Sintonia de Tertúlia, temps per compartir aquest matí de dimarts
durant mitja hora aproximadament amb quatre convidats,
quatre tertulians, quatre tarragonins,
que ens ajudaran a donar una ullada a algunes de les notícies més destacades
que us estem explicant des de les 7 en punt aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui ens acompanya la professora de música Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat el periodista Tomàs Carot.
Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim el Joan Besora,
vicepresident de la Societat d'Estudis Económics.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I l'Àngel Cunés.
que, com sempre, el presentem com a exsecretari general de Caixó a Tarragona.
Bon dia.
Bon dia, Àngel.
Amb els quatre convidats, en fi, comentarem algunes de les notícies.
Suposo que a través de la televisió, la ràdio, la premsa,
ja saben que s'ha dissolt el Congrés entre els diputats i el Senat.
S'ha acabat la legislatura.
Ahir Zapatero, el president Zapatero, convocava a les urnes.
Hi haurà eleccions el 9 de març, un fet que ja, en fi, tothom ho sabia.
I des de l'àmbit també més proper de la demarcació,
una de les notícies en l'àmbit local, en l'àmbit de les nostres comarques,
és que una de les principals formacions polítiques que encara no havia designat el seu candidat,
ja ho ha fet, és Convergència i Unió, Convergència ha designat que l'actual diputat Jordi Janer,
que havia estat diputat per la circunscripció de Barcelona,
sigui ara qui encapseli la llista per Tarragona.
Ja tenim, doncs, els caps de llista de les principals formacions polítiques.
Més enllà dels noms, dels candidats, dels caps de llista,
en fi, com veuen aquestes eleccions?
Falten menys de dos mesos, ho tenim ja aquí a la cantonada.
Creuen que seran especialment emocionants?
Tomàs, tu que ets periodista i que d'eleccions n'has fet moltes?
Bueno, suposo que com totes, sempre tenen una gran dosi d'emoció,
i més quan hi ha incertesa o frecafrec i tot això, no?
El que passa és que, com sempre, deies, s'ha acabat la legislatura,
s'ha acabat el bròquil, ara vindrà la carnassa,
o sigui que això també, com sempre,
i el que cal esperar és que donem mostra de la cultura democràtica de 30 anys
i que algunes de les coses, sobretot histriòniques i, sobretot, d'un sector,
per què no dir-ho, de la dreta, sobretot,
doncs que queden escombrades d'una vegada per totes.
Si hi ha abans, o justament en aquesta precampanya,
hi ha coses tan inaudites com dir que s'ha de defensar el castellà aquí a Catalunya,
sembla que anem per molt mal camí, no?
Si això és el preludi del que ha de venir, el concert, no sé,
jo, de música, no en soc expert, però la Teresa, que sí que n'entén,
però no ho sé, al final...
Que vols dir que el concert desafinarem una mica, o els polítics desafinaran.
Bueno, caldrà veure-ho, no?
Ara, aquí a la circunscripció hi ha prou coses
com per que els programes siguin en clau local, estrictament,
que és una mica el que ens ha d'interessar a tots.
Les claus generals ja les donen a conèixer els partits arreu, no?
Tant de Catalunya a nivell d'Estat.
Vull dir que aquí sí que hi ha coses molt crítiques
i assignatures molt pendents.
Recordem, per exemple, el que jo sempre dic aquí,
les rotondes que podem exportar a Madrid
és un tema a resoldre, la xarxa viària,
les infraestructures de carreteres, de ferrocarrils, de tot,
i sense anar més lluny.
Hi ha moltes coses, sens dubte.
Teresa?
No, jo, deixant una mica...
De se'n afinen els polítics.
Bueno, n'hi ha que sí, n'hi ha que no, n'hi ha que se'n afinadets, n'hi ha que sí.
Jo, seguint una mica la clau del que deia el Tomàs,
el que sí que m'agradaria és que amb aquest grau de civisme
que se suposa que la gent ha de demostrar,
una part, penso jo, d'aquest grau és la participació, no?
Que la gent es logri interessar prou pels temes que aquests polítics ens diuen
com perquè la gent vagi a votar, no?
Perquè últimament la participació està així, com a molt justeta, no?
I això penso que no és positiu,
perquè el que ha costat durant tants anys
que siguem un país demòcrata i que estem normalitzats,
ara que sembla que hi estem una mica,
es tractaria que la gent es posés les piles i valorés això.
que no sé si, sobretot la gent jove, no?,
que és la que costa més estirar-la en aquests temes.
Encara que les seleccions aquestes no ens quedin així com a tan a prop,
com unes municipals o unes autonòmiques que sembla que les tenim més...
No ens quedin tan a prop, però acostumen a ser les que generen més participació.
Però, justament, llavors, això.
Què més? Vinga, Àngel, Joan.
Jo estic una mica encuriosit per veure què passa,
vull dir, no podem oblidar que el senyor Zapatero és president del govern
pràcticament gràcies als catalans o al PSC, molt important, no?
Jo estic molt encuriosit per veure què pot passar en aquestes eleccions
després de tots els problemes que hi ha hagut a Catalunya
i una mica com serà la reacció, no?
En quant al tema de...
Tu creus que les eleccions, en bona part, depenen...
El resultat depèn d'aquí?
Jo penso que sí, jo penso que sí.
I llavors, un altre aspecte que heu parlat,
que és el tema de la campanya PP del català o del castellà,
jo tinc un exemple que és molt pràctic d'un amic meu que és mestre,
que podria explicar als senyors del PP com funcionen les coses.
Ell me deia sempre, quan nosaltres érem petits,
ens ensenyaven en castellà a l'escola
i nosaltres jugàvem al pati en català.
Ara passa que les classes s'ensenyen en català
i el pati juga en castellà.
Una mica una...
Sí, sí, sí.
Han canviat les coses, no?
Digues, digues, Teresa.
És que ara em segueix.
Sí, enllaçant amb això,
hi ha un programa d'una tele local,
que no dirà el nom,
que feia un joc en paraules,
en català.
en català,
doncs els alumnes qui participaven eren alumnes d'institut
i es tractava de dir exactament,
lletra per lletra,
tota la paraula.
Doncs aquesta gent,
les paraules les deien clavades,
però després, quan sortien d'allà,
parlaven en castellà.
O sigui, abans d'entrar al plató ja mostres això què passa, no?
Joan, vinga,
algun comentari previ de la campanya que se'ns apropa.
Unes eleccions és una oportunitat,
una oportunitat molt important
i en la qual totes les persones, diguéssim,
poden expressar si estan decebudes,
si estan contentes, etcètera, etcètera, no?
Però bé, sembla ser que en una situació en l'actual,
no sé si hi ha persones contentes, no?
O satisfetes,
perquè a vegades les enquestes així ho diuen, no?
Sembla que la cosa estigui bipolaritzada en dos líders,
que també se qüestionen si són líders,
tant d'un costat com d'un altre, no?
Aleshores, se planteja una oportunitat
per aquestes persones decebudes,
doncs també, d'en certa manera,
trencar aquesta bipolarització de la política
i, bueno, fer palesa els desencants que puguin tenir.
Se parlava d'infraestructura,
se parlava de situacions aquí concretes a Catalunya,
però, en canvi, jo crec que,
potser, el principal capall de batalla
serà una cosa que ens afecta a Catalunya moltíssim,
però també al resta d'Espanya
i que és, bueno, la qüestió de la butxaca, no?
La qüestió de la butxaca, la qüestió econòmica,
una situació en la que, doncs,
s'ha arribat, doncs, perquè s'ha arribat
i que uns intenten agreujar-la
i els altres intenten no justificar-la,
però sembla ser que tot vagi molt bé.
I, bueno, la cosa, evidentment,
la situació econòmica no és la que era,
en la qual hem arribat a una situació
d'un increment de preus,
una inflexió fora de lloc,
com és el 4.3 a Espanya
i el 4.2 a Catalunya,
quan estava previst, doncs, un 2, un 2%.
La inflació, evidentment, està clar
i que s'expliqui,
és una eina en la qual el govern
té una sèrie de mesures
per poder, doncs, treballar-les
i, en certa manera, controlar la inflació
i aquesta vegada, doncs, se'ls ha escapat.
No, però és que el fil d'això que heu comentat,
els convidats, què creieu que predominen en la campanya?
Doncs, el tema econòmic,
aquesta sensació de crisi econòmica
que ha arribat en les últimes setmanes,
el tema de la llengua,
sobretot des de la perspectiva catalana,
un tema de llengua,
un tema relacionat amb aspectes socials o territorials,
el tema del terrorisme,
o aquestes qüestions que semblaven
que eren les grans estrelles de la legislatura
han quedat aparcades
i ara, bàsicament,
del que es parla potser és d'economia, de crisi.
Com ho veieu? No ho sé.
Economia i societat, penso jo,
és a dir, en tenen per societat
un ventall ampli de tot el que són
serveis, qualitat de vida
i tot això que hem anat aconseguint
i avançant, no?
Crec que és el que afecta més directament
i economia.
El terrorisme és tan recurrent
i tot tan ja...
Sí, però després de la legislatura que hem tingut
parlant tant sobre el tema del terrorisme
i les seves que ens emeten.
Aquesta és, diem,
la disglòcia mental dels polítics, no?
que una cosa és el seu món
que no trepitja la realitat
i l'altra és la de la realitat, no?
I aquí està una mica
que els candidats,
sobretot en clau local,
siguin capaços de
capilarment fer arribar
als seus quadres
el que és la realitat
i sobretot el que és la realitat local,
perquè si no entrem
en els discursos...
És a dir, les campanyes ja fa temps
que són els titulars
que han de sortir l'endemà
i per tant
són incongruències encadenades,
perquè si hi ha crisi,
com es pot parlar
de reducció d'impostos,
de bonificacions,
de no sé quantes coses,
vull dir que és tot...
és un contrasentit,
un joc de disbarats,
per això dient de carnassa.
Llavors, això no és seriós,
però això,
si apel·lem a la maduresa democràtica,
hem d'anar
per un camí de coherència
i d'una certa responsabilitat
en tots els sentits,
perquè, esclar,
llavors,
podia haver-hi
o començar a exercitar
la memòria històrica
i començar allò
i veure promeses,
anem a passar comptes,
no?
Fil per randa,
no?
I a buscar contradiccions
i tot això.
Quin creieu que seran els eixos?
No ho sé...
Àngel, tu que vens del món de l'economia,
tu creus que això de la crisi econòmica
se'n parlarà molt?
Sí, suposo que sí,
però jo em penso que les eleccions,
també, com he dit abans,
es poden llegir en clau
de dues situacions,
a nivell de l'Estat
i a nivell de Catalunya,
i em penso que això és important.
I a nivell de Catalunya,
em penso que es pot donar
la paradoxa
que uns i altres,
o sigui,
per exemple,
uns comencin a prometre
que s'invertirà molt Catalunya
perquè, doncs,
ara, doncs,
fins ara no s'ha fet
i que el que d'aquí endavant
s'invertirà
tot el que no s'ha d'invertir,
i d'altres que diran
que, doncs,
no s'ha invertit prou
i que atacaran el tema
de la llengua.
Vull dir,
una mica,
suposo que estarà en funció
de la rendibilitat
que trobi cadascú
el que plantegin,
no?
Per altra banda,
a mi,
jo no hem parlat abans
dels candidats,
però, clar,
jo penso que en clau local
i tal,
el tema dels candidats
queda com molt difuminat,
no?
Vull dir,
són persones
que semblen
que tinguin
una certa disponibilitat
o un agonament
a presentar-se a les llistes,
no?
Perquè aquí només
manen els líders,
no?
Els grans líders
de totes les formacions polítiques,
siguin a nivell d'estat
o a nivell de Catalunya.
Sí,
perquè hauríem de preguntar
a la gent del carrer
si realment coneixen
els caps de llista
per Tarragona
en unes eleccions
com aquestes.
Digues, Teresa.
Suposo que uns quants
no els coneixen,
però jo trobo
que un dels temes
que pot ser
és les infraestructures,
vull dir,
pel tot...
Què creieu
que preocupa més
a Catalunya?
Economia?
Sensació
d'aquesta crisi econòmica?
El tema de les infraestructures
després de tot
el que ha passat el 2007?
Jo tinc la sensació...
El tema de la llengua,
que és el que proposen
serien les infraestructures.
Vull dir,
perquè l'àrea de Barcelona
ha afectat a moltíssima gent
i els que estem
una mica més lluny
també
i de rebot
encara els que estan
una mica més lluny,
vull dir que llavors
això és una taca d'oli
que ha afectat a molta gent
i penso que aquí
aquí han de fer tothom
una meva culpa
i reconèixer uns errors
que de fet ja els han reconegut
però que aquest pot ser
un tema així
per cargolar una mica.
La Teresa de les infraestructures.
El Joan en l'economia, no?
Sí, però també
a veure,
la infraestructura
jo les incloiria
dintre del grup
aquest també econòmic, no?
Perquè en definitiva
té unes repercussions
també que ens afecten moltíssim.
Però quan parlem d'economia
Joan més era
d'aquesta sensació de crisi, no?
Més atur, més inflació...
Sí, sí, sí, sí.
Unes qüestions
tant microeconòmiques
com macroeconòmiques.
Vull dir,
aquesta sensació
que a més ha arribat
al ciutadà
i és el ciutadal
que es queixa.
A veure si m'he explicat.
O sigui, abans
sembla ser que
una mica es donaven una sensació
diguéssim, determinada
en quant a augment de preus
i augment d'euroibors
i coses d'aquest tipus
i ara aquesta sensació
ja inclús és més dramatitzada
inclús pel propi ciutadà, no?
En el sentit
que ho està patint
més directament, no?
Però ho està patint?
Sí, sí.
Creieu que sí?
Una altra cosa
és que ho continuï consumint.
Això és una altra cosa.
Una altra cosa
és que tinguem
aquest afany consumidor
que sembla senyor
que no s'acaba.
Tot i que l'altre dia
hi havia una enquesta
sobre el tema
de les copes de la nit
que veia que també
havia hagut donar una davallada importante.
Sí, però els comerciants
ja estan a la mar de contenys
amb la campanya d'anar
i les rebaixes, eh?
Això és una altra cosa.
Que un tema consumint
doncs és un tema
però evidentment
qui no pateixi
perquè, doncs bé
torno al tema de la inflació
a veure
des d'un 18%
que hagi pujat
el carburant
quan és aquí precisament
on el govern
pot incidir moltíssim
amb els seus impostos indirectes
que hi ha dintre
el preu del carburant
que s'hagi igualat
el preu de la llet
al preu de la benzina
un litre de llet
igual a un litre de benzina
vull dir, clar
si això els meus avis
ara aixequessin el cap
dirien
escolta, i ara
què ha passat aquí?
Llavors estem arribant
en unes situacions
el tema del redondeig
doncs dels euros
etcètera, etcètera
tot això
crec que
ens hem d'anar a compte
el que passa
és que estem
en una situació
induïda
pel propi tarannà
de la civilització actual
del consumisme
llavors
encara que no podem
doncs clar
qui renuncia
doncs a certes coses
començant per nosaltres
i siguin pels nostres fills
que han estat acostumats
ja en unes etapes
per sort
d'abonances
Estàs d'acord amb això
que hi ha crisi?
real?
o crisi psicològica?
Àngel
Sí, sí
em penso que
quan anem al mercat
i tot això
sobretot jo crec que es nota
molt amb el tema
de la benzina
i amb el tema
de la compra
fins ara el tema
de la compra
o sigui de la verdura
i de les patates
i tot això
vull dir que
no era important
penso que ara es nota
i és important
és que aquests són
els dos nivells
diferents
de la crisi
la institucional
i la real
la gent que va a comprar
ho nota a la butxaca
i és la que es queixa
d'unes coses
que
els que governen
i manen
i dissenyen
queda tan lluny
que llavors
són els macrodissenys
perquè
si baixa la venda
de cotxes
haurem de fer no sé què
perquè
clar, són dues realitats
diferents
crisi
el sector automobilístic
resulta que han baixat
les marques
baixes
val la redundància
però han pujat
les ventes
de BMWs
de cotxes
de gama alta
en general
clar
parlem de dues realitats
diferents
o tres o quatre
o cinc
però
vull dir
quina és la crisi real
han baixat les copes
però la gent
continua a anar-se
a prendre una cervesa
a euro i mig
dos euros
segons són
dius
amb dos euros
em compres una caixa
gaire bé
a veure
crisi
jo recordo
la del petroli
dels
90
no
dels 80
dels 80
en què
els periodistes
per anar a una roda de premsa
a Salou
ens ajuntàvem
quatre
per anar a un cotxe
llavors sí que hi havia
percepció de crisi
i que la benzina
quan pujava
és allò
que anaves a proveir
i tal
que potser
gastaves més
fent la cua
però vaja
home
fa uns anys
hi havia cues
a les gasolineres
avançant la pujada
de la benzina
us en recordeu
i ara
va continuar pujant la benzina
ara sembla ser
que passem
d'aquest tema
aquesta sensibilització
que potser hi havia abans
però potser arribarà un moment
que per desgràcia
i no vull ser pessimista
en aquest sentit
però penseu una altra cosa
també
en els últims anys
la paraula
suspensió de pagaments
gairebé ni s'escoltava
últimament
si esteu en un sector
més o menys empresarial
s'està sentint
ja
estan caient
empreses locals
amb suspensió de pagaments
i això és una entesada
són signes
evidents
que estem ja arribant
en una situació
però està amb el que parlem
de les dues realitats
perquè es parlava
d'eros
de deslocalització
de desinversió
de des no sé què
que són
paraules inventades
que no existeixen
vull dir
què és la desinversió
vull dir
és una manera
és una manera d'enmascarar
una realitat gran
i dir
un aero
és a dir
es fotre fora gent
d'una manera
d'enmascarada
dissimulada
a més pagant tothom
i una sèrie de coses així
per tant
ara és quan arriba
això
al supermercat
és a dir
el preu de la patata
ha pujat
és quan arriba
a l'empresa petita
local
mentre és gran
tot va fluctuant
i a l'atura
avui ja penso
que hi ha empresaris
sobretot en el terreny
de la construcció
que s'estan plantejant
la reducció de personal
sí perquè el tema
han baixat molt
la construcció d'habitatges
i això pot tenir
un efecte en l'atur
que potser encara
no l'apreciem del tot
a mi em deien
que per exemple
abans demanar
jo què sé
un camió d'arena
era cosa de
a vegades de 15 dies
i en canvi
ara d'un dia per l'altre
l'aconsegueixes
el qual està afectant
diríem
a totes les empreses
subsidiàries de la construcció
la pregunta
si serem capaços
de col·locar
aquest atur
latent
no vull dir
en un altre sector
però llavors
quan diem
que puja
el carro
de la compra
o sigui
omplir el mateix carro
et costa més diners
ara que fa un temps
o que
per sortir de copes
doncs
la gent gasta menys
però ningú
ningú renunciem
a omplir el carro
a sortir a prendre una copa
no sé què
que vol dir
que ens estem endeutant
per sobre
de les nostres possibilitats
o vol dir
que potser
encara ens ho podem permetre
o vol dir
que aquí hi ha
una altra història
clar
hi ha un diner
que no
la gent de la construcció
per exemple
habituada
moltes hores de feina
però a grans ous
per treballar així
clar
quan tu t'habitues
empoderat
que si té uix
com renuncies
i aquest serà part
del drama
no?
mentre una part
de la gent
de la construcció
el que fa
és guanyar els diners
per enviar-los a casa
perquè són immigrants
els locals
s'ha muntat el dòlar
i és allò
i escolta
que jo
per menys de
no sé
60 euros l'hora
jo no m'hi poso
hosti
jo també m'hi posaria
però no és la meva realitat
veurem doncs
si és l'economia
les infraestructures
l'educació
la llengua
o altres coses
les que van en campanya
i en cap moment
el tema construcció
s'analitza
des d'una vessant
sostenible
per exemple
si no
solament en clave econòmica
i a veure
tot el que ha suposat
construir d'aquesta manera
hi ha unes qualitats
que dius
a l'any
ja hi ha goteres
a l'any
o al mes
dius
hosti
a veure
parlem-ne
ISOs
14.000
qualitat
responsabilitat
molts expedients
molts certificats ISO
ja que s'ha tret
la paraula sostenibilitat
els hi proposo
canviar de tema
en clau més local
avui és notícia
les dades
d'una enquesta
que ha fet
l'Ajuntament de Tarragona
tot preparant l'agenda 21
que d'alguna manera
és el full de ruta
per una ciutat més sostenible
unes dades
que segurament
no han de sorprendre gaire
en general
la majoria de ciutadans
a Tarragonins
més del 60%
estan satisfets
de viure a Tarragona
però si parlem
de temes de contaminació
doncs
la majoria també
de Tarragonins
de fet
més del 50%
consideren
que el principal problema
de medi ambient
que tenim
és el de la contaminació
industrial
i molt per sota
la contaminació
atmosfèrica
i el trànsit
excessiu
que hi ha
pels carrers
de la ciutat
sorprenent
o no
que els Tarragonins
percebin la contaminació
industrial
que ens ve de les indústries
com el principal problema
és el normal
el que podíem esperar
a veure
l'agenda 21
i jo pertanyo concretament
al Consell Rector
de l'agenda 21
en representació
del Port de Tarragona
és una eina
és un pla de sostenibilitat
com tu has dit
que potser
doncs
jo no diré
que vingui tard
però sempre
sempre vei
que hagi vingut
en aquest sentit
de manera
fa palesa
del sentit
del ciutadal
el sentit
de diferents estaments
diguéssim
que composen
aquest Consell Rector
etcètera
i per tant
no ens ha de sorprendre
qualsevol cosa
perquè més o menys
els que vivim aquí
en una ciutat
petita
per dir-ho així
en certa manera
ho sabem
i tots crec
que ens posarien
molt d'acord
amb les coses
que afecten
a aquesta sostenibilitat
ciutadana
ara bé
jo el que demano
és que
totes aquestes dades
que ja sabem
que no siguin
només per redactar-les
o tindre un document
tancat
sinó que això
ens ha de fer
reactivar
diguéssim
mira tu parlaves
fa poc
la ISO
les ISOs
aquestes normes
de qualitat
normes ambientals
normes de seguretat
etcètera
que poden existir
no et diré
que siguin fàcils
assumir-les
o tindre-les
o que et doni
aquell certificat
el que ve després
que tens una inspecció
constant
en la qual
et fa
regular
i seguir
tots els procediments
que tu hagis marcat
amb aquest ISO
que has aconseguit
jo crec que
en certa manera
l'agenda 21
ha de ser això
que no s'acabi
simplement
el mes d'abril
amb una redacció
d'un document
amb el que opinem
els ciutadans
amb les deficiències
que podem tindre
al territori
sinó que a partir d'aquí
sigui un compromís
per seguir
endavant
i en certa manera
seguir controlat
any darrere any
Àngel
com ho veus?
Jo no conec massa
el tema
però
quan he vist
una mica
les notícies
i això
se m'ha acudit
de seguida
que aquí hi ha
un tema
d'educació
de formació
que és fonamental
també per mi
és a dir
jo llegia
no fa gaire
arrel dels informes
aquells
sobre l'educació
a les escoles
vaig llegir
un suplement
que hi havia
sobre l'educació
a Finlàndia
i per exemple
parlaven
de temes
tan senzills
com que no hi ha
ni un paper
per terra
vull dir que
a les escoles
no és necessària
la disciplina
perquè això és un tema
superat
sinó que
etcètera
i també el tema
de la circulació
a les ciutats
i em penso
que aquí
s'estan carregant
les tintes
de vegades
amb la indústria química
que és un tema
assumit
perquè el vam assumir
entre tots
havia treballat
18 anys
a la indústria química
i soc conscient
que la mateixa indústria
fa esforços
vull dir
malgrat
que hi ha una normativa
però es fan esforços
i que en canvi
a nivell de ciutadà
de peu
o del dia a dia
de les escoles
d'aquests temes
és un tema
que per mi
s'hauria d'insistir moltíssim
s'hauria de pressionar molt
Teresa
sí
encara a terra
veus molts senders
de cotxes
buidats
així en sec
i veus allà
una colla
de borilles
que dius
això ho ha llançat directament
vull dir que sí
que penso que l'educació
a les escoles
és una cosa importantíssima
jo recordo
fa molts anys
una amiga que tinc
que és molt gran
i que el seu pare
ara tindria
ja més de 100 anys
explicava
que havia anat
a Estocolm
i aquest senyor
es va deixar
un bolígraf d'or
amb una cabina
de telèfons
apuntant una cosa
i se'l va descuidar
i al cap d'un dia
hi va tornar
i qui era
el bolígraf allà
i el va recuperar
vull dir
aquí seria una cosa
jo no he vist
seguro que no he vist mai
però vull dir
a partir d'aquí
enllaça-ho allà on vulguis
vull dir
hi ha molta gent
que llença a terra
papers
i que tu te'ls mires
i sobretot gent jove
i gent gran també
però que te'ls mires
i un dia li vaig dir
a una noia
mira t'ha caigut un paper
i em va dir
què?
què em dius?
o sigui
i l'acabava de llançar
evidentment
clar
si resulta que fem això
vull dir
per molta contaminació
que les químiques
intentin reduir
i tal
vull dir
no ho arreglarem
de totes maneres
a mi l'enquesta
no em sorprèn
perquè
penso que ja ho sabem
que a Tarragona
hi ha una pol·lució
que a partir d'una hora
de la tarda
molts dies
fa una pudor
pel carrer
espantosa
i ningú diu res
vull dir
ens conformem
amb això
i només un 11%
segons l'enquesta
diu que un problema
és el trànsit excessiu
els cotxes
el que contaminem els cotxes
és curiós no?
que també tenim molt assumit
que clar
com que tots anem amb cotxe
no contaminem ningú
no?
no, però ens conformem
com que allò que dèiem abans
com que aquí s'hi viu bé
malgrat tot això
el que estem dient
doncs bueno
ja ens va de bé
Tomàs
què et sembla?
això també dels cotxes
no?
tan poca gent
l'enquesta és un reflex
d'això
de les percepcions
i també reflex
del desconeixement
evidentment
perquè
per exemple
perdona
i una altra dada
només el 5%
considera que és un problema
el tema de la brutícia
als carrers
tot i que després
ens queixen molt
de la falta de neteja
a la ciutat
efectivament
perquè
més implicació
de les persones
en la realitat
doncs a lo millor
baixa
el grau
d'identificació
en la realitat
aquesta
i de crítica
però per exemple
el tema del trànsit
en el protocol
de Kyoto
el tema del CO2
el trànsit
després
de la
generació
d'energia
em sembla que és el 23%
el trànsit
és el 21%
i això
com a element contaminador
com a element
d'aportació
de CO2
a l'atmosfera
com a element
de contaminació
segons l'agència
europea
el medi ambient
és de l'ordre
dels 60
el trànsit rodat
que és el gran problema
de logística
i de futur
i per això
les promocions
del tren
del fermet
una sèrie de coses
perquè dius
en el futur
pot ser insostenible
ara es comença
a incloure
l'aviació
en tot el tema
de les emissions
que fins ara
no es tenia
ni en compte
per tant
és una mica
potser
el desconeixement
i el fet aquest
que tothom
agafa el cotxe
una sola persona
un vehicle
col·lapses
contaminació
falten pàrquings
home
racionalitzem
a lo millor
l'ús
llavors
la indústria
és allò
de dir
una persona
que té nòmina
difícilment
a la declaració
d'Hisenda
pot amagar
ni un euro
perquè dius
bueno
tot tan transparent
que dius
per tant
una mica
la indústria
seria això
més fiscalitzada
que la indústria
segur que no hi ha ningú
per tant
el que deia
l'Àngel
li consta
i és cert
que hi ha esforços
i hi ha treball
continuat
per a la millora
constant
i continuada
tema olors
percepcions
de vegades
són microclimes
poden ser
generats
en altres zones
port
el mateix clavegram
que alguna vegada
s'ha produït
vull dir
i al cap i a la fi
no deixen de ser
percepcions
també
perquè
una persona
al costat
pot no per ser
però vull dir
que són moltes variables
jo trobo que l'Agenda 21
com deia
és un full de rodatge
és una radiografia
i
com deia el Joan
cal
que es treballi
és a dir
no que es quedi aquí
sinó que serveixi
per avançar
i modificar
la situació
en millor
clar
els hi proposo
per acabar
ja que només ens queden
3 minuts de tertúlia
un petit apunt
ahir vam entrevistar
el delegat del govern
de la Generalitat
a Tarrona
Javier Sabater
vam parlar amb ell
de moltes coses
una competència
de la Generalitat
és el tema
dels Mossos d'Esquadra
ja saben
que l'1 de novembre
es desplegaran els Mossos
i el delegat va confirmar
una cosa
que en fi
que de fet
ja en els àmbits polítics
se sabia
potser no tant
entre la ciutadania
que els Mossos
arribaran a Tarragona
però no tindrem comissaria
la comissaria a punt
i que hauran d'estar
en mòduls prefabricats
durant una bona temporada
què els sembla
falta de planificació
aquí de les administracions
en general
de l'Ajuntament
de la Generalitat
jo em sembla
que és falta de planificació
i presses electorals
en el sentit
que aquí també
s'ha de fer transferències
per exemple
de la Seguretat Privada
en quant als Mossos
tampoc estan propers
per la Seguretat Privada
i la Política Nacional
ha de continuar assolint
perquè no d'allò
s'ha transferit
també el tema
dels immigrants
el tema de papers
pels immigrants
per la Generalitat
quan encara
diguéssim
no estan ni traspassats
el personal
a la Generalitat
etcètera
això potser
és per tapar
per exemple
el famós
dintre d'aquest paquet
també anava el tema
del traspàs dels Rodalies
i no s'ha pogut
portar a terme
potser una cosa
tapa l'altra
però bé
hi ha aquestes presses electorals
que fa que
en certa manera
es produeixin
aquestes circumstàncies
jo crec que
a veure
ràpid
sí
jo penso
que sobre
el dels mòduls
com les escoles
com les escoles
ahir deia el delegat
com les escoles
no no és que m'ha sortit ara
no ho sabia
que ho havia dit
però perquè
no és el lloc millor
evidentment
però si les escoles
poden estar
i aquell munt de nens
poden estar
en un mòdul
també poden estar
els Mossos d'Esquadra
penso jo
i no passa res
i no crec que passi res
evidentment no és el lloc
ideal
vull dir no és
però
Tomàs i Àngel
evidentment
una dosi d'improvisació
segur que és
perquè si no
això estava programat
de fer a temps
i no hauria passat
ara
si poden estar els nens
efectivament
vull dir
no és la millor fórmula
però
benvinguts
siguin els Mossos
encara que siguin
en cases provisionals
i encara que sigui
en període electoral
home recordaré totes maneres
que vindran l'1 de novembre
que això
no té res a veure
amb la campanya
no té res a veure
amb la campanya aquesta
totes maneres
encara queda un minut
n'esperen molt dels Mossos
de la presència finalment
del canvi
de la substitució
de Policia Nacional
i Guàrdia Civil
per Mossos
o creuen que això
no es notarà
Teresa
que poses aquesta cara
de escèptica
no sé què dir-te
suposo que serà
com ara
però hi haurà uns altres
no crec que hi haurien
massa coses
en certa manera
ho hem de llegir nosaltres
que tindrà policia autonòmica
i evidentment
no podem tirar-los enrere
al contrari
que els evolucionin
i tiren davant
la policia sempre és policia
sí
exacte
i sempre són policies
però fa com il·lusió
almenys que es diguin Mossos
i no quan hi siguin
un policia nacional
però
en fi
doncs així acabem
parlant de Policia Nacional
de Guàrdia Civil
i de Mossos
acabem aquesta estona
de tertúlia
que avui hem compartit
amb l'Àngel Conesa
amb el Joan Besona
amb la Teresa Valls
i amb el Tomàs Carot
hem parlat una miqueta
de tot
com dèiem al principi
de la tertúlia
amb aquest inici
ja d'arrencada
de cursa electoral
que s'acabarà
el no de març
a tots quatre
moltes gràcies
i fins la propera tertúlia
que vagi bé
bon dia
gràcies
gràcies i bon dia
gràcies
gràcies