no
El que ens interessa ara
és edi.cat
i han fet una
s'han ajuntat
per fer
un i de cursos
quant a campanyes de promoció
millorar la relació
amb les llibreries
obrir nous punts de venda
però
també pensen
en editar
en format butxaca
per exemple
però la principal innovació
és que
estan preparant-se
per abordar
el mercat
dels llibres digitals
Són pioners
perquè no hi ha cap
editorial catalana
ni ningú està editant
encara llibres digitals
en català
Ells són els primers
a partir del gener
ja estarà en marxa
el portal
Jo he anat avui
a la web aquesta
i encara està en construcció
Sí, sí
Jordi Ferre ho va explicar
que naturalment
les grans multinacionals
ja ho farien
quan toqués
amb molts mitjans
però aquell
a banda de mitjans
que també estaven negociant
amb les grans plataformes
a veure com podrien
posar-ho en marxa
molt bé
La cosa bé
és aquesta
primer
els llibres tindran
el format típic
que se'n diu
e-book
electronic book
és a dir
llibre electrònic
però després
també volen ampliar
altres formats
de llibre digital
que sigui apte
per a les PDA
I si tenen cap problema
a Miquel Català
que els tradueix
en un pis-pas
Exacte
que es posin en contacte
amb el Miquel Català
i la plataforma
i ho solucionaran
Acabem amb música
però recordem també
l'enquesta de l'Avui
per anar a votar
Sí
habitualment
en aquesta època de l'any
a la pàgina web de l'Avui
a l'inici
hi ha l'enquesta
i l'enquesta
d'aquesta temporada
d'aquesta època de l'any
és de l'escoll
el millor disc català
de pop rock
del 2008
i el millor disc català
de cançó
del 2008
I arrenquen?
Sí, però no ho vull dir
la setmana que ve
ho comentarem una miqueta més
perquè està interessant
i es pot anar votant
aneu votant
de moment hi ha uns 300 vots
per cada banda
perquè s'ha obert aquesta setmana
i esperem que d'aquí
a final de mes
doncs ja la cosa estigui bé
de moment hi ha alguns
candidats destacats
però
dicem-ho en suspens
Que has triat de música
per acabar avui?
Doncs tenia dubtes
perquè aquesta setmana
tenim dos concerts
de gent que canta en català
Dos?
Aquesta setmana sí que em trauràs
Sí
Primer, demà anem a veure els fastons
que són americans
i no canten en català
Demà els fastons
on tocan els fastons?
A la sala zero
Molt bé
A partir de les 9
Molt aviat
Després
Aquest concert hem d'anar sopats
o sense sopar?
Sense sopar
I ets la sopa després?
No
No se sopa
T'alimentes de música
Exacte
No sé si vols sortir demà
L'altre quan és?
Anem divendres
Divendres podríem anar
doncs no sé quin deu ser
Em sembla que és el de demà
Jo sempre el més car
El divendres
és de la sala Greenback Heineken
al port esportiu
que em sembla que és l'antiga Golfus
A partir de les 9 de vespre
Mishima
Home, Mishima
Molt bé
Mishima
Mishima
S'aixequem?
Vinga
Anirem al de Mishima
Aquest sí
No sé quan val
No ho he aconseguit esbrinar
És igual
I després dissabte
una altra vegada a la sala Zero
i aquesta vegada gratis
els que estem sentint
que són els Nicei
amb la cançó Èxoda
que és el que hem de fer nosaltres
un Èxoda cap a Mallorca
amb un quart de català
Un meset no?
Hem dit?
Sí
Ho negocies tu?
Sí
Molt bé
Adéu Enric
Rucaré a Palma
Mishima
Veu les visites, amb un somriure forçat.
Els que es queden no saben com acabaran.
Els que tornen ens miren i acaben plorant.
Fins demà!
Fins demà!