Les 11 del matí, gairebé 13 minuts.
Temps per l'espai de cada dimarts dedicat al món de les eixs
que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
amb el Víctor Roca i la Laura Picó.
Avui amb la Laura Picó, aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Avui parlarem dels recursos judicials, del recurs.
Segur que els oients, els lectors habituals de premsa
i, en fi, qualsevol ciutadà,
acostumen a sentir que davant d'un tema judicial,
davant d'una sentència, d'una decisió del jutge,
sempre o gairebé sempre es presenta recurs.
I diem, han presentat recurs.
Normalment, clar, quan la sentència o la decisió judicial no és afavorable.
Així que avui coneixerem una mica més en detall
quins tipus de recursos judicials hi ha,
què és, de fet, un recurs, si sempre es pot presentar o no.
Així que podríem començar marcant això.
Sempre es pot presentar un recurs davant d'una decisió judicial?
No sempre.
Els recursos es presenten quan una resolució judicial
en tés desfavorable, si no, no té cap sentit.
Llavors, les parts poden interposar recurs,
però a vegades no es pot interposar,
com, per exemple, que siguem pràctics,
en el cas de les mesures provisionals
prèvies a la demanda de divorci o separació.
És a dir, jo em vull separar,
però vull que mentrestant se'm reguli amb unes mesures ràpides,
perquè la separació entre les proves i demés pot tardar mitjany,
i aquest mitjany poden passar moltes coses.
Llavors, jo presento unes mesures provisionals prèvies a la demanda,
que la presentarem 30 dies després,
i aquestes mesures que el jutge em dona provisionals,
jo no les puc recórrer.
Aquest seria un exemple de les coses que ens poden recórrer.
Un exemple dels casos en què tu pots recórrer,
però hi ha unes premisses determinades a banda dels plaços, etcètera.
Com és, per exemple, en els esdonaments.
Quan hi ha un judici de desdonament i jo el perdo
i em donen un pla per marxar del domicili,
si jo no tinc satisfetes les rentes fins al dia del judici
i les segueixo satisfent fins al dia de l'apel·lació,
jo no puc presentar recursos d'apel·lació,
perquè si no seria un...
Imagina't, el propietari estaria un any més
perquè el recórrer d'apel·lació a l'audiència provincial de Tarragona
i amb altres audiències es tarden molt
i seria un greu jo comparatiu pels propietaris.
Més coses que puc explicar dels recursos.
Els recursos, per fer-los, tens dies.
Per exemple, el recurs de reposició,
jo tinc cinc dies per presentar-lo.
Aquests cinc dies comencen a comptar
el dia després que em notifiquen a mi la resolució.
Molts clients em truquen i em diuen
se m'acaben els plaços, se m'acaben els plaços,
però la gent ha d'entendre que no és el dia que ho reben,
sinó comença el dia següent.
Una altra cosa, en civil els plaços no es compten
ni caps de setmana ni festius de la localitat.
És a dir, Santa Tecla no es comptaria a Tarragona,
però els advocats hem de tenir en compte
que si Santa Tecla no es compta a Tarragona,
si el procediment és arreu, sí que es compta aquell dia, per exemple.
I això és important perquè és important per comptar els plaços.
Una altra cosa que no es compta és a l'agost, en civil.
És a dir, si jo tinc cinc dies i és el dia 30 de juliol,
se m'acabarà el setembre, cosa que ens fa molta gràcia a tots.
Què més curiositats?
Aleshores, els terminis són variats?
Depenent de quan et notifiquen a la cosa.
Si tinc cinc dies, em notifiquen el dilluns?
Però sempre són cinc dies en tots els recursos?
No, no, no. T'he posat exemple de recursos de reposició.
Què és el recurs de reposició?
Perquè aquí estem utilitzant ja termes que molta gent segur no...
Els providències i autos, que clar, són termes una mica complicats.
Quan es presenta un recurs de reposició?
Quan ens notifiquen una resolució d'un jutjat
que no és sentència definitiva,
que no se'ns aprova qualsevol prova
o que se'ns denega qualsevol cosa que hem demanat,
tenim cinc dies per, davant del mateix jutge,
que aquest és un problema,
presentar un recurs de reposició.
L'habitual és que els recursos de reposició no ens facin gaire cas,
perquè pensa que és el mateix jutge que decideix
que abans ja ha decidit que no.
I per què és un problema, has dit, que és davant del mateix jutge?
Home, perquè la mateixa persona que t'ha dit abans que no...
No canviarà d'opinió, segurament.
Home, és més difícil que canviï d'opinió
que això fa una segona persona, no?
Però el recurs de reposició sempre és davant del mateix jutge
que ha portat el cas.
Pensa que després, si te'l deneguen,
pots presentar recurs d'apel·lació.
Aclarim què és un recurs d'apel·lació, ja que ho has dit.
Un recurs d'apel·lació és el que es presenta
contra resolucions definitives que acaben el procediment,
sentències, d'acord?
Com, per exemple, qualsevol sentència a primera instància,
tu tens una segona instància.
Aquest recurs d'apel·lació,
la persona que no està d'acord amb aquesta sentència
té cinc dies per dir
no estic d'acord amb aquesta sentència
i no estic d'acord amb això, això, això.
Perquè, per exemple, en els fallos de les sentències
poden haver quatre decisions
amb la qual una tu sí que estiguis d'acord.
Per exemple, amb les sentències de divorci,
tu estàs d'acord amb que et divorciïn,
però potser no estàs d'acord amb la pensió d'aliments,
si estàs d'acord amb les visites
i no estàs d'acord amb la compensatòria.
Doncs només has d'avisar
quines són les resolucions
amb les que no estàs d'acord.
Un cop preparat aquest recurs,
que es diu preparació del recurs,
l'altre et donen 20 dies hàbils,
tornem amb el mateix,
hàbils vol dir sense cap de setmana,
segons i sense festius,
per substanciar el recurs.
És a dir, per dir,
no estic trobant la pensió perquè
aquest senyor no cobra tants diners,
perquè no s'ha tingut en compte
la valoració de la meva prova, etcètera.
I aquests 20 dies,
amb aquest recurs d'apel·lació,
se li dona trasllat a l'altra part
perquè en 10 dies impugni aquest recurs,
perquè l'altra part té dret a dir
que jo he explicat un rotllo
que no tinc raó.
Llavors, amb tot aquest paperassa,
això puja a l'audiència provincial,
que és un altre tribunal,
que no té res a veure amb el tribunal
que ho ha decidit en primera instància.
I després d'emplaçar les parts per 30 dies,
perquè signin conforme,
efectivament,
volen aquest recurs,
es personin a l'audiència,
etcètera, etcètera,
el tribunal decideix.
Aquest tribunal no veu a les parts.
Simplement llegeix altres escrits
i, si té temps i li va bé,
mira el CD que es fa.
Els judicis a primera instància
es graven amb un CD.
Doncs s'ho miren per si...
Jo, moltes vegades,
amb els recursos d'apel·lació,
dic el minut tal del CD,
perquè trobo que és molt important
que vegin com ha anat...
Per exemple, la testifical,
perquè jo puc explicar un rotllo
amb el meu recurs,
l'altre advocat també explicarà un rotllo,
però potser la testifical
ha sigut molt clara, no?
Llavors, és important això.
Mai he preguntat si s'ho miren o no s'ho miren.
Jo crec que sí que s'ho miren.
Per tant, decidís l'audiència.
Decidís l'audiència
i no veu a les parts, en principi.
A menys que demanis vista oral.
Normalment, els advocats
el que fem és presentar el recurs...
I no es demana vista oral.
No, normalment no.
Per agilitzar, potser...
Perquè la vista oral tampoc pot estar a les parts.
Simplement està tu i l'altre
i en vez d'estar per escrit
ho expliques una mica.
Però una mica també...
El que fem habitualment
és presentar els recursos i ja està.
Per tant,
del que es desprèn,
del que hem parlat fins ara,
és que primer hi ha els recursos de reposició,
no?
Sí.
I després hi hauria
el recurs d'apel·lació.
Pots presentar recursos d'apel·lació
sense recursos de reposició, eh?
És a dir,
amb les resolucions
que no posen fi al procediment,
és a dir,
que no són sentències
ni autos definitivos,
pots presentar recursos de reposició.
I també pots presentar recursos de reposició
i si no et fan cas,
d'apel·lació.
Però en les sentències
que posen fi al procediment,
has de presentar recursos d'apel·lació.
Directament ja.
Que sí, directament.
I que tu resol un altre tribunal.
S'ha de tenir en compte,
i això és molt important
i és una cosa
que la gent ha de saber,
i és que això vol diners.
Quan jo perd un procediment,
a primera instància,
a menys que el jutge entengui
que tenia part de raó,
o que no hi ha actuat en mala fe,
o que en processos matrimonials
passa molt.
En realitat,
jo sempre dic que ningú guanya
ni ningú perd.
I els jutges,
els processos matrimonials
no posen mai costes.
És a dir,
jo pago el meu advocat
i l'altre, per contrari,
pago el seu.
En altres recursos,
com per exemple,
reclamacions de quantitat,
jo dic que Ricard
em deu molts diners,
tu no tens ni idea
d'això que et dic,
i tu guanyes,
perquè en realitat
jo no tenia raó.
Primer,
jo et pagaré
el teu advocat
i el meu,
i el teu procurador
i el meu.
I segon,
si jo vull apel·lar,
si perdo,
que és l'improbable,
si no tinc raó,
jo pagaré
el teu advocat,
el teu procurador,
el meu advocat
i el meu procurador.
I acostumen a ser
una mica més
de la meitat
de les costes
que em clavaran
a primera instància.
Per tant,
depèn de,
i com que les coses
van molt en funció
de la quantitat
si jo et reclamo a tu
un milió d'euros,
ja em puc començar
a rascar la butxega
perquè pagaré.
I has de fer càlculs
perquè a vegades
no ens surt a compte.
Una altra cosa
és que
les persones
que tenen
beneficis
té justícia gratuïta.
Penso que és
una mica injust,
a vegades,
la gent que té
beneficis
de justícia gratuïta
litiga gratuïtament.
Això vol dir
que jo puc arriscar-me
perfectament
a tocar-te els nassos
a tu
i a dir-te,
mira,
com que tinc justícia
gratuïta,
et reclamo
un milió d'euros.
M'és igual reclamar-te
un milió
que deu milions
perquè no els pagaré.
Si guanyo,
sí que pagaré
el meu advocat
perquè, clar,
ja tinc diners,
però si perdo
i sóc una mica
camicàze amb això,
doncs
t'estic fent perdre
el tema a tu
i a més tu
t'hauràs de pagar
el teu advocat
perquè jo no tindré
diners per pagar-te'l
i t'estic fent
passar temps
i diners.
De totes maneres,
Laura,
aquesta sensació
vist des de fora
que gairebé
sempre es presenta
un recurs
del que sigui,
és veritat?
aquesta sensació
que dic
és real
després
en la vida diària
de la justícia
que es presenten
gairebé sempre recursos
a sentències
o a decisions judicials
que són contràries
a una de les determinades parts,
és evident,
o no?
O realment
hi ha molts casos
que ja no es presenten recursos?
Sí,
es presenten molts recursos.
Encara que això
tingui un cos econòmic
com el que estem comentant.
Sí,
valorem una mica el risc,
no?
Sí,
quan són molts diners
que es posen en marxa
doncs
es valora el risc.
Una mica també
la gent recorre
perquè diu
jo tinc raó,
tinc raó
i fins al final.
I no vols renunciar
a tenir la raó
fins al final.
La feina de l'advocat
és una mica explicar,
bé,
és que també
si no tindríem un problema
explicar exactament
amb diners,
pros i contres també,
pros i contres
i sobretot
les possibilitats que hi ha
després d'anys
treballant al jutge
tu ja saps
quan et donaran la raó
o quan no.
No ho sé.
Jo
explico perfectament
els riscos
perquè després
el que
se l'escarrega l'advocat,
no?
Si no l'has explicat.
Jo acostumo a dir
que quan,
a veure,
justícia gratuïta
s'ha de recórrer
i és així això
perquè, clar,
no et costa un duro.
Quan és una altra cosa,
si és de matrimonial,
jo també penso
que si la persona
que és el meu client
vol recórrer,
li dic que recórri
perquè el risc
serà mínim
perquè, clar,
jo què sé,
no estic d'acord
amb les visites,
doncs recórrer
i ja...
Normalment
els tribunals
com que això
no és que ningú...
No és
jo et dec diners
o no te'ls dec,
no, no,
això no és blanc o negre,
això té molts grisos,
les visites,
les custòdies,
tot això.
Llavors,
els tribunals
moltes vegades
no posen costes
ni en segona instància.
Només que et donen
una miqueta la raó
en segona instància
i no et donen costes.
Hi ha més recursos,
més tipus de recursos,
perquè aquí hem comentat
el recurs de reposició,
el recurs d'apel·lació,
n'hi ha més?
Sí,
hi ha més recursos
que no acostumem
a utilitzar,
com per exemple
el recurs extraordinari
per a infecció processal.
I per què no...
Aquest és un...
Bueno, perquè...
Són coses molt extraordinàries,
són coses extraordinàries,
són coses molt...
Hi ha moltes característiques
del recurs
que s'han de complir,
o per exemple
el recurs de cassació,
que s'ha de fundar
la infracció
de normes aplicables
per resoldre
les qüestions
objectes del procés.
Això és un rotllo patatero
que vol dir...
Què vol dir
en paraules planeres?
Com per exemple,
el teu tribunal
ha resolt
la sentència
i hi ha jurisprudència
contradictòria.
És a dir,
ha dit que
no et dóna la raó
per X motius,
s'ha basat
en unes sentències
del Suprem
quan n'hi ha unes altres
que són contradictòries.
Llavors tu has d'explicar això,
portar les sentències
i el Tribunal Superior
decidirà.
Es fa molt poc,
val diners,
es fa en una altra ciutat
i és molt complicat.
El que fem habitualment
amb civils són
recursos de reposició
i recursos d'apel·lació.
I a més,
com que són coses molt tassades,
no ens donen la raó habitualment.
Què vols dir,
molt tassades?
Sí,
que són motius molt tassats.
Si jo no provo ben bé
que hi ha contradicció
a la jurisprudència,
si jo no provo molt bé
moltes coses,
és que ni se'l miren.
Per llei no se l'han de mirar ja,
ja se'l treuen del damunt.
Llavors,
com que val molts diners
i no ens donen la raó habitualment,
doncs no ho fem habitualment.
Hi ha tota una sèrie,
com dèiem,
de riscos
o de pros i contres
que s'han de valorar
amb els clients
en qualsevol cas
s'han determinat
i pel que fa al temps
de durada.
És a dir,
en un procés judicial,
en fi,
hi ha hagut una primera sentència
o una primera decisió judicial,
el fet de presentar un recurs,
això en la pràctica,
quant de temps pot suposar?
O no hi ha un...
No hi ha un temps establert.
Com expliqueu moltes vegades,
hi ha cert col·lapse de la justícia,
que no és culpa dels agents judicials,
no és culpa de la gent que treballa,
és culpa que hi ha pocs...
I és que hi ha pocs jutjats.
I llavors tenen cert col·lapse,
que no és culpa d'ells, insisteixo.
Llavors, doncs,
depèn.
Hi ha recursos d'apel·lació
que tarden un any,
hi ha recursos d'apel·lació
que tarden mig any,
depèn.
Depèn de la feina que tinguin,
dels jutges de suport,
etcètera, etcètera.
Els recursos de reposició
es resolen ràpid.
Ràpid.
Sí, els recursos de reposició
es resolen ràpid.
A més,
és el mateix jutge que ho rep,
per tant,
no hi ha problema.
Amb els recursos d'apel·lació,
pensa que, clar,
ha d'anar literalment,
a l'espedient ha d'anar.
Imagina't un procediment a Vendrell
o a Valls,
després de passar
tots aquests plaços de 20 dies hàbils,
que s'ho transformen en 30 habitualment,
si comptem una mica,
i impugnacions, etcètera,
i oposicions a l'apel·lació, etcètera,
pensa que això ha d'anar físicament a Tarragona.
Un cop a Tarragona,
et diuen 30 dies
perquè la part vagi allà a signar,
o sigui, el client a dir que sí,
que efectivament es vol personal a l'apel·lació.
Els dos,
l'actor i el demandat.
I després torna
i posa't a la llista
perquè resolgui el tribunal.
Llavors,
és llarg,
és llarg.
Laura,
i casos extraordinaris
que de tant en tant
podem veure a la televisió
o escoltem als mitjans de comunicació,
a la ràdio,
llegim a la premsa
casos d'algun ciutadà
que ha portat un tema determinat a la justícia
i que ha anat passant
d'instància judicial
en instància judicial
arribant als més alts tribunals.
Quan es poden donar aquestes característiques?
Sempre pot el ciutadà
arribar al Tribunal Suprem
o al Tribunal Constitucional
o fins i tot
a instàncies judicials europees?
No sempre,
però es pot,
o sigui,
fet a la llei,
fet a la trampa.
Tenim mil maneres d'arribar-hi.
Llavors,
però també s'ha de tenir en compte,
això té una finalitat moltes vegades,
a vegades la gent
realment pensa que té raó
i ha de seguir fins al final.
El que passa és que
si tres tribunals
no t'han donat la raó,
és difícil que un quart te la dongui.
És més,
els tribunals,
el primer i el segon que t'han vist,
veuen les coses de primera mà,
el tercer,
si és a Madrid
o el quart,
si és a Estrasburg,
ni...
O sigui,
no...
Penso que la distància
és com tot,
jo penso que això no és efectiu.
I et diré més,
quan és en aquestes instàncies
no sospèn
l'execució de la sentència,
per tant,
és una mica...
De fet,
es compleix la sentència.
Si en un procediment
de primera instància
et dona la custòdia,
et dona la custòdia.
Després tu vés apel·lant,
però mentre tant l'altre
ja té la custòdia.
És a dir,
el ciutadà ho pot fer,
però en qualsevol cas
és un cas molt extraordinari
i que segurament,
a més,
en la pràctica
no té efectes...
Pràctics.
Pràctics, no?
No, no, no.
Perquè mentrestant
la sentència
s'ha d'executar.
Què més coses?
Podem parlar dels recursos?
Doncs que la gent escolti,
ja sé que són molt pesada,
però que escolti els advocats,
perquè després hi ha sorpreses
i si una cosa que et costa 10
després et costa 25.
I penso que l'experiència
és un grau
i s'ha de fer cas una mica
a la gent que anem cada dia
al jutjat
i moltes vegades
és que tinc la raó,
és que tinc la raó.
Moltes vegades és així
i la gent és conscient
que té la raó,
però a vegades
no podem provar les coses,
a vegades hi ha testimonis
que no ens han estat favorables,
etcètera.
I una cosa és pensar
que un té la raó,
l'altra cosa és aconseguir provar-ho.
Llavors, com que el que comptes
és el que proves,
a vegades la gent s'ha de una mica
en passar aquest amor propi
i fer una mica a casa l'advocat,
perquè després
no és que et quedara malmès
el teu amor propi,
és que quedarà malmès
el teu amor propi
i la teva butxaca
i això és important.
Però l'advocat o l'advocada
moltes vegades també
es veu d'alguna manera
pressionat a fer
el que li diu el client, no?
Jo faig sempre
el que em diu el meu client,
però també es crea
una certa confiança
que fa que jo expliqui
aquesta cosa tan bonica
que dius
jo què faria?
Doncs molts advocats
o molts metges
si et passen
no es mullen.
Jo explico
el que jo faria
perquè penso que és just.
No sé,
el que jo vull per mi
també vull per el meu client, no?
Alguna cosa més?
Jo crec que...
La classe d'avui...
Si vols t'explico
lleixo articles,
però crec que
amb això
la gent una mica
sabrà per on van
quan els recursos.
Jo diria que
la conclusió de tot plegat
és que si estan
en un afer judicial
i tenen ja una resolució
a les mans,
doncs això
que facin cas
del seu advocat o advocada
i que en funció d'això
presentin un nou recurs
i que es deixin guia
d'alguna manera
per un professional.
Serà segurament
el millor consell
que els hi podem donar avui.
Aquest espai
sobre el món de les llis
que fem com és habitual
cada dimarts
amb la col·laboració
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
avui
amb la presència
de la Laura Picó.
Laura, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
I que vagin molt bons recursos judicials.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.