Ara, Jessica, el saludem formalment.
Jordi Bertran, molt bon dia.
I aquí tinc el meu grebol al costat,
per cert, que explicàvem...
No t'ha tocat la loteria.
Però és igual.
Tu m'has vist trista?
No, no.
Em veus deprimida?
No.
En fi, nosaltres ja ara diran,
mira, clar, jo no ho dic en el to aquell de...
El dia de la salut tenim salut,
no ens ha tocat la loteria.
I a mi m'és igual.
Home, si m'haguessin tocat uns milions, estupendo,
però et penses que em deprimireu,
em canviarà la vida,
perquè no m'ha tocat la loteria,
si estic encantada.
No, no, no, està clar, està clar.
Perquè, fixin-se'n,
hi ha millor loteria que poder gaudir un altre dia,
de les tradicions, de la cultura popular.
I a qui li va tocar la loteria el seu dia,
perquè la biologia, la naturalesa
i la seva pròpia manera de ser
va fer que pugui complir,
ho ha fet fa quatre dies,
60 anys de carrera musical,
aquesta dona, Omar, a Portuondo,
amb la qual avui li dedicarem una part del nostre programa.
Avui, sí, sí, crec que la banda sonora,
en lloc de ser nadalenca pròpiament,
anem amb temes així d'un 60è aniversari,
que deu ser el 80è d'ella, m'imagino,
amb temes que sonaran d'aquesta manera tan bonica.
Que andan suspirando por las alcobas,
que andan susurrando en versos y trovas,
que andan escondiendo bajo las ropas,
que andan las cabezas y andan las bocas,
que va encendiendo velas en callejones,
que están hablando alto en los bodegones,
gritan en el mercado, está con certeza,
y en la naturaleza será que será,
que no tiene certeza ni nunca tendrá,
lo que no tiene arreglo ni nunca tendrá,
que no tiene tamaño.
Efectivament, no és una Nadala, ni falta que fa,
és Omar a Portuondo, en aquest cas, cantant un tema clàssic de Chico Buarque,
Chico Buarque també canta,
i Omar a Portuondo, una veu extraordinària,
però saps allò que diem moltes vegades de
què és més potent, què és més rellevant a la veu,
l'artista o la persona, en aquest cas tindríem dificultats,
perquè a més, Omar a Portuondo ha estat una dona al llarg de tota la seva carrera,
íntegra, una dona realment encantadora,
una senyora, elegant, una senyora d'aquelles...
Aquí hi ha unes fotos d'aquestes antigues amb aquest CD que acaba de sortir.
Senyora, senyora en tots els sentits, Omar a Portuondo.
I avui hem posat com els pastorets,
parlem de pastorets de l'encs,
i com TV3 ens dedica a aquestes versions tan modernotes dels pastorets,
per què no posar una banda sonora d'una senyora que és històrica,
però que arriba fins avui en dia.
I és que, de fet, els pastorets són musicals.
Deixa'm dir una cosa, que va venir a Tarragona.
Sí, sí, sí.
I a més, ella, que és una gran, gran artista coneguda arreu del món,
com que venia acompanyant a Compaí Segundo,
a Omar a Portuondo li venia a fer els coros, com aquell que diu,
perquè ella mateixa va intentar passar desaperceguda
perquè tot el protagonisme se l'endugués Compaí.
Sí, sí, això són d'aquestes coses.
Sempre és d'aquella...
La gent que realment té talent demostra aquesta humilitat que la valora.
Es nota que ens agrada aquesta dona, no?
Doncs vinga, l'anirem escoltant.
Tampoc estava previst.
No, no, però bé, amb tu...
No, no, no estava previst.
Tampoc...
Van de sonorar diferent.
Vinga, doncs parlem dels pastorets.
Els pastorets són una peça molt musical, també,
i, per tant, de fet, nosaltres l'hem pensat
per què no venir amb una gran mestra de la música
aquesta explicació dels pastorets, no?
Avui no parlarem dels pastorets de TV3,
perquè ja els tindran...
Tu has vist coses ja? Jo n'he escrivint res.
Sí, sí, i la nit vaig veure una mica la primera d'això.
Bé, bé, ja...
Està bé, és divertit i així, o?
Sí, sí, sí, molt distret, molt distret.
Això dels pastorets, de fet, és una cosa musical
perquè realment ve de representacions que eren cantades,
una cosa que anaven als oficis dels pastors
i que des de l'edat mitjana fins a l'actualitat
ha anat creixent, no?
Va ser pensat com una cosa purament didàctica,
és a dir, que ho va muntar l'església
perquè la gent aprengués.
És una mica l'entreteniment de l'època, no?
Ara veiem la tele, doncs en aquest moment
els pastorets no sortien per la tele
perquè no n'hi havia, però la gent anava a les esglésies,
que eren els llocs més grans que a l'hivern
i podies això plugar
i veies unes representacions d'uns senyors
que anaven cantant
i anaven escenificant d'alguna manera o altra
allò que l'església volia explicar-te
que no era altra cosa que el naixement, doncs, de Jesús, no?
Aquesta és una cosa que es devia fer molt bé
perquè realment des de l'edat mitjana fins ara
això ha pervingut, no?
Vull dir que és curiós.
De totes maneres, sempre hi ha com una mena de truc, no?
De paranya en tota aquesta història
perquè igual que ens passa amb la passió
curiosament, doncs, els pastorets
quan se'ls inventen a l'edat mitjana
neixen una mica, doncs, atropelladament
perquè d'una manera o altra
podríem dir que l'església hauria de partir
dels seus textos oficials
el que s'anomenen els evangelis canònics
però això no és massa així
perquè realment els evangelis canònics
tenen poquíssimes referències
a tota la història
que envolta els pastors
al voltant de naixement de Jesús
de fet, del naixement de Jesús
ai, ara, sisplau, que em perdoni algú
si dic una cosa que no és correcta
però són els evangelis de Sant Lluc
el que fan més referència a tot el trànsit
a Catalunya, especialment
i és Lluc qui parla de l'anunciació
qui fa la descripció de com l'esperit sant
i l'àngel i tot plegat
no és una de les coses
que té més èxit, diguéssim
dins dels evangelis
o que té més espai
realment, igual que la passió
també a vegades costa
segons quins passatges
costa de trobar
en els evangelis canònics
perquè hi ha moltes coses
que contaminen
aquests evangelis oficials
i s'empelten
amb una part de tradició popular
això a l'edat mitjana
té també la seva realitat molt clara
i podem dir que el que s'intenta
és revestir aquells evangelis inicials
amb una sèrie de to, de popularitat
de vivesa
que era d'una manera o altra necessari
perquè amb un auditori de gran afluència
com podien ser les esglésies o els temples
realment era necessari
que tingués una certa gràcia més popular
això a l'edat mitjana
també s'ha de tenir present
que hi ha l'emergència d'un paper
que també havia quedat relegat
amb un segon ordre
amb els evangelis oficials
que era el paper de la Mare de Déu
la Mare de Déu és un personatge
que realment no agafa cos
fins a l'edat mitjana
no només als pastorets
sinó que també
hi ha tot un culte marià
que té lloc també
a la Setmana Santa
amb aquesta oposició
amb el fill que pateix
en aquest cas els evangelis
recullen el personatge
però és especialment representació
perquè jo no ho sé
pel cristianisme més primitiu
la imatge de la Mare de Déu
és molt secundària
molt secundària
i és com tu bé dius
després
que adquireix en rellevància
sí, sí, sí
llavors
a què jugava això?
a què es jugava en aquest moment?
doncs es jugava d'una manera o altra
a intentar
doncs
a enfatitzar aquesta relació
entre la Mare de Déu i el nen
llavors això es aconsegueix molt
doncs en aquesta edat mitjana
hi ha un personatge del qual hem fet referències
que en altres programes
que és en Jacopo de la Boràgine
Jaume de la Boràgine
que és un senyor
que escriu la novel·la
podríem dir
doncs religiosa
més important de l'època
el best-seller més important
que l'escriu al segle XIII
entre 1253 i 1270
i d'una manera o d'altra
en aquest relat
doncs ja modern
tot i que medieval
de la Boràgine
doncs ens apareix una mica
el que seria l'embrió
del que avui en dia
tenen els pastorets
els de TV3
i els que podrem veure
doncs el Folk i Torres
o les diferents versions
com la del Pep Bergalloc i Tarragona
també
o sigui que són aquestes
aquestes pastorets
que tenen un punt
de rusticitat
per una banda
de situació
en un ambient
quan parlem rusticitat
pot ser des de la ciutat de Tarragona
fins al mig de la muntanya
però un ambient proper
és a dir
de proximitat seria
és a dir
una cosa com a molt
molt directa
i per altra banda
també de comicitat
els pastorets
i sobretot
ho trobem ja
amb els primers textos
teatrals del segle XVI
als Països Catalans
a Mallorca
doncs ja són
obres còmiques
és a dir
que per amanir
el missatge religiós
doncs es donaven
aquesta pinça
de comicitat
aquesta gràcia
especial
perquè tingués
una mica
de més seguiment
tu els heu fet mai pastorets?
no
jo els he anat a veure
jo també els he anat a veure
però no n'he fet mai
veus
per això no surts a la tele
clar
deu ser
ni tu tampoc
és així no?
això
vull dir
que es tractava
de fer pastorets
eh?
es tractava de fer pastorets
jo crec que sí
no?
et poses a la fitxa
bueno
conyes a banda
personatges
com el Toni Albà
o el Sergi López
avui actors molt famosos
s'han fet pastorets
i alguns dels actors
més importants del país
van ser tenir la seva escola
bueno
anem a morosi
una mica això
vinga sí
una mica de música
vols fer
però
saps amb qui tenim ara
la
l'omara
amb qui?
amb el pueblo milanés
oh
oh
oh
oh
és
suave

l'omarín
que nunca había conocido
desde que yo vi contigo
quiero romper ese minuto
quiero salir de tu mano
tenciendo todos los ritos
Omar a Portuondo
res a veure
amb el Nadal
però sí un aniversari
60 anys
bé
res a veure
res a veure
res a veure
hem de fer
tot el dia
campanetes i cimbombes
eh
al Nadal
la música
també costa
els cors
que la gent
que la gent el compri
el regali
clar que sí
i nosaltres no tenim res a veure
amb la companyia
nosaltres
si tenim aquí
a veure
Montuno i Harmonia
Monti veus
una bona escena discográfica
continuem fent referència
als pastorets
a veure
ens havíem quedat
amb tot
amb els evangelis canònics
amb com a la setmana santa
doncs
la setmana
com a l'època medieval
millor dit
doncs es va transformant
i va adquirint
rellevància
llavors realment
podem avançar
fins a finals del segle XVIII
quan d'una manera o altra
quan aquestes representacions
ja
s'escenificaven
podríem dir d'una manera o altra
en teatres
perquè
va haver per aquí
el mig un procés
que sobretot té lloc
al seu assenç
que expulsen
aquestes representacions
de les esglésies
però és a finals del segle XVIII
quan podem d'una manera o altra
trobar
una codificació real
dels pastorets
amb un senyor
que se'n deia
Ignasi Plana
que era director
d'escena
i autor teatral
aquest senyor
d'una manera o altra
va fer com una mena d'estàndards
de versió estàndard
dels pastorets
aquesta versió estàndard
dels pastorets
és la que va ajudar
a posar les bases
perquè durant el segle XIX
hi haguessin
molts altres personatges
que anessin a treballar
en aquesta versió
i depèn de la població
hi ha molta gent
que pot parlar
d'un autor
o d'un altre
depèn de cada població
potser segurament
a nivell literari
les versions
més conegudes
segurament
són
no sé
per dir-ne algunes
la del Frederic Soler
Pitarra
que és una versió
de finals del segle XIX
que es diu
realment
el bressol de Jesús
o d'en Garrofa
i en Pallanga
o per exemple
també trobem
una versió
de principis del segle XX
ara fa cent anys
l'estreu de Nazaren
de Ramon Pàmies
els pastorets
l'aveniment
de l'infant Jesús
del 1916
de Joan Maria
Folk i Torres
aquestes són les versions
juntament amb la de Pitarra
més esteses
o d'altres
com la flor de Nadal
espectacle Nadalenc
1956
de Francesc
de sis piques
hi ha diferents
aquestes
que he esmentat
aquestes quatre
són possiblement
les més conegudes
i les més esteses
realment
durant tot el segle XIX
abans d'aquestes
grans versions estàndards
es van fer molts pastorets
en castellà
perquè van haver
una sèrie de prohibicions
per usar la llengua catalana
en aquestes
i com es deien
los pastorcillos
sí, més o menys
sí
o temps
semblants títols
els que he dit
però en castellà
i el rovelló
que li deien seta
no, no, no
he fet aquests noms
aquests noms
que has dit tu ara
realment
no és una cosa
tan
com a estandard
i nosaltres
perquè aquí estem molt acostumats
a la versió del Folky Torres
que és en Lluquet i Rovelló
sí, de fet
és la que ens emirallem tots
si anem a Girona
hi ha el pastor Llies
i el pastor Ruc
però no tenen aquests noms
no, es diuen Batos i Aram
o si anem per exemple
a Berga
que fan la versió d'en Pitarra
doncs
allà tenim en Pallanga
i en Garrofa
és a dir
que cada lloc
tenen
clar, segons l'autor
que trien
tenen uns noms diferents
això va ser
una cosa
com a molt
molt local
per tant
se van anar
muntant aquestes coses
home, el del Lluquet
sempre en el fons
a mi m'ha fet gràcia
perquè quan has fet
la punta
de Sant Lluc
de l'Evangeli de Lluc
doncs
en el fons
és curiós
també
que s'hagi utilitzat
aquesta
personificació del pastollest
és en el fons
el que d'una manera o altra
està actuant de narrador
bé, una mica
a la seva manera
però d'alguna manera
és com l'observador
que va veient
tot el procés
les coses no són casuals
en els pastorets
jo diria que no
que tot té una raó
expliquen moltes cosetes
d'aquestes
bé, de fet
aquestes prohibicions
del català
van conduir
a molta castellanització
del text
però realment
va haver-hi
ja cap a mitjans
del segle XIX
sobretot
al voltant
del moviment romàntic
que es va fer
molt d'èmfasi
en tot allò
que era
el fet local
el moviment romàntic
és molt curiós
perquè contrasta
el que és el món local
al món exòtic
és a dir
el món exòtic
també és molt important
dins del món romàntic
i per això
per exemple
en aquella època
els gegants
es vesteixen de moros
i de personatges exòtics
el tema colonial
pesa molt
també
en el segle XIX
exactament
això és una cosa
una de les coses
que sobta
en el moviment romàntic
però bé
també està
aquest exotisme
d'una manera o altra
també surt
dins dels pastorets
ara què ho dius
jo no sé si
tu i alguns oients
tenen allò a la memòria
clar
parlo molts anys enrere
no hi havia tele
sí que hi havia tele
que no soc tan gran
però em refereixo
que no era com ara
des del Fragir i Bar
que hi ha tele
perquè hi havia teleclubs
però ara que dius això
de la cosa oriental
que feia patxoc
allò a veure
aquests vestits de ratlles
així com d'àrabs
que veies
a l'escenari
que anaven vestits
com d'àrabs
amb els turbans
i les coses aquestes
i et feia gràcia
l'escena se situa
en el moment
que se situa
clar, a Palestina
per tant això
d'una manera o altra
no és una cosa
que vingui
bueno, a veure
és curiós
perquè també
quan té aquesta explosió
amb el català
que ja no és
el moviment romàtic
és a principis del segle XIX
hem de tenir present
que ja ens ha arribat
la contaminació
a través del món cinematogràfic
és a dir
el món cinematogràfic
va influir
d'una manera brutal
en les festes
de tot tipus de festes
és a dir
la gent abans
no s'identificava
com eren
un personatge
en funció de la història
sinó que l'identificava
per allò més proper
i per tant
un soldat
l'hauria pintat
del soldat de l'època
del regiment
que coneixia més proper
mira, a vegades
que hem parlat
de Setmana Santa
i els peplons romans
que han influït molt
amb aquestes imatges
que tu deies
exòtiques
del món de Palestina
de Jerusalem
tot això també ens arriba
d'una manera o altra
a través del món cinematogràfic
a partir del segle XX
principi del segle XX
la dècada dels X
que hi ha
les primeres pel·lícules
en blanc i negre
realment molt importants
amb el pre-peplum
que es diu
que és aquest món
que emergeix
a partir del món cinematogràfic
d'Itàlia
és a dir
el que la majoria
d'oients
hauran vist
d'una manera més àmplia
és el peplum
de Nord-Amèrica
però abans
d'aquest peplum
de Nord-Amèrica
hi ha el peplum
italià
és a dir
perquè la meca del cinema
abans estava a Itàlia
per tant
hi ha una gran influència
de tot aquest món
de fet els romans
doncs clar
també van estar
allà a Palestina
per tant
van haver tot aquest món
molt curiós
clar però
és allò
la memòria gràfica
que penses
que en aquell mateix escenari
és una mica
com els pessebres
aquests casolans
que fem
que tenies
doncs
aquests personatges
amb les túniques
àrabs
com a Palestina
i al costat
dos pastors
que porten
barretina
i esperdenyes
i dius
és com una barreja
de Pirineu
i món aràbic
i que no te n'adonaves
i era molt real
tot allò podia ser
així
era ver semblant
que és el bonic
que tenen el teatre
és la gent
és la gent que coneixia
és el que tu coneixies
com a proper
és a dir
si no tens referents
iconogràfics propers
se'n fa molt difícil
de poder-los interpretar
aquests textos
i per tant
la gent
quedava emmirellada
amb això tan immediat
és a dir
amb aquesta barreja
de personatges
que estaven situats
en el món
era una manera
o entenc
que els pastors
era una manera
de portar
el món
de l'altra punta
de la Mediterrània
cap a nosaltres
en el fons
estem parlant
del mateix context
el Mediterrani
amb unes robes
més o menys
diferents
però que tenen
un referent cultural
comú
molt més oposat
està el món
de l'infern
que aquí
ara parlarem
parlarem
de l'infern
perquè a l'infern
no sé si li donaven
cachites
o no li donaven
cachites
doncs no sé
cachitos
o cachetes
oye mi cachita
tengo una rumbita
para que tú la bailes
como bailo yo
muchacha bonita
mi linda cachita
la rumba caliente
es mejor
que el fox
mira que se rompen
ya de gusto
las maracas
y el de los timbales
ya se quiere
alborotar
se divierte
así el francés
y también el alemán
y se alegra
el irlandés
y hasta el musulmán
y el que quiera
así bailar
que se busque
a su cachita
y le diga
ven negrita
vamos a bailar
cachita está
bolota
y ahora baila
cha cha cha
cachita
tabulota
y ahora baila
cha cha cha
cachita
tabulota
omar a portuando
porque vol una orquestra
ya has visto
en aquest acompanyament singular
Lucio Jiménez
es la noia que la acompaña
es una nena
que tiene una veu
molt infantil
hombre
hablar de l'infern
en aquest fons
costa
bueno
pero es una mica
eso
los contrastos
deia que a l'infern
no está toda la gente
a la festa
y la música
está en la vega
y toda esta fiesta
está todo el día
cantando el cachito
y bailando el cha cha
no
no
sí
bueno
también se llama
muy rumbero
anem a l'infern
dels pastorets
que es un altre infern
aquest
amb les cúries
i Lúcifer
i tots aquests
és l'altra imatge
que tenim
és a dir
també del contrast
del personatge
ja no exòtic
en aquest cas
per la llunyania
geogràfica
sinó més aviat
per aquest exèrcit
de dimonis
que s'enfrontava
a un exèrcit
d'angelets
això és una mica
el que es va utilitzar
també des de l'edat mitjana
per anar fent
tota aquesta comèdia
podríem dir
és a dir
en el fons
aquí els dimonis
han superat
aquella imatge
podríem dir
més dolenta
i els dimonis
són uns dimonis
absolutament
propers
revestits
d'un to més humà
per això
possiblement
aquests dimonis
no siguin
originaris
d'aquestes primeres versions
són una mica dolents Disney
sí
sí
dolents i tontos
abans del Disney
del segle XX
va existir un altre Disney
que és que el segle XVI
això ho hem saltat abans
aquest procés de la història
però en el segle XVI
el que es produeix
és una humanització
de totes aquestes representacions
medievals
de manera
que sense adulterar
el context medieval
que és el que dona origen
a tota aquesta
amalgama
de representacions
de teatre
doncs
el que sí que succeix
i és molt important
és que aquestes representacions
es fan més populars
en el sentit
que són encara
més properes
al poble
i per fer-ho
el que acostumen
a plantejar
és
doncs
una
estereotipació
dels personatges
de manera que
aquests personatges
encara són més fàcilment
comprensibles
per a l'auditori
què passa?
doncs
que els dimonis
deixen de ser una mica
aquests elements ferotges
aquí perden
pràcticament
tots els elements
pirotècnics
per exemple
i els dimonis
de Nadal
són uns dimonis
que essencialment
ens fan riure
tot i que en alguns moments
ens puguem aterrir
però tenen molts moments còmics
no vol dir
que dins d'aquests moments
els dimonis
mantinguin
una certa capacitat
de fer por
quan surten
totes les fúries
per exemple
és un moment
especialment important
això està molt vinculat
amb altres moments
de l'any
perquè realment
els dimonis
quan comencen a parlar
en tots els cicles
de tot l'any festiu
són al segle XVI
és a dir
abans els dimonis
no parlaven
tiraven coets
o feien por
el que sigui
però realment
quan comencen a parlar
i quan més obren la boca
és quan més fan riure
hi ha alguna excepció
perquè a Tarragona
en el segle XIV
hi ha un que se'n diu
una diablada específica
que es feia el dia 15 d'agost
per la Mare de Déu d'agost
en què la Mare de Déu
ridiculitzava els dimonis
i els feia
encara feia més riure
perquè encara
parlaven molt més
del que podem imaginar
avui en dia
és a dir
els dimonis del XV
parlen molt
o del XIV
parlen molt
fins al punt
que
de tant que parlen
són molt còmics
molt molt molt
i llavors
fan riure tant
que
acaben
sent una cosa
perpèntica
realment
però la majoria
de casos
no és aquest
de la representació
de l'assumpció
la majoria de casos
és un dimoni
que realment
és més ferèstec
i que encara
passarà 200 anys
perquè la gent
acabi domesticant-lo
a partir del segle XVI
realment
és un dimoni
molt domèstic
molt molt
tan domèstic
que acaba
sent absolutament
un personatge
tan popular
com el pastoret
no es pot concebre
una representació
i tanta alegria
o tanta expressivitat
mostra l'auditori
quan surten
els pastorets protagonistes
com quan surten
els dimonis
dimonis
o dimonies
perquè actualment
també tenim
paritat
i fins i tot
jo sempre m'ha d'explicar
aquell moment
que una vegada
a Girona
veure
que s'identificava
els dimonis
i les dimonies
amb personatges
d'estètica
rockera
i punky
i un cert erotisme
a més a més
que hi donaven aquest toc
és veritat
és curiós
és aquesta
proximitat
tan forta
que generen
aquestes representacions
i que suposo
que amb el pas dels anys
igual que
conyes a banda
del que explicàvem
de TV3
el que es busca
és trobar
o continuar trobant
aquesta proximitat
abans ja ha quedat clar
que no has fet
mai pastorets
però mai has pujat
a la cadira
i a fer
el vers de Nadal
sí
això sí
sí
moltes vegades
unes quantes
quan era petites
t'agradava
o et costava una mica
no ho recordo
com especialment
traumàtic
i altres que els encanten
vinga quan dic el vers
quan dic el vers
no sé
en faré un vers de Nadal
en faré un vers i tot
avui tenim vers de Nadal
avui tenim vers de Nadal
no tenim refrany
i no pujaré a la cadira
perquè té rodes
i podria caure
podríem fer un equilibri aquí
no cal
no cal pujar a la cadira
però mira
a més
és un vers de Nadal
de cadira
però de Miquel Martí Pol
què et sembla
molt xulo
és un dels poetes preferits
per això
per no fer tanta festa
a banda dels versos
aquests dels pastorets
també el Martí Pol
és un poeta
doncs que hauríem
de tots tenir
amb el llibre tradicional
del país
doncs efectivament
i no hem preparat
ni una música de fons
ni està assajat
per tant
demano disculpes
a Miquel Martí Pol
i a aquells amants
de la seva poesia
diu
l'arbre desvetlla
sons i el vent
escriu ratlles de llum
damunt la pell de l'aigua
tot és misteri
i claretat extrema
torna a Nadal
i torna la pregunta
proclamarem la pau
amb les paraules
mentre amb el gest
afavorim la guerra
Miquel Martí Pol
Miquel Martí Pol
Val la pena anar reciclant
els versos de Nadal
de la cadira
dels nostres fills
les nostres filles
nens i anar posant
versets de poetes
que diuen moltes coses
no Jordi?
Sí, sí
molt ben triat
Gràcies
com tu el grebol
que m'has portat
i que faig extensiu
fem fàstic
de tanta floreta
que ens tirem
Escolta, no ens ha tocat
la loteria
Teníem preparada
la segona versió
del programa
que era aquí
és veritat
el Pla B
era no fer programa
directament
si ens tocava
però com que no el tocà
doncs vinga va
fem un programa maco
i Nadalè
a la redacció
de Tarragona Ràdio
que està tothom treballant
com si fos un dia
qualsevol altre dia del món
qualsevol altre
Jordi Bertran
ens retrobem el proper dilluns
no faràs vacances
vindràs igualment
no per Nadal estem aquí
que bé
ens trobarem amb el Jordi Bertran
el proper dilluns
el temps de tradicions
i cultura popular
ara farem una pausa
i continuar
se n'anem
amb un tema
de
de Mara Portuando
que es diu
Gràcies
és una mica l'agraïment
del programa
per aquest gairebé
any que completem
en aquest cas
l'Omara Portuando
amb el Jorge Drexler
que cantin ells
millor
que parlem nosaltres
Adéu-siau
que el Jorge Drexler
los relojes se detuvieron
en aquel corredor vacío
yo te vi llegar
flotando a un palmo del suelo
tus labios rumbo a los míos
nunca digas nunca
todo pasa en el momento
menos pensado
no pensé que fuera
a oír tu pregunta
ni a tu corazón
latiendo a mi lado
yo quiero dar la noticia
yo quiero gritar
que me quieres
a los cuatro vientos
no quiero guardarme
lo que siento
gracias
gracias
quiero agradecer
a quien corresponda
y a nosotros dos
el premio a la audacia
por entrar al mar
por la parte más honda
tiempo al tiempo
cada huella irá
encontrando su arena
cada beso deteniendo
un momento
y cada canción
matando una pena
yo quiero dar la noticia
yo quiero gritar
yo quiero gritar
que me quieres
a los cuatro vientos
no quiero guardarme
lo que siento
gracias
gracias
gracias
gracias
gracias
gracias
gracias
gracias
gracias
gracias
Gràcies.